Àrea 1 Comprensió, expressió i interacció escrites
PROVA MODEL C1 / C2
Àrea 1. Comprensió, expressió i interacció escrites
1 Llig aquest article de Josep Daniel Climent. N’hem eliminat cinc fragments. Tria dels fragments A-G el que millor
s’adequa a cada buit (1-5). Has de tindre en compte que hi ha dos fragments que no corresponen a cap buit.
Cent anys de la Gramàtica Elemental de la Llengua Valenciana de Lluís Fullana
Josep Daniel Climent
El 8 de novembre de 1915 s’acabava d’imprimir a l’es-
tabliment de Federico Domènech la Gramàtica Elemen-
tal de la Llengua Valenciana, obra del menoret franciscà
Lluís Fullana i Mira, patrocinada pel Centro de Cultura
Valenciana. La iniciativa de l’edició de l’obra va partir de
Teodor Llorente, membre de la Junta de Govern del CCV,
que va proposar que la redactara Fullana, impulsor de
les anomenades Normes de 1914, aprovades encara no
feia un any per Lo Rat Penat, amb una clara maniobra
del valencianisme conservador d’elaborar un corpus gra-
matical tan allunyat com fóra possible del que aprovà a
Catalunya l’Institut d’Estudis Catalans. (1)
El cos de l’edició, de 500 exemplars, fou de 750 pes-
setes, que va sufragar el Centro de Cultura Valenciana.
A Barcelona s’enviaren més de cinquanta llibres que van
ser venuts en la llibreria Domènech, i bastants exemplars
van ser distribuïts per la Libreria Fé, de Madrid (2)
2
L’obra s’inicia amb una dedicatòria de Fullana «Al il·
lustre Directori del Centre de Cultura Valenciana», on parla
de la intenció que té de contribuir al renaixement de la
llengua amb la confecció de l’obra, i al mateix temps re-
coneix la provisionalitat del seu treball, atés que consi-
dera que «no creem haver fet una tasca perfecta, ni molt
menys, però serà un ensaig que podrà servir de base, fe-
tes les degudes esmenes, a una Gramàtica completa que
deurà publicarse en temps no llunyà, pera que puga satis-
fer les necessitats dels nostres escriptors».
Teodor Llorente i Falcó justifica en el pròleg la impli-
cació del CCV en l’edició de la gramàtica, atés que consi-
dera un deure que l’entitat contribuïra al renaixement de
la societat valenciana, i la millor manera d’aconseguir-ho
era «mamprendre la publicació de aquelles obres didàc-
tiques de nostra llengua, i entre elles la de la gramàtica,
que constitueixen desde fa temps una necessitat molt
sentida».
En la introducció, Fullana defineix el terme valen-
cià, i presenta una de les més conegudes declaracions de
l’autor sobre la identitat del valencià, on reconeix explí-
citament la unitat lingüística entre valencians, catalans
i mallorquins, al mateix temps assenyala les diferències
existents entre cada varietat:
«Valencià és la llengua parlà en la major part de l’antic
Reine de València, i perteneix al grup romànic de les llen-
gües d’inflexió indo-europees, germana del castellà, fran-
cés, italià, portugués i rumànic.
No és llengua essencialment diferent del català i ba-
leàric. Rònegament existixen certes diferències dialec-
tals, pròpies de les regions valenciana, catalana i baleàri-
ca; més nostra llengua té per distintiu especial la dolçor
i la suavitat en sa fonètica i la vivea, moviment, gràcia i
energia en l’expressió.»
La publicació de la Gramàtica Valenciana de Fullana
va ser, en general, ben acollida inicialment. Fins i tot,
les joves generacions d’autors valencianistes estaven ex-
pectants per la positiva notícia de la seua aparició, com
manifestaven a través de la revista Pàtria Nova, però, ben
prompte, les expectatives creades van desaparéixer, i van
ignorar i rebutjar el treball de Fullana en veure que s’allu-
nyava excessivament de la normativa aprovada per l’Ins-
titut d’Estudis Catalans.
Àrea 1 Comprensió, expressió i interacció escrites PROVA 11

PROVA MODEL C1 / C2
(3) Evidentment, la van seguir Lo Rat Penat i el
Centro de Cultura Valenciana, en les seues publicaci-
ons en valencià, com la revista Germania, o en les ac-
tivitats que organitzaven, com els concursos d’escrip-
tura valenciana. També el Centro Escolar y Mercantil
va adoptar les regles ortogràfiques de Fullana, tant en
la revista Oro de ley com, posteriorment, en la revista
Cultura Valenciana. Un autor dels pocs que va seguir
les indicacions de la Gramàtica de Fullana va ser el Pare
Andreu Ivars en els seus estudis d’investigació histò-
rica. (4)
En definitiva, l’intent de Fullana i dels regionalistes
conservadors d’adoptar unes normes ortogràfiques i gra-
maticals fou un estrepitós fracàs, al qual contribuí pode-
rosament el fet que abandonaren el consens aconseguit
durant la Renaixença de reconeixement de la unitat de
la llengua catalana. (5) I, per altra banda, les joventuts
valencianistes, veient la impossibilitat d’arribar a unes
mínimes posicions comunes, es decantaven progressi-
vament per l’adopció de la normativa fabriana en publi-
cacions com Pàtria nova, El Cuento del Dumenche, Nostra
Novel·la o Taula de Lletres Valencianes.

(   ) A. Amb posterioritat, calia difondre les normes i atorgar-los una certa oficialitat, més enllà del suport que una
entitat com Lo Rat Penat li poguera conferir.
(   )  B. Les sessions de treball començaren de seguida, l’abril d’aquell mateix any.
(   )  C. De fet, l’edició es va esgotar en poc de temps.
(   )  D. És per això que la influència que va tindre sobre els autors valencians va ser més aïna escassa.
(   )  E. El treball coincideix amb una època de producció històrica i filològica a vegades poc acurada del franciscà de
Benimarfull.
(   )  F. encara que, segons Sanchis Guarner, ho feia més per «disciplina monàstica» que per convenciment, atesa la
seua pertinença a l’orde franciscà.
(   )  G. Els sectors ratpenatistes, principals usuaris de la nova normativa, continuaran emprant majoritàriament el
castellà en els seus escrits.

2 Tria una de les dues opcions i redacta un text amb una extensió entre 200 i 220 paraules. Nota: l’excés o el defecte
en el nombre de paraules pot penalitzar.

Opció A. El canvi climàtic és una realitat inqüestionable.
El cicle de les estacions sembla alterat definitivament,
han quedat reduïdes a dues, quan fa calor és intensa i les
pluges desapareixen, i quan apareixen ho fan de manera
torrencial. Fins i tot la flora i la fauna estan mudant.
Redacta un text d’opinió personal en el qual exposes ar-
guments i destaques els aspectes següents:
• Els efectes nocius del canvi climàtic.
• Impacte en la flora i en la fauna, desorientada i sense
capacitat d’adaptació.
• Maneres d’aturar el canvi climàtic.
• Iniciatives per a actuar localment i fer canvis globals.
Opció B. El sectors econòmics no es cansen de repetir que
calen universitaris formats per a millorar un mercat laboral
cada vegada més exigent i especialitzat. Tenim la generació
més ben formada de la història, però el que és ben cert és
que molts universitaris es veuen abocats a l’èxode.
Redacta un text per al teu grup de companys i companyes
de treball sobre el tema on deixes clara la teua opinió.
Has d’incloure-hi els aspectes següents:
• Fuita de cervells a l’estranger.
• Mesures per al retorn dels més ben formats.
• Hi ha aplicació dels estudis, però no hi ha inversió en
investigació.
• Europa es beneficia dels nostres estudiants i ens ho re-
torna en divises.

3
Àrea 1 Comprensió, expressió i interacció escrites
PROVA MODEL C1 / C2
3 Redacta un resum, amb una extensió entre 170 i 190 paraules, en el qual
destaques les idees principals de l’article següent, ja que la pàgina web
on l’has de publicar t’ha limitat l’espai. Nota: l’excés o el defecte en el
nombre de paraules pot penalitzar.

Ruta literària: Ramon Llull

Un recorregut per Mallorca
Ramon Llull va nàxer a Ciutat de Mallorca cap a 1232. Llull va conéixer la
natura, s’hi va compenetrar i va deixar els primers versos paisatgístics. L’es-
criptor es va retirar a la muntanya de Randa on va tindre la revelació del seu
sistema filosòfic; poc després va fundar el Col·legi Missional de Miramar i va
cantar els seus paisatges, paradigmàtics de la serra de Tramuntana. La ruta
ideada per Gaspar Valero recorre aquests espais.
La ruta literària comença a la plaça Major de Palma. A la façana de l’edifici
de l’angle nord de la plaça hi ha una làpida que recorda el lloc on, segons la
tradició, es trobava la casa natal de Ramon Llull. A l’església parroquial de
Santa Eulàlia se situa la llegenda de l’entrada del jove Llull quan perseguia
una bella dama de la qual s’havia enamorat que el poeta Joan Alcover i Mas-
pons en fa referència al poema «Mallorca i Ramon Llull». La parada següent
és al sepulcre de Llull que se situa en la segona capella radial de la capçalera
de la basílica de Sant Francesc. Hi està relacionada l’estrofa del Cant de Ramon
que parla de manera autobiogràfica de la vellesa.
El següent espai d’interés és el passeig de Sagrera on es troba el mo-
nument que la ciutat de Mallorca va aixecar en honor a Llull. La passejada
també proposa arribar fins al monestir cistercenc de Santa Maria de la Real
on l’escriptor hi va fer una estada llarga hi va escriure alguna obra, com el
Llibre d’Ave Maria, el treball titulat L’art abreujada d’atrobar Veritat i el Llibre
del gentil e dels tres savis. En el centre del claustre, hi destaca una imatge de
Ramon Llull.
Un altre espai remarcable és l’antic monestir de Miramar, entre Vall-
demossa i Deià, poc abans de Son Marroig. El 1276 l’escola missional de
Miramar va ser creada pel rei de Mallorca Jaume II, a instàncies de Ramon
Llull. En el Blanquerna, datat cap al 1283, Ramon Llull esmenta explícita-
ment Miramar. També ho fa en una estrofa del poema «Cant de Ramon».
El santuari de Cura, al cim de la muntanya de Randa, al terme municipal
d’Algaida, és un indret lul·lià. En el centre del frontó hi ha l’escut dels fran-
ciscans i la mitja lluna lul·liana. També hi ha una inscripció que reprodueix
un versicle de l’obra Blanquerna, de Ramon Llull: «Amable fill, saluda Nostra
Dona, qui és salut e benedicció nostra». En el portal de les estances conven-
tuals hi ha un nínxol que conté una imatge de Ramon Llull sobre l’escut dels
franciscans. L’església acull la imatge de la Mare de Déu de Cura i també una
imatge de Llull.
L’últim espai de la ruta literària és el cim del puig de Randa on hi ha una
cova situada alguns centenars de metres a ponent del santuari, en la qual Ra-
mon Llull hi va passar una temporada de retir i es va produir la il·luminació
de Randa. Aquest fet va generar la llegenda de la Mata Escrita, segons la qual
el sistema filosòfic del Doctor Il·luminat li va ser revelat sobrenaturalment
per via d’una mata amb caràcters escrits. L’any 1275, Ramon Llull va fer col·
locar a la cova un altar dedicat a la Mare de Déu, posteriorment anomenada
Nostra Senyora de Cura.

4
Àrea 2 Estructures lingüístiques PROVA 11

PROVA MODEL C1 / C2
Àrea 2. Estructures lingüístiques
4 Llig el text següent i emplena els espais buits amb una o dues paraules perquè el text siga correcte i adequat. Hi
ha buits que s’han d’omplir amb la informació que hi ha entre parèntesis. Fixa’t en l’exemple.

Símptomes biològics del canvi climàtic

Josep Peñuelas
Ens podem preguntar si nosaltres, els humans,
també notem el canvi climàtic. (0) El notem
–o    (1)    afecta– en la mesura que afecta els
ecosistemes i l’   (2)    (ambient, voltants im-
mediats) en què vivim, com una espècie més. Ens afec-
ta de manera diversa, depenent de la nostra exposició,
sensibilitat i capacitat d’adaptació. Per tant, l’efecte varia
amb la nostra localització geogràfica i les nostres condi-
cions socials, econòmiques i ambientals. Com sempre,
els més perjudicats són els països més pobres. D’una
banda, perquè les seues economies depenen majoritària-
ment d’activitats com l’agricultura, que són especialment
sensibles al canvi climàtic. D’altra banda, perquè tenen
poca capacitat d’adaptar-se a canvis com l’augment del
nivell del mar o la    (3)    (temporada llarga de
temps sec), i, a més, no tenen recursos sanitaris adequats
per poder reduir el risc creixent de malalties relacionades
amb el canvi climàtic, com la malària.
Dins de la rica Europa, les zones mediterrà-
nies o les regions    (4)    (de l’Àrtic) sem-
blen les més vulnerables. Els ciutadans més afectats
són els que tenen les activitats més sensibles al cli-
ma (agricultors,    (5)     [treballador del
bosc], hotelers o pescadors, per exemple), i els qui vi-
uen en    (6)     (espai de terra que els al·lu-
vions d’un riu formen en la desembocadura), àre-
es    (7)     (de la costa) o petites illes amb
un risc superior de patir d’   (8)    (espai
cobert d’aigua) i de desplaçaments per pujada del ni-
vell del mar. Ací, al nostre país, disminueix la hu-
mitat del    (9)     (terreny) i el subminis- de collita, la durada de l’estació de creixement, el risc
trament d’aigua, amb els problemes consegüents de    (13)     (rosada, glaçada), l’epidemiologia
que    (10)    pot haver (per a l’agricultura, el risc de les plagues, la distribució i quantitat dels tractaments
d’incendis o el turisme, per exemple). Les temperatures amb pesticides, la qualitat dels productes…
altes i les    (11)    (aparició sobtada d’alguna Tots aquests exemples ens recorden que és molt
cosa en gran quantitat o intensitat) de calor poden afec- probable que el canvi climàtic afecte el benestar dels
tar les tradicionals destinacions turístiques de l’estiu, i ciutadans, la distribució de la riquesa i les oportu-
les condicions menys segures de neu a les estacions d’es- nitats de desenvolupament. I com que això preocu-
quí poden fer malbé el turisme    (12)    (de pa, o almenys    (14)    preocupar la socie-
l’hivern). Només com a exemple, els agricultors ve- tat,    (15)    d’endegar polítiques i pràctiques
uen i veuran com l’escalfament afecta la idoneïtat dels ciutadanes que ajuden a minvar aquest escalfament pro-
conreus que practiquen a les seues terres, el potencial gressiu i les conseqüències que comporta.

Text adaptat de Medi ambient. Tecnologia i Cultura 32 (2002)

5
Àrea 2 Estructures lingüístiques
PROVA MODEL C1 / C2
5 Ompli els espais buits amb la paraula o paraules adequades, segons la definició que es dóna per a cada cas. Fixa’t
en l’exemple que hi ha al començament (0).

Per què canvia, el clima?

16/11/2015
Josep Calbó

De la mateixa manera que un cotxe modifica la (0) velocitat si passa d’anar per pla a emprendre una rampa de
pujada o si hom prem l’accelerador, el clima de la Terra canvia si els equivalents climàtics al pendent o a la força de
tracció del motor modifiquen el seu valor, siga per la causa que siga. Abans d’explicar quins són els factors que confi-
guren el clima de la Terra, i si estan o no canviant, és bo que ens aturem a definir el concepte clau d’aquest article: el
clima. Hom pot dir que el clima és l’estadística de l’   (1)       (2)    al llarg d’un període relativa-
ment llarg de temps cronològic i per a un determinat territori. Així, l’àrea per a la qual es defineix el clima pot ser tan
petita com uns pocs quilòmetres quadrats (en aquest cas, sovint es parla de microclima). Però és més habitual parlar
de clima d’un territori més    (3)   , limitat o no políticament, on les característiques geogràfiques i meteo-
rològiques siguen més o menys    (4)    (la Mediterrània occidental, el Sàhara…).
Pel que fa a les variables que s’inclouen en una climatologia, sovint es limiten a la    (5)    de l’aire
i la    (6)   . Però es poden fer estudis climàtics de moltes variables més: el    (7)   , la radia-
ció    (8)   , la    (9)   … o combinar-les per tal d’obtindre una descripció més completa. En relació
amb la caracterització estadística, el més simple és limitar-la a la mitjana corresponent a una determinada base tem-
poral (   (10)   , per exemple) però una descripció completa del clima requereix també la de les variacions
al llarg de l’any i dels extrems de les distribucions; és a dir, els fenòmens que es donen extraordinàriament però que
poden tindre efectes rellevants.
Text adaptat de Mètode: https://metode.cat/revistes-metode/article/per-que-canvia-el-clima.html

(0) Relació entre l’espai recorregut i el temps utilitzat (6) Aigua, en forma líquida o sòlida, que procedeix
a recórrer-lo. de l’atmosfera i es deposita sobre la superfície
(1) Temps; estat de l’atmosfera en un lloc i un mo- terrestre.
ment determinats. (7) Moviment de l’aire.
(2) De la meteorologia o que hi té relació. (8) Del sol.
(3) De grans dimensions. (9) Extensió del cel cobert per núvols.
(4) Compartides, generals. (10) Que dura un any.
(5) Grau de calor o de fred de l’atmosfera en un lloc.

6 A continuació hi ha cinc parelles d’oracions. Parteix de la primera per a emplenar els espais buits de la segona, de
manera que les dues tinguen el mateix significat. El que escrigues en l’espai buit de la segona oració no pot ser
exactament igual al que hi ha en la primera. Si no cal posar-hi res, indica-ho amb el signe Ø. Fixa’t en l’exemple (0).

0. No li preguntes pel resultat de la prova.

De veritat: és millor que no li ho preguntes.
1. Tinc molts amics a Godella.
     tinc molts, perquè és allà on vaig fer els estudis superiors.
2. Des del corredor vaig veure un home amb bata blanca i un estetoscopi. Probablement era el metge que m’atendria.
Des del corredor vaig veure un home amb bata blanca i un estetoscopi.       ser el metge que m’atendria.
3. No sé si dur a Miquel tot el que s’ha deixat a ma casa.
No sé si dur          tot.
4. El concert estava ple a vessar: no hi cabia ni una agulla.
El concert estava ple       : no hi cabia ni una agulla.
5. Tot el que hi ha mal escrit s’ha de refer.
Tot el que s’ha escrit       , s’ha de refer.

6
Àrea 3 Comprensió, expressió i interacció orals
PROVA MODEL C1 / C2
Àrea 3. Comprensió, expressió i interacció orals
Escoltaràs un text dues vegades. Tindràs temps entre la primera i la segona vegada per a respondre a les preguntes.
7  (Àudio 30) A continuació escoltaràs un reportatge radiofònic. Tria per a cada afirmació l’opció (a, b o c) que
més s’adiga amb el contingut de l’enregistrament.
1 L’objectiu del Grup Intergovernamental d’Experts so-
bre Canvi Climàtic (IPCC) en la trobada a Oslo va ser…
a) remarcar la importància del medi ambient i del canvi
climàtic en el món de la comunicació, la política, els
negocis, la comunitat científica i la societat civil.
b) millorar l’eficàcia i l’impacte de les activitats contra el
canvi climàtic.
c) estudiar la manera d’aconseguir una millor comuni-
cació del que s’hi tracta.
2 Sobre les causes del canvi climàtic…
a) no estan del tot clares per a la comunitat científica.
b) es deuen al forat de la capa d’ozó.
c) la majoria dels europeus accepta que l’activitat hu-
mana n’és la responsable.
3 Segons James Painter, què pot millorar en la comuni-
cació de l’IPCC?
a) L’ús d’un llenguatge més especialitzat o el disseny
d’una estratègia en línia més accessible per a la ciuta-
dania.
b) La presència d’experts destacats en la trobada.
c) El disseny d’una estratègia efectiva a través d’Internet
i l’adaptació del llenguatge perquè no siga tan especi-
alitzat.
4 Segons Andrew Revkin, els especialistes de quina àrea
que podrien aportar respostes a les qüestions que s’hi
plantejaven?
a) De comunicació ambiental.
b) De ciència dels mitjans de comunicació.
c) De ciència de la comunicació audiovisual.
PROVA 11
5 En la comunicació del canvi climàtic intervenen qües-
tions…
a) simbòliques, científiques i ideològiques.
b) culturals, simbòliques i científiques.
c) simbòliques, culturals i ideològiques.
6 Per a Robert Brulle, què permetria entendre que la co-
municació sobre el canvi climàtic es troba incrustada
en dinàmiques institucionals i culturals?
a) Un tractament interdisciplinari de trobades i reuni-
ons com les de l’IPCC.
b) Debatre públicament i d’una manera ben informada
sobre el canvi climàtic.
c) Aconseguir que les democràcies siguen més sòlides i
més ben formades.
7 Quina opció no és una conclusió de la trobada?
a) Millorar la claredat dels informes de l’IPCC.
b) Centrar-se, precisament, en l’estudi del canvi climàtic.
c) Definir les relacions amb els mitjans de comunicació.
8 Una de les conclusions de la trobada és…
a) que l’IPCC es reunisca novament, i canvie els compo-
nents de l’entitat.
b) que cal que els autors dels informes de l’IPCC es reu-
nisquen amb investigadors de la comunicació cientí-
fica.
c) que cal corregir 25 anys de fracàs amb millores psico-
lògiques i tècniques en l’IPCC.
7
Àrea 3 Comprensió, expressió i interacció orals
PROVA MODEL C1 / C2
8 Has de fer un monòleg sobre el tema que proposem. Llig la introducció del tema, tria les idees que consideres i,
si vols, afig-ne de pròpies.

L’ecoturisme
El turisme ecològic o ecoturisme és un conjunt d’activitats turís-
tiques enfocades a la preservació del medi que acull els viatgers.
No es tracta, simplement, d’un turisme en contacte amb la natura,
sinó d’una manera en què el viatger interactua amb el lloc visitat i
participa en la conservació i en la millora de la qualitat de vida
de la població. Quins beneficis pot aportar aquesta manera de
viatjar?

Idees
– Turisme que minimitza l’impacte negatiu que genera.
– Construcció de respecte i consciència ambiental i cultural.
– Creació de sensibilitat cap al clima polític i social dels països re-
ceptors.
– Suport dels drets humans.
– Èmfasi en la participació local i en els negocis de la població
rural.

9 Has de mantindre un diàleg amb un altre aspirant sobre la situació comunicativa que es proposa. Al final podeu
arribar a un acord.
– Llegiu la introducció del tema i les idees que heu de defensar tot respectant el paper que vos atorga la proposta.
– Mostreu-vos-hi participatius. Les intervencions han de ser equilibrades; eviteu donar respostes massa curtes i mos-
treu-vos participatius com ho faríeu en una conversa habitual.
– Si ho creieu convenient, podeu acabar amb un acostament d’opinions justificat.

Situació comunicativa
PERSONA A
Tema
Les investigacions més recents en el camp de la genètica
podrien permetre, per exemple, decidir el sexe, el color
dels ulls o les malalties hereditàries del nounat. Partici-
paesen una tertúlia radiofònica en què et mostres com-
pletament partidari de deixar que els pares decidisquen
sobre aquests aspectes, però has de discutir-ho amb un
tertulià que hi posa objeccions morals.
Idees
– Millores en la qualitat de vida dels infants i de les famílies.
– Decisions que no repercuteixen en l’educació o el com-
portament dels infants.
– Llibertat d’elecció dels pares.
PERSONA B
Tema
Les investigacions més recents en el camp de la genètica
podrien permetre, per exemple, decidir el sexe, el color
dels ulls o les malalties hereditàries del nounat. Participa
en una tertúlia radiofònica en què et mostres completa-
ment partidari de deixar que els pares decidisquen sobre
aquests aspectes, però has de discutir-ho amb un tertulià
que només hi sap veure els aspectes positius.
Idees
– Problemes ètics, culturals, religiosos, morals… que se’n
poden derivar.
– Desequilibris que poden crear aquestes decisions (per
exemple, decidir tindre fills, i no filles, en països en què la
dona té un paper social molt secundari).
– Decisions que no estan a l’abast de qualsevol butxaca.

8
Àrea 3 Comprensió, expressió i interacció orals
PROVA MODEL C1 / C2
TRANSCRIPCIÓ DELS TEXTOS DE COMPRENSIÓ ORAL
Exercici 7
Comunicar el canvi climàtic
Què pot aprendre l’IPCC de la investigació en
comunicació ambiental?
Anna Mateu
A principis de febrer, el Grup Intergovernamental d’Ex-
perts sobre Canvi Climàtic (IPCC) va organitzar una tro-
bada a la ciutat d’Oslo amb l’objectiu de millorar l’eficàcia
i l’impacte de comunicar-lo. Durant el 9 i el 10 de febrer,
l’organisme va reunir una cinquantena d’experts a la capi-
tal noruega provinents del món de la comunicació, la po-
lítica, els negocis, la comunitat científica i la societat civil.
I és que alguna cosa falla en la comunicació sobre el
canvi climàtic quan, tot i ser un fet majoritàriament ac-
ceptat per la comunitat científica, les causes encara no es-
tan clares per a bona part de la societat. Mentre als EUA,
només la meitat dels nord-americans associen l’activitat
humana amb el fenomen, a Europa sembla que les causes
humanes del canvi climàtic estan més acceptades, tot i que
sovint es confonen conceptes. A Espanya, el percentatge
de ciutadans que associen el canvi climàtic amb l’activitat
humana arriba fins al 82%, però huit de cada deu espa-
nyols pensen erròniament que el calfament global està
provocat pel forat de la capa d’ozó, producte, això sí, de
l’activitat humana.
Com és que una idea que rep el suport del 95% de la
comunitat científica no l’accepta la societat totalment?
Segons James Painter, director del programa de periodis-
me de l’Institut Reuters de la Universitat d’Oxford i un
dels experts participants en la jornada sobre comunicació
de l’IPCC, la ciència està plena de llenguatge especialitzat
i incerteses, molts dels pitjors impactes es produeixen a
llarg termini, i la manera com el públic rep la informació
sobre el canvi climàtic es filtra a través dels seus valors
polítics i culturals. Segons l’estudi que va presentar el
professor Painter a Oslo, hi ha diferents punts a millorar
en la tasca de comunicació d’aquest organisme, com l’ús
d’un llenguatge més accessible i menys especialitzat o el
disseny d’una estratègia en línia efectiva.
Però, per al periodista ambiental de The New York Ti-
mes, Andrew Revkin, la reunió evidenciava unes quantes
mancances, precisament pel que fa a la presència de de-
terminats experts. Tal com recollia en el blog Dot Earth,
el periodista destacava l’absència d’alguns comunicadors
amb presència en nous mitjans i, sobretot, d’alguns in-
vestigadors i acadèmics destacats en una àrea que podria
Adaptat de Mètode: https://metode.cat/noticies/comunicar-el-canvi-climatic.html
PROVA 11
aportar respostes a les qüestions que es tractaven en
aquella sessió: la ciència de la comunicació ambiental.
La comunicació del canvi climàtic és, sens dubte, un
problema complex en el qual intervenen qüestions ideo-
lògiques, culturals i simbòliques. En opinió del sociòleg
expert en medi ambient Robert Brulle, el fet d’incloure
major diversitat de disciplines en aquest tipus de troba-
des o reunions pot contribuir a entendre com la comuni-
cació sobre canvi climàtic es troba incrustada en les dinà-
miques institucionals i culturals. En aquest sentit, el pro-
fessor Brulle pensa que és apropiat que l’IPCC comence
a informar i permetre un debat públic i democràtic sòlid
i ben informat sobre com cal afrontar el canvi climàtic.
En les conclusions de la trobada del febrer passat,
a més d’ampliar qüestions com la necessitat de definir
les relacions amb els mitjans, millorar la claredat dels
informes o la necessitat d’adaptar-se a les noves formes
de comunicació en Internet, l’informe que es publica ara
proposa una nova trobada centrada precisament en la ci-
ència de la comunicació del canvi climàtic, que reunisca
investigadors de la comunicació de la ciència amb autors
dels informes de l’IPCC per millorar la comprensió de les
qüestions psicològiques i tècniques i els impactes poten-
cials dels missatges de l’IPCC.
La trobada del febrer és només un primer pas, però
mostra com finalment l’organisme és conscient de la ne-
cessitat de potenciar i tindre en compte un aspecte clau
com és la comunicació del canvi climàtic. Per al sociòleg
Robert Brulle la conclusió és clara: 25 anys de fracàs és
suficient. És temps de canvi.