EXEMPLE 1.

PRIMERA PART
Situa’t en la perspectiva de ser un/a productor/a executiu/va d’una important empresa productora
espanyola de cinema que rep d’un guionista de prestigi la proposta d’aquesta sinopsi argumental
per tal que facis una valoració prèvia abans d’escometre la tasca de convertir-la en un guió literari
estàndard.

1. Quin és l’story line de la història (plantejament, desenvolupament o nus, conflicte, desenllaç).

(Us recomano, si no heu vist el film, fer un esquema de les relacions entre personatges per
entendre millor la sinopsis)

L’story line com sabem és una manera de donar estructura a la idea dramàtica, dotant-la
de plantejament, desenvolupament i desenllaç. Per fer aquesta síntesis haurem de parlar
únicament dels personatges principals, del conflicte, de la línia d’acció principal i del desenllaç de
la història. En certa manera diríem que és l’esquelet de l’estructura del relat.
L’story line de Casablanca la podríem fer així:
 Plantejament: un personatge que va lluitar contra els nazis y a favor de la república que
s’ha tornat un supervivent que només tracta de passar la vida el millor que pot i és amo
d’un bar, la dona que va estimar en el passat, el marit de l’estimada del protagonista que
és un heroi i lluita contra els nazis, el capità Renault.

 Desenvolupament: el nostre personatge viu amargament a Casablanca i és amo d’un bar.

Un dia apareix la seva estimada, que el va abandonar al passat. Apareix casada amb un
heroi de la resistència.

 Conflicte: el nostre personatge que viu la vida indiferent veu que amb la tornada de la seva
estimada ha renascut de nou l’amor i torna a adonar-se’n del seus ideals, sap perfectament
que la vida que porta no es la que realment sent.

 Desenllaç: tot i que el nostre personatge està perdudament enamorat de la dona, el

personatge renúncia al seu amor per tal que ella escapi amb el seu marit i pugui ser feliç,
ja que sap que la vida que li pot esperar a Casablanca no és la que es mereix.

2. Quina seria la idea temàtica (missatge transmès per la història)?

La idea temàtica és el contingut de la història. Normalment és menys concreta i més difícil

de verbalitzar que la idea dramàtica. Molts autors parlen d’aquesta idea com idea nucli, central o
simplement idea.
Per la valoració de la idea temàtica hi ha aspectes que haurem de respondre com els
següents: El tema tractat és d’interés a l’espectador? Es pot acceptar la tesi sense ferir
susceptibilitats d’un sector del públic? El protagonista pateix evolució o canvis de caràcter, fortuna
o pensament? La idea temàtica s’expressa en les interaccions entre personatges? Les subtrames
contribueixen a revelar la idea temàtica mentre avança l’acció principal?
A mesura que la idea pren forma l’avaluació és fa més precisa.
La idea fonamental es revela de varies maneres: durant la crisi, el conflicte es manifesta en
tota la seva magnitud superant el protagonista i en el clímax que és la reacció final. És el moment
culminant de superació del conflicte on es pren la decisió transcendental. És una sentència final
que resumeix la vida temàtica del film.
En la nostra pel·lícula el clímax és sorprenent i posa de manifest el conflicte del nostre
protagonista: es una lluita entre quedar-se amb la dona a la que estima o deixar-la marxar amb el
seu marit que és un home noble, honest i valent. Fins a l’últim moment es debat entre aquesta
situació i arriba la culminació quan ha de matar al Mayor Strasser i deixa a la seva estimada que
s’escapi.
 La idea central o temàtica del nostre film està basada en la diferència de sentiments que
sent el nostre protagonista: per una banda estima com ningú a l¡Ilsa i desitja per sobre de tot està
amb ella però per una altra banda sap que la situació en que viu i el seu estat de no poder tornar a
Amèrica no és el que Ilsa es mereix. A més es suma que ella està casada amb un bon home, un
heroi que com ell està fent front als nazis. En certa manera ens parla doncs del sacrifici que ell fa
(la deixa marxar encara que l’estima més que res al món) perquè sap que amb en Victor Laszlo
que és un bon home i amb principis serà feliç.
La idea ha de manifestar-se al final del film ja que és el moment de màxima claredat on es
manifesta, però no oblidem que la unitat de la idea ha de guiar la història impregnant tot el guió de
principi al final.
En la nostra pel·lícula el conflicte que viu el personatge es veu molt clar durant tota la pel·lícula, no
sap com lluitar contra el que sent, ja que està perdudament enamorat de la Ilsa i a la vegada no
sap com fer-ho per deixar d’estimar-la. Però no és aquest conflicte l’únic que sent el nostre
personatge. En el passat va ser un lluitador de la resistència i amb l’abandonament de l’Ilsa es va
convertir en un home enigmàtic i amargat que aplica la justícia a la seva manera. En el fons sent
una gran admiració per Laszlo perquè veu en ell un reflex. Ell també va lluitar contra la resistència,
van ser iguals en algun moment, però ara ell s’ha emportat la dona que ell estima.
La idea temàtica però anirà sempre lligada a la idea dramàtica i farà que juntes portin a una
conjunció perfecta que doni una bona pel·lícula. La idea dramàtica servirà a la idea temàtica i a la
inversa.

3. Aplica el “test d’avaluació de la sinopsi” que trobaràs a l’apartat “Anàlisi de l’estructura” dins la
fita “Estudi i avaluació del projecte”. Respon a cadascun dels punts enunciats amb arguments (pot
ser trobis a faltar algun element del tipus caràcters dels personatges, pots inventar-los i afegir-los)
partint de la base que el projecte s’adequa a les possibilitats de la teva estructura de producció.

Després d’analitzar la sinopsi, hem de fer un qüestionari que ens serà de molta utilitat per avaluar
la validesa del projecte. Les preguntes que haurem de respondre són les següents:

Es pot adequar a les possibilitats del productor?

És un projecte que es pot adequar perfectament a les possibilitats del productor. És una
proposa forta interessant i que pot tenir molta sortida. Després haurem de valorar el tema de la
inversió econòmica que veurem que no serà tan fàcil o que com a mínim no podrem fer el projecte
en la seva totalitat amb diners propis, però si veiem el projecte com a possibilitat de producció
diríem que si.

El tema es pot enunciar en un màxim de tres línies?

El tema es pot enunciar amb tres línies. De fet quan redactem la idea temàtica o idea
central ho hem de deixar molt clar i sintetitzat. Sabem que el tema es tractar el conflicte d’un home
en la lluita entre l’egoisme de quedar-se amb la dona a la que estima o deixar que ella marxi com
és el seu destí. El tema es molt clar i l’storyline sintetitzat ens ofereix el tema de manera concisa.

La història escollida és adequada al desenvolupament del tema?

La història és perfecta pel desenvolupament del tema. La història es situa en un moment
de la història en que hi ha un conflicte clar la lluita dels alemanys amb població anti-nazis, en
aquest cas els francesos. Aquest conflicte es trasllada al nostre protagonista, fent que la història
sigui el conflicte entre el que s’està vivint i el que sent. La història d’amor del nostre protagonista i
la lluita interior per fer el que ha de fer i sucumbir al seu egoisme per quedar-se junt a la dona que
estima o deixar-la marxar amb el seu noble marit, està perfectament encaixada en la història
cronològica del moment. És el conflicte del que un home sent dintre d’un món cruel que ja no es
just. Per tant la manera de mostrar el conflicte és adequada per desenvolupar el nostre tema.
El tema està implícit en la història i es dedueix de l’acció?
El tema està implícit durant tota la història i les accions que fan els nostres personatges
deixen perfectament entreveure el tema. Les accions que ells fan ens mostren la idea principal de
manera molt clara. En el moment en que l’Ilsa entra en el bar d’en Rick la tensió entre els dos
personatge ja deixa entreveure que hi ha alguna entre ells que durarà durant tota la pel·lícula.
Veiem en aquest moment, en aquesta trobada un detonant que mantindrà als espectadors
contínuament pendents de com acabarà aquest conflicte. La manera de comportar-se del
protagonista deixarà entreveure que ha patit molt en el passat i per això es mostra de manera
indiferent davant alguns aspectes de la vida. Viure en Casablanca i tenir aquell bar ens mostren
que es un home que ha deixat de lluitar de manera activa pel que creia i tot va venir motivat per
que la dona que estimava més que res al món l’abandona. A més tenim la serietat i el saber estar
d’en Laszlo, el marit de l’Ilsa, que en tot moment s’intenta mantenir al marge per veure com es
desenvolupa la història entre ells dos. Sap perfectament que hi ha alguna cosa entre ells, o millor
dit que hi ha hagut però és un home honest i sap que la seva dona també ho és.

L’acció és acció dramàtica?

L’acció és una acció dramàtica i veiem el seu punt més fort en el moment del clímax, quan
en Rick ha de matar al comandant alemany. És a dir és una història romàntica per sobre de tot
però un romanticisme dramàtic, ja que no és una història que ens parla de l’amor entre dues
persones sinó de la lluita que aquest amor genera quan està a una banda els sentiments i a l’altra
els principis i l’honor. El nostre protagonista, en Rick, és un personatge dramàtic. Hem de tenir en
compte que quan l’Ilsa l’abandona a l’andana de l’estació del tren i ell marxa i canvia radicalment
la seva manera de ser. Passa de ser un home lluitador, amb principis i component de la
resistència a una persona cínica que obre un bar a Casablanca on es tracten la falsificació de
visats per sortir cap a Lisboa. La seva manera de comportar-se i parlar també ens deixa veure
aquests component dramàtic. Sembla amb la seva caracterització que sempre està trist i molt
seriós. No deixa entreveure els seus sentiments només deixa veure ràbia en alguns moments.

El protagonista està ben definit, té motivació clara i lluita per aconseguir un objectiu?
El protagonista està perfectament definit. La seva motivació en el passat estava totalment
clara, era un home just que lluitava contra la resistència i es va enamorar perdudament de l’Ilsa.
En el moment en que coneixem al personatge continua estant ben definit encara que els seus
ideals han canviat una mica, encara que m’atreveixo a dir que no han canviat els seus ideals sinó
la manera de veure el món. En el passat va ser un home que va lluitar a favor de la república i ara
es troba en un moment en que sembla que sent que la vida és injusta i el seu pas efímer. És a dir
arriba a un punt en que el millor que pot fer és adaptar-se a la situació i deixar passar els dies,
sense pensar gaire en com de bo o dolent és el món.
La seva motivació però per sobre de tot és ser just, encara que vol dissimular contínuament que
és un home dur i inflexible, demostra claríssimament que amb la marxa de l’Ilsa prefereix ser
honest i que marxi amb un bon home, que no quedar-se a Casablanca a veure com passen els
dies en aquell bar de falsificadors. En certa manera en Renault ja li diu “Rick eres un romántico”
per molt que vulgui anar de dur està perdudament enamorat de la dona que el va abandonar i és
un home just. La seva lluita es seguir defensant els seus ideals, encara que aquesta li porti a
perdre a aquesta dona, però lluita per fer-ho i al final ho aconsegueix perquè deixa marxar a l’Ilsa i
ell dona la sensació que tornarà a començar una nova vida molt més fidel al que sent.

L’objectiu és important per al protagonista, és difícil i comporta ris?

L’objectiu es salvar a la dona a la que estima. És molt difícil aquest objectiu ja que aquesta
dona està casada amb un home que es just i honest. Aquest home a més és com ell va ser
lluitador de la resistència i per tant està perseguit i vigilat pels nazis. Comporta risc perquè sap
perfectament que en Laszlo està perseguit pels alemanys i que serà molt difícil que ell i la seva
dona surtin satisfactòriament de Casablanca amb els visats que han estat robats matant a dos
correus alemanys. Tot i així ell ho ha d’intentar i sap que pot fer-ho, però és molt difícil i el risc es
constant. Des de que en Renault apareix al bar dient que faran una redada per veure qui és
l’assessí dels correus alemanys fins el moment que fuig amb en Laszlo en el seu cotxe després de
que els alemanys hagin intentat matar-lo.

El conflicte és fort i clar?

El conflicte és fort i molt clar. En Rick està enfonsat perquè no sap com sortir de la situació
i té un conflicte interior que el fa comportar-se en moments molt cruel amb l’Ilsa. Per una banda té
la seva moral, els seus ideals i el que sap que es just i per l’altra la dona que estima, per tant és
un conflicte molt fort. En tot moment es veu que és un conflicte clar ja que ell està enfonsat pel
que sent i ho demostra amb la seva actitud indiferent però que no enganya a ningú. El veiem
enfonsat després de que en Sam li toqui la canço a l’Ilsa i una estona més tard, quan el bar està a
punt de tancar, sigui ell mateix qui li demani a en Sam que torni a tocar la cançó per ell. Vol
d’alguna manera recordar que el va abandonar i fer-se el fort per no estimar-la però sap que és
impossible. Per una altra banda també es vol mostrar indiferent davant la situació política del
moment i no vol relacionar-se un altre cop amb la resistència que representa en Laszlo ja que això
el faria, i això ho sap segur, haver de lluitar a favor del que creu. El conflicte es resumeix d’alguna
manera amb la frase que en Renault li diu a en Rick quan l’avió s’enlaira “Tenia razón, es un
sentimental i un patriota”, queda doncs molt clar el conflicte doble del personatge.

Ens motiva el tema?

L’amor sempre es un tema que motiva i més si està emmarcat dintre de la idea de que és
més important que l’estimat sigui feliç o que nosaltres siguem feliços. La frase de en l’amor i en la
guerra tot val queda supeditada per la idea de que és molt més important els ideals i que les
persones que estimem siguin felices.
L’amor és un dels temes que per naturalesa atrau una gran quantitat de públic i gairebé totes les
històries ja siguin d’espies, d’aventures o de ficció sempre hi ha un component d’amor entre
alguns dels personatges del film. Però no és només l’amor l’element clau del film sinó que el fa
encara més atraient en el moment que intervenen elements com la justícia, el defensar el que
creiem i d’alguna manera el patriotisme. El públic sent admiració per aquells personatges que
defensen la justícia per sobre de tot i es sap perfectament que el nazisme no es precisament un
punt fort que defensi el públic. Per aquests motius la creació d’un esser mogut per l’amor i a la
vegada abatut per l’amor i amb uns ideals forts fa que la combinació donin com a resultat un tema
molt motivant.

L’estructura té punt d’inflexió que augmenten l’interès i el risc?

Hi ha punts que fan que l’espectadors es mantingui atent i per un moment pensi que
passarà en la següent escena. Per exemple l’escena en que els nazis comencen a cantar al bar i
per sobre d’ells comencen a cantar els francesos és un moment en que no sabrem que passarà
perquè realment podria passar qualsevol cosa des de que els nazis ataquessin als francesos fins
al tancament del bar preventiu (que és el que passa).
Un cop l’Ilsa li confessa la veritat a en Rick referent al seu abandonament a París, i els dos
personatge veuen de nou renéixer el seu amor, l’espectador també està aspectant de que passarà
amb en Laszlo. A més en Rick va a buscar a en Renault per dir-li que farà anar la situació perquè
pugui detenir a en Laszlo per la possessió del salvoconductes. En aquest moment l’espectador no
sap si en Rick trairà al personatge masculí i marxarà amb la seva dona, o pel contrari tot és una
estratègia.
Crec que té continus punts d’interès que mantenen a l’espectador esperant que passarà a la
següent escena.

La història té un clímax amb intensitat autèntica (tensió dramàtica)?

Hi ha un moment en que a la pel.lícula es diu “En Rick és imprevisible, no saps mai que
farà”. Realment en aquesta frase resumim una part molt important del personatge principal i ens fa
veure realment que és un personatge autèntic i per tant serà capaç de crear un clímax amb molta
intensitat. Primer ens fa creure que no sent res per l’lsa, a part d’indiferència pel seu
abandonament, i que per tant no farà res per ajudar-la a ella i al seu marit. Més tard descobrim
que intenta que aquests dos escapin però la policia persegueix en Laszlo i per tant han de tenir
molt compte perquè fer qualsevol cosa sospitosa els pots condemnar. Més tard veiem com
confessa a l’Ilsa que la continua estimant i ella li proposa de deixar marxar amb el salvoconducte
al seu marit i ella quedar-se al seu costat, per finalment acabar deixant-la marxar juntament amb el
seu marit que és un autèntic heroi. Són totes aquestes accions el que fan que la història sigui
intensa i ens deixi fins al final amb el dubte de que serà el que faran els nostres protagonistes.

La resolució és ràpida, coherent i sorprenent?

Sempre esperem que l’heroi es quedi amb la protagonista i és sorprenent que al final la
deixi marxar i ell prefereixi quedar-se per tal que ella sigui feliç amb un bon home. L’espectador
està fins a l’últim moment amb el neguit al cor, però això no fa que la resolució sigui lenta sinó pel
contrari és ràpida i coherent, ja que per sobre de tot el protagonista és fidel als seus principis. Hem
de tenir en compte que la duració del film és de 98 minuts i fins el minut 87 l’espectador està
pensant que en Rick marxarà amb l’Ilsa, és a dir la resolució es porta a terme en tan sols en 11
minuts. Al minut 87 en Rick està fent tractés amb en Sr.Ferrari perquè es quedi amb el seu negoci
quan ell marxi demostrant així que marxarà. En tan sols 4 minuts, en el minut 91 el capità Renault
veu que en Rick li ha parat una trampa i que no vol que detinguin a en Laszlo, és en aquest
moment també quan en Renault avisa al Major Strasser per dir-li que van cap a l’aeroport fent
creure a en Rick que està trucant directament a l’aeroport. I 5 minuts més tard en Rick ja ha matat
al Major, mentre veu com l’avió s’enlairà i acaba desapareixent al minut 97. La pel·lícula acaba al
minut 98 quan en Renault i en Rick marxen fent tractes d’una futura vida com amics lluny dels
xantatges nazis.

El gènere i el tractament són idonis per al desenvolupament de la història i la transmissió de la

idea?
Crec que el gènere és idoni pel desenvolupament de la història i el tractament molt acurat,
ja sigui en aspecte de personatges, d’escenes i d’accions. La idea d’un historia romàntica dintre
d’una època difícil i un especial feeling entre els dos protagonistes principals fan que la
transmissió de la idea sigui molt clara. A més per no caure en el dramatisme en algunes escenes
hi ha un toc d’humor àcid que la fan encantadora. Per exemple quan en Renault pensa que
detindrà a en Laszlo i en Rick li para una trampa, l’apunta amb una pistola i li diu “No des ni un
paso más o me obligarás a dispararte”, al que en Renault contesta “En este caso me sentare”.
Aquests punts que apareixen constantment a la pel.lícula fan que el gènere una conjunció perfecta
d’elements que fan la producció immillorable.
EXEMPLE 2. PRIMERA PART
UN MELODRAMA QUE ES CONVERTIRÀ EN UN CLÀSSIC
Us presentem la idea argumental per a una pel.lícula que recuperarà, de ben segur, el
gust pel bon cinema, el d'aquelles pel.lícules del Hollywood daurat que, com els bons vins,
només milloren amb l'edat: "Casablanca".
Situem-nos: Casablanca, al Marroc, és una cruïlla de camins, on conviuen els
representants del govern francès de Vichy, col.laboracionista amb Hitler; els "amics
nazis"; els fugitius de la II Guerra Mundial, que cerquen arribar als EUA; i els que s'hi
guanyen la vida. El "Cafè de Rick" està de moda: tots es troben allà per escoltar el
pianista, Sam, i jugar en un
petit casino il.legal. Rick
Blaine, el propietari, rep la
visita d'un tal Ugarte, que li
lliura uns visats robats,
abans de ser detingut pels
gendarmes francesos, que
cerquen aquests papers. El
primer motiu argumental és la
possessió, amagatall i
recerca d'aquests
documents, pels quals molts
dels nouvinguts de la ciutat
donarien diners, i, fins i tot, el
seu honor . Aquest plante-
Marroc

jament de la història introdueix el perill per a Rick, dins del conflicte-marc de la

guerra que s'endevé al vell continent.
Llavors esclata el conflicte amorós: Lisa Lund i Victor Laszlo, un matrimoni de fugitius,
arriben al "Café de Rick". Ella va mantenir una història d'amor amb Rick a París, que va
acabar sobtadament, amb l'arribada dels nazis a la ciutat i la desaparició d'ella sense
explicacions. Rick , des de llavors, s'ha tornat un home escèptic i sense massa escrúpols.
Lisa reconeix Sam, el pianista del bar, i li demana que torni a tocar la "seva" cançó, " As
time goes by". Quan la sent, Rick entra en còlera. Més tard, s'assabenta que Lazslo és un
líder de la resistència i que necessiten els visats, es fa el desentès o l'ignorant. Llavors, en
el bar, té lloc una escena d'orgull patriòtic, amb els nazis presents, dirigits pel Major
Strasser intentant cantar una cançó alemanya, i essent literalment esborrats pels altres
clients, entonant "La Marsellesa", en una mena de batalla simbòlica.
Quan el bar tanca, Ilsa prova d'aconseguir els visats, fins i tot amenaçant amb una pistola
Rick, i li explica que es va enamorar d'ell perquè es pensava que el seu marit havia mort,
però que va reaparèixer i va haver d'abandonar-lo i provocar que marxés de París. I que
encara l'estima. Rick canvia d'actitud en saber-ho tot i decideix, aparentment, que fugirà
amb ella i els visats, i delatarà Lazslo als francesos. Però Lazslo també el va a veure, a
soles, i li diu que ha intuït el que hi ha entre la seva dona i ell, i que s'ha d'endur Ilsa d'allà
amb els visats. Llavors arriba la policia francesa a detenir Lazslo, per un altre delicte,
però Rick convenç el capità Louis Renault que el deixi lliure, perquè, així, el podrà detenir
acusat de robar els visats i el podrà lliurar a la Gestapo, i fer mèrits amb els nazis.
Després li explica que, així, Ilsa i ell podran marxar als EUA. El nus finalitza amb aquesta
traïció de Rick, provocada pel triangle amorós , on delata el carismàtic líder de la
resistència als nazis, i enganya Ilsa, per
a poder recuperar el seu gran amor.
L'acció es precipita cap el desenllaç:
Lazslo rep els visats, Renault prova de
detenir-lo, Rick li ho impedeix a punta de
pistola. Després, obliga el matrimoni a
pujar a l'avió que els durà a Lisboa, des
d'on embarcar cap als EUA, però arriba
el Major Strasse, I Rick l'ha de matar.
Quan
Erwin Rommel, comandant nazi a Àfrica, durant la II G.Mundial apareixen els policies francesos, Renault
els envia a detenir els "sospitosos habituals" i així deslliura Rick de la presó. Al final,
l'aconsella que deixi Casablanca i sembla iniciar-hi una amistat per sempre.

Com s'haurà pogut deduir, són la guerra i l'amor -els dos temes eterns de l'imaginari
humà-, els nuclis centrals d'aquest argument. La guerra és llunyana, però se'ns fa present
en el conjunt d'intrigues, interessos particulars, accions violentes, etc. que se succeeixen
entre els personatges: d'una banda, els nazis, convidats a Casablanca, que està sota el
domini francès; de l'altra, els policies francesos, caminant sobre la difícil línia que hi ha
entre el col.laboracionisme amb els invasors per a sobreviure, i enginyar-se-les per, tot i
així, defensar la llibertat; els nadius i emigrants, que només cerquen la manera
d'aprofitar-se'n de tot plegat; i per últim, els fugitius, que volen escapar d'una mort
segura. Aquests quatre bàndols estan personificats en el Major Strasser, en el capità
Renault, en Lazslo i en Rick, que representen tant els extrems bicolors de la contenda (on
el color negre seria Strasser i el blanc seria Lazslo) com tots els matisos del gris
d'entremig (en les posicions ambivalents de Renault i Rick). La violència de la situació
serà soterrada en la majoria de les escenes, però tot i així, es produïrà alguna mort
inevitable.
Quant a l'amor, presentem una passió amorosa d'aquelles que deixen empremta, perquè
serà frus-trada, trencada per
culpa de les
circumstàncies, alienes als
dos protagonistes, Ilsa i
Rick. Un amor que
perdura en el temps, en
forma de ferida al cor per a
tots dos, lluny l'un de
l'altre, vorejant l'odi en el cas
d'ell i el conformisme per
motius humanitaris, en el cas
d'ella. I Ilsa actua de
catalitzador dels
esdeveniments, perquè
Clark Gable i Vivien Leight a Allò que el
vent s'endugué

aquest amor es torna

complex i s'enterboleix pels ideals polítics, per la solidaritat humana que provoca Victor
Lazslo, el tercer en discòrdia, que també estima molt Ilsa i és capaç de donar la vida per
la seva dona i consentir que sigui feliç amb un altre. I aquesta generositat del cor és la
que provoca que el cínic, el distant, el vividor Rick prengui la decisió més difícil de tota la
història, en renunciar per segon cop a l'amor de la seva vida, i arriscar la seva, per salvar
Ilsa i Victor dels nazis.

Us presentem , doncs, una història a la mesura de les vostres possibilitats (pocs decorats,
pocs actors, grans diàlegs, etc.) amb un tema senzill d'entendre: la lluita per la
supervivència en temps de guerra, i , entremig, un triangle amorós que hi conflueix, i que
queden resolts, ambdós, de forma sorprenent. El desenvolupament del guió literari
omplirà la sinopsi que us hem presentat de grans escenes, intenses, tant pel que fa als
sentiments amorosos, com pel que fa a les sensacions de por, incertesa o intriga, en una
sutil línia argumental que es mourà entre el melodrama i el cinema negre, més que no pas
el cinema bèl.lic o la tragèdia.
El dramatisme de les situacions vindrà remarcat per la maldat dels nazis ; la lluita
soterrada per la supervivència d'alguns personatges (com Ugarte, un jove matrimoni, una
dona de mala vida, etc.), que xocarà amb el cinisme del capità de policia, que s'aprofitarà
de les necessitats dels altres, i de Rick, que cercarà satisfer només els seus propis
objectius; o bé l'aparent innocència, que no és tal, d'Ilsa. De tots ells, el personatge de
Rick, el d'Ilsa i el de Lazslo han de sobresortir sobre els altres. Rick, però, ha de jugar
amb l'engany i demostrar que és més llest que els altres, per sortir-se'n amb la seva
(salvar Ilsa i Lazslo). Ilsa serà un personatge més senzill, una mica arrauxat i Lazslo serà
realment el més lineal de tots. I ambdós tindran com a objectiu salvar l'altre: ella potser
més per motius de solidaritat humana (Lazslo és un emblema gairebé, de la lluita contra el
feixisme) i ell més per amor. Tant el conflicte ideològic com l'amorós són conflictes vitals,
punyents, que s'imposaran a totes les seqüències. L'espectador es remourà inquiet sobre
la butaca, tement-se el pitjor i anant de l'esperança a la decepció, dels nervis a l'emoció,
com en una petita muntanya russa emocional.
L'argument té diversos punts d'inflexió on es capgira la trama: la manera com els
salconduits arriben a mans de Rick; l'arribada d'Ilsa i Victor al seu cafè; la conversa entre
Rick i Ilsa, a soles, on descobrirem el seu passat; la conversa entre Lazslo i Rick, que fa
que aquest canviï d'idea; la detenció frustrada de Victor L.; i tot el desenllaç final, el
CLÍMAX, a l'aeroport, amb la mort d'Strasser, la complicitat de Renault, i, sobretot, el
moment que l'espectador esperarà que siguin Rick i Ilsa els qui pugin a l'avió... i no és
així. Tot aquest desenllaç serà ràpid, i inesperat, però en sortir del cinema, l'espectador ha
de restar satisfet de com s'han esdevingut les coses, i sentirà una simpatia enorme,
profunda i eterna per Rick Blaine. L'anti-heroi de bon cor per antonomàsia.
Com hem dit abans, Casablanca és un melodrama amb petits tocs de cinema negre: un
protagonista de tornada de tot, una dona bellíssima i un cert punt "femme fatale", que
arrossega el protagonista contra els seus propis interessos, pistoles, amagatalls, objectes
cobdiciats per tothom... L'ambientarem , és clar, durant la II Guerra Mundial i la rodarem
en blanc i negre, tal i com era el cinema llavors. El blanc, el negre i els grisos adquiriran
el valor simbòlic dels quatre bàndols que esmentàvem abans . I a més, això li
proporcionarà versemblança històrica, i a alguns espectadors els recordarà els
documentals de l'època, com el NO-DO espanyol.
Com a proposta agosarada, i per assegurar-nos la total i absoluta comercialitat del
producte en aquests inicis del segle XXI, voldríem proposar, per als papers principals, un
grup d'intèrprets de reconeguda trajectòria i fama, alguns guanyadors d'Òscar, que podran
assegurar una gran rendibilitat comercial del nostre producte. Són aquests:

George Clooney Diane Kruger Victor Lazslo

(Rick Blaine) (Ilsa Lund) (Viggo Mortensen)
Cuba Gooding Jr (Sam, Christopher Waltz Liam Neeson
el pianista) (Capità Renault) (Major Strasser)

Pensem que G. Clooney té el suficient carisma com per a interpretar un personatge cínic, i
omplir la pantalla, a banda del seu innegable atractiu per a la taquilla. Diane Kruger ha
demostrat a Malditos Bastardos, de Quentin Tarantino, que pot fer papers ambivalents,
misteriosos, i que resisteix bé els arguments amb intriga. Per a Viggo Mortensen, un gran
actor, seria tot un repte interpretar un personatge pla, que trasllueixi bondat amb la
mirada, després de tots els personatges turmentats que ha interpretat fins ara.
Pel que fa als personatges secundaris, a Cuba Gooding Jr l'hauríem d'envellir una mica,
per a donar el personatge de Sam el pianista, però té aquell punt d'innocència i bon cor
que li cal. Christopher Waltz ha fet un paper malvat també a Malditos Bastardos, però és
tan bon actor que podria fer tranquil.lament l'ambivalent cap de policia francès, que
demostra tenir bon fons al final, però que farà una certa por durant la meitat del metratge.
I Liam Neeson també trobarà un repte encarnar un nazi malvat, després del seu
protagonista intatxable a La lista de Schildler.
S'ha intentat també, en la tria dels actors, trobar una certa caracterització geogràfica en
els trets facials, que s'adigui amb el cognom i procedència dels personatges, americans
en el cas de Clooney i C. Gooding, escandinaus per a D. Kruger; alemanys en el cas de L.
Neeson (tot i que és irlandès) o txecs en el cas de Viggo Mortensen, que ja ha interpretat
personatges de països de l'Est, i és de pare danès, tot i que va ser criat a Argentina.
Potser l'actor que s'escapa més a la caracterització d'un francès sigui C. Waltz, a qui,
segurament, hauríem de tenyir el cabell de color negre i posar un bigoti o quelcom
semblant.
Esperem que l'aprovació del projecte condueixi a la proposta de la pel.lícula a aquest grup
d'actors, que, sens dubte, no trigaran gaire a acceptar-la. Els temes relacionats amb el
finançament quedaran assegurats amb la rendibilitat econòmica que aportarà aquest
repartiment de luxe.
EXEMPLE 3. PRIMERA PART
PRESUPUESTOS INICIALES

Para elaborar esta PAC, vamos a presuponer que soy una productora ejecutiva de una
productora española importante, Morenafilms S.L. por ejemplo, que recibe de un guionista de
prestigio una sinopsis con la intención de desarrollarla posteriormente para realizar una película.
Vamos a suponer, además, que dicha sinopsis coincide con la de Casablanca, y lo que es más y tal
vez resulte más fantasioso, que dicha película, Casablanca, no se ha rodado nunca y jamás ha
existido ni nadie la ha creado anteriormente, habiendo en la historia del cine un vacío al respecto.
Así, ni existe Casablanca ni por supuesto, cualquier otro film que pudiera depender de ella, como
Sueños de un seductor, de Woody Allen.

EL ANÁLISIS DE LA PROPUESTA

Partiendo de todos estos presupuestos, y siempre teniendo en cuenta que estamos ante un
guionista de prestigio, que ha conseguido varios éxitos con guiones anteriores desarrollados en
películas de renombre, desde mi posición de productora ejecutiva, como máxima responsable de la
administración técnica y del dinero, le prestaría una especial atención al análisis de su propuesta
para dilucidar si es un proyecto viable, para lo cual pasaría directamente la propuesta a un
productora-promotora de confianza que la analizaría, y en función de su experiencia y de múltiples
baremos, establecería si resulta adecuada. La primera de sus funciones consistiría en realizar una
valoración creativa inicial a partir de dicha sinopsis, presentando después un informe con todo ello
y en el que llegara a una serie de conclusiones que me ayudasen a tomar una decisión al respecto.
Yo analizaría los datos a partir de dicho informe, así como de una reunión en la que destacase sus
principales argumentos.
Teniendo en cuenta una serie de presupuestos que la productora-promotora ya conocería por
trabajar conmigo en otras ocasiones, intentaría averiguar si la trama, así como la estructura
dramática, resultan lo suficientemente interesantes como para crear un producto audiovisual que
combine calidad y comercialidad en la justa medida como para asegurar el éxito y que son
presupuestos que yo siempre exijo. De esta forma, en su informe trataría temas como la story line,
la idea temática e, incluso, aplicaría el test de evaluación, destacando algunos puntos, como, por
ejemplo, que la idea temática y la dramática resultan lo suficientemente interesantes y se encuentren
bien entrelazadas. Tras un estudio adecuado de todos estos aspectos, el análisis de la productora-
promotora sería el siguiente:

STORY LINE

 Planteamiento. Durante la Segunda Guerra Mundial, Rick, el dueño de un bar en

Casablanca, donde hay muchos refugiados a la espera de escapar, se nos muestra
como un hombre que sólo piensa en sí mismo y que vive como amargado por algo
que le sucedió en el pasado. Debido a que es perseguido, antes de morir, Ugarte, un
criminal menor, entrega a Rick unos salvaconductos que permiten a su poseedor el
libre tránsito a través de la Europa controlada por los nazis hasta llegar a la neutral
Lisboa y, de ésta, a Estados Unidos.
 Desarrollo. Con la intención de comprar los visados que había conseguido Ugarte,
aparece en el bar Ilsa, el antiguo amor de Rick, descubriéndosenos así que ella es el
motivo de su amargura. Pero ella está casada con Víctor, un héroe de la resistencia.
 Ugarte está muerto y es Rick quien tiene en su posesión los visados que ellos quieren
y significan su única posibilidad de escapatoria, ya que tanto el ejército alemán como
el de Vichy que hay en Casablanca no les dejarán salir con facilidades.
 Conflicto. Debido a la importancia de los visados, Ilsa busca a Rick en el bar e
incluso llega a apuntarle con una pistola para que se los dé. Pero es incapaz de
disparar y, recordando su relación pasada, ella le cuenta los auténticos motivos por
los que lo abandonó: descubrió que su marido, al que creía muerto, en realidad
estaba con vida. El recuerdo del pasado hace que renazca el amor entre ellos y se
confiesen que se siguen amando. Llegan, incluso, a planear un futuro juntos. No
obstante, ella está casada con un hombre admirable, que no dudaría en que saliera
ella sola de Casablanca con tal de que salvase la vida, y a quien Rick, de alguna
manera, admira.
 Desenlace. Tras mentir e incluso apuntar a un capitán del gobierno de Vichy con una
pistola, Rick se muestra como un héroe total que, además de ayudar al matrimonio a
salir de Casablanca dándoles los visados, renuncia al amor de ella por los más nobles
sentimientos: a la larga, será lo mejor para Ilsa, le dice junto al avión. Aparece
entonces un alto mando nazi, al que Rick mata. El capitán de Vichy, al que
previamente había apuntado Rick, lo protege finalmente.

IDEA TEMÁTICA

 La idea temática consistiría en cómo el sacrificio puede prevalecer cuando se trata de

los ideales más absolutos o la persona a la que más se ama.

Respecto a esta idea temática puede decirse que se encuentra diseminada a lo largo de toda
la historia y que se concreta a la perfección en la actitud de Rick, cuando vemos que de ésta se
deriva que el auténtico amor puede originar acciones que suponen sacrificios absolutos para que la
persona amada consiga un futuro mejor, prescindiendo para ello del egoísmo intrínseco al ser
humano. De esta manera, al principio de la historia nos encontramos con Rick, un hombre que
parece pensar sólo en sí mismo y que se encuentra amargado al haberse creído traicionado por su
auténtico amor. Sin embargo, tras sucesivos encuentros y desencuentros, los amantes, en un
momento de clímax total, en el que ella es incluso capaz de apuntarle a él con una pistola, le
confiesa la verdad (los auténticos motivos por los que lo abandonó) y que aún lo sigue amando. Lo
importante de esta revelación es ver cómo entonces el personaje de Rick evoluciona, ayudándola e,
incluso, renunciando a su amor sólo para que ella alcance un futuro mejor. De esta forma, vemos
que el carácter del protagonista, que en un principio era duro y egoísta, crece hacia una renuncia
total por el bien de su amada. Precisamente, a lo largo de la sinopsis, son varias las veces en las que
el personaje muestra su dureza y egoísmo, por lo que se refuerza, mediante el contraste, la grandeza
de su sacrificio.
Por otra parte, la idea de renuncia no la encontramos sólo en Rick, sino también en la misma
Ilsa, ya que ésta, cuando llega el momento de las confesiones, le dice que, en realidad, a quien ama
es a él, y que lo abandonó sólo tras descubrir que su marido, al que creía muerto, en realidad estaba
vivo. De esta manera, ella también renunció en su momento a su auténtico amor y, de hecho, vuelve
a renunciar al final, cuando hace caso a Rick y se marcha con su marido, pese a quererlo a él.
Conviene señalar, asimismo, que el hecho de que el marido de Ilsa sea un líder de la
resistencia que encarna todos los ideales puros, no ya sólo a nivel político, sino también amoroso
(en un momento dado, es capaz de renunciar a su esposa por el bien de ella), se encuentra en una
correlación absoluta respecto a la idea temática, siendo uno de los factores que la refuerzan y hacen
que su coherencia final sea absoluta. En efecto, tanto Rick como Ilsa reconocen en él el más alto
ideal (no olvidemos todo el conflicto bélico que supuso el nazismo), lo admiran, y son capaces de
sacrificar su amor por ese modelo que Víctor representa en su estado más puro. En realidad, Víctor
es el más virtuoso de todos ellos, quien nunca engaña ni se deja caer por ideas egoístas, el más
altruista y, por ello, el final más coherente es que sea él quien resulte completamente victorioso.
Así, se va con su mujer y puede seguir luchando por esos ideales en los que cree. Son Ilsa y Rick,
personajes algo más bajos, de menos categoría si se me permite la expresión, quizá más humanos en
este sentido, quienes deben renunciar a su amor en aras de ese ideal que Víctor personifica en todos
los sentidos. Así, esos personajes “imperfectos” tienden hacia esa perfección que Víctor representa,
apostando por ella en el último sacrificio final. Como vemos, los propios rasgos de los personajes
están en correlación con el drama, permitiendo que se desarrolle la idea temática del texto.
Yendo un poco más allá, los diversos momentos de crisis y clímax que la sinopsis plantea
están en concordancia con la idea temática, girando en todo momento en torno a ella y
confirmándola. Así, en un momento de crisis, en el que Rick y Víctor hablan, negándose Rick a
entregarle los salvaconductos y diciéndole que le pregunte a su mujer el motivo, deja constancia de
su egoísmo y arrogancia. Rick, en ese momento y en otros, piensa sólo en sí mismo, es incapaz de
sacrificarse por nadie, pero evoluciona cuando ella le confiesa la verdad. En este punto, el
personaje, que tiene un pasado también altruista, vuelve a ser quien era, y a moverse por sus ideales.
Precisamente, otro momento de crisis es cuando Ilsa está apuntando a Rick con una pistola y le
muestra lo desesperada que está. Sin embargo, es incapaz de disparar e, incluso, le confiesa después
la verdad: que sigue amándolo. Su amor, por lo tanto, es mayor que su necesidad de huir. Frente al
egoísmo, prevalece el amor, por lo que, aunque a pequeña escala, vuelve a confirmarse la idea
temática una vez más. Por su parte, otro de los momentos más climáticos del film y en el que la idea
temática queda reforzada es al final de la historia, cuando nuestro héroe hace el último sacrificio
final; Rick mata al alemán para que éste no interfiera en la huida de Ilsa y Víctor, demostrándonos
hasta qué punto es capaz de luchar para que los ideales en los que cree prevalezcan.

TEST DE EVALUACIÓN DE LA SINOPSIS

 ¿Se puede adecuar a las posibilidades del productor?

Tanto a nivel de calidad como de comercialidad, la sinopsis nos plantea la elaboración de un
proyecto que concuerda con la línea habitual de la productora. Además, por lo que se deduce de
ella, no parece una obra que requiera grandes inversiones económicas, en el sentido de que ni
los efectos especiales ni ciertas ambientaciones que podrían resultar muy costosas son
fundamentales.
 ¿El tema se puede enunciar en un máximo de tres líneas?
Sí. A través de un triángulo amoroso, se aborda cómo el sacrificio puede prevalecer cuando se
trata de ideales puros o la persona a la que más se quiere.
 ¿La historia escogida es adecuada para el desarrollo del tema?
Sí, lo es, y además bastante. El triángulo amoroso, en el que vemos la fuerza de los
sentimientos, es el contexto ideal para tratar este tema. Rick al principio parece un hombre
amargado, un tipo duro, que, en función de la confesión de Ilsa, es capaz de cambiar y
sacrificarse por ella. La historia está en plena concordancia con el tema, el cual está presente en
todo momento y en función del cual se desarrollan las acciones. Además, la historia transcurre
durante la Segunda Guerra Mundial, cuando los nazis cometieron auténticas barbaridades cuyo
 recuerdo todavía hoy perdura. El hecho de que aparezcan personajes que combatan sus acciones
inhumanas, que se muevan por ideales puros, es un marco inmejorable para tratar un tema así.
 ¿El tema está implícito en la historia y se deduce de la acción?
Sí, en todo momento el tema está implícito en la historia. Así, vemos al principio que Rick se
nos muestra como un hombre amargado y que sólo piensa en sí mismo, pero, una vez que su
amada le cuenta la verdad, evoluciona y se sacrifica por ella. A su vez, Ilsa también hace lo
mismo. De hecho, toda la acción refuerza el tema.
 ¿La acción es acción dramática?
Sí, es acción dramática porque se nos muestran los conflictos internos y externos de unos
personajes en los que prevalecen intereses contrapuestos. Y esto se encuentra presente tanto en
el triángulo amoroso como en el mismo contexto político que la sinopsis plantea, en el que los
personajes muestran su enfrentamiento. El conflicto, así, se encuentra presente en varios niveles,
como el amoroso, el bélico o el político.
 ¿El protagonista está bien definido, tiene motivación clara y lucha para conseguir un objetivo?
En un principio, tanto Rick como Ilsa parecen personajes bastante enigmáticos y, de hecho,
mostrarán muchas de sus contradicciones. Sin embargo, todos estos aspectos los hacen más
humanos y, una vez que tienen las ideas claras, no les importará sacrificarse por conseguir unos
objetivos concretos. Tal vez, tanto una como otra, requieren que se perfile mejor en el guión
algunos aspectos de su relación amorosa anterior para que resulten más reales y creíbles. Así,
supuestamente la motivación de Ilsa es que ella y su esposo salgan de Casablanca y, sin
embargo, cuando apunta a Rick con una pistola, es incapaz de disparar, mostrándose débil. Esto
requiere que, de alguna forma, en el guión se desarrolle esta contradicción del personaje para
que sea coherente. Por su parte, Rick también manifiesta muchas contradicciones internas, si
bien al final de la historia, cuando conoce la verdad, queda claro que su objetivo consiste en
conseguir el bienestar del ser amado. Aunque sea más secundario, el personaje en este sentido
más definido, con las ideas más claras, es Víctor, quien en todo momento sabe lo que quiere y
lucha por sus ideales. Por eso, el hecho de que al final resulte ganador en todos los sentidos
(logra huir y se va con la chica) potencia al máximo la idea moral de la obra.
 ¿El objetivo es importante para el protagonista, es difícil y comporta riesgo?
Para Rick, ayudar a Ilsa y a Víctor es algo que está al alcance de su mano, pero que, una vez que
lo tiene claro, dada la situación política que se perfila, entraña un riesgo considerable. Cuando
conoce las auténticas motivaciones de ella para haberlo abandonado, no le importará tener que
superar los múltiples riesgos y complicaciones que esto le supondrá. Por su parte, para Ilsa
también será un objetivo importante y difícil conseguir los salvaconductos y, para ello, tendrá
que enfrentarse con algo nada fácil: volver a ver al hombre al que aún sigue amando y al que ha
renunciado.
 ¿El conflicto es fuerte y claro?
Sí, el conflicto es fuerte y claro y, además, se plantea a nivel emocional y político. Así, a nivel
emocional nos encontramos con un triángulo amoroso, en el que hay una relación de trasfondo
que aún no se ha superado y que puede afectar a la situación supuestamente normal de un
matrimonio. De esta forma, Rick debe ver a la mujer que ama y a la que aún no ha olvidado con
otro hombre y, cuando ésta le confiese que aún sigue amándolo, para ayudarla debe renunciar a
ella y, además, facilitar su huida con su marido. Por su parte, Ilsa, que previamente abandonó a
Rick y aún lo ama, debe acercarse a él para que le ayude a escapar con su marido. A nivel
político, el conflicto es bastante grave y, de hecho, se nos sitúa en un momento histórico
complicado. La situación del matrimonio es bastante compleja, ya que cuentan con los
obstáculos del gobierno alemán y del de Vichy y, para huir, la única persona que puede
ayudarles es Rick, el hombre resentido que aún sigue amando a la esposa.
 ¿Nos interesa el protagonista y su problema?
Sí, Rick resulta un personaje muy atractivo. Los motivos que le han hecho ser tan duro y egoísta
llaman la atención. Se tendrá que volver a enfrentar con la mujer a la que aún sigue amando y la
decisión que adoptará respecto a si ayudarla o no resulta, cuanto menos, interesante. Por su
parte, que Ilsa tenga que pedir ayuda al hombre al que abandonó y al que aún sigue amando, con
los conflictos que todo esto puede originarle respecto a su matrimonio, también capta el interés.
 ¿Nos motiva el tema?
Sí, las relaciones que pueden establecerse en este triángulo amoroso resultan bastante
atrayentes, así como la evolución interna de los personajes para que sean capaces de sacrificarse
por los ideales más nobles. Además, estos personajes se mueven en el contexto histórico en el
que se produjo el conflicto Nazi, que tantas películas de éxito ha generado, y que, por lo tanto,
sigue siendo un trasfondo de actualidad.
 ¿La estructura tiene puntos de inflexión que aumenten el interés y el riesgo?
Sí, la estructura resulta compleja y se elabora a partir de diversos puntos de inflexión que
complican la trama y la hacen más interesantes al aumentar las dificultades de los personajes y
alterar las relaciones que se establecen entre ellos. De esta manera, al principio Rick muestra
desprecio y rabia ante Ilsa, pero cuando ésta le cuenta los auténticos motivos por los que lo
abandonó y le confiesa su amor, la situación entre ellos cambiará hasta tal punto que dan a
entender que ahora lo que quieren es estar juntos. Sin embargo, una vez junto al avión, él,
finalmente y por el bien de ella, tomará la decisión de que se separen, por lo que la historia
tomará un nuevo rumbo.
 ¿La historia tiene un clímax con intensidad auténtica (tensión dramática)?
Sí, la historia tiene varios momentos de clímax, entre los que destaca el momento en el que Rick
asesina al alemán para que Ilsa y Víctor puedan huir. Si no lo hubiera hecho, éste habría evitado
la marcha del matrimonio, por lo que Rick actúan aun a riesgo de complicar su propia vida. Sin
embargo, el momento de clímax con una intensidad mayor quizá sea algo antes, cuando Rick,
pese a haber acordado previamente que seguirá junto a Ilsa, decide sacrificarse y renunciar a ella
en aras de su felicidad posterior. Es el momento de mayor tensión dramática, en el que se
observa una total evolución en el carácter del personaje y que cambia totalmente la historia. La
tensión emocional que se concentra en este momento es impresionante debido al grado de la
renuncia y el sacrificio que implica la acción.
 La resolución es rápida, coherente y sorprendente?
Sí, la resolución final se desarrolla en poco espacio de tiempo, resulta coherente en todo
momento y su final es sorprendente. Así, Rick tendrá que actuar rápidamente, para ayudar a
Ilsa, engañando incluso al capitán Renault para ayudarla. El final resultará completamente
sorprendente, ya que, una vez que Rick e Ilsa se han confesado que se siguen queriendo, lo que
se deduce de las acciones y de sus palabras es que harán todo lo posible para estar juntos. Sin
embargo, Rick optará por renunciar a ella para que su bienestar sea mayor y, aunque
sorprendente, dicho final será completamente coherente y, de hecho, estará en relación con
algunos datos que nos presentaron a un Rick idealista, que es el que acaba triunfando y
prevaleciendo.
 ¿El género y el tratamiento son idóneos para el desarrollo de la historia y la transmisión de la
idea?
Nos encontramos ante un drama romántico ambientado en la Segunda Guerra Mundial, siendo,
por lo tanto, un momento histórico bastante complicado, de crisis total. Hacer que en una
situación así venzan las ideas puras, los ideales más sublimes, nos hace conectar con el final del
conflicto bélico acaecido en Normandía y que se relaciona con la conquista de ese modelo en el
que han vencido los fines positivos. Por otra parte, la complejidad que implicaba un momento
 histórico así también resulta apropiada para plantear todas las dificultades del triángulo amoroso
y que, en buena medida, hacen más atractiva la historia.

Finalmente, y teniendo en cuenta todos los datos aportados por la productora-promotora, he

dado el visto bueno a la continuación del proyecto, para lo cual el guionista ha seguido con la
elaboración del guión literario a partir de la sinopsis propuesta.
EXEMPLE 1. SEGONA PART
4. Quin mode de producció proposaries (producció pròpia o coproducció).
Valora i explica les avantatges i els inconvenients
S'opta pel model de la coproducció multipartita, és a dir amb diferents països europeus. També s'
inclourà la participació de 2 canals de televisió dels països participants que emetin regularment
producció cinematogràfica dels últims set anys tot aprofitant la Directiva Europea de Televisió
sense Fronteres que les obliga a invertir en el cinema (el 5% dels beneficis de l’any anterior).
Caldrà establir en quina part participa cada país. Ja que la iniciativa sorgeix des de Barcelona,
s'apostarà per una coproducció amb aportació majoritària (fins al 50%) espanyola.
Avantatges:
 compartir despeses.
 aprofitar la diferent experiència de diferents indústries nacionals.
 optar a diferents ajudes tant de cada país com d'organismes europeus.
 facilitar la distribució i posterior exhibició de la pel·lícula.
 ampliació de mercats amb cada públic potencial dels diversos països que han participat en
la coproducció.
 via eficaç per oposar-se al domini nord-americà en els mercats de cine europeus

Inconvenients:
 Caldrà fer una versió (doblada o amb subtítols) en la llengua de cada país participant i en el
cas d'Espanya en alguna de les llengües cooficials, per tal que el fet d'haver treballat en
coproducció no suposi la preminència d'una cultura sobre un altra.
 Caldrà vigilar que el mateix caràcter ambiciós del projecte no comporti un augment del
cost enfront a una pel·lícula íntegrament nacional produint-se despeses mortes que no
intervenen en la realització de la pel·lícula, despeses duplicades, és a dir, les mateixes
despeses assumides per cadascun dels productors (traducció de guió, tècnics en cadascun
dels països a rodar, viatges i dietes, doblatges....) i despeses pròpies del model escollit
(desplaçaments, assegurances internacionals, impostos...).
Destaquem del web del Ministeri de Cultura la següent definició de coproducció que ens orientarà
de cara a la posterior cerca de fonts de finançament.
www.mcu.es/cine
“Són aquelles pel·lícules realitzades en coproducció amb empreses estrangeres, d'acord amb les condicions exigides per
la normativa específica i pels convenis internacionals.
Els productors espanyols que realitzin pel·lícules en coproducció hispanoestrangera hauran de presentar prèviament el
projecte de coproducció a l'Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals (ICAA) i organismes competents de
les comunitats autònomes perquè l'aprovin. Una vegada aprovat el projecte, tindrà la consideració de pel·lícula
espanyola i podrà accedir als ajuts de l'ICAA, de manera proporcional a la participació de la coproductora
espanyola.
La proporció de participació en una coproducció, amb caràcter general, pot oscil·lar entre el 20 i el 80 per cent del seu
cost. En coproduccions multipartides la participació menor no pot ser inferior al 10% i la major no pot excedir del 70%
del cost
Les aportacions tècniques i artístiques de cada coproductor, així com el rodatge en exteriors o interiors al seu càrrec,
han de ser proporcionals en la seva participació econòmica a la pel·lícula.
Hi pot haver aportacions dineràries superiors a la quantificació econòmica de treballs i serveis realitzats per personal
tècnic i artístic i indústries tècniques de nacionalitat espanyola, però l'esmentada aportació en diners del coproductor
espanyol no pot ser superior al 50% de la quantificació.
Com a excepció poden admetre's coproduccions financeres sense aportació efectiva de personal i serveis. En aquest
cas, la pel·lícula generarà la productora només l'ajuda general per a l'amortització. L'aprovació d'aquesta modalitat de
coproduccions queda condicionada al balanç general existent amb relació als països coproductors.

5. Donat que no disposes de suficient capital i tenint en consideració les

fonts de finançament apuntades als materials didàctics ¿Quin pla d’accions et marcaries per
aconseguir tot el finançament que et falta per poder enllestir l’obra?

Model de producció proposat

Pel que fa al cas concret que ens ocupa , estaríem parlant d'una productora
independent situada a Barcelona que estarà subjecte al que disposen les normes de la
Comunitat autònoma de Catalunya a través de l'ICIC (Institut Català de les Indústries
Culturals) i de l'Estat Espanyol, amb el Ministeri de Cultura i el ICAA ( Instituto de la
Cinematografía y de las Artes Visuales), que portaria a terme un projecte de pel·lícula
en format de coproducció amb una aportació espanyola de fins al 50% , amb la
participació de productores independents de França (30%) i de la República Txeca
(10%) i dos canals de televisió: 1 de l'Estat espanyol (5%) i 1 d'algun dels altres dos
països (5%).
S’opta a una participació del 50% per tal que la pel·lícula pugui obtenir la nacionalitat
espanyola i per tant ser candidata de les subvencions previstes pel Ministeri i de la
Generalitat.

5% 5%
10%

Productora espanyola
Productora francesa
Productora txeca
TV Espanya/Catalunya
TV França/Rep Txeca
30% 50%

S’ha apostat per França ja que és un país implicat en la trama de la pel·lícula i

possiblement participar en la producció sigui d’interès per la indústria cultural i
l’administració pública d’aquell país. El mateix podríem dir de la República txeca, ja
que un dels protagonistes principals és d’aquell país. El fet que La República Txeca sigui
un dels països més joves de la UE també ens facilitarà les possibilitats d’aconseguir
finançament i ajudes de programes d’organismes europeus que prima el
desenvolupament de les indústries comunitàries més joves.

Estratègies de finançament

21
Dels 12 milions que costaria la pel·lícula, la productora espanyola n’hauria d’aportar el
50 %, és a dir 6 milions. Si l’empresa disposa inicialment de 4 milions, voldrà dir que
hem de cercar 2 milions d’euros.

Aquests diners els podem aconseguir per vàries vies:

-Prèviament a la producció amb la concessió d’un crèdit tou dels que promou l’ICIC
amb conveni amb l’ICF (Institut Català de finances) o l’ICAA a través de l’ICO (Instituto
de Crédito Oficial). I és que ambdós organismes tenen acords a per tal de facilitar
crèdits tous, per una activitat de risc com el cinema, el que s’anomena ajudes per la
minoració de les càrregues financeres.

“Aquest producte és resultat d’un conveni amb l’Institut Català de les Indústries Culturals i compta
amb el suport de les Associacions de Productors de Catalunya.Els beneficiaris d’aquesta línia són
les empreses de producció cinematogràfica associades a alguna de les entitats adherides al
conveni” http://www.icfinances.com/financament/audiovisual

Aquests són alguns dels exemples de finançament tou proposats per l’ICF. Ens
podríem acollir als tipus 1 o al tipus 3 per aconseguir els dos milions d’euros

Tipus 1:Produccions amb pla de finançament per completar

Import de l’operació: Fins al 30% del pressupost.

Tipus d'interès: Euríbor més percentatge a determinar.

Amortització i carència Fins a 5 anys i amb possibilitat de carència.

Comissions: D’estudi del 0,50% i d’obertura del 0,50%.

Garanties: Afectació de drets de propietat i d’explotació de productes audiovisuals de les empreses.

Tipus 2: Produccions amb drets adquirits per televisió o entitats públiques i subvencions atorgades per l’Institut Català de les
Indústries Culturals

Import de l’operació: Fins el 100% de l’import aportat per la televisió, sense IVA.

Tipus d'interès: Euríbor més percentatge a determinar segons projecte.

Amortització i carència: Fins a 5 anys i amb possibilitat de carència.

Comissions: D’estudi del 0,50% i d’obertura del 0,50%.

Garanties: Afectació de drets de propietat, d’explotació de productes audiovisuals propietat de les empreses sol·licitants.

Tipus 3: Plans de producció

Import de l’operació: Màxim 10.000.000 d’euros i fins al 30% del còmput del pla de producció global per any.

22
 Tipus d'interès: Euríbor més percentatge a determinar.

Amortització i carència Fins a 5 anys i amb possibilitat de carència.

Comissions: D’estudi del 0,50% i d’obertura del 0,50%.

Garanties: Afectació de drets de propietat, d’explotació de productes audiovisuals propietat de les empreses sol·licitants.

Ajudes oficials
Per les característiques del nostre projecte podem optar tant a ajudes provinents tant
de l’administració autonòmica (ICIC) , central (ICAA) , com d’organismes europeus
(Media Europa, Eurimages...)
Totes aquestes administracions ofereixen subvencions i ajudes per les fases de
desenvolupament escritura de guió, estratègies de màrqeting, traducció del guió a un
altre llengua...) i de producció del projecte audiovisual.

Pel cas que estem tractant ens interessarà, com s’ha dit, les ajudes de minorització de
prèstecs bancaris (ICIC i ICAA), que combinats amb les ajudes per la producció de llarg
metratges i les d’amortització de llarg metratges (general i complementària) ens
podrien ajudar a amortitzar en poc temps el préstec que ens hagin pogut concedir per
gairebé tota la quantitat que necessitem (2 milions d’euros). Cal però que es
compleixin una sèrie de requisits que tenen a veure amb l’estrena i exhibició en sales
comercials.

-Ajudes per la produció de llargmetratges sobre projecte: fins a 1 milió d’euros. Ens hi
podriem acollir ja que estan destinades a “projectes que tinguin une especial valor
cinematogràfic, cultural o social, proyectes de carácter documental o experimental i(…)
proyectes que incorporin a nous realitzadors”. Cal tenir en compte que si s’obté aquest
ajut no es podrà accedir a l’ajuda complementària a l’amortització de llargmetratges.

-Ajuda complementària a l’amortització de llargmetratges (fins a 800.000€), en la

modalitat d’ajuda complementaria que premia a les pel·lícules que han tingut més
acceptació a la taquilla, donant el 15% del nombre d’espectadors durant els 12
primers mesos d’exhibició pel preu mig de l’entrada i ajuda complementària (fins
1.200.000€) amb una quantitat calculada en funció d’un sistema de puntució. Puntuen
ítems com haver paticipat un realitzador novell, que la verssió original hagi estat en
una llengua oficial a Espanya que no sigui el castellà, entre d’altres. En amdós casos les

23
pel·lícules han de tenir la nacionalitat espanyola, haver estat estrenada en sales
comercials, i amb reconeixement del cost i la invessió del productor, que no superi el
50% del cost de la pel·lícula , ni el 75% de la inversió del productor.

Segons la llei1 “les ajudes previstes pel Ministeri són compatibles amb altres
subvencions sempre que el seu import conjunt no superi el cost de l’activitat
subvencionada”.

Altres vies de finançament

-Pre venda de la pel·lícula a distribuïdores d’altres països

Si aconseguim actors taquillers i fetitxe possiblement hi hagi distribuïdores de
determinats països que avancin una part dels diners que s’invertiran en la producció. A
canvi se’ls oferirà propostes avantatjoses a l’hora de la distribució: exclusivitat per una
determinada empresa de distribució, pre estrenes...
Aquest pot ser un bon argument de venda per a Espanya i també per França que és un
país que estima el cinema espanyol i en especial a algun dels seus actors/actrius
fetitxe. Caldria incloure en el repartiment actors de la talla de Javier Bardem, Antonio
Banderas, Penélope Cruz, Maribel Verdú, Victoria Abril...També hi hauria d’haver
representació del seu staff més internacional (Juliette Binoche, Emmanuelle Béart...)
per aonseguir el mateix efecte en els mercats espanyol i txec.
-Participacions personals
Si apostem per noms consagrats del món de la interpretació caldrà assegurar-nos que
aquest no graven excessivament el pressupost del projecte amb els seus catxets més
elevats. Caldrà doncs demanar-los que participin en el projecte treballant per sota del
seu catxet habitual, és a dir arriscant capital amb el compromís d’obtenir un
percentatge dels beneficis.
-Inversors privats
Una altre via de finançament possible. Inversors privats que inverteixen els seus diners
en el projecte audiovisual. Cabria la possibilitat de crear accions del producte finançat,

24
vendrel’s i repartir entre els inversors els beneficis proporcionals al finançament
efectuat.
-Discriminació positiva
Posats en el terreny dels recursos humans i la necessitat de cercar finançament, també
caldrà tenir en compte que comptar amb un director novell o amb una dona en les
tasques de direcció o de guió ens pot obrir més portes a l’hora d’aconseguir
subvencions d’organismes oficials que primen de vegades de manera específica les
noves generacions i la incorporació de la dona en llocs directius.

-Venda drets d’exhibició en TV

Es pot negociar independentment amb diversos canals de televisió segons la llengua
d’emissió. Es pot negociar passis en català i en espanyol per exemple amb cadenes
diferents i fins i tot en el mateix període. Un exemple el tenim recentment en l’emissió
de “Camino” (Javier Fesser, 2008) que van emetre gairebé simultàniament fa pocs
mesos TVE , en castellà, i TV3, en català.
També es poden vendre drets d’exhibició per pantalles de VOD (video sota demanda)
de plataformes de pagament, tipus Canal +, Imagenio...

-Venda de DVD
No és el millor segment de negoci actualment a l’estat espanyol degut a la pirateria
que ha fet descendir a quotes alarmants el volum de negoci d’aquest sector. Sony,
sense anar més lluny fa ben poc anunciava que estava estudiant la viabilitat del negoci
a l’Estat Espanyol. 2

-“Product placement”
Tenint en comptes les actuals normatives sobre publicitat que prohibeixen
explícitament la publicitat de tabac i begudes alcohòliques es podrien propiciar
diversos emplaçaments estratègics de marques durant el desenvolupament normal de
la pel·lícula.

1
Resolución de 19 de febrero de 2010, del Instituto de la Cinematografía y de las Artes Audiovisuales, por la que se publica el
Convenio suscrito para el año 2010 con el Instituto de Crédito Oficial, para el establecimiento de una línea de financiación para la
producción cinematográfica y se convocan las ayudas para la minoración de intereses de los préstamos concedidos”

25
Alguna de les possibilitats són:

-Companyia aèria com a logo en algun dels avions que retrata la producció:

-Marca del fabricant del piano. En els plans on aquest instrument té un especial
protagonisme. A més cal comptar amb el valor afegit , d’evocació dramàtica que la
música té en la pel·lícula.

-beguda refrescant , adaptada en el neó del rètol del local.

2
http://www.cincodias.com/articulo/tecnologia/Sony-Picture-descarta-irse-
Espana/20100401cdscdstec_1/cdstec/

26
-Marca, símbol de fabricant d’automòbils, que a mena d’intercanvi ens podria facilitar
tots els cotxes de producció a més del que sortissin en pantalla, necessaris per la
pel·lícula.

27
EXEMPLE 2. SEGONA PART
Finançament i modes de producció.

Si es té en compte que la nostra productora només conta amb una tercera part del
pressupost estimat per la posada en obra del film, 4 milions d’euros d’un total de 12
milions, és necessari buscar altres formes alternatives de finançament.
Donat que la inversió que ens falta és bastant important, creiem que és necessari
optar per la coproducció amb una o varies productores cinematogràfiques per
aconseguir la majoria del pressupost necessari.

S’ha optat per un coproducció internacional tripartida entre Espanya, França i el

Marroc, a on França i Espanya tindran una coproducció igualitària, amb l’aportació
cadascuna del 33% del total i a una coproducció minoritària per part del Marroc amb
una participació del 16% de pressupost estimat1
Les aportacions tècniques i artístiques de cada coproductor, així com el rodatge en
exteriors e interiors al seu càrrec, han de ser proporcionals a la seva participació
econòmica de la pel·lícula.

Un dels motius per el que s’ha optat per un coproducció internacional és la possibilitat
d’optar, mitjançant ajudes o subvencions, a la quantitat màxima establerta legalment
per a cada pel·lícula2, sense tenir que repartir-la entre altres coproductors espanyols,
tot això sense perjudici de les ajudes que puguin obtenir per a la mateixa pel·lícula la
resta de coproductors estrangers en funció de la normativa reguladora d’aquesta
matèria en els seus respectius països.

1
En aquest tipus de coproduccions multilaterals la participació menor no pot ser inferior al 10% i la major
no pot excedir del 70% del cost.
2
A la Llei 17/1994 de 8 de juny vigent en el RD 81/1997 de 24 de gener s’estableix com a norma general
que les coproduccions hispano-estrangeres obtindran la nacionalitat espanyola i podran tenir accés a les
ajudes i demés mesures de foment establertes en l’article 3 per a les pel·lícules espanyoles. Per a
l’obtenció de la nacionalitat, serà precís que el productor espanyol obtingui del Director General de l’ICAA
(Instituto de la Cinematografía y de las Artes Audiovisuales) o de l’òrgan competent de la comunitat
autònoma, una resolució aprovatòria.

A part d’aquest avantatge en els ajuts i subvencions, hi han d’altres avantatges que fan
de la coproducció una opció molt valorada.
A continuació detallem els alguns dels principals avantatges i inconvenients que
podem trobar en una coproducció tripartida com la nostre:

28
 Avantatges Inconvenients
Repartiment dels beneficis aparts
Repartiment de la inversió i per tant dels
proporcionals amb les participacions de la
riscs entre els diferents coproductors
cada coproductor
A part de les despeses addicionals
ocasionades per la contractació
d’intèrprets trobem altres despeses extres
en aquest tipus de coproducció:

- Despeses duplicades: traducció del

S’amplien les opcions d’explotació de
l’obra en els diferents mercats
guió en les llengües oficials dels
països coproductors, contractació de
tècnics en cada un dels països que es
faci el rodatge, viatges, doblatges,
crèdits, etc.

- Despeses pròpies: les inherents a la

La qualitat del producte final serà de ben
segur superior amb la col·laboració
d’equips més amplis i amb més
experiència
Avantatges de cara a obtenir subvencions
Europees o internacionals.
Més facilitats alhora d’obtenir avals
bancaris
Facilitats per acords amb les
distribuïdores dels països coproductors.
Projecte multicultural
Posicionament en el mercat internacional
coproducció (conferències
telefòniques, assegurances
internacionals, impostos...)
Establiment d’obligacions respecte a la
composició dels equips tant tècnics i
humans
Per a poder-se acollir a les subvencions
de l’ICIC cal garantir un mínim de
personal tècnic català o resident a
Catalunya
Titularitat compartida dels drets
d’explotació de l’enregistrament
audiovisual
S’han de respectar els diferents convenis
internacionals i la legislació de cada país
coproductor.

Espanya té convenis de coproducció tant amb França com amb Marroc3, cosa que
facilitarà la producció i realització de la pel·lícula i ens facilitarà l’accés a diverses
ajudes i subvencions, així com la distribució en els seus mercats.

Amb aquests acords de coproducció hem obtingut aproximadament el 82% del

pressupost estimat. La part que ens falta mirarem de trobar-la mitjançant altres
maneres de finançament.

29
Ajuts públics a la producció
A nivell autonòmic, a partir de l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC) podem
sol·licitar la subvenció per a la millora de projectes audiovisuals en la seva fase
de desenvolupament que té un màxim de 50.000 € repartits en diferents ajudes:
elaboració del material destinat als mercats internacionals (5.000 €), assessorament
extern en el desenvolupament i viabilitat del projecte (15.000 €), contractació d’un pla
de markèting (15.000 €) i re-escriptura del guió (20.000 €).
No és obligatori que la pel·lícula estigui doblada al català, però si que atorgarà més
punts en la valoració del projecte que determina l’adjudicació de la subvenció. És
indispensable que es tracti d’una productora cinematogràfica independent com la
nostra i que estigui inscrita en el Registre d’Empreses Audiovisuals de Catalunya.
Com que aquesta subvenció és compatible amb altres ajuts públics que tinguin un altre
finalitat, sol·licitarem també subvencions a nivell nacional.
Com la nostra productora també està inscrita com a empresa productora en la Sección
Primera del Registro de Empresas Cinematogràficas con caràcter independiente,
podrem sol·licitar a l’ICAA una de les ajudes per al desenvolupament del projecte
de pel·lícules cinematogràfiques de llargmetratge que ofereixen fins a un màxim de
150.000 €.
Un cop estrenada la pel·lícula també podríem sol·licitar altres ajudes a l’ICAA
destinades a amortitzar la producció i a ajudar a la distribució de la pel·lícula.

3
Convenio sobre las Relaciones Cinematográficas y anexo, de 25 de marzo de 1988
MARRUECOS: Acuerdo de Coproducción e intercambios cinematográficos entre el Reino de España y el
Reino de Marruecos. 27-04-98 
 Número B.O.E, 270 , 10/11/2001 
 Fecha de firma del convenio
27/04/1998
CANJE de Cartas constitutivo de Acuerdo entre el Reino de España y la República Francesa para la
modificación del Convenio sobre las Relaciones Cinematográficas y anexo, de 25 de marzo de 1988,
hecho en Madrid el 4 de noviembre de 2003 y 23 de marzo de 2004.

En cas que no se’ns adjudiqués l’ajuda pública nacional de l’ICAA podríem considerar
la possibilitat de contractar una de les línies de finançament que l’ICO (Institut de
Crèdit Oficial) concedeix per a les produccions cinematogràfiques. Aquesta línia de
finançament és a retornar en 5 anys amb un interès força baix, i que amb l’ajut financer
de l’ICAA pot reduir-se considerablement.

Programes europeus
A nivell europeu, Espanya s’ha afegit al Conveni Europeu sobre Coproducció
Cinematogràfica firmat a Estrasburg el 2 d’octubre de 1992, mitjançant un instrument

30
de ratificació publicat per el BOE el 21 de novembre de 1996. Aquest conveni té per
finalitat fomentar el desenvolupament de la coproducció cinematogràfica europea,
regint les relacions entre les parts en el terreny de les coproduccions multilaterals que
disposin de tres productors de tres països diferents o que obtinguin la definició d’obra
cinematogràfica europea. La nostra coproducció s’inclouria en aquesta última
categoria ja que és un producció majoritàriament europea (com a mínim el 66% de
l’aportació del pressupost destinat prové d’Espanya i França).
Aquest conveni recull la formació d’un fons d’ajudes a la coproducció, a la distribució i
a l’explotació d’obres cinematogràfiques europees, l’Euroimages, del que Espanya i
França son països membres. Aquest fons subvenciona fins a un 17% del cost de la
producció total sempre i quan aquesta no sigui superior a 700.000 €.

Degut a la nacionalitat dels nostres coproductors (França i Marroc) ens podem acollir
també al nou programa MEDIA Mundus de la UE. Es tracta d’un programa aprovat per
Brussel·les, que té com a objectiu reforçar les relacions culturals i comercials entre la
indústria europea del cine i els cineastes de tercers països, i que, té previst invertir en
coproduccions d’aquest tipus 15 milions d’euros entre el 2011 i el 2013. Aquest
programa surt de l’èxit obtingut pel MEDIA International a on la UE va dotar amb 2
milions d’euros a 18 projectes de coproducció europea amb tercers països.

Pactes amb distribuïdors

Mitjançant la Federación de Distribuidores Cinematográficos FEDICINE, que
representa actualment el 90% de la distribució espanyola, ens posarem en contacte
amb Distribuidores que estiguin interessades en fer un pagament parcial avançat
sobre els ingressos de taquilla i que ens garantissin l’exhibició del film. Formen part de
FEDICINE:
 Alta Classics, S.L.U
 Aurum productions, S.A
 Hispano Foxfilm S.A.E
 Manga Films
 On Pictures
 Paramount Pictures Spain
 Sony Pictures Releasing de España, S.A
 Universal Pictures International Spain, S.L
 Walt Disney Studios Motion Pictures Spain y Warner Bros
 Pictures International España

31
També ens posarem en contacte amb la distribuïdora catalana Lauren Films i amb la
distribuïdora Filmax.

Acords amb distribuïdores de drets de televisió

Es vendran els drets d’antena per passar la pel·lícula per televisió a les cadenes
públiques de cada país coproductor, que tenen una quota de pantalla mínima
reservada per a produccions nacionals. Així per exemple, a França es pactarà amb
France Télévisions, a Espanya amb RTVE i al Marroc amb SNRT (Société Nationale
de Radiodiffusion et de Télévision).

Inversors privats
S’ha arribat a un acord amb el banc central del Regne del Marroc, Al-Maghrib, i
participaran com a inversors en la pel·lícula, amb una participació de 50.000 €.

QUADRE RESUM FINANÇAMENT

Finançament Capital invertit (€)
Productora pròpia 4.000.000
Productora Francesa 4.000.000
Productora Marroquí 2.000.000
Ajuda ICIC 50.000
Ajuda ICAA 150.000
Programa EUROIMAGES 200.000
Programa MEDIA Mundis 500.000
Acords amb distribuïdores cinematogràfiques 750.000
Venta drets a cadenes de Televisió 300.000
Inversors privats 50.000
Total 12.000.000

32
EXEMPLE 3. SEGONA PART

2. Valoració de la posada en obra

Tenint en compte que l’empresa només disposa com a rescursos propis de 4.000.000 d’euros i
que el cost under the line s’aproxima als 12.000.000 d’euros optarem per la coproducció pura
nacional i internacional, i amb el pla d’acció que més avall desenvoluparem.
2.1 Mode de producció
 Coproducció nacional:
- Contactarem amb MANGA Films perque aporti 2.500.000 d’euros, d’aquesta manera
estirà assumint un 25%.
- Així, un 65% del film seria produït per entitats nacionals de tal manera que la nacionalitat
del film serà espanyola.
 Coproducció internacional:
- Contactarem amb la productora francesa MAÏA Films que aportarà 2.000.000 euros de
manera que estirà assumint un 20%.
- Contactarem amb la productora marroquí Casablanca Films que aportarà 1.500.000 de
manera que estirà assumint un 15%.
* Segons l’article 29 del Real Decret 20/62/2008 la proporció en la que participin els paisos
coproductors s’ha de situar entre el 20 i el 80% del pressupost de la pel·lícula. En cas
de coproduccions multipartites, la participació menor no podrà ser inferior al 10% i la major, no
podrà excedir el 70% del pressupost.
 Optarem per la coproducció pels següents motius:

- Per la falta de recursos de la propia entitat, atès només consta de 4.000.000 euros de
base, mentre que el cost aproximat és de 12.000.000.

- La coproducció amb MANGA Films ens facilitarà a una empresa jove com la nostra,
consolidar-nos dins el merca cinematogràfic nacional.

- La coproducció amb MAÏA Films i Casablanca Films permetrà poder accedir a mercats
de financiació i distribució de difícil accés si no mediés la coproducció internacional, com
ara el francés i el marroquí.

- Es comparteixen riscs si el projecte no té una bona acollida. D’aquesta manera, les

pèrdues es reparteixen en proporció a l’inversió.

- Accés al programa MEDIA de la Comisió Europea, o Euroimages del Consell d’Europa.

33
En resum, optarem per una producció quatripartita pura, d’àmbit nacional i internacional:

34
2.2 Pla d’acció
2.2.1 Recursos propis:
 Partim d’un pressupost propi de 4.000.000E i el pressupost under the line estimat és de
12.000.000E. Per tant, l’empresa posa el 33’3 % i ens restaria el 66’7 % del capital.

2.2.2 Acords de coproducció:

En total, dels acords de coproducció obtindrem 6.000.000E del pressupost under the line que
hem previst. Per tant, obtenim un 83’3%, i ens resta un 16’7% que haurem d’aconseguir a partir
d’altres fonts.
I. Contacte i establiment d’acords amb les productores cinematogràfiques francesa i
marroquí en quant a l’aportació de capital, recursos, drets i beneficis.

II. Redacció del deal memo on deixarem constància de quines són les parts participants,
una descripció de la obra, de l’aportació que farà cada una de les parts,
contraprestacios, calendari de feina, pressupost, condicions de comercialització.
S’establirà l’encàrrec de distribució i comercialització a una empresa especialitzada, com
ara Warner España. Serà molt important establir clàusules d’incompliment de contracte i
la legislació aplicable, clàusules de confidencialitat, aspectes de la contractació del
personal, qui durà a terme el control de la contabilitat, el control creatiu, etc.

III. Haurem de presentar un projecte provisional de coproducció que haurà de ser presentat i
aprobat per l’ICAA amb la següent informació: contracte del guionista i el corresponent
registre de propietat intel·lectual; guió, pla de rodatge i pressupost; un llistat amb els
noms dels integrants de l’equip, els tècnics, els actors, etc.

IV. Finalment, haurem de redactar el contracte definitiu de coproducció que seguira les
premises establertes al deal memo.

35
2.2.3 Capitalització de sous:
 Establirem contacte amb actors que en un moment estarien disposats a actuar per una
quatitat modesta a canvi d’un percentatge en els drets o un pagament a posteriori. En el
paper de Rick, necessitariem a algú capacitat per transmetre la profunditat i el conflicte
interior del personatge com, per exemple, Javíer Bardem. En el paper d’Ilsa, cercaríem
una actriu francesa com Marion Cottillard. En el paper de Lazlo, podria encaixar un actor
madur i amb presència com ara Lluís Homar.

 Establirem contractes amb director i guionistes per pagar-los amb posterioritat a la

realització del film i a l’obtenció de les subvencions.

2.2.4 Acords de distribució:

 Ens posarem en contacte amb Warner España per establir un acord de distribució,
publicitat, copies i exhibició. Intentarem que sigui una major per la voluntat de projecció a
l’estranger. No és el primer cop que una pel·licula de nacionalitat espanyola es
distribuïda per una gran empresa a a nivell internacional. Tenim exemples amb
pel·licules tan taquilleres com Àgora i Fuga de cerebros (Fox), Celda 211 (Paramount),
Los abrazos rotos (Warner). D’aquesta manera, una producció espanyola ha estat
explotada per empreses fortes que han fet una campanya en alguns casos internacional
i en d’altres nacional, però les dues amb èxit gràcies a la possibilitat de grans inversions
de diners. És amb aquest tipus de distribuïdores amb les que les sales d’exhibició corren
menys risc i per això prefereixen dotar de més sales les produccions ben respatllades.

2.1.5 Product placement:

Del product placement obtindrem aproximadament 1.000.000 E, és a dir, un 8’35% del capital
total.
Ens centrarem en un product placement de manipulació i de col·locació. Casablanca serà un
film ambientat al principi de la dècada dels anys 40’, per tant, no hi pot haver anacronismes
d’època. D’aquesta manera, establirem contacte amb empreses que estiguin interessades en
rellençar games de productes retro o vintage recreant models de la dècada dels 40’. En aquest
sentit, podríem optar per:
 Ray Ban podria aprofiar per exhibir els models d’ulleres de sol com les Aviator o els
vidres Gradient Silver Mirror.

36
  BMW es va dedicar a la fabricació de vehicles durant la Segona Guerra Mundial com
motocicletes amb sidecar, BMW Wehrmachtsgespann i l’automòbil BMW 325.

 Coca-cola ha emprat diferents dissenys d’embotellat segons l’època hi es podria

rellançar un model d’edició de col·leccionista.

 Zippo va ser una marca de encenedors amb molta presència durant la Segona Guerra
Mundial entre l’exèrcit americà on es grabaven inscripcions, dibuixos picants, etc. Això
ha donat peu a col·leccionistes i reproduccions.

* Haurem de redactar un contracte que contempli la identificació de les parts; l’objecte de

contracte, la clàusula d’exclusivitat, les aparicions del producte i la contraprestació.

2.2.6 Subvencions:
De les subvencions, obtindrem a priori uns 500.000 E, és a dir un 4’17%.
 Ajudes sobre projecte per a la realització de llargmetratges que incorporin nous
realitzadors que convoca l’ICAA, com s’expressa en el Real Decret 526/2002 i a l’ordre
CUL/3928/2006. En aquests cas, ens hauríem de posar en contacte amb un realitzador
jove que acabi de començar. El director no ha d’haver dirigit més de dos llargmetratges
exhibits en sales públiques. El màxim que podriem obtenir amb aquesta ajuda serien
500.000 euros (www.mcu.es). Optarem per aquesta ajuda i no per la Complementaria a
la realització ja que ens permet una quantitat a priori que ens ajudarà a produir la
pel·lícula evitant tots els tràmits que implica demanar un crèdit de l’ICO.

37
  Ajuda general per a l’amortització de llargmetratges és d’un equivalent al 15% de a
recaptació bruta en taquilla obtinguda per la pe·lícula durant els 12 primers mesos
d’exhibició comercial a Espanya, amb un límit d’1.000.000E. Optarem per aquesta ajuda
i no per la Complementaria perque aquesta és compatible amb la de nous realitzadors.
Aquesta subvenció es rebrà a posteriori.

*Les empreses coproductores també podran soli·licitar ajudes a priori i a posteriori als ministeriis de
cultura pertinents.
Preventes a Televisió:
De les preventes el televisió obtindrem uns 500.000 E, és a dir, un 4’17%.
 Establirem un contracte de preventa amb Digital + i TVE. Ho farem d’aquesta manera ja
que la preventa a una televisió de pagament i una generalista és compatible. L’elecció
de TVE es basa en que aquesta cadena ha demostrat interés en exhibir series de
televisió de ficció amb reminiscències històriques com Cuéntame o Amar en tiempos
revueltos. Per altre banda, destaca l’interés per promoure i exhibir produccions nacionals
amb programes com Versión Española, El cine de La 2, Es tu cine, La noche temàtica o
Dias de cine. El target d’audiència encaixaria en aquest cas.

 Per altre banda, es podrà prevendre al canal de televisió generalista Direct 8, que des
del canvi de direcció de la cadena sol exhibir films de producció francesa o de temàtica
relacionada mab el país. En aquest cas, el target d’audiència també encaixaria.

* Haurem de redactar un contracte que contempli la venta dels drets d’antena on

s’estableixi una determinada quantitat de diners a canvi de la cessió de drets. S’haurà
d’establir l’objecte del contracte, el territori, el plaç de vigència i nombre d’actes,
l’entrega de materials, els títols de crèdit i les conseqüències d’incompliement de
contracte.

38
 MOTIUS A PRIORI Quantitat Percentatge
Recursos propis 4.000.000E 40%
Coproducció 6.000.000E 33’3%
Fr/Mar
Product Placement 1.000.000E 8’35%
Subvenció Joves 500.000E 4’17%
Real.
Preventes TVE/Dig 500.000E 4’17%
+/D8
TOTAL 12.000.000E 100%

Quadre resum del pla d’actuació per a l’obtenció de beneficis abans de la

realització:

39