Professional Documents
Culture Documents
Música Pura PDF
Música Pura PDF
MATÈRIA 8
hora la «manifestació més sublim màtica i absoluta, que conserva la luta: que uneix l’estètica musical
per a arribar a copsar la transcen- primera, suprimeix la segona i les de la forma i la del contingut. «La
dència de la vida». supera totes dues». gran síntesi entre la inefabilitat i
El llenguatge de la música Per música pura s’entén, per allò concret, entre l’universal i el
permet de manera més directa la norma general, música instrumen- particular, entre Déu i l’home,
manifestació d’allò absolut (que tal, si bé això no vol dir que algu- entre l’infinit i el finit...».
ho conté tot, el finit i l’infinit) per- nes obres en què hi ha música i
què es tracta d’un llenguatge molt text, com algunes manifestacions Mercedes Conde Pons
indeterminat que «construeix un de música litúrgica o música vocal, Directora de la Revista Musical
metallenguatge musical que es fa no puguin ser considerades música Catalana
visible en l’afectació de l’oient, i pura. El que és del tot cert és que mconde@palaumusica.cat
que, per tant, és plenament subjec- la música pura està del tot contra-
tiu». posada amb la música utilitària,
La confusió entre música pura aquella que busca imitar, descriu-
i música absoluta, doncs, esdevé re, definir, que té limitat el seu
comprensible. Magda Polo posa significat a un objectiu concret:
una atenció particular a intentar «la música programàtica és músi-
definir les similituds i diferències de ca instrumental lligada o unida a
totes dues músiques, perquè en una representació o al·lusió d’un
aquesta distinció rau la clau per subjecte conceptual que li serveix,
entendre en què connecten i en què al compositor, per crear el contin-
divergeixen, també, música pura i gut de la seva obra». La música
música programàtica. El romanti- instrumental de Beethoven és con-
cisme posthegelià confón «abso- siderada autèntica música pura, si
lut» i «pur» perquè anteriorment bé la música de la Novena Simfo-
s’ha assimilat el concepte de «pur» nia és considerada música absolu-
a la idea kantiana de «forma» o ta. La música absoluta (sobretot el
«idea», un significat que els ro- final de la Novena amb el poema
màntics atribueixen al concepte de Schiller) anuncia el drama mu-
d’absolut, seguint la filosofia idea- sical wagnerià. La línia divisòria,
lista de Hegel. Però, de fet, el doncs, és molt fina.
terme «música absoluta» és d’en- La música pura juga amb els
cuny wagnerià i sorgeix pels volts objectius finals de la filosofia en
de 1850. totes les seves manifestacions: la
Aclarit aquest punt conflictiu i divinitat, l’infinit, l’absolut, la na-
distingint curosament entre música turalesa, la voluntat... i és per això
pura i música absoluta, esdevé més que és tan fàcil confondre aquest
fàcil entendre que «en la dialèctica terme amb el de música absoluta.
entre la música pura i la progra- Però la música més significativa
màtica és on floreix la “música d’allò absolut és aquella en què la
absoluta”», sentència que, en defi- forma explora i es confon amb el
nitiva, podria resumir molt succin- contingut. Perquè l’objectiu de la
tament la tesi del llibre. Aquesta síntesi filosoficomusical entre la
dialèctica és, de fet, un diàleg a música pura i la música programà-
tres, «entre música pura, progra- tica és aconseguir la música abso-
Lectures