1 Context sociopolític després de la Guerra Civil.

1) La producció literària és escassa degut a la forta censura produida pel franquisme i el

seu control sobre el català; l'exili i la prohibició de l'ús públic del català.
2) El teatre fou durament castigat, però la narrativa va ser també una gran afectada per
culpa de la mancança d'autors i per ser el gènere que més fàcil pot difondre idees.
3) Després de l'acabament de la 2ª GM, es va produir una liberalització. Durant aquesta,
es va conrear un poquet del gènere narratiu: la novel·la fantàstica utilitzada per
evadir la realitat de la dictadura on destaca Joan Perucho, amb Les Històries
Naturals; la narrativa psicològica que tenia una línia continuista de les corrents
anteriors d'abans de la guerra, però després serà existencialista i religiosa, destaca
Mercè Rodoreda amb La Plaça del Diamant; i per finalitzar, la novel·la realista que
reflexiona sobre les dures condicions en la guerra. En aquest corrent destaca Enric
Valor amb la trilogia sobre Cassana.

2 Caract. Més importants de l'obra literària d'Enric Valor.

1) Enric Valor va nàixer a Castalla, i va morir en València. És un autor important degut
a tres raons:
1. Gramàtic: va escriure diversos llibres sobre aquesta.
2. Rondallista: va arreplegar diverses rondalles valencianes (contes populars típics
valencians).
3. Novel·lista: des de la Reinaxença que no van a aparèixer més autors, fins ell.
2) Les novel·les més importants són: L'ambició d'Aleix (un jove que s'enamora d'una
jove filla de administratius) i La de l'emigrant (narració rural i voler d'allí per viure
millor). Aquestes novel·les reuneixen les característiques del costumisme, realisme i
també narrativa psicològica, és a dir, les característiques dels corrents anteriors.
3) La seua obra més important és la Trilogia sobre Cassana. En aquesta es representa la
societat valenciana al primer terç del segle XX, també representada sota el
franquisme, caractitzada sobretot per les revolucions proletàries i la lluita al front.
4) Les característiques generals d'Enric Valor són:
1. Paisatge rural important, representat amb grandiositat i bellesa.
2. Realisme i naturalisme (ordre cronològic i fets creibles)
3. Estil acuradíssim, expressions populars.
5) Escriu amb caract. pròpies del s.XIX i no dels anys 70 i 80.

3 Psicologia dels personatges en la producció literària de Mercè

Rodoreda.
1) Comença a escriure a partir del 1930, escrivint novel·la psicològica, que estava de
moda en aquella època.
2) Marcada per l'exili i la vida sentimental, cosa reflectida a les seues obres.
3) El pensament dels personatges (que s'entenen a partir de descripcions) i l'ús de
diferents veus del discurs fan que Rodoreda tinga un estil molt propi.
 4) La psicologia dels personatges es fa palesa en les accions que realitzen, és a dir,
expressions repetitives que esdevenen manies (com Quimet amb els coloms).
5) Es va veure influenciada per autors com: Virginia Woolf i Thomas Mann, però
mantenint la cura d'ensenyar com són els personatges i relacionar la descripció
psicològica amb el comportament i les actituds.

4 La tècnica literària i el context sociocultural en la narrativa dels

anys 70 fins a l'actualitat.
1) A partir dels anys 70 apareixen autors que han nascut en la guerra o postguerra, per
tant, han sofrit les conseqüències d'aquesta: educació repressiva (moral, ideològica,
lingüística i sexual) i aprenentatge autodidàctic de la llengua.
2) Aporta exaltació a l'interior del protagonista per conseqüència de la repressió.
3) De vegades, l'autor reconstrueix el seu passat personal. Joan Francesc Mira és
l'exemple d'açò. Estil poètic, d'aquesta forma trenca els entre els dos gèneres,
4) Han tingut referències literàries de les generacions anteriors, amb més informació de
la cultura europea i reben influències d'autors que renoven el panorama narratiu del
moment.
5) Les característiques són:
1. Actitud lírica i intimista, preocupació dels personatges i de la seua identitat, cosa
que mostra les preocupacions d'una generació que correspon a la de l'autor.
Denúncia social més personal: frustracions infantils, desenganys polítics, fracàs.
Rondalla del retorn, Josep Piera.
2. Culturalisme, el món en el que viu l'autor es fa palesa gràcies a la intertextualitat,
referències a altres autors i joc en la literatura. La veu melodiosa de Montserrat
Roig.
3. Transgressió moral i ideològica: actitud de revolta, erotisme... recreacions d'allò
que abans estava prohibit.
4. Introducció de la cultura moderna, el cinema, música pop.
5. Totes aquestes característiques porten a conrear nous gèneres: històrics, de
viatges, l'eròtic o el policíac.
6) Introducció de la llengua als sist. Educatius va produir que molts professors de
secundària escrigueren en aquesta llengua: Les urpes del diable, Silvestre Vilaplana;
Marina, Gemma Pasqual en són alguns exemples d'açó.

5 Quim Monzó.
1) Va nàixer en Barcelona, al 1952.
2) La realitat contemporània i els seus problemes són els que empra per entrar en
contacte amb els seus lectors, que alhora són els problemes dels personatges.
3) Es mostra una solitud dels personatges, doncs, que a vegades coincideix amb les
frustracions d'aquests. Els personatges són pocs, amb característiques molt marcades,
que viuen situacions personals molt intenses, però durant aquestes sol sortir un
esdeveniment idíl·lic, fet que deforma la lògica interna.
4) La prosa d'aquest reflexiona sobre la vida quotidiana, des d'un punt de vista
pessimista, doncs es representa la monotonia d'aquesta i les experiències fantàstiques
 no viscudes. Açó es pot veure reflectit a l'obra Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et
Maury, on a una parella li passen coses de les més inèdites quan volen fer l'amor o
una altra mentres estan dormint es perdren fets increïbles, etc.
5) L'obra de Benzina refleteix una mirada crítica a la vida de triomfar mitjançant
fórmules repetitives i valors unificadors de pensaments.
6) En definitiva, la narració de Monzó ens fa reflexionar sobre els problemes de la
societat contemporània, barrejats amb ironia, humor amarg i sarcasme.

6 Tendències de la poesia des de la postguerra fins a finals dels

anys 70.
1) Poesia continuista de les corrents anteriors a la Guerra Civil: simbologia i
avantguardisme. Es tracta d'una poesia hermètica amb preocupacions religioses.
2) Poesia simbolista: influència de Carles Riba. Caract: utilització de la metàfora i el
símbol, rigor formal i angoixa vital. Josep Carner
3) Poesia avantguardista: joc amb els elements visuals i el llenguatge
1. Josep Palau
1. Organitzador de la vida universitària. Poemes de l'alquimista.
2. Joan Brossa
1. Formes poètiques clàssiques amb elements visuals atrevits, llenguatge culte.
Destaca Poemes Visuals, on hi ha certa denúncia social contra el franquisme.
4) Durants els anys 60, es va desenvolupar un realisme social. Aquest estava
caracteritzat, sobre tot, per l'exposició de la realitat cruel amb la finalitat de servir de
denúncia del franquisme. Va estar caracteritzat per: poetitza les aspiacions
històriques del poble; representació de les realitats amargues sota la guerra i
postguerra; el llenguatge és clar ja que es dirigeix al poble; a voltes la poesia esdevé
narrativa i els temes més freqüents solen ser la demanda de la llibertat d'expressió i
la denúncia de les injustícies socials, com la censura. Destaquen Pere Quart i
Salvador Espriu.
5) La Nova Cançó: al finals del anys 60 surten diferents grups de cantants amb gran
qualitat musical i literària, que organitzen concerts multitudinaris perseguits amb la
censura, ja que tenien intenció política les seus cançons.

7 Les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic

1) Importància durant els 70, es va editar la seua obra i va rebre molts homenatges.
2) Es publica Ciutat a cau d’orella, tractant temes com per exemple: misèria de postguerra,
l’opressió política i moral... Conta les seues vivències mitjançant les històries populars.
3) Estil simbolista amb caract. De la poesia realista dels anys 60. Es pot veure reflexat a Llibre
de meravelles, un poeta que camina pels carrers de València veient la misèria i reflexionant
sobre la condició de poeta del poble.
4) Aportacions :
1) Temes: amor, sexe, fam=exposició crua de la realitat
2) llenguatge coloquial a nivell estàndard literari
3) Al·lusions a la cultura popular.
 4) Quotadianitat amb ironia i paròdia
5) Apel·lacions al destinatari, es respon a ell.
6) Narrativitat de les seues poesies
7) Llegendes=històries populars.

8 Característiques més importants de la producció poética de

Salvador Espriu.

1) Evoluciona des de l’existencialisme fins a una poesia molt més realista.

2) Existencialisme:
1. Plora per la mort dels seus estimats i la del país, pàtria cementiri, evocant al passat.
3) En La Pell de breu, es produeix un canvi més realista:
1. Simbologia que envolta el perdó i la demanda de pau.
2. Mitjançant els problemes del poble es demanava a Espanya convivència i llibertat.
4) Característiques d’Espriu:
1. Poesia molt hermètica: molta simbologia (Sephard és Espanya en Hebreu, el vell Salom
és Espriu); la repetició de paraules que finalment també esdevenen símbols (la pedra
representa elements freds)
2. Temes com la mort d’èssers estimats, la llengua del país.
3. Pessimisme disfressat amb ironia.
4. Personatges greco-llatins per satiritzar i denunciar.

9 Característiques bàsiques de la poesia actual.

1) Finals dels 60, realisme en crisi produït per la pròxima transcició democràtica.
2) Es produeix una revalorització d’autors com Joan Brossa per part d’escriptors encapçalats
per Pere Gimferrer, que canviaran l’accent social per l’individual. Experimentació amb el
llenguatge.
3) Característiques més importants:
1. Trencament amb el realisme, sentiments més intimistes.
2. Mon culural mitjançant la intertextualitat.
3. Transgressió moral i ideològica
4. Cultura moderna
5. Difícil interpretació, molt simbolista
6. Existencialista: no reconeixen el seu mon com a propi per culpa de l’educació rebuda.
1) Anys 90, autors com Albert Roig (experimentalisme) i Jaume Subirana (tendència a
l’intimisme).
 10

11 El ressò social de la poesia de Miquel Martí i Pol

1) Miquel Martí i Pol aconsegueix fama entre els joves lectors
1. La seua obra s’expandeix gràcies a cantautors com Lluís Llach.
2) Entre les seues característiques destaquen:
1. Està molt lligat al seu poble.
2. La realitat obrera representada també (va treballar 30 anys a una fàbrica)
3. Heroïfica als personatges quotidians com les mestresses de casa. Té compromisos amb
la justícia social.
4. La seua malaltia també apareix representada a les seues obres.
5. El llenguatge emprat és directe, narratiu. Farcit de metàfores creades per paraules
simples, però ben escollides.

12 La renovació teatral des de la postguerra fins als anys 70.

1) Justament després de la postguerra, el teatre va quedar totalment censurat, però en 1946 és
quan es va produir una petita liberalització, podent representar-se, però sense adaptar cap
èxit europeu. Solament es van representar obres anteriors al règim o aquelles que van
superar la censura.
2) Mitjans dels anys 50, sorgeixen autors com Manuel de Pedrolo o Joan Brossa. A més a més,
ja es poden traduir i adaptar teatres d’autors europeus (renovació).
3) Realisme social produït per el neorealisme i corrents existencialistes i la poesia èpica de
Bertold Brecht.
4) Es va fundar l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual (Ricard Salvat i Maria Aurèlia) introduint
novetats teatrals europees, organitzant-se i formant nous autors, directors i actors.
5) Dues modalitats del teatre d’aquesta època:
a. Teatre document: teatre especialitzat en narrar fets històrics controvertits.
b. Sàtira política: el mateix que abans, però de forma humorística.
6) Destaquen grups teatrals com els Jocs Joglars, posant en escena obres polèmiques com L’art
del mim o Deixebles del Silenci. I autors com Joan Brossa i Manuel de Pedrolo.

13 Aspectes més importants de l’obra teatral de Manuel de Pedrolo.

1) L’obra de Manuel de Pedrolo és una de les més extenses de la literatura catalana, conreant
tots els àmbits literaris i tractant una gran diversitat de temes. A més a més, totes les seues
obres van estar molt perseguides pel règim franquista. I, al ser traductor, va ser un dels
autors més innovadors.
2) Entre 1958 i 1963, es quan es va produir la seua major producció literària, la majoria
existencialistes, parlen de la vida i la llibertat amb característiques també del teatre de
l’absurd.
3) Obres més destacades:
1. Cruma (incomunicació de l’ésser humà.)
2. Homes i no (parella jove contra el conformisme heretat.)
 4) Temes comuns en les seues novel·les: repressió sexual i política, alienació humanes...
5) Per evitar la censura franquista, els personatges i fets històrics no estan ambientats en
situacions concretes, sinó que els noms dels personatges estan inventats, però sí representen
símbols.
6) Per tant, en les seues obres destaquen denúncies a l’Espanya franquistes per les seues
inclemències socials.

14 Característiques de l’escriptura teatral actual.

1) Necessitat de la renovació teatral amb l’acabament de la dictadura i l’obertura a la
modernitat.
2) Els nous camins teatrals (recolzats en els grups de teatre independent i universitari) es
caracteritzen per canviar el text teatral pels actors, directors... que alhora són una mateixa
persona.
3) Les principals característiques del teatre actual són:
1. L’espai escènic s’improvisa en moltes ocasions: des del carrer fins a estadis olímpics.
2. Tot el grup participa en l’elaboració del text teatral, de manera que és més fàcil adaptar-
se a les necessitats i demandes populars.
3. Ara el director escènic té molta més importància, és el que ultima els detalls.
4. Globalització del teatre, on el simbolisme occidental s’ha quedat massa vist i empren
tècniques del teatre oriental africà.
5. Finalment, es barregen mitjans expressius com el mim o les noves tecnologies, perquè
tothom puga entendre-les.
4) Per acabar, el teatre actual està també present a la televisió amb sèries costumistes com Les
Teresines de la Cubana.

15 L’obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relació amb

el món audiovisual
1) Evolució paral·lela a la literatura de postguerra
1. S’inicia amb el realisme social.
2. Renovació intimista, però sense abandonar el realisme social: recreació de la seua
infantesa en la postguerra i les innovacions teatrals de Harold Pinter
3. Orientació simbolista amb Revolta de Bruixes.
4. Però el que el més el caracteritza es el entorn, que dificulta la comunicació entre els
éssers humans, on és freqüent la denúncia d’aquells que es van oblidar d’allò que va
passar durant la guerra al aconseguir l’estabilitat econòmica.
2) Ha guanyat una gran fama gràcies al seu paper com a guionista cinematogràfic amb la
creació de diferents serials televisius catalans amb sèries com Poble Nou.

16 Repercussió de l’assaig de Joan Fuster en el context de l’època.

1) Encara que Fuster va començar a escriure poesia, es caracteritza pel seu assaig.
2) Aquest gènere fou molt perseguit degut a l’alta càrrega ideològica present. A més a més,
Fuster hagué de superar nombrosos obstacles com la censura o amenaces de bombes pels
grups d’ultradretes. Els mitjans de comunicació valencians també eren molt deficients.
 3) D’idees progressistes i compromès amb la recerca de la identitat valenciana, la seua obra
pot estructurar-se de la següent forma:
1. Sobre literatura: Fuster tracta temes relacionats amb la literatura des de la seua posició
de lector intel·ligent. Ausiàs March: antologia poètica.
2. De caràcter cívic i social: assajos més emblemàtics i controvertits que van provocar
diversos enfrontaments, on en l’obra Nosaltres els valencians reflexiona profundament
del passat i present dels valencians, analitzant les mancances i frustracions com a poble
(l’autoodi, el provincianisme).
3. De caràcter humanístic: reflexió de l’ésser humà i allò que l’envolta
4) Més característic de Fuster és el seu racionalisme escèptic, ja que analitza la moral de tal
forma que el lector es forme una opinió o reflexionar sobre la que ja tenia. És així com
Fuster tracta un mateix tema des de perspectives diferents.
5) Empra les cometes quan vol remarcar alguna cosa, per indicar que eixa paraula no vol dir el
que normalment és. Per tant, té un estil fresc carregat amb fórmules col·loquials barrejades
amb cultes per remarcar la seua ironia.

17 La realitat contemporània en els assajos de Joan Francesc i Mira

1) Mira va ser traductor i novel·lista, però important pels seus assajos en periòdics i
publicacions, arreplegats en volums.
2) Sol començar els seus escrits amb fets que li van ocórrer amb un nivell gens especialitzat,
però amb un to literari.
3) En les seues columnes hi ha gust pel joc, ironia, sempre amb petites reflexions.
4) Temes com el nacionalisme, relació cultura-poder i els seus símbols, l’idioma per crear
consciència col·lectiva com a nació i la manipulació intencional d’aquests temes ocupen
molt del seus escrits.
5) Eix genèriccomplicada qüestió d’identitat i les seues conseqüències, de d’un punt de vista
compromès amb la seua terra i llengua.
6) Els símbols (per a Mira) són molt importants en la creació de nacionalismes de les societats
occidentals.
7) Mira té una gran habilitat per parlar des de l’escepticisme els problemes que catalans i
valencians tenen com a nació, sent semblants a altres països, inclús d’aquells que
comparteixen una mateixa bandera, idioma...