Reptes Geologics Catalunya - r2

REPTES GEOLÒGICS D’UNA CATALUNYA DE FUTUR.
QÜESTIONS I REFLEXIONS PER A UNA PROSPECTIVA GEOPOLÍTICA.
Febrer 2015
Joan Escuer i Solé

Eur Geol 975
QUI ÉS L’AUTOR?
Joan Escuer i Solé, nascut a Lleida l’any 1961,

Geòleg consultor, desenvolupa l’activitat professional com
a independent. La seva experiència, acumulada en més de
vint i cinc anys d’activitat professional, comprèn camps
tan variats com l’exploració d’hidrocarburs, minerals
industrials, geotèrmia, cartografia geotemàtica o la gestió i
mitigació de riscos geològics, exercint-la en diversos
països: Espanya, França, Itàlia, Argentina, República
Dominicana i Colòmbia. Es membre de la European
Federation of Geologists, on ostenta el títol professional d’EurGeol, pertany a
l’European Association of Geoscientists and Engineers EAGE, forma part de la
plataforma tecnològica española de la geotèrmia GEOPLAT i del European
Geothermal Energy Council EGEC. Ha estat president del Consell de Govern del
Col·legi Oficial de Geòlegs de Catalunya COLGEOCAT en el període 2005-2014. Es
Col·legiat d’Honor de l’Ilustre Colegio Oficial de Geólogos de l’Estat espanyol. En
referència als temes tractats en aquest document aporta la seva experiència com a
col·laborador en diversos projectes: els relacionats amb l’ubicació
d’emmagatzematges de residus nuclears de mitja i alta activitat, de la Empresa
Nacional de Residuos, S.A. (ENRESA), els desenvolupats dins de les seccions de
Sismologia i Geologia de l’Institut Geològic de Catalunya, la tasca com a membre
dins del panell d’experts del projecte ALGECO per a la captura i segrest de diòxid de
carboni liderat pel Instituto Geológico i Minero de España, com a redactor de
l’informe sobre la fracturació hidràulica per a la comissió sobre el “fracking” del
Parlament de Catalunya, com a coautor del projecte RiskCat sobre els riscos naturals
a Catalunya, com a consultor sènior extern del Instituto Colombiano del Petróleo i la
petrolera ECOPETROL o com a directiu d’EMELCAT cooperativa dedicada a
l’emmagatzematge d’energia elèctrica on desenvolupa projectes de magatzems
d’energia mitjançant aire comprimit.
2
RESUM EXECUTIU
Aquest document posa damunt la taula una sèrie de qüestions a debat, en referència
als reptes que en matèria de recursos energètics tant d’origen fòssil com geotèrmic,
l’emmagatzematge subterrani d’energies i substàncies, els minerals industrials
geoestratègics, així com la gestió de recursos hídrics entre altres, tots ells temes
explícitament pertanyents al medi geològic, haurà d’afrontar Catalunya en un futur tant si
esdevé un Estat independent com si no.
Els darrers anys hi han hagut diverses troballes de jaciments d’hidrocarburs a la

Mediterrània força significatives que han vingut a confirmar el seu potencial petroligen,
especialment en aigües pregones. La més paradigmàtica en aquest sentit és l’experiència
de l’Estat d’Israel, amb els camps gegants de gas trobats el 2010 a la conca de Llevant, que
l’han transformat d’un país importador a exportador d’hidrocarburs. Fins ara les aigües
pregones, més enllà de la plataforma continental, no han estat un objectiu plausible per a les
companyies petrolieres al nostre país però amb el desenvolupament de la tecnologia
aquests darrers anys s’ha obert la possibilitat d’explorar àrees fins ara verges en aquest
sentit. Hi han dades que suggereixen la possibilitat de descobrir jaciments d’envergadura
davant de les nostres costes. Segons diverses fonts la conca Catalano Balear podria
amagar uns recursos força significatius. Els primers passos de la investigació inclouen
campanyes d’adquisició de dades sísmiques però segons diverses organitzacions
ecologistes aquest tipus de prospeccions ja duen associats un gran nombre d'impactes
sobre la fauna i els ecosistemes marins, que es veurien multiplicats amb la instal·lació i
funcionament de les explotacions petrolieres quan fossin operatives en cas de que es
trobessin dipòsits aprofitables. D’altra banda la Mediterrània per les seves característiques
geogràfiques és particularment complexa des del punt de vista de les jurisdiccions
marítimes. El nombre d'Estats i la seva posició relativa generen noves fronteres que
repercuteixen en l'accés a l'explotació dels recursos. De tota manera cal tenir en compte els
casos d’èxit. L’experiència noruega ha demostrat que un país no tan sols en pot treure redit
dels hidrocarburs sense fer malbé el medi ambient sinó que pot desenvolupar solucions per
minimitzar l’impacte que provoca el seu consum i a la vegada repercutir els guanys
econòmics a tota la societat.
A diferència del potencial que s’albira en les aigües mediterrànies, en el cas dels
hidrocarburs de lutita (shale oil, shale gas), més coneguts per la polèmica tècnica de la
fracturació hidràulica amb la que s’extreuen, l’anomenat “fracking”, Catalunya no presenta
gaire atractiu en aquest recurs malgrat l’escadussera i insuficient activitat exploratòria. El
coneixement actual, tot i que escàs, indica que no es troben formacions geològiques amb
les característiques requerides i en abundància a Catalunya. A més a més cal considerar
molt seriosament totes les derivades ambientals que aquest tipus d’explotació implica i que
ja han generat un rebuig en amplis sectors de la societat catalana fins hi tot abans de
materialitzar-se les primeres investigacions.
Més enllà dels hidrocarburs (no renovables) la Geologia ofereix un recurs energètic
ingent (renovable) en l’energia d’origen geotèrmic. Actualment, l'energia geotèrmica a
Catalunya és l’alternativa ignorada i segueix sense ser una font quantitativament important
per al subministrament d'energia, tot i així, cada vegada està prenent més importància,
especialment la somera. A diferència de la solar o l'eòlica, l'energia geotèrmica es genera
contínuament, pràcticament no emet gasos d’efecte hivernacle i és l’única renovable
disponible les vint i quatre hores del dia, els tres-cents seixanta-cinc dies de l’any. Només
per aquestes raons, és una font que caldria potenciar. El desenvolupament de la geotèrmia
al nostre país presenta un important retard respecte a altres països del nostre entorn on ja
es desenvolupen noves tecnologies com la geotèrmia estimulada (EGS) com és el cas
d’Alemanya, Suissa o França, països amb un potencial geotèrmic semblant al nostre o
3
l’utilització intensiva per a climatització mitjançant bombes de calor geotèrmiques a tota
Europa.
L’energia nuclear a Catalunya també presenta un repte de tipus geològic en funció del
que es decideixi fer amb els materials ja irradiats. Actualment hi tenim tres reactors nuclears
en funcionament i un desmantellat. El combustible gastat i els residus d’alta activitat
s’emmagatzemen en les piscines de les mateixes centrals o en Magatzems Transitoris
Individuals. La Unió Europea estableix un marc comunitari per la gestió responsable i segura
del combustible nuclear gastat i dels residus radioactius. Segons aquesta directiva els
Estats membres són responsables en última instància de la gestió del combustible nuclear
gastat i dels residus radioactius. Espanya, malgrat la feina feta per ENRESA, encara no
disposa de cap instal·lació permanent que reuneixi les característiques demanades per a
l’emmagatzematge definitiu del combustible irradiat. Si s’opta pel emmagatzematge definitiu,
un Magatzem Geològic Profund, dins de formacions geològiques estables, és el mètode
més factible per la gestió dels materials altament radioactius. Avui per avui
l’emmagatzematge geològic profund segueix sent l'opció preferida per a la gestió dels
residus radioactius de llarga vida en diversos països però la tendència actual és deixar
passar el temps i ubicar els residus en superfície en un Magatzem Temporal Centralitzat a
l’espera del desenvolupament de centrals de quarta generació capaces de fer-los servir altre
cop com a combustible. A Espanya ENRESA es fa càrrec de tota la gestió mitjançant el
Fons per al Finançament de les Activitats del Pla General de Residus Radioactius que
permet afrontar aquestes despeses. Els recursos del Fons provenen d'un percentatge sobre
la recaptació per venda d'energia elèctrica. Arribats aquí la qüestió sobre quí s’hauria de fer
càrrec de les despeses ocasionades pel combustible gastat o el futur desmantellament de
les centrals ubicades al nostre país en una futura Catalunya independent no té un resposta
clara.
Recentment els nous mètodes i tecnologies per a l'emmagatzematge subterrani

d'energia o substàncies han esdevingut necessàries per fer una transició a les energies
renovables. Les alternatives com l’eólica o solar generen energia també en períodes on no
hi ha consum o aquest es inferior a l’oferta pel que es fa necessari l’us de sistemes
d’emmagatzematge. En aquest sentit els magatzems o reservoris geològics com ara les
cavernes de sal o les formacions poroses ofereixen la possibilitat d'acollir grans quantitats
d'energia o fluids. L’ús sostenible d'aquestes instal·lacions d'emmagatzematge geològic,
requereix predir, caracteritzar i comprendre els processos que s’hi donen així com les
interaccions que hi pugui haver amb l’entorn. Es fa doncs necessària una planificació del
subsòl per assignar els usos a les localitzacions que hi siguin més adients per evitar
afeccions indesitjables. Aquest és el repte que planteja l’emmagatzematge subterrani de gas
natural, hidrògen, aire comprimit, diòxid de carboni y energia térmica entre altres.
La utilització del subsòl no està exenta de riscos. La capacitat humana per produir o
desencadenar terretrèmols té més d’un segle d’història documentada. S’han reportat
centenars de casos en tot el mon lligats a diverses tipologies d’ús com l’ompliment i/o buidat
d’embassaments, l’extracció d’hidrocarburs, tant de petroli com gas, la depressió del nivell
freàtic per l’extracció d’aigües subterrànies, els aprofitaments d’energia geotèrmica
profunda, l’injecció de fluids residuals al subsòl, la mineria subterrània, la mineria per
hidrodisolució, la fracturació hidràulica, i també el segrest o emmagatzematge de CO2. Cal
però aclarir amb vehemència que tan sols una fracció molt petita d’aquests usos subterranis
estan associats amb terratrèmols i encara menys els que ho estan amb sismes destructius.
El que és ben cert i així ha quedat manifest en els últims esdeveniments relacionats amb
sismicitat induïda a les nostres contrades és la manca de coneixement suficient en aquest
tema a l’Estat espanyol incloent-hi Catalunya, sobretot el que va més enllà de l’evaluació del
risc. Cal emmirallar-se en els països més avançats que disposen de protocols de gestió
adaptats a aquesta eventualitat per a usos concrets i fora bo aprendre dels seus errors i
aprofitar-ne els seus avenços.
4
Els minerals industrials no energètics també presenten reptes importants. Si hi ha
algun mineral industrial geopolíticament important a Catalunya aquest és sense cap mena
de dubte la potassa. Fa més d’un segle que en la comarca del Bages es manté
ininterrompudament l’extracció de potassa, un fertilitzant natural, fonamental per a
l’agricultura a tot el món, però també la de sal sòdica, destinada principalment a la indústria
química. Després d’un segle d’operacions mineres relacionades amb les potasses, no és
d’estranyar l’existència d’una problemàtica ambiental evident lligada a la salinització de
recursos hídrics i a la subsidència. Aquests problemes ocasionats per les actuacions
antròpiques son coneguts arreu del mon on s’actua en substrats salins. Diverses ciutats son
situades sobre subsòls salins que induiexen riscos de col·lapse. El problema es tractat en
formes diverses segons la tipologia i característiques del subsòl, el coneixement i els
recursos disponibles. Amb l’ampliació de l’activitat que ja està en marxa a la conca
potàssica catalana caldrà ser molt curosos en aquests aspectes. Les sals juguen també un
paper crucial com a possibles magatzems subterranis. Caldrà compaginar els usos de forma
adequada.
La gestió de l’aigua també serà tot un repte en el futur i totalment obvi en el cas de la
creació d’un Estat català. Una gestió no coordinada o inadequada per part de l’Estat
espanyol de la conca del Ebre podria suposar un problema en diversos aspectes com la
gestió dels cabals ambientals, dels que refrigeren la nuclear d’Ascó, l‘abastament de les
poblacions que depenen de l‘aigua del riu, el reg dels canals del delta de l‘Ebre o la mateixa
protecció d’aquest últim. Caldria arribar a un acord del tipus Conveni sobre Cooperació per a
la Protecció i l'Aprofitament Sostenible de les Aigües de les Conques Hidrogràfiques similar
al signat amb Portugal.
En tots els temes i problemàtiques esmentades fins ara s’hi reflecteix la imatge d’una
estructura d’estat, un Servei Geològic. Una institució que esdevingui la consciència
geològica de Catalunya, que documenti sistemàticament, de forma continua i en la seva
totalitat el medi geològic del país en tots els seus aspectes.
Ja siguin els hidrocarburs, la geotèrmia o l’emmagatzemage subterrani entre altres,

qualsevol dels temes tractats aquí implica un repte de caire geològic per al nostre país.
Catalunya s’enfrontarà a aquests reptes tant si esdevé un país independent com si no però
la manera de fer-ho serà molt diferent segons sigui el cas. Cal doncs afrontar-los d’una
manera decidida i transparent i per això primerament cal posar-los damunt la taula, fer-los
públics, per tal de promoure el debat tècnic, social i polític adient, per arribar a solucions
consensuades i participades que ens permetin fruir d’un futur millor per al nostre país. La
pràctica totalitat dels assumptes comentats tenen connotacions geopolítiques que d’altra
banda requeriran accions allunyades del coneixement geològic però que no podran ser
preses adequadament sense aquest.
5
TAULA DE CONTINGUTS
1.! INTRODUCCIÓ Y OBJECTE _____________________________________ 7!
2.! EL PETROLI DE LA MEDITERRÀNIA. UTOPIA O REALITAT. __________ 8!
3.! NORUEGA, UN CAS D’EXIT ____________________________________ 14!
4.! ELS HIDROCARBURS DE LUTITA I LA FRACTURACIÓ HIDRÀULICA. _ 16!
5.! GEOTÈRMIA: LA RENOVABLE VENTAFOCS. _____________________ 18!
5.1! GEOTÈRMIA PROFUNDA. LA ALTERNATIVA GEOLÒGICA. ______ 18!
5.2! GEOTÈRMIA SOMERA. UNA REALITAT IGNORADA. ____________ 20!
6.! LES CENTRALS NUCLEARS CATALANES I LA SEVA HERÈNCIA_____ 22!
7.! L’EMMAGATZEMATGE SUBTERRANI. DIVERSITAT DE NECESSITATS,

DIVERSITAT D’USOS __________________________________________________ 26!
7.1! EMMAGATZEMATGE DE GAS. LA HIPOTECA DEL PROJECTE “CASTOR”

26!
7.2! EMMAGATZEMATGE DE CO2 _______________________________ 28!
7.3! L’EMMAGATZEMATGE TERMOGEOLÒGIC.____________________ 29!
7.4! EMMAGATZEMATGE D’AIRE COMPRIMIT. CAES._______________ 30!
7.5! EMMAGATZEMATGE D’HIDROGEN. __________________________ 32!
8.! EL REPTE DE LA SISMICITAT INDUÏDA EN ELS USOS DEL SÒL I SUBSÒL

33!
9.! LES POTASSES CATALANES __________________________________ 35!
10.! LA CONCA DE L’EBRE I LA GESTIÓ DE LES AIGÜES FRONTERERES 38!
11.! UN SERVEI GEOLÒGIC COM A ESTRUCTURA D’ESTAT ___________ 40!
12.! L’EFECTE NIMBY I LA SEVA GESTIÓ ___________________________ 43!
13.! REFLEXIONS FINALS ________________________________________ 45!
14.! REFERÈNCIES CITADES______________________________________ 47!
6
Questions i reflexions per a una prospectiva geopolitica.
1. INTRODUCCIÓ Y OBJECTE
L’objecte d’aquest document no és altre que el de posar a debat una sèrie de qüestions,
explícitament lligades al medi geològic, en referència als reptes que en matèria de recursos
energètics tant d’origen fòssil com geotèrmic, l’emmagatzematge subterrani d’energies i
substàncies, els minerals industrials geoestratègics, així com la gestió de recursos hídrics entre
altres, haurà d’afrontar Catalunya en un futur tant si esdevé un Estat independent com si no.
El present treball no respon a cap encàrrec en particular sinó al neguit de l’autor davant
la percepció que els temes que aquí es tractaran no tenen la divulgació ni l’espai de debat que
seria desitjable. Aquest document no pretén ser un treball tècnic, tot i que està farcit de
referències en aquest sentit, sinó que pretén d’una banda, una tasca divulgativa i, de l’altra,
transmetre la importància que té el coneixement del medi geològic i les seves aplicacions a la
nostra societat.
Els assumptes tractats comprenen diversos camps en referència a l’exploració de

recursos energètics com els hidrocarburs, tant els convencionals com els no convencionals, la
prospecció i l’ús d’energies renovables d’origen geològic com la geotèrmia, en tots els seus
aspectes i tipologies, així com l’ampli camp de l’emmagatzematge geològic i totes les seves
variants, ja siguin magatzems de residus, substàncies energètiques, energia tèrmica o la
captura de diòxid de carboni per a fer front l’escalfament global.
Es tracten temes especialment sensibles com la gestió dels residus nuclears o polèmics
com el “fracking”. D’altra banda es consideren els efectes induïts negatius que totes aquestes
activitats al subsòl poden arribar a tenir si no són gestionades adequadament com poden ser la
subsidència, sobreexplotació o la sismicitat induïda entre altres.
Es plantejen qüestions sobre quina ha de ser la gestió futura d’aquestes problemàtiques i

s’aporten reflexions en aquest sentit. Si bé en alguns casos es donen respostes en altres les
preguntes queden deliberadament sense contestació per a promoure la reflexió, especialment
en tots aquells casos on hi ha una clara implicació geopolítica en la resolució del tema.
7
Joan Escuer i Solé, EurGeol 975
https://es linkedin.com/in/joanescuersole/es e-mail: joan@geoconsultores.com Fixe: 973 23 30 30
2. EL PETROLI DE LA MEDITERRÀNIA. UTOPIA O REALITAT.

Des que l’any 1975 es va descobrir el camp “Dorada”, davant de les costes de
Tarragona, es coneix el potencial petrolígen de la plataforma continental catalana.
Malauradament els jaciments descoberts i explotats des d’aleshores no abasteixen el país, ni
de lluny, tot i que representen un estalvi gens menyspreable de la factura petroliera. Fins ara
les aigües pregones més enllà de la plataforma no havien estat un objectiu plausible per a les
companyies de E&P (Exploració i Producció). Amb el desenvolupament de la tecnologia
aquests darrers anys s’ha obert la possibilitat d’explorar àrees fins ara verges en aquest sentit.
El coneixement geològic existent ens diu que fa uns deu milions d’anys el Mediterrani es
va dessecar, al tancar-se l’estret de Gibraltar per causes tectòniques, precipitant-se espeses
formacions salines a tota la conca durant l’anomenada Crisi Messininana. La sal és un dels
millors segells coneguts de les trampes d’hidrocarburs i des que les campanyes marines del
vaixell oceanogràfic “Glomar Challenger”, els anys 70 del segle passat, varen revelar no només
la presencia de les sals sinó d’impregnacions de petroli i condensacions de gas sota
d’aquestes, als marges de la conca, la comunitat geològica ha sigut conscient de l’enorme
potencial que s’hi amaga. Els darrers anys hi han hagut diverses troballes a la Mediterrània
força significatives que han vingut a confirmar aquest potencial. La més paradigmàtica en
aquest sentit podria ser la del camp de gas més gran descobert fins ara a la Mediterrània, em
refereixo a “Leviatan” trobat el 2010 a la conca de Llevant en aigües pregones pertanyents a
l’estat d’Israel, tot i que reivindicades també pel Líban.
3
“Leviatan” és un camp de gas gegant amb unes reserves reconegudes de 450.000 Hm .
Només per comparar val a dir que la capacitat del polèmic magatzem “Castor”, davant de les
3
costes d’Alcanar i Vinaròs, el més gran de l’estat espanyol, és de tan sols 1.900 Hm . Aquesta
espectacular troballa no tan sols pot alimentar de gas l’Estat jueu durant dècades si no que ha
canviat la geopolítica de la zona envers a aquesta font d’energia, convertint Israel de
consumidor depenent en exportador. I aquesta no ha estat l’única troballa a la zona!.
“Leviatan” es suma a “Tamar”, també en aigües profundes israelianes descobert el 1999 amb
3
unes reserves provades de 223.000 Hm .
Però, hi ha alguna dada que suggereixi de que davant de les nostres costes
tinguem la possibilitat de descobrir jaciments d’aquesta envergadura? La resposta és
afirmativa, almenys si atenem al potencial existent.
El maig de 2014 un equip format per membres de la companyia britànica Spec Partners,
ltd i la multinacional Schlumberger, publicaven un curt article on es mostra el potencial
existent a la conca Nord Balear, que forma part de la denominada Conca Salina de la
1
Mediterrània Oest, amb la identificació de fins a tres sistemes petroliers diferents.
Alguns d’aquests autors ja havien avançat una opinió semblant, just un any abans,
durant la convenció anual de la prestigiosa AAPG (American Association of Petroleum
1
Roberts, G.; Christoffersen, T.; Shtukert, O.; Silenziario, C.; Bishop, A. The West Mediterranean Salt Basin –
Prospects and Plays in and around the North Balearic Basin, Offshore Spain AAPG Datapages/Search and
Discovery Article #90192, 2014 European Regional Conference and Exhibition, Barcelona, Spain, May 13-15, 2014.
New Developments in the Investigation of Conventional and Unconventional Petroleum Systems in European Basins
8
Geologists) a Pittsburgh, Pennsylvania, en un altre curt article on incloïen el Solc de València,

2
el Golf de Lleó i la Conca Liguro Provençal en aquesta possible província petrolera.
Aquesta també és l’opinió expressada en un altra conferència internacional auspiciada

per l’AAPG el passat mes de setembre de 2014 a Istanbul per un equip italià: Geplan
Consulting de Ferrara. L’equip italià confirma la Conca Salina de la Mediterrània Oest com una
de les àrees més atractives per a l’exploració d’hidrocarburs. Aquesta extensa conca
sedimentaria, inexplorada, sense cap pou perforat i amb una prospecció sísmica encara molt
limitada, presenta anàlegs en les àrees costaneres adjacents de França, Itàlia i Espanya que
3
indicarien un elevat potencial d’hidrocarburs.
Tots aquests treballs tenen un antecedent previ força significatiu. L’any 2004 l’USGS
(United States Geological Survey) publica un butlletí, que formava part d’un projecte més ampli
i ambiciós (World Energy Project), que analitzava 937 províncies petrolieres en tot el planeta,
per evaluar-ne les quantitats d’hidrocarburs que podrien convertir-se en reserves durant els
pròxims 30 anys. La Conca Provençal va ser l’objecte de l’esmentat butlletí. En aquest
document es defineix aquest sistema petrolier de forma primigènia considerant exclusivament
3 4
un gran potencial per al gas estimant-ne uns recursos de 1.444.158 Hm .
Aquests treballs publicats recentment es recolzen però en un cos de coneixement

geològic més antic sense el qual no s’hagués pogut arribar a la situació actual.
Un ja llunyà 1981, l’aleshores catedràtic d’Estratigrafia en la Universitat de Barcelona

Oriol Riba i Arderiu, va apuntar en la seva conferència d’entrada com a membre numerari de
la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, el potencial petrolier sota les sals
5
messinianes de la mediterrània davant les costes catalanes.
2
Roberts, G.; Christoffersen T. The West Mediterranean Salt Basin – A Future Petroleum Producing
Province?* Search and Discovery Article #50791 (2013). Posted June 17, 2013 *Adapted from extended abstract
prepared in conjunction with poster presentation at AAPG Annual Convention and Exhibition, Pittsburgh, Pennsylvania,
May 19-22, 2013, AAPG 2013
3
Williams D., Guerzoni S., Marian M., Battara E., Ricciato A. Hydrocarbon Prospectivity of the Western
Mediterranean Basin, The Provencal Basin*, Search and Discovery Article #10687 (2014) Posted December 15,
2014 *Adapted from poster presentation given at AAPG International Conference & Exhibition, Istanbul, Turkey,
September 14-17, 2014.
4
Pawlewicz, M. The Pre-Messinian Total Petroleum System of the Provence Basin, Western
Mediterranean Sea. U.S. Geological Survey Bulletin 2204–A U.S. Geological Survey, Reston, Virginia: 2004
http://pubs.usgs.gov/bul/b2204-a/
5
Riba, O. Aspectes de la geologia marina de la conca mediterrània Balear durant el Neògen.. Memòries
de la Real Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, 45/1 (1981).
9
A la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona aquestes idees van tenir

continuïtat en una serie de treballs i tesis doctorals posteriors sota la direcció de Josep Maria
6 7
Fontboté, aleshores catedràtic de geodinàmica interna, aprofundint en el tema. ,
Previament diversos grups d’investigadors francesos i d’altres nacionalitats tenien els

seus ulls fixats en aquests objectius però la gran fondària i els milers de metres de sediments a
perforar sota el mar, feien llavors del tot inabastable, amb el mitjans existents, una prospecció
seria per part de les empreses petrolieres que sí es concentraven en les aigües somes
8
costaneres dels voltants del delta del Ebre.
A l’actualitat l’exploració de petroli en aigües pregones és un fet. Així ho demostren les

recents troballes al Brasil i al Golf de Mèxic. Ara bé els reptes tècnics i ambientals que planteja
l’exploració i encara més l’explotació d’aquest tipus de jaciments són molt grans: baixes
temperatures de les aigües profundes, altes pressions, corrents marines i la formació de
sediments fan que treballar amb columnes d’aigua superiors al miler de metres sigui un repte
formidable.
Les tecnologies adients per abordar aquests reptes han estat desenvolupades sobre tot
per les grans companyies d’hidrocarburs com la Royal Dutch Shell (Holanda), Exxon Mobil
(USA) i British Petroleum (UK). Però no tot són bones notícies. Només cal recordar el greu
accident del 2010 de la plataforma Deep Horizon de BP al Golf de Mèxic, que va ocasionar la
mort de onze operaris i el vessament petrolier més gran que és coneix, alliberant al mar 5
3 9
milions de barrils de petroli, uns 800.000 m .
Tot i això els reptes no han fet enrera les companyies del sector ja que necessiten
mantenir el seu ritme de descobriments i les seves reserves per a ser eficients i rentables.
En el cas de la nostra mediterrània una petroliera E&P ja ha fet alguna cosa més que
publicar breus articles esperançadors i ha passat a l’acció. Parlo de l’escocesa Cairn Energy i
més concretament de la seva filial Capricorn Spain Ltd.
Al Mediterrani, Cairn ja té autoritzats diversos permisos d’investigació al Golf de

València, i recentment aquesta empresa va sol·licitar dotze permisos d’investigació
d’hidrocarburs denominats «Nordeste» numerats del 1 al 12, en data 28 de juliol de 2011, que
2
equivalen aproximadament a 11.549 km en el mar balear. Concretament, abracen des de la
6
Escuer, J. Geologia i evolució de la conca Catalano Balear., Departament de Geodinàmica Interna.
Universitat de Barcelona. 1984. Inèdit.
7
Roca, E. L'estructura de la Conca Catalano-balear: paper de la compressió i de la distensió en la seva
gènesi.. Tesi Doctoral. Universitat de Barcelona. Barcelona, 19 de marc del 1992.
8
Un recull actual sintètic sobre el passat i futur de la crisi Messiniana a la Mediterrània el trobareu a The
Messinian Salinity Crisis: Past and future of a great challenge for marine sciences. M. Roveri, R. Flecker, W.
Krijgsman, J. Lofi, S. Lugli, V. Manzi, F. J. Sierro, A. Bertini, A. Camerlenghi, G. de Lange, R. Govers, F. J. Hilgen, C.
Hübscher, P. T. Meijer, M. Stoica, Marine Geology 352 (2014) 25–58
9
Lessons from the Macondo Well Blowout in the Gulf of Mexico. Raymond Wassel. National Academy of
Engineering. https://www.nae.edu/Publications/Bridge/62556/62568.aspx#about_author62568
10
part nord de la costa catalana, a 31 km de distància de la Costa Brava, estenent-se cap al sud,
per l’est de les illes Balears fins a 20 km de la costa menorquina, a unes profunditats que van
des dels 200 fins als 2.800 metres.
El repte tecnològic per abastir els sediments sota la sal messiniana és formidable però no
impossible. La gran incògnita a resoldre és esbrinar quin és el contingut en hidrocarburs que s’hi poden
trobar a sota.
Els primers passos de la investigació inclouen, quasi bé sempre, campanyes d’adquisició

de dades sísmiques. Segons diverses organitzacions ecologistes aquest tipus de prospeccions
ja duen associats un gran nombre d'impactes sobre la fauna i els ecosistemes marins. Segons
les mateixes fons els efectes nocius es veurien multiplicats amb la instal·lació i funcionament de
les explotacions petrolieres que podrien posar-se en marxa en cas de que es trobessin dipòsits
10
aprofitables.
De fet Cairn ja ha rebut el primer revés en aquest sentit. La resolució de 18 de novembre

de 2014, de la “Secretaría de Estado de Medio Ambiente del Ministerio de Alimentación,
Agricultura y Medio Ambiente”, per la que es formula declaració d’impacte ambiental del
projecte denominat "Campaña de Adquisición Sísmica 3D en los permisos B, G, AM-1 y AM-2
en el Golfo de Valencia", promogut per la companyia petroliera Capricorn Spain Limited,
formula una declaració d’impacte ambiental en sentit negatiu, al concloure que el projecte
previsiblement causarà efectes negatius significatius sobre el medi ambient i la Xarxa Natura
10
Golfo de Valencia ¿Un nuevo golfo de México? Peligros y alternativas a la prospección y perforación
en busca de hidrocarburos. (2011). Greenpeace. http://www.greenpeace.org/espana/es/reports/Golfo-de-Valencia-
Un-nuevo-Golfo-de-Mexico/
11
2000, i al considerar que les mesures previstes pel promotor no són una garantia suficient de
11
llur completa correcció o adequada compensació.
Així doncs Cairn i la seva filial, o qualsevol altra empresa que s’hi vulgui esmerçar,
hauran de fer molt bé els deures si volen continuar no tan sols amb els projectes al Golf de
12
València sino també al mar Balear.
Hem vist doncs quin és el potencial i quins són els reptes que presenta la Mediterrània
davant de les nostres costes més enllà dels jaciments ja coneguts, però una pregunta pertinent
i gens intranscendent s’albira en cas d’un estat Català independent i és: Quines serien les
aigües territorials catalanes? Doncs aquestes definirien el terreny de joc de les petrolieres
dependent del nou estat.
La Mediterrània per les seves característiques geogràfiques és particularment complexa

des del punt de vista de les jurisdiccions marítimes. El nombre d'Estats i la seva posició relativa
generen noves fronteres que repercuteixen en l'accés a l'explotació dels recursos.
S’entenen com a aigües jurisdiccionals o territorials la franja marítima costanera que

envolta el litoral d’un país, i sobre la qual un estat exerceix la seva jurisdicció, és a dir exerceix
la sobirania com si fos part del territori. Comprèn una franja de 200 milles (370 km) mar endins.
Però això no es tant senzill si a menys de 200 milles hi ha la costa d’un altre país com seria el
cas en un Catalunya independent. Mallorca es troba només a 100 milles i escaig de la costa
barcelonesa. Així doncs, quina part de mediterrània li tocaria a l’estat català?.
El principi general per a la seva delimitació és el de l'equidistància, excepte acord en

contra. L'existència de drets històrics o altres circumstancies especials justifiquen un altre tipus
de fórmules. El principi d'equitat és esgrimit quan la delimitació s'ha de fer entre territoris molt
desiguals, per exemple, entre una petita illa i una costa de gran longitud, o per les
característiques geomorfològiques d'una costa i la plataforma subjacent. La casuística és molt
àmplia i dóna lloc a una gran varietat de casos. Espanya té un acord de delimitació per a la
13
plataforma continental amb Itàlia on la equidistància és el principi de delimitació utilitzat.
En canvi la zona de protecció pesquera espanyola limita amb la zona de protecció

ecològica de França, amb la qual es solapa. França ha manifestat el seu desacord amb la
delimitació espanyola en aplicar principis diferents (concavitat de la costa francesa). L'àrea
2
afectada per aquest desacord té una extensió de 47.476 km i coincideix amb la provincia
petroliera Ligur Provençal!. Es d’esperar que un futur Estat català tingui que negociar les
seves aigües jurisdiccionals amb Espanya i França. Amb un potencial petrolífer constatat és de
ben segur que aquesta negociació no serà senzilla.
11
Aquesta resolució es troba penjada a la web oficial de Greenpeace però els tràmits segueixen ja que Cairn a
presentat l’EIA del projecte que esta a exposició pública.
12
Actualment hi ha diversos projectes d’adquisició de sismica per a prospeccions petrolieres a la costa de la
Mediterrània liderats per les empreses Seabird (costa catalana i menorquina); Cairn Energy (golf de València i Eivissa) i
Spectrum (Mallorca i Menorca).
13
Suárez, J. L. (2009), Aguas jurisdiccionales en el Mediterráneo y el mar Negro. Dirección general de
políticas interiores de la unión. Departamento temático B: políticas estructurales y de cohesión. Diciembre 2009.
12
La companyia Schlumberger, tota una referència al mon de la investigació d’hidrocarburs ja ha modelat preliminarment
els Elements d’un Sistema Petrolier a la Conca Balear. Font:
Les jurisdiccions marítimes poden ser un font de problemes i més si hi han en joc importants recursos en hidrocarburs.
Font: Suarez, J.L. (2009)
13
3. NORUEGA, UN CAS D’EXIT
Per fer-se una idea del que pot suposar la troballa de recursos petroliers en un país
europeu i modern el cas noruec ben bé val un comentari. Noruega, en tan sols quatre dècades,
ha passat de no tenir reserves petrolieres i cap experiència en el sector energètic, a ser un dels
majors exportadors de petroli i gas natural, com també proveïdor internacional de productes i
solucions punteres per a la indústria energètica. La major part del reconeixement internacional
que Noruega té en aquest sector no es deu únicament al ràpid i eficient desenvolupament de la
seva indústria, sinó a la seva capacitat de distribuir els beneficis econòmics i comercials
d'aquesta activitat a la societat en el seu conjunt. La transferència dels beneficis obtinguts dels
ingressos petroliers s'ha fet visible a través de la construcció d'infraestructura, de recursos
traslladats al sistema educatiu i en el suport al desenvolupament d'activitats productives a nivell
local. Noruega, una economia relativament petita, no va injectar el total dels ingressos petroliers
al pressupost nacional per evitar les pressions inflacionistes. En comptes d'això, el Parlament
va establir regles per crear un fons nacional perquè s'estalviés part dels ingressos petroliers per
ser usats quan es poguessin arribar a necessitar.
Entre 1960 i 1970 Noruega es trobava immersa en el debat sobre Què fer amb el
petroli? Com evitar els errors que havien comès altres gegants petrolers? Com evitar la
dependència econòmica en aquest recurs amb preus tan volàtils? Com beneficiar la
població en general amb aquesta indústria?. Les forces polítiques es van enfocar en la
creació d'una indústria petroliera saludable, a conquerir objectius socials orientats a la creació
de valors econòmics per a la població, i al desenvolupament d'una indústria diversificada,
capaç d'evitar la dependència excessiva en els ingressos del petroli. També van proposar que
la indústria petroliera evolucionés de forma sostenible i compatible amb el medi ambient. El
punt de partida va ser crear un mecanisme per atraure les millors companyies internacionals,
recursos econòmics estrangers, i als professionals del sector per desenvolupar les seves
reserves petrolieres sota el mar. Simultàniament, el país havia de desenvolupar les seves
capacitats per fer aquests treballs per si mateix, mantenint la plena sobirania sobre els recursos
petroliers, controlant el seu desenvolupament, sense concedir a les empreses estrangeres més
renda econòmica que l'estrictament necessària per conservar els seus serveis.
D'aquesta manera, el desenvolupament de la indústria petroliera va poder beneficiar el

total de la població, no només mitjançant la creació de llocs de treball a través de l'impuls de la
indústria perifèrica, sinó també a través de la transformació de la riquesa petroliera en
desenvolupament social i en una economia sostenible.
Gràcies a l'impuls petrolier, Noruega va començar a estimular l'estudi i l'aplicació de les

fonts d'energia renovables, convertint-se així en un país líder en el sector energètic. Avui dia,
tota l'electricitat a Noruega prové de fonts hidroelèctriques, el que l'ha convertit en el 6è
productor mundial d'aquest recurs i ha permès exportar gran part de la producció energètica.
Noruega cobreix prop del 20% de la demanda de gas natural a Europa, sent un dels principals
proveïdors d'aquest recurs energètic, només per darrere de Rusia.
L’experiència noruega ha demostrat que un país no tan sols en pot treure redit dels
hidrocarburs sense fer malbé el medi ambient sinó que pot desenvolupar solucions per
minimitzar l’impacte que provoca el seu consum. Per exemple el govern noruec, impulsa a les
companyies a reduir les seves emissions de carboni, aplicant un impost equivalent a gairebé 45
! per tona de CO2 alliberat a l'atmosfera. En el cas del camp noruec de Sleipner tot el CO2
extret des de 1996, quan va començar la producció de gas, s'ha injectat en una formació
14
apropiada sense problemes evitant l’emissió a l’atmòsfera i estalviant en impostos. També és

una de les poques instal·lacions de captura de diòxid de carboni operatives al món.
Noruega disposa d’unes aigües jurisdiccionals força amples el que li ha suposat un patrimoni excepcional per a l’E&P
d’hidrocarburs.
15
4. ELS HIDROCARBURS DE LUTITA I LA FRACTURACIÓ

HIDRÀULICA.
A diferència del potencial que s’albira en les aigües mediterrànies, en el cas dels
hidrocarburs de lutita (shale oil, shale gas), mal anomenats de pissarra o esquist, coneguts per
la polèmica tècnica de la fracturació hidràulica amb la que s’extreuen, l’anomenat “fracking”,
Catalunya no presenta gaire atractiu en aquest recurs malgrat els càlculs optimistes que la
patronal petroliera española ACIEP (Associació Espanyola de Companyies d'Investigació,
14
Exploració, Producció i Emmagatzematge d'Hidrocarburs) va presentar el 2013.
Val a dir que les estimacions per a la part catalana de la Conca de l’Ebre i els Catalànids,
malgrat ser de per sí molt baixes, són fins i tot massa optimistes ja que no es coneix l’existència
de roques mare adequades en aquests dominis. Aquesta opinió és compartida per l’Energy
Information Administration dels EEUU que en l’informe de juny de 2013, on s’avaluen 137
formacions geològiques a 41 països, es descarta la conca de l’Ebre pel seu baix contingut de
15
matèria organica (TOC) inferior al 1%.
El coneixement actual ens diu que no es troben formacions geològiques amb les
característiques requerides i en abundància a Catalunya. Només hi ha indicis d’existència de
recursos als Pirineus, a l'anomenada formació Margues d’Armàncies, que té una projecció en
2
planta de 360 km , una potència estimada de 40 m i un contingut de matèria orgànica de l'ordre
del 1,3%. Tots aquests valors estan clarament per sota de les característiques descrites per a
16
les explotacions rendibles conegudes.
Per si això no fora suficient per desanimar al més valent, cal afegir que les unitats
al·lòctones del Pirineu oriental, presenten una estructura geològica molt complicada que fa
necessari un coneixement exhaustiu del subsòl previ a qualsevol actuació, a diferència de la
17
senzilla estructura geològica de les conques explotades pel ”fracking” en els Estats Units.
A més a més cal considerar molt seriosament totes les derivades ambientals d’aquest
tipus d’explotació que han generat un rebuig en amplis sectors de la societat catalana fins hi tot
14
GESSAL Evaluación preliminar de los recursos prospectivos de hidrocarburos convencionales y no
convencionales en España. Perspectivas económicas en la exploración y producción de Hidrocarburos en España.,
ACIEP. 14 de març de 2013.
15
EIA/ARI World Shale Gas and Shale Oil Resource Assessment. Technically Recoverable Shale Gas
and Shale Oil Resources: An Assessment of 137 Shale Formations in 41 Countries Outside the United States.
June 2013, 707 p.
16
Generalitat de Catalunya Informe del grup de treball sobre l’extracció d’hidrocarburs per fracturació
hidràulica Setembre 2013.
17
COLGEOCAT L’explotació d’hidrocarburs no convencionals per mitjà de fracturació hidràulica,
document que dóna resposta a la petició formal que la Comissió d’Estudi dels Permisos de Prospecció i Explotació
d’Hidrocarburs no Convencionals per mitjà de Fracturació Hidràulica del Parlament de Catalunya va adreçar a l’Il·lustre
Col·legi Oficial de Geòlegs. Octubre 2013.
16
abans de materialitzar-se les primeres investigacions. Tot i el migrat marge de maniobra

legislativa dels òrgans autonòmics catalans, la llei d’acompanyament dels pressupostos de la
Generalitat per l’exercici 2014 (art. 162), inclou una reforma de la Llei catalana d’urbanisme
1/2010 (art. 49.1) que limita l’utilització d’aquesta tècnica “En l’explotació de recursos naturals
en sòl no urbanitzable, en el cas d’aprofitament d’hidrocarburs, no és permès d’utilitzar la
tecnologia de la fracturació hidràulica quan pugui tenir efectes negatius sobre les
característiques geològiques, ambientals, paisatgístiques o socioeconòmiques de la zona, o
18
amb relació a altres àmbits competencials de la Generalitat.”
En aquestes condicions és més que probable que mai visquem una revolució del gas de
lutita o de roca mare a Catalunya anàloga a la nord americana .
La imatge de Catalunya i els Estats Units a la mateixa escala dona una idea de la magnitud de les
conques americanes i la seva potencialitat envers als recursos no convencionals d’hidrocarburs de lutita o
roca mare.
18
LLEI 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic. Diari
Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 6551 - 30.1.2014
17
5. GEOTÈRMIA: LA RENOVABLE VENTAFOCS.

Actualment, l'energia geotèrmica a Catalunya és la gran ignorada i segueix sense ser
una font quantitativament important per al subministrament d'energia, tot i així, cada vegada
està prenent més importància, especialment la somera. A diferència de la solar o l'eòlica,
l'energia geotèrmica, que aprofita la calor emmagatzemada sota la superfície de la Terra, es
genera contínuament, pràcticament no emet gasos d’efecte hivernacle, és renovable i
disponible les vint i quatre hores del dia, els tres-cents seixanta-cinc dies de l’any. Només per
19
aquestes raons, és una font que caldria de potenciar.
5.1 GEOTÈRMIA PROFUNDA. LA ALTERNATIVA GEOLÒGICA.
L’anomenada geotèrmia profunda comprèn els recursos localitzats a fondaries

superiors als 500 m i que presenten fluxos de calor importants. En funció de la temperatura del
recurs es poden distingir els jaciments d'alta temperatura, on el focus de calor permet que els
fluids es trobin en condicions de pressió elevades i temperatures superiors als 150 ºC,
jaciments de mitjana temperatura, on els fluids es troben a temperatures entre els 100 i els 150
ºC y jaciments de baixa temperatura on el fluid es troba a temperatures per sota dels 100 ºC.
Els usos dels recursos fornits per la geotèrmia profunda es centren principalment en la
generació elèctrica i la producció de calor directa. En funció del nivell energètic del focus
disponible també s’hi donen altres usos tèrmics de calefacció, climatització i ACS urbans així
com en diferents processos industrials.
El desenvolupament de la geotèrmia profunda al nostre país presenta un important retard

respecte a altres països del nostre entorn. L’estat espanyol no ha estat present gairebé en cap
de les iniciatives de R + D relacionades amb la geotèrmia a Europa en les últimes dècades, on
els fruits estan propiciant ja el desenvolupament de noves tecnologies com la geotèrmia
estimulada (EGS) a Alemanya i França, països amb un potencial geotèrmic semblant al nostre.
A l’actualitat no existeix una sola central elèctrica de font geotèrmica al nostre estat.
Fins fa poc temps, els sistemes d'energia geotèrmica s'han aprofitat únicament quan es
combinava una font de calor, l'aigua termal i un permeabilitat de la roca suficients per permetre
l'extracció d'energia. No obstant això, amb molta diferència, la major part de l'energia
geotèrmica, dins l'abast de les tècniques actuals, és troba en roca seca i impermeable. Els
sistemes estimulats, EGS (Enhanced Geothermal System), son la nova forma d’explotar el
recurs geotèrmic sense requerir recursos hidrotermals convectius. Les tecnologies EGS
permeten aprofitar els recursos geotèrmics en aquesta roca seca calenta (HDR, Hot Dry Rock)
20
a través de la fracturació hidràulica.
19
Recursos i usos energètics geotèrmics. J. Escuer. 1er Congrés d’Energia de Catalunya. Inèdit.
20
Retrobem la tècnica de la fracturació hidràulica sols que amb diferències sensibles. La diferència fonamental
entre “fracking” de gas natural i els EGS és el procés d'injecció. En la indústria del petroli i el gas s'injecta aigua i un
agent de sustentació (una barreja de sorra i productes químics), a una pressió molt alta del voltant de 620 bar o més,
que trenca la roca i manté les esquerdes obertes; en cas contrari es tancaria quan el líquid deixes de fluir. L’EGS, però,
utilitza aigua, i de vegades àcid, per alterar la roca i causar un "lliscament" per a reobrir fractures preexistents. “Es
tracta de fer que dues parets de roca llisquen entre si lleugerament, el que crea una mica més d'espai entre elles",
segons diu Lauren Boyd, director del programa EGS en el U.S. Department of Energy (DOE) Les fractures o debilitats a
18
Els Sistemes Geotèrmics Estimulats (EGS) tenen doncs un creixent interès atès que
permeten produir energia de font geotèrmica en un rang molt més ampli de localitats de les que
poden ser considerades només atenent recursos convencionals hidrotermals. L'enquadrament
geològic català és especialment propici al desenvolupament de projectes d'EGS i de baixa
temperatura, i és precisament en aquests camps en els quals s'estan produint importants
avenços tecnològics a nivell mundial en els últims anys. Com a contrapartida, la definició
detallada del potencial dels recursos geotèrmics segueix sent una de les nostres grans
assignatures pendents.
Catalunya compta amb un potencial geotèrmic prometedor recolzat en els treballs de

investigació desenvolupats en les dècades 70-80 del segle passat, però cal avançar en un
millor coneixement bàsic dels nostres recursos potencials, enfocant el seu aprofitament com a
sistemes geotèrmics estimulats, una tecnologia 100% lliure d'emissions que permetria el
desenvolupament de projectes geotèrmics en moltes zones del nostre país que fins fa poc no
21
han estat considerades en no entendre-les com a tècnica i econòmicament viables.
Davant d'aquesta situació, Catalunya té el repte de reprendre les experiències de

R+D que s'estan desenvolupant en altres països del nostre entorn i transferir i desenvolupar
aquest nou coneixement adaptant-lo a la nostra realitat i context geològic concrets, propiciant la
recerca bàsica i el desenvolupament de projectes de demostració que constitueixin l'oportunitat
per a l'impuls de la geotèrmia estimulada i de baixa temperatura al nostre país.
En resposta a la necessitat de reduir les emissions atmosfèriques de diòxid de carboni,

actualment es proposen sistemes geotèrmics millorats (EGS) que utilitzarien com a fluid de
transmissió de calor el CO2 en lloc d'aigua, i aconseguiria el segrest geològic de CO2 com un
benefici secundari. Recentment s'han realitzat diverses simulacions numèriques per estudiar la
dinàmica de fluids i les qüestions de transferència de calor en sistemes geotèrmics estimulats
operats amb CO2 avaluant-ne així mateix les seves propietats termo-físiques. Els resultats
preliminars suggereixen que el CO2 és superior a l'aigua en la seva capacitat d'intercanvi de
calor amb el subsòl rocós. Així mateix el CO2 també té certs avantatges respecte a la hidràulica
del pou, la major compressibilitat i expansivitat que posseeix respecte de l'aigua augmentaria
les forces d'empenta i reduiria el consum d'energia parasitària del sistema de circulació de
22
fluids.
Si bé els aspectes tèrmics i hidràulics d'un sistema EGS basat en CO2 semblen
prometedors, segueix havent importants incerteses respecte a les interaccions químiques entre
fluids i roques.
la roca probablement ja existien i van ser tapades pels dipòsits minerals en el temps. Boyd compara el procés de posar
una galleda de gel en un got de líquid calent: "les esquerdes es formen on hi ha deformitats existents en el gel, que és
similar al que passa al subsòl amb fractures tancades".
21
Vegeu, Estudio geotérmico preliminar de Catalunya, tesis doctoral. J.F., Albert Beltran, Facultat de
Geología Barcelona. Inédit 1973, Posibilidades geotérmicas de España y Cataluña J.F. Albert Beltrán, 1985 i La
calor de la Terra. Energia Geotèrmica a Catalunya. J.F. Albert Beltran. Generalitat de Catalunya. Departament
d’Industria i Energia. 1988.
22
Brown, D. W. (2000), A hot dry rock geothermal energy concept utilizing supercritical CO2 instead of
water, paper presented at 25th Workshop on Geothermal Reservoir Engineering, Stanford Univ., Stanford, Califòrnia.
19
Catalunya necessita, pel que respecta a l’energia geotèrmica profunda, una combinació
de plans de finançament, per al seu desenvolupament inicial, un programa de reducció de risc
en la fase d'investigació, línies de suport a la investigació i desenvolupament, incentius a la
producció d'energia tèrmica i una millora del marc regulador que tingui en compte tots els
aspectes relacionats amb el desenvolupament de la geotèrmia.
5.2 GEOTÈRMIA SOMERA. UNA REALITAT IGNORADA.

17
La superfície de la Terra rep del Sol en forma de calor 2·10 J/sg, que és una quantitat
quatre ordres de magnitud superior a la calor geotèrmica que arriba a la superfície procedent
de l’interior del planeta. Aquesta energia penetra a escassa profunditat en el subsòl, contribuint
a mantenir la superfície del planeta a una temperatura mitjana de 15 º C, i en part és irradiada
de nou a l'espai, no intervenint en els processos energètics que afecten l'interior de la Terra.
Pràcticament la totalitat de l'escorça terrestre del planeta constitueix un extens

magatzem de recursos geotèrmics de molt baixa temperatura (< 30 º C). En qualsevol punt
de la superfície del planeta es pot captar i aprofitar la calor emmagatzemada en les capes
superficials del subsòl, a pocs metres de profunditat (Heliotermozona), o en masses d'aigua
(aqüífers poc profunds, llacs, oceans) mitjançant l'ús de bombes de calor.
A partir d'aquests primers metres de profunditat, la temperatura no depèn de les

variacions estacionals i es manté quasi bé constant al llarg de l'any a cada profunditat. A causa
del gradient geotèrmic, aquesta temperatura és mes elevada a mesura que s'aprofundeix en
l'escorça, si bé la circulació d'aigües subterrànies o altres elements naturals o antròpics poden
localment modificar el règim tèrmic.
La geotèrmia somera reuneix doncs dues característiques que la diferencien de la resta

de possibilitats d'explotació energètica incloent-hi les altres alternatives:
• Es tracta d'un recurs energètic que està disponible sota de qualsevol terreny de
qualsevol lloc habitat i no habitat de Catalunya, relativament pròxim a la superfície.
• La possibilitat d'aprofitament està supeditada habitualment a l'ús de bombes de calor

geotèrmiques.
Les dades disponibles a l’estat espanyol a partir dels registres de subvencions de les
diferents comunitats autònomes sumaven l’any 2008 una potència de 8,4 MW per instal·lacions
de bomba de calor geotèrmica. Però aquesta informació només corresponia a nou comunitats
autònomes que subvencionaven aquesta energia. Faltaven altres com l’Aragó, Castella la
Manxa i, especialment, Catalunya.
D'altra banda, les estadístiques no recullen un bon nombre d'instal·lacions amb aigües
subterrànies que exploten normalment aqüífers al·luvials d'alguns grans rius. Es tracta
d'instal·lacions en circuit obert amb potències de desenes, i fins i tot centenars de kW, usades
per a la refrigeració d'edificis que s'han construït principalment en els últims 30 anys. L'exemple
més característic a Espanya és sense dubte la ciutat de Saragossa, però també Barcelona o
Sevilla compten amb instal·lacions d'aquest tipus.
També hi ha un bon nombre d'hotels que aprofiten aqüífers costaners, amb freqüència
salins, per a usos tèrmics. En funció de totes aquestes instal·lacions el sector estima que la
potència total instal·lada a Espanya pot estar al voltant de 60-80 MW i es queixa, que malgrat
les bondats de la geotèrmia de baixa temperatura - no consumeix sòl, evita importar petroli,
20
resulta impossible de deslocalitzar i estalvia en la factura de la llum -, l'administració està

ignorant del seu enorme potencial.
Espanya, Catalunya inclosa, no compta amb cap registre d'instal·lacions tèrmiques, de

manera que resulta quasi bé impossible saber quantes plantes i petites instal·lacions que
aprofiten la calor del subsòl per refredar i escalfar edificis estan en funcionament. En els
rànquings internacionals sobre geotèrmia somera, Espanya apareix amb consum zero perquè
no hi ha estadístiques, encara que se sap que ja s'ha superat amb escreix el potencial previst
en el Pla d'Energies Renovables.
Només Catalunya i Saragossa, una de les ciutats més actives en geotèrmia somera,
haurien superat l'objectiu de 16 ktep de potència instal·lada que l'Institut per a la Diversificació i
Estalvi de l'Energia (IDAE) predeia a tot Espanya per a l'any 2012.
A falta d'un marc regulador definit fins 2009, quan una directiva europea va reconèixer la
geotèrmia somera com a font d'energia renovable, la majoria d'instal·lacions d'aquest tipus
s'han aixecat a Espanya sense subvencions, i el Govern va suprimir des del gener de 2013 la
ajuda del 30% a la inversió per a la instal·lació d'aquests equips.
L‘ús cada vegada més estès d‘aquests sistemes i la concentració d‘alguns d‘aquests
aprofitaments en aqüífers estratègics han motivat la lògica preocupació de l‘Agència Catalana
de l‘Aigua a l‘hora d‘atorgar els permisos preceptius i d‘establir-hi les limitacions adients per tal
23
de protegir el medi, davant la manca de referents legals i tècnics a Catalunya i a Espanya.
Els contextes termogeològics són els que controlen les diferentes maneres d’aprofitar l’energia geotérmica en funció de
paràmetres interrelacionats com el gradient geotèrmic, la fondària y la temperatura (eix d’ordenades) i la quantitat io
fluxe d’aigua present.
23
Agència Catalana de l’Aigua. Guia CLIMACA. Climatització d’edificis a partir de l’energia del subsòl. 31
de desembre de 2008. Generalitat de Catalunya.
21
6. LES CENTRALS NUCLEARS CATALANES I LA SEVA

HERÈNCIA
A Catalunya actualment hi ha quatre centrals nuclears, tres en funcionament i una
desmantellada: Vandellos I i Vandellòs II localitzades a la comarca del Baix Camp i les centrals
24
d’Ascó I i Ascó II, localitzades a la comarca de la Ribera d’Ebre.
La central nuclear Vandellòs I va ser la primera que es va construir i es va connectar per

primera vegada a la xarxa el març de 1972. Aquesta central del tipus GCR (grafit-urani natural i
refrigerada per gas) i de 1.480 MW de potència, forma part el grup de centrals nuclears
espanyoles de primera generació.
El 19 d’octubre de 1989 es produí un incendi en un grup turboalternador causat per una

fallada mecànica. A resultes d’aquest incident el 29 de maig de 1990 es va efectuar la parada
25
definitiva de la central, desprès de més de 17 anys de funcionament.
El febrer de 1998 se n’inicià el desmantellament; primerament al nivell 1 es a dir

l’extracció del combustible i dels líquids dels circuits de refrigeració i posteriorment al nivell 2,
confinant el reactor amb un revestiment a l’espera que la radioactivitat de les estructures
internes decaigui de forma natural, durant un període d’espera d’uns 25 anys que acabaria l’any
2028. Després caldrà iniciar el definitiu desmantellament, al nivell 3, que haurà de realitzar-se
26
amb equips teleoperats, per evitar els riscos de la radiació residual.
Durant el desmantellament es gestionaren 300.000 Tm de materials, la major part

formigons, que es reutilitzaren per a la restauració de terrenys en l’emplaçament. El procés
generà 15.906 Tm de ferralles convencionals que s’evacuaren de l’emplaçament cap a plantes
de reciclatge i es generaren 1.763 Tm de residus radioactius de mitjana i baixa activitat, enviats
en la seva totalitat al centre d’emmagatzematge d’El Cabril a la provincià de Còrdova. El
combustible irradiat però és a França, esperant tenir disponible una opció per a
l’emmagatzematge a l’Estat espanyol. El cost actual de dipositar a França els residus de la
central de Vandellòs I, pel fet de no disposar d’un magatzem adient, és de 60.000 !/dia.
La central nuclear Vandellòs II, amb el primer acoblament a la xarxa elèctrica el 8 de

març de 1988, és del tipus PWR, de 1.087 MW de potència elèctrica instal·lada.
Les centrals nuclears Ascó I i Ascó II són del tipus PWR amb escadusseres diferències
entre elles, conjuntament disposen de 2.060 MW de potència elèctrica instal·lada en servei
comercial des de 1984.
24
Serrat, D.; Casals, A.; Amat, J.; Coll, l.; Dies, J.; Roca, P; Santanach, P. (2012) Informe sobre l’energia
nuclear a Catalunya per al CAPCIT Institut d’Estudis Catalans Novembre 2011 – gener 2012
25
Curiosament l’avería no va afectar cap component de la instal·lació nuclear pròpiament dita sinó de la part
convencional de la central. Hi ha qui pensa que aquesta es va tancar per un excés de cel.
26
Els nivells 1, 2 i 3 corresponen a la terminologia de l‘Organisme Internacional de l’Energia Atòmica.
22
Recentment un magatzem transitori individual (MTI) a Ascó, gestionat per la companyia

nord-americana Holtec, allotja part del combustible gastat i té capacitat per emmagatzemar els
27
residus generats durant uns quinze anys.
Aquests residus s’estan emmagatzemant en piscines a l’interior de les centrals, però la

seva capacitat quedava saturada el 2014 a Ascó, d’aquí la necessitat del MTI, fet que també
ocorrerà el 2022 a Vandellòs II. Aquesta situació es considera transitòria fins que no quedi
resolta la construcció d’un allotjament centralitzat per tot l’estat o magatzem temporal
centralitzat (MTC), la ubicació del qual és a Villar de Cañas (Cuenca).
Tant el MIT com el MTC es diuen temporals perquè tenen previst emmagatzemar el
combustible irradiat per un període de com a màxim 60 anys. Un cop passat aquest temps, el
combustible pot seguir diferents camins: ésser reutilitzat a les centrals de quarta generació (el
que implicaria la construcció de les mateixes); continuar un procés de separació o
transmutació; ser reprocessat i posteriorment utilitzat a les centrals nuclears existents, o
procedir a emmagatzemar-lo definitivament. Actualment, les opcions que es plantegen al terme
d’aquest període estan orientades a treure més energia d’aquest combustible i fer-ne un
aprofitament més intensiu. Avui en dia el combustible és una barreja d’urani 238 (96%) i urani
235 (4%) del qual solament s’aprofita l’urani 235, que representa el 4%. Els esforços dels
tècnics i científics nuclears estan fixats en com aprofitar amb èxit l’urani 238 en centrals de
quarta generació el que significaria convertir aquests residus nuclears d’alta activitat en nou
combustible per fisionar.
Si s’opta pel emmagatzematge definitiu la disposició final en repositoris geològics és el

mètode més factible per la gestió dels residus radioactius. Es denomina MGP al Magatzem
Geològic Profund que és l'emmagatzematge dels residus radioactius d'alta activitat a gran
profunditat en l'interior de formacions geològiques estables. Avui per avui l’emmagatzematge
geològic profund segueix sent l'opció preferida per a la gestió dels residus radioactius de llarga
vida en diversos països, entre ells Argentina, Austràlia, Bèlgica, República Txeca, Finlàndia,
28
Japó, Països Baixos, República de Corea, Rússia, Espanya, Suècia, Suïssa i EUA.
Aquesta opció però contrasta fortament amb la realitat ja que de fet l'únic
emmagatzematge geològic profund operatiu, especialment dissenyat per a una llarga vida, que
està actualment en funcionament és el WIPP als EUA tot i que hi ha altres projectes força
29
avançats a Finlàndia, Suècia i als mateixos EUA.
27
http://www.holtecinternational.com/website/wp-content/uploads/2012/11/HH28_11.pdf
28
Storage and Disposal Options, World Nuclear Association. http://world-nuclear.org/info/Nuclear-Fuel-
Cycle/Nuclear-Wastes/Appendices/Radioactive-Waste-Management-Appendix-2--Storage-and-Disposal-Options/
29
El Waste Isolation Pilot Plant, o WIPP, és de fet el tercer repositori geològic profund del món (després del
tancament dels de Morsleben i la mina de sal Schacht Asse II a Alemanya) amb llicència per a l’emmagatzematge
definitiu de residus radioactius durant 10.000 anys, però ara per ara només emmagatzema productes de la investigació
i la producció d'armes nuclears i no pas combustible irradiat de centrals nuclears. Després del rebuig del projecte de
Yucca Mountain a Nevada, el WIPP ha esdevingut un candidat ideal per emmagatzemar residus que actualment
s'acumulen als MTI de les centrals nuclears comercials dels Estats Units.
23
Un incident recent al WIPP, tot i que menor però, ha reobert el debat als EUA sobre la
30
seguretat d’aquestes instal·lacions.
Estudis realitzats a Europa sobre el comportament a molt llarg termini de combustibles

usats i residus vitrificats col·locats en dipòsits profunds revelen però que aquest mètode de
disposició final MGP seria efectiu durant milions d'anys. Aquesta conclusió s'ha obtingut de dos
31 32
estudis internacionals: el programa franco-belga Glamor i el programa Micado. i
Arribats aquí, en el supòsit de la creació d’un nou estat català, les preguntes pertinents
són Qui gestionarà els residus nuclears de les centrals catalanes? On s’ubicarán els
residus de llarga vida?.
La Directiva 2011/70 / Euratom del Consell europeu, de 19 de juliol de 2011, estableix

un marc comunitari per la gestió responsable i segura del combustible nuclear gastat i dels
residus radioactius. Segons aquesta directiva els Estats membres són responsables en última
instància de la gestió del combustible nuclear gastat i dels residus radioactius. En cas de
trasllat d'aquests últims a un tercer país, l'Estat d'origen en seguirà sent el responsable. Segons
la directiva els Estats membres han d'emmagatzemar definitivament els seus residus en el seu
propi territori excepte si han celebrat acords amb altres estats membres que els permetin
utilitzar les instal·lacions d'emmagatzematge d'aquests últims.
Abans d'un trasllat a un tercer país, l'Estat membre exportador s'ha d'assegurar que el
país de destinació ha celebrat un acord amb Euratom, que cobreixi la gestió del combustible
nuclear gastat i la seguretat de la gestió dels residus radioactius o que formi part de la
Convenció conjunta sobre seguretat en la gestió del combustible nuclear gastat i de deixalles
radioactives i que a més a més disposi de programes de gestió de tractament d'aquests residus
d'acord amb la directiva. Cal afegir que la instal·lació d'emmagatzematge del país de destinació
ha d’estar autoritzada per rebre el trasllat de residus radioactius i estigui en funcionament
abans del trasllat.
Recordem que Espanya, malgrat tota la feina feta per ENRESA al respecte, no disposa
encara de cap instal·lació permanent que reuneixi les característiques demanades per a
l’emmagatzematge del combustible irradiat i que la nostra veïna França cobra 21,9 milions de
euros l’any per emmagatzemar transitòriament els residus d’una sola de les centrals catalanes,
33
la ja desmantellada Vandellòs I.
30
US seeks waste-research revival. Radioactive leak brings nuclear repositories into the spotlight. Jeff
Tollefson. Nature 507, 15–16 (06 March 2014).
31
GLAMOR: A critical evaluation of the dissolution mechanisms of high-level waste glasses in conditions of
relevance for geological disposal, http://inis.iaea.org/search/search.aspx?orig_q=RN:36038647
32
MICADO Model Uncertainty for the Mechanism of Dissolution of Spent Fuel in Nuclear Waste Repository,
EUR 24597 EN. EUR 24597 EN. ftp://ftp.cordis.europa.eu/pub/fp6-euratom/docs/micado-project-2010_en.pdf
33
Enresa ja té identificats els llocs que poden acollir un Emmagatzematge Geològic Profund (AGP) per a
residus nuclears d'alta activitat, també ha dissenyat els seus projectes i calcula que caldran al voltant de 50 anys per
acabar el magatzem. Aquestes almenys van ser les declaracions del president de l’entitat Francisco Gil-Ortega
publicades al diari “El País” el 27 de gener de 2014. El director d’enginyeria Pablo Zuloaga va matissar en un curs
d’estiu a la UIMP el juliol de 2014 La designació i anàlisi dels emplaçaments estarien enllestits el 2035; la
24
Quan una central nuclear (o també un hospital, laboratori o indústria) produeix un residu
radioactiu, ENRESA es fa càrrec del mateix i porta a terme diferents tasques, com retirar-lo,
transportar-lo, emmagatzemar-lo i custodiar-lo. Totes aquestes activitats originen unes
despeses que han de ser costejades pels mateixos productors del residu. L'anomenat
Fons per al Finançament de les Activitats del Pla General de Residus Radioactius permet
afrontar aquestes despeses i, juntament amb els rendiments financers que produeix, constitueix
els recursos econòmics amb què compta Enresa.
L'origen dels recursos del Fons és l'acumulació d'excedents generats per la diferència
entre els ingressos i les despeses de la gestió de residus radioactius. Aquest excedent es deu
al desfasament temporal que existeix entre el moment de generar els ingressos i el d'incórrer
en els costos, que estan majoritàriament concentrats en un espai de temps futur. El Fons
finança les inversions i activitats corrents pròpies de la gestió de residus radioactius i, amb
l'excedent, es constitueix la Cartera d'Inversions Financeres transitòries, la destinació final,
conjuntament amb els rendiments financers generats per la mateixa, és fer front als costos
futurs de la gestió dels residus radioactius garantint així que les generacions futures no hagin
de fer-se càrrec de costos generats en el passat.
Després de l'aprovació del R.D. Llei 5/2005, de reformes urgents per a l'impuls a la
productivitat i per a la Millora de la Contractació Pública, els costos que es generen en la gestió
dels residus radioactius procedents d'una central nuclear, o del seu desmantellament, amb
anterioritat a l'1 d'abril de 2005, són finançats mitjançant un sistema de recaptació anticipada
que es basa en el càrrec d'un percentatge sobre la recaptació per venda d'energia elèctrica.
Els costos derivats de la gestió de residus generats durant l'explotació de les centrals
nuclears amb posterioritat al 31 de març de 2005, així com les despeses per desmantellament,
són sufragats pels propis titulars de les centrals mitjançant facturació anticipada.
Qui es farà càrrec en una Catalunya independent de les despeses ocasionades pel
combustible gastat o el futur desmantellament de les centrals ubicades al nostre país?
Aquesta és una qüestió per a la que encara no hi ha resposta. En el cas del combustible
gastat la tendència actual, com ja hem avançat, és deixar passar al temps i ubicar els residus
en superfície en un MTC a l’espera del desenvolupament de centrals de quarta generació
capaces de fer-los servir altre cop com a combustible. En aquest sentit l’ubicació d’un MTC a
Catalunya és una de les opcions tècnicament més solvents i situar-lo a la Ribera d'Ebre una
possibilitat real. Una part de la comarca no hi veu cap inconvenient, sinó tot al contrari, ateses
les quantioses inversions i la creació de llocs de treball que comportaria i vist el precedent de la
central d’Ascó. Tot i això també hi ha han força detractors. No s’albira doncs una gestió senzilla
de l’herència de les centrals nuclears ubicades a Catalunya.
caracterització dels terrenys el 2050 i la construcció el 2068. També la pròpia ENRESA preveu emmagtzemar els
residus de Vandellós I en el nou ATC de Villar de Cañas a partir del 2018.
25
7. L’EMMAGATZEMATGE SUBTERRANI. DIVERSITAT DE

NECESSITATS, DIVERSITAT D’USOS
Els nous mètodes i tecnologies per a l'emmagatzematge d'energia o substàncies han
esdevingut necessàries per fer una transició a les energies renovables. En aquest sentit els
magatzems o reservoris geològics com ara les cavernes de sal o les formacions poroses
ofereixen la possibilitat d'acollir grans quantitats d'energia o fluids. L’ús sostenible d'aquestes
instal·lacions d'emmagatzematge geològic, requereix predir, caracteritzar i comprendre els
processos que s’hi donen així com les interaccions que hi pugui haver amb l’entorn. Es fa
doncs necessària una planificació del subsòl per assignar els usos a les localitzacions que hi
siguin més adients per evitar afeccions indesitjables.
7.1 EMMAGATZEMATGE DE GAS. LA HIPOTECA DEL PROJECTE “CASTOR”
El gas natural és un component fonamental del subministrament energètic de Catalunya

ja que constitueix gaire bé una quarta part del subministrament d'energia primària i contribueix
fonamentalment a la generació d'electricitat, calefacció, matèries primeres per a la indústria i
combustible per al transport.
El consum de gas a Europa va augmentar amb rapidesa en els últims deu anys, malgrat
les darreres baixades produïdes per la crisi. Amb el descens de la producció interna, les
importacions de gas segueixen sent molt importants, existint una clara dependència d’aquestes
i la necessitat d'abordar aspectes relacionats amb la seguretat del subministrament de gas.
Així doncs, cal que hi hagin magatzems geològics subterranis de gas en un futur
estat català?.
En aquest sentit els països de la UE han de garantir que en el cas d'una interrupció de la
major infraestructura unitària de gas, puguin satisfer la demanda real durant un període d'un dia
de demanda excepcionalment elevada. El Reglament que ho regula també requereix que
s'estableixin fluxos reversos en totes les interconnexions transfrontereres entre els països de la
34
UE pel 3 de desembre de 2013.
L'emmagatzematge es doncs una fase clau en la cadena de valor. El tipus

d'emmagatzematge més habitual i avantatjós des del punt de vista econòmic i tècnic és
l'emmagatzematge subterrani en formacions geològiques adequades, aprofitant la compressió
del gas a baixes profunditats i la poca porositat d'aquestes formacions. Al món hi han al menys
627 magatzems operatius sense que cap hagi donat problemes importants.
Els emmagatzematges subterranis de gas natural es localitzen en jaciments de gas o

petroli ja esgotats, en aqüífers o en cavernes salines que compleixin les condicions de porositat
i permeabilitat requerides per emmagatzemar aquest fluid. Des del punt de vista operatiu, les
diferents instal·lacions d'emmagatzematge de gas natural es diferencien entre si per la
capacitat d'emmagatzematge i el volum de "gas matalàs" (o gas necessari per assegurar una
pressió i una capacitat d'extracció constant), que determinen conjuntament el volum de "gas
útil" (injectable i extraïble), i les taxes d'injecció i extracció de l'emmagatzematge, que
34
Reglamento (UE) nº 994/2010 sobre medidas para garantizar la seguridad del suministro de gas y por el que
se deroga la Directiva 2004/67/CE del Consejo (Texto pertinente a efectos del EEE).
26
defineixen el tipus de serveis que poden prestar les instal·lacions (p. ex., ajustaments de curt
termini o serveis d'emmagatzematge de caràcter més estratègic a mig termini).
Actualment el sistema gasista espanyol compta amb tres instal·lacions

d'emmagatzematge subterrani: en primer lloc els antics jaciments de gas natural de Serrablo i
Gaviota, amb una capacitat total de 28.069 GWh i el de Yela a la provincia de Guadalajara,
emmagatzematge construït en un aqüífer, que actualment aporta 336 GWh. Marismas a la
provincia de Huelva, un altre antic jaciment de gas, ha estat paralitzat com el cas del Castor,
que situat davant les costes de Vinaròs, havia de ser el més gran de tots amb una capacitat
total de 79.291 GWh.
Com és ben conegut el setembre de 2013, quan s'estava iniciant el procés d'injecció del
gas matalàs necessari per al funcionament de la instal·lació, es van produir nombrosos sismes
en l’entorn del magatzem Castor, la major part imperceptibles per a la població, si bé dos d'ells
van superar els 4 graus de magnitud a l'escala de Ritcher, provocant una forta alarma social, fet
que ha motivat que el Govern espanyol prengués la decisió de suspendre temporalment tota
l'activitat de l'emmagatzematge.
Tot i l'actual conjuntura econòmica de caiguda en la demanda gasista, cal fer una nova
anàlisi cost-benefici dels magatzems subterranis de gas. El cas és que avui per avui Catalunya
no en disposa de cap. La Generalitat considera estratègic per a Catalunya tenir una reserva
de gas per garantir el subministrament en situacions d'emergència i reduir la dependència de
les importacions. El projecte de Pinasses de Gas Natural preveu un magatzem subterrani que
no aprofita cap jaciment d’hidrocarburs antic, sinó que fa servir el terreny salí d'aquella zona de
Catalunya per crear-hi vuit cavitats per injectar-hi el gas, el que permetria tenir reserves per a
14 dies.
Un dels aspectes que més preocupen del projecte és d’on s’extraurà la gran quantitat
d’aigua que es necessita per dur-lo a terme, ja que les cavitats per acollir-hi el gas es crearien
per hidrodissolució de la sal al subsòl. Gas Natural i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA)
3
calculen que per donar forma a aquestes cavitats serà necessari injectar-hi uns 5 Hm anuals
d’aigua durant un període de 10 anys. El volum total d’aigua emprada en l’operació s’aproparia
3
als 50 Hm que caldria evacuar en part per un col·lector de salmorres força sol·licitat per la
mineria de la potassa.
A Holanda les extraccions de sal per hidrodissolució es duen a terme regulant la

dissolució de la sal, la producció de salmorra i el desenvolupament de cavernes implicant
consideracions d’estabilitat a llarg termini, subsidència en superfície i monitoratge post-
abandonament. Tot i això els problemes provocats per la subsidència encara que minimitzats
existeixen. A Harlingen degut a aquesta subsidència, el nivell freàtic ha de ser deprimit
artificialment per tal de protegir d’inundació els terrenys afectats. Aquesta depressió del freàtic
ocasiona problemes addicionals ja que afavoreix la intrusió marina. En canvi a Zuidwending
s’està en procés d’implementar un projecte d’emmagatzematge de gas en cavernes de sal
operades per Akzo Nobel on la possibilitat de subsidència ha estat investigada exhaustivament
35
i els càlculs indiquen que la subsidència serà mínima.
35
Gas Storage in Salt Caverns "Aardgasbuffer Zuidwending" The Netherlands. 23rd World Gas
Conference, Amsterdam 2006. Quirijn Hoelen & Gerard van Pijkeren – Gasunie, Ben Teuben & Bert Steenbergen, -
NUON Technical and Project Development Paul Breuning - Akzo Nobel Salt
27
7.2 EMMAGATZEMATGE DE CO2
L'eficiència energètica i les energies renovables representen les solucions més

sostenibles a llarg termini, tant per a la seguretat d'abastament d’energia com per a la protecció
del clima. No obstant això, no podrem reduir en un 50% les emissions de CO2 de la UE o
mundials d'aquí a 2050 si no utilitzem també la possibilitat de capturar el CO2 emès i
emmagatzemar-lo mitjançant la captura i emmagatzematge de diòxid de carboni (CAC).
La captura i l'emmagatzematge geològic de carboni (CAC) que contribueix a mitigar el

canvi climàtic consisteix a capturar el diòxid de carboni (CO2) emès per les instal·lacions
industrials, i injectar-lo en un magatzem subterrani constituït per una formació geològica
adequada amb vista al seu emmagatzematge permanent.
A nivell internacional, el consum energètic dels països emergents (Xina, Índia, Brasil,
Sud-àfrica i Mèxic) ja provoca un important augment de la demanda mundial, que es satisfà en
gran part mitjançant el recurs als combustibles fòssils. En aquest sentit la Unió Europea ja
disposa d’un marc jurídic per garantir que la captura i l'emmagatzematge de CO2 representen
una opció vàlida per reduir les emissions i que es duen a terme de forma segura i responsable.
36
L’Estat espanyol també disposa d’una llei d’emmagatzematge geològic de diòxid de

37
carboni que bàsicament transposa el que diu la Directiva de la UE.
El servei geològic espanyol IGME (Instituto Geológico y Minero de España) ha dut a

terme un “Plan se Selección y Caracterización de Áreas y Estructuras Favorables para el
Almacenamiento Geológico de CO2 en España” (Pla ALGECO2) on s’han estudiat els grans
dominis geològics des de la perspectiva d'emmagatzematge, arribant a detallar 103 estructures.
Cada domini es caracteritzat segons la seva geologia general, conca sedimentària,
caracteríques estratigràfiques i estructurals, parells de formació magatzem-segell i es situen
geogràficament les estructures corresponents a cada regió. La documentació disponible
descriu en termes més o menys detallats cadascuna de les estructures fent una síntesi de la
38
informació més rellevant obtinguda de la fase de caracterització prèvia de cadascuna d'elles.
Quines estructures geològiques s’han identificat a Catalunya per

l’emmagatzematge de diòxid de carboni?. A Catalunya, dins del projecte ALGECO2, han
estat identificades i descrites un total de cinc estructures: Serres Marginals, Delta del Ebre 1 i 2,
Isona, i Cajigar-Tamurcia, de les que aquesta última és compartida amb l’Aragó. No n’hi ha cap
d’identificada a les demarcacions de Barcelona i a Girona.
36
Directiva 2009/31 / CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d'abril de 2009, relativa a
l'emmagatzematge geològic de diòxid de carboni i per la qual es modifiquen la 85/337 / CEE del Consell, les
Directives 2000/60 / CE , 2001/80 / CE, 2004/35 / CE, 2006/12 / CE i 2008/1 / CE i el Reglament (CE) n ° 1013/2006 del
Parlament Europeu i del Consell.
37
Ley 40/2010, de 29 de diciembre, de almacenamiento geológico de dióxido de carbono. BOE 317
30/12/2010 20049
38
Consulteu el Plan ALGECO2 a http://info.igme.es/algeco2 o vegeu Atlas de estructuras del subsuelo
susceptibles de almacenamiento geológico de CO2 en España
28
Les quantitats de CO2 que seria necessari ubicar sota terra per a una millora significativa
de les emissions són molt grans. Una de les preocupacions més grans en quan al
comportament del diòxid de carboni en el subsòl està relacionada amb la possibilitat de la
generació de sismes donada la relació directa que existeix entre quantitat de fluid injectada i
39
magnitud induïda en les zones sísmicament sensibles tema que tractaré més endavant.
7.3 L’EMMAGATZEMATGE TERMOGEOLÒGIC.
Les característiques termogeològiques del terreny poden ser emprades com a magatzem
d'energia calorífica. En els magatzems subterranis d'energia tèrmica UTES (Underground
Thermal Energy Storage) s'emmagatzema fred, calor o ambdós sota terra. Aquest
emmagatzematge subterrani d'energia tèrmica es refereix a un sistema que utilitza els canvis
interestacionals de temperatura en el subsòl proper i és una aplicació de la geotèrmia
somera. Això implica l'emmagatzematge d'excés d'energia a partir de l'estiu per al seu ús en
aplicacions de calefacció durant l'hivern, i l'emmagatzematge del potencial de refredament
d'hivern per al refredament a l'estiu. L’aprofitament es realitza mitjançant bombes de calor,
podent ser sistemes oberts (Aquifer Thermal Energy Storage, ATES) o tancats (Borehole
Thermal Energy Storage, BTES). Aquesta tecnologia només funciona en grans instal·lacions,
on el volum de sòl que és escalfat o refredat mitjançant aquest sistema és gran comparat amb
la seva superfície a diferència de les petites instal·lacions de climatització amb bomba de calor
geotèrmica. En l’actualitat només els països nòrdics empren aquesta tecnologia de forma
habitual i en concret Suècia, Holanda, Alemanya, Noruega (BTES) i Dinamarca (ATES) essent
pràcticament ignorada al sud d’Europa fins fa ben poc.
En aquest sentit hi han dos obres recents a Catalunya sobre les que val la pena fer un
comentari pel que tenen de pioneres, concebudes en principi no pas com a UTES si no com
aplicacions de geotèrmia somera per a climatització. Es tracta de dos hospitals el de Mollet i el
de Sant Pau.
L'Hospital de Mollet consta d'un sistema geotèrmic tancat en combinació amb bombes de
calor, que cobreix gran part de la demanda de la refrigeració i de la calefacció. La potència
màxima del sistema és de 1,2 MWt, mode calefacció, i de 1 MWt, mode refrigeració
subministrant la base de la demanda. L'intercanvi d'energia tèrmic amb el subsòl es realitza per
un bescanviador de calor terrestre que consisteix en un camp de 144 sondejos geotèrmics amb
una profunditat d'uns 145 m.
L’Hospital de Sant Pau ha estat remodelat recentment i equipat amb un sistema

geotèrmic força important. Concretament s'han realitzat un total de 350 perforacions a diferents
profunditats (de 80 a 125 m), a causa de que el recinte de l'hospital presenta característiques
geològiques diverses. La demanda energètica del conjunt és molt elevada, arribant a superar
els 5 MWt en els moments punta del dia. Per cobrir aquesta necessitat i assegurar el
subministrament energètic als diferents pavellons de forma simultània, les sondes
geotèrmiques treballen de forma col·lectiva i centralitzada i s'ha dissenyat un anell que
connecta totes les sales tècniques dels pavellons.
Aquests dos projectes tenen un evident paralelisme amb l’equipament BTES de

l’Hospital Universitari Akershus de Noruega a Lørenskog en operació des de 2007. Aquest
39
Induced seismicity and its implications for CO2 storage risk A.Nicola, R.Carne, M.Gerstenberger,
A.Christophersen. Energy Procedia 4 (2011) 3699–3706
29
sistema d'emmagatzematge d'energia tèrmica inclou bombes de calor geotèrmiques connectats

a 228 pous perforats a una profunditat de 200 metres. Aquest sistema subministra el 85% de la
demanda total de calefacció (40% de la demanda total d'energia) per a la calefacció urbana
arribant a una potència de 8MW .
En aquests sistemes es vital la instal·lació d’equips de mesura de la calor extreta i

dissipada al terreny per conèixer el balanç energètic en el subsòl. És important conèixer aquest
estat ja que es pot saturar tèrmicament el terreny, fet que afectaria al futur funcionament del
sistema geotèrmic. Dins dels modes de funcionament hi ha la possibilitat de reaprofitar la calor
o fred produït per cobrir una demanda simultània de calor i fred que resulta en un augment del
rendiment i una disminució de l'intercanvi tèrmic amb el terreny. Les instal·lacions de Mollet i
Sant Pau tenen la suficient entitat per plantejar-se si poden ser gestionades com a autèntiques
UTES més enllà del seu ús actual.
7.4 EMMAGATZEMATGE D’AIRE COMPRIMIT. CAES.
La tecnologia CAES (Compressed Air Energy Storage) serveix per emmagatzemar

energia a gran escala mitjançant aire comprimit en estructures geològiques subterrànies. Tot i
que tan sols hi ha dues centrals CAES en el món i porten operatives més de 30 anys, Huntforf
(Alemània) i McIntosh (EUA), és en els últims anys quan ha augmentat l’interès per aquest
sistema d'emmagatzematge energètic. La causa principal ha estat el gran desenvolupament de
les fonts d'energia renovable, ja que la seva intermitència a l'hora de generar energia elèctrica
fa que un sistema per emmagatzemar sigui molt valuós. Mitjançant aquesta tecnologia, l'aire es
comprimeix en els períodes de baixa demanda (hores vall) i és emmagatzemat sota terra.
L'energia emmagatzemada s'allibera durant els intervals d'alta demanda (hores punta)
expandint l'aire a través d'una turbina.
La planta de Huntorf va ser la primera instal·lació de CAES al món situada prop de

Bremen, Alemanya, en 1978. Aquesta planta de 290 MW va ser dissenyada per proporcionar
serveis de "black-start" (posada en marxa de la planta durant una apagada o tall de llum) a
unitats nuclears prop del mar del Nord i per proporcionar energia barata en hores de gran
demanda. Ha operat amb èxit al llarg de més de tres dècades. El mitjà d'emmagatzematge
3
consisteix en dues cavernes en un dom salí que constitueixen en total un volum de 310.000 m
i estan dissenyades per operar entre 48 i 66 bar. La planta proporciona energia durant tres
hores i ha estat utilitzada, cada cop més, per ajudar a equilibrar la creixent potència eòlica del
nord d'Alemanya.
La planta McIntosh de 110 MW de potència va ser construïda per la Cooperativa

Elèctrica d'Alabama en el dom salí de McIntosh al sud-oest d'Alabama i ha estat en
funcionament des de 1991. Va ser dissenyada per generar electricitat durant 26 hores i utilitza
3
com a mitjà d'emmagatzematge una única caverna de 560.000 m desenvolupada per operar
40
entre 45 i 74 bar.
40
Dos projectes actualment en desenvolupament a Europa en cavernes de sal són ADELE i LARNE. ADELE
serà el primer en afegir entre les seves instal·lacions un emmagatzematge de calor a la sortida del tren de compressió -
finançat pel Ministeri d'Economia i Tecnologia Alemany - amb una capacitat d'emmagatzematge de 360 MWh i una
potència elèctrica de 90 MW està actualment en la seva etapa de desenvolupament. La idea d'ADELE és comprimir
l'aire a 70 bar i emmagatzemar sota superfície en el dom salí aprofitant la calor produïda. LARNE s'està portant a terme
30
Aquestes dues plantes CAES que es troben actualment en funcionament usen cavitats
subterrànies construïdes en doms salins com a mitjà d'emmagatzematge. En molts aspectes,
les formacions sallines són les més senzilles a l'hora de desenvolupar i operar però aquesta no
es la única tipologia de magatzem geològic que es considera viable per a aquesta tecnologia i
41
hi han diversos projectes que així ho contemplen.
Els requisits per a la selecció d'un emplaçament adequat per a l'emmagatzematge d'aire
comprimit comencen amb la revisió d'una sèrie de criteris geològics. En termes generals, les
formacions buscades són cavitats tancades o estructures de tipus anticlinal per evitar fuites
d'aire. És important destacar que les formacions s’han de trobar a la suficient profunditat per
permetre una operació segura a la pressió d'aire requerida. L'emmagatzematge d'aire
comprimit en una formació rocosa es considera viable però requereix d'uns estudis previs sobre
l'estabilitat de la roca i de les possibles fuites. En el cas de Norton (EUA) l'emmagatzematge de
3
l'aire comprimit tindrà lloc en una mina abandonada de calcària de 9.6 Hm situada a 670
metres sota la superfície, que operarà en un rang de pressions de 55-110 bar. Un cop
finalitzada, serà la major planta CAES del món amb una producció de 2.700 MW.
Una altra opció es la de les denominades formacions poroses, des d’aqüífers profunds a
jaciments de gas o petroli esgotats. Els reservoris porosos tenen el potencial de ser l'opció
d'emmagatzematge més barata (estimada en 0,09 !/kWh) degut no només a que un s’estalvia
la construcció del magatzem sinó que aquest té un volum molt més gran que el de una caverna
de sal. No obstant això, el flux d'entrada i sortida de l'aire a l'aqüífer està determinat per les
característiques del mateix i pot ser un factor escloent com en el cas de Iowa que comentaré
seguidament. La forma d'operar en aquest cas és diferent a la dels doms salins o la de les
mines abandonades, ja que la bombolla d'aire pot arribar a trigar dies o setmanes a formar-se.
La zona d'emmagatzematge ha de ser prou porosa per proporcionar el volum
d'emmagatzematge requerit a la pressió desitjada i prou permeable per permetre els ritmes del
flux d'aire. A més, ha d'estar coberta per una capa de roca impermeable per evitar que l'aire
s'escapi cap a la superfície. També, les formacions poroses han de posseir una mineralogia
42
que no provoqui reaccions d'oxidació i per tant consum de l'oxigen de l'aire comprimit.
Només hi ha dues plantes d'emmagatzematge per aire comprimit en formacions poroses,

una situada a Sesta (Itàlia) i una altra a Iowa (Estats Units) però cap de les dos es troba
operativa en la actualitat.
La planta de Sesta a Itàlia va ser de fet una instal·lació de prova i demostració, amb una
capacitat elèctrica de 25 MW, on es va utilitzar un magatzem de roca porosa que havia ocupat
per la companyia Gaelectric Energy Storage (GES) a Larne, Irlanda del Nord. L'emmagatzematge de l'aire comprimit es
durà a terme en una caverna de sal de dimensions ovalades de l'ordre de 100 metres de llarg i 90 metres de diàmetre
aproximadament. El projecte consta d'un tren de compressió de 200 MW, generant 268 MW d'electricitat. El projecte té
com a data planejada de posada de marxa 2030, actualment es troba en la fase d'exploració.
41
Neumiller, J.L. (2006), Reservoir simulation of combined wind energy and compressed air energy
storage in different geologic settings. Tesis de Master, Colorado School of Mines.
42
Factors Affecting Storage of Compressed Air in Porous Rock Reservoirs R. D. Allen, T. J. Doherty, R. L.
Erikson, L. E. Wiles, May 1983, U.S. Department of Energy Contract DE-AC06-76RLO 1830 Pacific Northwest
Laboratory, Battelle Memorial Institute
31
anteriorment diòxid de carboni prop d'una regió geotèrmica a la Toscana. ENEL va operar la
planta des de l’any 1.986 fins a principis dels 90 quan va ser tancada després d'un terratrèmol.
La planta de Iowa, d’haver reeixit, hagués estat la primera planta comercial CAES
operada en un aqüífer, amb una potència de 270 MW, i estava previst que operés en 2015,
però finalment el projecte es va cancel·lar per limitacions geològiques. Després de d’invertir-hi 8
milions de dolars, el projecte es va aturar quan es va concloure que l'aire no fluia amb suficient
rapidesa a través de l'aqüífer perquè ser eficaç com un lloc d'emmagatzematge d'energia a
43
base d'aire comprimit.
7.5 EMMAGATZEMATGE D’HIDROGEN.
La producció d'hidrogen està patint un augment de la demanda per les seves múltiples
aplicacions pel fet que és una opció realment interessant per substituir els combustibles fòssils.
Posseeix una alta velocitat d'inflamació, la qual cosa l’afavoreix com a combustible per a
motors de combustió interna, turbines de gas o motors a reacció.
En realitzar una comparativa entre l'hidrogen i altres gasos o hidrocarburs, s'observa que
és el combustible sintètic més barat de produir per unitat d'energia emmagatzemada (29.000
kcal / kg, contra les 12.000 del gas natural o 11.000 de propà, butà o gasolina) i gairebé no
dóna lloc a cap contaminació. A més, és un gas molt lleuger, ja que amb prou feines pesa la
tercera part dels combustibles fòssils. De fet la molècula d'hidrogen és la més petita que es
coneix.
Per contra és molt voluminós com a gas i com a líquid. Per a una energia donada,
l'hidrogen líquid (a temperatura de 20 K) ocupa 3,8 vegades el volum ocupat per la gasolina; i
com a gas, ocupa 3,6 vegades el volum ocupat pel gas natural, però pot convertir-se fàcilment
en altres formes d'energia més útils per a l'usuari.
Durant diverses dècades, les instal·lacions industrials als Estats Units i el Regne Unit han
utilitzat cavernes de sal per emmagatzemar hidrogen, atenent així la demanda d'hidrogen
industrial. Un exemple d'una instal·lació d'emmagatzematge d'hidrogen és el Clemens Terminal
Conoco-Phillips a Texas. L'hidrogen s'emmagatzema en una caverna de sal formada per
hidrodisolució a 930 m de fondària (sostre de la caverna). La caverna és un cilindre amb un
diàmetre de 160 m, una alçada de 300 m, i una capacitat d'hidrogen utilitzable de 2.520 Tm. Es
considera que l'emmagatzematge d'hidrogen ha de ser viable en altres geologies, com en el
cas del gas natural, aire comprimit o CO2 però, com en els altres casos el desenvolupament
d’aquesta aplicació de la tecnologia en altres geologies està en fase incipient.
43
Schulte, R. H.; Critelli, N,; Holst, K.; Huff; G. (2012), Lessons from Iowa: Development of a 270 Megawatt
Compressed Air Energy Storage Project in Midwest Independent System Operator. A Study for the DOE Energy
Storage Systems Program. 2012. SANDIA REPORT SAND2012-0388
32
8. EL REPTE DE LA SISMICITAT INDUÏDA EN ELS USOS DEL

SÒL I SUBSÒL
La capacitat humana per produir o desencadenar terretrèmols té més d’un segle
d’història documentada. Al 1870 les propostes per embassar aigua al sud de Califòrnia, als
EUA, ja van ser rebutjades amb l’argument que els embassaments poguessin provocar sismes.
A començament de la dècada del 1920 els geòlegs del sud de Texas van fer notar l’existència
de terratrèmols lligats a la subsidència i les fractures ocasionades per l’extracció de petroli al
camp de Goose Creek. Des d’aleshores s’han reportat centenars de casos en tot el mon lligats
a diverses tipologies d’ús com l’ompliment i/o buidat d’embassaments, l’extracció
d’hidrocarburs, tant petroli com gas, la depressió del nivell freàtic per l’extracció d’aigües
subterrànies, els aprofitaments d’energia geotèrmica profunda, l’injecció de fluids residuals
al subsòl, la mineria subterrània, la mineria per hidrodisolució, la fracturació hidràulica, i
també el segrest o emmagatzematge de CO2. També cal aclarir amb vehemència que tan
sols una fracció molt petita d’aquests usos subterranis estan associats amb terratrèmols
i encara menys els que ho estan amb sismes destructius.
Font: London Geological Society
El nostre país no ha estat aliè a aquest fenomen havent patit terratrèmols induïts força
significatius com el de magnitud 4.7 durant l’ompliment de l’embassament de Canelles el 1962
o els més recents del magatzem subterrani de gas Castor de magnitud 4.2 el 2013. Espanya ha
patit inclús víctimes mortals de resultes de la sismicitat induïda a Lorca el 2011 deguda a la
44
sobreexplotació d’aqüífers i la conseqüent baixada del nivell freàtic.
En molts casos però, la caracterització d’un determinat sisme o episodi de sismes com a
induït pot portar una certa subjectivitat. Els esforços naturals preexistents juguent un rol
44
Vegeu, The 2011 Lorca earthquake slip distribution controlled by groundwater crustal unloading P. J.
González, K.F. Tiampo, M. Palano, F. Cannavó & J. Fernández, Nature Geoscience 5, 821–825 (2012)
33
important. Un dels principals reptes per poder assegurar que un terratrèmol es induït és el de
poder quantificar que l’alteració produïda per l’activitat humana en el camp natural d’esforços
ha estat suficientment important. Aquesta quantificació es fa difícil si no hi ha informació
detallada a lo llarg del temps, el que d’altra banda sòl ésser bastant habitual si no hi ha hagut
una monitorització prèvia de la zona.
En aquells casos en que s’ha pogut quantificar la contribució d’origen humà al camp
d’esforços es pot arribar a distingir entre sismicitat induïda y sismicitat desencadenada. En la
Sismicitat Induïda l’activitat humana causal representa la major part del canvi d’esforços
produït en l’origen dels sismes mentre que en la Sismicitat Desencadenada l’activitat
antròpica causal representa tan sols una petita fracció en el canvi d’esforços associat amb els
terratrèmols i els esforços tectònics preexistents juguen el paper predominant. Malauradament
poques vegades es disposa de la informació suficient per fer aquesta distinció.
Preveure la magnitud màxima del terratrèmol que es pot generar per una determinada
activitat es una tasca objecte de nombrosos estudis i controversia. La sismicitat resultant de la
deformació del terreny associada a un canvi de volum, ja sigui per l’extracció d’un volum rocós
durant operacions mineres, o l’ocupació d’un volum durant l’ompliment d’un embassament,
l’extracció (hidrocarburs, aigua) o injecció d’un fluid (fracking, residus liquids), hi està
45
relacionada segons una relació proporcional al volum injectat o extret.
Segons aquesta relació activitats com la fracturació hidràulica o “fracking”, on es

manegen petits volums de fluids, ocasionaria sismes de magnitud inferior a 3 graus Richter,
que pràcticament no són sentits per la població, mentre que el segrestament a gran escala de
CO2 podria arribar a ocasionar sismes de magnitud superior a 6 graus Richter, clarament
indesitjables i evidentment destructius. Les dades confirmen més o menys aquestes relacions
però sempre hi han excepcions bàsicament degudes entre altres causes a la incertesa sobre
l’estat del camp d’esforços. Per entendre’ns si una fractura es troba a punt de trencar és
possible que amb poca variació de volum es desencadeni un sisme que trenqui la relació
anterior provocant una magnitud superior a l’esperada. D’altra banda hi han zones, que degut a
la seva estabilitat tectònica, poden albergar grans quantitats de fluïts en el subsòl sense
ocasionar problemes de sismicitat induïda.
El que és ben cert i així ha quedat manifest en els últims esdeveniments relacionats amb
sismicitat induïda a les nostres contrades és la manca de coneixement suficient en aquest tema
a l’Estat espanyol incloent-hi Catalunya, sobretot el que va més enllà de l’evaluació del risc.
Malgrat l’existència de diversos serveis sismològics, com el del IGN o el nostre del ICGC entre
altres, el grau de coneixement sobre sismicitat induïda, sobretot en qüestions aplicades, està
ben lluny de ser el desitjable en un país que ja es veu obligat ha gestionar el seu medi geològic
subterrani en aquest sentit. Els països més avançats ja comencen a tenir protocols de gestió
adaptats a aquestes eventualitats per a usos concrets i fora bo aprendre dels seus errors i
46
aprofitar-ne els seus avenços.
45
Vegeu, McGarr, A. [1976] Seismic Moments and Volume Changes. Journal of Geophysical Research, 81,
8, 1487–1494 i Prediction of magnitude of the largest potentially induced seismic event M. Hallo I. Oprsal, L.
Eisner, M.Y. Ali Journal of Seismology. 01/2014
46
Sense dubte un treball pioner en aquest sentit, realitzat l’any 1951, és Earthquake Hazard Associated With
Deep Well Injection- Report to the U.S. Environmental Protection Agency. C. Nicholson, R. L. Wesson (U.S.
Geological Survey bulletin. Així mateix una de les iniciatives més adelantades per a un problemàtica concreta és sense
34
9. LES POTASSES CATALANES

Si hi ha algun mineral industrial geopolíticament important a Catalunya aquest és sense
cap mena de dubte la potassa. Des de que el 1912 Emili Viader y René Macary van trobar al
pou “Salí” de Súria un tipus de sal que rebutjaven els animals, degut al seu gust amarg, han
passat més de cent anys. Així doncs fa més d’un segle que la comarca del Bages és un centre
miner de gran rellevància, on s’ha mantingut ininterrompudament l’extracció de potassa, un
fertilitzant natural, fonamental per a l’agricultura a tot el món, però també la de sal sòdica,
destinada principalment a la indústria química. El 1998 les mines catalanes, fins aleshores
públiques, van passar a ser gestionades privadament per l’empresa Iberpotash, S.A. pertanyent
al grup israelià Israel Chemicals Limited (ICL), líder mundial en la producció de fertilitzants i
productes químics que en té la concessió. Avui per avui és l’única empresa productora de sals
potàssiques a Espanya.
A la Conca Potàssica Catalana les estimacions de recursos minerals potàssics estan al

voltant dels 117.500 Mt / K2O, 2 600 Mt / K2O de reserves segures, 11 600 Mt/K2O de
reserves probables, 53.900 Mt/K2O de reserves possibles i 49 400 Mt/K2O en concepte d'altres
recursos si bé aquestes dades no és poden considerar definitives ja que l’empresa està
investigant els permisos i la reserva estatal, el que de ben segur aflorarà en un futur nous
47
recursos amb tota probabilitat.
Les dades del USGS indiquen que més del 90% de la potassa és utilitzada per les seves
aplicacions com a fertilitzant i que l'augment de la població mundial requerirà un augment de la
producció d'aquesta. Per tant, s'estima que el consum d’aquesta sal creixerà un 3% anualment,
almenys fins al 2016.
Després d’un segle d’operacions mineres a la comarca del Bages, relacionades amb les
potasses, no és d’estranyar l’existència d’una problemàtica ambiental evident. Els problemes
ambientals provocats per l’explotació de la potassa venen de lluny. Si pensem que durant
desenes d’anys s’ha explotat aquest recurs sense que hi hagués cap llei ni administració
ambiental que vetllés pel medi ambient ens farem una idea de la complexitat del problema.
Iberpotash ha heretat una problemàtica ambiental prèviament existent que es suma a la

que actualment es pugui generar. Actualment l'Agència Catalana de l'Aigua afirma que la
mineria de potassa del Bages està ocasionant "una contaminació important" en forma de
salinització a la conca del Llobregat. Fins hi tot la Comissió Europea s’ha queixat formalment a
l’estat espanyol al respecte. Diverses entitats ecologistes demanen responsabilitats pels danys
48
ambientals.
Però és potser la decisió de produir en un futur immediat quantitats industrials de sal

vacuum la que ha desencadenat una autèntica “guerra de la sal”. L'Asociación Ibérica de
dubte el protocol desenvolupat pel Departament d’Energia dels EUA en el cas de les aplicacions de sistemes
geotèrmics estimulats EGS. Vegeu Protocol for Addressing Induced Seismicity Associated with Enhanced
Geothermal Systems E. Majer, J. Nelson, A. Robertson-Tait, J. Savy, I. Wong. January 2012 | DOE/EE-0662.
47
Dades segons Panorama Minero 2012. http://www.igme.es/PanoramaMinero/actual/POTASA%202012.pdf
48
http://estrategiaresiduzero.cat/index.php/documents/doc_download/57-demanda-iberpotash
35
Fabricantes de Sal (AFASAL) i especialment Unión Salinera Española serien competència

directa amb el nou negoci de la sal industrial d'Iberpotash. Aquesta construeix una planta de sal
vacuum a Súria, que produirà inicialment 750.000 Tm d'una sal d'altíssima qualitat i puresa (del
99'97%). Així Iberpotash vol donar sortida a un subproducte que fins ara s’estava
emmagatzemant quasi bé tot en els dipòsits salins i del que en produirà força més quantitat
quan la nova mina de Cabanasses estigui a ple rendiment.
A més a més cal considerar els problemes ocasionats pel fenomen de la subsidència. En
el cas més paradigmàtic al municipi de Sallent, que no l’únic, aquests problemes son palesos
des de l’any 1995. El nombre d’habitatges afectats en diversos graus ha arribat als 300.
L’evolució del fenomen ha ocasionat danys estructurals suficientment greus fins al punt d’haver
fet aconsellable l’evacuació d’habitatges, l’estintolament i fins hi tot l’enderrocament.
L’origen d’aquestes patologies, monitoritzades des dels antics ICC i IGC ara fusionats en
l’ICGC, ha estat atribuït a l’existència d’assentaments diferencials en el terreny provocats per
l’existència d’un sistema de buits miners i naturals situats a més de 150 m de fondària
subjectes a un procés dinàmic de dissolució de les sals del subsòl que impedeix que el procés
de subsidència s’aturi.
Davant la importància del problema tant l’administració local com l’autonòmica han tractat
de donar resposta i solució a la problemàtica existent. Els resultats actuals conclouen que el
grau de coneixement del subsòl és insuficient per aturar la subsidència i que l’evolució
futura podria generar col·lapses del terreny en superfície. Per tant les àrees afectades, en
especial el barri de l’Estació, s’han considerat una àrea de perillositat geològica alta pel que fa
a la seva aptitud per ubicar-hi habitatges.
Els problemes ocasionats per la subsidència en substrats salins son coneguts a molts
indrets d’Europa. A Europa Central (Alemanya, Holanda, França) diverses ciutats son situades
sobre subsòls salins que afecten i deformen la cobertora induint riscos de col·lapse dels buits i
cavernes creades per la mineria o la carstificació i dissolució de les sals. Com a resultat s’han
vist afectats carrers, edificis, serveis i diverses infraestructures. El problema es tractat en
formes diverses segons la tipologia i característiques del subsòl, el coneixement i els recursos
disponibles.
Ciutats alemanyes com Hamburg, Luneburg, Stassfurt i Bernburg pateixen aquest

problema i tenen diversos projectes de remediació en marxa. A la regió de Werra-Fulda, també
a Alemanya, durant els treballs d’extracció de la potassa, s’han hagut d’enfrontar al risc de
terratrèmols induïts amb magnituds de fins a 5,6 a la població de Voelkershausen. Pel que fa a
les mesures preses a les mines per evitar aquests problemes es considerà el farciment com a
mesura a privilegiar. Amb el farciment s’aconsegueix augmentar el llindar d’excitació necessari
per a la fallida dels pilars de suport i reduir el volum susceptible de convergir disminuint la
tensió a les cambres. Així es redueix la subsidència límit en els efectes en superfície. Però
aquest es un mètode força onerós que no té el suport de la industria.
Al Regne Unit la subsidència salina apareix a Chelsire, Staffordshire i Worcestershire.

Especialment interessant es el cas de la ciutat de Northwich degut a alguns evidents
paral·lelismes amb el cas de Sallent. Northwich presenta un històric de subsidència continua
des del segle XIX. Quan aleshores les mines foren abandonades van ser inundades amb
salmorra. No obstant aquesta mesura no va aturar la subsidència pel que es va tenir que
plantejar una moratòria en el planejament de la ciutat.
A Northwich s’ha desenvolupat un projecte de remediació consistent en el rebliment per

injecció de quatre mines abandonades de sal per assegurar l’estabilitat futura de la ciutat amb
36
un cost de 32 milions de lliures esterlines. Es tracta del projecte més important d’aquesta mena
projectat al Regne Unit amb el que s’aconseguit regenerar una superfície de 32 hectàrees.
En l’actualitat no hi cap normativa a Catalunya ni a l’estat espanyol que tracti de forma

específica el problema de la subsidència induïda o natural en terrenys salins. Aquesta situació
contrasta amb l’abundant literatura legislativa al respecte de la subsidència natural o induïda
per buits al subsòl en altres països, especialment el Regne Unit i Estats Units, però també
Alemanya, França, Itàlia, Canadà i Holanda entre altres. Especialment interessant son les
normatives del Regne Unit i Holanda amb nombroses referències a les explotacions salines i la
49
subsidència.
El polèmic runam del Cogulló al municipi de Sallent, comarca del Bages, simbolitza en una sola imatge la problemàtica
que l’extracció de potasses representa. Tècnicament és un dipòsit de sal que podria ser aprofitat com a matèria primera
per la indústria en un futur.
49
Vegeu Managing the mining subsidence hazard in Lorraine post-mining Dissart, Y.; Verdel, T. 2005,
November 16-17, Nancy, France, i també Planning policy guidance note 14: Development on unstable land.
Annex 2: Subsidence and Planning. London, HMSO, 17pp. Department of the Environment, (2002).
37
10. LA CONCA DE L’EBRE I LA GESTIÓ DE LES AIGÜES

FRONTERERES
Una gestió no coordinada o inadequada per part de l’Estat espanyol de la conca del Ebre
podria suposar un problema en diversos aspectes com la gestió dels cabals ambientals, així
com sobre les infraestructures de producció energètica situades al riu, com és el cas de la
nuclear d’Ascó, l‘abastament de les poblacions que depenen de l‘aigua del riu, el reg dels
canals del delta de l‘Ebre o la protecció d’aquest últim. El Consell Assessor per a la Transició
Nacional CATN ja ha tractat aquest tema de forma ben acurada en el seu informe assenyalant
50
almenys tres problemàtiques al respecte que seguidament es tracten.
Les aportacions anuals de l’Ebre just abans a d’arribar a territori català, d’uns 6.000
3 3
Hm /any, són molt superiors a la capacitat d’embassament 1500 Hm /any de l‘embassament de
Mequinensa, que és el que regula aquest tram. Fins aquí, en les condicions actuals, hi ha cabal
suficient a l’Ebre per ser utilitzat a Catalunya tal com fins ara. Tot i això a ningú se li escapa els
plans i intencions que hi han hagut, des de fa temps, per part de determinats sectors polítics de
l’Estat espanyol, d’aprofitar part d’aquesta aigua i desviar-la mitjançant trasvassament cap a
altres autonomies més assedegades del sud de la Península. Altrament pot succeir un
desacoblament entre el regim dels embassaments i les necessitats, tant d’ús com ambientals,
aigües avall. Podria succeir, que Espanya desembassi donant absoluta prioritat en funció de les
necessitats de producció energètica, sense tenir en compte els requeriments d‘aportació
d‘aigua per als usos més avall. En aquest cas, l’informe del CATN ja assenyala que Catalunya
no tindria capacitat de regulació. Malgrat suposar un cabal mínim obligat, almenys per la
3
refrigeració dels reactors nuclears d‘Ascó - uns 80 m /s -, la resta de cabal es podria donar en
puntes segons la demanda elèctrica, el que seria molt més rendible per a l‘Estat espanyol. Si
aquest fet es produís l’impacte al tram baix de l‘Ebre seria elevat entrant en conflicte les
necessitats dels regants del Delta i altres zones de regadius, i les necessitats ambientals en el
curs principal on les fortes fluctuacions podrien afectar la falca salina i les comunitats
biològiques aigües avall.
El CATN assenyalla un segon risc. Actualment, l‘Estat espanyol es fa càrrec de

l‘execució de la descontaminació de Flix, que es troba en un nivell del 40%. El pressupost de la
inversió és de 155 M!, però el cost real es preveu que serà molt superior. És molt probable que
en una hipotètica independència de Catalunya, l‘Estat perdi interès en finançar aquestes
actuacions, amb el possible risc d‘aturada i deteriorament. L‘aturada de les obres de Flix
potencialment podrien ocasionar un elevat risc de contaminació al tram final de l‘Ebre. És per
aquesta raó que caldria tenir en compte la continuïtat de la inversió amb recursos propis no
només en el cas de Flix sinó també en altres actuacions del Pla Integral per a la Protecció del
Delta de l’Ebre PIPDE.
Un tercer risc avaluat pel CATN és la possible reducció en l‘exigència en el sanejament

dels abocaments als trams finals dels rius just a l‘entrada a Catalunya. Si bé l‘Estat espanyol
hauria de complir els requeriments de sanejament establerts a la normativa comunitària
(91/271/CEE i 2000/60/CE), sí que seria possible esperar un augment en l‘ús de l‘aigua, per
nous regadius, i un increment de la salinitat de l‘aigua degut al rentat dels nous terrenys. Cal
recordar en aquest sentit, el Pla Hidrològic de l‘Ebre que preveu un increment de 463.700 ha de
50
L’abastament d’aigua i d’energia. Informe número 9. 14 de juliol de 2014. Generalitat de Catalunya.
Consell Assessor per a la Transició Nacional.
38
nova creació de regadiu a la conca. Malgrat que el Govern de Catalunya ja ha manifestat la

seva intenció de denunciar-ho davant el Tribunal Suprem i la Comissió Europea l’amenaça hi
és patent.
Vist el panorama m’agradaria fer una analogia amb la relació que mantenen Espanya i
Portugal i l’experiència de gestió respecte als cursos fluvials que comparteixen per aportar una
mica més de perspectiva i criteris a aquests assumptes.
Espanya i Portugal comparteixen quatre importants rius Ibèrics: Lima-Miño, Duero, Tajo i
Guadiana, les conques abasten més del 40% de la superfície de la Península, però gairebé el
60% del territori continental portuguès. La cooperació hispana-lusitana sobre les seves
conques compartides ha tingut en els últims cent anys una traça discontínua on no es pot
afirmar que la confiança hagi presidit en tot moment les relacions entre els dos països a l'hora
de buscar l'entesa i la col·laboració. Però tampoc seria encertat concloure que les
desavinences històriques pel que fa als rius ibèrics hagin arribat a posar en perill les relacions
de bon veïnatge. La signatura del Conveni sobre Cooperació per a la Protecció i l'Aprofitament
Sostenible de les Aigües de les Conques Hidrogràfiques Hispano-Portugueses, o Conveni
d'Albufeira, el 30 de novembre de 1998, és sens dubte una fita que marca un punt d'inflexió en
la història de la cooperació sobre les conques compartides.
De manera molt sintètica, la posició de cada país en aquest llarg procés de relacions es
resumiria de la següent manera. D'una banda, Portugal, país d'aigües avall, de menor
grandària, amb més percentatge del seu territori a les conques compartides i amb una capacitat
de regulació hidràulica molt menor que l'espanyola, es constituiria en la part vulnerable i
alimentaria percepcions socio-polítiques d'una possible subjugació per part d'Espanya.
I d'altra banda, Espanya, país d'aigües amunt, molt més àrid, amb menys recursos per
càpita, major desenvolupament d'infraestructures i d'usos, permanent ordidor de grans plans de
transvasaments, alguns realitzats i altres en interminable discussió, i amb menor proporció del
seu territori a les conques compartides, reclamaria per a si el dret a suplir l'aridesa del seu
clima amb més obres, potenciar les seves transformacions en regadiu i assegurar-se el
proveïment d'aigua en conques amb règims extrems.
És important destacar també que la posició espanyola en els fòrums internacionals ha

estat explícitament contrària a reconèixer els drets dels estats riberencs d'aigües avall, o
consagrar l'obligació del d'aigües amunt a cooperar i prendre en consideració els interessos
d'aquells. La posició espanyola en el concert comunitari i internacional en els anys 90 es va
basar en subratllar la importància de la seguretat dels usos, la supremacia de les quantitats i
cabals sobre la qualitat i en posar en valor la regulació i protecció contra avingudes que el país
d'aigües amunt pot oferir al d'aigües avall. Portugal, per la seva banda, va apostar pels
aspectes de qualitat de les aigües i els drets del país d'aigües avall a rebre cabals en bon estat
ecològic i menys allunyats del règim no modificat.
La gestió de l’aigua de l’Ebre serà tot un repte en el cas de la creació d’un Estat català
pel que caldria arribar a un acord del tipus Conveni sobre Cooperació per a la Protecció i
l'Aprofitament Sostenible de les Aigües de les Conques Hidrogràfiques tal com ha estat el cas
entre Espanya i Portugal amb el Conveni d'Albufeira.
39
11. UN SERVEI GEOLÒGIC COM A ESTRUCTURA D’ESTAT

En tots els temes i problemàtiques esmentades fins ara en aquest document s’hi
reflecteix la imatge d’una estructura d’estat, un Servei Geològic, en forma de l’entitat que
pertoqui o es cregui més adient (Institut, Servei, Direcció General, etc). Aquest Servei Geològic
ha de tenir com a principal funció la generació de coneixement científic aplicat, en totes les
branques de les geociències, que permetin un maneig adequat i sostenible del medi geològic
del país, tant pel que fa als seus recursos energètics, miners i hídrics, com pel que fa a la
gestió i mitigació de riscos naturals així com l’ordenament territorial. Actualment a Catalunya
existeix l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, producte de la fusió de dues institucions,
els antics ICC i IGC, que exerceix aquesta funció tot i que només parcialment.
Una de les funcions essencials d’un Servei Geològic, com ja ho és de l’actual ICGC, és la
cartografia geotemàtica sistemàtica del país, funció que en l’actualitat s'està realitzant a través
del programa Geotreballs. Tot i els esforços lloables, realitzats amb pressupostos força migrats,
i després de més de 10 anys de recorregut, només un dels sis geotreballs programats, el
Geotreball I: Mapa Geológic, endegat abans inclús de la creació del ara fusionat IGC al 2005,
compta amb el 24% del territori amb cobertura (mapes a escala 1:25.000). Malgrat el pas
endavant que suposa aquest producte hi és ben patent l’escadussera o inexistent informació
geofísica i geoquímica complementària. La metodologia emprada fins ara en els Geotreballs
dona la impressió d’estar més orientada a l’obtenció de fulls publicables en paper, que a la
generació d’informació digital, amb potencialitats 3D per a la modelització del subsòl, que és el
que demanda la geologia aplicada moderna. Altrament caldria solventar la mancança evident
de coneixement sobre els potencials recursos miners i energètics sota els nostres fons marins,
responsabilitat que actualment queda fora de l’abast de l’ICGC.
El coneixement geològic és la base essencial per a l'exploració tal com ho va indicar, el

2009 Gary Lunn, Ministre de Mineria de Canadà, en assenyalar que "cada dòlar que s'inverteix
en geologia de reconeixement atreu 5 dòlars en exploració, la qual cosa al seu torn resulta en
una inversió de 125 dòlars en projectes miners". De la mateixa manera el coneixement geològic
és essencial per a la prevenció i mitigació dels desastres naturals, com a exemple n'hi ha prou
en recordar els danys associats a les inundacions al nostre país.
D'altra banda, temes emergents, com la discussió sobre l'eventual instal·lació d'un
magatzem de residus radiactius d’alta activitat o l’emmagatzematge subterrani d’energies i/o
fluïts, no disposen encara d’un cos de coneixement suficient o d’estudis fiables i actualitzats per
a recolzar-la al nostre país. La precarietat de la infraestructura de coneixement sobre el medi
geològic a Catalunya és incompatible amb el nivell de desenvolupament que s’ha aconseguit
en anys recents. Aquesta situació s'evidencia, per exemple, en què moltes decisions crítiques
per al futur immediat del país pel que fa a l'emplaçament d'obres civils, sistemes energètics
etc., siguin preses en l'actualitat, considerant, més la influència de grups de pressió, on les
opinions subjectives tenen una influència major a la raonable, davant la falta de fonts sòlides
d'informació científica no contaminada per la conjuntura. Aquest seria el cas de les
prospeccions d’hidrocarburs a la Mediterrània o l’emmagatzematge subterrani de gas.
Esdeveniments recents, com el cas Castor i la seva problemàtica, i altres no tan recents,
com el pas de l’AVE per Barcelona, han fet aflorar mancances en la capacitat comunicativa i de
resposta del que ara és l’ICGC, una entitat autonòmica amb competències reduïdes, fet que
demostra, sense dubte, la necessitat de modificar profundament el seu marc legal i estructura
interna, de tal manera que pugui respondre en forma adequada a les necessitats de supervisió i
les demandes creixents que el desenvolupament del país exerceix sobre el seu medi geològic.
40
El Servei Geològic ha de ser el consultor i institució oficial de les Administracions

catalanes en tots els temes relacionats amb l’obtenció d’informació i desenvolupament de
coneixement sobre la constitució geològica del territori, incloent-hi el cobert per la Mediterrània,
com a unitat formada pel sòl i pel subsòl amb els recursos naturals que conté, i les seves
aplicacions per a una planificació geològicament correcta i una gestió sostenible del mateix,
atès que és un recurs limitat i no renovable.
Actualment moltes d’aquestes funcions es troben repartides entre diversos Departaments

de la Generalitat, Agències (Aigua, Residus) i també a les Diputacions fet que representa una
pèrdua de capacitats de control i gestió del medi geològic. D’altra banda, la dilució del Institut
Geològic amb l’Institut Cartogràfic de Catalunya, determina que la major part de les funcions
que, en un entorn com el nostre, hauria d’exercir un Servei Geològic modern, només es duguin
a terme parcialment o moltes no es realitzin. Una competència important que li hauria d’escaure
és la d’exercir d’assessor tècnic i coordinador de totes les activitats que, en matèries
relacionades amb la geologia (superfície i subsòl) es realitzen per part de les administracions,
validant o avaluant els treballs que s’encarreguen a tercers així com la potestat administrativa
per preparar normes i lleis relacionades amb la Geologia i les Ciències de la Terra. El Servei
Geològic ha de tenir l’estructura i el finançament adequats per poder vetllar per a que la
qualitat d’aquells treballs sigui la desitjada i per a que el preu se’n paga sigui el just, no
per restar competències a cap institució.
Així mateix, el Servei Geològic hauria de ser el dipositari i el custodi de tota la informació
de contingut geològic o relacionat amb la geologia i els recursos geològics de Catalunya,
generada per les entitats abans esmentades en l’exercici de les seves competències
respectives, per a la seva ordenació, conservació, explotació i difusió oberta a la societat en les
condicions que es determinin. És a dir, actuar també com a arxiu, difusor de dades i de
coneixement geològics. De fet aquesta competència ja la té l’actual ICGC, heretada de l’IGC,
però només focalitzada en temés més de caire geotècnic o d’obra civil.
En l’òrgan rector de l’entitat, sigui quin sigui el que s’hi escaigui, hi haurien d’estar
representats tots els Departaments, Agències i Instituts de la Generalitat amb competències
relacionades amb la geologia (conjunt de sòl i subsòl), i les vegueries catalanes (successores
de les Diputacions). Així mateix, cal que hi siguin representades les entitats professionals i
col·legials relacionades, les universitats catalanes, així com altres organismes, Instituts de
recerca o Agències depenents de les Administracions públiques. Per últim seria convenient així
mateix una representació de les empreses amb seu a Catalunya relacionades amb el medi
geològic.
Recentment el Govern de la Generalitat, ha presentat deu projectes estratègics de l’acció

de govern i per la transició nacional. Dins d’aquests es considera la constitució de l’Agència
Catalana del Medi Ambient, com a entitat integrada i de referència en aquest àmbit. Amb
l’objectiu de millorar la capacitat de planificar, controlar i gestionar les polítiques d’aigua,
residus, canvi climàtic i qualitat de l’aire. Aquesta Agència del Medi Ambient es crearia a partir
de la fusió de l’Agència Catalana de l’Aigua, l’Agència de Residus, el Servei Meteorològic de
Catalunya i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. El model de referència seria l’Agència
de Protecció Ambiental del Estats Units, un ens independent del govern que tindria l’objectiu
de protegir la salut pública i el medi ambient. Crec sincerament que seria un gran error diluir
encara més el servei geològic en aquesta macroagència i més si tenim en compte que el
mateix país de referència que es cita no ho fa. En els Estats Units l’ens de referència de la
geologia no es pas la EPA (Environmental Protection Agency) sinó el Servei Geòlogic dels
Estats Units, USGS (United States Geological Survey). Cap ni un dels països i estats del
nostre entorn, de qualsevol mida o entitat, prescindeixen d’un Servei Geològic independent
(Albània, Alemanya, Austria, Bèlgica, Bòsnia Hercegovina, Croàcia, Chipre, Dinamarca,
41
Eslovènia, Espanya, Estònia, Federació Rusa, Finlàndia, França, Grècia, Hongria, Irlanda,
Itàlia, Kosovo, Lituània, Luxemburg, Malta, Holanda, Noruega, Polònia, Portugal, Regne Unit,
Romania, Republicà Txeca, República Eslovaca, Suècia, Suïssa i Ucraïna en són clars
exemples). És més l’actual marcada diversitat de funcions i tasques dins l’ICGC, que
compleixen la subdirecció de Geologia i la subdirecció de Cartografia, així com la dificultat
històrica de compatibilitzar sota una estructura única aquestes dissemblants funcions, fan
convenient que les dues tinguin estructures orgàniques internes diferents, administracions
autònomes i pressupostos independents i funcions clarament diferenciades.
El medi geològic, malgrat tenir derivades ambientals, implica moltes altres derivades. La
dilució d’un Servei Geològic nacional en una Agència del Medi Ambient seria menystenir una
part importantíssima de la nostra realitat com a país i ens deixaria sense una estructura
d’estat indispensable en qualsevol estat modern. En definitiva, aquesta estructura d’Estat no
ha de ser altra cosa que la consciència geològica de Catalunya, que documenti
sistemàticament, de forma continua i en la seva totalitat el medi geològic del país en tots els
seus aspectes.
El tall geològic del Pirineu central publicat l’any 1993 per l’aleshores Servei Geològic de Catalunya va representar un
important progrés en el coneixement de l’estructura de la serralada a escala cortical. Un exemple clar de com una
contribució en el camp de la recerca aporta valuoses dades de subsòl que poden ser utilitzades en nombrosos camps.
42
12. L’EFECTE NIMBY I LA SEVA GESTIÓ

A ningú se li pot escapar que l’efecte NIMBY (del anglès not in my back yard, no al meu
jardí de darrera), és un dels fenòmens socials creixent i notori en els darrers anys a Catalunya.
Fa referència a l'oposició que mostren els ciutadans respecte a un projecte que perceben els
pot afectar negativament. Existeix una clara contradicció entre acceptar que certs projectes són
necessaris i la ferma oposició als mateixos. El fet és que Catalunya és una de les comunitats
amb més plataformes contra equipaments conflictius. En referència al contingut del present
51
document en podem citar almenys una gaire bé per cada tema dels que s’hi tracten.
El fenomen NIMBY reflecteix d’una banda una llegítima defensa dels interessos i
opinions individuals o colectives i d’una altra una manca d’informació, de diàleg o de
participació en el procés de decisió d’una determinat projecte, obra pública o infraestructura.
Massa sovint, el diàleg es produeix a posteriori i per aquesta mateixa raó és poc o gens efectiu.
Aquest comportament es suma massa sovint al producte de tàctiques polítiques que canalitzen
les reivindicacions en termes político-electorals.
Per tant, es revela com a fonamental per al país una correcta gestió dels NIMBYs per
evitar que puguin tenir repercussions negatives. En aquest sentit, el NIMBY sol ser una font de
conflictes entre governants i governats, generant situacions de crisi que poden desembocar en
avanços electorals i pèrdues de suports a les urnes; evolucionant el NIMBY cap al NIMEY (not
in my election year), el que impulsa els dirigents polítics a no escometre els projectes conflictius
quan s'acosten eleccions, per evitar una sagnia de vots i la conseqüent pèrdua de poder.
Certament per a molts dels temes aquí tractats més que d’efecte NIMBY caldria parlar
d’efecte NIABY. Un dels raonaments als quals recorren els integrants d'un NIMBY és “Entenc
que es tracta d'alguna cosa necessaria i beneficiósa per a la comunitat, però no ho vull tenir al
costat ". És a dir, hi ha una predisposició de partida a reconèixer que el projecte s’ha de dur a
terme, però en una altra part. A diferència d’això, el que anomenem NIABY, això és "not in
Anybody’s back-yard" ("no al pati darrere de ningú ") no es tracta ja d'oposar-se que ho
construeixen a casa meva, sinó que no ho vull en cap lloc. Aquest tipus de plantejaments
maximalistes apareixen quan es tracta de projectes que susciten un gran debat que
transcendeix el merament polític i s'interna en el camp ideològic, com pot ser el cas de tot allò
vinculat amb l'energia nuclear i més recentment en l’ús de combustibles fòssils.
La millor manera de conreuar les relacions davant un NIMBY o NIABY és a través de la

comunicació i el diàleg, amb una actitud oberta respecte a les opinions contràries i amb
predisposició per arribar a acords satisfactoris per a les parts en litigi. Un procés que s'ha
d'articular a partir de l’anticipació, justificació, planificació, construcció d’aliances, rigor
informatiu, des d’una postura positiva i respectuosa amb una forta capacitat de lideratge per a
conduir els processos participatius adreçats a aconseguir el suport social i generar consens al
voltant de la decisió adoptada.
51
Plataforma aturem el fracking https://aturemfracking.wordpress.com/ Aturem les prospeccions a la costa
catalana https://aturemprospeccions.wordpress.com, Grup anti Castor http://grupoanticastor.blogspot.com.es/,
Plataforma Montsalat http://www.lasequia.cat/montsalat/, Tanquem les nuclears http://tanquemlesnuclears.org/,
Plataforma ave pel litoral http://www.avepellitoral.info/
43
Cal incorporar des del primer moment la dimensió social i comunitària del projecte en
la presa de decisions, acompanyant aquest procés amb una actuació que permeti visualitzar
els suports socials respecte a la decisió adoptada, així com l'oposició i els rebuigs. No es poden
descuidar els aspectes emocionals del conflicte i cal recórrer a aquells elements que puguin
contribuir a generar confiança i credibilitat. Així doncs cal fonamentar degudament des d'un
punt de vista tècnic la decisió, utilitzant criteris d'equitat, de manera que la decisió pugui ser
percebuda com a justa i raonable.
És indispensable facilitar a la societat tota la informació rellevant, de forma

objectiva, transparent i comprensible, sobre el projecte, de manera que tinguin elements
suficients de judici però evitant la proliferació de tecnicismes i llenguatge especialitzat que
dificulti la comprensió dels missatges. Cal recórrer a professionals i veus expertes per a que
donin suport a la comunicació de forma imparcial i objectiva.
Ni tan sols les energies alternatives es veuen lliures de l’efecte NIMBY...
44
13. REFLEXIONS FINALS

Ja siguin els hidrocarburs, convencionals o no, la geotèrmia profunda o somera,
l’emmagatzemage de gasos o residus nuclears o la mineria de les sals potàssiques, qualsevol
dels temes tractats aquí implica un repte geològic per al nostre país. Catalunya s’enfrontarà a
aquests reptes tant si esdevé un país independent com si no però la manera de fer-ho serà
molt diferent segons sigui el cas. Cal doncs afrontar-los d’una manera decidida i transparent i
per això primerament cal posar aquests temes damunt la taula, fer-los públics, per tal de
promoure el debat tècnic, social i polític adient que permeti arribar a solucions consensuades i
participades que ens permetin fruir d’un futur millor per al nostre país. La pràctica totalitat dels
assumptes comentats tenen connotacions geopolítiques que d’altra banda requeriran accions
allunyades del coneixement geològic però que no es podran desenvolupar correctament sense
aquest.
El cas dels hidrocarburs de la Mediterrània ens pot servir d’exemple. Fem el supòsit per
un moment que en un futur proper es confirmés el potencial petrolier, esmentat a l’inici d’aquest
document, amb un gran troballa davant les nostres costes. Hi han un munt d’interrogants de
caire precisament no geològic a plantejar-se que varien segons l’escenari polític futur. En
qualsevol cas caldria prendre decisions sobre la conveniència de l’explotació del recurs, a quin
ritme i amb quines connotacions ambientals, i evaluar-ne els redits per als ciutadans. Països
del nostre entorn com Noruega o Austria, amb els que Catalunya es pot comparar per mida o
població, ja han tingut que prendre decisions similars a aquestes demostrant que l’explotació
d’hidrocarburs no és incompatible amb el desenvolupament i amb el respecte al medi ambient.
La tecnologia que s’empra en la industria del petroli i del gas és la més sofisticada i
avançada per a operacions en el subsòl. Aquest coneixement i desenvolupament tecnològic
s’utilitza en l’exploració geotèrmica, l’emmagatzematge subterrani de substàncies i energies o
en la gestió de recursos hídrics subterranis. Donar l’esquena a l’exploració petroliera es tancar
la porta a un camp de possibilitats i realitats enriquidores per al coneixement exhaustiu del
subsòl del qual estem tant necessitats.
Però el futur dels hidrocarburs té data de caducitat, si bé es ben cert que aquesta cada
cop es va retardant més i més. És evident que la quantitat d’hidrocarburs que pot subministrar
el planeta és limitada. Malgrat els preus actuals relativament barats, al voltant dels 50 dolars el
barril, deguts a estratègies geopolítiques, per debilitar la competència del “fracking” nord
americà o enfonsar competidors, amb despeses d’explotació més grans o amb economies
completament depenents dels hidrocarburs com Russia, Veneçuela o Iran, el preu de l’or negre
està condemnat a pujar a la llarga, o al menys així pensen una part del analistes experts en
aquests temes. La demanda de China i India, dos països del tot emergents, que concentren ells
solets quasi bé la meitat de la població mundial, hi tindrà molt a veure. Altrament hi ha qui diu
que el preu caurà, degut a l’increment de l’oferta de cru propiciat per l’eficiència i l’increment
d’ús d’altres energies, fins a extrems impensables, entorn els 20 dolars el barril, i que el mercat
s’autoregularà sense que superi mai el cost actual ja que l’increment de preu propiciarà
l’explotació dels petrolis cars com l’extret pel “fracking”, el destilat de sorres asfàltiques o els
petrolis d’aigües pregones fent caure altre cop els preus davant l’augment de l’oferta.
Sigui quin sigui el futur del petroli al món, Catalunya té l’obligació de conèixer-ne amb tot
detall el que pot tenir a l’abast al subsòl per nombroses raons. Malgrat puguem desenvolupar
un món energètic totalment basat en tecnologies alternatives sempre tindrem que fer servir
matèries primeres que depenen en última instància d’un recurs geològic. Exemples clars
com el liti o la columbotantalita, més coneguda com a “coltán”, en són un claríssim exemple de
que les noves tecnologies també depenen del medi geològic.
45
Com hem vist el medi geològic cada cop es troba més sol·licitat i per tant cal aprofundir
especialment en la gestió del subsòl, a la que fins ara no se li prestava massa atenció més
enllà de l’ordenament miner clàssic, incloent aigües subterrànies i matèries energètiques. Els
aprofitaments geotèrmics somers posen en evidència aquesta necessitat de gestió per tal de no
incórrer en la sobreexplotació de l’aprofitament tèrmic. Altrament, caldrà vigilar seriosament tant
els volums com les velocitats d’introducció o extracció de fluids al subsòl, vistes les
problemàtiques originades en aquells llocs sísmicament sensibles, que hauran de ser
prèviament determinats amb tot detall. Aquesta problemàtica hem vist que afecta a temes tant
variats com l’aprofitament d’aigües subterrànies, l’emmagatzematge i extracció de gas o aire
comprimit i els aprofitaments geotèrmics estimulats EGS entre altres. Més enllà del subsòl la
sismicitat induïda també s’ha de tenir en compte en la gestió d’embassaments.
El medi geològic no es circumscriu únicament al subsòl. La geodinàmica externa afecta

la superfície de manera ben patent: erosió, inundacions, despreniments, esfondraments,
esllavissades i allaus són, entre altres, fruit d’aquesta dinàmica geològica superficial. Si bé
aquestes problemàtiques no semblen tenir derivades geopolítiques tant clares, com ho són les
lligades al món de l’energia o els recursos minerals, sí tenen una incidència econòmica, social i
política evident. La Catalunya del futur seguirà afrontant el repte de mantenir la seva població,
les seves infraestructures i nuclis urbans a l’esguard d’aquest fenòmens gestionant el risc
mitjançant els projectes de prevenció y mitigació que augmentin la resiliència del país.
L’estructura d’Estat adequada per a la gestió del medi geològic en conjunt no pot ser
altra que un veritable Servei Geològic de Catalunya amb tots els ets i uts. Coincideixo amb
Àngel Castiñeira, professor d'ESADE i membre del CATN, quan diu “Està totalment per fer una
geopolítica catalana del futur”. Segons Marc Arza, consultor en internacionalització i autor d’uns
“Apunts de geopolítica catalana”, la geopolítica és un joc d'estats on les regions no hi juguen,
són jugades. Definir els interessos, les orientacions, les estratègies i les eines de la geopolítica
catalana serà essencial si es vol una Catalunya sobirana i el seu encaix al concert
internacional. En aquest context els aspectes que s’han tractat aquí de ben segur hi han de
tenir un pes específic.
Joan Escuer i Solé

EurGeol 975
Lleida, 22 de febrer de 2015
46
14. REFERÈNCIES CITADES
Agència Catalana de l’Aigua (2008) Guia CLIMACA. Climatització d’edificis a partir de l’energia del subsòl. 31 de
desembre de 2008. Generalitat de Catalunya.
Albert Beltran, J.F. (1973), Estudio geotérmico preliminar de Catalunya, tesis doctoral. Facultat de Geología
Barcelona. Inédit,
Albert Beltran, J.F. (1985), Posibilidades geotérmicas de España y Cataluña, Seminario sobre energias renovables:
16 al 20 septiembre 1985. UIMP, Associació d'Enginyers Tècnics Industrials de Catalunya, p.125-154
Albert Beltran, J.F. (1988), La calor de la Terra. Energia Geotèrmica a Catalunya. Generalitat de Catalunya.
Departament d’Industria i Energia..
Allen, R. D.; Doherty, T. J.; Erikson, R. L.; Wiles, L. E. (1983), Factors Affecting Storage of Compressed Air in
Porous Rock Reservoirs May 1983, U.S. Department of Energy Contract DE-AC06-76RLO 1830 Pacific
Northwest Laboratory, Battelle Memorial Institute
Brown, D. W. (2000), A hot dry rock geothermal energy concept utilizing supercritical CO2 instead of water, 25th
Workshop on Geothermal Reservoir Engineering, Stanford Univ., Stanford, Califòrnia.
COLGEOCAT (2013), L’explotació d’hidrocarburs no convencionals per mitjà de fracturació hidràulica, Col·legi
Oficial de Geòlegs. Octubre 2013.
Consell Assessor per a la Transició Nacional (2014) L’abastament d’aigua i d’energia. Informe número 9. 14 de juliol
de 2014. Generalitat de Catalunya.
Dissart, Y.; Verdel, T. (2005), Managing the mining subsidence hazard in Lorraine post-mining 2005, November
16-17, Nancy, France, i també Planning policy guidance note 14: Development on unstable land. Annex 2:
Subsidence and Planning. London, HMSO, 17pp. Department of the Environment, (2002).
EIA/ARI (2013), World Shale Gas and Shale Oil Resource Assessment. Technically Recoverable Shale Gas and
Shale Oil Resources: An Assessment of 137 Shale Formations in 41 Countries Outside the United
States. June 2013, 707 p.
Escuer, J. (1984), Geologia i evolució de la conca Catalano Balear., Departament de Geodinàmica Interna.
Universitat de Barcelona. Inèdit.
Generalitat de Catalunya (2013), Informe del grup de treball sobre l’extracció d’hidrocarburs per fracturació
hidràulica Setembre 2013.
GESSAL (2013), Evaluación preliminar de los recursos prospectivos de hidrocarburos convencionales y no

convencionales en España. Perspectivas económicas en la exploración y producción de Hidrocarburos en
España., ACIEP. 2013.
GLAMOR A critical evaluation of the dissolution mechanisms of high-level waste glasses in conditions of
relevance for geological disposal, http://inis.iaea.org/search/search.aspx?orig_q=RN:36038647
González, P. J.; Tiampo, K.F.; Palano, M.; Cannavó, F.; Fernández, J. (2012), The 2011 Lorca earthquake slip
distribution controlled by groundwater crustal unloading Nature Geoscience 5, 821–825 (2012)
47
Greenpeace (2011), Golfo de Valencia ¿Un nuevo golfo de México? Peligros y alternativas a la prospección y
perforación en busca de hidrocarburos. http://www.greenpeace.org/espana/es/reports/Golfo-de-Valencia-
Un-nuevo-Golfo-de-Mexico/
Hallo M.I.; Oprsal, L.; Eisner, M.Y.; (2014) Prediction of magnitude of the largest potentially induced seismic
event Ali Journal of Seismology. 01/2014
Hoelen, Q.; Pijkeren, G.; Ben Teuben, G.; Steenbergen, B. (2006), Gas Storage in Salt Caverns "Aardgasbuffer
Zuidwending" The Netherlands. 23rd World Gas Conference, Amsterdam 2006., - NUON Technical and
Project Development Paul Breuning - Akzo Nobel Salt
Majer, E.; Nelson,J.; Robertson-Tait, A.; Savy J.; Wong, I. (2012), Protocol for Addressing Induced Seismicity
Associated with Enhanced Geothermal Systems January 2012 | DOE/EE-0662.
McGarr, A. (1976) Seismic Moments and Volume Changes. Journal of Geophysical Research, 81, 8, 1487–1494
MICADO Model Uncertainty for the Mechanism of Dissolution of Spent Fuel in Nuclear Waste Repository, EUR
24597 EN. EUR 24597 EN. ftp://ftp.cordis.europa.eu/pub/fp6-euratom/docs/micado-project-2010_en.pdf
Neumiller, J.L. (2006), Reservoir simulation of combined wind energy and compressed air energy storage in
different geologic settings. Tesis de Master, Colorado School of Mines
Nicholson, C.; Wesso R. L. (1951), Earthquake Hazard Associated With Deep Well Injection- Report to the U.S.
Environmental Protection Agency. U.S. Geological Survey bulletin.
Nicola, R.; Carne, A.; Gerstenberger, M.; Christophersen, A. (2011) Induced seismicity and its implications for CO2
storage risk Energy Procedia 4 (2011) 3699–3706
Pawlewicz, M. (2004), The Pre-Messinian Total Petroleum System of the Provence Basin, Western Mediterranean
Sea. U.S. Geological Survey Bulletin 2204–A U.S. Geological Survey, Reston, Virginia: 2004
http://pubs.usgs.gov/bul/b2204-a/
Riba, O. (1981), Aspectes de la geologia marina de la conca mediterrània Balear durant el Neògen.. Memòries de
la Real Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, 45/1.
Roberts, G.; Christoffersen T. (2013), The West Mediterranean Salt Basin – A Future Petroleum Producing
Province?* Search and Discovery Article #50791 Posted June 17, 2013 *Adapted from extended abstract
prepared in conjunction with poster presentation at AAPG Annual Convention and Exhibition, Pittsburgh,
Pennsylvania, May 19-22, 2013, AAPG 2013
Roberts, G.; Christoffersen, T.; Shtukert, O.; Silenziario, C.; Bishop, A. (2014) The West Mediterranean Salt Basin –
Prospects and Plays in and around the North Balearic Basin, Offshore Spain AAPG Datapages/Search
and Discovery Article #90192, 2014 European Regional Conference and Exhibition, Barcelona, Spain, May 13-
15, 2014. New Developments in the Investigation of Conventional and Unconventional Petroleum Systems in
European Basins
Roca, E. (1992), L'estructura de la Conca Catalano-balear: paper de la compressió i de la distensió en la seva

gènesi. Tesi Doctoral. Universitat de Barcelona. Barcelona, 19 de marc del 1992.
Roveri, M.; Flecker, R.; Krijgsman, W.; Lofi; J.; Lugli, S.; Manzi, V.; Sierro, F. J.; Bertini, A.; Camerlenghi, A.; Lange, G.;
Govers, R.; Hilgen, F. J.; Hübscher, C.; Meijer, P. T.; Stoica, M. (2014), The Messinian Salinity Crisis: Past
and future of a great challenge for marine sciences. Marine Geology 352 (2014) 25–58
48
Schulte, R. H.; Critelli, N,; Holst, K.; Huff; G. (2012), Lessons from Iowa: Development of a 270 Megawatt
Compressed Air Energy Storage Project in Midwest Independent System Operator. A Study for the DOE
Energy Storage Systems Program. 2012. SANDIA REPORT SAND2012-0388
Serrat, D.; Casals, A.; Amat, J.; Coll, l.; Dies, J.; Roca, P; Santanach, P. (2012) Informe sobre l’energia nuclear a
Catalunya per al CAPCIT Institut d’Estudis Catalans Novembre 2011 – gener 2012
Suárez, J. L. (2009), Aguas jurisdiccionales en el Mediterráneo y el mar Negro. Dirección general de políticas
interiores de la unión. Departamento temático B: políticas estructurales y de cohesión. Diciembre 2009.
Tollefson, J. (2014), US seeks waste-research revival. Radioactive leak brings nuclear repositories into the
spotlight. Nature 507, 15–16 (06 March 2014).
Wassel, R. Lessons from the Macondo Well Blowout in the Gulf of Mexico. National Academy of Engineering.
https://www.nae.edu/Publications/Bridge/62556/62568.aspx#about_author62568
Williams D., Guerzoni S., Marian M., Battara E., Ricciato A. (2014), Hydrocarbon Prospectivity of the Western
Mediterranean Basin, The Provencal Basin*, Search and Discovery Article #10687 Posted December 15,
2014 *Adapted from poster presentation given at AAPG International Conference & Exhibition, Istanbul, Turkey,
September 14-17, 2014.
World Nuclear Association Storage and Disposal Options,. http://world-nuclear.org/info/Nuclear-Fuel-Cycle/Nuclear-

Wastes/Appendices/Radioactive-Waste-Management-Appendix-2--Storage-and-Disposal-Options/
49

Reptes Geologics Catalunya - r2

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Reptes Geologics Catalunya - r2

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

REPTES GEOLÒGICS D’UNA CATALUNYA DE FUTUR.

QÜESTIONS I REFLEXIONS PER A UNA PROSPECTIVA GEOPOLÍTICA.

Joan Escuer i Solé

Joan Escuer i Solé, nascut a Lleida l’any 1961,

Els darrers anys hi han hagut diverses troballes de jaciments d’hidrocarburs a la

Recentment els nous mètodes i tecnologies per a l'emmagatzematge subterrani

Ja siguin els hidrocarburs, la geotèrmia o l’emmagatzemage subterrani entre altres,

1.! INTRODUCCIÓ Y OBJECTE _____________________________________ 7!

2.! EL PETROLI DE LA MEDITERRÀNIA. UTOPIA O REALITAT. __________ 8!

3.! NORUEGA, UN CAS D’EXIT ____________________________________ 14!

4.! ELS HIDROCARBURS DE LUTITA I LA FRACTURACIÓ HIDRÀULICA. _ 16!

5.! GEOTÈRMIA: LA RENOVABLE VENTAFOCS. _____________________ 18!

5.1! GEOTÈRMIA PROFUNDA. LA ALTERNATIVA GEOLÒGICA. ______ 18!

5.2! GEOTÈRMIA SOMERA. UNA REALITAT IGNORADA. ____________ 20!

6.! LES CENTRALS NUCLEARS CATALANES I LA SEVA HERÈNCIA_____ 22!

7.! L’EMMAGATZEMATGE SUBTERRANI. DIVERSITAT DE NECESSITATS,

7.1! EMMAGATZEMATGE DE GAS. LA HIPOTECA DEL PROJECTE “CASTOR”

7.2! EMMAGATZEMATGE DE CO2 _______________________________ 28!

7.3! L’EMMAGATZEMATGE TERMOGEOLÒGIC.____________________ 29!

7.4! EMMAGATZEMATGE D’AIRE COMPRIMIT. CAES._______________ 30!

7.5! EMMAGATZEMATGE D’HIDROGEN. __________________________ 32!

8.! EL REPTE DE LA SISMICITAT INDUÏDA EN ELS USOS DEL SÒL I SUBSÒL

9.! LES POTASSES CATALANES __________________________________ 35!

10.! LA CONCA DE L’EBRE I LA GESTIÓ DE LES AIGÜES FRONTERERES 38!

11.! UN SERVEI GEOLÒGIC COM A ESTRUCTURA D’ESTAT ___________ 40!

12.! L’EFECTE NIMBY I LA SEVA GESTIÓ ___________________________ 43!

13.! REFLEXIONS FINALS ________________________________________ 45!

14.! REFERÈNCIES CITADES______________________________________ 47!

Els assumptes tractats comprenen diversos camps en referència a l’exploració de

Es plantejen qüestions sobre quina ha de ser la gestió futura d’aquestes problemàtiques i

2. EL PETROLI DE LA MEDITERRÀNIA. UTOPIA O REALITAT.

Geologists) a Pittsburgh, Pennsylvania, en un altre curt article on incloïen el Solc de València,

Aquesta també és l’opinió expressada en un altra conferència internacional auspiciada

Aquests treballs publicats recentment es recolzen però en un cos de coneixement

Un ja llunyà 1981, l’aleshores catedràtic d’Estratigrafia en la Universitat de Barcelona

A la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona aquestes idees van tenir

Previament diversos grups d’investigadors francesos i d’altres nacionalitats tenien els

A l’actualitat l’exploració de petroli en aigües pregones és un fet. Així ho demostren les

Al Mediterrani, Cairn ja té autoritzats diversos permisos d’investigació al Golf de

Els primers passos de la investigació inclouen, quasi bé sempre, campanyes d’adquisició

De fet Cairn ja ha rebut el primer revés en aquest sentit. La resolució de 18 de novembre

La Mediterrània per les seves característiques geogràfiques és particularment complexa

S’entenen com a aigües jurisdiccionals o territorials la franja marítima costanera que

El principi general per a la seva delimitació és el de l'equidistància, excepte acord en

En canvi la zona de protecció pesquera espanyola limita amb la zona de protecció

3. NORUEGA, UN CAS D’EXIT

D'aquesta manera, el desenvolupament de la indústria petroliera va poder beneficiar el

Gràcies a l'impuls petrolier, Noruega va començar a estimular l'estudi i l'aplicació de les

apropiada sense problemes evitant l’emissió a l’atmòsfera i estalviant en impostos. També és

4. ELS HIDROCARBURS DE LUTITA I LA FRACTURACIÓ

abans de materialitzar-se les primeres investigacions. Tot i el migrat marge de maniobra

5. GEOTÈRMIA: LA RENOVABLE VENTAFOCS.

5.1 GEOTÈRMIA PROFUNDA. LA ALTERNATIVA GEOLÒGICA.

L’anomenada geotèrmia profunda comprèn els recursos localitzats a fondaries

El desenvolupament de la geotèrmia profunda al nostre país presenta un important retard

Catalunya compta amb un potencial geotèrmic prometedor recolzat en els treballs de

Davant d'aquesta situació, Catalunya té el repte de reprendre les experiències de

En resposta a la necessitat de reduir les emissions atmosfèriques de diòxid de carboni,

5.2 GEOTÈRMIA SOMERA. UNA REALITAT IGNORADA.

Pràcticament la totalitat de l'escorça terrestre del planeta constitueix un extens

A partir d'aquests primers metres de profunditat, la temperatura no depèn de les

La geotèrmia somera reuneix doncs dues característiques que la diferencien de la resta

• La possibilitat d'aprofitament està supeditada habitualment a l'ús de bombes de calor