La intervencid pSicomotriu Una perspectiva per Aquest article és una refiexié sobre el valor de la psleomotricitat educativa a etapa infantil 1 especialment en el desplegament de capacitats I competéncies motrius que podem recondixer al curriculum i que haurlen d'estar presents en la quotidianitat de tots els espals i temps del centre. Cal disposar d'estructures i eines que permetin, acullin i donin significat al moviment i Vexpressié lture dels infants. Alxd es pot com- plementar amb les sessions de psicomotricitat, on tenen un rol mestres i psicomotieistes. El gran objectiu de la intervencié psicomo- triu és afavorir i acom- panyar la dentitat bio- psicosocial de l'infane i el desenvolupament global, els quals, en Ies primeres edats, es realitza a partir del moviment, del joc, i de Paccié en relacié amb els objectes i els altres. Si ens situem en el context escolar de 0-6 anys, el curriculum marca tunes finalitats perqué els infants assoleixin unes capacitats a final de Peta- pa infantil. Aquestes capacitats faran possible que els infants adquireixin lunes competéncies per viure i conviure en la socictat. Aixd ho podran conseguir sempre que I'adult els acompanyi en el seu desenvolupament. Les capecitats i comperéncies ¢organitzen al voltant dels quatre eixos ‘que marca el cusriculum: + Aprendre a ser i actuar d’una manera cada vegada més autdnoma, + Aprendre a pensar i a comunicaz. * Aprendre a descobrir i a tenir iniciativa. * Aprendre a conviure ia habitar el mén. als infants Carme Lépez, Carolina Nieva, Dolors Rovira, Elena Sarri, Josep Rota, Maria Teresa Mas, Sara Manchado, Teresa Godiall, Pla Ivanco A escola cal tenir presents i procurar garantir les necessitats i drets de cada infant: la necessitat de proteccié i seguretar, 'autonomia i explora- ci6, d’autoregulacié i de donar temps, el dret de pertinenca i de vincle, de ser reconegut, acceptat i estimat i el dret al moviment i joc espontani. Es especialment necessari reivindicar el moviment dels infants com a quelcom positiu, una necessitat basica que cal propiciar i garantir. Es per aixd que considerem que l'educacié psicomotriu ha d’estar present en la quotidianitat de Pescola i també en el Projecte Educatiu. Cal pen- sar en un projecte psicomotor que contempli i potencii el moviment de infant com un canal d’exploraci6, de descoberta i d’interrelacié amb el mén que lenvolta, que lajudi a fer-se una imatge dell mateix en posar- lo en contacte amb les propies sensacions, amb el mén exterior i amb els altres. El moviment li ofereix autonomia i llibertat, i 'ajuda a con- nectar amb el seu cos, per tant a autoregular-se en Paqui i Para. Es imprescindible que a les escoles es potencif aquest moviment fluid i natural, cot organitzant Pespai i els materials peequé cs pugui realitar. Proposar ambients amb materials ben preparats on els nens i les nenes puguin explorar i exercir la seva autonomia, Atorgant als infants el pro- tagonisme que els correspon. La psicomotricirar, en un marc de coheréncia escolar, acompanya els infants en Padquisicié d'aquestes capacitats i competéncies. educacié psicomorriu com a prictica educativa no només ésun complement meto-doldgic dins una area del curriculum, siné que pot estar implicit en la din’- mica de. centre. La prictica psicomo- triu, si forma part integral del treball educatiu, permet que infant visqui les diferents situacions educatives des de la seva personalitat global mitjangant la gia de la descoberta; possibilita PactivitatHiure de infant i el desenvo- Iupamenc de la seva creativitat; facilica Ja comunicacié des de la situacié viscu- da en comti amb el grup, Iiure, espontania i corporal, i, finalment, afa~ voreix el desenvolupament del nen segons el propi ritme daprenentatge. Ta utlivzaci6 de la prictica psicomotriu dins de la proposta educativa global pot convertir-se en una opcié diferencial que garanteixi i faciliti Ja consecucié amb éxit d’un desenvolupament dptim en els infants. Es important posar a disposicié dels infants tot tipus de material con- vyencional i no convencional a partir del qual es puguin crear jocs Lliu- res, que fins i tot puguin modificar la utilitat habieual d’aquests mate- rials. Les capacitats psicomotrius s‘assoleixen mitjangant l’experimenta- ci6 i la descoberta del mén que envolta a I'infant, ja que cap concepte pot ser eprés sense haver-lo viscut anteriorment. Qué és el que diferencia i defineix realment una sessi¢ de psicomotricitat? Ledat dels infants i Faposta per entendre el context i la seva organitza- cid quotidiana és la visié més actual de la intervencié psicomotriu. Tot i aixi, especialment en el parvulari, és interessant disposar de sessions cexplicites on els infants reconeixen una regularitat de la practica psico- ‘motriu en condicions iddnies per expressar-se sense fer mal i sense rebre mal. Per poder fer conscients processos espontanis que sovint l’escola no possibilita. Per tant, les sessions de psicomotricitat sn considerades com a espais d’experimentacié motriu i psicomotriu. El més important & el dispositiu espacial i temporal en qué sorganitzen les sessions, elrecorregut a través del moviment que mobilitza les emocions i la com- peténcia motriu, innata i genuina de cada infant. Lespai dona identitat a tot alld que alli shi juga, juntament amb la intervencié de Padult. Una intervencié de adult que acompanya i reconeix Pactivitat esponth nia de [infant, en la practica educativa, o que acompanya, reconeix i proposa més cxplicitamene, en una prictica W'ajuda terapeutica, Allo que potencia la psicomorricitat, un dels aspectes a qué donem més imporcincia els psicomotricistes, son les inceraccions, les histories de rela- id, des d'un registre simbalic, que es construeixen entre el psicomotri- cista i els infants. Es cere també que un bon acompanyament de adult & essencial a tot arreu, dins i fora de la sala de psicomotricitat. El respec te, la mirada, el sosteniment, el reconeixement, s6n actituds propies de tots cls professionals que es dediquen a 'educacié, tot i que dins la sala de psicomotricitat prenen una intensitat especial. El que veritablement é specific de la incervenci6 psicomotriu és el dispositiu i els materials que Sutilitzen ala sala. Els rituals, que marquen un iniei i un final. Els infants associen la sessié de psicomoticitat amb la possibilitat de mostrar-se des de la seva autenticitat, amb cl plaer que suposa sentir-se reconeguts, i & per aixd que demanen lactivitat. També é un espai contenidlor, que aju- da els infants a estructurar-se i els dona segurecat fisica i ps{quica, La importancia de! moviment espontani El moviment i el joc espontani de Pinfant el connecta amb la seva auten- ticitat, amb la seva subjectivitat. A través d’aquest tipus d’expressivitat, infant externalitza els continguts de la seva unitat corporal. Una unitat corporal que és la suma interactiva de les seves capacitats i competn- cies, referides al cos funcional i instrumental, i condicionades i investi- des per tots els continguts emocionals i afectius, que estan del canté de Ja imatge corporal. Una imatge corporal amb uns continguts conscients ilamb altres situats a un nivell inconscient, el que s'anomena le “memd= ria implicita’. En definitiva, linfant, a través del seu moviment, de la seva accié, del seu joc, mostra i significa la seva unitat corporal. A partir d’aquesta activieat espontinia de Pinfant, é on Peducador ha de situar ef seu projecte educatiu. Un projecte educatiu que no sera ali als desitjos i motivacions de I'infant. Leescolta i la relacié empatica de adult amb els infants afavoriran lestabliment dels vincles i una relacié de confianca i de seguretat. Els limits, la contencié, Pestabliment de normes, només tindran sentit i linfant les integrara si abans shan esta- bblert aquestes relacions de vinele i de seguretat. Concloent i per tot el que s'ha exposat, creiem que tots els infants de 0.a 8 anys hautien de poder gaudir de Pactivitat psicomocriu en un con- text educatin que ho possibiliti. . Carme Lépes, Carolina Niewa, Dolors Revita, Ela Sart, Josep Rota, Maria ‘Teresa Mas, Sura Manchado, Teresa Godall, Pa Ivanco, sn investigadors i coblaboradors del Grup de Recerca en Bducacié Paicomotrin 2014-SGR-1662. any 2006 va néixer el Grup de Recerca en Desenvolupament Peicamotor reconegut per la Universitat Autonoma de Barcelona. Fl 2014 es va transformar en el Grup de ‘Recerca en Educacié Paicomotru, reconegut eom a grup de recerca emergent (2014- ‘SGR-1662) per 'Agincia de Gesté e’Ajuts Universitatis ide Recerca de Catalunya. Fl componea un collectia amb profestorat dunivesitat, mestres ‘infantil, primi, li cenciats i especalistes dleducacié Fisica, edueacié especial, psicomotcicistes, psicblegs i ppedagogs. Aquest article ha esa elaborat per alguns profssionals del grup de recerca, despite de la reflecéprovocada per paraules de Maceo Bini (Akin, 2015). Bibliografia Acrioar, D.: «Conversa amb Mateo Bini, Infancia, née. 207, 2015, pig. 27-31. ‘Anwalz, P, M, RARADAN iI. Vives: La psicomotriidad en la Ercuela, Malaga: Aljibe, 2001 AUCOUTURIER, B.: Les fintasmas de acciém y la préctica peicomotriz, Barcelona: Gra6, 2004. DOGC: Decrer 181/2008 de 9 de setembre dordenacid dels ensenyaments del segon cicle de Veducacié infantil. Recuperat de hiep://doge.gencet.cat/ca pdogc_canals_interns/pdoge_resulrats_fitza/2documentld=516475&lan- guage-ca_ESBaction=fitxa Larrerre, A. 1 B, AUCOUTURIER: Fl cuerpo y el insontciente en educacién y serapia, Barcelona: Cientifico Méica, 1980, Mas, M. T. 1 J. Casita: “Can Psychomotricity improve cognitive abilities in infants?”, Aloma nim. 34 (1), 2016, pag. 65-76. Rota, J.: La intervencién psicomotrix. De la prdctica al concepto, Barcelona: Ocraedro, 2015.