Professional Documents
Culture Documents
PRIMERA PART
Situa’t en la perspectiva de ser un/a productor/a executiu/va d’una important empresa productora
espanyola de cinema que rep d’un guionista de prestigi la proposta d’aquesta sinopsi argumental
per tal que facis una valoració prèvia abans d’escometre la tasca de convertir-la en un guió literari
estàndard.
L’story line com sabem és una manera de donar estructura a la idea dramàtica, dotant-la
de plantejament, desenvolupament i desenllaç. Per fer aquesta síntesis haurem de parlar
únicament dels personatges principals, del conflicte, de la línia d’acció principal i del desenllaç de
la història. En certa manera diríem que és l’esquelet de l’estructura del relat.
L’story line de Casablanca la podríem fer així:
Plantejament: un personatge que va lluitar contra els nazis y a favor de la república que
s’ha tornat un supervivent que només tracta de passar la vida el millor que pot i és amo
d’un bar, la dona que va estimar en el passat, el marit de l’estimada del protagonista que
és un heroi i lluita contra els nazis, el capità Renault.
Conflicte: el nostre personatge que viu la vida indiferent veu que amb la tornada de la seva
estimada ha renascut de nou l’amor i torna a adonar-se’n del seus ideals, sap perfectament
que la vida que porta no es la que realment sent.
3. Aplica el “test d’avaluació de la sinopsi” que trobaràs a l’apartat “Anàlisi de l’estructura” dins la
fita “Estudi i avaluació del projecte”. Respon a cadascun dels punts enunciats amb arguments (pot
ser trobis a faltar algun element del tipus caràcters dels personatges, pots inventar-los i afegir-los)
partint de la base que el projecte s’adequa a les possibilitats de la teva estructura de producció.
Després d’analitzar la sinopsi, hem de fer un qüestionari que ens serà de molta utilitat per avaluar
la validesa del projecte. Les preguntes que haurem de respondre són les següents:
El protagonista està ben definit, té motivació clara i lluita per aconseguir un objectiu?
El protagonista està perfectament definit. La seva motivació en el passat estava totalment
clara, era un home just que lluitava contra la resistència i es va enamorar perdudament de l’Ilsa.
En el moment en que coneixem al personatge continua estant ben definit encara que els seus
ideals han canviat una mica, encara que m’atreveixo a dir que no han canviat els seus ideals sinó
la manera de veure el món. En el passat va ser un home que va lluitar a favor de la república i ara
es troba en un moment en que sembla que sent que la vida és injusta i el seu pas efímer. És a dir
arriba a un punt en que el millor que pot fer és adaptar-se a la situació i deixar passar els dies,
sense pensar gaire en com de bo o dolent és el món.
La seva motivació però per sobre de tot és ser just, encara que vol dissimular contínuament que
és un home dur i inflexible, demostra claríssimament que amb la marxa de l’Ilsa prefereix ser
honest i que marxi amb un bon home, que no quedar-se a Casablanca a veure com passen els
dies en aquell bar de falsificadors. En certa manera en Renault ja li diu “Rick eres un romántico”
per molt que vulgui anar de dur està perdudament enamorat de la dona que el va abandonar i és
un home just. La seva lluita es seguir defensant els seus ideals, encara que aquesta li porti a
perdre a aquesta dona, però lluita per fer-ho i al final ho aconsegueix perquè deixa marxar a l’Ilsa i
ell dona la sensació que tornarà a començar una nova vida molt més fidel al que sent.
Com s'haurà pogut deduir, són la guerra i l'amor -els dos temes eterns de l'imaginari
humà-, els nuclis centrals d'aquest argument. La guerra és llunyana, però se'ns fa present
en el conjunt d'intrigues, interessos particulars, accions violentes, etc. que se succeeixen
entre els personatges: d'una banda, els nazis, convidats a Casablanca, que està sota el
domini francès; de l'altra, els policies francesos, caminant sobre la difícil línia que hi ha
entre el col.laboracionisme amb els invasors per a sobreviure, i enginyar-se-les per, tot i
així, defensar la llibertat; els nadius i emigrants, que només cerquen la manera
d'aprofitar-se'n de tot plegat; i per últim, els fugitius, que volen escapar d'una mort
segura. Aquests quatre bàndols estan personificats en el Major Strasser, en el capità
Renault, en Lazslo i en Rick, que representen tant els extrems bicolors de la contenda (on
el color negre seria Strasser i el blanc seria Lazslo) com tots els matisos del gris
d'entremig (en les posicions ambivalents de Renault i Rick). La violència de la situació
serà soterrada en la majoria de les escenes, però tot i així, es produïrà alguna mort
inevitable.
Quant a l'amor, presentem una passió amorosa d'aquelles que deixen empremta, perquè
serà frus-trada, trencada per
culpa de les
circumstàncies, alienes als
dos protagonistes, Ilsa i
Rick. Un amor que
perdura en el temps, en
forma de ferida al cor per a
tots dos, lluny l'un de
l'altre, vorejant l'odi en el cas
d'ell i el conformisme per
motius humanitaris, en el cas
d'ella. I Ilsa actua de
catalitzador dels
esdeveniments, perquè
Clark Gable i Vivien Leight a Allò que el
vent s'endugué
Us presentem , doncs, una història a la mesura de les vostres possibilitats (pocs decorats,
pocs actors, grans diàlegs, etc.) amb un tema senzill d'entendre: la lluita per la
supervivència en temps de guerra, i , entremig, un triangle amorós que hi conflueix, i que
queden resolts, ambdós, de forma sorprenent. El desenvolupament del guió literari
omplirà la sinopsi que us hem presentat de grans escenes, intenses, tant pel que fa als
sentiments amorosos, com pel que fa a les sensacions de por, incertesa o intriga, en una
sutil línia argumental que es mourà entre el melodrama i el cinema negre, més que no pas
el cinema bèl.lic o la tragèdia.
El dramatisme de les situacions vindrà remarcat per la maldat dels nazis ; la lluita
soterrada per la supervivència d'alguns personatges (com Ugarte, un jove matrimoni, una
dona de mala vida, etc.), que xocarà amb el cinisme del capità de policia, que s'aprofitarà
de les necessitats dels altres, i de Rick, que cercarà satisfer només els seus propis
objectius; o bé l'aparent innocència, que no és tal, d'Ilsa. De tots ells, el personatge de
Rick, el d'Ilsa i el de Lazslo han de sobresortir sobre els altres. Rick, però, ha de jugar
amb l'engany i demostrar que és més llest que els altres, per sortir-se'n amb la seva
(salvar Ilsa i Lazslo). Ilsa serà un personatge més senzill, una mica arrauxat i Lazslo serà
realment el més lineal de tots. I ambdós tindran com a objectiu salvar l'altre: ella potser
més per motius de solidaritat humana (Lazslo és un emblema gairebé, de la lluita contra el
feixisme) i ell més per amor. Tant el conflicte ideològic com l'amorós són conflictes vitals,
punyents, que s'imposaran a totes les seqüències. L'espectador es remourà inquiet sobre
la butaca, tement-se el pitjor i anant de l'esperança a la decepció, dels nervis a l'emoció,
com en una petita muntanya russa emocional.
L'argument té diversos punts d'inflexió on es capgira la trama: la manera com els
salconduits arriben a mans de Rick; l'arribada d'Ilsa i Victor al seu cafè; la conversa entre
Rick i Ilsa, a soles, on descobrirem el seu passat; la conversa entre Lazslo i Rick, que fa
que aquest canviï d'idea; la detenció frustrada de Victor L.; i tot el desenllaç final, el
CLÍMAX, a l'aeroport, amb la mort d'Strasser, la complicitat de Renault, i, sobretot, el
moment que l'espectador esperarà que siguin Rick i Ilsa els qui pugin a l'avió... i no és
així. Tot aquest desenllaç serà ràpid, i inesperat, però en sortir del cinema, l'espectador ha
de restar satisfet de com s'han esdevingut les coses, i sentirà una simpatia enorme,
profunda i eterna per Rick Blaine. L'anti-heroi de bon cor per antonomàsia.
Com hem dit abans, Casablanca és un melodrama amb petits tocs de cinema negre: un
protagonista de tornada de tot, una dona bellíssima i un cert punt "femme fatale", que
arrossega el protagonista contra els seus propis interessos, pistoles, amagatalls, objectes
cobdiciats per tothom... L'ambientarem , és clar, durant la II Guerra Mundial i la rodarem
en blanc i negre, tal i com era el cinema llavors. El blanc, el negre i els grisos adquiriran
el valor simbòlic dels quatre bàndols que esmentàvem abans . I a més, això li
proporcionarà versemblança històrica, i a alguns espectadors els recordarà els
documentals de l'època, com el NO-DO espanyol.
Com a proposta agosarada, i per assegurar-nos la total i absoluta comercialitat del
producte en aquests inicis del segle XXI, voldríem proposar, per als papers principals, un
grup d'intèrprets de reconeguda trajectòria i fama, alguns guanyadors d'Òscar, que podran
assegurar una gran rendibilitat comercial del nostre producte. Són aquests:
Pensem que G. Clooney té el suficient carisma com per a interpretar un personatge cínic, i
omplir la pantalla, a banda del seu innegable atractiu per a la taquilla. Diane Kruger ha
demostrat a Malditos Bastardos, de Quentin Tarantino, que pot fer papers ambivalents,
misteriosos, i que resisteix bé els arguments amb intriga. Per a Viggo Mortensen, un gran
actor, seria tot un repte interpretar un personatge pla, que trasllueixi bondat amb la
mirada, després de tots els personatges turmentats que ha interpretat fins ara.
Pel que fa als personatges secundaris, a Cuba Gooding Jr l'hauríem d'envellir una mica,
per a donar el personatge de Sam el pianista, però té aquell punt d'innocència i bon cor
que li cal. Christopher Waltz ha fet un paper malvat també a Malditos Bastardos, però és
tan bon actor que podria fer tranquil.lament l'ambivalent cap de policia francès, que
demostra tenir bon fons al final, però que farà una certa por durant la meitat del metratge.
I Liam Neeson també trobarà un repte encarnar un nazi malvat, després del seu
protagonista intatxable a La lista de Schildler.
S'ha intentat també, en la tria dels actors, trobar una certa caracterització geogràfica en
els trets facials, que s'adigui amb el cognom i procedència dels personatges, americans
en el cas de Clooney i C. Gooding, escandinaus per a D. Kruger; alemanys en el cas de L.
Neeson (tot i que és irlandès) o txecs en el cas de Viggo Mortensen, que ja ha interpretat
personatges de països de l'Est, i és de pare danès, tot i que va ser criat a Argentina.
Potser l'actor que s'escapa més a la caracterització d'un francès sigui C. Waltz, a qui,
segurament, hauríem de tenyir el cabell de color negre i posar un bigoti o quelcom
semblant.
Esperem que l'aprovació del projecte condueixi a la proposta de la pel.lícula a aquest grup
d'actors, que, sens dubte, no trigaran gaire a acceptar-la. Els temes relacionats amb el
finançament quedaran assegurats amb la rendibilitat econòmica que aportarà aquest
repartiment de luxe.
EXEMPLE 3. PRIMERA PART
PRESUPUESTOS INICIALES
Para elaborar esta PAC, vamos a presuponer que soy una productora ejecutiva de una
productora española importante, Morenafilms S.L. por ejemplo, que recibe de un guionista de
prestigio una sinopsis con la intención de desarrollarla posteriormente para realizar una película.
Vamos a suponer, además, que dicha sinopsis coincide con la de Casablanca, y lo que es más y tal
vez resulte más fantasioso, que dicha película, Casablanca, no se ha rodado nunca y jamás ha
existido ni nadie la ha creado anteriormente, habiendo en la historia del cine un vacío al respecto.
Así, ni existe Casablanca ni por supuesto, cualquier otro film que pudiera depender de ella, como
Sueños de un seductor, de Woody Allen.
EL ANÁLISIS DE LA PROPUESTA
Partiendo de todos estos presupuestos, y siempre teniendo en cuenta que estamos ante un
guionista de prestigio, que ha conseguido varios éxitos con guiones anteriores desarrollados en
películas de renombre, desde mi posición de productora ejecutiva, como máxima responsable de la
administración técnica y del dinero, le prestaría una especial atención al análisis de su propuesta
para dilucidar si es un proyecto viable, para lo cual pasaría directamente la propuesta a un
productora-promotora de confianza que la analizaría, y en función de su experiencia y de múltiples
baremos, establecería si resulta adecuada. La primera de sus funciones consistiría en realizar una
valoración creativa inicial a partir de dicha sinopsis, presentando después un informe con todo ello
y en el que llegara a una serie de conclusiones que me ayudasen a tomar una decisión al respecto.
Yo analizaría los datos a partir de dicho informe, así como de una reunión en la que destacase sus
principales argumentos.
Teniendo en cuenta una serie de presupuestos que la productora-promotora ya conocería por
trabajar conmigo en otras ocasiones, intentaría averiguar si la trama, así como la estructura
dramática, resultan lo suficientemente interesantes como para crear un producto audiovisual que
combine calidad y comercialidad en la justa medida como para asegurar el éxito y que son
presupuestos que yo siempre exijo. De esta forma, en su informe trataría temas como la story line,
la idea temática e, incluso, aplicaría el test de evaluación, destacando algunos puntos, como, por
ejemplo, que la idea temática y la dramática resultan lo suficientemente interesantes y se encuentren
bien entrelazadas. Tras un estudio adecuado de todos estos aspectos, el análisis de la productora-
promotora sería el siguiente:
STORY LINE
IDEA TEMÁTICA
Respecto a esta idea temática puede decirse que se encuentra diseminada a lo largo de toda
la historia y que se concreta a la perfección en la actitud de Rick, cuando vemos que de ésta se
deriva que el auténtico amor puede originar acciones que suponen sacrificios absolutos para que la
persona amada consiga un futuro mejor, prescindiendo para ello del egoísmo intrínseco al ser
humano. De esta manera, al principio de la historia nos encontramos con Rick, un hombre que
parece pensar sólo en sí mismo y que se encuentra amargado al haberse creído traicionado por su
auténtico amor. Sin embargo, tras sucesivos encuentros y desencuentros, los amantes, en un
momento de clímax total, en el que ella es incluso capaz de apuntarle a él con una pistola, le
confiesa la verdad (los auténticos motivos por los que lo abandonó) y que aún lo sigue amando. Lo
importante de esta revelación es ver cómo entonces el personaje de Rick evoluciona, ayudándola e,
incluso, renunciando a su amor sólo para que ella alcance un futuro mejor. De esta forma, vemos
que el carácter del protagonista, que en un principio era duro y egoísta, crece hacia una renuncia
total por el bien de su amada. Precisamente, a lo largo de la sinopsis, son varias las veces en las que
el personaje muestra su dureza y egoísmo, por lo que se refuerza, mediante el contraste, la grandeza
de su sacrificio.
Por otra parte, la idea de renuncia no la encontramos sólo en Rick, sino también en la misma
Ilsa, ya que ésta, cuando llega el momento de las confesiones, le dice que, en realidad, a quien ama
es a él, y que lo abandonó sólo tras descubrir que su marido, al que creía muerto, en realidad estaba
vivo. De esta manera, ella también renunció en su momento a su auténtico amor y, de hecho, vuelve
a renunciar al final, cuando hace caso a Rick y se marcha con su marido, pese a quererlo a él.
Conviene señalar, asimismo, que el hecho de que el marido de Ilsa sea un líder de la
resistencia que encarna todos los ideales puros, no ya sólo a nivel político, sino también amoroso
(en un momento dado, es capaz de renunciar a su esposa por el bien de ella), se encuentra en una
correlación absoluta respecto a la idea temática, siendo uno de los factores que la refuerzan y hacen
que su coherencia final sea absoluta. En efecto, tanto Rick como Ilsa reconocen en él el más alto
ideal (no olvidemos todo el conflicto bélico que supuso el nazismo), lo admiran, y son capaces de
sacrificar su amor por ese modelo que Víctor representa en su estado más puro. En realidad, Víctor
es el más virtuoso de todos ellos, quien nunca engaña ni se deja caer por ideas egoístas, el más
altruista y, por ello, el final más coherente es que sea él quien resulte completamente victorioso.
Así, se va con su mujer y puede seguir luchando por esos ideales en los que cree. Son Ilsa y Rick,
personajes algo más bajos, de menos categoría si se me permite la expresión, quizá más humanos en
este sentido, quienes deben renunciar a su amor en aras de ese ideal que Víctor personifica en todos
los sentidos. Así, esos personajes “imperfectos” tienden hacia esa perfección que Víctor representa,
apostando por ella en el último sacrificio final. Como vemos, los propios rasgos de los personajes
están en correlación con el drama, permitiendo que se desarrolle la idea temática del texto.
Yendo un poco más allá, los diversos momentos de crisis y clímax que la sinopsis plantea
están en concordancia con la idea temática, girando en todo momento en torno a ella y
confirmándola. Así, en un momento de crisis, en el que Rick y Víctor hablan, negándose Rick a
entregarle los salvaconductos y diciéndole que le pregunte a su mujer el motivo, deja constancia de
su egoísmo y arrogancia. Rick, en ese momento y en otros, piensa sólo en sí mismo, es incapaz de
sacrificarse por nadie, pero evoluciona cuando ella le confiesa la verdad. En este punto, el
personaje, que tiene un pasado también altruista, vuelve a ser quien era, y a moverse por sus ideales.
Precisamente, otro momento de crisis es cuando Ilsa está apuntando a Rick con una pistola y le
muestra lo desesperada que está. Sin embargo, es incapaz de disparar e, incluso, le confiesa después
la verdad: que sigue amándolo. Su amor, por lo tanto, es mayor que su necesidad de huir. Frente al
egoísmo, prevalece el amor, por lo que, aunque a pequeña escala, vuelve a confirmarse la idea
temática una vez más. Por su parte, otro de los momentos más climáticos del film y en el que la idea
temática queda reforzada es al final de la historia, cuando nuestro héroe hace el último sacrificio
final; Rick mata al alemán para que éste no interfiera en la huida de Ilsa y Víctor, demostrándonos
hasta qué punto es capaz de luchar para que los ideales en los que cree prevalezcan.
Inconvenients:
Caldrà fer una versió (doblada o amb subtítols) en la llengua de cada país participant i en el
cas d'Espanya en alguna de les llengües cooficials, per tal que el fet d'haver treballat en
coproducció no suposi la preminència d'una cultura sobre un altra.
Caldrà vigilar que el mateix caràcter ambiciós del projecte no comporti un augment del
cost enfront a una pel·lícula íntegrament nacional produint-se despeses mortes que no
intervenen en la realització de la pel·lícula, despeses duplicades, és a dir, les mateixes
despeses assumides per cadascun dels productors (traducció de guió, tècnics en cadascun
dels països a rodar, viatges i dietes, doblatges....) i despeses pròpies del model escollit
(desplaçaments, assegurances internacionals, impostos...).
Destaquem del web del Ministeri de Cultura la següent definició de coproducció que ens orientarà
de cara a la posterior cerca de fonts de finançament.
www.mcu.es/cine
“Són aquelles pel·lícules realitzades en coproducció amb empreses estrangeres, d'acord amb les condicions exigides per
la normativa específica i pels convenis internacionals.
Els productors espanyols que realitzin pel·lícules en coproducció hispanoestrangera hauran de presentar prèviament el
projecte de coproducció a l'Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals (ICAA) i organismes competents de
les comunitats autònomes perquè l'aprovin. Una vegada aprovat el projecte, tindrà la consideració de pel·lícula
espanyola i podrà accedir als ajuts de l'ICAA, de manera proporcional a la participació de la coproductora
espanyola.
La proporció de participació en una coproducció, amb caràcter general, pot oscil·lar entre el 20 i el 80 per cent del seu
cost. En coproduccions multipartides la participació menor no pot ser inferior al 10% i la major no pot excedir del 70%
del cost
Les aportacions tècniques i artístiques de cada coproductor, així com el rodatge en exteriors o interiors al seu càrrec,
han de ser proporcionals en la seva participació econòmica a la pel·lícula.
Hi pot haver aportacions dineràries superiors a la quantificació econòmica de treballs i serveis realitzats per personal
tècnic i artístic i indústries tècniques de nacionalitat espanyola, però l'esmentada aportació en diners del coproductor
espanyol no pot ser superior al 50% de la quantificació.
Com a excepció poden admetre's coproduccions financeres sense aportació efectiva de personal i serveis. En aquest
cas, la pel·lícula generarà la productora només l'ajuda general per a l'amortització. L'aprovació d'aquesta modalitat de
coproduccions queda condicionada al balanç general existent amb relació als països coproductors.
5% 5%
10%
Productora espanyola
Productora francesa
Productora txeca
TV Espanya/Catalunya
TV França/Rep Txeca
30% 50%
Estratègies de finançament
21
Dels 12 milions que costaria la pel·lícula, la productora espanyola n’hauria d’aportar el
50 %, és a dir 6 milions. Si l’empresa disposa inicialment de 4 milions, voldrà dir que
hem de cercar 2 milions d’euros.
-Prèviament a la producció amb la concessió d’un crèdit tou dels que promou l’ICIC
amb conveni amb l’ICF (Institut Català de finances) o l’ICAA a través de l’ICO (Instituto
de Crédito Oficial). I és que ambdós organismes tenen acords a per tal de facilitar
crèdits tous, per una activitat de risc com el cinema, el que s’anomena ajudes per la
minoració de les càrregues financeres.
“Aquest producte és resultat d’un conveni amb l’Institut Català de les Indústries Culturals i compta
amb el suport de les Associacions de Productors de Catalunya.Els beneficiaris d’aquesta línia són
les empreses de producció cinematogràfica associades a alguna de les entitats adherides al
conveni” http://www.icfinances.com/financament/audiovisual
Aquests són alguns dels exemples de finançament tou proposats per l’ICF. Ens
podríem acollir als tipus 1 o al tipus 3 per aconseguir els dos milions d’euros
Tipus 2: Produccions amb drets adquirits per televisió o entitats públiques i subvencions atorgades per l’Institut Català de les
Indústries Culturals
Import de l’operació: Fins el 100% de l’import aportat per la televisió, sense IVA.
Garanties: Afectació de drets de propietat, d’explotació de productes audiovisuals propietat de les empreses sol·licitants.
Import de l’operació: Màxim 10.000.000 d’euros i fins al 30% del còmput del pla de producció global per any.
22
Tipus d'interès: Euríbor més percentatge a determinar.
Garanties: Afectació de drets de propietat, d’explotació de productes audiovisuals propietat de les empreses sol·licitants.
Ajudes oficials
Per les característiques del nostre projecte podem optar tant a ajudes provinents tant
de l’administració autonòmica (ICIC) , central (ICAA) , com d’organismes europeus
(Media Europa, Eurimages...)
Totes aquestes administracions ofereixen subvencions i ajudes per les fases de
desenvolupament escritura de guió, estratègies de màrqeting, traducció del guió a un
altre llengua...) i de producció del projecte audiovisual.
Pel cas que estem tractant ens interessarà, com s’ha dit, les ajudes de minorització de
prèstecs bancaris (ICIC i ICAA), que combinats amb les ajudes per la producció de llarg
metratges i les d’amortització de llarg metratges (general i complementària) ens
podrien ajudar a amortitzar en poc temps el préstec que ens hagin pogut concedir per
gairebé tota la quantitat que necessitem (2 milions d’euros). Cal però que es
compleixin una sèrie de requisits que tenen a veure amb l’estrena i exhibició en sales
comercials.
-Ajudes per la produció de llargmetratges sobre projecte: fins a 1 milió d’euros. Ens hi
podriem acollir ja que estan destinades a “projectes que tinguin une especial valor
cinematogràfic, cultural o social, proyectes de carácter documental o experimental i(…)
proyectes que incorporin a nous realitzadors”. Cal tenir en compte que si s’obté aquest
ajut no es podrà accedir a l’ajuda complementària a l’amortització de llargmetratges.
23
pel·lícules han de tenir la nacionalitat espanyola, haver estat estrenada en sales
comercials, i amb reconeixement del cost i la invessió del productor, que no superi el
50% del cost de la pel·lícula , ni el 75% de la inversió del productor.
Segons la llei1 “les ajudes previstes pel Ministeri són compatibles amb altres
subvencions sempre que el seu import conjunt no superi el cost de l’activitat
subvencionada”.
24
vendrel’s i repartir entre els inversors els beneficis proporcionals al finançament
efectuat.
-Discriminació positiva
Posats en el terreny dels recursos humans i la necessitat de cercar finançament, també
caldrà tenir en compte que comptar amb un director novell o amb una dona en les
tasques de direcció o de guió ens pot obrir més portes a l’hora d’aconseguir
subvencions d’organismes oficials que primen de vegades de manera específica les
noves generacions i la incorporació de la dona en llocs directius.
-Venda de DVD
No és el millor segment de negoci actualment a l’estat espanyol degut a la pirateria
que ha fet descendir a quotes alarmants el volum de negoci d’aquest sector. Sony,
sense anar més lluny fa ben poc anunciava que estava estudiant la viabilitat del negoci
a l’Estat Espanyol. 2
-“Product placement”
Tenint en comptes les actuals normatives sobre publicitat que prohibeixen
explícitament la publicitat de tabac i begudes alcohòliques es podrien propiciar
diversos emplaçaments estratègics de marques durant el desenvolupament normal de
la pel·lícula.
1
Resolución de 19 de febrero de 2010, del Instituto de la Cinematografía y de las Artes Audiovisuales, por la que se publica el
Convenio suscrito para el año 2010 con el Instituto de Crédito Oficial, para el establecimiento de una línea de financiación para la
producción cinematográfica y se convocan las ayudas para la minoración de intereses de los préstamos concedidos”
25
Alguna de les possibilitats són:
-Companyia aèria com a logo en algun dels avions que retrata la producció:
-Marca del fabricant del piano. En els plans on aquest instrument té un especial
protagonisme. A més cal comptar amb el valor afegit , d’evocació dramàtica que la
música té en la pel·lícula.
2
http://www.cincodias.com/articulo/tecnologia/Sony-Picture-descarta-irse-
Espana/20100401cdscdstec_1/cdstec/
26
-Marca, símbol de fabricant d’automòbils, que a mena d’intercanvi ens podria facilitar
tots els cotxes de producció a més del que sortissin en pantalla, necessaris per la
pel·lícula.
27
EXEMPLE 2. SEGONA PART
Finançament i modes de producció.
Si es té en compte que la nostra productora només conta amb una tercera part del
pressupost estimat per la posada en obra del film, 4 milions d’euros d’un total de 12
milions, és necessari buscar altres formes alternatives de finançament.
Donat que la inversió que ens falta és bastant important, creiem que és necessari
optar per la coproducció amb una o varies productores cinematogràfiques per
aconseguir la majoria del pressupost necessari.
Un dels motius per el que s’ha optat per un coproducció internacional és la possibilitat
d’optar, mitjançant ajudes o subvencions, a la quantitat màxima establerta legalment
per a cada pel·lícula2, sense tenir que repartir-la entre altres coproductors espanyols,
tot això sense perjudici de les ajudes que puguin obtenir per a la mateixa pel·lícula la
resta de coproductors estrangers en funció de la normativa reguladora d’aquesta
matèria en els seus respectius països.
1
En aquest tipus de coproduccions multilaterals la participació menor no pot ser inferior al 10% i la major
no pot excedir del 70% del cost.
2
A la Llei 17/1994 de 8 de juny vigent en el RD 81/1997 de 24 de gener s’estableix com a norma general
que les coproduccions hispano-estrangeres obtindran la nacionalitat espanyola i podran tenir accés a les
ajudes i demés mesures de foment establertes en l’article 3 per a les pel·lícules espanyoles. Per a
l’obtenció de la nacionalitat, serà precís que el productor espanyol obtingui del Director General de l’ICAA
(Instituto de la Cinematografía y de las Artes Audiovisuales) o de l’òrgan competent de la comunitat
autònoma, una resolució aprovatòria.
A part d’aquest avantatge en els ajuts i subvencions, hi han d’altres avantatges que fan
de la coproducció una opció molt valorada.
A continuació detallem els alguns dels principals avantatges i inconvenients que
podem trobar en una coproducció tripartida com la nostre:
28
Avantatges Inconvenients
Repartiment dels beneficis aparts
Repartiment de la inversió i per tant dels
proporcionals amb les participacions de la
riscs entre els diferents coproductors
cada coproductor
A part de les despeses addicionals
ocasionades per la contractació
d’intèrprets trobem altres despeses extres
en aquest tipus de coproducció:
Espanya té convenis de coproducció tant amb França com amb Marroc3, cosa que
facilitarà la producció i realització de la pel·lícula i ens facilitarà l’accés a diverses
ajudes i subvencions, així com la distribució en els seus mercats.
29
Ajuts públics a la producció
A nivell autonòmic, a partir de l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC) podem
sol·licitar la subvenció per a la millora de projectes audiovisuals en la seva fase
de desenvolupament que té un màxim de 50.000 € repartits en diferents ajudes:
elaboració del material destinat als mercats internacionals (5.000 €), assessorament
extern en el desenvolupament i viabilitat del projecte (15.000 €), contractació d’un pla
de markèting (15.000 €) i re-escriptura del guió (20.000 €).
No és obligatori que la pel·lícula estigui doblada al català, però si que atorgarà més
punts en la valoració del projecte que determina l’adjudicació de la subvenció. És
indispensable que es tracti d’una productora cinematogràfica independent com la
nostra i que estigui inscrita en el Registre d’Empreses Audiovisuals de Catalunya.
Com que aquesta subvenció és compatible amb altres ajuts públics que tinguin un altre
finalitat, sol·licitarem també subvencions a nivell nacional.
Com la nostra productora també està inscrita com a empresa productora en la Sección
Primera del Registro de Empresas Cinematogràficas con caràcter independiente,
podrem sol·licitar a l’ICAA una de les ajudes per al desenvolupament del projecte
de pel·lícules cinematogràfiques de llargmetratge que ofereixen fins a un màxim de
150.000 €.
Un cop estrenada la pel·lícula també podríem sol·licitar altres ajudes a l’ICAA
destinades a amortitzar la producció i a ajudar a la distribució de la pel·lícula.
3
Convenio sobre las Relaciones Cinematográficas y anexo, de 25 de marzo de 1988
MARRUECOS: Acuerdo de Coproducción e intercambios cinematográficos entre el Reino de España y el
Reino de Marruecos. 27-04-98
Número B.O.E, 270 , 10/11/2001
Fecha de firma del convenio
27/04/1998
CANJE de Cartas constitutivo de Acuerdo entre el Reino de España y la República Francesa para la
modificación del Convenio sobre las Relaciones Cinematográficas y anexo, de 25 de marzo de 1988,
hecho en Madrid el 4 de noviembre de 2003 y 23 de marzo de 2004.
En cas que no se’ns adjudiqués l’ajuda pública nacional de l’ICAA podríem considerar
la possibilitat de contractar una de les línies de finançament que l’ICO (Institut de
Crèdit Oficial) concedeix per a les produccions cinematogràfiques. Aquesta línia de
finançament és a retornar en 5 anys amb un interès força baix, i que amb l’ajut financer
de l’ICAA pot reduir-se considerablement.
Programes europeus
A nivell europeu, Espanya s’ha afegit al Conveni Europeu sobre Coproducció
Cinematogràfica firmat a Estrasburg el 2 d’octubre de 1992, mitjançant un instrument
30
de ratificació publicat per el BOE el 21 de novembre de 1996. Aquest conveni té per
finalitat fomentar el desenvolupament de la coproducció cinematogràfica europea,
regint les relacions entre les parts en el terreny de les coproduccions multilaterals que
disposin de tres productors de tres països diferents o que obtinguin la definició d’obra
cinematogràfica europea. La nostra coproducció s’inclouria en aquesta última
categoria ja que és un producció majoritàriament europea (com a mínim el 66% de
l’aportació del pressupost destinat prové d’Espanya i França).
Aquest conveni recull la formació d’un fons d’ajudes a la coproducció, a la distribució i
a l’explotació d’obres cinematogràfiques europees, l’Euroimages, del que Espanya i
França son països membres. Aquest fons subvenciona fins a un 17% del cost de la
producció total sempre i quan aquesta no sigui superior a 700.000 €.
Degut a la nacionalitat dels nostres coproductors (França i Marroc) ens podem acollir
també al nou programa MEDIA Mundus de la UE. Es tracta d’un programa aprovat per
Brussel·les, que té com a objectiu reforçar les relacions culturals i comercials entre la
indústria europea del cine i els cineastes de tercers països, i que, té previst invertir en
coproduccions d’aquest tipus 15 milions d’euros entre el 2011 i el 2013. Aquest
programa surt de l’èxit obtingut pel MEDIA International a on la UE va dotar amb 2
milions d’euros a 18 projectes de coproducció europea amb tercers països.
31
També ens posarem en contacte amb la distribuïdora catalana Lauren Films i amb la
distribuïdora Filmax.
Inversors privats
S’ha arribat a un acord amb el banc central del Regne del Marroc, Al-Maghrib, i
participaran com a inversors en la pel·lícula, amb una participació de 50.000 €.
32
EXEMPLE 3. SEGONA PART
- Per la falta de recursos de la propia entitat, atès només consta de 4.000.000 euros de
base, mentre que el cost aproximat és de 12.000.000.
- La coproducció amb MANGA Films ens facilitarà a una empresa jove com la nostra,
consolidar-nos dins el merca cinematogràfic nacional.
- La coproducció amb MAÏA Films i Casablanca Films permetrà poder accedir a mercats
de financiació i distribució de difícil accés si no mediés la coproducció internacional, com
ara el francés i el marroquí.
33
En resum, optarem per una producció quatripartita pura, d’àmbit nacional i internacional:
34
2.2 Pla d’acció
2.2.1 Recursos propis:
Partim d’un pressupost propi de 4.000.000E i el pressupost under the line estimat és de
12.000.000E. Per tant, l’empresa posa el 33’3 % i ens restaria el 66’7 % del capital.
II. Redacció del deal memo on deixarem constància de quines són les parts participants,
una descripció de la obra, de l’aportació que farà cada una de les parts,
contraprestacios, calendari de feina, pressupost, condicions de comercialització.
S’establirà l’encàrrec de distribució i comercialització a una empresa especialitzada, com
ara Warner España. Serà molt important establir clàusules d’incompliment de contracte i
la legislació aplicable, clàusules de confidencialitat, aspectes de la contractació del
personal, qui durà a terme el control de la contabilitat, el control creatiu, etc.
III. Haurem de presentar un projecte provisional de coproducció que haurà de ser presentat i
aprobat per l’ICAA amb la següent informació: contracte del guionista i el corresponent
registre de propietat intel·lectual; guió, pla de rodatge i pressupost; un llistat amb els
noms dels integrants de l’equip, els tècnics, els actors, etc.
IV. Finalment, haurem de redactar el contracte definitiu de coproducció que seguira les
premises establertes al deal memo.
35
2.2.3 Capitalització de sous:
Establirem contacte amb actors que en un moment estarien disposats a actuar per una
quatitat modesta a canvi d’un percentatge en els drets o un pagament a posteriori. En el
paper de Rick, necessitariem a algú capacitat per transmetre la profunditat i el conflicte
interior del personatge com, per exemple, Javíer Bardem. En el paper d’Ilsa, cercaríem
una actriu francesa com Marion Cottillard. En el paper de Lazlo, podria encaixar un actor
madur i amb presència com ara Lluís Homar.
36
BMW es va dedicar a la fabricació de vehicles durant la Segona Guerra Mundial com
motocicletes amb sidecar, BMW Wehrmachtsgespann i l’automòbil BMW 325.
Zippo va ser una marca de encenedors amb molta presència durant la Segona Guerra
Mundial entre l’exèrcit americà on es grabaven inscripcions, dibuixos picants, etc. Això
ha donat peu a col·leccionistes i reproduccions.
2.2.6 Subvencions:
De les subvencions, obtindrem a priori uns 500.000 E, és a dir un 4’17%.
Ajudes sobre projecte per a la realització de llargmetratges que incorporin nous
realitzadors que convoca l’ICAA, com s’expressa en el Real Decret 526/2002 i a l’ordre
CUL/3928/2006. En aquests cas, ens hauríem de posar en contacte amb un realitzador
jove que acabi de començar. El director no ha d’haver dirigit més de dos llargmetratges
exhibits en sales públiques. El màxim que podriem obtenir amb aquesta ajuda serien
500.000 euros (www.mcu.es). Optarem per aquesta ajuda i no per la Complementaria a
la realització ja que ens permet una quantitat a priori que ens ajudarà a produir la
pel·lícula evitant tots els tràmits que implica demanar un crèdit de l’ICO.
37
Ajuda general per a l’amortització de llargmetratges és d’un equivalent al 15% de a
recaptació bruta en taquilla obtinguda per la pe·lícula durant els 12 primers mesos
d’exhibició comercial a Espanya, amb un límit d’1.000.000E. Optarem per aquesta ajuda
i no per la Complementaria perque aquesta és compatible amb la de nous realitzadors.
Aquesta subvenció es rebrà a posteriori.
*Les empreses coproductores també podran soli·licitar ajudes a priori i a posteriori als ministeriis de
cultura pertinents.
Preventes a Televisió:
De les preventes el televisió obtindrem uns 500.000 E, és a dir, un 4’17%.
Establirem un contracte de preventa amb Digital + i TVE. Ho farem d’aquesta manera ja
que la preventa a una televisió de pagament i una generalista és compatible. L’elecció
de TVE es basa en que aquesta cadena ha demostrat interés en exhibir series de
televisió de ficció amb reminiscències històriques com Cuéntame o Amar en tiempos
revueltos. Per altre banda, destaca l’interés per promoure i exhibir produccions nacionals
amb programes com Versión Española, El cine de La 2, Es tu cine, La noche temàtica o
Dias de cine. El target d’audiència encaixaria en aquest cas.
Per altre banda, es podrà prevendre al canal de televisió generalista Direct 8, que des
del canvi de direcció de la cadena sol exhibir films de producció francesa o de temàtica
relacionada mab el país. En aquest cas, el target d’audiència també encaixaria.
38
MOTIUS A PRIORI Quantitat Percentatge
Recursos propis 4.000.000E 40%
Coproducció 6.000.000E 33’3%
Fr/Mar
Product Placement 1.000.000E 8’35%
Subvenció Joves 500.000E 4’17%
Real.
Preventes TVE/Dig 500.000E 4’17%
+/D8
TOTAL 12.000.000E 100%
39