TURISME CULTURAL

TURISMO CULTURAL

CULTURAL TOURISM

onrv





Una proposta d’oci i activitat turística a partir del patrimoni

cultural: Esdeveniments de divulgació histórica de Catalunya

Antonio Rojas Rabaneda

Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural

Llicenciat en Història per la Universitat de Girona, DEA i Màster en La gestió

del Patrimoni Cultural en l’àmbit local per la UdG. En el camp del patrimoni
cultural és responsable de la Unitat d'Estudis i Anàlisis de l'ICRPC. La seva
recerca se centra en els usos del patrimoni cultural i processos de
patrimonialització. Actualment desenvolupa estudis sobre interpretació del
patrimoni com esdeveniments de recreacions històriques, mostres d'oficis i
mostres gastronòmiques o la repercussió de les noves tecnologies en el
patrimoni, incidint en les implicacions econòmiques, socials i turístiques. En
el camp de la docència ha impartit l’assignatura "Protohistòria de la
península ibèrica" com a professor associat de la UdG.

onrw





RESUM
Aquest article realitza una aproximació al paper i els potencials de les fires,
mercats i festivals de recreació històrica en el camp de l’oci i el turisme. En
el cas dels celebrats a Catalunya han esdevingut habituals en activitats de
cap setmana. Tanmateix, tot i disposar d’un alt poder de convocatòria
sembla no explotar-se els seus potencials i possibilitats. Presentem diverses
dades en relació a la seva estructura i funcionament i apuntem algunes
valoracions basades en la situació actual.

Paraules claus: esdeveniments de recreació històrica, turisme, patrimoni

cultural

ABSTRACT

This paper is an approach to the role of re-enactment events in the field of

leisure and tourism. In the case of Catalonia they have become regular
activities at weekends. However, despite having a high pulling power seems
not to be exploited their potential and possibilities. We present some data
about its structure and function and an assessment based on the current
situation.

Key words: re-enactment events, tourism, cultural heritage.

onsn





1. INTRODUCCIÓ. LA HISTORIA I EL PATRIMONI CULTURAL COM A

RECLAM TURÍSTIC.

Per a la creació d’activitats turístiques, culturals, lúdiques i festives, la

Història i el Patrimoni Cultural han tingut tradicionalment un destacat
protagonisme com a eixos temàtics. Entre les diverses experiències posades
en pràctica es troben activitats temàtiques com visites teatralitzades o els
tallers didàctics.

En contextos de crisi econòmica els municipis es veuen amb la necessitat de

multiplicar els esforços per generar noves propostes que incentivin
l’arribada de turistes i activin l’economia a nivell local. Aquestes accions han
de ser programades sota el condicionant de ser assumibles pels
pressupostos municipals.

En aquest article ens centrem en una anàlisi dels esdeveniments temàtics

basats en la recreació d’un període històric dels quals els mercats medievals
son els més presents i coneguts. Reflexionem entorn a la necessitat la
necessitat d’un replantejament dels mateixos per ser vehiculats cap a una
oferta turística competent i de qualitat
Després de vint anys de creixement constant de fires, mercats i festivals de
recreació històrica a Catalunya i en un moment d’un cert estancament en
les propostes d’oci és moment d’iniciar anàlisis de la seva relació amb el
turisme, el lleure i la difusió del patrimoni cultural. Ja hem apuntat les
utilitats que poden tenir aquests esdeveniments en el cas de la difusió del
patrimoni històric (Rojas 2011). Volem incidir ara en els potencials com a
oferta turística. La relació entre festivals i turisme és reconeguda i
estudiada a nivell internacional (Adams 1996),(Hughes 2000),(Rolfe 1992);
(Zeppel, Hall 1992). Aquests treballs també poden ser aplicats al cas que
estudiem per extreure valoracions de la situació actual.

2. LES FIRES DE RECREACIÓ HISTÒRICA A CATALUNYA

onso





Els esdeveniments als que fem referència es realitzen majoritàriament a

l’aire lliure, dins de nuclis històrics, i tenen un caràcter anual ocupant un
cap de setmana. Un altre tret comú que els identifica és l’ús del passat
històric i elements del patrimoni cultural com a reclam principal amb una
recreació o ambientació històrica. Les fires, mercats i festivals que es
celebren a Catalunya tenen en alguns casos components de recreació
històrica seguint el que es coneix a països anglo-saxons com living history o
re-enanctment, expressions que presenten algunes diferències.
En el cas de Catalunya els primers esdeveniments d’aquestes
característiques es van celebrar a principis dels anys vuitanta. Amb dades
recollides al 2008 vam poder comprovar (Rojas 2009) que a partir dels anys
noranta s’incrementà notablement la creació de fires de reconstrucció
històrica i s’experimentà l’inici d’un creixement continuat d’aquests
esdeveniments. Així, entre 1990 i 1999 es van inaugurar un total de 29
fires. El ritme de creació d’aquest tipus d’esdeveniment va continuar a inicis
del s. XXI. Així, entre els anys 2000 i 2008 es van inaugurar un total de 39.
Durant aquell any es van inaugurar un total de 9. L’any 2008 es
comptabilitzaven 72. Entre els anys 2009 i 2012 es van crear noves fires.
Per tant, cada vegada més municipis i comarques estan incorporant aquests
esdeveniments en la seva oferta de lleure. Actualment documentem al
voltant de 80 esdeveniments.

El període històric recreat més habitual és el medieval (51%). A molta

distància es documenten activitats ambientades en la romana antiga (14%),
l’època moderna (15%).

onsp





Fig.1 Membre d’un grup de reconstrucció històrica fotografiat per un

turista al Festival Tarraco Viva (Foto: Antonio Rojas)

2.1 Tipologia de fires segons les activitats programades

Tot i que aquests esdeveniments presenten les característiques comunes
esmentades hi ha grans contrastos entre ells. Podem establir una
classificació tipològica segons les activitats que les composen el paper que
tenen les activitats de recreació o divulgació en els seus programes, la
configuració de gestió i organització, així com en els mecanismes d’actuació
i en els mitjans econòmics disponibles. Pel que fa a l’estructura
organitzativa, trobem fires on la organització disposa d’un fort component
de voluntariat i de participació del teixit associatiu i d’una estructura no
professional. Altres esdeveniments opten per una organització plenament
professional sense participació de voluntariat.
Com ja hem avançat en algun dels nostres treballs, segons aquestes
diferències podríem dividir aquestes fires en tres tipologies (Rojas 2011):
a) Esdeveniment tipus A. Fires, mercats i festivals on el
principal objectiu, en paral·lel al turístic és la divulgació i recreació
històrica i, per tant, bona part d'activitats estan concebudes per

onsq





assolir aquest repte. En aquestes, hi ha una clara voluntat de

mantenir una rigorositat dins dels diferents elements que conformen
la recreació històrica dins dels esdeveniments. Així, hi intervenen
grups de reconstrucció històrica que realitzen representacions a
través de les quals s'intenta reviure la vida quotidiana de la gent de
l'època. Els programes d'aquesta tipologia d'esdeveniment presenten
una varietat d'activitats de difusió i interpretació del patrimoni. En
aquest grup d'esdeveniments l'aspecte comercial no aglutina el
principal protagonisme. En aquest sentit hi ha una tendència a
prescindir de llocs d'artesans i de la venda de productes que no
tinguin relació amb la divulgació de la història o bé, tenen un
protagonisme poc important dins de l'estructura de l'esdeveniment.
Així, es dóna més pes a les accions realment relacionades amb la
recreació d'un període històric. Aquest grup d'esdeveniments sol
disposar d'una filosofia pròpia d'entendre un esdeveniment de
divulgació històrica i, per tant, de gestió d'aquest. Per tant, se
segueix una estratègia amb uns criteris predefinits de programació,
organització i comunicació a l'hora de descartar o incloure
determinades activitats. L'estratègia de difusió del patrimoni en
aquests esdeveniments no depèn del pressupost.
b) Esdeveniment tipus B. En aquest tipus l'objectiu turístic és
clarament superior al divulgatiu. No obstant això es realitzen
activitats de divulgació o recreació històrica. És habitual trobar llocs
comercials d'artesans que venen els seus productes manufacturats
generalment no relacionats amb la temàtica de l'esdeveniment.
Aquestes parades estan decorades de forma superficial d'acord amb
la temàtica de l'esdeveniment. La comunitat local sol estar
involucrada en la seva organització i desenvolupament. Les activitats
es basen en un concepte teatral amb escenificacions amateurs i on el
rigor històrica de les activitats no és la base ni l'objectiu principal.
Així són més comuns els grups teatrals que els grups de
reconstrucció històrica.
c) Esdeveniment tipus C. En aquest cas el reclam de
l'esdeveniment és la història i el patrimoni cultural però, en la
pràctica, les activitats de recreació i divulgació del passat i del

onsr





patrimoni cultural són molt escasses o directament absents. Hi ha

una alta absència de grups de reconstrucció històrica o grups
teatrals. Són fires, mercats i festivals amb un marcat caràcter festiu i
comercial. L'eix central d'aquests esdeveniments són parades amb
productes artesanals, on s'inclou gastronomia, objectes artesanals o
reproduccions d'objectes antics sense connexió amb la temàtica de
l'esdeveniment. Els artesans que assisteixen a l'esdeveniment es
vesteixen amb vestits que suposadament fan referència a una
determinada època històrica i les parades també es decoren de
manera superficial intentant recrear, simular o escenificar una certa
ambientació en relació a la temàtica de l'esdeveniment. No obstant
això la denominació d'aquests esdeveniments és molt similar als de
tipus A i B. Per tant, el visitant només distingeix les diferències una
vegada en ells.

onss





Fig.2. Una de les parades habituals en fires de divulgació històrica

(Foto: Antonio Rojas)

2.2 Distribució territorial

La observació de la distribució d’aquestes fires mostren una àmplia

dispersió pel territori de Catalunya tot i que es detecta una concentració
més accentuada a la banda oriental. Un 7% dels municipis catalans
disposen d’almenys una fira temàtica de divulgació històrica. Mentre que el
68% de les comarques disposen d’almenys 1 fira. Els mesos on es celebren
més fires son maig 18%, setembre (18%) i juny (14%).

onst





Fig.3: Distribució de fires per comarques.

onsu





2.3 Agents implicats en aquest esdeveniments

La majoria d'aquestes fires estan organitzades des dels governs municipals
(61%). En segon lloc, les entitats més habituals dins de la organització
d’aquests esdeveniments son associacions (18%). En canvi, equipaments
dedicats a la difusió del patrimoni com els museus són poc presents en la
organització de fires (Rojas 2011). En general, les institucions o
organismes públics que actuen com a organitzadors principals son
majoritàries. Només en el 3% la organització principal recau en empreses
privades tot i que en ocasions la organització en realitat externalitza la
organització de les activitats. Un altre element a destacar es la escassa
presència d’institucions de promoció turística dins de la organització
principal (3%).

Empreses. La multiplicació de fires i mercats ha comportat la creació de

serveis especialitzats per part d’empreses que ofereixen “packs” als
ajuntaments assumint la organització de fires o la realització de
determinades activitats. Actualment existeixen una quinzena d’empreses
que ofereixen la organització completa de la fira o bé la realització
d’activitats com tallers, visites guiades, representacions teatrals, etc.

Grups de teatre. Realitzen escenificacions i representacions teatrals amb

guions emmarcats en l’època que intenta recrear la fira.

Grups de recreació històrica. Els seus objectius són didàctics i recolzen

les seves representacions en la investigació històrica i arqueològica i les
recerques científiques. Les vestimentes i objectes dels que disposen són
reproduccions basades en materials arqueològics originals.
Associacions locals. Associacions o grups veïnals que organitzen activitats
i es vesteixen amb vestits d’època. En aquest grup podem trobar grups molt
coordinats que treballen durant l’any preparant l’esdeveniment. També
trobem altres grups que fan actuacions més improvisades.

Artesans i comerciants. Aquestes fires són un espai on artesans posen a

la venta els seus productes artesanals. Dins dels productes artesanals té

onsv





una presència molt important la gastronomia. Aquests artesans fan una ruta
de fires temàtiques durant bona part de l’any, fet que els hi permet viure de
la seva activitat artesanal. En molts casos aquestes fires representen un
aparador dels productes locals.

Fig.4: Grup teatral al Mercat Medieval de Besalú (Foto:Antonio

Rojas)
2.4 Fonts de finançament
El 64% de les fires estan finançades principalment pels governs municipals.
El pressupost municipal és en ocasions complementat per ingressos de
patrocinadors privats o petites subvencions provinents d’entitats publiques.
Pel que fa a contribucions complementàries, les diputacions aporten
finançament en 33% de les fires. També es pot observar com la Generalitat
de Catalunya és més present aportant finançament a un 21% dels
esdeveniments. També es detecta un major protagonisme del sector privat
amb la presència d’entitats financeres (6%) i sectors privats (13%)

onsw





A través de les dades proporcionades pels organitzadors de les fires la suma

dels pressupostos de 72 esdeveniments l’any 2008 suposava un total de
3.252.000€.
Pel que fa a beneficis econòmics, els ingressos directes generats a través
d'aquests esdeveniments són insignificants. Per tant, en pocs casos es
poden autofinançar o reinvertir beneficis en un augment de la qualitat.
A bona part d’aquestes fires no trobem activitats destinades a la obtenció
de beneficis directes per part de l’organització. Són majoritàriament
activitats obertes sense cobrament d’entrada. Només 3 fires cobren entrada
i únicament es cobren algunes activitats extres en un total de 30 fires. En
determinats esdeveniments es cobra una quota reduïda a les parades de
comerciants i és poc habitual la presència d’un merchandaising creat pels
organitzadors que generin ingressos importants. A Catalunya la
esponsorització d’aquests esdeveniments per part del sector privat és
desigual i sol suposar una petita part del pressupost. Tanmateix cada
vegada es cerquen mes col·laboracions per mantenir, consolidar o fer
créixer els esdeveniments, especialment des d’inicis de la crisi.

Tot i que les fires no generen ingressos a les institucions que organitzen
aquests esdeveniments, sí que generen beneficis a d’altres sectors. Durant
els dies de durada de l’activitat aquestes fires comporten beneficis
especialment a bars, restaurants i petits comerços. En aquest sentit, trobem
cada cop més departaments de promoció econòmica involucrats en la
organització d’aquestes fires. Un factor favorable als comerços és que les
fires de recreació històrica són esdeveniments que habitualment es fan en
nuclis històrics. Per tant, es porten a terme en un context on el visitant es
troba a prop dels comerços i, per tant, tendeixen a consumir.

Un dels aspectes encara molt poc estudiat és l’impacte econòmic real

d’aquestes fires. Només disposem d’alguns estudis d’impacte relacionats
amb fires de recreació històrica com el realitzat per la Universitat Rovira i
Virgili sobre el Festival del Renaixement de Tortosa.

2.5 Visites

ontn





D'acord amb les dades obtingudes, el conjunt de fires de recreació històrica

van rebre al voltant de 1.300.000 visites durant l'any 2008. Totes aquestes
activitats desperten un gran interès i una notable assistència de públic. Una
de les claus d'aquesta repercussió és la forta atracció que té el patrimoni
cultural quan es transmet i difon a partir de llenguatges apropiats i tenint
en compte la idiosincràsia del públic assistent. És una tendència detectada
en a països amb llarga tradició de recreació històrica com els EUA (Cook
2004) on les recreacions històriques desperten una forta expectació i
acceptació.

2.6 Les activitats didàctiques i d’oci

Dins del programa d'alguns d’aquests esdeveniments hi ha diferents
activitats d’oci. Només un reduït nombre ofereixen activitats d'interpretació
o difusió del patrimoni. Només un 15% dels esdeveniments analitzats
ofereixen actuacions de recreació històrica, tan sols el 14% duen a terme
activitats dirigides al públic infantil i un escàs 8% inclouen en els seus
programes les visites guiades.

En el cas d’algunes de les fires trobem exemples de tallers on el visitant pot

aprendre activament a través de la participació. El visitant o turista tendeix
a cercar activitats d’oci on pugui tenir un paper actiu. Així, el visitant, en
aquests casos, no esdevé només un observador de les representacions o un
consumidor de producte. L’espectador contacta amb les activitats com una
experiència personal d’obtenció de coneixements (Prentice et al., 2003;
Richards et al., 2006). Turisme i cultura estan directament interrelacionats
(Smith, Forest, 2009) i generen activitats de lliure atractives. La rigurositat i
qualitat de les recreacions han de conviure en ocasions amb la necessitat de
crear un producte que atregui visitants i turistes i amb la manca de
pressupost i personal per a la gestió Aquests contextos genera en alguns
casos solucions imaginatives però en d’altres activitats de molt baix nivell.
La qualitat es percebuda pels visitants, els quals assisteixen motivats per
tenir un contacte amb el passat de forma lúdica i adquirir coneixements
sobre els aspectes més curiosos d’un període històric.

onto





Fig.4: Membre d’un grup de reconstrucció històrica realitzant una

sessió de la producció ds teixit en època romana (Foto:Antonio
Rojas)
2.7 Eines promoció i publicitat turística de les fires
En relació a la promoció i publicitat de les fires, en general, no es detecten
inversions destacades en publicitat. L’element més habitual de publicitat és
la confecció de cartells i fulletons que es reparteixen a nivell local i que
s’inserten en Internet. Una altre de les accions habituals és la publicitat a
través de petits anuncis de pagament en premsa escrita i radio locals.

Aquests esdeveniments disposen d’un gran atractiu per a la premsa la qual

realitza habitualment un destacat ressò. Els mitjans que donen mes
cobertura a aquest esdeveniments són els mitjans de comunicació locals.
Conseqüentment, la informació arriba majoritàriament a un públic local o
nacional però no arriba a nivell internacional.

Pel que fa a l’ús de les tecnologies com a eina de publicitat, només el 31%
de les fires disposen de web pròpia. Per altra banda, dins del contingut de
les webs existents es detecta una baixa presència d’idiomes. Així, a les 23
webs consultades, el català està present en totes, el castellà en 8, l’anglès

ontp





en 7, el francès en 6, l’alemany en 1 i l’italià també en una sola web.

Només 7 webs disposen de 3 o més idiomes.

Actualment existeixen dues webs que reuneixen un llistat amb bona part
d’aquestes fires. Una és una iniciativa privada no professional
(www.firesifestes.com) i l’altra una iniciativa institucional pública
(firescatalunya.com). Destaca el fet de l’absència d’una web creada pels
organitzadors que pugui proporcionar informació sobre el conjunt
d’activitats.

Un altre element a destacar en relació al contingut de les webs és que no

s’aprofiten per promocionar turísticament les ciutats o territoris on es
desenvolupen. Així, només el 27% de les webs de fires inclouen informació
turística de la localitat on es celebra.

Finalment, l’ús de les eines 2.0 per part d’esdeveniments de recreació

històrica son encara minoritàries i actualment la seva presencia en xarxes
socials com Twitter o Facebook és molt escassa.

3. VALORACIONS ENTORN ELS POTENCIALS EN LA OFERTA

TURÍSTICA
La organització en aquestes fires sol tenir tres grans finalitats:
-la promoció de sectors econòmics tradicionals.
-el suport a comerços locals.
-la promoció turística dels municipis.
Entre les motivacions secundàries de molts d'aquests esdeveniments es
troben les de donar a conèixer el passat d'un poble, una ciutat o un territori
i difondre el seu patrimoni històric. També, donar a conèixer el patrimoni
cultural tangible i intangible corresponent al passat de les poblacions i
comunitats. Aquests elements esdevenen el reclam però no son l’objectiu
central. L’anàlisi de les activitats didàctiques en els programes dels
esdeveniments mostra com aquests objectius només són cercats per un
baix percentatge d’esdeveniments.

ontq





3.1 Valoracions positives com activitat turística

La trajectòria en els darrers vint anys ha aportat la consolidació

d’experiències molt positives amb alts nivells de qualitat en la promoció
turística i la divulgació del patrimoni cultural. El festival Tarraco Viva (López
et al.,2008) té com a funció principal la divulgació de l'antiga Roma. Els
organitzadors disposen d’un pressupost de 430.000€ aportats pel govern
municipal, porten a terme 330 activitats, 500 persones treballant, participen
8 grups de reconstrucció, compta amb deu anys d'experiència i, des de l’any
2008 disposa d’una oficina permanent de gestió. Les diverses edicions
realitzades indiquen que Tarraco Viva té un gran potencial per al turisme si
tenim en compte les 55.000 visites rebudes i el seu prestigi internacional.
Un altra cas és el Festival del Renaixement de la ciutat de Tortosa. Aquesta
activitat disposa de 400.000€ de pressupost, intervenen uns 500 actors,
3.000 persones de la població vestides amb vestits d’època i s’ofereixen
unes 60 activitats.
També s’han consolidat altres de format i pressupost reduït però que
presenten un alt nivell de qualitat i credibilitat entre eles que podriem
destacar Magna Celebratio (Badalona). Aquests esdeveniments, tant grans
com petits, es presenten com a activitats de lleure útils per a la
diversificació de l’oferta turística actual. Són molt atractius pel públic en
general. En aquests casos s’ofereix com a reclam la Història i patrimoni
cultural i en el programa d’activitats els visitants troben oci i didàctica
basats en aquests elements.

Els esdeveniments que englobem en el tipus A i una part dels B es mostren

com una oferta turística d’oci cultural, molt adients per complementar
circuits turístics i poden suposar un valor afegit en la visita de la destinació.
El turisme i la recerca de turista pot ser un valor afegit i tenir un paper
important a l’hora de revitalitzar tradicions i renovar identitats (Besculides
et al 2002); (Boissevain 1996).

3.2 Valoracions negatives

Un alt percentatge d’esdeveniments no aporten el que venen com a reclam.

Fan servir elements de marketing basats en la Història i el Patrimoni
cultural però en els programes d’activitats aquests elements són

ontr





inexistents. El visitant, per tant, no troba allò que pensava que veuria, es a
dir, durant la seva visita no localitza accions que el puguin traslladar
imaginàriament o virtualment a un poble medieval o a una vila romana. El
visitant acaba fent una passejada per parades d’artesans disfressats que
amb tota probabilitat ja ha vist en altres fires. Per tant, tot i perquè l’ham
per atreure el visitant és un viatge al passat, la divulgació històrica
desapareix tant bon punt el visitant trepitja la fira. Aquest fet acaba
enfonsant les expectatives generades al visitant i deixant una sensació
negativa.

Un fenomen palpable i creixent és la excessiva repetició i còpia de models
ja existents. Això disminueix la varietat de casos i arriba a la banalització
d’algunes recreacions i a la realització d’aquestes fires en llocs inadequats i
amb propostes d’escassa qualitat. Actualment hi ha una clonació dels
mateixos models, les mateixes activitats, i curiosament una clonació dels
esdeveniments menys originals. Predomina una manca d’originalitat i de
diversificació dels formats existents. En general, la percepció del visitant
que assisteix a diversos d'aquests esdeveniments és que bona part d'ells
són tots iguals. En la repetició de models influeix una absència d'accions
d'estratègia i planificació coordinades i conjuntes entre els diferents
esdeveniments existents. Els municipis que organitzen esdeveniments de
tipus C i part del tipus B tendeixen a copiar, a clonar punt per punt els
esdeveniments d'altres municipis. Es porten a terme esdeveniments
externalitzant les activitats i es contracten serveis d'empreses per a les
representacions teatrals o es porten artesans per a la venda de productes,
etc. Per tant el visitant que assisteix a diferents esdeveniments es troba
amb les mateixes representacions, els mateixos artesans i les mateixes
activitats.

La clonació d’esdeveniments genera una desvinculació de la localitat i dels

trets identitaris locals. Es dissenyen esdeveniments empaquetats itinerants
que no són identificables amb el patrimoni cultural local del municipi on es
celebren. Es fan fires medievals on no es conserva patrimoni d’aquets
període i mercats romans allà on no hi ha cap element visible d’aquella
època. Per tant, determinats esdeveniments poden celebrar-se a Llafranc, a

onts





la Garriga, a la Vall d'Aran o a Turí perquè no presenten elements que

s'identifiquin amb la cultura i patrimoni de la localitat.

Després de l'anàlisi dels 80 esdeveniments es desprèn que en molt d'ells la

planificació, gestió i oferta d'activitats no és proporcional a l'arribada de
milers de visitants. En una part dels esdeveniments analitzats s'ha detectat,
d'aquesta manera, un baix nivell de planificació, especialment generant
esdeveniments resultat d’una acumulació desordenada d’activitats. Aquest
cas es dóna en la pràctica totalitat d'esdeveniments tipus C i una part
d'esdeveniments tipus B. En aquests casos es percep la necessitat de definir
per a què, el com i el qui (Watt, 1998).

Un dels aspectes predominants és la improvisació en l'organització. Aquest

fet repercuteix en la qualitat de les activitats i per tant, pot ser
contraproduent en la mateixa imatge i projecció de la localitat. Els
esdeveniments exempts de base organitzativa sòlida generen activitats que
banalitzen recreacions històriques amb propostes d'escassa qualitat. El baix
nivell de qualitat de les representacions i recreacions són percebudes
negativament pel visitant. Si els continguts de visites guiades,
representacions, conferències i altres activitats no disposen d'una base
sòlida, el visitant rep informacions errònies. Una organització improvisada i
no planificada pot comportar també molèsties als residents i altres
conseqüències negatives (Wood 2005). La massificació, sense una
planificació prèvia pot crear problemes d'aparcament, retencions de trànsit,
i afectacions d'ordre antròpic. L'arribada massificada de visitants no es
limita, així, a representar un potencial positiu per als municipis. Una
massificació sense planificació prèvia pot també ser contraproduent afectant
el mateix patrimoni que s'intenta difondre. D'aquesta manera, sense una
planificació i gestió dels rius de gent que arriben als esdeveniments, sense
una planificació dels circuits de visita o de les limitacions d'espais es poden
generar problemes i perjudicis a la qualitat i credebilitat de l’esdeveniment,
així com al resident local i al mateix visitant (Smith, Jenner 1998). Aquests
problemes s’han donat en esdeveniments celebrats a Catalunya i han
generat queixes per part de diferents sectors.

ontt





La imatge negativa que poden aportar determinades fires amb un

organització i plantejament deficient pot perjudicar la imatge d’altres fires,
mercat o festivals amb anys de tradició i experiència i que han apostat de
manera clara per aquest tipus d’esdeveniment cultural. També pot fer
perdre credibilitat a la resta d’activitats turístiques ofertades per una
població (Litvin et al., 2006) si el visitant identifica la mala qualitat d’una
fira amb la gestió de les activitats d’un municipi.

Es desprèn també un conformisme amb les xifres de visitants registrades.

Aquestes xifres són interpretades per molts organitzadors com l'objectiu i el
resultat. És a dir, si un esdeveniment d’escassa qualitat obté un resultat
notable de visitants hi ha una tendència a no incrementar esforços de gestió
per sumar complicitats o cercar recursos que puguin incrementar els sectors
beneficiats. Per tant, davant la facilitat d'obtenir altes xifres de visitants
amb baixos pressupostos una part dels municipis que organitzen aquests
esdeveniments no opten per canalitzar i treure partit a aquestes altes xifres
de visitants a partir d'una consolidació dels mateixos.

5. CONCLUSIONS

Una vegada subratllades algunes de les característiques generals d’aquestes

fires i mercats ens preguntem: Són útils aquestes activitats com element
d’oferta turística?
Si tenim en consideració les xifres de visitants i la presència en mitjans de
comunicació es desprèn que no s’aprofita tot el seu potencial turístic fet que
es podria traslladar a altres activitats de caire cultural (Smith et al., 1998).
En general aquests esdeveniments tenen potencials que poden contribuir a
enfortir la imatge de les localitats. Poden jugar, doncs, un paper important
en les estratègies de marketing i promoció, apostant pel patrimoni cultural
coma reclam turístic. La trajectòria d’alguns d’aquests esdeveniments
mostren que poden tenir també un impacte econòmic. L’arribada de milers
de persones atrets per aquests esdeveniments suposa ingressos al petit
comerç local les temporades menys actives. També es veuen afavorits
artesans que donen sortida als seus productes. Es desprèn la necessitat de
generar contextos on aquest impacte econòmic i turístic arribi a un ventall
més ampli de sectors.

ontu





La divulgació de la història i del patrimoni cultural genera activitats

turístiques que atreuen, en determinats casos, grans xifres de visitants. La
multiplicació de fires de recreació històrica està estretament lligada a una
combinació entre el creixement del turisme cultural i una diversificació de
les opcions d’oci i lleure.
Segons la experiència dels últims anys aquests esdeveniments de curta
durada poden esdevenir una possibilitat de promoció de poblacions amb
poca tradició turística i un valor afegit en la oferta de cultura i oci per a
poblacions amb tradició turística. En tots els casos aquests esdeveniments
es poden presentar com una oportunitat de promoció turística, de promoció
de productes locals i de recolzament al comerç i artesanat local. Els
municipis tenen la possibilitat de crear un “event Tourism” (Getz, 1993;
MacDonell et al.1999) a la seva localitat si es potencien de forma hàbil i
treballada els valors identitaris locals.

La propagació d'aquests esdeveniments ha respost al seu alt poder de

convocatòria, fet que ha despertat l'atenció d'ajuntaments, patronats de
turisme i organitzadors d'esdeveniments. La seva repercussió mediàtica ha
provocat que, en alguns casos, es converteixin en una marca publicitària
important per a molts municipis. Tots ells els han incorporat com a
elements de reclam turístic.
Tant els que ofereixen una varietat d'activitats com els que es limiten a
copiar models repetitius reben centenars o milers de visitants. Aquest fet
provoca un conformisme en bona part dels municipis que entronitzen les
xifres de visitants com a prova de l'èxit de l'esdeveniment. La
externalització d’aquestes activitats o la concentració dels esforços de
disseny dels esdeveniments en un pocs dies a l’any redueixen les
possibilitats d’explorar en molts casos els potencials que pot tenir aquesta
capacitat de reclam.

Les altes xifres de visitants mereixen una reflexió sobre com canalitzar
aquest poder d'atracció. No obstant això, només un petit percentatge
sembla explotar aquest context a través d’un disseny planificat s’aquests
esdeveniments.

ontv





Per tal que aquests potencials puguin se assolits caldria fer un

replantejament d’aquests esdeveniments que desaprofiten el seu gran
poder d’atracció. Seria convenient que els municipis que organitzen aquests
esdeveniments els incorporin en les seves estratègies turístiques amb una
planificació en la que es treballi durant tot l’any i que, com a resultat generi
activitats de qualitat, vinculades a la localitat on es desenvolupen oferint
esdeveniments amb trets distintius propis. Són precisament els que
vinculen l'esdeveniment a les tradicions, patrimoni històric, patrimoni oral
local els que es poden diferenciar d'altres models repetitius.

Es percep la necessitat d’incloure a un conjunt ampli de sectors involucrats

en la organització i finançament d’aquests esdeveniments incloent
departaments de turisme, comerciants, entitats culturals, administració
local, administració nacional, etc., amb l’objectiu d’intercanviar idees i
propostes.

Bibliografia

ADAMS, R. (1986) “A Book of British Music festivals”. London. Robert Royce

Ltd.

BESCUIDES, A., Lee, M.;McCormick, P. (2002) “Residents’ perceptions of

the cultural benefits of tourism”. Annals of Tourism Research 29 (2).

BOISSEVAIN, J. (1996) “Ritual, tourism and cultural commoditization in

Malta: Culture by the Pound?” T. Selwyn (ed.) The Tourists Image: Myths
and Myth making in Tourism (105-19). Chichester: John Wiley & Sons.

COOK, A. (2004) “The Use and Abuse of Historical Reenactment: Thoughts

on Recent Trends in Public History”. Criticism-Volume 46, 3.

GETZ, D. (1993). “festivals and special events”. KHAN, M.A.; OLSEN, M.A;
VAR, T (Eds.) Encyclopedia of hospitality and tourism. Nova York. Van
Nostrand Reinhold.

HUGHES, H. (2000). “Arts, Entertainment and Tourism”. Oxford:

Butterworth-Heinemann.

ontw





LITVIN, S.; FETTER, E. (2006). “can a festival be too successful? A review of

Spoleto, USA”. International Journal of Contemporany Hospitality
Management. Vol. 18 (1).

LÓPEZ-MONNÉ, L., SANS, S., SERITJOL, M. (2008) “Tarraco viva”. Arola ed,
Tarragona.

MCDONNELL, I., ALLEN, J. AND O’TOOLE, W. (1999). “Festival and Special

Event Management”. Chichester. John Wiley & Sons.

PRENTICE, R.; ANDERSEN, V. (2003) “Festival as creative destination”.

Annals of Tourism research. Vol. 30.

RICHARDS, G.; WILSON, J. (2006). “Developing creativity in tourists

experiences: A solotion to the serial reproduction of culture?”. Tourism
Management. Núm. 27.

ROLFE, H. (1992) “Arts Festivals in the UK”. London. Policy Studies

Institute.

ROJAS, A. (2009). “The Cultural Heritage inside the Coast Tourism: The
Fairs and Markets of Historical Reconstruction “, Resorting to the Coast:
Tourism, Heritage and Cultures of the Seaside, Blackpool, Anglaterra. 25-29
de juny. ISBN 978-1-907240-02-7.

ROJAS, A. (2011) Herramientas y estrategias de difusión del Patrimonio

Histórico: los eventos de recreación histórica en Cataluña. Revista e-rph.
Revista electrónica de patrimonio histórico. Núm 9.

SMITH, M.; Forest, K. (2009), “Enhancing Vitality or Compromising

Integrity? Festivals, Tourism and the Complexities of performing culture”, a
Picard and Robinsons (eds.) Festivals,Tourism and Social Change -
Remaking Worlds, Channel View publications.

SMITH, C.; Jenner, P. (1998). “The impact of festivals and special events on
tourism”. Travel and Tourism Analyst. Núm. 4..

WATT, D. (1998). “Event Management in Leisure and Tourism”. Harlow,

Longman.

onun





WOOD, E. (2005). “Measuring the economic and social impacts of local

authority events”. International Journal of Public Sector. Vol. 18 (1).

ZEPPEL, H.; Hall, C.M. (1992). “Arts and heritage tourism”. A B. Weiler and
C.C. Hall (eds) Special Interest Tourism (pp. 47-65). London. Belhaven
Press.

onuo





¿EXISTE UN TURISMO CULTURAL?

Elena Puiggròs

Miembro del LMRT

Doctora en Sociología, Licenciada en Geografía e Historia sección Historia

del Arte. Certificada como profesor colaborador por la AQU. Se dedica a la
docencia turística desde 1991. Ha realizado diversas investigaciones y
publicaciones entre las que destacan (2004) Un público para el museo, un
museo para el público, Xarxa d’Escoles Universitàries de Turismo de la
UdG; (2006)”Turismo de interior: el valor de la herencia cultural. El caso de
Terrassa”, I Congreso Internacional sobre Gestión Turística de Patrimonio
Cultural, Marchena (Sevilla).Miembro del Laboratori Multidisciplinar del
Turisme (LMRT) de la Univeristat de Girona, de la Asociación Española de
Expertos en Turismo (AECIT) y del International Council of Museums
(ICOM)

onup