Tema 4.

Les ones (correspon al tema 6 del teu llibre)

 ÍNDEX

4.1. Què és una ona?

4.2. Tipus d’ones

4.3. Magnituds característiques de les ones

4.4. Ones estacionàries

http://concurso.cnice.mec.es/cnice2005/56_ondas/index.htm
 D1
http://web.educastur.princast.es/proyectos/fisquiweb/Laboratorio/Ondas1/LabOndas1.htm

4.1. Què és una ona?

Una ona és una pertorbació que es propaga de veí a veí, sense transport
de matèria, però amb transport d’energia.

TRANSPORTA
ONA ENERGIA

La pertorbació produïda en un
extrem de la corda es propaga
per cada punt de la corda.

Cada punt de la corda es queda

en el mateix lloc (NO HI HA
TRANSPORT DE MATÈRIA), el
que avança i es propaga és la
PERTORBACIÓ o ONA.
 D2

Cada fotografia mostra com

l’ona o pertorbació es
propaga a través de la corda.
 D3

Les ones en la superfície de l’aiga, una ona sonora (so) o una ona sísmica són
exemples d’ones en 2 o 3 dimensions.
 D4

4.2. Tipus d’ones

Les ones es poden classificar:

Mecàniques
segons el medi
Electromagnètiques

Unidimensionals

segons la dimensió Bidimensionals

Tridimensionals

Longitudinals
segons la direcció
Transversals

Tipus d’ones segons el medi
Mecàniques
Són les ones que necessiten un medi per
propagar-se.
Exemples:
- Les ones produïdes en una corda
(es propaguen a través de la corda)
- Les ones produïdes en un llac quan
llancem una pedra.
(es propaguen a través de l’aigua).
D5
Electromagnètiques
Són les ones que NO necessiten
un medi per propagar-se.
Exemples:
- La llum visible es propaga en
forma d’ones i no necessita cap
medi ja que es propaga del Sol
cap a la Terra a través de l’espai.
 D6

Tipus d’ones segons la dimensió de propagació

Unidimensionals Bidimensionals Tridimensionals

Són les ones que es Són les ones que es Són les ones que es
propaguen en una propaguen en un pla. propaguen per l’espai,
direcció. és a dir, en tres
dimensions.
Exemples:
Exemples:
- Les ones que es Exemples:
- Les ones que es produeixen en un
produeixen en una estanc quan llancem - El so o ona sonora
corda una pedra. (quan parlem en una
(es propaguen en la habitació el so es pot
direcció horitzontal) escoltar en qualsevol
punt de l’habitació)

- La llum visible
 D7

Tipus d’ones segons la direcció de propagació

Longitudinals Transversals

Les partícules del medi oscil·len Les partícules del medi oscil·len
o vibren en la mateixa direcció o vibren de forma perpendicular a
que la de propagació de l’ona. la de propagació de l’ona.

Exemple: Exemple:
- El so - La llum
- El exemple de la figura - El exemple de la figura
 D8

Exercici 1. Indica dos exemple d’ones mecàniques i dos exemples d’ones

electromagnètiques.

Exercici 2. Quins tipus d’ones són les ones del mar? Raona la teva resposta.

Exercici 3. Es poden propagar les ones electromagnètiques per un medi que no sigui
el buit? Raona la teva resposta.

Exercici 4. Quina diferència hi ha entre una ona produïda en una corda i el so?
 D9

4.3. Magnituds característiques de les ones:

elongació
període
Velocitat d’ona
amplitud freqüència
Longitud d’ona

REPRESENTACIÓ DE L’ONA EN UN INSTANT DE TEMPS:

direcció de propagació de l'ona

eix y
(l'estat de 20
vibració,
en m) 10
0
5 15 35 eix x (cadascun dels punts de la corda)
-10 25
-20
 D10
elongació amplitud Longitud d’ona

REPRESENTACIÓ d’una ONA EN UNA CORDA EN UN INSTANT DE TEMPS

direcció de propagació de l'ona

eix y
(elongació o Longitud d'ona
estat de
14
vibració, en m)
7 Amplitud
posició d'equilibri 0
5 15 35 eix x (cadascun dels punts de la corda)
-7 25
-14

Elongació (y) Estat de vibració d’un punt de l’ona.

Ex. El punt de la corda x = 20 m es troba en l’estat de vibració y = 0 m.

El punt de la corda x = 12,5 m es troba vibrant en y = 7 m.

Estat màxim de vibració d’un punt de l’ona.

Amplitud, A
Ex. L’ona té una amplitud de A = 14 m.

Distància entre dos punts d’ona que es troben en el

Longitud d’ona (λ) mateix estat de vibració.

Ex. La longitud d’ona λ = 20 m

 D11

Exercici 5. Simulació de la pàgina web:

http://web.educastur.princast.es/proyectos/fisquiweb/Laboratorio/Ondas1/LabOndas
1.htm
MESURANT AMPLITUDS
El costat del quadre val 0,5 m
 D12

Exercici 6. Simulació de la pàgina web:

http://web.educastur.princast.es/proyectos/fisquiweb/Laboratorio/Ondas1/LabOndas
1.htm
MESURANT LONGITUDS D’ONA

6,96 m

6,96 m
 D13

Exercici 7. Observa les ones següents:

a) Quina té una longitud d’ona més gran?

b) Quina té una amplitud més elevada?

c) Quina és la relació entre les amplituds de les ones A i B?

d) Quina és la relació entre les longituds d’ona?

 D14
període freqüència

El temps que triga un punt de l’ona en fer una oscil·lació completa (pujada-
Període, T baixada-pujada).

També es defineix com el temps que triga l’ona en recorre una distància
equivalent a la seva longitud d’ona.

T = 1,2 s
 D15

Ens fixem en un punt de l'ona i veiem com vibra amb el temps

eix y
(elongació o Període (temps que triga el punt de l'ona en fer una oscil·lació completa)
estat de
14
vibració, en m)
7 Amplitud
posició d'equilibri 0
5 15 35 t (en s) T = 20 s (el punt triga 20 s
-7 25
-14
en fer una oscil·lació
completa)
Exercici 10. Observa les ones següents:

Quina té un període més llarg?

 D16
període freqüència

El nombre d’oscil·lacions completes que fa un punt de l’ona en 1 segon.

freqüència, f
La seva unitat en el SI és s-1 o Hz (Hertzs)

Ex. Si un punt de la corda fa en 1 segon 4 oscil·lacions

completes, la f = 4 Hz.

1 1
f= T=
T f

Ex. Si el període d’una ona val T = 1,2 s. Quan val la seva freqüència?

1
f= = 0,83 Hz (en 1 s fa 0,83 oscil·lacions, no arriba ni a
1,2 s fer una oscil·lació completa)
 D17

Exercici 11. Calcula el període i la freqüència de l’ona representada:

y T=4s
(elongació o
estat de
vibració, en m)

posició d'equilibri 0
7 t (en s)
1 3 5

El període val T = 4 s

1
f= = 0,25 Hz
4s
 D18

Velocitat de propagació de l’ona

Marquem dos punts de l’ona

8m
Quan l’ona arriba primer punt
encenem el cronòmetre
t=0s

Quan l’ona arriba al segon punt

parem el cronòmetre
t=2s

Velocitat de propagació de l’ona L’espai recorregut per 8m

l’ona entre el temps v= = 4 m/s
2s
e que tarda l’ona a
v= recórrer aquest espai
t
 D19

El dibuix representa l’ona en diferents instants de temps.

λ=3m
Quan l’ona ha recorregut un espai
igual a longitud d’ona
8m
e=λ

el temps que ha passat és igual al

període

t=T

e λ
v= v= v= λ·f
t T

3
v= = 2,5 m/s Velocitat de propagació de l’ona
1,2
 D20

Exercici 12. Es llança una pedra al llac i crea una ona que tarda 8 s a recórrer 16 m.
Quina és la velocitat de l’ona? Si la distància entre dues crestes de la pertorbació és
d’1m, quin és període de l’ona? Quina és la freqüència de l’ona?
 D21

Exercici 13. En un moment donat, una corda té la forma que descriu la taula següent.
Sabent que l’amplitud és de 6 cm, dibuixa l’ona que forma la corda i troba la longitud
d’ona.

x (cm) 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
y (cm) 0 5 5 0 -5 -5 0 5 5 0 -5
 D22

Exercici 14. En Marc ha fet una marca en una corda i mentre vibrava ha fet 6
fotografies, una cada 2 s. Ha mirat l’alçada de la marca en cada fotografia i ha escrit
la taula següent. Sabries dibuixar el moviment de la marca segons cada instant de
temps? Digues quin és el període de l’oscil·lació.

t (s) 2 4 6 8 10 12 14 16 18
y (cm) 15 0 -15 0 15 0 -15 0 15
 D23

Exercici 15. Dibuix el gràfic d’una ona que té freqüència 0,2 Hz.

Exercici 16. Dibuix el gràfic d’una ona que té longitud igual a 2 m.

 D24

4.4. Ones estacionàries

Les ones estacionàries és una cas particular d’ones que es formen en els instruments de
corda o de vent.

Correspon a la superposició de dues ones: una ona incident i l’ona

reflectida donant lloc a una ona resultant que NO viatja o NO es
propaga: L’ONA ESTACIONÀRIA.

ONA INCIDENT

ONA REFLECTIDA
 D25

ONA INCIDENT

ONA REFLECTIDA

ONES ESTACIONÀRIA (s’anomena així

perquè no es propaga sembla que
estigui “glaçada”).
 D26

REPRESENTACIÓ D’ONES ESTACIONÀRIES EN UNA CORDA

Nodes· Són els punts que estan en repòs tota l’estona (amplitud zero)
Ventres· Són els punts que vibren amb una amplitud màxima.