M U I X E R A N G A D E VA L È N C I A |

INICI QUI SOM QUÈ ÉS ASSAJOS AGENDA ACTIVITATS FOTOS/VÍDEOS C O N TA C TA ENLLAÇOS

Què és la Muixeranga
Segons podem trobar a la viquipèdia:

"La muixeranga són un conjunt de danses i castells humans originaris del País Valencià i que principalment

es preserven a Algemesí (Ribera Alta), però també existeixen colles i grups a altres diversos indrets de les

comarques valencianes.

Som una jove colla de

Més que una dansa pròpiament dita, és un conjunt de quadres plàstics amb intencionalitat representativa,
muixeranguers que
volem recuperar la que participa en les processons de la Mare de Déu de la Salut, la Festa Major d'Algemesí (7 i 8 de
muixeranga a la ciutat setembre).
de València. Si vols
enlairar-te fins el cel, La muixeranga és el nom que rep a Algemesí, i que es diferencia dels moderns castellers en el sentit que
fer pinya o
en la muixeranga l'objectiu és més religiós i es fa una dansa, sense que l'alçària de les torres humanes siga
simplement passar-
t'ho bé, aquest és el crucial. Per bé que la teoria ens diu que els castells i la muixeranga tenen un origen comú (les
teu lloc. T'esperem. moixigangues), els primers s'haurien especialitzat en les torres humanes pròpiament dites i les segones
Només ens faltes tu!.
s'haurien preservat fidels al sentit religiós i el quadre plàstic.

Les més antigues cròniques escrites que la vinculen a Algemesí daten del primer terç del segle XVIII, però

de la seua constant i ferma presència ben bé pot pensar-se en un origen molt més antic. Segons les

referències de cròniques, la data de 1724, celebració de les primeres festes solemnes en honor de la Mare

de Déu de la Salut, podria ser la més antiga que la vincula a la Festa; però si es té en compte la constatació

documental dels Llibres de Comptes de la Vila, podria considerar-se la seua existència des de 1733, ja que

amb cadència anual es liquidava el sou als dolçainers que tocaven a la Festa. Aquesta és la més exacta fita

cronològica."

L'espectacularitat i el fet d'integrar-se en un ball de carrer a l'estil de danses processionals provocà que la

tradició s'exportara i amb el nom de “ball dels Valencians” es va integrar en altres seguicis populars de la

Península Ibèrica. Encara es pot trobar viva a llocs com ara l'Aragó, País Basc, Castella, Extremadura o

Catalunya, país aquest últim on amb el temps evolucionarien en els “castells”.

D'algunes d'aquestes actuacions ens ha quedat documentació. Així sabem que l’any 1633 durant la visita a

Tarragona de Felip IV i M. Isabel de Borbó va actuar un Ball de Valencians dins del seguici extraordinari en

honor del monarca. També en l’any 1673 una colla de Sagunt va participar al corpus de Sevilla, essent

arquebisbe Ignacio Ambrosio Spinola, qui havia estat anteriorment arquebisbe a València, on va concloure la

construcció de la capella de la Verge dels Desemparats. Ja en el segle XVIII tenim notícies del 1762,

concretament a Lleida on actuen “valencians” en la col·locació de la primera pedra de la nova catedral i l’any

1774 participen dos grups al Corpus de Granada. Més tard l’any 1822 torna a intervindre al Corpus de

Sevilla una altra colla.