ÀREA C2 (superior)

D’EXPRESSIÓ 46 texts
I INTERACCIÓ Trie una de les dos lectures següents
i prepare’s per a realitzar:

ORALS a) Una lectura en veu alta, davant dels

examinadors, del text que ha triat.
TEXTS DE LES PROVES DE LA b) Una exposició i una breu conversa,
Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià amb els examinadors, sobre el tema
ORDENATS PER DATA D'EXAMEN de la lectura.

Àrea d'expressió i interacció orals: texts dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià C2 (Superior)
 2016 / JUNY / LECTURA 1
Robar privacitat
Si preguntem a algú “quines coses et preocupa que et
roben?”, el més normal és que ens diga “la cartera”, “el cotxe” o
“la casa”. La llista de coses que associem amb el fet de robar
està culturalment construïda. En primera instància, ningú parla de
por que li roben els serveis públics ni els drets fonamentals, per
exemple.
Tanmateix, el context de riscos als quals parem esment està
canviant. Hem depositat coses de valor en espais abans
inexistents, com el núvol o una xarxa social. Si poguérem triar
entre perdre la cartera o l'accés al nostre correu electrònic, què
triaríem? Entre que ens roben el cotxe o la nostra identitat digital
per a accedir a una targeta de crèdit, què preferim?
La vulnerabilitat de les nostres dades serà cada vegada més
evident. Quines dades recull aquesta aplicació per a mòbil que
diuen que és debades? Qui veu les meues dades d'ús i consum
elèctric, recollides per un comptador intel·ligent? Què fa aquell
hotel amb la fotocòpia del meu passaport? Aquestes preguntes,
hui encara minoritàries, aniran en augment en els pròxims anys.
Al cap i a la fi, la privacitat és allò que ningú sap definir fins que li
la lleven, i a mesura que les històries de robatoris de privacitat
proliferen, la nostra mirada anirà passant de la bossa de mà a les
dades en totes les seues formes.
Àrea d'expressió i interacció orals: texts dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià
2016 / JUNY / LECTURA 2
El negoci de la superstició
Cadascú és lliure de creure en el que vulga. No només pel que
fa a les preguntes més transcendents (què hi ha després de la
mort, existeix algun ésser superior, té sentit la nostra existència,
etc.), sinó també quant a coses més mundanes. Si algú vol
creure que la Terra és plana, que hi ha extraterrestres entre
nosaltres o que nàixer sota el signe de Verge o de Capricorn
influeix en el caràcter no només té dret a ferho, sinó que la
societat ha de vetlar perquè aquest dret es respecte.
Però quan algú usa la superstició per enganyar els altres, per
fer diners o sotmetre algú d'alguna manera, cal posar-hi límits. És
un tema delicat perquè les creences són molt íntimes, però hi ha
casos evidents d'enganys que cal aturar perquè és evident que
són mentida i poden arribar a fer molt de mal.
La justícia australiana, per exemple, va fer que una empresa
publicara un anunci al seu web per a fer explícit que els braçalets
que venia no tenien cap efecte comprovat científicament. Al
Regne Unit es va prohibir la publicitat d'uns amulets perquè no
estava provat que garantiren la protecció dels àngels.
Si els medicaments o els aliments han de passar controls
estrictes per a demostrar que el que diuen que contenen és cert i
que els efectes que anuncien es compleixen, per què no ho han
de fer la resta de productes?
C2 (Superior)
 2015 / NOVEMBRE / LECTURA 1
La bona taula i la salut
Ens rodegen, ens ataquen pertot arreu: en les bústies, per
davall de la porta, en les botigues. El lema és: “Menja i beu,
però amb salut!”
Sembla que en els països del nord d’Europa elaboraren uns
reportatges on es deia que els qui bevien vi negre eren menys
propensos a les malalties del cor. A partir d’aquelles dades
s’estengué el consum de vi negre en llocs on no era gens
habitual.
El repertori de productes gastronòmics que, a la vegada que
alimenten, prevenen i curen, no decau; al contrari, creix i crea
addicció.
En els països amb hiverns intensos sacrifiquen el gust i es
preocupen per les dietes equilibrades i pels nivells de
colesterol, greixos i proteïnes amb uns productes concrets.
Però nosaltres no necessitem que ens intenten vendre estos
productes amb uns retocs de cuina, ja que tenim aliments de
qualitat que ens curen de tots els mals perquè ens
proporcionen una increïble escala de plaers. I ens convé que
no perden qualitat, saber-los cuinar amb cura, tractar-los amb
delicadesa.
La nostra font de vida i salut reposa en els sabors, en la
vista i en la gamma de colors dels productes, en la varietat que
cada estació ens regala... Esta és la nostra medicina
gastronòmica, que ens ve de molts segles enrere i encara està
viva. Una copa de vi, una safata de peix fregit, asseguts prop
de la mar... I què més volem?
Àrea d'expressió i interacció orals: texts dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià
2015 / NOVEMBRE / LECTURA 2
Desertors de l'asfalt
Repoblament rural, neoruralisme, retorn al camp, èxode
urbà. Estes són algunes de les etiquetes que s’han emprat per
a referir-se a un fenomen present en els països occidentals al
llarg de la segona meitat del segle xx i que, amb una intensitat
i una temporalitat variables, ha impulsat una part de la
població, principalment jove, a construir nous models i estils de
vida en les àrees rurals.
La gent ja quasi no diferencia l’entorn rural de l’entorn urbà.
La barrera entre la ciutat i el camp es difumina a poc a poc. De
fet, està desapareixent a causa de les noves tecnologies i,
sobretot, d’un canvi en la manera que té la ciutadania
d’entendre els entorns. D’una banda, hi ha el component
accelerador de la crisi econòmica, que també ha esdevingut
estructural i ha obligat a replantejar-se aspectes culturals i de
valors. D’altra banda, hi ha un creixement dels col·lectius que
exploren models de vida sostenibles i que, principalment,
busquen una "relació emocional amb l’entorn".
Els neorurals d’ara són gent que, a diferència dels originaris,
donen més importància al paisatge i a l’ecologisme. Ara bé,
sense renunciar a la ciutat: amb les noves tecnologies de la
comunicació poden estar connectats amb el món urbà i, al
mateix temps, gaudir d’una existència tranquil·la i enriquidora
en el món rural.
C2 (Superior)
 2015 / JUNY / LECTURA 1
Esclaus de l’horror vacui
L’expressió llatina horror vacui (por del buit) s’utilitza en
pintura per a descriure la necessitat d’omplir tot un espai
buit en una obra amb algun tipus de disseny o d’imatge. Hui
en dia, esta màxima presidix les nostres vides. Vivim
abduïts per internet, la televisió, els videojocs, Facebook i
per infinits whatsapps i tweets. Amb tot, grans fites
intel·lectuals de la humanitat s’han assolit gràcies a l’horror
vacui. Molts creadors pinten, escriuen o componen música
per a entendre i assaborir el món, però també per a omplir
este abismal forat existencial. L’home contemporani ja no
patix atacs virals procedents de l’exterior. Ara, les malalties
provenen de la nostra pròpia psique en forma de trastorns
de dèficit d’atenció, hiperactivitat, estrés o addicció a les
noves tecnologies. Vivim en un món de ritme vertiginós i
d’egos insaciables, en què sembla que tenim prohibit
avorrir-nos i perdre el temps. Dispersem l’atenció en
menudeses que atrofien el nostre intel·lecte i volem estar
hiperinformats sense saber que en realitat estem
“infotoxicats”. Incapaços de desconnectar, omplim totes les
hores fent qualsevol cosa fins a arribar a l’extenuació
mental. Per a aspirar al reparador silenci de la ment en
blanc, no tenim altre remei que deixar de ser esclaus de
l’horror vacui, encara que el necessitem també un poc per al
nostre benestar personal. Si no, la vida seria insuportable.
Àrea d'expressió i interacció orals: texts dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià
2015 / JUNY / LECTURA 2
La intimitat es defensa a casa
La compra de WhatsApp per part de Facebook ha encés
les alarmes sobre l’ús que esta xarxa puga fer de les dades
dels usuaris. Segons els seus dissenyadors, no hi ha motius
per a inquietar-se, encara que són poques les persones que
saben què han acceptat a l’instal·lar-se l’app i que
WhatsApp pot modificar les condicions quan vullga. L’usuari
és el responsable de revisar-les periòdicament. Amb estes
premisses tan volàtils, la solució passa per aprendre i
ensenyar el concepte de privacitat, és a dir, el “dret i
propietat de la pròpia intimitat i vida privada”. Però no sols la
de la mateixa persona, sinó també la dels amics i familiars,
especialment la dels menors. No és estrany veure, en els
perfils o en els contactes en xarxes socials, fotografies de
menors penjades pels pares. No obstant això, la imatge dels
fills els pertany a ells i no als seus pares. D’esta manera, si
nosaltres no pensem fins a on pot arribar la foto familiar que
hem penjat en el nostre perfil i que qualsevol pot copiar i
reenviar, com ho han de fer els nostres fills adolescents? A
vegades, menys és més. Menys informació penjada en la
xarxa equival a més seguretat i més privacitat. Encara que
els dissenyadors han de protegir i defendre la privacitat dels
usuaris, els primers que han d’utilitzar coherentment estos
recursos som nosaltres mateixos.
C2 (Superior)
 2014 / NOVEMBRE / LECTURA 1
Els llibres, ara mateix
El negoci del llibre no viu hores tan baixes com el de les
cases discogràfiques, ni de moment albira un futur tan fosc
com el de la premsa de paper. Ara bé, llastat per un canvi
radical dels hàbits de lectura de les generacions més
jóvens, tampoc està en disposició de tirar coets. Estes, quan
lligen, tendixen a afavorir els textos breus i lleugers i
defugen els més extensos i densos, és a dir, els llibres. Són
hàbits de lectura fragmentària que cal relacionar amb una
expansió vertiginosa de l’oferta informativa i lúdica
disponible. El llibre, com a font de plaer i de coneixement,
està deixant de ser una opció que s’ha de tindre en compte
entre un sector d’edat que, no fa tant, era el que més llibres
consumia. Les editorials responen a este canvi concentrant-
se en grans grups amb una oferta molt diversificada, per als
quals un llibre és un producte com qualsevol altre. De
moment, estos grups insistixen en la producció massiva de
novel·les i aposten pels gèneres més fàcils i previsibles –o
menys originals i arriscats–, i esta inflació de bestsellers
intercanviables també els passa factura. Per contra, els
llibres de poesia s’han fet invisibles, mentres que els
d’assaig, els de ciències i els de filosofia han desaparegut
pràcticament dels catàlegs de les poques editorials potents
que hi ha en el nostre àmbit lingüístic.
Àrea d'expressió i interacció orals: texts dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià
2014 / NOVEMBRE / LECTURA 2
Congelar és conciliar?
Dos multinacionals tecnològiques han inclòs entre els
incentius que oferixen a les seues empleades la possibilitat
de finançar la congelació d’òvuls per a posposar la
maternitat. No es tracta d’una ajuda menor: el tractament
d’estimulació ovàrica i posterior congelació costa prop de
huit mil euros, més una quota de quatrecents anuals per
manteniment. Tot açò perquè les empreses opinen que
l’edat de maternitat coincidix amb el període de màxima
productivitat i exigència en la carrera professional, i calculen
que amb esta ajuda podran atraure més dones a un sector,
el tecnològic, amb escassa presència femenina. A primera
vista, sona bé. L’empresa es preocupa pel benestar
psicològic de les treballadores que tenen ànsies de
maternitat, però que no acaben de trobar el moment de fer
el pas perquè pensen que han de dedicar tota l’energia a la
seua carrera. Però, en realitat, és molt més que tot això, i la
mesura ha generat controvèrsia entre els que hi veuen
avantatges i els que en subratllen els inconvenients. El
plantejament se servix d’un discurs explícit d’ajuda a la
maternitat i de control del calendari de la fertilitat, però el
missatge implícit que l’acompanya és que un embaràs és
difícilment acomodable als alts nivells de competitivitat i
exigència professional, i que per a poder progressar
professionalment cal posposar la maternitat o bé renunciar-
hi.
C2 (Superior)
 2014 / JUNY / LECTURA 1
Zoològics
El discurs sobre els zoològics s'està qüestionant. Hi ha
qui dubta sobre si és ètic tindre animals sense llibertat dins
d'un recinte. També li ha qui en justifica l'existència amb
vista a la conservació de les espècies o la investigació. Però
cada dia té més acceptació la idea que cal canviar-ne el
concepte. Així, s'advoca per zoològics virtuals sense
animals tancats. També per zoològics exclusivament amb
espècies d'un hàbitat semblant al seu en estat natural i, per
això, es proposen instal·lacions reservades només per als
animals propis de la zona. Per contra, els zoològics actuals
basen el seu interés a exhibir animals exòtics, ben allunyats
del seu medi natural. Si ara moltes ciutats se senten
orgulloses·de mostrar un zoo, en un futur podrien ser
conegudes pel seu zoològic virtual o d'animals autòctons.
Fins al principi del segle XX en alguns zoos s'exposaven
persones de races diferents, exòtiques per a ells. Els
zoològics humans presentaven mostres dels pobles
colonitzats. A París es van exhibir indígenes americans i a
Madrid es van exposar filipins salvatges. Van desaparéixer
amb la Declaració Universal dels Drets Hurnans de 1948.
Potser cal mirar què en diu, sobre tot això, la Declaració
dels Drets dels Animals de 1977 per a replantejar-nos els
zoos existents.
Àrea d'expressió i interacció orals: texts dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià
2014 / JUNY / LECTURA 2
Estudiar
Estudiar no és ni aprovar exàmens, ni memoritzar
continguts, ni estar amb els llibres moltes hores, ni tampoc
traure bones notes. L'Acadèmia Valenciana de la Llengua
definix estudiar en la seua primera accepció com: "Exercitar
l'enteniment per a adquirir coneixements (sobre alguna
cosa), examinar-la, analitzar-la atentament". A mi, en canvi,
m'han repetit moltes vegades una definició un poc
tergiversada: estudiar era, sobretot, esforç.
El meu problema amb el verb estudiar prové del fet que jo
no m'he sentit mai fent un "esforç" quan he estudiat: vaig
tindre la sort de trobar persones en la meua vida, com per
exemple mon pare, i també alguns professors i professores,
a qui simplement els agradava saber i així m'ho van
transmetre. M'encanta llegir, aprendre coses noves,
memoritzar cançons·i partitures, frases llatines... Podria dir
que m'emociona tindre temps per a estudiar: de fet, quan
arriba l'estiu em prepare un llibre de filosofia i un concert per
a flauta de bec i espere amb il·lusió el temps d'estudi. És per
això que també intente esforçar-me i aplicar-me perquè els
meus dos fills entenguen tot el que no entenen, perquè
gaudisquen del coneixement i perquè facen ús de la seua
intel·ligència. I sobretot perquè s'estimen, sense "esforç" i
com jo m'estime, el , el verb estudiar.
C2 (Superior)
 2013 / NOVEMBRE / LECTURA 1
Aprendre és canviar
Algunes persones em pregunten per què he anat canviant
d'opinió sobre diferents temes al llarg de la meua vida. La
resposta és senzilla: perquè he anat aprenent. Aprendre és
canviar.
Bona part del que vaig aprendre durant els meus estudis
universitaris, aIs 'anys 60, ha sigut superat. Qúàn em vaig
llicenciar en biologià, l'any 1968, no existien ni la telefonia
mòbil, ni la informàtica d'usuari, ni per descomptat Internet.
Encara ens pensàvem que els·fongs eren plantes i no
acabàvem de saber què eren ben bé els bacteris. Com es
pot pensar de la mateixa manera abans i després de tot
això?
Fa vint anys tampoc sabíem que l'organisme més
abundant del planeta és un bacteri que viu en totes les
aigües marines temperades i calentes, i que produïx el 20%
de tot l'oxigen que els sers vius envien a l'atmosfera. No ho
sabíem nosaltres, però feia milions d'anys que existien i
contribuïen a mantindre el món en què, no fa tant, vam
aparéixer els humans. Convindria recordar-ho: acabem
d'arribar, però hem inventat mites d'origen que ens posen al
centre de tot i que ens fan destinataris de l'univers sencer.
És un acte d'incommensurable arrogància. Més val que,
humilment, continuem investigant i. i aprenent.
Àrea d'expressió i interacció orals: texts dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià
2013 / NOVEMBRE / LECTURA 2
Ficció audiovisual
La idea fa temps que circula, i l'he sentida i llegida a
individus de renom, amb un prestigi conspolidat: “Hui en dia,
el talent cinematogràfic no es proj cta precisament en els
cinemes, sinó en les pantalles de televisió, en format de
sèries”. I dit això esmenten títols com ara Els Soprano o
Mad Men.
Encuriosit, he posat fil a l'agulla: he vist unes quantes
temporades de les que m'han paregut millors i uns quants
capítols de les que m'han resultat indigestes. Feia molts
anys que no veia sèries, no·m'havien·atret mai; he de
reconéixer que la seua qualitat ha pujat molt quant als·
aspectes tècnics i, sobretot, pel que fa al més important: el
guió. Això i, potser, el fet que la sèrie té un format pensat
per al consum domèstic, n'ha propiciat la puixança.
També és cert que no és fàcil trobar llargmetratges
actuals que estiguen a l'altura d'alguns clàssics. Des del
meu – ja sé que insòlit – punt de vista, alguns dels directors
més llorejats ara mateix estan bastant per davall del que
anomenem un clàssic. l és que vivim una època poc brillant,
mancada de sorpreses i d'aire fresc, quant a la creació
artística, i no sols en el cinema.
C2 (Superior)
 2013 / JUNY / LECTURA 1
Dos rombes
Quan la tele era en blanc i només tenia dos canals, la
programació considerada per a adults l' assenyalaven amb
dos rombes. Hui tenim centenars de canals de televisió i
aquells dos rombes han desaparegut. Però el debat està
servit. Ens hem adonat que s'està bombardejant els xiquets
amb imatges i continguts grollers, cridaners, violents i
inadequats per a l'horari infantil. Però els xiquets, que són
molt llestos i selectius, saben triar el canal i fer zàping
depenent de l'hora d'emissió dels seus programes preferits.
Una altra cosa és que els pares no hagen establit unes
normes bàsiques de convivència i que un nano estiga
davant de la tele a les onze de la nit, veient crits, bregues i
grollerisme variat.
De fet el govern britànic pretén formar els pares amb
classes gratuïtes que serviran per a ensenyar-los a educar,
establir normes i límits, a donar instruments educatius, com
si el govern britànic fóra una supernanny.
El debat és si alguns pares i mares han tirat la tovallola i
passen olímpicament d'educar els seus fills, que és un dret
fonamental dels infants. No es pot deixar en mans de
l'escola o de la tele l'educació bàsica dels fills, ja que els dos
rombes els han d'establir els pares.
Àrea d'expressió i interacció orals: texts dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià
2013 / JUNY / LECTURA 2
Societat de la informació?
Sens dubte Internet ha incrementat la possibilitat d'estar
informats. Però cal anar a fonts fiables, a documents
revisats i contrastats. No podem creure'ns tot el que trobem
a Internet. Això, ho hem de saber explicar als nostres
estudiants, perquè aprenguen a buscar bé i a separar el blat
de la palla. En el cas de la ciència, podia posar-vos
exemples d'estudiants de màster i de jóvens investigadors
que acaben citant i creient-se el que han vist en documents
sense gens de credibilitat. Així com hem aprés que les
tisores no s'agafen per la punta, hem d'aprendre que la
informació de la xarxa sempre cal passar-la pel garbell de la
credibilitat i de la denominació d'origen.
També cal considerar la diferència entre llegir en paper i
llegir en pantalla. Els llibres porten a una lectura profunda i
lineal (que s'inicia en l'estructura física dels papirs). La
pantalla, a picotejar saltant d'un lloc a l'altre. Esta lectura
discontinua dificulta la comprensió, perquè la informació,
com l'experiència, necessita temps i assossec per a poder
ser processada i convertida en coneixement i pensament
crític.
Internet és un recurs molt potent que ens està canviant
però, si no ens servix per a incrementar la nostra
comprensió, no ens servix per a res. Perquè val més
entendre poques coses que llegir-ne moltes.
C2 (Superior)
 2013 / JUNY / LECTURA 3
Pagar per informar-se
Fa unes setmanes vaig anunciar al meu compte de
Twitter que no tornaria a enllaçar articles de pagament,
després de constatar que fent-ho generava frustració a la
majoria dels meus seguidors, que quan fan el clic
corresponent es troben que no poden llegir l’article que
recomane perquè no són subscriptors del mitjà en qüestió.
Des del dia que ho vaig anunciar, m’he trobat amb persones
que han interpretat que estic en contra dels continguts de
pagament a Internet. Res més lluny de la realitat.
Els principals culpables de la falta d’ingressos per
continguts digitals són els mateixos mitjans de comunicació,
que durant molts anys han oferit tots els seus continguts en
obert fomentant la cultura de la gratuïtat a gran escala. Esta
és una diferència molt rellevant respecte a les indústries del
cinema o de la música, que mai han oferit els seus
continguts gratuïtament, és a dir mai no els han devaluat.
Això no les ha lliurades de la plaga de la pirateria, cert, però
almenys les ha col·locades en una posició molt millor per a
acabar trobant la fórmula per a fer pagar pels seus
continguts. I ho estan aconseguint, a poc a poc però ho
estan aconseguint.
Àrea d'expressió i interacció orals: texts dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià
2013 / JUNY / LECTURA 4
Propines
La propina s’acostuma a veure com una deferència cap a
qui t’ha servit, fins al punt que no deixar-ne pot paréixer de
mala educació. En alguns països la propina està tan
institucionalitzada que ja està estipulada (entre un 10 i un
15% segons el lloc) i en alguns casos és obligatòria.
Però les coses no són tan senzilles. La propina té una
cara fosca, ja que pot ser una excusa per a pagar salaris
baixos. Com que el sou ja s’arredonirà amb la propina,
l’empresari pot estalviar-se uns diners a costa de la bona
voluntat del client. A Espanya, segons l’última enquesta
anual del cost laboral feta per l’Institut Nacional
d’Estadística, l’hostaleria té el salari més baix de tots els
sectors, i això és culpa en bona part de les promeses
d’arredonir el sou amb les propines. És a dir, que l’argument
que les propines beneficien els qui les reben és fals. Cobren
menys i cotitzen menys, i per tant tenen menys prestacions
socials quan les necessiten.
Si el propietari d’un bar o un restaurant considera que el
preu que apareix al tiquet no inclou el servici i que, per tant,
s’ha de pagar a part, la solució és clara: que l’incloguen. La
pròxima vegada que demanes el compte, pensa-t’ho bé.
C2 (Superior)
 2012 / NOVEMBRE / LECTURA 1
Sistemes de pagament
La història dels sistemes de pagament és apassionant.
Primer, va ser el bescanvi d’uns productes sobrers per uns
altres que no es tenien. Després, les monedes de metalls
preciosos i escassos. A mitjan segle XIX van aparéixer els
bitllets de banc: inicialment els bitllets només s’emetien per
imports elevats, ja que els pagaments ordinaris es feien amb
monedes de plata o coure. El xec va arribar ja entrat el
segle XX.
L’origen de les targetes de crèdit en el nostre país va
començar en la dècada dels seixanta del segle passat.
Llavors només era acceptada per alguns restaurants de luxe
i els seus posseïdors eren pocs i privilegiats. La
popularització del seu ús no va arribar fins que no es va
estendre també l’ús dels programes informàtics.
Després ha arribat la banca electrònica i el pagament per
telèfon mòbil, un sistema de pagament que té avantatges i
defectes. El problema més greu pot vindre del possible frau,
si el codi queda en mans no autoritzades i hi ha voluntat de
sostracció. Amb esta revolució econòmica, els xecs són els
més perjudicats, amb gran satisfacció de les entitats
financeres, que preferixen tractar amb informació electrònica
que amb papers firmats pels clients, que poques vegades
comproven.
Àrea d'expressió i interacció orals: texts dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià
2012 / NOVEMBRE / LECTURA 2
Foc a l'estiu
El cap de setmana passat una important llengua de foc
forestal va arribar fins al poble on visc. El foc, atiat pel vent i
enarborat per la malesa que cobria els boscos, va arrasar
un total de 220 hectàrees. A l’heroica intervenció dels
mitjans aeris se sumà l’efectiva actuació dels bombers i
d’altres braços oficials afins a les tasques d’extinció. Però
també la solidaritat espontània que va esclatar entre veïns a
l’hora d’anar a protegir granges, cases i fàbriques
amenaçades i tocades per l’incendi. A la nit, quan encara el
foc estava en fase d’estabilització, molts veïns acolliren en
les seues cases altres veïns que, per prevenció, valia més
que no anaren a dormir a sa casa.
Quatre dies després que l’incendi fóra extingit, algunes
soques del bosc encara fumejaven. Era el moment d’un
recompte melangiós. Era el moment de superposar la
destrucció del bosc als verds recents que la nostra memòria
encara conserva.
El foc ha descobert antigues feixes d’oliveres, ha rescatat
vells camins, ha fos el canó per on brollava l’aigua de dos
fonts, ha socarrimat alzines centenàries i ha deixat una
mortaldat de caragols. Però, enmig de l’àrea completament
cremada, hui s’alça una flor amb els pètals grocs. Seria un
sacrilegi arrancar este miracle de la subsistència, d’un groc
viu contra el fons negre del paisatge.
C2 (Superior)
 2012 / JUNY / LECTURA 1
Bancs de temps
En l'última dècada, s'han posat en marxa els bancs de
temps, una iniciativa en què una comunitat de persones
intercanvia temps per servicis o coneixements. La unitat
d'intercanvi més habitual és l'hora, independentment del
servici que es reba o s'oferisca, de manera que totes les
activitats tenen el mateix valor. L'objectiu principal és
incentivar les pràctiques de bon veïnatge i fomentar valors
com la solidaritat, la cooperació i la participació entre les
persones i els col·lectius.
Els bancs de temps moderns formen part d'un important
moviment cooperativista que es va iniciar a partir de la
dècada de 1980 als EUA. Es van concebre en un moment
de crisi econòmica i de retallades en els servicis de l'estat
del benestar nord-americà.
Les transaccions es regulen amb l'intercanvi físic d'uns
xecs de temps, que es donen en forma de talonari als socis
del banc. Una secretaria centralitza la gestió d'ofertes i
demandes, posant en contacte les ,persones, i controlant
l'estat de saldo de les hores donades i rebudes.
Els intercanvis no són bilaterals (“'jo et done i tu em
dónes”), sinó multilaterals: s' oferix oferta i demanda a una
borsa de servicis, coneixements i habílitats, de manera que
la persona A ajuda B, B ajuda C i C ajuda A.
Àrea d'expressió i interacció orals: texts dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià
2012 / JUNY / LECTURA 2
Dos anys de sanció a Astèrix
Durant més de 40 anys els xiquets de mig Europa han
crescut imaginant-se que són uns valents lluitadors contra
l'Imperi romà. S'han fet adults considerant que Astèrix era el
primer heroi de la història, el personatge que enarborava el
triple missatge que, molts anys després que nasquera i
morira, encarnaria l'origen de la Revolució Francesa:
llibertat, igualtat i fraternitat.
Però, mira per on. Els llibres d' Astèrix, senyors, són una
apologia del dopatge perquè venç els seus rivals no per
l'entrenament amb l'escut i l'espasà, no per passar hores i
hores corrent per ser més ràpid que romans, no. El seu
secret per a ser millor que els seus contrincants és només
una substància prohibida no identificada que es diu poció
màgica. I, a més, per carregar més de raons els
intransigents senyors de l'Agència Mundial Antidopatge,
Astèrix va fer gala d'haver-ne consumit en els Jocs Olímpics
d'Atenes. Almenys un llibre de la sèrie, editat en 1968, així
ho explica. Allí apareix la prova palpable que ja en aquella
època, 50 anys abans del naixement de Jesucrist, els
atletes romans van ser desqualificats per guanyar els seus
oponents grecs (país que ja llavors, com ara, estava en
decadència) fent ús d'una substància prohibida que va ser
descoberta, com si es tractara d'un control, gràcies al color
blau de la llengua.
C2 (Superior)
 2011 / NOVEMBRE / LECTURA 1
Igualtat de gènere
Islàndia és el país més igualitari per segon any
consecutiu, mentres que al Iemen és on més es discriminen
les dones. El Fòrum Econòmic Mundial ha elaborat, com
cada any des de ja en fa sis, un informe en què s’estudia la
situació mundial de la igualtat de gènere. Islàndia, per segon
any consecutiu, és líder en igualtat, seguit de Noruega,
Finlàndia i Suècia. Ara bé, cal dir que encara no hi ha cap
país del món que haja assolit un nivell d’igualtat del 100%
segons les dades de l’estudi.
En el pol oposat, el Iemen és el país on més es
discriminen les dones, seguit del Txad, Mali i altres països
d’Àsia i Àfrica.
Per a elaborar l’índex de diferències de sexe, s’han
comparat les oportunitats econòmiques, polítiques,
educatives i sanitàries d’hòmens i dones. S’hi han analitzat,
per exemple, el nombre de parlamentàries, les taxes
d’alfabetització o l’equitat de salaris.
L’estudi conclou que el món és ara un poc més igualitari
que l’any passat. A pesar d’haver millorat lleugerament la
taxa d’igualtat, l’Estat espanyol se situa en la posició
número dotze, mentres que en 2010 estava en la número
onze, ara ocupada per Alemanya.
Àrea d'expressió i interacció orals: texts dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià
2011 / NOVEMBRE / LECTURA 2
Educació xinesa
Quan els fills adolescents t’acusen de practicar
l’explotació infantil perquè els demanes que baixen el fem al
contenidor, o quan et diuen que els coartes la llibertat
perquè els impedixes que s’estiguen davant del Facebook
trenta-cinc hores al dia, frena qualsevol indici de mala
consciència i posa’t a llegir Mare tigre, d’Amy Chua.
Descobriràs que eres un corderet, i et retrauràs l’excés de
cotó en pèl amb què has embolcallat els teus hereus. Els
pares occidentals som massa condescendents, què hi
farem.
Esta professora de dret nord-americana ha educat les
seues dos filles a la xinesa: amb una exigència a prova de
bomba. Les xiquetes tenien prohibit mirar la televisió, jugar a
l’ordinador, traure una nota inferior a 10 o anar a jugar a
casa d’algú. La seua obligació era ser les primeres en totes
les assignatures i tocar el piano o el violí tres hores diàries.
Si l’assaig no eixia impecable, la mare amenaçava les filles
de cremar-los tots els ninos de peluix. I si hagueren tret
només un 9, s’hauria posat a fer escarafalls.
El model xinés té detractors, per descomptat. Però una
dosi controlada de disciplina asiàtica potser no faria cap mal
a les nostres criatures de mira’m i no em toques.
C2 (Superior)
 2011 / JUNY / LECTURA 1
Més de vaca que d'horta
La sospita que uns cogombres espanyols haurien estat
contaminats amb el bacteri E. coli O 104 enterohemorràgic
va ser considerada pels microbiòlegs consultats un episodi
«misteriós», ja que no s’ha demostrat que el bacteri es puga
allotjar en l’interior dels fruits de l’horta.
1. Quants tipus de bacteris E. coli hi ha? Alguns tipus
de bacteris E. coli es troben de forma habitual en l’intestí
dels humans i formen part de la flora sana. Altres varietats sí
que causen malalties. Algunes formes d’este bacteri
provoquen diarrees lleus, i uns altres, els anomenats
enterotoxigènics, provoquen la diarrea del viatger, que
tampoc és greu. Però els més perillosos per a les persones
són l’E. coli O 157 i l’E. coli O 104 enterohemorràgic. Este
últim –el detectat a Alemanya– és el més fulminant i mortal.
2. El bacteri d’Alemanya s’allotja en l’intestí humà?
No. L’E. Coli O 104 només viu en l’intestí del bestiar boví,
com ara en la vedella que ens mengem. En els animals no
causa malaltia, però sí en les persones, a les quals es pot
transmetre a través dels excrements del bestiar o d’aigües
contaminades amb estos residus. Esta forma d’E. coli causa
hemorràgies intestinals greus i produïx dos tipus de toxines
que lesionen greument l’epiteli intestinal humà i les hematies
de la sang, a més de causar una insuficiència renal severa.
Àrea d'expressió i interacció orals: texts dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià
2011 / JUNY / LECTURA 2
Transport i contaminació
La Comissió Europea ha proposat la desaparició dels
vehicles convencionals de gasolina i dièsel en les ciutats en
2050, com a part d’un pla més ampli per a fer més
competitiu i menys contaminant el sector dels transports.
Brussel·les es marca també, com a objectius, reduir un 40%
les emissions del transport marítim, aconseguir que un 40%
del combustible que s’utilitze en l’aviació siga baix en diòxid
de carboni (CO2), i que la mitat dels desplaçaments de
distància mitjana passen de la carretera al tren i a altres
mitjans de transport. Tot això permetrà una rebaixa total del
60% de les emissions contaminants respecte dels nivells de
1990.
L’organització ecologista Greenpeace considera que la
Comissió no proposa cap estratègia coherent i ajorna
dècades les actuacions necessàries hui mateix.
L’Associació Europea de Fabricants d’Automòbils diu que no
soluciona res demanar una reducció en l’ús de vehicles de
motor sense oferir alternatives que tinguen la flexibilitat del
transport per carretera.
Respecte de la substitució dels combustibles tradicionals
en el transport per altres d’alternatius i del foment de l’ús del
cotxe elèctric, la Comissió ha explicat que es basarà en
facilitats fiscals. La Comissió vol lluitar contra la congestió i
fomentar la promoció de corredors eficients de transport,
així com millorar la connexió entre aeroports i estacions de
tren.
C2 (Superior)
 2011 / JUNY / LECTURA 3
Aliments sostenibles
Menjar és molt més que nodrir-se i triem els aliments per
diverses raons. Alguns es deixen seduir per la publicitat, els
gastrònoms escullen aliments sofisticats, mentres que molts
vegetarians tenen sobretot en compte factors dietètics. Però
pocs es paren a pensar en l’impacte ambiental de la
producció de cada aliment.
La producció d’aliments és responsable del 31% de les
emissions de gasos amb efecte hivernacle del nostre
planeta: 1.250 kg de CO2 per persona a l’any als països
desenvolupats. Un impacte semblant al de recórrer 5.000
km en cotxe de gasoil. Per això hem d’introduir canvis en els
hàbits de consum tenint en compte l’estacionalitat i l’origen
dels productes.
Actualment en els mercats trobem qualsevol fruita i
verdura durant tot l’any. Per exemple, podem comprar
espàrrecs a l’hivern, encara que sabem que la millor època
per a consumir-ne són els mesos de març, abril i maig. Per
a oferir-nos-en fora de temporada, s’han portat de països
llunyans, o bé ha calgut reproduir les seues condicions
normals de creixement, és a dir, controlar la temperatura i la
llum òptimes, el tipus de sòl, utilitzar fertilitzants, etc. Tant
una opció com l’altra impliquen un elevadíssim
malbaratament en transport i energia. Per això, si
consumírem productes locals de temporada, reduiríem les
emissions de CO2 i l’abús dels pesticides i fertilitzants,
alhora que milloraria l’economia de la nostra zona.
Àrea d'expressió i interacció orals: texts dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià
2011 / JUNY / LECTURA 4
Les noves tecnologies i l'educació
La transformació cultural que han imposat les TIC ha de
traslladar-se d’una manera general a les aules, i això
requerix una especialització del professorat per a traure el
màxim profit del ventall extraordinari que oferixen per a
innovar i millorar la qualitat educativa. I encara ara els llibres
de text han de facilitar esta transició i proporcionar materials
adequats que complementen el llibre de text i que permeten
que els docents i l’alumnat es familiaritzen amb els recursos
educatius que proporcionen les noves tecnologies.
L’adequació dels textos didàctics per a treballar amb la
pissarra digital permet emprar en classe recursos sonors,
vídeos educatius, consultes en diccionaris en línia, enllaços
a informació, activitats interactives, etc., amb els quals es
poden ampliar o reforçar els continguts.
Cal tindre en compte, a l’hora de renovar continguts, un
altre factor derivat de les TIC: l’evolució dels alumnes amb
Internet i les noves tecnologies. Els nadius digitals que ara
estudien a les aules són més intuïtius, amb un llenguatge
marcat per la rapidesa i els missatges breus que
transformen el llenguatge a causa de l’ús constant que fan
dels SMS o les converses per xat, Twitter, Facebook...
Estos factors també s’han de tindre presents per a oferir
materials atractius i adequats a uns alumnes que creixen
amb un domini tecnològic que els és inherent.
C2 (Superior)
 2010 / NOVEMBRE / LECTURA 1
Erasmus mundus
Erasmus Mundus és un programa de la Unió Europea
que té per objectiu millorar la qualitat de l’ensenyament
superior a Europa i la cooperació amb altres àrees
geogràfiques, a fi de reforçar les relacions de les universitats
europees amb institucions similars d’altres zones del món.
La primera fase del programa, que es va estendre fins a
l’any 2008, constava de diverses línies d’acció, centrades en
beques a l’alumnat de tercers països i en el finançament de
màsters integrats dins dels estats associats i dels candidats
a ser-ho, a més de subvencionar altres actuacions de
col·laboració.
Ara ens trobem en la segona fase del programa, 2009-
2013.
Les novetats més interessants són que les beques també
van adreçades a l’alumnat dels estats membres de la Unió
Europea, i que el finançament també inclou els programes
de doctorat integrats. I, a més de beques a l’alumnat, el
programa preveu ajudes de mobilitat al personal acadèmic i
docent per a participar en les activitats durant períodes de
temps definit.
Les condicions específiques i concretes sobre les beques
i ajudes són definides per les regles que es fixen en cada
convocatòria que es faça al llarg del període de vigència del
programa.
Àrea d'expressió i interacció orals: texts dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià
2010 / NOVEMBRE / LECTURA 2
Taxes per als camions
Els camioners espanyols veuran encarir-se, a partir de
2012 i fins a quatre cèntims per quilòmetre, les taxes que
paguen per circular per les carreteres dels països centrals
europeus, com ara França, Alemanya o Àustria. La proposta
de reforma de l’actual normativa, impulsada per la Comissió
Europea, va ser aprovada per majoria qualificada per un
escàs marge de tres vots, amb l’oposició d’Espanya, Itàlia,
Holanda i Portugal.
La reforma permetrà als estats que apliquen esta taxa
afegir els costos de la contaminació i del soroll en el càlcul
de la tarifa, que fins ara només es basava en els costos de
construcció i manteniment d’infraestructures. La mesura
s’aplica als camions de més de 3,5 tones. Actualment les
taxes se situen entre 15 i 25 cèntims de mitjana per
quilòmetre en funció del tipus de camió i d’infraestructura.
La reforma de la directiva permetrà un increment d’estes
taxes de prop d’un 20 o 30%.
L’associació internacional de transport per carretera ha
qualificat com a molt negativa la decisió, ja que perjudica
especialment els transportistes dels països perifèrics de la
UE –que són els que han de recórrer distàncies més
llargues–,perquè és una càrrega addicional excessiva en
una situació de crisi econòmica.
C2 (Superior)
 2010 / NOVEMBRE / LECTURA 3
Valenbisi
Què ens impedix usar un mitjà de transport que oferix
llibertat, rapidesa, que és econòmic, ecològic, divertit, i que,
a més, millora la salut física i mental i ens ajuda a eliminar
l’estrés? Valenbisi és un nou concepte del transport urbà
individualitzat, disponible les 24 hores del dia els 365 dies
de l’any.
Cada vegada hi ha més ciutats que oferixen als ciutadans
la possibilitat de fer desplaçaments urbans amb bicicleta.
Des de fa poc de temps, València també ha incorporat esta
moderna iniciativa i ha posat a disposició dels ciutadans i
visitants un total de 2.750 bicicletes, distribuïdes en 275
estacions ubicades en diferents punts de la ciutat.
Per a fer ús d’una bicicleta, només cal aproximar al
terminal d’accés (Mobilis) la targeta d’abonament de llarga
duració o la targeta associada al sistema, introduir el codi
PIN i retirar la bicicleta triada. Per a abonats de curta
duració, una vegada obtingut l’abonament en els terminals
habilitats, tan sols cal teclejar el codi numèric assignat,
seleccionar la bicicleta que volem i començar a fer-ne ús.
Per seguretat, i per a no trobarse en una situació
compromesa, es disposa de seixanta segons per a poder
desenganxar el vehicle del sistema.
Àrea d'expressió i interacció orals: texts dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià
2010 / NOVEMBRE / LECTURA 4
Remeis casolans per al mal de gola
La mel és probablement la solució més tradicional i
efectiva per a combatre la tos i el mal de gola. Els
cataplasmes són un altre remei molt popular. Per a elaborar-
los, es barregen llavors d’herbes i aigua freda fins a obtindre
una pasta consistent. S’escalfa a foc lent i s’aplica sobre un
drap o una gasa també calenta, mai directament sobre la
pell. Les gàrgares amb fulles d’eucaliptus i aigua calenta
també ajuden a frenar la infecció, la irritació i la inflamació
de les amígdales. De fet, consumir al llarg del dia caramels
d’eucaliptus i de mel és una altra solució pràctica perquè es
refaça la gola.
Encara que la tendència a prendre herbes medicinals és
cada vegada més gran, es desaconsella l’ús de l’equinàcia
porpra, planta a la qual s’atribuïx l’augment de les defenses
de l’organisme. No obstant això, segons un estudi recent,
l’equinàcia no reduïx ni la intensitat ni la durada dels
símptomes de la malaltia.
S’ha de destacar que els remeis naturals contra el mal de
gola són molt demanats en les farmàcies. Un bon exemple
són els esprais de pròpolis, una substància que les abelles
prenen de les gemmes d’alguns arbres i que processen en
el rusc, i a la qual s’atribuïxen propietats antisèptiques i
antibiòtiques.
C2 (Superior)
 2010 / JUNY / LECTURA 1
Oci nocturn conflictiu
El problema generat per les macrodiscoteques i els locals
d’oci nocturn en els polígons de l’extraradi de les ciutats s’ha
d’analitzar des de diferents punts de vista. El més decisiu,
segurament, fa referència al tipus de model lúdic que
practica un gran nombre de jóvens, basat en eixides
nocturnes en què es porten al límit les conductes
relacionades amb l’alcohol i amb determinades drogues.
Hem elevat a normal i generalitzat un tipus d’oci sense més
expectativa que l’evanescència i la pròpia dissolució en els
vapors etílics. No cal esgarrar-se les vestidures ni adoptar
actituds paternalistes en excés, però sí que caldria exigir
una profunda reflexió d’índole sociològica.
D’altra banda, l’allunyament de les discoteques cap a
l’entorn dels polígons va poder significar en el seu dia un
afany de concentració per a no molestar els ciutadans. No
ha sigut així. Els límits són moltes vegades imprecisos i
l’acumulació de locals, a més de la possibilitat de l’augment
de conflictes violents, ha causat múltiples trastorns en uns
veïns que no estan disposats a sacrificar el seu descans per
culpa de les molèsties ocasionades en el perímetre d’estos
locals.
Uns altres punts de vista que s’han de tindre en compte
són els que es referixen a la seguretat personal i viària, al
necessari control dels menors i, per descomptat, a la
legitimitat d’un negoci que, dins dels paràmetres legals, no
ha de ser mai demonitzat.
Àrea d'expressió i interacció orals: texts dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià
2010 / JUNY / LECTURA 2
Una sanitat de primera
“La reconeguda qualitat assistencial del nostre sistema
sanitari públic és excessivament costosa per a la realitat
econòmica del país”. A este comentari immediatament
s’unix el dels que recorden que el pressupost que l’Estat
dedica a l’atenció de la salut és notòriament inferior al de
l’entorn europeu. Amb la intenció de resoldre este dilema, es
va encarregar a experts de diferents àmbits −financers,
empresaris i sanitaris– elaborar un document de propostes
dirigides a millorar el finançament del sistema sanitari.
El copagament d’algunes prestacions en funció de la
renda odel patrimoni personal –el “repagament”, emfatitzen,
perquè la sanitat ja es finança a través de la cotització dels
ciutadans–és una de les possibilitats previstes en l’informe,
si bé també es tracta d’una alternativa durament rebutjada
per alguns ponents, que argumenten tant l’escàs benefici
que proporcionaria cobrar, per exemple, alguns euros per
cada visita mèdica, com el fet que es “trencaria” la
universalitat de l’assistència sanitària, ja que desanimaria
d’anar a la consulta del metge els qui tenen menys diners.
Un altre paràmetre que encarix el sistema és la
incorporació automàtica dels nous fàrmacs –sempre més
cars– a la cartera de productes finançats pel Sistema
Nacional de Salut, i plantegen que, a partir d’ara, només
s’admeten en la llista els que aporten un valor afegit i
tinguen un preu moderat.
C2 (Superior)
 2010 / JUNY / LECTURA 3
És l'univers infinit?
En el sistema del món dels antics grecs, l’esfera de les
estreles fixes és l’octava d’una sèrie d’esferes concèntriques
i transparents que giren entorn d’una Terra fixa i immòbil.
Cada una de les altres set arrossega els astres
vagabunds que a ull nu es poden observar en el cel: la
Lluna, Mercuri, Venus, el Sol, Mart, Júpiter i Saturn. Amb el
model heliocèntric de Nicolau Copèrnic publicat en 1543, el
Sol passa a ocupar el lloc central, però l’esfera de les
estreles fixes es manté.
Només 33 anys després, l’astrònom anglés Thomas
Digges publica una versió del sistema del món copernicà en
què l’esfera de les estreles fixes “s’estén infinitament en
altitud”, recuperant la idea de l’univers infinit i sense
fronteres que s’havia gestat en l’antiga Grècia. Esta idea, en
canvi, aterria alguns astrònoms de l’època, com Johannes
Kepler, que, en 1610, va afirmar: “No dubte a declarar que
hi ha al voltant de 10.000 estreles visibles. Com més n’hi ha,
més fort és el meu argument contra la infinitud de l’univers.
Si el cosmos no tinguera fi, la volta celeste brillaria com el
Sol. Este món nostre no pertany a un eixam indiferenciat
d’inenarrables universos”. La cosmologia actual admet que
l’univers observable representa només una mínima fracció
de tot l’univers. Siga o no infinit, l’univers és molt, molt més
gran que la grandària marcada per l’horitzó visible més
remot que poden veure els nostres telescopis.
Àrea d'expressió i interacció orals: texts dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià
2010 / JUNY / LECTURA 4
La interculturalitat
La diversitat cultural és un fenomen que s’ha donat en
gran manera al final del segle XX i al començament del
segle XXI.
Fins a este moment generalment era deguda a guerres,
invasions i exilis. El que és nou és l’extensió d’estos fets en
un context pacífic. Però la diversitat cultural pot tindre un
signe divers. Així cal distingir entre:
Multiculturalitat. Especialment en les grans ciutats
d’Europa i Amèrica del Nord coexistixen membres de
cultures diverses que s’establixen en territoris específics
(barris àrabs, xinesos, etc.), sovint separats. Però que hi
haja moltes cultures en un territori reduït no significa
necessàriament que es barregen o es relacionen entre si. La
multiculturalitat conserva la pròpia identitat de cada cultura,
però no produïx diàleg.
Interculturalitat. És un ideal ètic i polític. Designa el fet
que les diverses cultures s’interpenetren i compartixen
valors basats en la igualtat de drets. La interculturalitat
significa diàleg cultural i implica reconéixer la diversitat. No
és possible cap posició intercultural sense el respecte comú
dels drets humans, sobretot els de les dones i els dels més
febles.
Quan les societats són multiculturals però no
interculturals, hi solen aparéixer l’etnocentrisme, el racisme,
el xovinisme i la xenofòbia.
C2 (Superior)
 2009 / NOVEMBRE / LECTURA 1
Algues ecològiques
El sector energètic estudia des de fa alguns anys la
viabilitat de l’ús d’algues per a la producció de
biocombustibles, ja que creixen ràpidament i tenen una gran
capacitat per a acumular olis, amb els quals es podria
obtindre combustible alternatiu.
La seua contribució mediambiental també és rellevant.
Les microalgues del fitoplàncton no sols constituïxen una
font d’aliment per a molts xicotets organismes marins, sinó
que també són les principals responsables de transformar el
CO2 dissolt en l’aigua en matèria orgànica i produir oxigen,
un procés bàsic per a l’equilibri de l’ecosistema i del clima.
En el camp mèdic, les substàncies que contenen algunes
algues es podrien utilitzar en la lluita contra la leucèmia, el
melanoma o les malalties neurodegeneratives. Així, per
exemple, ja s’ha avançat molt en una investigació que té
com a objectiu obtindre un fàrmac natural contra l’Alzheimer
a partir d’una alga.
Ara bé, més conegut és l’impacte d’algunes algues en
l’alimentació. Com que són riques en àcids grassos Omega-
3, es reforça la condició que tenen d’alternativa al peix. I, de
fet, a hores d’ara ja podem trobar en el mercat algunes
algues de producció local que abans eren un producte
exclusiu d’Orient.
Àrea d'expressió i interacció orals: texts dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià
2009 / NOVEMBRE / LECTURA 2
El poder dels solters
S’anomenen singles, imparells o singulars, perquè la seua
solteria poques coses té a veure amb la que es vivia en
l’època dels seus pares. L’evolució social els ha convertit en
una espècie en auge, en una tendència que recorre el món i
guanya adeptes. Ja són molts milions de ciutadans els que
componen un corrent nou de consum.
La paraula “solter” ja no servix per a definir un fenomen
social que ni tan sols es reduïx a un estat civil. A més, les
connotacions negatives que arrossega el terme propicia un
cert rebuig a designar d’eixa manera unes persones que es
mantenen sense parella per elecció i no per resignació, i
que, en compte de despertar la compassió dels altres, són
envejats i tot. Per això es recorre a un terme anglosaxó,
single, lliure d’estigmes, que engloba solters, separats,
divorciats i viudos.
Sens dubte, estos darrers anys d’auge econòmic han
col·laborat a nodrir Europa d’un grup de solters que arriben
a la maduresa amb ganes de gastar-se els diners en viatges
i activitats de lleure, així com d’oferir-se alguns capritxos. No
és estrany que les empreses es llancen a la tasca de crear
noves estratègies de màrqueting adreçades a este col·lectiu
tan nombrós.
C2 (Superior)
 2009 / NOVEMBRE / LECTURA 3
Per què som suspicaços?
“Pensa malament i l’encertaràs”. Esta afirmació sembla
que ha funcionat en l’imaginari col·lectiu com una arma
defensiva tradicional, però en realitat no ens interessa
seguir-la com a pauta. La desconfiança és esgotadora per a
qui la patix. Com quasi sempre en els temes de la ment, ens
convé un canvi d’estratègia, un esforç de reflexió i,
generosament, intentar posar-nos en el lloc de l’altre.
Quan algú se sent habitualment atacat o ferit de manera
exagerada, o es mostra sempre hostil i irritable davant de la
majoria de les situacions que viu, poc inclinat a intimar amb
els altres per por que la informació que facilite s’utilitze en
contra seua, podem identificar estos símptomes amb un
autèntic problema de convivència.
Confiar en els altres depén clarament de la confiança que
tinguem en nosaltres mateixos. Ací és on pareix que hi ha el
problema. Una autoestima baixa porta a estar constantment
en guàrdia, a la defensiva, malinterpretant els comentaris
que ens arriben en la vida quotidiana.
Els psicòlegs coincidixen que l’origen de la suspicàcia es
troba en una educació estricta i exigent per part dels pares,
sense reforç positiu, sinó només negatiu davant dels errors.
Àrea d'expressió i interacció orals: texts dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià
2009 / NOVEMBRE / LECTURA 4
Adéu a les llicenciatures
El Pla Bolonya estructura tots els estudis universitaris
d’Europa en tres nivells consecutius comuns: grau, màster i
doctorat. En el curs 2010-2011 no podran oferir-se places
de nou ingrés en primer curs per a les titulacions de
llicenciat, diplomat, arquitecte, enginyer, arquitecte tècnic o
enginyer tècnic. Per tant, en este curs acadèmic que acaba
de començar l’estudiant es topa amb una etapa d’incertesa i
de transició entre la universitat tal com es coneixia fins ara i
la que encara ha de vindre. La disjuntiva és matricular-se en
una carrera ja adaptada o no. Entre els avantatges
principals està el de dirigir la pròpia formació cap a la senda
que marcarà un futur més especialitzat i amb un títol
homologat a Europa. Entre els inconvenients, el d’accedir a
un sistema encara imperfecte.
Tot apunta que el mercat laboral demanarà en els pròxims
anys persones amb un títol expedit per una universitat en
què s’hagen assumit i aplicat les directrius europees.
Precisament, l’èmfasi en l’adequació de l’oferta educativa a
la demanda del sector productiu és un dels recels principals
que l’adaptació al marc europeu ha suscitat entre alguns
col·lectius d’estudiants i d’acadèmics de titulacions amb un
nombre reduït d’alumnes, que veuen perillar la seua
continuïtat. Per això, han qualificat el procés de
“mercantilització de les aules”.
C2 (Superior)
 2009 / JUNY / LECTURA 1
Bicentenari d’un naturalista
L’any 2009 se celebra el segon centenari del naixement
de Darwin i els cent cinquanta anys de la publicació d’una
de les seues obres més significatives, L’origen de les
espècies, la base teòrica del corrent evolucionista de les
ciències de la vida.
Darwin va ser un naturalista anglés que va explicar que
totes les espècies han evolucionat al llarg del temps a partir
d’avantpassats comuns mitjançant la selecció natural. El fet
de l’evolució biològica va ser acceptat ràpidament per la
comunitat científica, i la teoria de la selecció natural també
va ser àmpliament acollida com la principal explicació del
procés de l’evolució en la dècada de 1930. Actualment,
constituïx la base de la síntesi evolutiva moderna i, amb
algunes modificacions introduïdes posteriorment, el
descobriment científic de Darwin continua sent el fonament
de la biologia actual, ja que proporciona una explicació
lògica de la diversitat de la vida.
Desconcertat per la distribució geogràfica de la fauna
silvestre i pels fòssils recollits, Darwin va estudiar la
transmutació de les espècies i va concebre la seua teoria de
la selecció natural en 1838. I amb la publicació de L’origen
de les espècies en 1859, va poder establir la manera que
tenen els organismes d’evolucionar per mitjà d’esta selecció.
Àrea d'expressió i interacció orals: texts dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià
2009 / JUNY / LECTURA 2
Llibres electrònics
Un llibre electrònic, el podem llegir en un ordinador
personal o en una agenda electrònica amb una bona qualitat
i definició. Però la gran novetat és l’aparició de moderns
dispositius de lectura amb pantalla de tinta electrònica. Al
contrari que les pantalles LCD, la pel·lícula de plàstic
laminat sobre la qual floten les micropartícules negres i
blanques (la tinta electrònica) no emet llum per a mostrar la
imatge i, per tant, és més descansat per a la vista. A més,
consumix molt menys, perquè, una vegada carregades, les
partícules no requerixen electricitat per a mantindre una
imatge visible des de qualsevol angle.
L’aparell en qüestió és personalitzable i possibilita
guardar tots els llibres que tinguem en una llibreria personal;
accedir immediatament a qualsevol pàgina i buscar
paraules; navegar fàcilment a través de tot el llibre amb un
índex de continguts; canviar la grandària de la lletra; crear
anotacions personals, punts de lectura, subratllats en color,
dibuixos, etc.
Els creadors han aconseguit fer de la lectura en suport
electrònic una experiència semblant a la del llibre en paper
de tota la vida. I la gran memòria interna permet
emmagatzemar, juntament amb els llibres, altres tipus
d’arxius, com ara fotos i vídeos.
C2 (Superior)
 2009 / JUNY / LECTURA 3
Abelles
En els darrers anys, molts apicultors han experimentat,
malauradament, un fenomen progressiu de decreixement
del ritme productiu dels seus bucs d’abelles. Ja fa temps
que les abelles han deixat de ser aquells animalets altament
eficients que ens sorprenien per la seua gran capacitat de
treball i sacrifici.
Què els passa, a les abelles? Per què desapareixen? De
qui és la culpa? Què estem fent malament? Moltes
preguntes i moltes possibles respostes. Estos interrogants
estan presents en la ment de l’apicultor cada vegada que
obri una arna i s’adona, amb resignació, que les abelles han
desaparegut i han abandonat la seua casa.
Molts ja coneixen este problema, els seus efectes i les
seues repercussions, però no som capaços de posar-nos
d’acord en la detecció de les causes que desencadenen la
destrucció d’una de les meravelles organitzatives més
interessants de la naturalesa, el superorganisme que
anomenem rusc o colònia.
La veritat és que les abelles ens estan dient alguna cosa,
una reflexió en veu alta, i són com un semàfor roig que no
podem desatendre. Es tracta, sens dubte, de l’animal que
viu la relació de dependència amb la naturalesa d’una
manera més intensa, i és, per tant, un bioindicador
implacable.
Àrea d'expressió i interacció orals: texts dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià
2009 / JUNY / LECTURA 4
Usura
Normalment, per usura s’entén el fet de cometre un
delicte qui presta habitualment diners amb un interés
desproporcionat o també qui obliga persones en situació de
necessitat o d’inexperiència a un contracte lleoní. Davant de
la crisi econòmica, en uns moments en què la major part de
les economies domèstiques patixen i en què la restricció del
crèdit és tan evident, molts bancs, malgrat que estiga
tolerat, cometen usura prestant diners amb un interés molt
més alt que el preu estipulat. Argumenten que ho fan pel
risc que corren amb els impagaments, però, en realitat,
l’avarícia és manifesta.
Encara són molt més greus els delictes comesos amb els
préstecs fets entre particulars. Les empreses de
finançament ràpid també han fet el salt a la xarxa amb tipus
d’interés que a vegades sobrepassen el 40%. La legislació
sobre la matèria és antiga i confusa. Davant d’esta situació,
els governs haurien de dictar les lleis oportunes per a
eradicar estos abusos i protegir les classes mitjanes i
treballadores, que, en este cas, són les més desvalgudes.
De la mateixa manera que ja han auxiliat bancs i caixes, que
durant anys han contribuït a agreujar-ne les conseqüències
amb ofertes agressives i desmesurades.
C2 (Superior)
 2007 / JUNY / LECTURA 1
El biodièsel, una alternativa al gasoil
En els últims anys, és una evidència que el petroli s’acaba i
que cada vegada resulta més car. Per estes raons, i també per
l’efecte contaminant dels seus derivats, les empreses busquen
una alternativa al petroli. Així, a poc a poc, va imposant-se l’ús
del biodièsel, un carburant d’origen vegetal que es barreja amb
el gasoil en una proporció entre el 10% i el 20%. És una
alternativa ecològica al gasoil i es produïx a partir d’olis verges
i d’altres matèries orgàniques. Va començar a utilitzar-se al
principi dels anys 90, i des de llavors el seu ús no ha parat
d’augmentar.
El principal avantatge d’este carburant és que no fa mal al
medi ambient, ja que s’extrau de matèries primeres renovables
i no conté quasi gens de sofre, fet que evita les pluges àcides i
l’efecte hivernacle. Durant la combustió, allibera la mateixa
quantitat de CO2 que les plantes absorbixen en el creixement.
Tampoc conté benzé ni substàncies cancerígenes i és
fàcilment biodegradable.
Ara per ara, el biodièsel s’ha convertit en l’únic combustible
alternatiu per als motors que funcionen amb gasoil. Es pot
usar en vehicles dièsel amb una senzilla modificació en els
conductes que van del depòsit al motor. Estos han de ser d’un
plàstic especial, no de cautxú, el qual deteriora este producte.
D’altra banda, la normativa europea ha fixat la introducció
dels biocombustibles en el conjunt de combustibles
d’automoció en un 5,75% per al 2010. Actualment estem en un
2%.
Àrea d'expressió i interacció orals: texts dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià
2006 / JUNY / LECTURA 1
Creixen els maltractaments a ancians
Les dades que aporten els informes més recents i les
enquestes realitzades a Europa i als EUA sobre els
maltractaments als ancians confirmen, a pitjor, un panorama
que ja se sospitava inquietant. Segons els diferents
informes, en qualsevol país hi ha desenes de milers de
persones majors de 65 anys que patixen abusos. Abusos de
la família, del personal dels geriàtrics o dels auxiliars
contractats per a assistir-los privadament. Quan les víctimes
s’atrevixen a parlar-ne, mencionen tota classe de vexacions,
des de colps o maltractament verbal sistemàtic, a violacions
sexuals, passant per les estafes econòmiques per a
sostraure’ls els béns tant si tenen capacitat de discernir com
si no. És un maltractament que mereix tanta atenció com el
que s’exercix contra les dones i els menors. Així ho regula,
a més, la llei sobre violència domèstica.
Denunciar els casos de violència contra les persones
majors és important. Però, perquè la denúncia siga eficaç,
cal elaborar millors protocols de detecció de símptomes
d’abús i protegir les víctimes de les represàlies. Ara que es
coneix l’amplitud del problema, l’autoritat judicial ha de
dictar models de vigilància que pal·lien el desemparament
dels ancians maltractats.
C2 (Superior)
 2005 / JUNY / LECTURA 1 2004 / JUNY / LECTURA 1
Racionalitzar els horaris El cotxe del futur
La Fundació Independent va emprendre ja fa tres anys Un ciutadà de Requena, de 16 anys, guanya un premi
una activitat que té com a objectiu la racionalització, la a Califòrnia pel disseny del cotxe del futur en forma
normalització dels horaris en relació amb els dels altres d’embarcació de recreació anomenat Lotus Eslora
països europeus. Un tema no gens fàcil i complex al qual
Miguel Ángel Iranzo acaba de guanyar el certamen anual
s’ha d’afegir la inèrcia i els hàbits creats des de fa molts
internacional Motor Trend International Desing Contest, en
anys, encara que no tants. Només cal recordar que fins al
la seua categoria de jove menor de 17 anys. En el concurs,
voltant de 1920 els nostres horaris i hàbits, de treball i de
organitzat per esta revista amb seu a San Francisco, han
menjars, eren similars als dels altres països europeus.
participat més de 2.500 dissenyadors de vehicles de tot el
Cal aconseguir uns horaris més racionals que ens món.
permeten una millor qualitat de vida, unes relacions familiars
Comenta que es va inspirar en el disseny d’una barca un
més intenses i un enfortiment de la societat civil. Al nostre
dia en què, quan estava ajudant la seua família en les
parer, la dona és la gran perjudicada pels horaris actuals. La
vinyes, va alçar el cap i va vore els camps rojos de
creixent incorporació de la dona al mercat laboral implica
Requena, "estaven com un mar blau per les sals de sulfat.
que, amb els horaris vigents, li siga molt difícil i problemàtica
Un mar, una barca. Buscava un motiu d’inspiració per al
la conciliació de la vida personal i familiar amb els horaris
disseny del cotxe i el vaig trobar".
escolars i comercials, sense oblidar la doble càrrega de
faena: la de dins i fora de casa. Per això, és urgent aplicar El concurs consistia a "dissenyar un cotxe de carreres
normatives que permeten solucionar esta situació i portar a per a l’any 2020. Se suposa que en l’any 2020 no hi haurà
cap, alhora, campanyes per a la coresponsabilitat de les cotxes de gasolina i el meu disseny funciona amb hidrogen
parelles en les tasques domèstiques. per una pila de combustible. Esta trau electricitat de
l’hidrogen i els residus són vapor d’aigua. Un cotxe amb
Un altre punt essencial per a la racionalització dels horaris
contaminació de gasos nul·la i sense sorolls".
es troba en la mala aplicació del concepte de productivitat.
No es tracta de passar-se més temps al lloc de treball, sinó
d’aconseguir més rendiment.

Àrea d'expressió i interacció orals: texts dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià C2 (Superior)