Posa’t al KIT DE SENSIBILITZACIÓ

A UNIVERSITARIS

meu lloc
DE PSICOLOGIA

Més informació
Assessorament obertament.org
i metodologia facebook.com/obertament
kits@obertament.org twitter.com/noalestigma
 Posa’t
al meu lloc
A qui va dirigit?
Aquest kit va dirigit a totes
aquelles entitats i persones que
vulguin desenvolupar accions de
sensibilització contra l’estigma
des de la primera persona. L’acció
està prevista per al marc de l’aula
universitària, per la qual cosa serà
necessària la coordinació amb el
Aquest és un kit per dur a terme accions de sensibilització
professorat.
a estudiants universitaris que desenvoluparan la seva
carrera professional, atenent o acompanyant persones
Què posem a la vostra
amb problemes de salut mental. En la lluita contra
l’estigma i la discriminació, s’han demostrat importants
disposició?
les accions de sensibilització amb contacte directe amb Amb aquest kit de sensibilització,
col·lectius específics clau, per aconseguir el benestar us proposem una forma d’abordar
les accions de sensibilització a
de les persones amb problemes de salut mental. Entre les universitats, posant èmfasi
aquests col·lectius, els futurs professionals dels sistemes en l’experimentació i la vivència,
de salut i social esdevenen garants per al canvi, i el treball entrada en un joc de rol i la narració
específic dirigit a ells esdevé imprescindible. Les accions d’històries de vida.
proposades estan pensades per aconseguir experimentar
i entendre què és la salut mental i generar espais de diàleg
horitzontal i en primera persona.

Si teniu previst realitzar diverses

vegades aquesta acció de
sensibilització en una mateixa
universitat i facultat (per exemple,
entre els diversos grup-classe del
curs), poseu-vos en contacte amb
nosaltres. Podeu contribuir a una
Obertament és l’aliança catalana de lluita contra l’estigma
avaluació molt més acurada de les
en salut mental. Lluitem per assolir una societat lliure de
nostres propostes metodològiques
discriminacions on totes les persones, incloent-hi les que
per constatar-ne l’efectivitat.
tenen algun problema de salut mental, puguin gaudir dels
mateixos drets, deures i oportunitats.

Aquest és un kit metodològic fase de Més informació

validació. Amb la vostra col·laboració
podrem millorar-lo i fer que la lluita Assessorament
contra l’estigma i la discriminació en i metodologia
salut mental sigui més efectiva. Si us kits@obertament.org
plau no deixeu de fer-nos arribar el
Qüestionari de valoració que trobareu
als materials de suport!

2
Què necessitem
per fer les
intervencions?

Per a les intervencions necessitem un equip de sensibilització

i un mínim material. L’equip de sensibilització consta de:

Equip Testimonis: Realització:

de sensibilització: un mínim de 2 persones que 1 persona per fer les
expliquin les seves històries de presentacions, la conducció
vida. de la dinàmica i el possible
És interessant que hi hagi debat o qüestions que vagin
almenys dues històries; sorgint.
sempre és més enriquidor
que s’abordin diverses
experiències, cadascuna
aportant els seus matisos
i vivències. A més, el fet de
multiplicar les experiències ens
ajudarà a transmetre la idea que
la salut mental té moltes cares
i aspectes, que sempre va molt
més enllà de les etiquetes.
És important recordar que han
de ser persones que tinguin o
hagin tingut un problema de
salut mental.

Material • Projector/ordinador • Memòria USB o element

necessari: amb so i sempre millor si d’emmagatzematge on portar la
hi ha connexió a Internet. informació que volem projectar.

3
Com ens
organitzem?

Com ens organitzem?

L’equip es divideix en dos rols principals:
• Qui s’encarrega de la realització fa
la presentació de l’entitat, organitza
i dinamitza el joc de rol i dóna pas als
dos testimonis que exposen el seu relat
(història de vida). En aquest sentit,
és responsable d’anar controlant
els temps de la dinàmica, així com
les intervencions posteriors.
• Els testimonis expliquen la seva història
de vida i donen resposta als dubtes
o preguntes que es plantegin des
del públic. Quan aquesta persona està
en acció, el realitzador/a pren un paper Durada de l’activitat
secundari davant les preguntes. L’activitat està pensada
per tenir una durada que
Queda en mans de l’historiador/a obrir no excedeixi les 1,5 hores
les preguntes a la resta de l’equip. (per a dues històries de vida).

Notes:

4
Fitxa 2 Passos per a l’acció
Per tal de desenvolupar l’acció sense
entrebancs, us fem una proposta
orientativa de l’ordre a seguir.
Així segur que no ens oblidem
de res i tenim un bon resultat!

Mireu de comprovar abans d’iniciar l’activitat i sempre que sigui

possible, que l’ordinador funcioni, que els altaveus se sentin
i que podeu passar el vídeo que us proposem sense problemes.
Pel que fa a la disposició de l’espai, mireu de condicionar-lo
com us sentiu millor per fer l’activitat, en la mesura que es pugui.

Preparació
de l’aula

Notes:

5
 Aquest és un guió orientatiu
sobre com podeu enfocar
la vostra presentació o,
almenys, els continguts
bàsics que podríeu aportar
abans d’iniciar
Presentacions la intervenció.
(5 minuts)
a) Primer de tot presenteu-vos,
dieu els vostres noms i agraïu
al docent o a la persona que us
hagi convidat. Després podeu
presentar la vostra entitat, i la seva
adhesió a la campanya de lluita
contra l’estigma i la discriminació
d’Obertament.

Proposta de guió de continguts

1. Així com altres entitats volen acabar amb

la discriminació de gènere, la discriminació
racial o la discriminació deguda a l’orientació
sexual de les persones, nosaltres, amb
la campanya de lluita contra l’estigma
2. Tenir un problema de salut mental no és una
d’Obertament, volem acabar amb la
cosa estranya. Segons l’OMS, 1 de cada 4
discriminació que viuen les persones per raó
persones tindrà algun problema de salut mental
de la seva salut mental.
durant la seva vida. Tots i totes tenim algú que
ens estimem a prop nostre que ha tingut, té o
tindrà un problema de salut mental.

3. La gran majoria de les persones, quasi

un 50 %, no expliquen el que els passa o bé
perquè les han discriminat o bé perquè tenen
por a ser discriminades.

4. La discriminació és la principal font de

malestar de les persones amb una problemàtica
de salut mental, en algunes ocasions més i tot
que els mateixos símptomes del trastorn mental.
5. Nosaltres volem acabar amb la
discriminació i amb els prejudicis que
la fonamenten, per això estem aquí avui
amb vosaltres.
6. A continuació us passarem un vídeo
de la campanya d’Obertament (podeu triar
quin vídeo voleu compartir).

b) Un cop passat el vídeo podeu comentar a la gent què ha pensat i

quina impressió li ha fet. Cal controlar molt bé el temps, i explicar per
exemple que per entendre en certa manera algunes de les coses que
es plantegen al vídeo, a continuació farem un joc de rol.
6
 Cal explicar que aquest joc de rol anomenat «L’herència» és fictici
però que està basat en diferents casos reals. Tota la informació del
cas està extreta de la suma de diferents situacions reals.

Jocs de rol
(35 minuts) Passos per desenvolupar el joc de rol:

1. Per tal de desenvolupar-lo es demanen

tres persones voluntàries.

2. Un cop escollides les voluntàries el

3. Un cop llegit el cas, explica que ara donarà
unes fitxes d’instruccions dels personatges
(vegeu les fitxes annexes) a les tres persones
voluntàries. Els dóna la fitxa de rol i les
separa del grup classe; no poden explicar
la seva fitxa a ningú, ni tan sols comentar-la
entre elles. La fitxa els dóna detalls perquè
puguin interpretar el seu paper. Alhora, es
poden inventar el que creguin (apropiar-se
del personatge) sempre que segueixi la línia
exposada a les fitxes.
5. Es demana als voluntaris que prenguin
posicions i s’inicia el joc de rol just en el
moment en què s’arriba a la consulta.
Durant el joc de rol no s’intervé en l’escena
(entre 15 i 20 minuts). El realitzador/a (i els
activistes) han d’observar el que succeeix
atenent les preguntes que ha distribuït als
observadors. És recomanable apuntar el que
es comenta o diu així com els arguments que
s’utilitzen en els diferents moments del joc
que després es vulgui portar al debat final.
També és important observar les postures
corporals. El joc només s’atura en casos
extrems: violència, perill pels participants,
bloquejos emocionals, etc.
realitzador/a llegeix el Cas en veu alta
a la classe. (vegeu les fitxes annexes)
Mentre les voluntàries preparen els seus
papers, es llegeix al grup-classe la fitxa de
Contextualització i el paper dels observadors
(vegeu les fitxes annexes).
4. El realitzador/a prepara un espai de l’aula
simulant la consulta: una cadira per a la Montse
i dues al davant, per a Maria i el Josep. Es posa
una taula al mig, que separi les posicions, en cas
que estigui disponible.
6. Després de 15 o 20 minuts, s’atura. És
important utilitzar un moment de pausa o un
canvi de situació entre els participants per fer el
tall. També cal donar les gràcies a les persones
voluntàries.
7. Un cop finalitzat es donen entre 10 i 15 minuts
per al debat:
a) En primer lloc, es pregunta a les persones
del públic com creuen que s’han sentit els
participants.
b) En segon lloc, es pregunta als voluntaris com
s’han sentit.
c) En tercer lloc, es pregunta per les situacions
de discriminació que han observat.
7
Es pot donar el cas que les respostes es
vagin barrejant. Això no és un problema,
sempre que puguem anar conduint el debat
cap a la discriminació i el que suposa la seva
vivència.

Recordeu que és normal que el debat es desviï

El debat no tindrà tot el temps que li voldria cap a la figura de la treballadora social i es perdi
dedicar l’aula. Caldrà ser curosa a l’hora de de vista la discriminació. Qui s’encarrega de la
finalitzar el debat per presentar les històries realització ha d’intentar reconduir el debat cap
de vida. a la discriminació.

Nota per a la realització: Si un dels voluntaris no ha desenvolupat el seu personatge segons

el guió, és interessant explorar-ho en el debat. Per fer això, se li pot preguntar:

1. Com és que has desenvolupat el teu personatge d’aquesta manera?

2. Què senties davant el que et proposàvem que desenvolupessis?

Un cop finalitzat el joc de rol, es presenten als testimonis i es fan

sortir a escena, un després de l’altre.
Es disposa de 25 minuts per a cada història de vida i les preguntes
posteriors. El realitzador/a serà la persona encarregada de controlar
els temps i anar avisant discretament a qui explica la història.

Les històries La historiadora, que narra el relat que porta preparat (de 10 a 15
de vida minuts), ha d’animar el públic a resoldre dubtes o preguntes.
(50 minuts)
Queda a les seves mans, quan acaba d’explicar la seva història
de vida, obrir les preguntes a la resta de companys.

Un cop acaba la primera història de vida i el torn de preguntes,

el realitzador/a dóna pas al segon historiador. Llavors, es torna
a repetir el procés.

És la realització qui s’encarrega de tancar la sessió un cop

finalitzat el debat o preguntes de la segona història de vida.

Podreu trobar més

informació i indicacions
sobre Com fer una
història de vida al web
d’Obertament
8
Com afrontar el debat o les preguntes.

Cal que la persona 1. No vol portar el debat cap a temes de psiquiatria (medicació,
que explica la història tractaments, diagnòstics, etc.). El nostre valor afegit és l’experiència
recordi que: pròpia que tenim respecte a la història que hem explicat, respecte
a la nostra vivència de la salut mental.

2. No fer generalitzacions. 3. Podem respondre al públic

Parlem de la nostra experi- que no sabem la resposta
ència, que és personal a la pregunta que ens fan.
i no pretén ser ni única ni En aquests casos és interes-
millor o pitjor que cap altra. sant recordar allò que sí
que podem respondre.
Nota pels testimonis:
Cada un ha de portar la seva història de vida preparada o bé amb un guió
o bé escrita. Cada un és lliure d’explicar el seu relat com li vagi millor. No
oblideu de llegir els consells i indicacions sobre Com fer una història de
vida.

La majoria de vegades podem acabar amb una reflexió cap als

estudiants fent al·lusió a la importància de la seva futura tasca
professional i de com el seu desenvolupament, d’una forma
o una altra, pot tenir conseqüències en la lluita contra l’estigma.

Tancament
i agraïment
de la participació
(5 minuts)

Notes:

9
Annexos
La consulta
La Martina està de baixa des de fa 7
mesos. És administrativa en un concessionari
de cotxes del poble del costat on viu. Al
concessionari, un dels més grans de la
comarca, sempre hi ha feina acumulada. Quan
van contractar la Martina fa tres anys, van
valorar especialment el seu caràcter ordenat,
pulcre i metòdic. Feia més feina que ningú, i en
poc temps va esdevenir una peça clau per al
funcionament del departament d’administració.
I és que, a més de ser una persona molt eficient
en la seva feina, sempre tenia un somriure a
la cara i estava disposada a compartir un bon
acudit.
Fa exactament un any, la Martina va
començar a actuar de manera estranya a la
feina. En un primer moment, només sentia
una mica més de pressió i de necessitat per
tenir sempre la taula endreçada, i totes les
factures identificades amb un codi concret
que ella havia sistematitzat. A poc a poc, quasi
sense ni adonar-se’n, va deixar de sortir a fer
el cafè, i de somriure. El malestar que sentia
si no podia mantenir l’ordre concret que tenia
pensat, li impedia concentrar-se. Només se
sentia tranquil·la quan acabava un dels seus
itineraris d’ordre, i poc després tornava a
sentir-se angoixada. Uns mesos més tard, la
Martina no tan sols necessitava mantenir la
seva taula ordenada, sinó també a ella mateixa,
la roba que duia, el mocador, els mitjons. Tot
havia de tenir una relació concreta. Conscient
de la imatge que podia estar projectant, va
començar a amagar-se al lavabo per poder
fer tots els moviments fins a tranquil·litzar-se.
Quan va adonar-se que passava quasi més
estona al lavabo que a la taula, la Martina va
decidir parlar amb en Sergi, anar al metge i
demanar la baixa.
Va ser diagnosticada amb una problemàtica
de salut mental quan tenia 20 anys. Malgrat
això, la seva evolució havia estat sempre
molt bona, i amb teràpia i molt d’esforç havia
aconseguit que els rituals no s’apoderessin
de la seva vida. Però aquell any hi havia molta
feina, i la por de no arribar a tot arreu va
desencadenar un episodi que no va poder
controlar.
Actualment la Martina es troba molt millor
i està estabilitzada com ho havia estat en el
passat. Ha reforçat les sessions de teràpia i és
molt més conscient de quins són els elements
que poden desencadenar-li que tornin els
rituals. Per això li va plantejar al Sergi que volia
tornar a treballar. I no només això, que volia
fer-ho amb garanties: parlant amb la seva
cap i els seus companys de feina, explicant
la situació i demanant-los comprensió amb
alguns aspectes de la seva feina, fins i tot que
li permetessin fer alguns canvis a les seves
tasques.
Avui la Núria, la psicòloga de la Martina,
ha convocat també el Sergi a la seva sessió
setmanal. Després que ella li comentés les
seves intencions de tornar a treballar, en
Sergi va començar a preocupar-se. Per tal de
poder situar-se millor en aquesta situació, va
demanar una sessió amb la psicòloga de la
Martina.
10
Annexos

Contextualització i paper dels observadors

Moment que es representarà durant

el joc de rol:
Arriben a la consulta, la Martina i en Sergi.
La Martina fa dos petons a la Núria i el
Sergi somriu tímidament mentre li dóna
la mà. La Núria els fa passar i els fa
seure. Els tres han de sortir amb una idea
consensuada de quina és la millor opció
a seguir: si la Martina demana l’alta o si,
per contra, li val la pena de començar els
tràmits per a la incapacitació.

Detalls dels personatges:

• Martina (32 anys): CFGS en
administració / viu amb en Sergi.
• Sergi (35 anys): Professor de secundària.
Viu amb la Martina
• Núria (47 anys): Llicenciada en psicologia.
Té la seva pròpia consulta des de fa 8 anys.
Paper dels observadors
Passi el que passi en el joc de rol, no podeu
intervenir ni fer cap comentari. Col·loqueu-
vos en un lloc còmode i no parleu. Us heu de
mantenir el màxim de neutres per deixar que els
intèrprets facin el seu paper.

Hauríeu de parar atenció als aspectes

següents, mirant de respondre a aquestes
preguntes:
• Com creus que se sent la Martina?
I en Sergi? I la Núria?
• Quins arguments discriminatoris
heu detectat?
• Com creieu que ha afectat la discriminació
a la resolució del conflicte?
• Què ressaltaríeu de la situació que heu vist?
11
Annexos

Fitxa d’instruccions dels personatges

Paper de la Martina

La Martina no havia estat mai de baixa. recorregut de recuperació que ha tingut a

És una persona molt activa i el fet que en casa ha arribat al final, i ara necessita fer un
aquest moment de la seva vida no hagi pogut pas més.
mantenir sota control la seva problemàtica
fa que es plantegi força coses. S’ha esforçat
molt des de sempre: per lluitar contra les
seves obsessions, per trobar una bona feina,
per tirar endavant la seva petita família.
El més important per a ella és, doncs,
continuar amb el que havia estat fent fins
ara. Treballant amb dedicació i construint el
seu futur amb el Sergi. Ara però, és molt més
conscient d’alguns límits que s’ha de posar
i que ha de demanar també a la seva feina.
En tots els anys que ha estat treballant
a l’empresa, ningú no ha tingut una sola
queixa d’ella, al contrari. Sempre s’ha sentit
valorada, i han acceptat en tot moment
els canvis que ha anat proposant al seu
departament. Tothom la considera una
persona vàlida i amigable, i té molt clar que
no poden qüestionar-li la feina que ha fet.
Els canvis que vol proposar a la feina, n’està
convençuda, li permetran treballar i viure
tranquil·la, sense variar massa el rendiment
que n’esperen.
La Martina entén que en Sergi pugui
tenir por. Ella també té molts dubtes sobre
com li pot afectar la tornada a la feina, i
com reaccionaran els companys i la seva
cap, quan els comuniqui la seva realitat i
els demani, a més, canvis en l’organització
de les tasques. D’una banda, sap que
l’estrès no ajuda gaire en el seu procés
d’estabilització, però també sap que el
12
Annexos

Fitxa d’instruccions dels personatges

Paper d’en Sergi

La baixa de la Martina ha preocupat bastant pensar que a la feina ho entendran? Això és un

en Sergi. Des que va aconseguir la plaça a tema privat, es repeteix.
l’institut del poble, que ha anat una mica de Totes les preguntes li generen preocupació,
bòlit i fins i tot s’ha arribat a retreure que no ha i està començant a plantejar-se seriosament
dedicat el temps que necessitava la Martina el fet de comentar-li a la Martina que potser
en el seu procés. Les classes, els exàmens val la pena agafar una baixa més llarga, i fins i
i l’adaptació al nou centre l’han fet estar una tot plantejar-se la incapacitació, ni que sigui
mica menys present del que voldria. Ara però, parcial. No creu que sigui necessari per això,
amb la baixa de la Martina i els seus nous ni esmentar a la feina quina és la problemàtica
plantejaments vol deixar enrere els retrets i que l’ha portat a agafar-se la baixa. Viuen en
assumir un paper més actiu en les decisions un poble petit, i segur que la gent no sabria
que estan per prendre. entendre-ho.
Encara que en Sergi estima i respecta molt Per sortir d’aquest atzucac, i a més mirar de
la Martina, no ha entès massa mai el que li començar a posar sobre la taula la possibilitat
passava. Segurament ha estat perquè la d’allargar la baixa o bé fins i tot anar més enllà,
Martina ha fet un treball molt constant, sola va demanar a la Martina d’anar plegats a
i amb teràpia, per mantenir a ratlla la seva comentar-ho amb la seva psicòloga.
problemàtica, però en Sergi sempre havia
pensat que era quasi bé una percepció de
la Martina. Fins que va agafar la baixa. En
un primer moment es va quedar molt xocat i
preocupat, però ben aviat, i amb la força que
semblava anar recuperant ella, es va relaxar i va
començar a veure les coses una mica diferent
del que les veia.
En Sergi veu la Martina com una persona
alegre i segura, però de vegades creu que és
poc realista. Des que està de baixa, se sent
molt més insegur d’ella. Ja no sap si està bé o
només ho sembla, i si serà capaç de mantenir-
se. Per això quan ella li planteja la necessitat
i la voluntat de tornar a treballar a en Sergi se
li encenen totes les alarmes. Què pensaran
els seus companys de feina? La faran fora per
això? Podrà tornar a ser la mateixa? Com pot
13
Annexos

Fitxa d’instruccions dels personatges

Paper de la Núria

Quan la Núria va obrir la seva pròpia consulta terapeuta. Creu que és una persona
no s’ho podia creure. Després d’uns quants voluntariosa, i si l’hagués de classificar, cosa
anys de treballar en un CSMIJ, l’oportunitat que no li agrada fer, creu que és una de les
se li va presentar sense deixar-li gaire temps seves pacients més estables i amb més
per plantejar-s’ho. Així que s’hi va tirar de cap. potencialitat de recuperació.
Després de molts anys d’exercici, creu que La Núria no coneix en Sergi. Per això li
moltes de les persones a qui acompanya en els sembla que aquesta reunió que es presenta
seus processos tenen dificultats per recuperar serà una oportunitat per conèixer quin és
la seva vida. Sovint més per causes alienes l’entorn familiar de la Martina de primera
a elles, que al seu trastorn. mà, i valorar millor el seu cas particular. Sap
En el passat, la Núria s’ha dedicat perfectament en el seu procés d’estabilització,
especialment als problemes de salut mental tant en Sergi com el seu entorn laboral
en adolescents, per la qual cosa ha vist moltes marcaran la diferència.
històries de recuperació i això l’ha fet una
professional positiva. Tot i així, també ha vist en
molts casos que la recuperació no passa en tots
els casos, per un retorn a una vida del que la
gent considera «estàndard» (família, feina, etc.).
En el cas de les incapacitacions, la Núria
té un dilema. Per una banda, creu que és un
procés que redueix els drets i responsabilitats
socials de la persona. Per tant, la incapacitació
és difícil de pair i negatiu perquè la persona
pugui recuperar la seva vida. Per l’altra, creu
que és un procés que garanteix una seguretat
davant les amenaces que puguin aparèixer
des de la societat o a partir de les situacions
de crisi. Desgraciadament, el món laboral no
està preparat en tots els casos a assumir que
les persones tenen diverses realitats, i que
només amb alguns canvis es pot fer molt més
fàcil la vida d’una persona, sense necessitat de
deixar-la a casa.
La Núria ha tingut força sessions amb la
Martina, tot i que no va ser la seva primera
14
Més informació
Assessorament obertament.org
i metodologia facebook.com/obertament
kits@obertament.org twitter.com/noalestigma