Audiovisual en Cataluña 2015 PDF

Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2014
59
Edita: Consell de l’Audiovisual de Catalunya
Juny de 2016
ISSN: 2014-7392
Dipòsit Legal: B. 21226-2012
Sumari
Resum executiu .................................................................................................................... I

1. La televisió a Catalunya .................................................................................................. I
2. La ràdio a Catalunya .....................................................................................................VII
3. Quo vadis, audiovisual? .................................................................................................. IX
4. Conclusions ................................................................................................................. XII
Capítol I. Legislació del sector audiovisual a Catalunya ........................................................... 1

1. Presentació................................................................................................................... 1
2. Serveis de comunicació audiovisual ................................................................................. 3
2.1 Ordenació audiovisual internacional .............................................................................. 3
2.1.1 Revisió de la Directiva de serveis de comunicació audiovisual (AVMS) ........................ 3
2.1.2 Aplicació de la Directiva AVMS: concepte programa televisiu a internet ..................... 4
2.1.3 Dividend digital .................................................................................................... 6
2.2 La televisió digital terrestre a Catalunya i Espanya .......................................................... 8
2.2.1 Concurs per a l’adjudicació de sis canals de TDT d’àmbit estatal ............................... 8
2.2.2 Concentració i adquisicions accionarials .................................................................. 9
2.2.3 Altres aspectes relacionats amb la TDT ................................................................. 14
2.3 Regulació dels continguts .......................................................................................... 25
2.3.1 Gestió de drets esportius ..................................................................................... 25
2.3.2 Publicitat .......................................................................................................... 29
2.3.3 Pluralisme ......................................................................................................... 31
2.3.4 Altres aspectes relacionats amb la regulació dels continguts .................................... 33
3. Serveis de comunicacions electròniques ......................................................................... 38
3.1 Impost sobre serveis electrònics en la provisió de continguts .......................................... 38
3.2 Mercat únic digital .................................................................................................... 39
3.3 Propietat intel·lectual a internet .................................................................................. 42
3.4 Altres aspectes relacionats amb les comunicacions electròniques ................................... 44
4. Enllaços principals ...................................................................................................... 48
Capítol II. Estructura economicoempresarial del sector audiovisual a Catalunya ......................... 55
1. Presentació................................................................................................................. 55
2. Prestadors de serveis audiovisuals a Catalunya ............................................................... 55
2.1 Prestadors d’àmbit nacional ....................................................................................... 56
2.1.1 Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ......................................................... 57
2.1.2 Grupo Godó de Comunicación .............................................................................. 63
2.1.3 Grup Flaix ......................................................................................................... 67
2.1.4 Grup TeleTaxi .................................................................................................... 68
2.1.5 Grup Estel ......................................................................................................... 70
2.2 Prestadors d’àmbit estatal ......................................................................................... 71
2.2.1 Corporación RTVE .............................................................................................. 72
2.2.2 Atresmedia Corporación de Medios de Comunicación ............................................. 75
2.2.3 Grup COPE ........................................................................................................ 77
2.2.4 Grup Mediapro ................................................................................................... 80
2.2.5 Mediaset España Comunicación ........................................................................... 83
2.2.6 Grup Prisa ......................................................................................................... 86
2.2.7 Grup Radio Blanca ............................................................................................. 89
2.2.8 Secuoya ............................................................................................................ 90
2.2.9 Unidad Editorial ................................................................................................. 90
2.2.10 Vocento........................................................................................................... 91
2.3 Prestadors d’àmbit local ............................................................................................ 93
3. Distribuïdors de serveis audiovisuals a Catalunya .......................................................... 110
3.1 Orange .................................................................................................................. 112
3.2 Telefónica .............................................................................................................. 115
3.3 Vodafone ............................................................................................................... 118
4. Producció audiovisual a Catalunya .............................................................................. 120
4.1 Dimensió i estructura .............................................................................................. 120

i
4.2 Magnituds econòmiques .......................................................................................... 124
4.3 Altres esdeveniments .............................................................................................. 127
5. Publicitat ................................................................................................................. 128
5.1 Inversió publicitària a Espanya ................................................................................. 129
5.2 Inversió publicitària a Catalunya ............................................................................... 130
5.3 La inversió publicitària en ràdio ................................................................................ 134
5.4 La inversió publicitària en televisió ........................................................................... 135
5.5 La inversió publicitària a internet .............................................................................. 138
5.6 Estructura empresarial de l’activitat publicitària a Catalunya ........................................ 140
6. Ajuts econòmics i financers de caràcter públic al sector audiovisual ................................ 141
6.1 Ajuts de la Generalitat de Catalunya ......................................................................... 141
6.1.1 Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) ................................................... 141
6.1.2 Departament de la Presidència .......................................................................... 144
6.1.3 Institut Català de Finances ................................................................................ 146
6.1.4 Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ....................................................... 147
6.2 Ajuts de l’Estat espanyol .......................................................................................... 148
6.3 Ajuts de la Unió Europea - Europa Creativa ............................................................... 149
Capítol III. L’oferta de continguts audiovisuals a Catalunya.................................................. 151

1. Presentació............................................................................................................... 151
2. La programació de televisió a Catalunya....................................................................... 151
2.1 La programació de Televisió de Catalunya ................................................................. 151
2.1.1 La programació de TV3 ..................................................................................... 151
2.1.2 La programació del 33 ...................................................................................... 155
2.1.3 La programació del Super3................................................................................ 157
2.1.4 La programació d’Esport3 ................................................................................. 158
2.2 La programació de 8tv ............................................................................................ 161
2.3 La programació de TVE Catalunya ............................................................................ 164
2.4 Origen de les produccions a Televisió de Catalunya .................................................... 166
2.4.1Origen de les produccions a TV3 ......................................................................... 166
2.4.2 Origen de les produccions al 33 ......................................................................... 167
2.4.3 Origen de les produccions al Super3 ................................................................... 168
2.4.4 Origen de les produccions a Esport3 ................................................................... 169
2.4.5 Tipus de producció de les produccions amb origen a Catalunya a Televisió de Catalunya
............................................................................................................................... 170
2.4.6 Origen de les produccions i gènere dels continguts a Televisió de Catalunya ............ 171
2.5 Origen de les produccions a 8tv ............................................................................... 175
2.5.1Tipus de producció de les produccions amb origen a Catalunya a 8tv ...................... 176
2.5.2 Origen de les produccions i gènere dels continguts a 8tv ....................................... 176
3. Programació radiofònica: l’oferta generalista ................................................................. 177
3.1 Característiques generals de la programació ............................................................... 177
3.2 Prestadors d’àmbit català ........................................................................................ 179
3.2.1 Catalunya Ràdio ............................................................................................... 179
3.2.2 RAC1 .............................................................................................................. 182
3.3 Prestadors d’àmbit estatal amb desconnexions ........................................................... 184
3.3.1 SER ................................................................................................................ 184
3.3.2 Onda Cero ....................................................................................................... 186
3.3.3 COPE .............................................................................................................. 188
4. Internet i les noves plataformes de distribució de continguts audiovisuals ........................ 190
Capítol IV. El consum audiovisual a Catalunya ................................................................... 197

1. Presentació............................................................................................................... 197
2. El consum i l’audiència de televisió ............................................................................. 200
3. El consum i l’audiència de ràdio .................................................................................. 213
4. El consum de continguts a internet i a les noves plataformes .......................................... 219

ii
Sumari de taules
Resum executiu
Taula 1. Audiències dels canals de televisió en català a Catalunya. Anys 2005-2015 (en %) .........II
Taula 2. Audiència televisiva dels principals grups de comunicació a Catalunya i Espanya. Any
2015 (en %) ........................................................................................................................ V
Taula 3. Inversió publicitària en televisió a Espanya. Dades globals i desagregades d’Atresmedia i
Mediaset. Any 2015 (en milions d’euros) ................................................................................VI
Taula 4. Audiència acumulada diària de ràdio a Catalunya de les principals cadenes. Any 2015 (en
milers)............................................................................................................................... VIII
Taula 5. Distribució de freqüències de ràdio per titularitat i per zona de servei ........................... VIII
Taula 6. Categories demogràfiques emprades als EUA i característiques principals ....................... XI
Capítol II.
Taula 1. Serveis comercials explotats per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Any 2015
................................................................................................................................. 58
Taula 2. Distribució de les emissions de TVC per MUX i per demarcació. Any 2015 .................. 61
Taula 3. TVC. Principals serveis audiovisuals disponibles als diversos dispositius amb connexió a la
xarxa. Any 2015 ................................................................................................................ 63
Taula 4. Serveis comercials explotats per Grupo Godó de Comunicación, SA. Any 2015 ............. 64
Taula 5. Societats participades al 100% per Grupo Godó de Comunicación. Any 2015 .............. 65
Taula 6. Serveis comercials explotats per el Grup Flaix. Any 2015 ........................................... 68
Taula 7. Freqüències radiofòniques del Grup Flaix. Any 2015 ................................................. 68
Taula 8. Serveis comercials explotats pel Grup TeleTaxi. Any 2015 .......................................... 69
Taula 9. Freqüències radiofòniques i canals del Grup Tele Taxi. Any 2015 ................................ 70
Taula 10. Serveis comercials explotats pel Grup Estel. Any 2015............................................. 70
Taula 11. Freqüències radiofòniques del Grup Estel. Any 2015 ............................................... 71
Taula 12. Serveis comercials explotats per la Corporación RTVE. Any 2015 .............................. 73
Taula 13. Serveis comercials explotats per Atresmedia. Any 2015 ........................................... 75
Taula 14. Serveis comercials explotats pel Grup COPE. Any 2015 ........................................... 78
Taula 15. Principals accionistes de 13tv, SA. Any 2015 ......................................................... 78
Taula 16. Freqüències de COPE a Catalunya. Any 2015 ......................................................... 79
Taula 17. Principals accionistes de Radio Popular, SA (COPE). Any 2015 ................................ 79
Taula 18. Serveis comercials explotats pel Grup Mediapro a Espanya. Any 2015....................... 80
Taula 19. Serveis comercials explotats per Mediaset España. Any 2015 ................................... 84
Taula 20. Serveis comercials explotats per Prisa. Any 2015 .................................................... 87
Taula 21. Principals participacions del grup Prisa. Febrer 2016 .............................................. 88
Taula 22. Serveis comercials explotats per Unidad Editorial. Any 2015 .................................... 90
Taula 23. Principals accionistes d’RCS MediaGroup SpA. Any 2015 ........................................ 91
Taula 24. Serveis comercials explotats per Vocento. Any 2015 ................................................ 92
Taula 25. Principals participacions del grup Vocento. Any 2015 .............................................. 93
Taula 26. Canals de televisió local pública. Catalunya. Any 2015 ............................................ 96
Taula 27. Prestadors públics amb canal de TDT i emissora ràdio a Catalunya. Any 2015 ........... 97
Taula 28. Canals de televisió local privada a Catalunya. Any 2015 ......................................... 98
Taula 29. Principals grups de televisió privada a Catalunya. Any 2015..................................... 99
Taula 30. Prestadors i emissores de ràdio local de titularitat pública. Catalunya. Any 2015 ...... 102
Taula 31. Emissores de ràdio local de titularitat privada d’àmbit local. Catalunya. Any 2015 .... 109
Taula 32. Xifra d’abonats a la televisió de pagament per mitjà de transmissió a l’Estat espanyol.
Quart trimestre de 2015 ................................................................................................... 110
Taula 33. Xifra d’abonats a la televisió de pagament i quota de mercat a l’Estat espanyol. Quart
trimestre de 2015 ............................................................................................................ 111
Taula 34. Abonats a la televisió de pagament per tipus d’empaquetat a l’Estat espanyol. Quart
trimestre de 2015 ............................................................................................................ 112
Taula 35. Serveis comercials explotats per Orange. Any 2015 ............................................... 113
Taula 36. Serveis comercials explotats per Telefónica. Any 2015 ........................................... 115
Taula 37. Serveis comercials explotats per Vodafone. Any 2015 ............................................ 118

iii
Taula 38. Principals magnituds econòmiques del sector audiovisual. Catalunya i Espanya. Període
2012-2013 (en milers d’euros) .......................................................................................... 125
Taula 39. Principals magnituds econòmiques del sector audiovisual de la divisió 59. Catalunya i
Espanya. Període 2012-2013 (en milers d’euros) ................................................................ 126
Espanya. Anys 2012 i 2013 (en milers d’euros) .................................................................. 126
Taula 41. Inversió publicitària real estimada a l’Estat espanyol per suports. Període 2014-2015 (en
milions d’euros) ................................................................................................................ 130
Taula 42. Inversió dels anunciants amb seu a Catalunya per mitjans convencionals. Període 2014-
2015 (en milions d’euros) ................................................................................................ 132
Taula 43. Inversió publicitària en mitjans convencionals catalans. Període 2014-2015 (en milions
d’euros) ........................................................................................................................... 133
Taula 44. Inversió publicitària de l’administració pública. Període 2008-2015 (en milions d’euros) .
............................................................................................................................... 134
Taula 45. Ingressos publicitaris dels mitjans radiofònics de la CCMA. Any 2015 (en euros) ...... 134
Taula 46. Ingressos publicitaris dels principals grups radiofònics a l’Estat espanyol. Període 2014-
2015 (en milions d’euros) ................................................................................................. 135
Taula 47. Ingressos publicitaris de la ràdio a l’Estat espanyol. Per trimestres. Període 2014-2015
(en milions d’euros) .......................................................................................................... 135
Taula 48. Ingressos per publicitat als principals grups de televisió en obert a l’Estat espanyol.
Període 2014-1015 (en milions d’euros)............................................................................. 136
Taula 49. Ingressos publicitaris de la televisió a l’Estat espanyol. Per trimestres. Període 2014-
2015 (en milions d’euros) ................................................................................................. 137
Taula 50. Ingressos publicitaris dels mitjans televisius de la CCMA. Any 2015 ........................ 137
Taula 52. Evolució i participació del cens d’empreses de publicitat a Espanya i Catalunya. ...... 141
Període 2014-2015 ......................................................................................................... 141
Taula 53. Subvencions i ajuts de l’ICEC concedits al sector audiovisual. Període 2014-2015 (en
euros) ............................................................................................................................. 142
Taula 54. Subvencions i ajuts de l’ICEC concedits a la producció i a l’explotació. Període 2014-
2015 (en euros) ............................................................................................................... 142
Taula 55. Subvencions i ajuts de l’ICEC concedits a la difusió i la promoció del sector audiovisual.
Període 2014-2015 (en euros) .......................................................................................... 143
Taula 56. Subvencions i ajuts de l’ICEC concedits al desenvolupament de projectes audiovisuals.
Any 2015 ........................................................................................................................ 143
Taula 57. Subvencions i ajuts de l’ICEC concedits a la formació audiovisual. Període 2014-2015
(en euros) ........................................................................................................................ 144
Taula 58. Subvencions i ajuts de l’ICEC concedits a infraestructures. Període 2014-2015 (en euros)
............................................................................................................................... 144
Taula 59. Subvencions estructurals concedides pel Departament de la Presidència a mitjans de
comunicació privats en català o en aranès. Període 2014-2015 (en euros) ............................. 144
Taula 60. Subvencions estructurals concedides pel Departament de la Presidència a empreses de
ràdio en català o aranès. Període 2014-2015 (en euros) ...................................................... 145
televisió en català o aranès. Període 2014-2015 (en euros) .................................................. 146
Taula 62. Línies de crèdit de l’ICF al sector audiovisual. Període 2013-2015 (en milers d’euros) ....
............................................................................................................................... 147
Taula 63. Distribució del crèdit de l’ICF al sector audiovisual per conceptes. Període 2014-2015
(en milers d’euros) ............................................................................................................ 147
Taula 64. Finançament de la CCMA d’obres audiovisuals europees. Període 2011-2014 (en euros)
............................................................................................................................... 148
Taula 65. Ajuts de l’ICAA per línies de subvenció. Període 2014-2015 .................................. 149
Taula 66. Ajuts del subprograma MEDIA a Catalunya. Període 2014-2015 (en euros) ............. 150
Taula 67. Ajuts del subprograma MEDIA a Catalunya. Empreses i projectes catalans finançats. Any
2015 (en euros) ............................................................................................................... 150

iv
Capítol III.
Taula 1. TV3. Tipologia dels programes. Any 2015 .............................................................. 152
Taula 2. TV3. Graella tipus de programació. Any 2015......................................................... 154
Taula 3. 33. Tipologia dels programes. Any 2015 ................................................................ 155
Taula 4. 33. Graella tipus de programació. Any 2015 .......................................................... 156
Taula 5. Super3. Tipologia dels programes. Any 2015 .......................................................... 157
Taula 6. Super3. Graella tipus de programació. Any 2015 .................................................... 158
Taula 7. Esport3. Tipologia dels programes. Any 2015 ......................................................... 159
Taula 8. Esport3. Graella tipus de programació. Any 2015 ................................................... 160
Taula 9. 8tv. Tipologia dels programes. Any 2015 ............................................................... 161
Taula 10. 8tv. Graella tipus de programació. Any 2015 ........................................................ 163
Taula 11. TVC. Proporció d’emissió de producció pròpia sobre el total de producció amb origen a
Catalunya. Període 2014-2015 (en %) ............................................................................... 171
Taula 12. 8tv. Proporció d’emissió de producció pròpia sobre el total de producció amb origen a
Catalunya. Període 2014-2015 (en %) ............................................................................... 176
Taula 13. Dilluns a divendres. Catalunya Ràdio, RAC1, SER, Onda Cero i COPE. Comparació de la
programació per franja horària i gènere. Any 2015 ............................................................... 178
Taula 14. Caps de setmana. Catalunya Ràdio, RAC1, SER, Onda Cero i COPE. Comparació de la
programació per franja horària i gènere. Any 2015 ............................................................... 178
Taula 15. Catalunya Ràdio. Graella tipus. Quart trimestre 2015 ............................................ 180
Taula 16. Catalunya Ràdio. Tipologia dels programes. Any 2015 (en %) ................................ 181
Taula 17. RAC1. Graella tipus. Quart trimestre 2015 ........................................................... 183
Taula 18. RAC1. Tipologia dels programes. Any 2015 (en %) ............................................... 184
Taula 19. SER. Graella tipus. Quart trimestre 2015 ............................................................. 185
Taula 20. SER. Tipologia dels programes. Any 2015 (en %) ................................................. 186
Taula 21. Onda Cero. Graella tipus. Quart trimestre 2015 .................................................... 187
Taula 22. Onda Cero. Tipologia dels programes. Any 2015 (en %) ........................................ 188
Taula 23. COPE. Graella tipus. Quart trimestre 2015 ........................................................... 189
Taula 24. COPE. Tipologia dels programes. Any 2015 (en %) ............................................... 190
Capítol IV.
Taula 1. Quota de pantallaA de les televisions a Catalunya. Període 2014-2015 (en %) ........... 206
Taula 2. Quota de pantalla de les televisions a Catalunya per mesos. Any 2015 (en %) ........... 207
Taula 3. Rànquing anual dels programes més vistos a Catalunya. Any 2015 (ordenats per audiència
mitjana) .......................................................................................................................... 210
Taula 4. Quota de pantalla de les televisions a Espanya. Període 2014-2015 (en %) ............... 211
Taula 5. Audiència de les emissores de ràdio a Catalunya per demarcacions (de dilluns a
diumenge). Any 2015 (en milers) ....................................................................................... 219
Taula 6. Penetració d’internet per territori a Catalunya. Any 2015 (en %) ............................... 220

v
Sumari de gràfics
Resum executiu
Gràfic 1. Ús de segones pantalles als EUA............................................................................... XI
Capítol I.
Gràfic 1. Cadena de valor tradicional al sector audiovisual ......................................................... 1
Capítol II.
Gràfic 1. Accionistes d’Atresmedia. Desembre de 2015 .......................................................... 77
Gràfic 2. Accionistes de Mediapro. Any 2015 ........................................................................ 82
Gràfic 3. Accionistes de Mediaset España Comunicación, SA. Gener 2016 ............................... 86
Gràfic 4. Accionariat de Sociedad Gestora de Televisión Net TV, SA. Any 2015 ......................... 93
Gràfic 5. Canals de televisió local per titularitat. Catalunya. Any 2015 ..................................... 94
Gràfic 6. Canals de televisió local per províncies. Catalunya. Any 2015 .................................... 95
Gràfic 7. Freqüències en FM d’àmbit local per titularitat. Catalunya. Any 2015 ....................... 101
Gràfic 8. Freqüències FM d’àmbit local de titularitat pública per províncies. Catalunya. Any 2015 ...
............................................................................................................................... 102
Gràfic 9. Participacions significatives de Telefónica. Desembre de 2015 ................................. 116
Gràfic 10. Nombre d’empreses audiovisuals. Catalunya i Espanya. Període 2012-2015 ........... 121
Gràfic 11. Nombre d’empreses audiovisuals (divisions 59 i 60) per comunitats autònomes. Any
2015 .............................................................................................................................. 122
Gràfic 12. Nombre d’empreses audiovisuals a Catalunya (divisions 59 i 60). Període 2012-2015 ..
............................................................................................................................... 122
Gràfic 13. Nombre d’empreses audiovisuals a Catalunya per subgrups del codi 59. Període 2012-
2015 .............................................................................................................................. 123
Gràfic 14. Registre d’empreses audiovisuals de Catalunya per seccions. Any 2015 .................. 124
Gràfic 16. Inversió publicitària en mitjans convencionals catalans. Any 2015 (en milions d’euros) ...
............................................................................................................................... 133
Gràfic 17. Evolució de la inversió publicitària a internet a l’Estat espanyol. Període 2011-2015 (en
milions d’euros) ................................................................................................................ 138
Gràfic 18. Inversió publicitària en mitjans digitals a l’Estat espanyol. Any 2015 ...................... 139
Capítol III.
Gràfic 1. TV3. Origen de les produccions emeses. Any 2015A................................................ 167
Gràfic 2. 33. Origen de les produccions emeses. Any 2015A ................................................. 168
Gràfic 3. Super3. Origen de les produccions emeses. Any 2015A ........................................... 169
Gràfic 4. Esport3. Origen de les produccions emeses. Any 2015A .......................................... 170
Gràfic 5. TV3. Tipologia de programes emesos segons l’origen de la producció. Any 2015 A (en %) ..
............................................................................................................................... 172
Gràfic 6. 33. Tipologia de programes emesos segons l’origen de la producció. Any 2015 A (en %) ....
............................................................................................................................... 173
Gràfic 7. Super3. Tipologia de programes emesos segons l’origen de la producció. Any 2015 A .. 174
(en %) ............................................................................................................................. 174
Gràfic 8. Esport3. Tipologia de programes emesos segons l’origen de la producció. Any 2015 A . 175
(en %) ............................................................................................................................. 175
Gràfic 9. 8tv. Origen de les produccions emeses. Any 2015 .................................................. 176
Gràfic 10. 8tv. Tipologia de programes emesos segons l’origen de la producció. Any 2015 A (en %) .
............................................................................................................................... 177

vi
Capítol IV.
Gràfic 1. Penetració dels mitjans de comunicació a Catalunya. Període 2014-2015A (en %) ..... 198
Gràfic 2. Distribució per edats sobre l’audiència de cada mitjà a Catalunya. Any 2015 (en %) .. 199
Gràfic 4. Evolució del consum de minuts de televisió per persona i dia a Catalunya. Període 2000-
2015 .............................................................................................................................. 200
Gràfic 5. Consum de televisió per franges horàries a Catalunya. Any 2015 (en % sobre el total
d’espectadors) .................................................................................................................. 201
Gràfic 6. Penetració de la televisió a Catalunya per àmbit de cobertura.A Any 2015 (en %) ....... 201
Gràfic 7. Penetració de la televisió a Catalunya per àmbit de cobertura A segons edat i classe social.
Any 2015 (en %) ............................................................................................................. 202
Gràfic 8. Índex d’afinitatA de la televisió segons el seu grau de cobertura per edats i classe social a
Catalunya. Any 2015 (en %) ............................................................................................. 203
Gràfic 9. Perfil de la persona teleespectadora per la llengua de la televisió segons edat i classe
social a Catalunya. Any 2015 (en %) .................................................................................. 204
Gràfic 10. Índex d’afinitatA de la persona teleespectadora per la llengua de la televisió segons edat i
classe social a Catalunya. Any 2015 (en %) ........................................................................ 205
Gràfic 11. Evolució de la quota de pantalla de les principals televisions a Catalunya. Període 2010-
2015 (en %) .................................................................................................................... 208
Gràfic 12. Quota de pantalla dels grups televisius a Catalunya. Any 2015 (en %) .................... 209
Gràfic 13. Quota de pantalla dels grups televisius a Espanya. Any 2015 (en %) ...................... 212
Gràfic 14. Audiència de les televisions de pagament a Catalunya. Any 2015 (en milers)........... 213
Gràfic 15. Evolució del consum de minuts de ràdio per persona i dia a Catalunya (de dilluns a
diumenge). Període 2010-2015......................................................................................... 214
Gràfic 16. Penetració del mitjà ràdio per tipologia d’emissores a Catalunya (de dilluns a diumenge).
Any 2015 (en %) ............................................................................................................. 214
Gràfic 17. Perfil sociodemogràfic de l’oient de ràdio global i per tipologies a Catalunya. Any 2015
(en %) ............................................................................................................................. 215
Gràfic 18. Índex d’afinitatA de l’oient de ràdio global i per tipologies a Catalunya. Any 2015 ..... 216
Gràfic 19. Perfil de la persona radiooient per la llengua de la ràdio segons edat i classe social a
Catalunya. Any 2015 (en %) ............................................................................................. 217
Gràfic 20. Evolució de l’audiència acumulada de ràdio generalista a Catalunya (de dilluns a
diumenge). Període 2010-2015 (en milers) ........................................................................ 217
Gràfic 21. Rànquing de les ràdios a Catalunya segons l’audiència. Any 2015 (en milers) ......... 218
Gràfic 22. Minuts de connexió de la persona usuària d’internet a Catalunya (dia anterior). Any 2015
(en %) ............................................................................................................................. 220
Gràfic 23. Ús de diferents serveis a internet a Catalunya. Any 2015 (en milers) ...................... 221
Gràfic 24. Freqüència dels consums audiovisuals a internet a Catalunya. Any 2015 (en %) ...... 222
Gràfic 25. Accés a mitjans electrònics els últims 30 dies. Penetració sobre els usuaris d’internet a
Catalunya. Any 2015 (en %) ............................................................................................. 222
Gràfic 26. Ús de diferents serveis al mòbil a Catalunya. Any 2015 (en milers) ........................ 223
Gràfic 27. Activitats relacionades amb l’accés a continguts audiovisuals a internet durant els últims
30 dies a Catalunya. Any 2015 (en %) ............................................................................... 224
Gràfic 28. Activitats que es fan a internet mentre es miren programes de televisió durant els últims
30 dies a Catalunya. Any 2015 (en %) ............................................................................... 225
Gràfic 29. Recordatori dels últims cinc webs més visitats a Catalunya. Any 2015 (en milers) ... 226

vii
Resum executiu
1. La televisió a Catalunya
El 2015 va fer 10 anys que el Govern espanyol va aprovar el Reial decret
944/2005, de 29 de juliol, pel qual s’aprovava el Plan Técnico Nacional de la
televisión digital terrestre.1 Era el tret de sortida del model de TDT vigent, després
del fracàs del model basat en la plataforma de pagament Quiero TV, que va deixar
d’emetre el juny de 2002. En el preàmbul del Reial decret 944/2005
s’argumentava a favor de la migració a la TDT:
[…] es porta a terme l’assignació […] de serveis de TDT perquè, garantint
una oferta televisiva més àmplia, es difongui una programació nova,
innovadora i diferenciada […] aprofitant les millores tècniques […] termes
de més qualitat, interactivitat, desenvolupament de nous serveis i ús més
eficient del domini públic radioelèctric. També es possibilita incrementar
l’oferta televisiva i el pluralisme, reforçant la llibertat d’elecció dels
ciutadans en el seu accés als serveis de televisió, i es consolida un mercat
de televisió més plural i competitiu.
Amb 10 anys de perspectiva, es pot fer una avaluació de les conseqüències

d’aquell procés quant a oferta de canals, pluralisme de continguts, estructura de la
propietat dels mitjans, mercat publicitari i hàbits de consum audiovisual, tenint en
compte l’evolució general del sector.
Així, tant a Catalunya com a Espanya, la implantació de la TDT al llarg
d’aquests deu anys es pot considerar globalment satisfactòria (per les millores
tècniques i per la major eficiència de l’espectre, per exemple). Malgrat això, també
hi hagut aspectes problemàtics. Un factor extern a la migració digital ha estat
l’esclat de la crisi el 2008 (“the Great Recession”, segons la terminologia
econòmica a l’ús) i que l’audiovisual se’n va veure afectat particularment, tant el
sector privat —per la gran davallada de la inversió publicitària—, com el sector
1
Reial Decret 944/2005, de 29 de juliol, pel qual s’aprova el Plan técnico nacional de la
televisión digital terrestre.
<https://www.boe.es/boe_catalan/dias/2005/08/01/pdfs/A02217-02224.pdf>. [Consulta: maig
2016].
Vegeu també, aprovat el mateix dia: Reial decret 945/2005, de 29 de juliol, pel qual s’aprova el
Reglament general de prestació del servei de televisió digital terrestre
<https://www.boe.es/boe_catalan/dias/2005/08/01/pdfs/A02224-02226.pdf>. [Consulta: maig
2016].

I
públic —per les polítiques d’austeritat imposades al si de la Unió Europea. Només
per posar-ne un exemple, citarem la contractació publicitària en televisió local a
Espanya: dels 50,9 milions d’euros el 2007, es va passar a 9,1 milions el 2009 i
a 2,0 milions el 2011. La caiguda d’ingressos de la televisió local, doncs, va ser
d’un 95% en tan sols quatre anys i no s’ha recuperat (1,3 milions d’euros el
2015).
A Catalunya, tot i que va ser capdavantera en el procés de digitalització —
gràcies a les emissions en simulcast de TVC des del 1999 i a les polítiques actives
del Govern de la Generalitat i del CAC—, els resultats s’han vist afectats més
encara pel fet de no disposar de les eines apropiades per dissenyar polítiques de
comunicació integrals en TDT. Ens referim, en primer lloc, al fet que la Generalitat
no compta amb competències plenes en la planificació de l’espectre radioelèctric.
Si mirem l’evolució de l’audiència televisiva en català i en castellà durant el
període 2005-2015, s’hi observa una davallada del català. Malgrat que TV3 s’ha
mantingut líder de forma ininterrompuda des del 2010, del 2005 al 2015 el
retrocés general de l’audiència televisiva en català ha estat de 10 punts
percentuals.
Taula 1. Audiències dels canals de televisió en català a Catalunya. Anys 2005-2015 (en %)
Canals Any 2005 Any 2015
TV3 19,6 12,3
K3-33 / Super3/33 5,3 1,5
Televisions locals 4,8 -
8tv - 3,3
3/24 - 1,5
Esport3 - 1,1
RAC105 - 0,1
AUDIÈNCIA ACUMULADA 29,7 19,8
Font: CAC (Informe de l’audiovisual a Catalunya 2005 i BIAC núm. 3).
Aquesta davallada es deu en gran part a dues raons. D’una banda, a

l’augment de canals de TDT d’àmbit estatal en castellà i, de l’altra, a la irrupció de
noves formes de distribució audiovisual (en especial, la comunicació en mobilitat),
que han permès l’entrada de nous actors, la majoria de caràcter global.
En TDT, s’han desplegat polítiques audiovisuals que no han tingut en
compte la diversitat cultural i lingüística de l’Estat, tot i que aquest precepte
l’incloïa la Llei de l’Estat 7/2010, general de la comunicació audiovisual, aprovada

II
durant la IX legislatura espanyola. Així, l’apartat 3 de l’article 4 de la llei estableix
que “Els operadors de serveis de comunicació audiovisual han de promoure el
coneixement i la difusió de les llengües oficials a l’Estat i de les seves expressions
culturals. [...]” En aquest sentit, els prestadors de titularitat pública contribuiran a
promocionar la indústria cultural, en especial a la de creacions audiovisuals
vinculades a les diferents llengües i cultures existents a l’Estat.”
No obstant aquesta obligació dels prestadors audiovisuals, accentuada en
aquells de titularitat pública, l’evolució de l’oferta de canals en català i castellà ha
estat l’oposada. En l’entorn analògic del 2005 hi havia cert equilibri en l’oferta de
televisió terrestre: sis canals de cobertura estatal, la llengua vehicular dels quals
era el castellà (TVE 1, La2, Antena 3 TV, Telecinco, Canal+/Cuatro i, encara sense
emissió el 2005, laSexta) i dos de cobertura nacional en català (TV3, K3-33), a
banda de les televisions locals (entre els quals destacaven BTV i Citytv). A finals
del 2015, l’oferta en TDT havia basculat més encara a favor dels canals en
castellà: 32 canals de cobertura estatal (en castellà), per 8 de cobertura nacional
(en català), a més de les desconnexions de RTVE-Catalunya i de les televisions
locals.2
La planificació de l’espectre radioelèctric ha apuntat a una determinada
direcció i aquesta ha estat una de les causes del desequilibri. En concret, trobem el
Reial decret 805/2014, que derogava el Reial decret 944/2005 esmentat i
establia un nou Plan Técnico Nacional de la TDT a Espanya.3 Del Reial decret
2
El 2015, cada llar catalana rebia entre 1 i 4 televisions locals, depenent del punt de recepció.
3
La Comissió Europea va aprovar la Decisió 2010/267/EU, en què s’establien les condicions
tècniques sobre l’alliberament del primer dividend digital, amb vista a una harmonització de serveis
en la banda dels 800 MHz. D’aquesta manera, es posaven les bases per a la creació d’un mercat
interior en comunicacions mòbils. Es tracta d’una opció estratègica de la Comissió com a motor de
creixement econòmic per superar la crisi: la introducció de la quarta generació de telefonia mòbil i
la garantia de la banda ampla mòbil ultraràpida per assolir els objectius de l’Agenda Digital per a
Europa abans del 2020 i contribuir a reduir la bretxa digital. Acomplert el primer dividend digital, la
reassignació de canals broadcast que se’n deriva correspon als estats membres de la UE. És a partir
d’aquesta Decisió 2010/267/UE que el Govern va aprovar el Reial decret 805/2014 esmentat.
Reial decret 805/2014, de 19 de setembre, pel qual s’aprova el Plan técnico nacional de la
televisión digital terrestre i es regulen determinats aspectes per a l’alliberament del dividend digital.
<http://www.boe.es/boe_catalan/dias/2014/09/24/pdfs/BOE-A-2014-9667-C.pdf>. [Consulta:
maig 2016].
Vegeu també l’article de la doctora Cristina Cullell, actual membre de la DG Connect (Wireless
Broadband Policy) de la Comissió Europea, a Quaderns del CAC:

III
944/2005 se’n va derivar la gestió de dos múltiples per part de la CCMA, però a
partir de la nova planificació (RD 805/2014), va passar a gestionar-ne un. Com a
conseqüència, i per tal de preservar les emissions de TV3 HD —que fins aleshores
havia emès per aquest segon múltiplex—, la CCMA va arrendar un canal a
Emissions Digitals de Catalunya (EDC, editora de 8tv), després que el CAC
n’autoritzés l’operació (Acord 164/2014, de 22 de desembre, del Ple del Consell).
D’altra banda, tant el Plan Técnico Nacional de la TDT a Espanya, aprovat
pel RD 944/2005, com el vigent des del 2014, no permeten desconnexions en els
serveis de TDT de cobertura estatal, excepte en un múltiple de RTVE. Això vol dir
que cap de les cadenes comercials espanyoles no pot tenir una programació
diferenciada per a Catalunya.
Però més enllà de qüestions normatives d’àmbit estatal, el desequilibri en
l’oferta de continguts en català en relació amb el castellà es veu encara augmentat
per altres raons. D’una banda, la televisió de pagament que s’ofereix a Catalunya
és íntegrament en castellà. A més, cada vegada són més rellevants i tenen més
importància econòmica els serveis audiovisuals OTT (que distribueixen continguts
audiovisuals mitjançant internet), com ara Netflix. Es tracta de nous actors,
bàsicament nord-americans, que operen a escala global, amb una oferta de
continguts molt àmplia i atractiva, en especial entre els joves i les capes més
dinàmiques. Gairebé tots aquests continguts són de producció americana i
pràcticament no incorporen oferta en català.
I si eixamplem el zoom i analitzem l’evolució de la televisió terrestre a
Espanya del 2005 al 2015, el resultat tampoc s’adiu amb els propòsits que
planteja el Reial decret 944/2005 de la TDT, sobre pluralisme i llibertat d’elecció
dels ciutadans. El 2005, hi havia quatre grans grups en el panorama de la TDT:
Planeta (accionista de referència d’Antena 3), Mediaset (Telecinco), Prisa
(Canal+/Cuatro) i Imagina (laSexta). El 2015, l’estructura econòmica de la TDT a
Espanya es va reduir a un duopoli (Atresmedia, hereva d’Antena 3, i Mediaset,
CULLELL (2014). “L’harmonització del dividend digital a la Unió Europea i el seu impacte sobre la
planificació nacional de la TDT al Regne Unit i a Espanya”. Quaderns del CAC, 36, vol. XIV (1) -
juny de 2011 (71-79).
<http://www.cac.cat/pfw_files/cma/recerca/quaderns_cac/Q36_Cullell.pdf>. [Consulta: maig
2016].

IV
hereva de Telecinco). Aleshores, cada grup comptava amb un sol canal analògic. A
finals del 2015, Atresmedia compta amb 8 canals (Antena 3, Antena 3 HD,
laSexta, laSexta HD, Neox, Nova, des del juliol de 2015, Mega i, des del desembre
del mateix any, Atreseries HD). Al seu torn, Mediaset disposa de 9 canals
(Telecinco, Telecinco HD, Cuatro, Cuatro HD, Boing, FDF, Divinity, Energy i, des
de l’abril de 2016, Be Mad). En definitiva, la migració de la TV analògica a la TDT
a Espanya ha multiplicat els canals, però la propietat dels mitjans s’ha concentrat.
Taula 2. Audiència televisiva dels principals grups de comunicació a Catalunya i Espanya. Any
2015 (en %)
Grup Catalunya Espanya
Mediaset 27,3 31,0
Atresmedia 23,7 26,8
CCMA 16,5 --
RTVE 12,5 16,7
Vocento 3,4 3,4
Unidad Editorial 3,3 4,2
Grupo Godó 3,2 --
Font: elaboració pròpia amb dades de Kantar Media.
De fet, tant Atresmedia com Mediaset van obtenir el 2015 dos nous canals
en alta definició (HD), que comercialitzen amb les marques Atreseries HD i Be
Mad, respectivament. Això és gràcies al concurs de sis noves llicències de TDT de
cobertura estatal, que s’afegien a les 26 preexistents i que el Govern espanyol va
resoldre el 16 d’octubre de 2015.4 El Real Madrid Club de Fútbol va ser l’altre
beneficiari d’aquest concurs pel que fa al repartiment de canals en HD, mentre que
13tv (servei televisiu de la COPE), Radio Blanca i Central Broadcaster Media, van
obtenir sengles canals de TDT de qualitat estàndard (SD).
Quant al repartiment del pastís publicitari, també hi ha hagut una forta
concentració en la captació de recursos. Si prenem com a referència el 2006 (el
primer exercici complet dels nous prestadors d’aleshores Cuatro i laSexta), la
facturació per publicitat total a les televisions d’àmbit estatal i autonòmic va ser de
3.089,1 M€. Antena 3 TV i Telecinco, amb xifres semblants entre si, van obtenir
4
Resolución de 26 de octubre de 2015, de la Secretaría de Estado de Telecomunicaciones y para
la Sociedad de la Información, por la que se publica el Acuerdo del Consejo de Ministros de 16 de
octubre de 2015, por el que se resuelve el concurso público para la adjudicación mediante régimen
de concurrencia de seis licencias para la explotación, en régimen de emisión en abierto, del servicio
de comunicación audiovisual televisiva mediante ondas hertzianas terrestres de cobertura estatal.
<http://www.boe.es/boe/dias/2015/10/28/pdfs/BOE-A-2015-11549.pdf>. [Consulta: maig 2016].

V
en conjunt 1.791 M€. No arriba al 60% del total del pastís publicitari d’aquell
any. En canvi, el 2015 el percentatge del mercat publicitari acumulat per
Atresmedia i Mediaset copa el 86% del total recaptat (1.890M €), diferencial a
què, d’altra banda, no és aliè el fet que TVE deixés d’emetre anuncis l’any 2009.
Taula 3. Inversió publicitària en televisió a Espanya. Dades globals i desagregades d’Atresmedia i

Mediaset. Any 2015 (en milions d’euros)
Total televisió 1.890,4
Total televisió d’àmbit estatal en obert 1.701,1
Atresmedia 784,0
Mediaset España 836,0
Televisió d’àmbit autonòmic 128,7
Televisió de pagament 59,3
Televisió local 1,3
Font: Optimedia, amb dades d’InfoAdex.
Encara en l’àmbit de la televisió, però ja no en TDT, també trobem una forta

dinàmica de concentracions d’empreses que ofereixen serveis audiovisuals. El cas
més important és l’adquisició per part de Telefónica del 56% de DTS, societat del
grup Prisa titular de Canal+. Com a conseqüència d’aquesta operació, el mes de
juliol de 2015 Telefónica va llançar Movistar+, fusió de les dues antigues ofertes.
A finals de l’any, aquesta plataforma comptava amb 3.869.387 abonats del total
de 5.533.531 que sumen tots els operadors de televisió de pagament a Espanya
(Movistar mateixa, Vodafone, Orange, Telecable, R, Euskaltel, principalment).
Després d’aquesta operació, Movistar+ té el 70% de la quota de mercat en la
televisió de pagament en l’àmbit de l’Estat.
Pel que fa al grup Prisa, va tancar el 2008 amb un deute màxim de 5.100
M€. El 2013 la companyia va aprovar un pla de refinançament amb les entitats
creditores, que ha permès tancar el 2015 amb un deute de 1.600 M€.5 Aquesta
amortització del deute ha estat possible en gran part gràcies a ampliacions
successives de capital i a la venda d’accions que Prisa tenia a Mediaset i Canal+.
Després que el 2014 Prisa i Telefónica tanquessin la compravenda de Canal+ i
5
<http://www.prisa.com/es/sala-de-prensa/junta-general-de-accionistas-2016/>. [Consulta: maig
2016].

VI
que la CNMC l’autoritzés el 2015, el grup editor del diari El País ha passat a ser
un grup estrictament radiofònic en l’àmbit audiovisual espanyol.6
2. La ràdio a Catalunya
Si bé la presència del català en la TDT ha retrocedit, pel fet de no disposar de
competències bàsiques en la matèria, en ràdio es dóna una situació molt diferent.
En aquest àmbit, la Generalitat és competent en l’adjudicació de llicències
de ràdio en FM i, per tant, pot establir les condicions per a la prestació d’aquest
servei. Així, tot el sector radiofònic en FM que opera a Catalunya, amb
independència del seu origen i la seva matriu, està subjecte a normes com la Llei
1/1998, de política lingüística, o la Llei 22/2005, de la comunicació audiovisual
de Catalunya. Per posar un exemple, les ràdios comercials generalistes han
d’utilitzar el català com a mínim el 50% del temps d’emissió (lletra c de l’apartat 2
de l’article 53 de la Llei 22/2005). Tot sovint, a més, aquest percentatge es veu
incrementat en les ofertes que els grups de comunicació fan en els concursos de
llicències per a l’explotació de serveis radiofònics. El mateix succeeix amb relació a
les cançons cantades en català a les radiofórmules musicals. La Instrucció del CAC
sobre la presència de la llengua i la cultura catalanes en els mitjans audiovisuals
estableix un 25% mínim de cançons en català en les seves programacions. 7 Es
podria dir que l’aprovació d’aquesta Instrucció el 2007 ha estat un dels factors per
al posterior renaixement del pop català. Com s’ha vist amb la TDT, la regulació
genera mercat.
6
Per a més informació sobre aquesta qüestió, vegeu l’epígraf 2.2.6 Grup Prisa del capítol II
d’aquest Informe.
7
Instrucció general del Consell de l’Audiovisual de Catalunya sobre la presència de la llengua i la
cultura catalanes i de l’aranès en els mitjans de comunicació audiovisual.
<http://www.cac.cat/pfw_files/cma/normativa_sa/instruccio_llengua_i_cultura.pdf>. [Consulta:
maig 2016].

VII
Taula 4. Audiència acumulada diària de ràdio a Catalunya de les principals cadenes. Any 2015
(en milers)
Cadena Audiència
acumulada
RAC1 787
Catalunya Ràdio 594
SER 338
Flaixbac 292
Flaix 279
Los 40 Principales 277
Cadena Dial 262
Europa FM 260
RAC105 222
Rock FM 174
COPE 166
Cadena 100 163
Radio Tele Taxi 155
M80 144
Onda Cero 121
RNE 119
Catalunya Informació 114
Font: EGM Baròmetre Catalunya – 3a. onada de 2015.
Si prenem les emissores amb una audiència superior a 200.000 oients a

Catalunya, es constata que uns dos terços corresponen a ràdios de grups radicats
al Principat. Més enllà d’aquesta dada, es donen altres característiques pròpies del
panorama radiofònic al nostre país. Encara que les audiències es concentrin en
prestadors nacionals (i estatals, tot i que menys), la prestació de serveis de ràdio
està fortament capil·laritzat per tot el territori. A Catalunya, operen un total de 321
emissores de ràdio, 291 de les quals són locals.8 Cal reconèixer aquí el rol i la
importància del món municipal en la implementació efectiva de mitjans
audiovisuals de proximitat, arrelats al territori i generadors de valor local, que tenen
una funció fonamental en àmbits com la promoció, l’ús i la projecció de la llengua i
la cultura catalanes.
Taula 5. Distribució de freqüències de ràdio per titularitat i per zona de servei

Local Nacional Estatal Total
Titularitat pública 272 3 5 280
Titularitat privada 19 7 15 41
Total 291 10 20 321
Font: BIAC núm. 3.
8
Les 321 emissores de ràdio de Catalunya emeten mitjançant un total de 779 freqüències. Així,
per exemple, l’emissora Catalunya Ràdio compta amb 54 freqüències per arribar a tot el territori.

VIII
3. Quo vadis, audiovisual?
Començàvem el Resum fent una valoració del període 2005-2015 en televisió
terrestre. Quin és el futur de la televisió i, més genèricament, de l’audiovisual? En
l’àmbit internacional s’han produït novetats en dos processos que cal esmentar.
D’una banda, trobem la consulta pública de la Comissió Europea sobre la revisió
de la Directiva de serveis de comunicació audiovisual (DSCAV), prevista per l’any
2016. De l’altra, la reunió el novembre de 2015 de la International
Telecommunications Union (ITU, agència de les Nacions Unides responsable de
l’assignació dels usos de l’espectre radioelèctric).
La revisió de la DSCAV és una de les 16 iniciatives de la Comissió Europea
emmarcades en la Digital Single Market Strategy, programa bandera de la CE per
aconseguir un mercat únic digital de la UE, ara en molts casos fragmentat. En el
cas de la DSCAV, la revisió pretén:
 Mantenir la promoció de la indústria i els continguts europeus.
 Garantir la protecció dels menors.
 Blindar la independència de les autoritats nacionals de regulació en relació
amb la política i el mercat.
 I, com a novetat més ambiciosa, ampliar l’abast de la DSCAV a plataformes
d’intercanvi de vídeos (vídeo-sharing platforms), que organitzen i etiqueten
els continguts, com ara YouTube.
Actualment, la DSCAV regula la radiodifusió televisiva i els serveis de vídeo sota
demanda.
Quant a la ITU, recordem que el 2007 els estats membres de la ITU
(sobirans en política d’espectre) van acordar atorgar el (primer) dividend digital a
les comunicacions electròniques. Es tractava de la franja 790-862 MHz de l’UHF,
utilitzat fins aleshores per les emissions televisives i que havia quedat lliure gràcies
a l’ús més eficient de l’espectre que fa la TDT en relació amb les emissions
analògiques. Així, la franja “dels 800 MHz” va passar del sector broadcast al
sector de les telecomunicacions.
El novembre de 2015, al si de la ITU es va acordar un “segon dividend
digital”, que consistia a assignar una nova franja de l’UHF (694-790 MHz) a les

IX
comunicacions electròniques i que s’ha de fer efectiu el 2020. D’altra banda, es va
decidir no tornar a plantejar nous “dividends digitals” fins al 2023.
El procés de reassignació d’usos de la franja UHF obre un debat de gran
abast. Si en el futur hi ha nous “dividends digitals” i les comunicacions
electròniques ocupen tot l’UHF (la franja més eficient i econòmica per a les
transmissions de dades), en quin lloc quedarà el broadcast? Serà un servei viable?
Més enllà dels errors i els encerts a Espanya i Catalunya, quina vigència i quina
projecció tindrà la TDT a escala mundial? Quina aplicabilitat tindran nocions de
polítiques en TDT com: servei públic, accés obert i universal, promoció d’obres
europees, promoció de producció local o promoció de continguts en una
determinada llengua?
Però més enllà d’inventariar (i si es pot, participar) en els processos de
presa de decisions a escala europea i internacional, cal analitzar els nous hàbits de
consum audiovisual. Quo vadis, audiovisual? Sense considerar aquesta pregunta,
l’acció reguladora es pot quedar sense fonament.
Entrant en detall, doncs, l’edat és un factor cada vegada més rellevant i, en
aquest sentit, cal destacar la creació de la categoria d’origen anglosaxó millennials
(inicialment batejada com a Generació Y).9 Aquesta categoria, ben mediàtica, ha
esdevingut una noció sociològica central als EUA. En aquest país l’any 2015, la
generació millennial va superar en nombre a la del Baby Boom i també va
sobrepassar l’anomenada Generació X quant a força laboral.10
9
Cal observar que “Millennial” no és una categoria fixada en ciències socials, de manera que
representa una franja d’edat lleugerament fluctuant, depenent de qui la utilitzi. Un altre
inconvenient per a nosaltres és que usi referents sociològics dels EUA, que a Europa (i encara més
a Catalunya) van arribar més tard, com ara l’anomenat “Baby Boom”.
10
Pew Research Center. En especial, vegeu:
“Millennials overtake Baby Boomers as America’s largest generation”.
<http://www.pewresearch.org/fact-tank/2016/04/25/millennials-overtake-baby-boomers/>.
“Millennials surpass Gen Xers as the largest generation in U.S. labor force”.
<http://www.pewresearch.org/fact-tank/2015/05/11/millennials-surpass-gen-xers-as-the-largest-
generation-in-u-s-labor-force/>.
[Consulta: maig 2016].

X
Taula 6. Categories demogràfiques emprades als EUA i característiques principals
Franja de Referents Referents culturals de joventut
naixement i tecnològics de
d’edat el 2015 joventut
Millennials 1983-2001 Dispositius mòbils Atacs 11-S, internet, “Great”
14-32 anys “Recession”, normalització de noves
formes de convivència (homosexualitat,
famílies monoparentals, etc.)
Generation X 1966-1982 PC i telèfon mòbil Caiguda mur de Berlín,
33-49 anys Reagan/Gorbatxov/Thatcher, globalització
neoliberal, divorci
Baby Boomers 1947-1965 Televisió i cotxe Guerra freda, Vietnam, contracultura,
50-68 anys arribada a la Lluna, primers moviments
contra el patriarcat
Mature 1945 i anterior Ràdio Crac del 29, II Guerra Mundial,
69 i + anys postguerra, rols de gènere fixos
Font: Elaboració pròpia, a partir de les franges donades per Deloitte.
Malgrat el seu caràcter làbil, tant als EUA com al Regne Unit s’han
començat a creuar aquestes categories demogràfiques amb les de consum
audiovisual i a publicar-ne un seguit d’informes. Segons Deloitte, els millennials
dels EUA destinen més temps a mirar continguts audiovisuals en streaming, que a
mirar la televisió en directe. A més, quan miren la televisió, menys d’un 5% dels
Millennials americans no fa altra cosa, sense usar cap altra pantalla (per navegar
per internet, usar xarxes socials, llegir/enviar correus electrònics, jugar en línia,
etc.). El 95% restant, a més de mirar la televisió, du a terme una mitjana de
quatre activitats connectades addiccionals.
Gràfic 1. Ús de segones pantalles als EUA
Font: Deloitte.11
11
Deloitte. Digital Democracy Survey. A Multi-generational View of Consumer Technology, Media
and Telecoms Trends. Thenth Edition.

XI
Aquesta cultura multitasca fa que la televisió tradicional perdi el rol central
que havia tingut en la societat broadcast. Entre aquesta generació millennial dels
EUA, els mitjans socials han sobrepassat la televisió com a principal font
informativa. I el mateix passa amb la publicitat: per als individus de 19 a 32 anys,
les recomanacions dels contactes a les xarxes socials o les opinions de desconeguts
a fòrums d’internet generen més confiança que els anuncis televisius.
D’altra banda, el consum audiovisual en línia permet elaborar una dieta
audiovisual pròpia (el conegut “what you want, when you want, where you want”),
sense la intermediació d’un mitjà i la seva responsabilitat editorial. Així, s’ha extès
el consum audiovisual maratonià de sèries (“video binge-watching”). Als EUA, els
millennials miren de mitjana més de cinc episodis d’una sola sentada, i més d’un
terç ho fa almenys un cop per setmana.
Com es veu en el gràfic 1, aquestes tendències es consoliden any rere any i
les novetats comercials i tecnològiques ho accentuen més encara. Altra vegada,
doncs, quo vadis, audiovisual? Aquesta és una pregunta cabdal per al futur de la
cultura, de l’economia i de la democràcia de qualsevol societat, inclosa la nostra.
4. Conclusions
El Consell de l’Audiovisual de Catalunya compta ja amb un bagatge institucional
important, 15 anys des que es va crear, i, a més de respondre a les exigències
formals que planteja la Comissió Europea i la revisió de la Directiva de Serveis de
Comunicació Audiovisual (DSCAV), es pot consolidar com una plataforma per a la
governança de l’audiovisual a Catalunya. En aquest sentit, el principal repte que té
el sector és garantir la presència de la llengua catalana a l’audiovisual, tot i la
manca d’igualtat competitiva dels prestadors catalans respecte dels prestadors
estatals i globals. I cal també reforçar i enfortir els nostres mitjans davant el nou
panorama multiplataforma i multipantalla.
Tal com es constata al capítol I d’aquest Informe, la primera necessitat és
una actualització legislativa i reguladora del sector. Si abans l’audiovisual estava
format per pocs actors, amb rols ben definits i estancs, i que operaven en un
<http://www2.deloitte.com/content/dam/Deloitte/us/Documents/technology-media-
telecommunications/us-tmt-deloitte-digital-democracy-executive-summary.pdf>. [Consulta: maig
2016].

XII
mercat estable, el model regulador era igualment definit, sòlid i previsible. I el més
important, el model regulador estava concebut (i, de fet, continua estant-ho) en
compartiments estancs (broadcast, telecomunicacions, societat de la informació,
drets digitals, etc.). Però als darrers anys, la tecnologia i el mercat audiovisuals
han canviat radicalment i la regulació no sempre s’ha adequat al nou panorama.
Això la condemna a ser ineficient parcialment.
A Catalunya, la necessitat d’actualitzar el model regulador es veu redoblada,
ateses les urgències d’elaborar i desplegar polítiques de comunicació ajustades a
les necessitats del país. Per això, convindria tenir competències plenes en espectre
radioelèctric o regulació de xarxes i continguts d’internet. En aquest sentit, com
concloïa Roger Loppacher en seu parlamentària, caldria que el CAC evolucionés
cap a una veritable autoritat catalana de les comunicacions, amb competències
sobre tots els àmbits d’aquest macrosector.
A l’últim, i com a primer pas davant tots els reptes plantejats, cal recalcar
l’encàrrec del Parlament de Catalunya al CAC perquè elabori, juntament amb el
sector i la Secretaria de Comunicació del Govern de la Generalitat, el Llibre blanc
de l’audiovisual.12 El Llibre blanc —previst d’entregar-lo al Parlament al llarg del
2016— donarà una diagnosi acurada del sector i farà propostes per consolidar i
enfortir l’audiovisual català i en català.
12
<http://www.parlament.cat/document/nom/10b375.pdf#page=63>. [Consulta: maig 2016].

XIII
Capítol I. Legislació del sector audiovisual a Catalunya
1. Presentació
En l’escenari actual, els continguts han esdevingut la peça clau per al
desenvolupament del sector audiovisual. Allò que dóna valor afegit és el contingut,
i no la tecnologia, ni el sistema de transmissió. El procés d’implantació de noves
tecnologies de distribució es dóna per fet, de manera que canvien els llenguatges,
canvien els formats, canvien les plataformes de distribució. Però el contingut
roman com el factor més important del sistema.
A més, la televisió ja no es veu només mitjançant el televisor, ni la ràdio
s’escolta només a través del transistor. Internet i les comunicacions mòbils
possibiliten una multiplicitat de plataformes d’accés a continguts, que ofereixen
noves oportunitats d’explotació. Per tant, no es tracta d’adaptar els continguts en
funció dels suports de distribució (responsive design), sinó de crear continguts
específics per a cada modalitat de consum.
Gràfic 1. Cadena de valor tradicional al sector audiovisual

Producció: productors i grans majors

Agregació: broadcasters tradicionals i operadors de cable i satèl·lit

Difusió: xarxes d’infraestructures

Recepció: antenes-recepció cable

Receptors: televisors i transistors de ràdio
Font: elaboració pròpia.
Tradicionalment, el sector comptava amb pocs actors amb rols ben definits i
estancs, en un entorn de mercat estable i un model de consum predominantment
en obert, basat en la publicitat. Això va configurar un model regulador igualment
definit, estable i jurídicament previsible. Però al llarg de la darrera dècada, la
cadena tradicional de valor ha deixat de ser un monòlit i ha sofert reestructuracions

1
importants. Això ha permès l’entrada de nous actors, l’oferta de nous serveis i la
consolidació de nous hàbits de consum –i, també, la pèrdua de seguretat i confort
dels actors i els models de negoci tradicionals. Malgrat que a casa nostra el model
gratuït continuï sent predominant, adquireix rellevància l’oferta de continguts de
pagament sota demanda, en un entorn multidispositiu.
En paral·lel, un dels sectors més afectats pels canvis del mercat i per la
hiperconnexió és la publicitat. Com a exemple, trobem l’accés al conjunt de dades
de cada usuari d’internet, que permet definir diferents perfils de consumidor i, en
conseqüència, crear continguts publicitaris personalitzats.
Les fronteres tradicionals entre sectors són cada cop més difuses i les
diferents empreses que hi intervenen es mouen cap a espais adjacents: les
empreses que distribueixen continguts comencen a crear-los, les xarxes socials
actuen en àrees com la publicitat i el comerç, els operadors de xarxes intervenen
en el mercat de l’oci a través de plataformes de música, vídeo, jocs i serveis
financers, etc.
A aquesta situació entròpica s’hi afegeix el fet que el govern de la xarxa
involucra molts agents: uns operen a escala nacional o local (governs o operadors
de telecomunicacions), mentre que altres ho fan a escala global (OTT i empreses
tecnològiques). Aquesta disparitat fa necessari trobar un equilibri entre l’adopció de
mecanismes que garanteixin més cooperació entre tots i la implementació de
mesures reguladores, amb la flexibilitat necessària per garantir la innovació en el
sector, però eficaces en aspectes que es consideren essencials, com la privadesa,
el control de les dades dels usuaris o la protecció dels menors.
En l’àmbit específic de les comunicacions electròniques, la regulació de la
xarxa enfronta els operadors de telecomunicacions amb les empreses proveïdores
de serveis i continguts per internet (serveis over-the-top, 0TT). Per comercialitzar
un producte o un servei, les OTT utilitzen les infraestructures desplegades per les
telecoms, sense que això els suposi cap cost d’inversió en infraestructures. Davant
aquest fet, les companyies de telecomunicacions demanen la necessitat d’establir
una regulació simètrica amb regles del joc comunes, tenint en compte la cadena de
valor d’internet en la seva globalitat.

2
I pel que fa a noves generacions de xarxes, la tecnologia 5G s’orienta cap a
un nou univers de connectivitat entre persones i coses, en un entorn intel·ligent i
connectat que abasta grans volums de dades, aplicacions, sistemes de transport i
centres urbans. Aquest nou salt ha de permetre impulsar la internet de les coses
(IoT), el millor aprofitament de les dades massives (big data), l’expansió de la
tecnologia portable (wearable) o el desenvolupament general de ciutats
innovadores (tradicionalment conegudes com a ciutats intel·ligents o smart cities).
En definitiva, els canvis profunds del sector plantegen reptes a la regulació.
S’ha de mantenir la garantia de drets bàsics a la xarxa (com la privadesa o la
protecció dels menors), amb mecanismes i protocols actualitzats, al mateix temps
que s’afavoreix i s’impulsa l’economia del sector. També sembla important impedir
la discriminació en funció de l’origen, la destinació o el contingut de la informació
tramesa a través de la xarxa (neutralitat a la xarxa, net neutrality). Per tant, sorgeix
la necessitat essencial d’adoptar polítiques per evitar i/o corregir possibles
asimetries, com ara establir nivells equivalents de regulació (per al mateix tipus de
servei, obligacions similars), sempre que les mesures siguin proporcionals i tinguin
en compte el cost de la regulació i els beneficis socials del servei.
2. Serveis de comunicació audiovisual

2.1 Ordenació audiovisual internacional
2.1.1 Revisió de la Directiva de serveis de comunicació audiovisual (AVMS)
El mes de juliol de 2015, la Comissió Europea va obrir una consulta13 en relació
amb la Directiva 2010/13/UE sobre la coordinació de determinades disposicions
legals, reglamentàries i administratives dels estats membres relatives a la prestació
de serveis de comunicació audiovisual (Directiva de serveis de comunicació
audiovisual o Directiva AVMS).14 La Directiva AVMS és vigent des del 2010 i
d’aleshores ençà el paisatge audiovisual ha sofert canvis substancials. D’aquí que
la Comissió Europea entrant es plantegi una revisió de la Directiva per al 2016 i
que la consulta sigui el primer pas d’aquest procés.
13
<https://ec.europa.eu/digital-agenda/en/news/public-consultation-directive-201013eu-
audiovisual-media-services-avmsd-media-framework-21st#ES>. [Consulta: abril 2016].
14
<http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2010:095:0001:0024:ES:PDF>.
[Consulta: abril 2016].

3
La consulta formava part de l’Estratègia per al Mercat Únic Digital adoptada
per la Comissió el mes de maig de 2015 i incidia en el fet que, des de la
modificació de la Directiva de televisió sense fronteres l’any 2007, el panorama de
la comunicació audiovisual havia experimentat canvis significatius. Arran de
l’adopció l’any 2013 del Llibre Verd «Preparar-se per a la convergència total del
món audiovisual: creixement, creació i valors», la Comissió va determinar un seguit
d’elements que s’han de tenir en compte en l’avaluació i la revisió de la Directiva
AVMS. Aquests elements són els següents:
 Garantia de les mateixes condicions de competència en els serveis de
comunicació audiovisual.
 Establiment d’un nivell òptim de protecció dels consumidors.
 Protecció dels usuaris i prohibició de la incitació a l’odi i de la
discriminació.
 Promoció de continguts audiovisuals europeus.
 Enfortiment del mercat únic.
 Reforç de la llibertat de comunicació i del pluralisme, accés a la informació
i accessibilitat als continguts per a les persones amb discapacitat.
2.1.2 Aplicació de la Directiva AVMS: concepte programa televisiu a internet

L’entorn tecnològic actual difumina les categories radiodifusió i comunicacions
electròniques, utilitzades tradicionalment. En aquest sentit, és rellevant la
Sentència de 21 d’octubre de 2015 dictada per la Sala Segona del Tribunal de
Justícia de la Unió Europea (TJUE)15 en l’assumpte C-347/2014. La sentència va
resoldre una petició de decisió prejudicial plantejada pel tribunal contenciós
administratiu d’Àustria, relativa a la interpretació de les lletres a i b de l’apartat 1
de l’article 1 de la Directiva AVMS.
El conflicte es referia a la interpretació dels conceptes serveis de
comunicació audiovisual i programa. El litigi el va plantejar una societat que
explota un diari digital, que incloïa articles de premsa escrita, però en el qual
també s’hi podia trobar un subenllaç que adreçava a una pàgina on es podien
15
<http://curia.europa.eu/juris/document/document_print.jsf?doclang=ES&text=&pageIndex=0&par
t=1&mode=lst&docid=170123&occ=first&dir=&cid=328555>. [Consulta: abril 2016].

4
visionar vídeos de diversa temàtica i format, en un catàleg de cerca, sense relació
amb les notícies contingudes en el diari. L’autoritat reguladora austríaca va
considerar aquests continguts com a serveis de comunicació audiovisual a la carta
i, per tant, subjectes a l’àmbit d’aplicació de la Directiva AVMS. El prestador es va
oposar a aquesta classificació i va presentar un recurs davant els tribunals de
justícia, en què al·legava que els continguts audiovisuals accessibles mitjançant el
subenllaç del diari digital no eren comparables ni per la seva forma ni pel seu
contingut als de radiodifusió televisiva (television-like services).
Per aquest motiu, el tribunal austríac va plantejar al TSJUE, com a
qüestions prejudicials, si els vídeos esmentats es podien considerar programes a
l’efecte de la lletra b de l’apartat 1 de l’article 1 de la Directiva AVMS16 i, per tant,
eren comparables als serveis de radiodifusió televisiva. També plantejava si per
determinar la finalitat principal de la versió electrònica d’un diari era d’aplicació
l’incís i de la lletra a de l’apartat 1 de l’article 1 de la Directiva AVMS.17 En
concret, si es podia examinar separadament una secció parcial on s’oferissin
majoritàriament vídeos breus, que en altres seccions del web del diari electrònic
s’utilitzessin només per a complementar els articles.
La Sala Segona va declarar que el concepte de programa a l’efecte de la
lletra b de l’apartat 1 de l’article 1 de la Directiva AVMS s’ha d’interpretar “en el
sentit que comprèn la posada a disposició, en un subdomini del lloc d’internet d’un
diari, de vídeos de curta durada que corresponguin a seqüències curtes extretes de
notícies locals, esportives o d’entreteniment”.
Quant a l’incís i esmentat, s’ha d’interpretar “en el sentit que l’apreciació de
la finalitat principal d’un servei de posada a disposició de vídeos oferts en el marc
de la versió electrònica d’un diari s’ha de vincular a l’examen de si el servei
16
D’acord amb aquest apartat, a l’efecte de la Directiva s’entén per programa el conjunt d’imatges
en moviment, amb so o sense, que constitueix un element unitari dins d’un horari de programació o
d’un catàleg elaborat per un prestador del servei de comunicació, i la forma i el contingut del qual
són comparables a la forma i el contingut de la radiodifusió televisiva.
17
D’acord amb aquest incís, a l’efecte de la Directiva s’entén per servei de comunicació
audiovisual un servei, tal como el defineixen els articles 56 i 57 del TFUE, la responsabilitat
editorial del qual correspon a un prestador del servei de comunicació i la finalitat principal del qual
és proporcionar programes, amb l’objecte d’informar, entretenir o educar el públic en general,
mitjançant comunicacions electròniques, tal como les defineix la lletra a de l’article 2 de la Directiva
2002/21/CE. Aquest servei de comunicació audiovisual és o bé una emissió de radiodifusió
televisiva segons la lletra e d’aquest apartat, o bé un servei de comunicació audiovisual a petició
segons la lletra g d’aquest apartat.

5
esmentat, com a tal, té un contingut i una funció autònoms en relació amb els de
l’activitat periodística del que explota el lloc d’internet en qüestió i no és un mer
complement indissociable d’aquella activitat, particularment pels vincles que
uneixin l’oferta audiovisual amb la textual”. En tot cas, continuava, determinar
aquesta apreciació correspon a l’òrgan jurisdiccional que plantejava les qüestions
prejudicials, el tribunal contenciós administratiu d’Àustria.
La sentència estableix que la Directiva AVMS té com a finalitat aplicar les
mateixes regles de joc als operadors que competeixen per la mateixa audiència i
evitar el risc que els operadors que presten serveis de comunicació audiovisual
puguin recórrer a portals d’aquest tipus (d’informació multimèdia) per eludir la
normativa. D’aquesta manera, el grau de protecció dels consumidors no ha de
dependre de si el contingut ofert és un element menor o la totalitat de l’oferta
d’una empresa determinada. A partir d’aquí, caldrà veure si aquesta sentència
configura un context en el marc del procés de la revisió de la Directiva AVMS.
2.1.3 Dividend digital

El primer dividend digital (l’alliberament de la banda de freqüències dels 790 MHz
als 862 MHz de l’UHF, per a l’ús de serveis de comunicació electrònica mòbil)
constitueix la primera etapa de les polítiques de gestió de l’espectre, adoptades en
els darrers anys per la Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT).
En la reunió del novembre de 2015, la UIT va acordar destinar una segona
banda de freqüències (694-790 MHz, també anomenada “banda 700 MHz” o
“segon dividend digital”) per a les comunicacions mòbils. Això no obstant, aquesta
segona cessió de la radiodifusió envers les comunicacions electròniques no es
produirà fins al 2020. Pel que fa a la resta d’UHF (banda per sota de 694 MHz),
es va acordar preservar-la fins al 2023 per a l’ús de serveis de radiodifusió.
Així, la Resolució COM6/4 (Revisió de la utilització de l’espectre de la
banda de freqüències 470-960 en la Regió 1),18 convida les administracions a
participar ens els estudis de compartició i comptabilitat necessaris per tal de
18
<https://www.itu.int/dms_pub/itu-r/opb/act/R-ACT-WRC.11-2015-PDF-S.pdf>. [Consulta: març
2016].

6
determinar l’atribució de la banda de freqüències 470-694 MHz en la Regió 1
entre els serveis de radiodifusió i mòbils. Així, la UIT reconeix i ratifica que:
 La banda de 470-862 MHz és una banda de freqüències harmonitzada que
s’utilitza per als serveis de radiodifusió de televisió a escala mundial.
 En molts països, existeix l’obligació sobirana de prestar serveis de
radiodifusió.
 Les xarxes de radiodifusió terrestres tenen una vida útil llarga i l’estabilitat
de l’entorn reglamentari és necessària per protegir les inversions i el
desenvolupament futur.
 Es necessiten inversions en el proper decenni per a la migració de la
radiodifusió en la banda de freqüències per sota de 694 MHz i per a la
implementació de les tecnologies de radiodifusió de la nova generació, amb
l’objectiu d’aprofitar els avenços tecnològics i augmentar així l’eficiència de
la utilització de l’espectre.
 En molts països en desenvolupament, la radiodifusió terrestre és l’únic mitjà
viable per a la prestació de serveis de radiodifusió.
 La TDT apunta a la televisió d’alta definició, que requereix una velocitat
binària més elevada que la televisió de definició estàndard.
 Cal protegir adequadament tots els serveis primaris en la banda de
freqüències 470-694 MHz i en les bandes de freqüències adjacents.
Malgrat que Europa (amb la Comissió al capdavant) s’hagi erigit com a

defensora de preservar un espai de l’UHF a la radiodifusió, alguns països ja han
iniciat processos de subhasta per a diverses franges de l’espectre. És el cas
d’Alemanya, que el juny de 2015 va concloure la subhasta, amb una puja
conjunta per a les freqüències de 700 MHz, 900 MHz, 1500 MHz i 1800 MHz. O
França, que el gener de 2015 va acordar iniciar la subhasta de la banda 799
MHz.19
19
Cal recordar, pel que fa l’Estat espanyol, que el 31 de desembre de 2014 es va tancar el procés
d’alliberament del primer dividend digital, en virtut de les previsions del Reial decret 805/2014, de
19 de setembre, pel qual es va aprovar el Plan Técnico Nacional de la Televisión Digital Terrestre
(PTNTDT).

7
2.2 La televisió digital terrestre a Catalunya i Espanya
2.2.1 Concurs per a l’adjudicació de sis canals de TDT d’àmbit estatal
L’abril de 2015, el Consell de Ministres del Govern de l’Estat va adoptar l’Acord de
17 d’abril,20 que obria la convocatòria del concurs públic per a l’adjudicació de sis
llicències de TDT de cobertura estatal, en règim d’emissió en obert.
 Llicència 1: un canal de televisió en qualitat estàndard (SD) en el múltiple
digital RGE2.
digital RGE2.
digital MPE4.
 Llicència 4: un canal de televisió en alta definició (HD) en el múltiple digital
MPE5.
MPE5.
MPE5.
Cal posar en relleu que la capacitat disponible va ser modificada

posteriorment pel Govern de l’Estat, mitjançant l’Ordre IET/677/2015, de 16 de
abril, per la qual es modifica l’assignació inicial de la capacitat del múltiple
digital de cobertura estatal RGE2 realitzada en favor de la Corporación de Radio
y Televisión Española (CRTVE).21 D’acord amb aquesta Ordre, la capacitat
assignada pel Reial decret 805/2014, de 19 de setembre, a la CRTVE es va reduir
a la meitat de la capacitat del múltiple digital de cobertura estatal RGE2. Això va
permetre alliberar espectre radioelèctric per a les noves llicències comercials.
El concurs es va resoldre, mitjançant l’Acord del Consell de Ministres de 16
d’octubre de 2015,22 en favor de Radio Blanca, SA (llicència 1), Central
20
<https://www.boe.es/boe/dias/2015/04/18/pdfs/BOE-A-2015-4216.pdf>.[Consulta: abril
2016].
21
<https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2015-4237>.[Consulta: abril 2016].
22
<https://www.boe.es/boe/dias/2015/10/28/pdfs/BOE-A-2015-11549.pdf>. [Consulta: abril
2016].

8
Broadcaster Media, SLU (llicència 2), 13tv, SA (llicència 3), Real Madrid Club de
Fútbol (llicència 4), Mediaset España Comunicación, SA (llicència 5) i Atresmedia
Corporación Medios de Comunicación, SA (llicència 6). Les bases del concurs
establien les obligacions de cobertura per als llicenciataris: el 80% de la població
en el termini màxim de 12 mesos, el 90% en 18 mesos i el 96% en 24 mesos.
2.2.2 Concentració i adquisicions accionarials
Catalunya: Mediaset i Grupo Godó

En l’àmbit dels prestadors privats a Catalunya, cal destacar l’adquisició del 40%
del capital social d’Emissions Digitals de Catalunya, SAU (EDICA), fins aleshores
propietat exclusiva del Grupo Godó, per part de Mediaset España de
Comunicación, SA (Mediaset). EDICA és titular d’una llicència per a l’explotació
d’un canal múltiple de TDT de cobertura nacional i emissió principalment en obert
(8tv, RAC 105 TV). L’operació, que també incloïa la comercialització dels espais
publicitaris per part de Mediaset, havia de permetre EDICA més accés al mercat
publicitari, millorar el finançament de la societat, augmentar la inversió en
programació i afavorir el desenvolupament del mercat de la televisió privada de
Catalunya. EDICA va justificar la necessitat d’aquesta venda parcial del seu capital
per diversos factors: l’entrada de nous actors al sector, els canvis tecnològics i la
davallada dels ingressos publicitaris a causa de la crisi econòmica.
El CAC va aprovar aquesta adquisició mitjançant l’Acord 73/2015, de 20
de maig,23 perquè va considerar que l’adquisició notificada complia les previsions
legals i, concretament, va posar en relleu els aspectes següents:
a) L’adquisició no suposava cap modificació del control d’EDICA per part
de la societat Catalunya Comunicació, SLU (únic soci de la
transmetent).
b) El manteniment d’aquest control permetia garantir un ple respecte als
compromisos assumits per EDICA en la seva oferta de licitació i molt
especialment, entre d’altres, l’increment del nivell de producció pròpia
23
<http://www.cac.cat/pfw_files/cma/actuacions/acord_73_2015.pdf>. [Consulta: abril 2016].

9
televisiva o la contribució al desenvolupament del teixit audiovisual i
productiu català.
c) Atès que l’oferta de televisió d’EDICA abastava únicament l’àmbit
territorial de Catalunya, en el qual Mediaset no disposava de cap canal
més (ni en qualitat de propietari ni d’arrendatari), la venda que
s’autoritzava no tenia incidència en la garantia del pluralisme del mercat
televisiu català. A més, l’operació s’adequava a les garanties de
pluralisme i de control de les concentracions en la comunicació
audiovisual que estableix la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la
comunicació audiovisual de Catalunya.
L’operació també va ser autoritzada per la Resolució de la Sala de

Competència de la CNMC de 14 de maig de 2015,24 la qual va analitzar, entre
altres qüestions, si la venda suposava la pèrdua de la unitat econòmica d’EDICA.
La CNMC va considerar que EDICA mantindria una autonomia d’actuació
significativa respecte dels seus accionistes, amb independència dels vincles
establerts entre ells com a conseqüència dels acords de subministrament preferent
i recíprocs de serveis de producció i també pel que fa a la seva actuació en el
mercat de publicitat televisiva. Des del punt de vista de la resta de mercats
afectats, tant de producte (producció de continguts audiovisuals, comercialització
de continguts, distribució de canals de televisió i de televisió), com geogràfics
(estatal i autonòmic), la CNMC va considerar que l’operació no comprometia les
condicions de competència efectiva en aquests mercats.
L’entrada de Mediaset en el capital d’EDICA va suposar alguns canvis en la
programació de 8tv, essent el més destacable l’estrena, el 29 d’agost de 2015, de
Trencadís, espai produït en col·laboració amb la productora La Fábrica de la Tele
(participada per Mediaset), en la franja horària de tarda d’aquesta televisió.
24
<http://www.cnmc.es/desktopmodules/buscadorexpedientes/mostrarfichero.aspx?dueno=1&codig
oMetadato=623257>. [Consulta: abril 2016].

10
Espanya: Telefónica i Prisa
També ha estat rellevant la Resolució de 22 d’abril de 2015 del Ple de la
CNMC,25 d’autorització de l’operació de concentració entre les societats Telefónica
de Contenidos, SAU (Telefónica), i Prisa Televisión, SAU (Prisa), com a
conseqüència de la compra de Telefónica del 56% del capital de Distribuidora de
Televisió Digital, SA (DTS) propietat de Prisa.26 El 12 de novembre de 2014 la
CNMC havia acordat iniciar la segona fase del procediment de la concentració
notificada, ja que va considerar que l’operació analitzada podia obstaculitzar el
manteniment de la competència efectiva en els diferents mercats que s’hi
analitzaven (el mercat de la televisió de pagament i els mercats relacionats
verticalment amb els d’adquisició i comercialització majorista de continguts
audiovisuals i de canals de televisió, així com els mercats connexos de
comunicacions electròniques). La Resolució va autoritzar l’operació, però la va
subordinar al compliment dels compromisos que havia proposat Telefónica el 14
d’abril de 2015.
Aquests compromisos inclosos en la proposta de 14 d’abril, la cinquena
presentada per Telefónica,27 es van considerar suficients i proporcionats per
compensar els riscos d’obstaculització de la competència derivats de l’operació de
concentració notificada. La CNMC també encomanava a la Direcció de la
Competència la vigilància del compliment de la Resolució. En síntesi, els
compromisos s’agrupen en els tres apartats següents:
 Mercat de televisió de pagament
Obligació de no dificultar i/o d’afavorir la mobilitat dels clients (actuals o futurs) de
televisió de pagament (empaquetats o no) de Telefónica i DTS. En són exemples
les tramitacions de baixa, les condicions de permanència associades a aquests
25
La Resolució es va adoptar amb el vot particular del conseller Eduardo García Matilla, que va
manifestar la seva disconformitat en relació amb l’eficàcia d’alguns dels compromisos adoptats per
a garantir el manteniment de la competència en el mercat de la televisió de pagament.
26
S’ha de recordar que un mes més tard, el 4 de juliol de 2014, Mediaset España de
Comunicación, SA va vendre també a Telefónica la seva participació en la societat DTS (que era del
22%).
27
Anteriorment, Telefónica va presentar sengles propostes de compromisos en dates 25 de febrer,
11 i 31 de març i 1 d’abril de 2015. La CNMC va considerar que els compromisos inclosos en
aquestes propostes eren insuficients.

11
serveis o la prohibició de realitzar pràctiques de recuperació de clients. També
Telefónica ha de garantir el manteniment de les condicions contractuals de DTS
vigents en el moment de l’autorització amb altres operadors OTT o de satèl·lit.
 Mercats de comercialització majorista de continguts audiovisuals i de canals
de televisió a Espanya
En aquesta categoria s’hi inclouen la majoria dels compromisos acordats. Aquí es
diferencien tres tipus de serveis: emissió lineal (transmissió convencional de
continguts), SVOD (Suscription Video on Demand), en què s’ofereix l’accés a una
part dels continguts mitjançant el pagament d’una tarifa, normalment mensual, i
TVOD (Transaction Video on Demand), en què l’accés als continguts es realitza
mitjançant pagament individual per cada contingut seleccionat.
L’adquisició exclusiva de drets d’emissió de continguts no esportius se
sotmet a diverses condicions per a emissió lineal, en SVOD i en TVOD. En emissió
lineal, s’estableix una limitació del període d’emissió a 3 anys, llevat del cas de les
sèries, i d’explotació a 2 anys. En SVOD, Telefónica només podrà adquirir els drets
en aquesta modalitat en continguts d’estrena per un període màxim d’emissió de 3
anys i de 2 anys pel que fa al període d’explotació. I en TVOD, Telefónica no podrà
adquirir drets d’emissió en exclusivitat en cap cas, ja que aquesta prohibició afecta
tot tipus de continguts (pel·lícules, sèries, documentals, etc.).
Quant a l’adquisició de drets d’emissió de continguts esportius, se’n limita
l’explotació, sigui quina sigui la modalitat d’emissió, a un màxim de 3 anys.
Tampoc es permet a Telefónica adquirir drets exclusius d’explotació de continguts
de qualsevol tipus sobre finestres o models d’emissió que no hagi d’explotar. A
més, el proveïdor de drets pot sol·licitar la modificació dels contractes d’adquisició
en exclusiva vigents en el moment de l’autorització de l’operació, per ajustar-los als
compromisos establerts.
Els compromisos són especialment rellevants pel que fa a l’oferta majorista
de canals de televisió propis: Telefónica haurà d’obrir als seus competidors el
100% dels seus canals premium, que són els que tenen contingut exclusiu de
màxima qualitat. Els rivals de l’operadora només en podran comprar el 50%, tot i
que els podran triar. Els canals premium ofereixen ficció d’estrena en exclusiva
(Sony, Warner, Disney, Universal, Paramount i Fox) o esdeveniments esportius,

12
com la Lliga BBVA, Copa del Rei, Champions League, Europa League, Campionat
Mundial de Futbol, Campionat Mundial de Basket, la F1, Moto GP i Jocs Olímpics.
Aquests continguts hauran d’estar a preus que garanteixin la viabilitat econòmica
de l’emissió per als competidors de Telefónica.
D’altra banda, Telefónica s’ha d’abstenir de signar contractes d’adquisició
exclusiva de drets d’emissió que continguin clàusules que impedeixin o limitin
l’oferta majorista per al segment residencial dels canals editats en modalitat lineal
o en SVOD. També s’estableix l’obligació que Telefónica distribueixi en la seva
plataforma IPTV de televisió de pagament els principals canals de TDT d’àmbit
estatal en obert, quan els seus editors així ho sol·licitin, motiu pel qual haurà de
reservar en aquesta plataforma un nombre de canals equivalent al 20% dels que
estiguin en emissió i tenir aquest espai a disposició de tercers editors de canals.
 Accés a internet de Telefónica
Telefónica haurà de garantir un servei d’accés a internet amb la capacitat i les
garanties de qualitat equiparables als que ofereix als seus clients del servei over-
the-top (OTT) de televisió de pagament. Així, no haurà de gestionar la xarxa i el
trànsit en condicions discriminatòries, i sí que haurà de negociar acords
d’interconnexió a la xarxa amb tercers en condicions equitatives, raonables,
transparents, objectives i no discriminatòries, mantenir tres rutes d’accés a la seva
xarxa no congestionades i no subscriure acords per a la distribució del seu servei
de televisió de pagament OTT amb proveïdors de hardware (fabricants) que
permetin la connectivitat a internet de televisors a les llars. La CNMC inclou, sense
ànim exhaustiu, els fabricants de televisors intel·ligents, els fabricants de
descodificadors o set-top-box (STB) —com ara Apple, Roku, Google o TiVo— i els
fabricants de consoles (Microsoft, Sony).
Aquests compromisos s’estableixen per un període de cinc anys. Passat aquest

període, si la CNMC considera que s’han produït canvis rellevants justificats en
l’estructura o la regulació dels mercats afectats, pot mantenir-ne la vigència fins a
un període de tres anys més, com a màxim.

13
Espanya: Antena 3 i laSexta
En relació amb l’operació de concentració entre Antena 3 i laSexta, autoritzada pel
Govern de l’Estat l’any 2012, la Resolució de vigilància de la sala de competència
de la CNMC de 30 de juliol de 2015 va decidir prorrogar només dos anys les
condicions en els mateixos termes en què es va autoritzar la fusió. El motiu
principal és la situació del mercat publicitari en televisió, configurat com un
duopoli entre els dos grups de televisió d’àmbit estatal (Atresmedia i Mediaset) que
en controlen el 85%. Segons expressa l’organisme regulador, aquesta situació
confirma els efectes restrictius de la competència sobre els mercats de la televisió
en obert i d’adquisició de continguts. Un altre aspecte que s’ha tingut en compte
en la resolució és el fet que la pressió competitiva dels nous operadors entrants
over-the-top (OTT) no es considerava prou forta per establir les condicions de lliure
competència desitjables en el mercat de la televisió en obert.
A més, la CNMC va considerar que cal tenir en compte la finalització de les
condicions imposades en l’anterior operació de concentració entre Telecinco i
Cuatro produïda l’any 2010 (ja que també es van prorrogar) i la seva incidència en
els mercats. Per això, es va considerar necessari fer-ne el seguiment per tal de
valorar aquestes condicions. De fet, l’incompliment d’algunes d’aquestes
condicions (les relatives a les polítiques de contractació de publicitat, entre les
quals, la prohibició de vincular-la amb els seus canals de més audiència) va
comportar la imposició d’una sanció elevada a Mediaset (Resolució de la sala de
competència de la CNMC de 30 de juliol de 2015).28
2.2.3 Altres aspectes relacionats amb la TDT
TDT local pública a Catalunya: reassignació d’espai radioelèctric i altres novetats

Pel que fa als mitjans públics locals de Catalunya, s’ha de posar en relleu l’Acord
del Govern de la Generalitat GOV/46/2015, de 31 de març.29 Aquest Acord
donava compliment a la Sentència de 10 de març de 2010 de la Sala Contenciosa
Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), confirmada
28
29
<http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6844/1416480.pdf>. [Consulta: abril 2016].

14
per la Sentència de 18 de novembre de 2013 de la Sala Contenciosa
Administrativa del Tribunal Suprem (TS). La sentència resolia un recurs interposat
per Infraestucturas y Gestión 2002, SA (INGEST) contra l’Acord de 20 de
novembre de 2005 del Govern de la Generalitat. Declarat nul per la sentència, la
Generalitat establia el procediment de concessió de programes de televisió digital
local als municipis de Catalunya en les demarcacions establertes pel Pla tècnic
nacional de la televisió digital local (PTNTDTL). També determinava el nombre de
programes que quedaven reservats a les entitats locals per a la gestió directa de la
TDT local (pública) i, finalment, establia el procediment per a la concessió d’aquest
servei als municipis de Catalunya.
Segons el contingut d’aquest Acord, es va ampliar la reserva d’un segon
programa, perquè els ajuntaments el gestionessin de forma directa, en 13 dels 24
canals múltiples planificats en el PTNTDTL, aprovat pel Reial decret 439/2004, de
12 de març, a l’empara de l’apartat 1 de l’article 9 de la Llei 41/1995, de 22 de
desembre, de televisió local per ones terrestres. D’acord amb aquest article, les
comunitats havien de determinar el nombre de programes que es reservaven a les
entitats locals per a la gestió del serveis de televisió digital local, tot garantint, com
a mínim, un programa per demarcació, amb possibilitat de reservar,
excepcionalment, un segon programa perquè els ajuntaments el gestionessin de
forma directa. El motiu principal de l’anul·lació de l’Acord impugnat va ser que
l’ampliació a dos programes en 17 de les demarcacions planificades no complia
amb l’excepcionalitat que preveia la Llei 41/1995.
Així, en execució de la resolució judicial esmentada, l’Acord 46/2015 va
determinar el nombre de programes i va identificar els que es reservaven a la gestió
directa (pels ajuntaments) del servei de televisió en les demarcacions previstes en
el PTNTDTL, és a dir, un programa en cada demarcació amb un múltiple planificat
llevat de les demarcacions de Barcelona (planificats 2 múltiples, reserva de 3
programes), Cornellà (planificats 2 múltiples, reserva de 2 programes), Sabadell
(planificats 2 múltiples, reserva de 2 programes), Granollers (planificat 1 múltiple,
reserva de 2 programes) i Vilanova i la Geltrú (planificat 1 múltiple, reserva de 2
programes). Per tant, tal com es desprèn de l’Acord 46/2015, el Govern va

15
considerar necessària l’ampliació d’un programa de més en les demarcacions de
Barcelona, Granollers i Vilanova i la Geltrú.
També cal destacar que la Xarxa de Comunicació Local, SL, va modificar el
Protocol General dels Serveis de la XAL.30 El Protocol és l’instrument mitjançant el
qual la Xarxa articula la prestació i la gestió del servei públic de caràcter econòmic
i de desenvolupament de les activitats vinculades al foment i la promoció de la
comunicació local que constitueixen el seu objecte. La modificació del Protocol
responia a la necessitat d’adequar-lo a la transformació del model dels serveis de
suport a la comunicació local prestats per la Diputació de Barcelona: el model va
passar de fer-se mitjançant una entitat pública empresarial (EPE) i, indirectament,
a través de les aportacions al Consorci de Comunicació Local, a fer-se mitjançant
una societat mercantil de responsabilitat limitada. A més, la situació de crisi
econòmica feia necessari que la XAL adaptés els serveis que presta i, en
conseqüència, revisés el marc d’actuació i de suport mantingut amb les diferents
entitats públiques i privades que operen en el sector. L’objectiu va ser, doncs,
millorar el suport als mitjans audiovisuals, a través del subministrament de
continguts i serveis que donin resposta als nous reptes del sector davant la
implantació de la tecnologia digital.
A més, el Ple de la Diputació de Barcelona de 26 de febrer de 2015 va
aprovar un conveni de col·laboració per impulsar la gestió conjunta a les quatre
diputacions catalanes del servei públic de caràcter econòmic de foment i promoció
de la comunicació local en tot el territori català.31 Es tractava de regular la
participació de les quatre diputacions catalanes en la societat de capital públic
Xarxa de Comunicació Local, SA.
Més enllà, alguns mitjans locals han encetat noves fórmules de gestió per
impulsar i millorar la qualitat de la informació de proximitat en l’àmbit comarcal,
promoure projectes comuns i compartir recursos. Aquest és el cas de les quatre
emissores municipals de Sallent, Sant Fruitós, Santpedor i Santa Maria d’Oló, que
l’abril de 2015 van presentar el seu projecte, anomenat Ona Bages, SCCL, el qual,
30
<https://bop.diba.cat/scripts/ftpisa.aspx?fnew?bop2015&03/022015006498.pdf&1>.
31
<https://seuelectronica.diba.cat/serveis-de-la-seu/actes/fitxers/plens/ple150226_acta.pdf>.

16
sota la forma d’una cooperativa sense ànim de lucre formada per aquestes quatre
emissores, elaborarà un informatiu setmanal i càpsules informatives comunes i
emetrà diversos espais musicals amb l’objectiu de promocionar artistes locals. Un
dels projectes que duen a terme és Infoescoles, on alumnes dels centres educatius
de Sant Fruitós de Bages participen en l’emissió́ d’un programa mensual. El
projecte neix com una iniciativa oberta a tota la comarca i que adopta el nom
d’Ona Moianès.
TDT local privada a Catalunya: adjudicacions d’alguns programes i altres

novetats
També s’ha de posar en relleu l’aprovació per part del Govern de la Generalitat de
Catalunya de l’Acord GOV/45/2015, de 31 de març,32 pel qual es ratifiquen les
adjudicacions de televisió digital local corresponents:
 Als quatre programes del canal múltiple 48 (TL10B) de la demarcació de
Barcelona.
 Als quatre programes de canal múltiple 39 (TL07B) de la demarcació de
Sabadell i s’adjudica la concessió del servei públic de televisió digital local,
en règim de gestió indirecta, del programa núm. 4 del canal múltiple 45
(TL12B) de la demarcació de Sabadell.
L’Acord 45/2015 es va aprovar per tal d’executar la Sentència de 7 de maig

de 2010 dictada per la Sala Contenciosa Administrativa del TSJC (que fou
confirmada per la Sentència de 13 de novembre de 2012 de la Sala Contenciosa
Administrativa del TS) estimatòria de part d’un recurs interposat per la societat
M&M Infonet Associated, SL. Aquest recurs s’oposava a diversos acords
d’adjudicació en el concurs de TDT local que va adjudicar els programes esmentats
a Barcelona i Sabadell. La sentència va ratificar aquestes adjudicacions i va
acordar que es fes una nova adjudicació en relació amb el programa 4 del canal
múltiple 45 de la demarcació de Sabadell, l’adjudicatària de la qual havia estat la
32

17
societat Tele Taxi Televisió Digital, SLU. A partir d’aquí, el Govern va aprovar el
següent:
 En relació amb els quatre programes del canal múltiple 48 de la
demarcació de Barcelona, ratificació de les adjudicacions realitzades a favor
d’Avista Televisió de Barcelona, SL; Smile Advertising, SL; Gibson Time, SL,
i Collserola Audiovisual, SL.
 En relació amb els quatre programes del canal múltiple 39, amb referència
núm. TL07B, de la demarcació de Sabadell, ratificació de les adjudicacions
realitzades a favor de Vallès Serveis de Televisió, SL; Mola TV, SL; Televisió
Sant Cugat, SL, i Publi 20, SL.
 En relació amb el programa 4 del canal múltiple 45 de la demarcació de
Sabadell, adjudicació a favor de Diari de Girona, SA.
A més, la societat Tele Taxi Televisió Digital, SLU va presentar el 9 de juliol

de 2015 davant el CAC la seva renúncia a les llicències per a la prestació del
servei de TDT local de les quals era titular, corresponents al programa 3 del canal
múltiple 36 de la demarcació de Cornellà de Llobregat i del programa 4 del canal
múltiple 54 de la demarcació de Tarragona. El Ple del Consell va aprovar l’Acord
147/2015, de 18 de novembre,33 segons el qual acceptava la renúncia i declarava
extingides les llicències corresponents. Com a conseqüència, les emissions de
Teletaxi TV van cessar definitivament.
A banda d’aquestes qüestions, s’han produït altres novetats en l’àmbit de la
TDT local privada. Així, l’associació de diversos agents del sector per a la creació
de sinergies també ha estat una realitat en l’àmbit dels mitjans privats. Bon
exemple d’això és la unificació, el mes de juliol de 2015, de les dues associacions
que representen les televisions locals de gestió privada (Associació Catalana de la
TDT Local i Associació de Mitjans de Proximitat) en una nova entitat anomenada
l’Associació de Mitjans de Proximitat, formada per 21 televisions de proximitat
privades catalanes, que suposen gairebé el 100% de les televisions actives de
Catalunya.
33
<http://www.cac.cat/pfw_files/cma/actuacions/Acord_147_2015.pdf>. [Consulta: abril 2016].

18
Pel que fa a la radiodifusió sonora, cal destacar el canvi de programació en
les emissores titularitat d’Onda Ramblas, SAU (productes en emissió: Cope i Rock
FM). Aquesta modificació deriva de l’acord del 19 de desembre de 2012 signat
entre el grup empresarial del qual forma part Onda Ramblas, SAU (integrat per la
seva matriu, Radio Publi, SL, i altres entitats) i Radio Popular, SA, amb la finalitat
de garantir la continuïtat del servei radiofònic. El CAC va analitzar aquesta
modificació de producte i la va autoritzar mitjançant l’Acord 148/2015, de 18 de
novembre.34
Comunitat Valenciana i Illes Balears: radiodifusió pública

D’una banda, trobem l’aprovació de la Llei 5/2015, de 2 d’abril, de servei públic
de radiotelevisió valenciana,35 la finalitat de la qual era restablir el servei públic de
radio i televisió de la comunitat, sempre que es complissin les condicions que
estableix la disposició addicional segona següents: no suposar un increment del
deute públic de la Generalitat, ni l’incompliment dels principis d’estabilitat
pressupostària i de dèficit públic que estableix la normativa, ni una minoració dels
recursos destinats a altres serveis públics (concretament, a sanitat, educació i
benestar social), ni un increment de la pressió fiscal. Igualment, s’haurà d’haver
liquidat l’entitat que prestava el servei públic de radiotelevisió abans de la seva
eliminació mitjançant la Llei 4/2013, de 27 de novembre, de supressió de la
prestació dels serveis de radiodifusió i televisió d’àmbit autonòmic, de titularitat de
la Generalitat, així com de dissolució i liquidació de Radiotelevisión Valenciana,
SAU.
Posteriorment es va aprovar la Llei 12/2015, de 29 de desembre, per a la
recuperació del servei públic de radiodifusió i televisió d’àmbit autonòmic, de
titularitat de la Generalitat,36 la qual va derogar la Llei 5/2015 i també l’article 2
de la Llei 4/2013. La norma indica també, en el preàmbul, que “No tenir mitjans
de comunicació propis, com l’experiència dels mesos transcorreguts des del
tancament de RTVV ha posat de manifest, suposa que s’està privant les ciutadanes
34
<http://www.cac.cat/pfw_files/cma/actuacions/Acord_148_2015_cat.pdf>. [Consulta: abril
2016].
35
<http://www.docv.gva.es/datos/2015/04/08/pdf/2015_3125.pdf>. [Consulta: abril 2016].
36
<http://www.docv.gva.es/datos/2015/12/31/pdf/2015_10477.pdf>. [Consulta: abril 2016].

19
i els ciutadans d’uns drets que sí que tenen la resta d’espanyols”, referint-se als
que recull l’apartat 2 de l’article 3 de la Constitució espanyola (reconeixement de
les diferents modalitats lingüístiques del territori de l’Estat com un patrimoni
cultural objecte d’especial respecte i protecció) i de l’apartat 3 de l’article 20
(principi de pluralisme).
D’altra banda, la disposició addicional primera atorga a les Corts Valencianes el
termini màxim de sis mesos des de la presentació del primer informe de situació de
RTVV pels liquidadors, per dictar la Llei reguladora dels serveis de radiodifusió i
televisió de la Generalitat Valenciana. Els mitjans s’hauran d’adequar al que
estableix l’apartat 2 de l’article 2:
 Pel que fa als serveis: ràdio, televisió, serveis de comunicació audiovisual a
petició i en mobilitat, com també serveis connexes i interactius, plataformes
digitals de comunicació i qualsevol altre servei propi de la societat de la
informació relacionat amb els anteriors.
 Pel que fa a la configuració: titularitat pública i gestió directa, màxima
qualitat i adaptació a l’evolució tecnològica, cobertura en tot el territori,
màxima continuïtat d’emissió, gratuïtat i emissió en obert; veraç, plural,
participativa i sotmesa al control democràtic de la societat i de les Corts
Valencianes; en valencià, amb emissió multilingüe (en castellà i anglès)
sempre que sigui possible tècnicament.
D’altra banda, trobem l’aprovació de la Llei 9/2015, de 26 de novembre,

de modificació de la Llei 15/2010, de 22 de desembre, de l’Ens Públic de
Radiotelevisió de les Illes Balears.37 La Llei 9/2015 introdueix algunes
modificacions a la Llei 15/2010, tot esperant l’aprovació d’una reforma profunda,
en procés d’elaboració, del model de radiotelevisió pública balear. La modificació
està dirigida principalment a adaptar la producció de continguts als nous formats
d’Internet, recuperar la internalització dels informatius i reforçar els principis de la
contractació pública en el funcionament de l’ens. També s’estableixen
modificacions relatives a l’elecció dels membres del Consell de Direcció i el seu
37
<http://www.caib.es/eboibfront/ca/2015/10410/573404/llei-9-2015-de-26-de-novembre-de-
modificacio-de-la>. [Consulta: abril 2016].

20
règim jurídic, al nomenament del director o la directora general i la introducció de
mesures de transparència relatives als aspectes financers i comptables.
Espanya: desplegament de la xarxa de TDT

La TDT de cobertura estatal encara es troba en procés de desplegament per
estendre la cobertura a les zones d’ombra. Gairebé 600.000 llars espanyoles en tot
el territori tenen una recepció defectuosa o inexistent de la TDT, bàsicament en
zones rurals i aïllades.
En aquest context, el 2005 el Govern espanyol va dissenyar un pla per
estendre la cobertura de TDT per a regions remotes que representaven el 2,5% de
la població, amb un cost d’uns 260 milions d’euros. El 2009, l’operador de
satèl·lit SES-Astra va denunciar aquest pla de subvencions davant la Comissió
Europea, ja que considerava que no complia amb el principi de neutralitat
tecnològica.
La Comissió va estimar la denúncia mitjançant la Decisió 201/489/UE de
19 de juny de 2013.38 Va establir que els ajuts que el Govern espanyol havia
atorgat en aquest pla als operadors de TDT constituïen un ajut estatal, d’acord
amb l’apartat 1 de l’article 107 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea
(TFUE). En aquest sentit, eren legals. Però també va dictaminar que aquests ajuts
no respectaven el principi de neutralitat tecnològica i, per tant, eren incompatibles
amb el mercat comú. A més, no van ser notificats a la Comissió. En conseqüència,
es van concedir il·legalment. La Comissió va acordar també que els operadors
havien de tornar els fons percebuts i va dictaminar que qualsevol ajut futur hauria
de respectar el principi de neutralitat tecnològica.
Dos dels operadors implicats (Abertis Telecom, SA, i Retevisión I, SA),39 tot
i que eren els destinataris directes dels ajuts, van interposar un recurs d’anul·lació
davant el Tribunal General de la Unió Europea contra la Decisió esmentada de 19
de juny de 2013. Al·legaven diversos motius que, segons manifestaven, havien
induït a error la Comissió, entre els quals, no considerar que la tecnologia terrestre
era la tecnologia més adequada i eficient per al procés d’universalització de la
38
<http://europa.eu/rapid/press-release_IP-13-566_es.htm>. [Consulta: abril 2016].
39
Cal tenir en compte que la filial de telecomunicacions d’Abertis opera des de l’abril de 2015, en
què va començar a cotitzar en Borsa com a Cellnex Telecom, SA.

21
televisió digital terrestre a Espanya. Això era degut, segons les dues empreses, a
l’existència prèvia d’una xarxa analògica, que permetia minimitzar els costos de la
digitalització. A més, la selecció de l’operador que havia de dur a terme la
digitalització de la xarxa es va realitzar mitjançant un procés de licitació pública
oberta, transparent i competitiva, mentre que la plataforma satel·lital no era viable
i hauria suposat un retard important en el procés de digitalització. Els recurrents
també consideraven que la mesura controvertida (considerada ajut contrari al
TFUE) no era en realitat un ajut nou, ja que la digitalització de la xarxa analògica
preexistent consistia en un mer increment de la seva capacitat tècnica i no en un
desplegament nou de xarxa.
La Sala Cinquena del Tribunal General va desestimar el recurs mitjançant la
Sentència de 26 de novembre de 201540 i va confirmar que els beneficiaris
(societats adjudicatàries dels serveis de desplegament de la xarxa de TDT) hauran
de retornar els imports (prop de 260 milions d’euros) dels ajuts declarats il·legals
que van rebre entre els anys 2005 i 2009.
Espanya: finançament d’obres audiovisuals europees

Cal destacar l’aprovació del Reial decret 988/2015, de 30 d’octubre, pel qual es
regula el règim jurídic del l’obligació de finançament anticipat de determinades
obres audiovisuals europees.41 El Reial decret desplega el paràgraf onzè de
l’apartat 3 de l’article 5 de la Llei 7/2010, de 31 de març, general de la
comunicació audiovisual (LGCA). La seva estructura és:
 Capítol I. Regulació d’aspectes com ara les obres (pel·lícules
cinematogràfiques i obres audiovisuals) que poden ser objecte de l’obligació
de finançament i l’àmbit subjectiu d’aplicació.
 Capítol II. Àmbit objectiu i articulació de les diferents formes per al
compliment. S’estableix una classificació de les contribucions que es
consideren de participació directa a efectes de l’obligació (la producció
pròpia, els encàrrecs de producció, les coproduccions, les aportacions
40
<http://curia.europa.eu/juris/document/document.jsf?text=&docid=172128&pageIndex=0&docla
ng=es&mode=lst&dir=&occ=first&part=1&cid=1085568>. [Consulta: abril 2016].
41
2016].

22
merament financeres i les realitzades mitjançant agrupacions d’interès
econòmic)
 Capítol III. Ingressos i despeses computables. Pel que fa als ingressos
computables, tindran aquesta consideració els derivats de la
comercialització publicitària, els de les quotes d’abonament, els obtinguts
com a conseqüència de l’explotació directa del contingut per part del
prestador i també els obtinguts de la comercialització de canals. Pel que fa
a les despeses computables, fa referència tant a les despeses en la
producció pròpia, encàrrecs de producció i coproduccions, com a les
aportacions a les agrupacions d’interès econòmic i els imports de
l’adquisició dels drets d’explotació.
 Capítol IV. Procediment de verificació del compliment de l’obligació i formes
d’acreditació dels ingressos i les despeses. S’atorga als obligats la
possibilitat d’acollir-se a mecanismes de flexibilitat.
 Capítol V. Establiment de les principals actuacions de la Comissió Nacional
dels Mercats i la Competència (CNMC), l’organisme encarregat de verificar
el compliment de l’obligació.
El Reial decret 988/2015 ha estat impugnat per diversos agents del sector,
entre els quals es troben Mediaset España Comunicación, SA, la Federación de
Asociaciones de Productores Audiovisuales Españoles (FAPAE), DTS Distribuidora
de Televisión Digital, SAU, i The Walt Disney Company Iberia.42
Espanya: registre estatal de prestadors

És rellevant l’aprovació del Reial decret 847/2015, de 28 de setembre, pel qual
es regulen el Registre estatal de prestadors de serveis de comunicació
audiovisual i el procediment de comunicació prèvia d’inici d’activitat.43 Per una
42
Els recursos han estat admesos a tràmit per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal
Suprem mitjançant diverses resolucions:
25 de gener de 2016: <http://www.boe.es/boe/dias/2016/01/29/pdfs/BOE-B-2016-2626.pdf>
2 de febrer de 2016: <http://www.boe.es/boe/dias/2016/02/05/pdfs/BOE-B-2016-3542.pdf>
3 de febrer de 2016: <http://www.boe.es/boe/dias/2016/02/08/pdfs/BOE-B-2016-3849.pdf> i
<http://www.boe.es/boe/dias/2016/02/08/pdfs/BOE-B-2016-3848.pdf>. [Consultes: abril 2016].
43
2016].

23
banda, aquesta norma desenvolupa l’apartat 1 de l’article 23 de la LGCA, que
preveu l’establiment per part del Govern de l’Estat o de les comunitats autònomes
del procediment regulador de la comunicació prèvia a l’inici l’activitat per a la
prestació dels serveis de comunicació audiovisual, quan aquesta activitat no es
realitzi a través d’ones hertzianes. Entre altres qüestions, aquest procediment
consisteix a establir els elements constitutius de l’activitat, els requisits per prestar-
la i el procediment, els efectes i la pèrdua de la condició de prestador (títols I i II).
El 26 de novembre es va aprovar l’Ordre PRE/2516/2015, per la qual es
determina la data en què el Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme (MINETUR)
comença a exercir de forma efectiva determinades funcions en matèria
audiovisual transferides per la Llei 3/2013, de 4 de juny, de creació de la
Comissió Nacional dels Mercats i la Competència i per la Llei 9/2014, de 9 de
maig, general de telecomunicacions.44 El Reial decret 847/2015 i l’Ordre
PRE/2516/2015 van entrar en vigor simultàniament.
En aquesta qüestió, el Ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya va
aprovar l’Acord 134/2015, de 4 de novembre, per tal d’iniciar la revisió de la
Instrucció general del Consell de l’Audiovisual de Catalunya per la qual es crea i es
regula el Registre de prestadors de serveis de comunicació audiovisual de
Catalunya. Aquesta Instrucció s’havia aprovat l’any 2008, en compliment de
l’article 119 de la LCA. Tanmateix, tot i que continua en vigor, el Consell va
considerar que era necessari revisar-la. Amb posterioritat al 2008, hi ha hagut
novetats legislatives que regulen la transparència, l’eficàcia, l’eficiència i la qualitat
del sector públic i, doncs, afecten el contingut de la Instrucció esmentada. Ens
referim bàsicament a tres lleis, tant d’àmbit català com espanyol:
 La Llei 29/2010, de 3 d’agost, de l’ús dels mitjans electrònics al sector
públic de Catalunya,
 la Llei de l’Estat 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la
informació i bon govern, i
 la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern.
44
2016].

24
2.3 Regulació dels continguts
2.3.1 Gestió de drets esportius
En aquesta matèria destaca l’aprovació per part del Govern espanyol del Reial
decret llei 5/2015, de 30 d’abril, de mesures urgents en relació amb la
comercialització dels drets d’explotació de continguts audiovisuals de les
competicions de futbol professional,45 amb la finalitat d’establir un model eficient
per a la gestió dels drets de futbol.
Tal com s’exposa en la introducció de la norma mateixa, en la competició de
futbol professional masculí a Espanya hi convergeixen en l’actualitat certes
tendències del mercat en les quals els factors merament esportius es combinen
amb els propis d’un sector econòmic en auge, amb la concurrència dels elements
immaterials i culturals que s’associen amb la pràctica d’aquest esport. D’acord
amb això, es posa en relleu el fet que l’actual model de comercialització dels drets
a Espanya (consistent en la venda individualitzada pels equips participants en les
competicions amb reconeixement de la titularitat del dret a la retransmissió de
cada partit en favor del club local) ha portat dues conseqüències. D’una banda, la
signatura de múltiples acords que no sempre han respectat les regles de
competència del mercat i, de l’altra, la debilitat estructural i la fragmentació del
model. Per aquests motius el Reial decret llei 5/2015 estableix un sistema de
venda semblant al de la majoria de països de l’entorn europeu (venda
centralitzada), que es basa en tres aspectes:
 Manteniment de la titularitat dels drets esportius en favor dels clubs i
entitats participants. Aquests drets comprenen la retransmissió en directe o
diferit en la seva integritat o en versions resumides o fragmentades.
Tanmateix, s’estableix l’obligació que els clubs cedeixin la comercialització a
les entitats organitzadores de les competicions (Lliga Nacional de Futbol
Professional –LFP– i Reial Federació Espanyola de Futbol en relació amb la
lliga professional, la primera i respecte de la Copa i la Supercopa, la
segona). Els procediments d’adjudicació i explotació han de respectar el
principi d’igualtat i la llibertat d’empresa dins del marc general de les
45
2016].

25
normes nacionals i comunitàries en matèria de competència
(comercialització conjunta).
 Establiment d’un sistema de repartiment dels ingressos que s’obtinguin com
a conseqüència de la comercialització, d’acord amb una sèrie de criteris
correctors adreçats a reduir les diferències entre les entitats participants.
 Contribució de cada entitat participant en el Fons de Compensació, destinat
a diverses necessitats del sector (a les entitats que baixin de categoria, a
l’adopció de polítiques de promoció de la competició professional i futbol
aficionat, etc.).
El Reial decret llei 5/2015 estableix també mesures per a la implantació

progressiva del nou sistema de venda centralitzada i també deroga l’article 21 de
la LGCA i modifica l’apartat 3 de l’article 19 de la LGCA mateixa, relativa al temps
dels resums esportius que s’incloguin en els espais informatius de caràcter general
(que passa a ser d’una durada inferior a tres minuts a una durada inferior a 90
segons). A més, afegeix l’obligació de garantir l’aparició permanent del logotip o
marca comercial de l’entitat organitzadora i del patrocinador principal de la
competició.
El Govern espanyol va justificar l’aprovació amb caràcter d’urgència del Reial
decret llei 5/2015, atès l’estat dels contractes subscrits individualment pels clubs i
entitats participants. La majoria d’aquests contractes finalitzaven la temporada
2015-2016, però altres contractes havien finalitzat la vigència en la temporada
anterior i els clubs estaven en procés de negociació per a nous acords. A més, els
drets d’explotació en els mercats internacionals només tenien vigència fins a la
temporada 2014-2015 i, per tant, en el moment de l’aprovació de la norma es
plantejava una situació molt desigual.
En el marc de la nova regulació, la LFP i el grup Telefónica van signar el 10
de juliol de 2015 un acord que suposava l’avançament en una temporada del nou
model de venda centralitzada, pel qual l’operadora comercialitzaria en exclusiva els
drets d’explotació audiovisual de les competicions de primera i segona divisió i tota
l’oferta de pagament dels partits de la Copa del Rei per a la temporada 2015-
2016.

26
Pel que fa als mateixos drets corresponents a les properes tres temporades
(2016-2017, 2017-2018 i 2018-2019), el 5 d’octubre de 2015 la LFP va
presentar a la CNMC la sol·licitud de l’informe previ obligatori, relatiu a les bases
per subhastar els drets. En l’informe de 4 de novembre de 2015 de la CNMC46
s’hi qüestionaven diversos aspectes de les bases, entre els quals destaquen:
 L’obligació de reservar a l’emissió en obert totes les semifinals de la Copa
del Rei.
 La necessitat de concretar el procediment de fixació dels horaris dels partits.
 L’obertura de la contractació per emetre en obert un partit per jornada del
FC Barcelona o del Real Madrid als prestadors de televisió.
 La modificació del procediment de recepció d’ofertes.
 La inclusió en la licitació dels drets audiovisuals reservats a la Lliga que no
es comercialitzin inicialment, relacionats amb els resums no exclusius en
televisió en obert.
Per un altre costat, la subhasta constava de 10 lots:

 Lot 1: un partit de la Primera Divisió en exclusiva en segona selecció, en
obert.
 Lot 2: un partit en directe de la Copa del Rei de cada ronda de cada
eliminatòria en obert (excepte la final) en segona selecció i les semifinals en
primera selecció, en exclusiva.
 Lot 3: resums en obert.
 Lot 4: sis partits de la Segona Divisió en exclusiva en obert en segona
selecció.
 Lot 5: un partit de la Primera Divisió en exclusiva en primera selecció. Un
partit de la Segona Divisió en exclusiva en primera selecció. Els sis partits
de la fase d’ascens a la Primera Divisió.
 Lot 6: Canal Lliga TV o el seu contingut equivalent (vuit partits de la
Primera Divisió de pagament en exclusiva en tercera selecció i tots els
46
<http://cnmc.es/Portals/0/Ficheros/notasdeprensa/2015/COMPETENCIA/151104_INF_DC_0002
_15_Informe%20LNF.pdf>. [Consulta: abril 2016].

27
partits de la Copa del Rei de pagament en exclusiva excepte els partits del
Lot 2 en directe i amb exclusió de les semifinals i la final).
 Lot 7: Canal Lliga TV 2 o el seu contingut equivalent (deu partits de la
Segona Divisió de pagament en exclusiva en segona selecció).
 Lot 8: Canal Lliga TV 3 o el seu contingut equivalent (partits de la Primera
Divisió, de la Segona Divisió i de la Copa del Rei per a establiments públics
—clients no residencials— en exclusiva per a plataformes de pagament).
 Lot 9: 9 partits sota demanda en exclusiva.
 Lot 10: clips o miniresums de noranta segons de cada partit.
El lot 3 va ser adjudicat a RTVE, el lot 5, a Telefónica i el lot 6, a

Mediapro.47 La resta de lots no es van adjudicar perquè les ofertes no van assolir el
preu de reserva i estan pendents.
Com a conseqüència, la resta de mitjans només podran emetre resums de 90
segons, d’acord amb la nova redacció de l’apartat 3 de l’article 19 de la LGCA. Així
les coses, el 9 de setembre de 2015 Mediaset va denunciar la LFP davant la
CNMC per considerar vulnerat el seu dret a la informació, atesa la limitació del seu
accés als estadis. La Sala de Supervisió Reguladora va aprovar l’Acord de 17 de
setembre, en el qual instava la LFP, com a mesura cautelar, a “garantir l’accés de
Mediaset a la zona autoritzada, els espais en els quals se celebri l’esdeveniment,
de conformitat amb el que estableix l’apartat 3 de l’article 19 de la LGCA”. La
vigència d’aquesta mesura s’establia des del moment en què es notifiqués l’Acord
fins que s’adoptés la resolució que posés fi al procediment.
Malgrat l’establiment d’aquest nou model de comercialització de drets per a
les properes temporades, durant l’any 2015 s’han produït algunes resolucions per
part dels tribunals, derivades de l’anterior situació de judicialització del mercat,
entre les quals destaquen les següents:
 Sentència de 9 de gener de 2015 de la Sala Civil del Tribunal Suprem
(TS),48 relativa al conflicte entre Prisa i Mediapro per incompliment de
contracte d’explotació de drets de futbol.
47
Mediapro també és titular dels drets d’emissió de la Lliga de Campions per a les temporades
2015-2016, 2016-2017 i 2017-2018.

28
 Sentència de 22 de juliol de 2015 de la Sala Contenciosa Administrativa
del TS,49 en relació amb la compra per part de RTVE dels drets televisius
sobre l’emissió de la Champions League fins a la temporada 2014-2015.
 Sentència de 7 de desembre de 2015 de la Sala Contenciosa
Administrativa del TS,50 en relació amb els contractes d’adquisició de drets
subscrits entre Mediapro, Sogecable, Audiovisual Sport (AVS) i Televisió de
Catalunya.
2.3.2 Publicitat
Espanya: còmput de la publicitat de caràcter benèfic
En matèria de publicitat és de destacar l’Acord de 9 de juliol de 201551 aprovat
per la Sala de Supervisió Reguladora de la CNMC, pel qual es defineixen els criteris
que cal aplicar en els procediments d’exempció de còmput publicitari. En la
regulació de l’emissió de missatges publicitaris, l’apartat 1 de l’article 14 de la
LGCA estableix diversos límits quantitatius i com se n’ha de fer el còmput. Per la
seva banda, la disposició addicional setena de la LGCA mateixa determina que no
tenen la consideració de publicitat “els anuncis de servei públic o de caràcter
benèfic, difosos gratuïtament” i faculta l’autoritat audiovisual corresponent, en
aquest cas la CNMC, a resoldre quins missatges publicitaris tenen la consideració
d’anuncis de servei públic o de caràcter benèfic. Aquests anuncis estan exempts
del còmput a què es refereix l’apartat 1 de l’article 14 de la LGCA.
Així, l’aprovació de l’Acord respon a diverses consultes rebudes per
l’organisme regulador i s’adreça a esclarir els conceptes anuncis de servei públic i
anuncis de caràcter benèfic. Concretament, si els formats de missatges de la
Fundació Atresmedia i de responsabilitat social corporativa d’aquest grup mediàtic
poden ser exclosos del còmput publicitari o s’han de considerar autopromocions.
48
<http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=TS&reference
=7288272&links=&optimize=20150213&publicinterface=true>. [Consulta: abril 2016].
49
50
51
<https://www.cnmc.es/Portals/0/Ficheros/Telecomunicaciones/Resoluciones/2015/1507_Julio/15
0709_Acu_EC-DTSA-041-15-CRITERIOS%20EXENCI%C3%93N%20C%C3%93MPUTO.pdf>.

29
Així, la CNMC estableix les diferents categories de criteris que l’autoritat mateixa
aplicarà en aquesta qualificació:
 De caràcter procedimental: la sol·licitud dels interessats s’ha de fer amb
caràcter previ a l’emissió de l’anunci i la CNMC ha de resoldre
expressament.
 De caràcter formal: l’emissió de l’anunci s’ha de fer de forma gratuïta i,
malgrat haver rebut la qualificació d’anunci de servei públic o de
caràcter benèfic, ha de complir les mateixes condicions d’emissió de les
comunicacions comercials pel que fa al nombre d’interrupcions i el
principi de separació.
 De caràcter material: la condició de servei públic o benèfic es refereix a
la finalitat de l’anunci, no a l’organització anunciant, la qual ha de
complir raons d’interès general que afectin un bé públic que requereixi
especial protecció o promoció o promoure la solidaritat amb determinats
col·lectius vulnerables. A més, aquests anuncis no poden incloure
elements de naturalesa comercial, però la CNMC analitzarà
individualment les al·lusions en pantalla al suport econòmic prestat per
empreses privades a les accions de servei públic o d’interès social
promogudes pels prestadors de televisió.
La CNMC analitza particularment els missatges de responsabilitat social

corporativa, d’acord amb la sol·licitud plantejada per Atresmedia, i considera que
aquests missatges formen part de l’activitat d’autopromoció de la cadena i
computen com a tals, sempre que no tinguin elements de naturalesa comercial, ja
que en aquest supòsit computarien com a espais publicitaris.
L’Acord també al·ludeix a l’Administració general de l’Estat i resta d’entitats
integrants del sector públic estatal, que es regeixen pel règim que estableix la Llei
29/2005, de 29 de desembre, de publicitat i comunicació institucional, però
també poden ser exclosos del còmput publicitari, sempre que la CNMC verifiqui les
condicions exposades.

30
Espanya: foment de la coregulació
Destaquem l’Acord del mes de juliol de 201552 signat per la CNMC i l’Associació
per a l’Autoregulació de la Comunicació Comercial (Autocontrol), en el marc de la
disposició addicional setena de la Llei 3/2013, de 4 de juny, de creació de la
CNMC, i que s’anomena Foment de la coregulació publicitària.
En aquest document, ambdues autoritats estableixen mecanismes per
afavorir la coregulació, mitjançant la posada en coneixement a la CNMC de les
actuacions dutes a terme per Autocontrol en la seva tasca reguladora. També
s’acorda l’assumpció dels criteris orientadors per a la classificació horària
adequada dels continguts televisius, establerts al Codi d’Autoregulació de
Continguts Televisius i Infància per a la seva aplicació publicitària, així com la
possibilitat de consultar-se mútuament sobre diversos aspectes i sol·licitar
cooperació i suport tècnic. També es crea una comissió formada per tres
representants de la CNMC (un dels quals actuarà com a president) i tres
d’Autocontrol (un d’ells, com a secretari), que s’encarregarà, entre altres aspectes,
de la posada en marxa i el seguiment constant del desenvolupament i l’aplicació de
l’Acord, a més de resoldre possibles conflictes.
2.3.3 Pluralisme
La preservació del pluralisme informatiu sempre ha constituït una de les peces
claus en la regulació del sector de la comunicació audiovisual. Tal com ha
manifestat tradicionalment el Committee on the Mass Media del Consell d’Europa,
el concepte de pluralisme es pot definir des de dos plantejaments essencials:
l’existència d’una diversitat de mitjans de comunicació (pluralisme extern) i també
dels continguts dins d’un determinat mitjà de comunicació (pluralisme intern).
Aquesta concepció de pluralisme coincideix també amb els dos plantejaments
principals adoptats pels sistemes normatius actualment vigents a Europa.
Així, la normativa electoral recull la garantia del pluralisme intern, amb
l’objectiu que la ciutadania es pugui formar una opinió fonamentada de les diverses
opcions de vot que concorrin en l’elecció corresponent. L’article 66 de la Llei
52
<http://www.autocontrol.es/pdfs/NP_Acuerdo_CNMC-AUTOCONTROL_06.07.2015.pdf>.

31
orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general (LOREG), preveu que
els mitjans públics respectin el pluralisme i la neutralitat informativa en la seva
programació durant el període electoral.
A banda d’establir l’obligació de garantir el pluralisme, la normativa
electoral preveu per als mitjans públics de comunicació audiovisual l’obligació de
reserva d’espais gratuïts per a les diferents formacions polítiques que concorrin a
les eleccions corresponents. Aquesta reserva s’haurà de fer d’acord amb els barems
i el procediment que disposa la LOREG.
En aquest context, la Junta Electoral Central va aprovar la Instrucció
1/2015 de 15 d’abril,53 que va modificar la Instrucció 4/2011 i la seva
interpretació de l’article 66 de la LOREG, en la consideració de grup polític
significatiu. La Instrucció 1/2015 estableix que la cobertura informativa haurà
d’incloure aquelles candidatures polítiques que no es van presentar a les anteriors
eleccions equivalents o no hi van obtenir representació, però que tinguin la
condició de grup polític significatiu. Tindran la consideració de grup polític
significatiu aquelles formacions polítiques que, amb posterioritat a la celebració de
les anteriors eleccions equivalents, hagin obtingut en processos electorals
posteriors un nombre de vots igual o superior al 5% dels vots vàlids emesos en
l’àmbit territorial del mitjà de difusió.
A banda, el criteri d’atribució d’espais de difusió gratuïta en els mitjans
públics ha estat qüestionada des de fa anys per diverses agrupacions professionals
del sector. Per aquest motiu, abans de l’inici de la campanya de les eleccions
municipals del 24 de maig de 2015, el Col·legi de Periodistes de Catalunya va
plantejar una demanda davant el Tribunal Europeu de Drets Humans, en què
denunciava els anomenats blocs electorals (l’obligació dels mitjans públics de
relegar els criteris periodístics mentre dura la campanya, en favor de minuts a cada
partit segons la seva representació parlamentària). El Tribunal va emetre el mes de
juliol de 2015 una resolució de no-admissió.
Igualment, amb motiu de la convocatòria d’eleccions al Parlament de
Catalunya el setembre de 2015, el Col·legi de Periodistes de Catalunya va
53
<http://www.juntaelectoralcentral.es/cs/jec/doctrina/instrucciones?packedargs=esinstruccion=tru
e&idacuerdoinstruccion=34321&sPag=1&template=Doctrina%252FJEC_Detalle&total=79>.

32
presentar una queixa davant el síndic de greuges, per posar de manifest la
disconformitat i la preocupació del col·lectiu dels professionals de la informació en
relació amb la regulació dels blocs electorals. Mitjançant la Resolució de l’actuació
d’ofici 150/2015,54 el síndic de greuges de Catalunya:
 Recomana al Govern de la Generalitat que dugui a terme les actuacions
necessàries per incentivar els partits polítics i les coalicions electorals a
facilitar la superació del sistema de blocs electorals en els mitjans de
comunicació públics.
 Convida totes les candidatures proclamades per a les eleccions al Parlament
de Catalunya convocades per al 27 de setembre de 2015, a dur a terme
totes les actuacions que considerin necessàries per arribar a un acord que
permeti superar el sistema de blocs electorals en els mitjans de
comunicació de titularitat pública.
 Suggereix a la CCMA i als altres mitjans de comunicació catalans de
titularitat pública que, en l’elaboració del seu pla de cobertura informativa
sobre la campanya electoral relativa a les eleccions al Parlament de
Catalunya convocades per al 27 de setembre de 2015, i en les
subsegüents, els seus òrgans de direcció apliquin fórmules de ponderació
més flexibles en relació amb la presència de cada força en els seus espais
informatius.
2.3.4 Altres aspectes relacionats amb la regulació dels continguts
Catalunya: sistema de comunicació d’Aran

El Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 1/2015, de 5 de febrer, del règim
especial d’Aran,55 amb la qual es vol completar el desenvolupament del mandat de
l’Estatut d’autonomia de Catalunya per al reconeixement de la realitat nacional
occitana d’Aran. Això va suposar un canvi fonamental respecte de la situació
precedent amb relació a l’oficialitat de la llengua pròpia de la comunitat aranesa.
54
<http://www.sindic.cat/site/unitFiles/3928/R_110_2015_catal%C3%A0_rev.pdf>. [Consulta:
abril 2016].
55
<http://www.conselharan.org/wp-content/uploads/2015/08/Llei-1_2015-Regim-Especiau-
dAran2.pdf>. [Consulta: abril 2016].

33
La Llei 1/2015 estableix que l’aranès és la llengua d’ús normal dels mitjans de
comunicació públics en tots els formats, especialment dels dependents de la
CCMA, i atribueix al Consell General d’Aran l’exercici de les funcions següents
(article 69):
 Promoció i gestió de serveis de les tecnologies de la informació i el
coneixement
 Promoció per a l’establiment de les infraestructures de comunicació
necessàries per a l’accés ple de la població als serveis de les tecnologies de
la informació i el coneixement
 Promoció d’un conjunt mínim de serveis d’accés universal
 Participació en la gestió del registre d’instal·ladors d’infraestructures
comunes de telecomunicacions i del registre de gestors de múltiplexs al
territori d’Aran.
Així mateix, pel que fa als mitjans de comunicació, d’acord amb l’article 78,
la Generalitat de Catalunya ha de garantir la participació del Consell General
d’Aran en la gestió del servei públic de comunicació audiovisual que afecti l’àmbit
d’Aran. També el mateix article atorga al Consell General d’Aran la facultat per
crear un sistema propi de comunicació social i audiovisual amb els recursos
necessaris per mantenir “una premsa escrita i una ràdio i una televisió públiques
amb els continguts en la varietat aranesa de l’occità”.
Catalunya: sexisme i mitjans de comunicació social

També cal destacar l’aprovació per part del Parlament de Catalunya de la Llei
17/2015, de 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes.56 Es tracta d’una
Llei d’aplicació transversal que estableix mesures de diversos tipus i naturalesa,
entre les quals, aquells aspectes que afecten els mitjans de comunicació i les
tecnologies de la informació i la comunicació.
Així, l’apartat 1 de l’article 25 estableix que els mitjans de comunicació han
de garantir la difusió de continguts no sexistes, eliminar els estereotips sexistes,
garantir la participació de les dones i una presència paritària entre els dos sexes,
56

34
mostrar les diverses realitats i expectatives de les dones, per garantir-ne la
visibilitat i les aportacions al progrés social. Així mateix, han d’evitar l’ús sexista o
androcèntric del llenguatge i promoure el desenvolupament i la formació d’un
esperit crític amb relació als continguts i biaixos sexistes. Igualment, encomana al
CAC (apartat 2 de l’article 25) l’elaboració d’“estudis periòdics sobre el compliment
de la perspectiva de gènere en la informació dels mitjans de comunicació, i també
de l’impacte de gènere en els continguts i les programacions”.
Per tal de garantir la representació paritària de dones i homes i la seva
visibilització, l’apartat 3 de l’article 25 preveu que el contracte programa de la
Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) n’incorpori els mecanismes
necessaris. Igualment, prohibeix continguts publicitaris que atemptin contra la
dignitat humana en funció del sexe i els equipara a publicitat il·lícita (apartat 4 de
l’article 25). També preveu l’adopció de codis de conducta per part dels mitjans de
comunicació social (apartat 5 de l’article 25) i l’obligació dels mitjans privats de
complir aquests preceptes. Els articles 26 i 27 estableixen diverses mesures per tal
de promoure accions per facilitar la implantació de les noves tecnologies a partir de
criteris d’igualtat i l’accés de les dones a les tecnologies de la informació i la
comunicació.
Espanya: qualificació de continguts televisius per edats

D’altra banda, és rellevant la Resolució de 9 de juliol de 2015,57 aprovada per la
Sala de Supervisió Reguladora de la CNMC. Aquesta norma fixa els criteris de
qualificació per edats dels continguts audiovisuals que seran aplicats per la
Comissió per tal de valorar si els continguts televisius s’adeqüen a les
qualificacions atorgades pels prestadors.
Fins a la data de la Resolució de la CNMC, diversos prestadors de televisió
(RTVE, Antena 3, Telecinco i Sogecable) aplicaven els criteris que es van incloure
com a annex al Codi d’autoregulació sobre continguts televisius i infància signat
57
<http://www.cnmc.es/Portals/0/Ficheros/Telecomunicaciones/Resoluciones/2015/1507_Julio/15
0709_Res_CRITERIOS-DTSA-001-15-
CRITERIOS%20DE%20CALIFICACI%C3%93N%20DE%20CONTENIDOS.pdf>. [Consulta: abril
2016].

35
l’any 2004.58 Més tard, s’hi van adherir la Federación de organismos de radio y
televisión autonómicos (FORTA), Net TV, Unedisa, i laSexta. La Resolució de 9 de
juliol estableix set categories d’edat:
 Especialment recomanat per a la infància.
 Apte per a tots els públics.
 No recomanat per a menors de 7 anys.
 Continguts X.
A més, la CNMC ha establert set tipus de continguts potencialment

perjudicials, que són: violència, sexe, por o angoixa, drogues i altres substàncies
tòxiques, discriminació, conductes imitables i llenguatge (escrit, verbal o gestual).
La classificació dels continguts per edats d’acord amb els criteris aprovats
afecta tant els operadors de televisió –en obert i de pagament– com els d’altres
serveis de comunicació audiovisual no lineals, ja sigui televisió en línia, pàgines
web o aplicacions mòbils, entre d’altres (per tant, tots els prestadors de serveis de
comunicació audiovisual).
Espanya: protecció de menors i noves tecnologies

La importància creixent dels continguts en l’entorn digital i la seva difusió
mitjançant les noves tecnologies posa de manifest la necessitat de vetllar per la
protecció de determinats col·lectius vulnerables —com ara els menors— i d’incidir
en la seva alfabetització digital. Aquest aspecte ha estat tractat específicament en
la modificació de la legislació espanyola de protecció a la infància i l’adolescència
escomesa per la Llei 26/2015, de 28 de juliol, de modificació del sistema de
protecció a la infància i a l’adolescència.59 La finalitat de la reforma legislativa és
adaptar-la als canvis socials importants que s’han produït, amb incidència en la
58
Aquests criteris es van modificar per Acord del Comitè d’Autoregulació l’any 2011 i han estat
novament objecte de revisió el 15 de juny de 2015.
59
2016].

36
situació dels menors per tal de millorar l’eficàcia de les eines de protecció jurídica
dels menors.
En el nou entorn de convergència digital, el legislador ha considerat
imprescindible dotar els menors de mecanismes suficients que els permetin
desenvolupar el seu pensament crític i prendre part activa en una societat
participativa i en una realitat que no es pot entendre al marge de les noves
tecnologies i de la comunicació. Així, l’article 1 de la Llei 26/2015 modifica la Llei
orgànica 1/1996, de 15 de gener, de protecció jurídica del menor, de modificació
parcial del Codi civil i de la Llei d’enjudiciament civil, concretament, els apartats 1
i 3 de l’article 5. S´hi consagra el dret dels menors a “buscar, rebre i utilitzar la
informació adequada al seu desenvolupament” amb “especial atenció a
l’alfabetització digital i mediàtica, de manera adaptada a cada etapa evolutiva, que
permeti als menors actuar en línia amb seguretat i responsabilitat”. També tracta
d’identificar “situacions de risc derivades de la utilització de les noves tecnologies
de la informació i la comunicació”, així com conèixer i utilitzar “les eines i
estratègies per afrontar aquests riscos i protegir-se’n” (apartat 1 de l’article 5). Per
aquest motiu, s’encomana a les administracions públiques l’obligació d’incentivar i
difondre material informatiu que compleixi aquests criteris, tot facilitant l’accés
dels menors als serveis culturals.
La nova redacció de l’apartat 3 de l’article 5 de la Llei orgànica 1/1996
relaciona a continuació un seguit de mesures a adoptar per part de les
administracions públiques per assolir aquestes fites:
 Promoció, per part dels mitjans de comunicació, de valors d’igualtat,
solidaritat, diversitat i respecte, tot evitant imatges o missatges que
reflecteixin tractaments sexistes o discriminatoris;
 Foment, per part de les autoritats i els organismes competents, de
l’autoregulació mitjançant l’adopció de codis de conducta que incloguin
previsions de limitació d’accés a imatges i continguts digitals lesius per als
menors.
 Garantia, per part dels poders públics, de l’accés als serveis i materials
esmentats (incloent-hi els de caràcter digital) de les persones

37
discapacitades, tot fomentant l’ús de bones pràctiques per tal d’evitar
qualsevol discriminació.
3. Serveis de comunicacions electròniques

3.1 Impost sobre serveis electrònics en la provisió de continguts
El Govern de la Generalitat va aprovar el Decret 83/2015, de 2 de juny, pel qual
s’aprova el Reglament de l’impost sobre la provisió de continguts per part de
prestadors de serveis de comunicacions electròniques.60 També va aprovar, com a
continuació de l’anterior, el Decret 121/2015, de 23 de juny, dels fons a què es
destina l’impost sobre la provisió de continguts per part de prestadors de serveis
de comunicacions electròniques.61
El Decret 83/2015 desplega la Llei 15/2014, de 4 de desembre, de
l’impost sobre la provisió de continguts per part de prestadors de serveis de
comunicacions electròniques i de foment del sector audiovisual i la difusió cultural
digital. La missió de la llei és crear un impost de caràcter finalista sobre la
disponibilitat del servei d’accés a continguts existents en xarxes de comunicacions
electròniques, per mitjà de la seva contractació amb empreses prestadores
d’aquest servei. La finalitat d’aquest impost és dotar dos fons econòmics:
 Fons per al foment de la indústria cinematogràfica i audiovisual de
Catalunya, establert per la Llei 20/2010, del 7 de juliol, del cinema.
 Fons per al foment de la difusió cultural digital, creat mitjançant la Llei
15/2014 i el Reglament 83/2015.
Per la seva banda, el Decret 121/2015, aprovat dies després de l’anterior,

desenvolupa i concreta encara més aspectes relatius als fons esmentats. Així, els
primers fons (per al foment de la indústria audiovisual) estan orientats al foment de
la producció d’obres cinematogràfiques i audiovisuals, al foment de la distribució
independent, al foment de l’exhibició, al foment de la difusió i la promoció de les
obres i la cultura cinematogràfiques, i al foment de la competitivitat empresarial. Al
seu torn, el segon fons (foment de la difusió cultural) s’ha de destinar a projectes o
60
61

38
actuacions que permetin crear continguts culturals digitals i fer-los accessibles al
públic per mitjà de polítiques de digitalització.
Cal dir, però, que la Llei 15/2014 (i, indirectament, els dos decrets
esmentats que la despleguen) va ser objecte de recurs per part del Govern espanyol
i de suspensió cautelar per part del Tribunal Constitucional, que finalment la va
aixecar. En concret, el 28 de juliol de 2015 la presidència del Govern de l’Estat va
promoure un recurs d’inconstitucionalitat contra el capítol I (articles 1 a 13) de la
Llei 15/2014. El capítol I de la llei regula els diferents elements de l’impost:
naturalesa i objectiu, àmbit territorial d’aplicació, fet imposable, supòsits de
subjecció d’exempció, subjectes passius, període impositiu, meritació, quota
tributària i autoliquidació. També determina que l’Agència Tributària de Catalunya
s’encarrega de la gestió, la recaptació, la comprovació i la inspecció de l’impost.
Finalment, regula les infraccions, les sancions, els recursos i les reclamacions.
En virtut de la provisió de 10 de setembre de 2015, el Tribunal
Constitucional (TC) va admetre el recurs i, per tant, va declarar la suspensió de la
vigència i l’aplicació dels preceptes impugnats. Amb posterioritat, el TC va aixecar
la suspensió decretada, mitjançant la interlocutòria de 18 de novembre de 2015.
3.2 Mercat únic digital
Estratègia per al mercat únic digital (Digital Single Market Strategy)

La Comissió Europea va aprovar la Comunicació de la Comissió Europea per al
Parlament Europeu, el Consell, el Comitè Econòmic i Social i el Comitè de les
Regions de 6 de maig de 2016, relativa a una Estratègia per al Mercat Únic
Digital.62 Aquesta iniciativa es basa en tres pilars fonamentals:
 Millorar l’accés dels consumidors i les empreses als béns i serveis digitals.
 Crear les condicions adequades i garantir la igualtat de condicions per
afavorir el creixement de les xarxes i els serveis digitals.
 Maximitzar el potencial del creixement de l’economia digital europea.
62
<http://europa.eu/rapid/attachment/IP-15-4919/en/DSM_communication.pdf>. [Consulta: abril
2016].

39
Per tal d’assolir els reptes que plantegen aquests tres grans objectius, la Comissió
va aprovar realitzar abans de finals de l’any 2016 les 16 accions següents:
 Fixar les normes per facilitar el comerç electrònic transfronterer
(harmonització en matèria de contractes i protecció dels consumidors).
 Millorar l’agilitat en l’aplicació de les normes de protecció dels consumidors
(revisió del Reglament sobre la cooperació en matèria de protecció dels
consumidors).
 Millorar en matèria de paqueteria per tal de fer-la menys costosa.
 Eliminar pràctiques discriminatòries per motius comercials (bloqueig
geogràfic injustificat).
 Identificar problemes de competència en el sector del comerç electrònic.
 Modernitzar i unificar, a escala europea, la legislació sobre drets d’autor,
amb la finalitat de millorar l’accés dels ciutadans als continguts culturals
digitals i oferir noves oportunitats als creadors i a la indústria de continguts.
 Revisar la Directiva sobre la transmissió per satèl·lit i cable.
 Reduir la càrrega administrativa derivada de l’aplicació dels règims de l’IVA.
 Revisar la normativa europea sobre telecomunicacions per aconseguir una
gestió més eficaç de l’espectre i incentivar la inversió en banda ampla.
 Revisar el marc de comunicació audiovisual (promoció d’obres audiovisuals
europees i adaptació de la Directiva de Serveis de Comunicació Audiovisual
als nous models de distribució de continguts).
 Analitzar la presència en el mercat de les plataformes digitals (xarxes
socials, motors de cerca, etc.) i adoptar, si escau, mesures per combatre els
continguts il·lícits a internet.
 Reforçar la seguretat dels serveis digitals, especialment en relació amb la
protecció de dades personals i la privadesa.
 Cercar solucions per a la seguretat de la xarxa en línia.
 Promoure la lliure circulació de dades a la Unió Europea.
 Definir prioritats de normes i interoperabilitat en àmbits fonamentals per al
mercat únic digital (sanitat en línia, planificació del transport, etc.).

40
 Suport d’una societat digital integradora on tots els ciutadans disposin dels
mitjans per treure profit de les oportunitats que ofereixen les noves
tecnologies.
Neutralitat a la xarxa (Net Neutrality)

D’altra banda, cal fer referència a l’aprovació del Reglament 2015/2120 del
Parlament Europeu de 25 de novembre de 2015 del Parlament Europeu i del
Consell,63 que estableix les mesures sobre l’accés a una internet oberta. Així
mateix, aquest Reglament també modifica normes anteriors: la Directiva
2002/22/CE del Parlament Europeu i del Consell, relativa al servei universal i els
drets dels usuaris en relació amb les xarxes i els serveis de comunicacions
electròniques, i el Reglament (UE) 531/2012 del Parlament Europeu i del Consell,
relatiu a la itinerància a les xarxes públiques de comunicacions mòbils a la Unió.
L’objectiu del Reglament és garantir el tracte equitatiu i no-discriminatori
del trànsit de dades en la prestació de serveis d’accés a internet i protegir els drets
dels usuaris finals, alhora que es vol assegurar el funcionament d’internet com a
motor d’innovació. És la denominada “neutralitat a la xarxa” (Net Neutrality),
principi que consisteix a no discriminar el trànsit de dades a internet per raó de la
seva naturalesa, origen o destinatari.
Així, el Reglament imposa la neutralitat als proveïdors de serveis d’accés a
internet. Consisteix en l’obligació general de tractar “tot el trànsit de manera
equitativa quan prestin serveis d’accés a internet sense discriminació, restricció o
interferència, i amb independència de l’emissor i el receptor, el contingut al qual
s’accedeix o es distribueix, les aplicacions o serveis utilitzats o prestats o
l’equipament terminal utilitzat” (apartat 3 de l’article 3).
Com a excepció a aquest principi, el mateix article permet als proveïdors
l’aplicació de mesures raonables d’excepció en la gestió neutra del trànsit. En
qualsevol cas, el Reglament estableix que aquesta excepció a la neutralitat es
considera raonable només si és transparent, no-discriminatòria, proporcionada i si
no es basa en consideracions comercials, sinó en requisits objectius relacionats
amb la qualitat tècnica. A més, l’aplicació d’aquesta mesura excepcional no permet
63
<https://www.boe.es/doue/2015/310/L00001-00018.pdf>. [Consulta: abril 2016].

41
supervisar el contingut específic i només es manté el temps estrictament necessari.
Les mesures de gestió de trànsit, per motius comercials o altres que no siguin
estrictament tècnics, no podran bloquejar, alentir, alterar, restringir, interferir,
degradar ni discriminar entre continguts, aplicacions o serveis concrets o categories
específiques, llevat que sigui necessari per raons tècniques i només pel temps
imprescindible.
Aquestes mesures es podran adoptar per tal de complir els actes legislatius
de la Unió (resolucions judicials i d’autoritats reguladores en relació amb el
bloqueig de continguts, aplicacions o serveis il·lícits), que tinguin l’objectiu de
preservar la integritat i la seguretat de la xarxa, els serveis prestats i els equips
terminals dels usuaris finals. Com per exemple, evitar la propagació de programes
maliciosos o malware, una congestió imminent de la xarxa o bé mitigar els efectes
de congestions excepcionals o temporals de xarxa (colls d’ampolla).
El nou Reglament també modifica disposicions relatives al roaming, recàrrec
en el preu al detall nacional als clients itinerants en qualsevol Estat membre per
trucades, missatges SMS o serveis de dades, i recàrrec per utilitzar l’equip terminal
o servei a l’estranger. A partir del 15 de juny de 2017, els proveïdors no podran
aplicar aquest tipus de recàrrecs.
3.3 Propietat intel·lectual a internet

La Unió Europea va iniciar l’any 2015 un procés per tal d’avaluar l’aplicació de la
Directiva 2001/29/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 22 de maig de
2001, relativa a l’harmonització de determinats aspectes dels drets d’autor i drets
afins als drets d’autor en la societat de la informació (Directiva de drets d’autor o
Infosoc).
L’objectiu era determinar si s’ha complert l’objectiu d’aquesta Directiva, és a
dir, l’harmonització de les normatives de drets d’autor dels Estats membres i la
seva adaptació a les noves realitats de digitalització. La finalitat última d’aquest
procés hauria de ser escometre una reforma en profunditat del dret de protecció
dels drets d’autor. La primera fase d’aquest procés va ser la redacció d’un informe
per part l’eurodiputada Julia Reda, aprovat pel Parlament Europeu amb la

42
Resolució de 9 de juliol de 2015.64 Els aspectes més importants considerats per la
Resolució de 9 de juliol són els següents:
 En relació amb els drets exclusius, es reconeix la necessitat de dotar els
autors i intèrprets de la protecció jurídica per la seva tasca creativa i
artística, però també es recomana reduir les limitacions d’accés a les
obres produïdes en el sector públic (reutilització d’informació del sector
públic) i eximir-les de la protecció dels drets d’autor. També s’insta a
harmonitzar la durada de la protecció d’acord amb les normes
internacionals actuals establertes en el Conveni de Berna. I planteja la
possibilitat d’implantar un títol únic europeu dels drets d’autor, sobre la
base de l’apartat 1 de l’article 118 del TFUE.
 En relació amb les excepcions i limitacions dels drets d’autor, es posa en
relleu la necessitat de garantir l’equilibri just entre les diferents
categories de titulars de drets i usuaris de prestacions protegides, així
com entre les diferents categories de titulars de drets, i se sol·licita la
flexibilització per a la interpretació d’aquests límits i excepcions en
aquells casos que no contradiguin l’explotació normal d’una obra i no
perjudiquin excessivament els interessos legítims dels autors. També es
considera la importància de vetllar pel principi de neutralitat tecnològica
i es ressalta la importància de la capacitat d’efectuar lliurement
connexions entre diferents recursos com un dels aspectes essencials
d’internet.
A més, cal esmentar l’entrada en vigor, l’1 de gener de 2015, de la Llei

21/2014, de 4 de novembre, per la qual es modifica el text refós de la Llei de
propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i
la Llei 1/2000, de 7 de gener, d’enjudiciament civil.65
D’altra banda, en el marc de les 16 actuacions principals que constitueixen
l’estratègia per a un Mercat Únic Digital per a Europa, la Comissió va obrir la
consulta per revisar la Directiva 93/83/CEE, de 23 de setembre, sobre
64
<http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?pubRef=-//EP//TEXT+TA+P8-TA-2015-
0273+0+DOC+XML+V0//ES>. [Consulta: abril 2016].
65
<https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2014-11404>. [Consulta: abril 2016].

43
coordinació de determinades disposicions relatives als drets d’autor i drets afins
als drets d’autor en l’àmbit de la radiodifusió via satèl·lit i de la distribució per
cable.66 La Comissió es va referir a la necessitat d’ampliar l’àmbit d’aplicació
d’aquesta Directiva a les transmissions de ràdio i televisió a través d’internet, a
més de garantir un millor accés als serveis transfronterers de radiodifusió.
3.4 Altres aspectes relacionats amb les comunicacions electròniques

Gestió de dades i privadesa
Un dels aspectes que caracteritza l’entorn digital actual és la generació d’un gran
volum de dades (big data). A tall d’exemple, cal destacar la importància de les
dades generades per les administracions públiques en el desenvolupament de la
seva activitat ordinària, considerades un gran actiu per a la societat en aspectes
com ara la transparència, la participació, la innovació, el creixement econòmic o
els beneficis socials. La gestió d’aquestes dades pot reportar clars beneficis per a la
societat, els individus i les organitzacions que se’n deriven, però sempre que es
garanteixi suficientment els drets de totes les persones a la protecció de les seves
dades personals i la intimitat.
Una situació en la qual aquests principis es poden posar en risc és en les
transferències internacionals. Als efectes del dret europeu, s’entén per
transferència internacional aquella en la qual es cedeixen dades de caràcter
personal a una entitat púbica o privada que estigui ubicada fora del territori de
l’Espai Econòmic Europeu (EEE). Això suposa que les dades transferides surten de
l’àmbit d’aplicació de les normes de protecció europees.
Per tal de garantir aquesta protecció, la Unió Europea compta amb la
Directiva del Parlament Europeu i del Consell, de 24 d’octubre de 1995, relativa
a la protecció de les persones físiques respecte al tractament de dades personals
i a la lliure circulació d’aquestes dades (Directiva de protecció de dades). L’apartat
1 de l’article 25 de la Directiva prohibeix les transferències internacionals de
dades, llevat que el país destinatari garanteixi un nivell de protecció adequat. En el
mateix sentit, l’article 33 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de
66
<https://ec.europa.eu/digital-single-market/en/news/consultation-review-eu-satellite-and-cable-
directive>. [Consulta: abril 2016].

44
protecció de dades de caràcter personal, estableix que, a més, la transferència l’ha
d’autoritzar l’Agència de Protecció de Dades.
Així, hi ha diversos països que la Comissió ha declarat que tenen sistemes
de protecció adequats i, per tant, són segurs pel que fa a la protecció de les dades
personals. Entre aquests països trobem els Estats Units, declarats segurs
mitjançant la Decisió 2000/520/CE, de 26 de juliol, de la Comissió. Això no
obstant, la Gran Sala del TJUE va anul·lar aquesta Decisió, mitjançant la
Sentència de 6 d’octubre de 2015.67 Aquest fet va marcar un punt d’inflexió
respecte de la forma en què es realitzaven les transferències internacionals de
dades als EUA i suposa una reafirmació de la importància que té per a la Unió
Europea la protecció de les dades personals i d’altres drets fonamentals implicats,
especialment el dret a la intimitat.
La sentència deriva d’una reclamació interposada per un ciutadà austríac
davant l’autoritat reguladora irlandesa, per tal que prohibís la transferència de les
seves dades personals als EUA. Al·legava que aquest país no en garantia
suficientment la privadesa. L’autoritat irlandesa era competent en la matèria, atès
que els contractes d’usuari de Facebook signats pels residents de qualsevol territori
de la UE ho fan amb la filial europea de Facebook Inc., domiciliada a Irlanda.
Rebutjada la petició per l’autoritat nacional irlandesa, el reclamant va
interposar recurs davant un tribunal irlandès. L’autoritat havia estimat que les
qüestions referides al caràcter adequat del nivell de protecció de dades als EUA
s’havien de resoldre, tal com establia la Decisió 2000/520/CE, d’acord amb els
criteris aprovats en la Decisió de Port Segur (Safe Harbour Decision) pel
Departament de Comerç del país destinatari. El TJUE va determinar que existeix el
nivell de protecció adequat a què es refereix la Directiva de protecció de dades
quan el país receptor de les dades garanteix una protecció equivalent a la prevista
per la normativa europea. En opinió del Tribunal, la Safe Harbour Decision nord-
americana no oferia aquesta equivalència per diversos motius:
67
<http://curia.europa.eu/juris/document/document.jsf;jsessionid=9ea7d0f130d56716e8fd6fe847
7fa7fad29ba4ca86e6.e34KaxiLc3eQc40LaxqMbN4OchaTe0?text=&docid=169195&pageIndex=
0&doclang=ES&mode=lst&dir=&occ=first&part=1&cid=762068>. [Consulta: abril 2016].

45
 Perquè les entitats que s’hi adhereixen se sotmeten a un procediment
d’autocertificació que no permet identificar i sancionar les eventuals
vulneracions de drets fonamentals.
 Perquè les entitats públiques no hi estan subjectes.
 Perquè l’aplicació dels principis de safe harbour està limitada per la
normativa interna mateixa dels EUA i no hi ha constància que aquesta
normativa tingui regles estatals per limitar possibles invasions dels drets
fonamentals de les persones, les dades de les quals es transfereixen.
 Perquè, d’acord amb les regles de safe harbour, la seguretat nacional,
l’interès públic o el compliment de la llei té prevalença sobre els drets
fonamentals a la intimitat i a la protecció de dades.
Per aquest motiu, el TJUE va determinar que la Decisió 2000/520 no havia

valorat correctament el nivell de protecció en aquell país i, per tant, havia de ser
anul·lada. A més, el TJUE també va declarar que només el Tribunal mateix era
competent per anul·lar una Decisió de la Comissió, com així feia en el resolutiu.
Després d’aquesta sentència, és el Tribunal irlandès que li va plantejar les
qüestions prejudicials resoltes el que ha de decidir sobre el recurs.
Pel que fa a la protecció de les dades personals a internet, i més
concretament a l’anomenat dret a l’oblit a internet, cal destacar la Sentència de
15 d’octubre de 2015, de la Sala Civil del TS.68 Per primera vegada, aquest alt
Tribunal va reconèixer el dret de dos demandants d’instar i aconseguir l’eliminació
de diverses dades personals que apareixien en els cercadors d’internet sobre una
informació que va publicar un conegut diari espanyol. La sentència obligava el diari
a adoptar les mesures tecnològiques necessàries (consistents en la utilització de
codis robots.txt o instruccions noindex) per evitar la indexació de les dades
controvertides en els cercadors esmentats.
Tanmateix, el TS també matisava que, malgrat que els ciutadans tenen dret
que les seves dades no apareguin indexades en els cercadors, això no implica que
hagin de ser eliminades de la notícia i de la cerca en les hemeroteques. Aquesta
68

46
protecció entra en conflicte amb el dret fonamental a la llibertat d’expressió. Un
altre aspecte a destacar de la sentència és la ponderació que realitza el Tribunal
entre el dret a l’honor i el de la llibertat d’expressió. En concret, parlem d’aquells
casos en què la informació afecta negativament la reputació de la persona afectada
i, per tant, existeix el dret a una indemnització per vulneració d’aquest principi, en
cas que no es compleixin les mesures per fer efectiva la desindexació sol·licitada.
Drets dels internautes

A un altre nivell, cal destacar que l’impacte d’internet en la societat actual planteja
moltes qüestions relatives a la governança de la xarxa. Una de les iniciatives més
rellevants en aquest sentit ha estat l’aprovació, el 28 de juliol de 2015, per part de
la Cambra dels Diputats d’Itàlia, de la Carta dels Drets a Internet.69 Es va elaborar
el document per presentar-lo al Fòrum de la Governança d’Internet (IGF en les
seves segles en anglès, Internet Governance Forum), organisme de l’ONU que es
va reunir el mes de novembre de 2015 al Brasil.
El document aprovat es basa en el reconeixement dels mateixos drets
reconeguts a la Declaració Universal dels Drets Humans i a la Carta dels Drets
Fonamentals de la Unió Europea. Així ho recull la Declaració realitzada l’any 2011
per l’Assemblea General de l’ONU, conforme a la qual l’accés a internet és un dret
humà altament protegit que exigeix a tots els països membres facilitar un servei
accessible a tots els ciutadans. La Carta dels Drets a Internet aprovada a Itàlia
recull, entre d’altres, el principi de neutralitat de la xarxa, el dret a la protecció de
les dades personals, la inviolabilitat dels sistemes i dispositius informàtics i el
secret de les comunicacions, així com el dret a la cancel·lació de dades que no
tinguin rellevància pública (dret a l’oblit) sense que el fet d’exercir-lo hagi de
suposar una limitació a la llibertat d’expressió i informació.
69
<http://www.camera.it/application/xmanager/projects/leg17/attachments/upload_file/upload_files/
000/000/187/dichiarazione_dei_diritti_internet_pubblicata.pdf>. [Consulta: abril 2016].

47
4. Enllaços principals
Apartat i document
2. Serveis de comunicació audiovisual
2.1 Ordenació audiovisual internacional
2.1.1 Revisió de la Directiva de serveis de comunicació audiovisual (AVMS)
Revisió de la Directiva de serveis de comunicació audiovisual (AVMS)
<https://ec.europa.eu/digital-agenda/en/news/public-consultation-directive-
201013eu-audiovisual-media-services-avmsd-media-framework-21st#ES>
2.1.2 Aplicació de la Directiva AVMS: concepte “programa televisiu a

internet”
Sentència de 21 d’octubre de 20015 dictada per la Sala Segona del Tribunal
de Justícia de la Unió Europea (TJUE)
<http://curia.europa.eu/juris/document/document_print.jsf?doclang=ES&text=
&pageIndex=0&part=1&mode=lst&docid=170123&occ=first&dir=&cid=328
555>
2.1.3 Dividend digital

Resolució COM4/6 (CMR-15). Revisió de la utilització de l’espectre de la banda
de freqüències 470-960 MHz a la Regió 1
<https://www.itu.int/dms_pub/itu-r/opb/act/R-ACT-WRC.11-2015-PDF-S.pdf>
(pàgines 354 i següents).
2.2 La televisió digital terrestre a Catalunya i Espanya

2.2.1 Concurs per a l’adjudicació de sis canals de TDT d’àmbit estatal
Resolución de 17 de abril de 2015, de la Secretaría de Estado de
Telecomunicaciones y para la Sociedad de la Información, por la que se publica
el Acuerdo del Consejo de Ministros de 17 de abril de 2015, por el que se
aprueba el pliego de bases del concurso público para la adjudicación mediante
régimen de concurrencia de seis licencias para la explotación, en régimen de
emisión en abierto, del servicio de comunicación audiovisual televisiva
mediante ondas hertzianas terrestres de cobertura estatal y se convoca el
correspondiente concurso
<https://www.boe.es/boe/dias/2015/04/18/pdfs/BOE-A-2015-4216.pdf>
Orden IET/677/2015, de 16 de abril, por la que se modifica la asignación

inicial de la capacidad del múltiple digital de cobertura estatal RGE2 realizada
en favor de la Corporación de Radio y Televisión Española
<https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2015-4237>

48
Resolución de 26 de octubre de 2015, de la Secretaría de Estado de
Telecomunicaciones y para la Sociedad de la Información, por la que se publica
el Acuerdo del Consejo de Ministros de 16 de octubre de 2015, por el que se
resuelve el concurso público para la adjudicación mediante régimen de
concurrencia de seis licencias para la explotación, en régimen de emisión en
abierto, del servicio de comunicación audiovisual televisiva mediante ondas
hertzianas terrestres de cobertura estatal
2.2.2 Concentració i adquisicions accionarials

Catalunya: Mediaset i Grupo Godó
Acord 73/2015, de 20 de maig, del Ple del Consell de l’Audiovisual de
Catalunya, de modificació de l’estructura accionarial de la societat Emissions
Digitals de Catalunya, SA Unipersonal, com a conseqüència d’una operació
mercantil de transmissió d’accions de la societat, d’acord amb el que disposa el
títol IV del capítol II de la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació
audiovisual de Catalunya (exp. 5-A-2015)
<https://www.cac.cat/pfw_files/cma/actuacions/acord_73_2015.pdf>
Espanya: Telefónica i Prisa

CNMC. Resolución (expte. C/0648/15 Godó / Mediaset / EDICA) Sala de
Competencia
<http://www.cnmc.es/desktopmodules/buscadorexpedientes/mostrarfichero.asp
x?dueno=1&codigoMetadato=623257>
2.2.3 Altres aspectes relacionats amb la TDT

TDT local pública a Catalunya: reassignació d’espai radioelèctric i altres
novetats
Acord GOV/46/2015, de 31 de març, pel qual es dóna compliment a la

Sentència de la Secció Tercera de la Sala Contenciosa Administrativa del
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de data 10 de març de 2010, que
declara la nul·litat de l’Acord del Govern de la Generalitat de 20 de setembre
de 2005
<http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6844/1416480.pdf>
Protocol General dels Serveis de la XAL

<https://bop.diba.cat/scripts/ftpisa.aspx?fnew?bop2015&03/022015006498.pdf>
Conveni de col·laboració per impulsar la gestió conjunta per les quatre

diputacions catalanes del servei públic de caràcter econòmic de foment i
promoció de la comunicació local en tot el territori català
<https://seuelectronica.diba.cat/serveis-de-la-
seu/actes/fitxers/plens/ple150226_acta.pdf>

49
TDT local privada a Catalunya: adjudicacions d’alguns programes i altres
novetats
Acord GOV/45/2015, de 31 de març, pel qual es ratifiquen les adjudicacions
corresponents als quatre programes del canal múltiple 48, amb referència núm.
TL10B, de la demarcació de Barcelona, i als quatre programes de canal
múltiple 39, amb referència núm. TL07B, de la demarcació de Sabadell, i
s’adjudica la concessió del servei públic de televisió digital local, en règim de
gestió indirecta, del programa núm. 4 del canal múltiple 45, amb referència
TL12B, de la demarcació de Sabadell
Acord 147/2015, de 18 de novembre, del Ple del Consell de l’Audiovisual de

Catalunya. Expedient 5/O/2015. Extinció de les llicències per a la prestació del
servei de comunicació audiovisual de la televisió digital terrestre d’àmbit local,
corresponents a les demarcacions de Cornellà de Llobregat i de Tarragona, per
renúncia del seu titular, la societat Tele Taxi Televisió Digital, SAU
<http://www.cac.cat/pfw_files/cma/actuacions/Acord_147_2015.pdf>
Acord 147/2015, de 18 de novembre, del Ple del Consell de l’Audiovisual de

Catalunya. Resolució de la sol·licitud formulada per Onda Ramblas, SAU, de la
revisió de les llicències per a la prestació de serveis radiofònics en les
freqüències 89.9 MHz de Barcelona, 92.2 MHz d’Igualada, 91.0 MHz de
Tarragona i 87.8 MHz de la Jonquera (exp. 4-0-2015).
<http://www.cac.cat/pfw_files/cma/actuacions/Acord_148_2015_cat.pdf>
Comunitat Valenciana i Illes Balears: radiodifusió pública

Llei 5/2015, de 2 d’abril, de la Generalitat, del Servei Públic de Radiotelevisió
Valenciana
<http://www.docv.gva.es/datos/2015/04/08/pdf/2015_3125.pdf>
Llei 12/2015, de 29 de desembre, per a la recuperació del servei públic de

radiodifusió i televisió d’àmbit autonòmic, de titularitat de la Generalitat
<http://www.docv.gva.es/datos/2015/12/31/pdf/2015_10477.pdf>
Llei 9/2015, de 26 de novembre, de modificació de la Llei 15/2010, de 22 de

desembre, de l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears
<http://www.caib.es/eboibfront/ca/2015/10410/573404/llei-9-2015-de-26-
de-novembre-de-modificacio-de-la>
Espanya: desplegament de la xarxa de TDT

Sentencia del Tribunal General (Sala Quinta) de 26 de noviembre de 2015
<http://curia.europa.eu/juris/document/document.jsf?text=&docid=172128&pageI
ndex=0&doclang=es&mode=lst&dir=&occ=first&part=1&cid=1085568>

50
Espanya: finançament d’obres audiovisuals europees
Real Decreto 988/2015, de 30 de octubre, por el que se regula el régimen
jurídico de la obligación de financiación anticipada de determinadas obras
audiovisuales europeas.
Espanya: registre estatal de prestadors

Real Decreto 847/2015, de 28 de septiembre, por el que se regula el Registro
Estatal de Prestadores de Servicios de Comunicación Audiovisual y el
procedimiento de comunicación previa de inicio de actividad.
Orden PRE/2516/2015, de 26 de noviembre, por la que se determina la fecha

en la que el Ministerio de Industria, Energía y Turismo comienza a ejercer de
forma efectiva determinadas funciones en materia audiovisual transferidas por
la Ley 3/2013, de 4 de junio, de creación de la Comisión Nacional de los
Mercados y la Competencia y por la Ley 9/2014, de 9 de mayo, General de
Telecomunicaciones.
2.3 Regulació dels continguts

2.3.1 Gestió de drets esportius
Real Decreto-ley 5/2015, de 30 de abril, de medidas urgentes en relación con
la comercialización de los derechos de explotación de contenidos audiovisuales
de las competiciones de fútbol profesional.
Informe de 4 de novembre de 2015, de la CNMC

<http://cnmc.es/Portals/0/Ficheros/notasdeprensa/2015/COMPETENCIA/1511
04_INF_DC_0002_15_Informe%20LNF.pdf>
Sentència de 9 de gener de 2015 de la Sala Civil del Tribunal Suprem (TS),

relativa al conflicte entre Prisa i Mediapro per incompliment de contracte
d’explotació de drets de futbol
<http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasema
tch=TS&reference=7288272&links=&optimize=20150213&publicinterface=
true>
Sentència de 22 de juliol de 2015 de la Sala Contenciosa Administrativa del

TS, en relació amb la compra per part de RTVE dels drets televisius sobre
l’emissió de la Champions League fins a la temporada 2014-2015.
true>

51
Sentència de 7 de desembre de 2015 de la Sala Contenciosa Administrativa
del TS, en relació amb els contractes d’adquisició de drets subscrits entre
Mediapro, Sogecable, Audiovisual Sport (AVS) i Televisió de Catalunya.
true>
2.3.2 Publicitat
Espanya: còmput de la publicitat de caràcter benèfic
Acuerdo por el que se definen los criterios a aplicar en los procedimientos de
exención de cómputo publicitario. EC/DTSA/041/15/Criterios exención cómputo
Sala de Supervisión Regulatoria
<https://www.cnmc.es/Portals/0/Ficheros/Telecomunicaciones/Resoluciones/20
15/1507_Julio/150709_Acu_EC-DTSA-041-15-
CRITERIOS%20EXENCI%C3%93N%20C%C3%93MPUTO.pdf>
Espanya: foment de la coregulació

Acord de 6 de juliol de 2015 signat per la CNMC i l’Associació per a
l’Autoregulació de la Comunicació Comercial (Autocontrol)
<http://www.autocontrol.es/pdfs/NP_Acuerdo_CNMC-
AUTOCONTROL_06.07.2015.pdf>
2.3.3 Pluralisme
Instrucción 1/2015, de 15 de abril, de modificación de la Instrucción de la
Junta Electoral Central 4/2011, de interpretación del artículo 66 de la LOREG,
sobre la consideración como grupo político significativo en los planes de
cobertura informativa de los medios públicos de comunicación
<http://www.juntaelectoralcentral.es/cs/jec/doctrina/instrucciones?packedargs=
esinstruccion=true&idacuerdoinstruccion=34321&sPag=1&template=Doctrin
a%252FJEC_Detalle&total=79>
Resolució de l’actuació d’ofici 150/2015 sobre l’aplicació dels coneguts com a

blocs electorals als plans de cobertura informativa dels mitjans de comunicació
de titularitat pública en període electoral
<http://www.sindic.cat/site/unitFiles/3928/R_110_2015_catal%C3%A0_rev.pdf>
Altres aspectes relacionats amb la regulació dels continguts

Catalunya: sistema de comunicació d’Aran
Llei 1/2015, de 5 de febrer, del règim especial d’Aran
<http://www.conselharan.org/wp-content/uploads/2015/08/Llei-1_2015-
Regim-Especiau-dAran2.pdf>
Llei 17/2015, de 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes


52
Espanya: qualificació de continguts televisius per edats
CNMC, Resolución por la que aprueban los criterios orientadores para la
calificación de contenidos audiovisuales criterios/DTSA/001/15 Sala de
Supervisión Regulatoria
<http://www.cnmc.es/Portals/0/Ficheros/Telecomunicaciones/Resoluciones/20
15/1507_Julio/150709_Res_CRITERIOS-DTSA-001-15-
CRITERIOS%20DE%20CALIFICACI%C3%93N%20DE%20CONTENIDOS.pdf>
Espanya: protecció de menors i noves tecnologies

Llei 26/2015, de 28 de juliol, de modificació del sistema de protecció a la
infància i a l’adolescència.
3. Serveis de comunicacions electròniques

3.1 Impost sobre serveis electrònics sobre la provisió de continguts
Decret 83/2015, de 2 de juny, pel qual s’aprova el Reglament de l’impost
sobre la provisió de continguts per part de prestadors de serveis de
comunicacions electròniques.
Decret 121/2015, de 23 de juny, dels fons a què es destina l’impost sobre la

provisió de continguts per part de prestadors de serveis de comunicacions
electròniques.
3. 2 Mercat únic digital

Estratègia per al mercat únic digital (Digital Single Market Strategy)
Comunicació de la Comissió Europea per al Parlament Europeu, el Consell, el
Comitè Econòmic i Social i el Comitè de les Regions de 6 de maig de 2016
relativa a una Estratègia per al Mercat Únic Digital.
<http://europa.eu/rapid/attachment/IP-15-4919/en/DSM_communication.pdf>
Neutralitat a la xarxa (Net Neutrality)

Reglament 2015/2120 del Parlament Europeu de 25 de novembre de 2015
del Parlament Europeu i del Consell
<https://www.boe.es/doue/2015/310/L00001-00018.pdf>
3.3. Propietat intel·lectual a internet

Resolución del Parlamento Europeo, de 9 de julio de 2015, sobre la aplicación
de la Directiva 2001/29/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 22 de
mayo de 2001, relativa a la armonización de determinados aspectos de los
derechos de autor y derechos afines a los derechos de autor en la sociedad de
la información (2014/2256(INI))
<http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?pubRef=-
//EP//TEXT+TA+P8-TA-2015-0273+0+DOC+XML+V0//ES>

53
Ley 21/2014, de 4 de noviembre, por la que se modifica el texto refundido de
la Ley de Propiedad Intelectual, aprobado por Real Decreto Legislativo 1/1996,
de 12 de abril, y la Ley 1/2000, de 7 de enero, de Enjuiciamiento Civil
<https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2014-11404>
Consulta per a la revisió de la Directiva 93/83/CEE, de 23 de setembre, sobre

coordinació de determinades disposicions relatives als drets d’autor i drets afins
als drets d’autor en l’àmbit de la radiodifusió via satèl·lit i de la distribució per
cable
<https://ec.europa.eu/digital-single-market/en/news/consultation-review-eu-
satellite-and-cable-directive>
3.4 Altres aspectes relacionats amb les comunicacions electròniques

Gestió de dades i privadesa
Sentència del Tribunal de Justícia (Gran Sala), de 6 d’octubre de 2015

<http://curia.europa.eu/juris/document/document.jsf;jsessionid=9ea7d0f130d
56716e8fd6fe8477fa7fad29ba4ca86e6.e34KaxiLc3eQc40LaxqMbN4OchaTe
0?text=&docid=169195&pageIndex=0&doclang=ES&mode=lst&dir=&occ=fi
rst&part=1&cid=762068>
Sentència de 15 d’octubre de 2015, de la Sala Civil del TS

true>
Drets dels internautes
Carta dels Drets a Internet

<http://www.camera.it/application/xmanager/projects/leg17/attachments/uploa
d_file/upload_files/000/000/187/dichiarazione_dei_diritti_internet_pubblicata.p
df>

54
Capítol II. Estructura economicoempresarial del sector audiovisual a Catalunya
1. Presentació
Aquest capítol presenta i descriu l’activitat dels principals grups de comunicació
que ofereixen els seus serveis audiovisuals durant el 2015 a Catalunya. El primer
apartat se centra en els grups integrats per prestadors de serveis de comunicació
audiovisual i, el segon, en els grups de comunicació encapçalats per operadors de
serveis de telecomunicacions que han ampliat la seva activitat al camp de la
producció i comercialització del contingut audiovisual. A continuació, en el tercer i
quart apartats, es presenta una radiografia del sector de la producció i de la
publicitat a Catalunya, la seva estructura empresarial, les principals magnituds
econòmiques (d’acord amb les dades que presenta l’estadística oficial) i les
novetats de l’any 2015. Per acabar, el capítol es tanca amb una síntesi de les
línies d’ajut al sector audiovisual que es van oferir a les empreses domiciliades a
Catalunya durant el 2015.
2. Prestadors de serveis audiovisuals a Catalunya

Els prestadors de serveis de televisió que usen l’espectre radioelèctric per distribuir
el seu contingut s’organitzen a Catalunya en dos àmbits: el nacional i el local
(supramunicipal i municipal) que alhora conviu amb l’oferta televisiva de cobertura
estatal. En dades, l’any 2015 l’oferta televisiva a Catalunya és de més d’una
vuitantena de canals de televisió en TDT70 (84 canals) en obert (sense pagament),
dels quals la meitat (una mitjana de 38) són rebuts a la llar catalana. En el sector
radiofònic hi cohabiten emissores de diferents dimensions i abast territorial:
emissores d’àmbit local, d’àmbit nacional i estatal. El 2015 el conjunt de
freqüències radiofòniques en FM a Catalunya és de prop de vuit-centes (779),
distribuïdes en més de tres-centres emissores de ràdio (321).71 Aquestes
70
En l’informe es denomina canals (terme usual) als programes (terme tècnic administratiu) de
TDT que emeten per cada múltiplex (MUX).
71
En l’informe entenem per emissora el mitjà de comunicació que emet un producte radiofònic a
través d’una o més freqüències.

55
freqüències es reparteixen en tres tipus d’acord amb la vinculació a grups
radiofònics d’abast nacional, grups de proximitat i/o amb grups d’abast estatal. La
llar catalana rep una oferta de ràdio superior a 30 emissores (en FM).
En aquest ecosistema mediàtic cal sumar-hi l’oferta televisiva dels prestadors
de serveis de comunicació que distribueixen el seus continguts mitjançant altres
tecnologies, com ara el cable, el satèl·lit, la xarxa de telefonia analògica, la fibra i
internet; en obert i d’accés condicionat.
Aquest apartat, però, se centra a descriure els principals grups de
comunicació audiovisual que ofereixen serveis audiovisuals a Catalunya durant el
2015 i que utilitzen l’espectre radioelèctric per difondre els seus continguts. Es
presenten, en cada cas, les dades en relació amb la naturalesa jurídica, l’estructura
accionarial, els serveis comercials que ofereixen en les diferents formes d’accés
més enllà de la TDT, l’FM, l’OM i les novetats succeïdes al llarg de l’any.
2.1 Prestadors d’àmbit nacional

L’any 2015 l’oferta televisiva d’àmbit nacional a Catalunya en TDT és de 8 canals
de televisió, després de la reducció de quatre canals de finals de l’any 2014 fruit
de la reordenació de l’espectre radioelèctric. L’espai televisiu nacional s’estructura
de manera equilibrada entorn de l’àmbit públic i del privat.
La televisió nacional pública s’ofereix mitjançant els 5 canals editats per
l’empresa pública Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA (CCMA): TV3,
la versió en alta definició TV3 HD, Super3/33, 3/24 i Esport3.
En l’àmbit privat, el Grupo Godó, per mitjà de la societat Emissions Digitals
de Catalunya, SA, ofereix 2 canals, 8tv i RAC105. L’oferta televisiva comercial
d’àmbit nacional la completa el canal gestionat per l’entitat esportiva Futbol Club
Barcelona, Barça TV.
Pel que fa al panorama radiofònic, l’àmbit nacional a Catalunya està
integrat per més de 300 freqüències d’FM (325) que es materialitzen en una
desena d’emissores, la majoria de les quals (8 de 10) són de titularitat privada.
Per una banda, la ràdio pública d’àmbit nacional (en FM) està formada per
les 3 emissores de la CCMA: Catalunya Ràdio, Catalunya Informació i Catalunya
Música. En l’àmbit nacional privat, les emissores comercials estan vinculades a

56
grups o cadenes radiofòniques, com ara el Grupo Godó de Comunicación, amb les
emissores RAC1 i RAC105; el Grup Flaix, amb Flaix FM i Ràdio Flaixbac; el Grup
TeleTaxi, amb Ràdio Tele Taxi i Ràdio RM i, finalment, el Grup Estel, amb Ràdio
Estel i Ràdio Principat.
2.1.1 Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals

Naturalesa jurídica i direcció
Els mitjans de comunicació audiovisual públics d’àmbit català són administrats per
la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) des del 2007, any de
creació de l’ens mitjançant la Llei 11/2007, d’11 d’octubre. Des del 2013, sota la
forma jurídica de societat anònima, la CCMA gestiona de manera unificada
Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio i els continguts produïts per totes dues.
La direcció de la CCMA està articulada a partir de les figures de la
Presidència, el Consell de Govern i el Consell Assessor de Continguts i de
Programació. Des del 2012 el president de la Corporació és Brauli Duart i la
vicepresidència l’ocupa Armand Querol. Pel que fa al Consell de Govern, el juliol de
2015 se’n designa la periodista Rita Marzoa com a membre, per tal de cobrir la
vacant produïda per la renúncia de Xavier Guitart; la resta d’integrants es manté
respecte del 2014.
Quant a les direccions, el 2015 no es produeix cap canvi a Televisió de
Catalunya, amb Eugeni Sallent a càrrec de la televisió pública catalana, però sí a
Catalunya Ràdio: Fèlix Riera és separat del càrrec de director del grup d’emissores
de la CCMA també durant el mes de juliol, a proposta del president de la
Corporació. L’any 2015 acabarà amb aquest lloc vacant.

57
Informació comercial del grup
Taula 1. Serveis comercials explotats per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Any
2015
Nom del servei Descripció Forma d’accésAB
Televisió
33C Cultural XDSL/FTTH, CAB, NET, TDT
3/24 Informatiu CAB, NET, TDT
Esport3 Esportiu CAB, NET, TDT
Super3C Infantil CAB, NET, TDT
TV3 Generalista XDSL/FTTH, CAB, NET, TDT
TV3 HD Generalista en alta definició TDT
TV3CAT Internacional XDSL/FTTH, CAB, NET, TDTD
Ràdio
Catalunya Ràdio Generalista FM, TDT, NET
Catalunya Informació Informativa FM, TDT, NET
Catalunya Música Musical FM, TDT, NET
Serveis a la xarxa
iCat fm Musical NET
TV3alacarta Vídeo en directe i sota demanda NET
Pàgina a YouTube Vídeo sota demanda NET
Pàgina a DailyMotion Vídeo sota demanda NET
A
Formes d’accés classificades de la manera següent: televisió digital terrestre (TDT), cable (CAB),
satèl·lit (SAT), XDSL/FTTH (xarxa de telefonia analògica/fibra), en línia (NET), freqüència modulada
(FM), ona mitjana (OM).
B
La distribució per XDSL de TV3 i del 33 estan disponibles únicament per a Catalunya, a la resta
d’Espanya es difon TV3CAT; en el mateix cas es troben les difusions per cable, únicament
disponibles per a Catalunya i en algunes zones d’Espanya, com ara la Comunitat Valenciana i en
funció de l’operador contractat. En el gruix del territori estatal per cable es difon TV3CAT.
C
El 33 i el Super3 s’emeten pel mateix canal, però en diferent franja horària.
D
TV3CAT es distribueix per TDT a les Illes Balears.
Font: Elaboració pròpia amb dades de la CCMA i del web corporatiu.
La CCMA produeix set formats de televisió, generalistes i temàtics.TV3 és el

canal de referència del grup i compta amb una versió en alta definició en
simultcast (TV3 HD) i una versió internacional (TV3CAT),72 on es pot veure una
selecció de programes de producció pròpia i amb drets de difusió internacional de
les televisions de TVC. Els altres quatre canals són el 33 –cultural–, que
comparteix espai amb el Super3 (infantil) en funció de la franja horària; el 3/24 –
informatiu– i l’Esport3 –esportiu–. Tots els canals s’emeten per TDT73 i també es
difonen mitjançant el cable, a excepció de l’alta definició. Per XDSL74 i fibra fins a
la llar (FTTH) està disponible TV3CAT i, únicament a Catalunya, TV3 i el 33.
72
TV3HD inclou l’espai INNOVA, una franja setmanal dedicada a les emissions en 3D.
73
TV3CAT s’emet en TDT a les Illes Balears.
74
Sigla que correspon a la denominació anglesa xdigital subscriber line (línia d’abonat digital X).
Conjunt de tecnologies que permeten la transmissió i recepció de dades a alta velocitat a través del
bucle d’abonat i assoleixen taxes de l’ordre de diversos megabits per segon (Mbps). Estan formades

58
Quant a la ràdio, la Corporació produeix quatre formats, Catalunya Ràdio,
Catalunya Informació, Catalunya Música i iCat.cat, que disposa de cinc
subproductes més: iCatTrònica, iCatJazz, totCAt, iCatRumba i iCatMón. Les tres
primeres s’emeten tant per freqüència modulada (FM) com per TDT. Per FM, ho
fan a través de les dues-centes trenta-sis freqüències de què disposa repartides pel
territori català, 48 a Barcelona, 68 a Girona, 80 a Lleida i 40 a Tarragona, i per
TDT, mitjançant el canal múltiplex de la CCMA. A part de per TDT, iCat.cat es
distribueix únicament per internet, a través del portal i de les aplicacions
desenvolupades per al mòbil.
A tota l’oferta de la CCMA s’hi pot accedir per internet en obert, tant en
directe com a la carta, mitjançant la multiplicitat de dispositius amb connexió a la
xarxa existents, ja sigui directament mitjançant el portal web, o bé a través
d’aplicacions dissenyades per a telèfons mòbils, tauletes, televisors intel·ligents,
consoles de joc, etc.
Principals novetats de la CCMA

El mes de gener de 2015 la Corporació aprova la liquidació del pressupost del
2014 i constata l’assoliment de l’estabilitat pressupostària per primer cop des del
2010 (amb un dèficit de 0,3 milions d’euros), després del període d’optimització
de recursos i de contenció de la despesa iniciat el 2011.
En l’àmbit de la gestió econòmica, la CCMA arrossega durant el 2015 dos
conflictes no resolts des del 2014, l’expedient tributari iniciat pel Ministeri
d’Hisenda quant a la deducció de l’IVA i la definició d’un nou marc laboral amb els
treballadors de la Corporació.
Pel que fa a l’actuació d’Hisenda, cal recordar que al setembre de 2014
l’Agència Estatal de l’Administració Tributària li comunicava a la CCMA l’acta
d’inspecció sobre aquest conflicte, li reclamava el pagament dels imports deduïts
dels anys 2012 i 2013, i li paralitzava les deduccions del 2014, per un import
global de 80,5 milions d’euros. Ja el 2015, al juny, el president de la CCMA va
explicar –novament en compareixença parlamentària– que Hisenda havia començat
per diversos estàndards de velocitats màximes que depenen de la longitud del bucle d’abonat: a
més longitud, menys velocitat (Termcat).

59
a retornar les deduccions dels mesos de gener i març de l’exercici en curs, i
s’estava pendent de rebre febrer. Aquest fet rebaixava la tensió econòmica per al
2015 fins als 20 milions, xifra que corresponia únicament al període 2012-2014,
del qual la CCMA havia presentat un recurs davant el Tribunal Econòmic
Administratiu Central.75
Pel que fa al marc laboral dels treballadors de la CCMA, com s’ha dit, el
2014 finalitzava sense cap acord entre totes dues parts pel que fa al conveni
aplicable. A finals de gener de 2015, la direcció de la CCMA proposava als comitès
d’empresa de la televisió i la ràdio la signatura inicial de dos convenis per a
l’exercici en curs, d’idèntic contingut als anteriors, però ajustats a la normativa
vigent, per obrir un període de negociació i arribar a establir-ne un d’únic que
respongués a les necessitats i expectatives del nou model empresarial. Al juliol de
2015 la CCMA i el comitè d’empresa de TVC arribaven a un preacord del nou
conveni col·lectiu, que se signava finalment a l’octubre amb una durada inicial
prevista de dos anys, 2015 i 2016, amb la possibilitat de prorrogar-lo per dos
anys més.76
D’altra banda, el 2015 s’han dut a terme una reestructuració i dues
unificacions en l’àmbit de la CCMA: al mes de gener, es reorganitza la Direcció
Comercial i de Màrqueting, amb l’objectiu de potenciar les sinergies dels mitjans
de ràdio, televisió i digital, i així reforçar el desenvolupament de polítiques de
venda multicanal. Al febrer s’unifiquen les delegacions dels serveis informatius de
Tarragona, Lleida i Girona, i a l’abril es produeix la coordinació dels centres
75
La directora de Gestió i Recursos de la CCMA, Teresa Farré, va explicar que a finals del 2014
s’havia produït una modificació de la normativa de l’IRPF, en vigor a partir del 2015, que podia
servir per solucionar el problema, tant per als anys 2012-2014 com per al 2015. Per a més
informació vegeu el Diari de Sessions del Parlament de Catalunya del 30 de juny de 2015
<http://www.parlament.cat/document/dspcc/56805.pdf> [Consulta: abril de 2016].
76
Cal tenir present que en aquest procés el Tribunal Suprem dictava sentència en contra de
Catalunya Ràdio, en relació amb l’aplicació, des del 2001, d’una reducció del 5% del sou dels seus
treballadors. Aquesta sentència, relativa exclusivament al personal del mitjà radiofònic, va
condicionar tota la negociació dels convenis, atès que la resta dels treballadors de la CCMA en van
reclamar l’aplicació directa i es van mobilitzar i van organitzar diverses jornades amb vagues i
afectacions a la programació de la televisió. A finals d’abril la Corporació va demanar un dictamen
jurídic a la Generalitat respecte de les línies d’acció a seguir en relació amb aquest assumpte,
dictamen que conclogué que calia esperar un pronunciament exprés de l’òrgan judicial corresponent
abans de procedir a cap eventual devolució. A principis de juliol l’Audiència Nacional declarava
il·lícita la reducció del 5% del sou també per als treballadors de TV3, de forma que en el preacord
de nou conveni signat al juliol es va acordar també el compliment esglaonat de la sentència en
diferents exercicis.

60
territorials també dels Serveis Informatius, en un pas més cap a la col·laboració
entre els mitjans.
Durant el 2015 s’ha implementat el canvi de freqüències a causa del procés
d’alliberament del dividend digital que s’ha de destinar a la tecnologia 4G mòbil,
segons es preveu en el Plan Técnico Nacional de la Televisión Digital Terrestre.77
El 31 de gener els canals de televisió de la CCMA van ser reubicats i els usuaris
van haver de dur a terme una nova resintonització del televisor per buscar-ne els
definitius. Els mesos previs, Televisió de Catalunya va duplicar la presència dels
canals i va informar les persones usuàries de la necessitat de buscar els marcats
amb la paraula “definitiu” a totes les demarcacions, amb l’excepció de Girona, on
no s’ha pogut fer amb anterioritat per raons tècniques i ha calgut esperar fins al
mateix 31 de gener. Amb els nous programes funcionant es recuperen les
desconnexions territorials a les comarques on la recepció havia quedat afectada.
Aquest canvi no és l’únic que ha comportat l’aplicació del Pla tècnic; la
reubicació dels canals de la TDT ha suposat la pèrdua d’un dels dos canals
múltiplex de la CCMA i, per tant, ha limitat la seva capacitat d’emissió. Des del
desembre de 2014, l’alta definició, ubicada en el MUX perdut, passa a ser emesa
pel MUX d’Emissions Digitals de Catalunya.78
Taula 2. Distribució de les emissions de TVC per MUX i per demarcació. Any 2015
MUX CCMA MUX EDC
TV3, Super3/33,
TV3HD
3/24, Esport3
Barcelona 44 33
Tarragona 59 51
Girona 52 36
Lleida 58 53
Font: Elaboració pròpia amb dades del web de la CCMA.
D’altra banda, el maig TV3 amplia les emissions en alta definició (AD) i
ofereix la informació territorial en desconnexió per a totes les demarcacions
catalanes també en AD.
77
Reial decret 805/2014, de 19 de setembre, pel qual s’aprova el Pla tècnic nacional de la
televisió digital terrestre i es regulen determinats aspectes per a l’alliberament del dividend digital.
Per a més informació, vegeu el capítol I d’aquest Informe.
78
Per a mes informació, vegeu aquest mateix apartat de l’Informe sobre l’audiovisual a Catalunya
2014.

61
En l’àmbit de la innovació i la renovació tecnològiques, durant el 2015 la
CCMA ha dut a terme proves pilot de televisió híbrida dintre del projecte europeu
TV-Ring, en què participen TV3, la Fundació i2CAT i l’empresa Cellnex Telecom;
ha començat a oferir subtitulació des de l’aplicació HbbTV del servei de
TV3alacarta; ha participat en una prova pilot multicàmera durant la transmissió
per TV3 d’un partit de la Lliga de Campions, iniciativa accessible per a determinats
televisors connectats, i ha introduït millores en l’aplicació de Catalunya Ràdio
(accés directe a les notificacions de contingut), entre altres iniciatives.
Així mateix, cal destacar que al novembre de 2015 es compleix un any de
l’estrena del nou portal de la CCMA, amb una audiència mitjana de més de 2,6
milions d’usuaris únics i 16 milions de pàgines vistes mensualment, segons dades
mesurades per Adobe Analytics i proporcionades per la Corporació. Val a dir que
la programació de la CCMA, tant de televisió com de ràdio, és accessible des de la
diversitat de dispositius electrònics amb connexió a la xarxa existents al mercat,
com ara les televisions connectades, les consoles de joc, els mòbils i les tauletes
tàctils, etc.

62
Taula 3. TVC. Principals serveis audiovisuals disponibles als diversos dispositius amb connexió a
la xarxa. Any 2015
Tipus de servei
Televisió A Ràdio B
Tipus de dispositiu Requereix Requereix
A la En A la En
descàrrega descàrrega
carta directe carta directe
d’aplicació d’aplicació
Ordinador Ordinador    
HbbTV 
LG   
Televisions Philips  
amb Panasonic  
connexió a
Samsung Smart TV   
la xarxa
Sharp Aquos Net+   
Sony Bravia 
Consoles PS3/PS4  
Telèfons intel·ligents
     
Mòbils i i tauletes tàctils
tauletes Telèfons equipats
   
amb 3G/4G
Canal IPC 
Altres ChromecastD 
dispositius Google TV   
TiVo (ONO) 
A
Les aplicacions desenvolupades per als diversos dispositius amb connexió a internet permeten
l’accés a continguts en directe i dels diversos canals de TV3, però amb restriccions en funció de
l’àrea geogràfica des d’on es consulten. En el cas dels directes, el canal TV3CAT no té cap restricció
i els seus continguts sempre estan disponibles des d’internet.
B
A través d’internet, i per mitjà de qualsevol dispositiu amb connexió a la xarxa, els oients que
utilitzen reproductors com ara iTunes, VideoLAN, WinAmp, MPlayer o Quicktime poden escoltar
totes les emissions radiofòniques de la CCMA mitjançant unes adreces fixes disponibles al web de
Catalunya Ràdio i en format SHOUTcast (m3u). També es posa a disposició de la persona usuària
la possibilitat de subscriure’s a podcast.
C
Amb tecnologia HLS (HTTP Live Streaming), servei disponible per als dispositius compatibles.
D
Chromecast és un dispositiu que es connecta al port HDMI de la televisió i permet transmetre
contingut multimèdia des de l’ordinador o el dispositiu mòbil fins a la televisió. En el cas de TV3 i
Catalunya Ràdio, el portal web és compatible amb determinats navegadors i dispositius i permet
accés a contingut a la carta.
Font: Elaboració pròpia amb dades de la CCMA i del web de la Corporació.
2.1.2 Grupo Godó de Comunicación

Grupo Godó de Comunicación està articulada com a societat anònima i presidida,
des del 2007, per Javier de Godó Muntañola que n’és també l’accionista
majoritari; Carlos Godó Valls, també accionista, ocupa el càrrec de conseller
delegat des del febrer de 2015.

63
Aquest grup de comunicació és editor de capçaleres de premsa general (La
Vanguardia) i esportiva (El Mundo Deportivo), així com de televisió (8tv i RAC105)
i de ràdio (RAC1 i RAC105), entre d’altres.

Taula 4. Serveis comercials explotats per Grupo Godó de Comunicación, SA. Any 2015
Nom del servei Descripció Forma d’accésA
Televisió
8tv Generalista TDT, XDSL/FTTH
Barça TVB Temàtica esportiva TDT, XDSL/FTTH,
SAT
RAC105 Temàtica musical TDT
Ràdio
RAC1 Generalista FM, NET
RAC105 Musical FM, NET
Ràdio MD Temàtica esportiva NET
Serveis a la xarxa
Aplicació 8tv Televisió a la carta i en directe NET
Aplicació Ràdio en directe i a la carta NET
RAC1
Aplicació Ràdio en directe i a la carta NET
RAC105
A
Formes d’accés tipificades de la manera següent: televisió digital terrestre (TDT), cable (CAB),
B
Des de l’any 2012 Emissions Digitals de Catalunya, SAU, té arrendat a l’entitat esportiva Futbol
Club Barcelona el programa número 3 del MUX d’àmbit nacional per on s’emet actualment Barça
TV.
Font: Elaboració pròpia amb dades del web corporatiu.
Accionariat
L’exercici 2015 Grupo Godó de Comunicación, SA, ha dut a terme una reducció
del seu capital per import d’1.424.884 euros, amb un total subscrit de
13.445.116 euros.79 Aquesta disminució és deguda a un canvi en la seva gestió
del negoci immobiliari: en la Junta d’Accionistes de gener de 2015 la companyia
aprova l’escissió parcial sense extinció de Tisa Cable, SLU, i Seu D-477, SL, i
traspassa una part del seu patrimoni a una societat de nova creació anomenada
Torre BCN 477. Després d’aquesta reestructuració, Godó continua mantenint el
100% de Tisa Cable, SLU, i el 51% de Seu D-477, SL.80
79
Font: BORME núm. 112, de 17 de juny de 2015, pàgina 26360.
80
Font: Informa D&B, SA.

64
Societats filials i participades
Grupo Godó de Comunicación, SA, manté la seva participació en 18 empreses; de

13 en manté la totalitat del capital social.
Taula 5. Societats participades al 100% per Grupo Godó de Comunicación. Any 2015
Societats
Actividades Digital Media SL
Iniciativas Digital Media, SL
La Vanguardia Ediciones SL
CRE A Impresiones de Catalunya SL
Catalunya Comunicació, SL
Barcelona Suscripciones Press Media, SL
GDA PRO, SL
Publipress Media SL
Mundo Revistas, SL
El Mundo Deportivo, SA
Tisa Cable, SL
Summa Servicios 21, SL
Sede digital local, SL
Font: Informa D&B SA.
Mitjançant la matriu Catalunya Comunicació, SL, Godó gestiona el seu

negoci audiovisual de televisió, mitjançant Emissions Digitals de Catalunya, SA (en
endavant, EDC), entitat adjudicatària d’un canal múltiplex de televisió digital
terrestre d’àmbit nacional i gestora de 8tv i RAC105,81 i de Radiocat XXI, SL,
editora de RAC1 i RAC105, i llicenciatària de 39 freqüències de ràdio en FM a
Catalunya.
Tant els canals de televisió 8tv i RAC105 TV com les emissores RAC1 i
RAC105 difonen la programació en directe i a la carta per internet, bé directament
des dels portals respectius, bé des de les aplicacions desenvolupades per a mòbils
i tauletes, per als diversos sistemes operatius, iOS, Android i, des de gener de
2015, Windows Phone.82 D’altra banda, únicament per internet es pot escoltar el
producte Radio MD, vinculat a la capçalera El Mundo Deportivo, i per on es
retransmeten en directe els partits del FC Barcelona amb la locució en castellà.
81
Els dos programes restants corresponents al canal múltiple adjudicat a EDICA estan arrendats,
d’una banda des del 2011 al FC Barcelona, que produeix Barça TV, i de l’altra a la Corporació
Catalana de Mitjans Audiovisuals, per on emet la versió en alta definició de TV3.
82
<http://www.lavanguardia.com/tecnologia/moviles-
dispositivos/windows/20150121/54423849346/rac105-estrena-aplicacion-para-windows-
phone.html> [Consulta: febrer de 2016].

65
Pel que fa a l’activitat de les filials, l’abril de 2015 EDC va sol·licitar al
Consell de l’Audiovisual de Catalunya la revisió de les condicions de la llicència
atorgada el 2003, en concret pel que fa al compromís adquirit de no alterar
l’estructura accionarial durant el període de la –aleshores– concessió, atesa la
voluntat de la companyia de formalitzar un contracte de compravenda accionarial
entre Catalunya Comunicació, SL (fins aleshores propietària del 100% de les
accions) com a part venedora i Mediaset com a part compradora. EDC justificava
la necessitat del canvi per la situació de competència amb nous prestadors, els
canvis tecnològics i la davallada d’ingressos del mercat publicitari, entre altres
motius. En aquest sentit, la transmissió de capital a Mediaset es vinculava a la
comercialització dels espais publicitaris per aquesta última, fet que hauria de
permetre un major accés a aquest mercat. El Consell va aprovar la sol·licitud
presentada per EDC i, en conseqüència, va revisar la llicència, per a una millor
garantia de l’interès general i per a una millor prestació del servei, i va autoritzar la
modificació de l’estructura accionarial i una transmissió d’accions representatives
del 40% per part de Catalunya Comunicació, SL, a favor de Mediaset España
Comunicació, SA.83 La Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia
(CNMC) també va donar el seu vistiplau a l’operació, que es va formalitzar el maig
amb l’establiment d’una “aliança estratègica per al desenvolupament comercial i
de continguts del canal 8tv”.84
Principals novetats del grup

Com s’ha comentat en l’apartat anterior, l’exercici 2015 Mediaset España passa a
formar part de l’accionariat d’Emissions Digitals de Catalunya SA, amb l’adquisició
del 40% de les accions i després de les autoritzacions pertinents del Consell de
l’Audiovisual de Catalunya i de la Comisión Nacional de los Mercados y la
Competencia. L’entrada de Mediaset en l’accionariat d’EDC es materialitza el juliol
del 2015, amb l’estrena d’un programa nou produït en col·laboració amb La
Fábrica de la Tele (empresa participada per Mediaset), Trencadís, presentat per
83
Per a més informació vegeu els acords 72/2015 i 73/2015 del Ple del Consell de l’Audiovisual
de Catalunya [Consulta: febrer de 2016].
84
<http://www.mediaset.es/mediaset-espana-acuerdo-grupo-godo-gestion-
8TV_0_1991325038.html> [Consulta: febrer de 2016].

66
Sandra Barneda,85 i amb l’emissió en directe dels partits de futbol de la competició
del Mundial de Clubs.86
D’altra banda, la televisió privada d’abast nacional va signar a l’abril un
acord amb la BBC per poder difondre sèries i pel·lícules produïdes per la televisió
pública britànica, com Nord i Sud, Cranford, Grandes Esperanzas o Jane Eyre.87
Pel que fa a la ràdio, RAC1 commemora l’1 de maig de 2015 els 15 anys
d’emissió amb un magazín matinal especial amb algunes de les veus que van
començar en l’emissora privada l’any 2000.
2.1.3 Grup Flaix

El juliol de 2015 Miquel Calçada es desvincula del grup radiofònic Flaix, del qual
era cofundador i accionista juntament amb Carles Cuní. Aquest últim esdevé
administrador únic de la societat mercantil matriu –Grup Flaix, SL– i de la principal
empresa vinculada, Sistema Català de Difusió, SLU. Xavier Bermúdez es manté
com a gerent del grup. La desvinculació de Miquel Calçada del negoci de la ràdio
provoca, el juliol de 2015, la modificació de la titularitat de les llicències de
radiodifusió sonora de Terrassa (Flaix FM) i de Sant Feliu de Llobregat (Ràdio
Flaixbac), que passen a ser titularitat única de Carles Cuní, en una operació
autoritzada pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya.88
85
<http://www.mediaset.es/Sandra-Barneda-Trencadis-Mediaset-Espana_0_2022825525.html>
[Consulta: febrer de 2015].
86
<http://www.lavanguardia.com/deportes/futbol/20151201/30521513418/8tv-emitira-barca-
mundial-de-clubes.html> [Consulta: febrer de 2016].
87
<http://www.lavanguardia.com/20150417/54429974412/nova-aposta-de-qualitat-de-8tv-per-
al-cap-de-setmana-barcelona.html> [Consulta: febrer de 2016].
88
Acord 113/2015, de 24 de juliol, del Ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya.

67
Taula 6. Serveis comercials explotats per el Grup Flaix. Any 2015
Ràdio
Flaix FM Musical FM, NET
Ràdio Flaixbac Musical FM, NET
A
El Grup Flaix produeix dos formats radiofònics: Flaix FM i Ràdio Flaixbac,

que emeten tant per FM (Flaix FM mitjançant 12 freqüències i Ràdio Flaixbac amb
10) com per internet. Flaix és la segona cadena radiofònica privada a Catalunya en
nombre de freqüències radiofòniques d’FM (22 freqüències repartides arreu del
territori català i 1 a Andorra) darrere del Grupo Godó de Comunicación –que en
gestiona un total de 39, distribuïdes entre les emissores RAC 1 i RAC 105). Així,
també es pot accedir a l’oferta radiofònica del Grup Flaix a través de la xarxa, en
directe i a la carta, oferint l’opció d’escoltar i descarregar podcasts, a través de la
pàgina web o mitjançant les diferents aplicacions mòbils per al sistema iOS i
Android.
Durant l’any 2015, les emissores del Grup Flaix han liderat la ràdio musical
per davant de Los 40 Principales, segons dades d’EGM Baròmetre Catalunya.89
Taula 7. Freqüències radiofòniques del Grup Flaix. Any 2015

Nom comercial Àmbit territorial de cobertura
Calonge, Girona, Lleida, Manresa, Montblanc, Olot, Portbou, Puigcerdà,
Flaix FM
Terrassa, Tortosa, Vic, Vielha e Mijaran, Andorra
Girona, Lleida, Manresa, Puigcerdà, Ripoll, Sant Pere de Ribes, Sant Feliu de
Ràdio Flaixbac
Llobregat, Tarragona, Tortosa, Vic
Font: Elaboració pròpia.
2.1.4 Grup TeleTaxi

Tres societats integren fonamentalment el Grup TeleTaxi: Radio Tele Taxi FM de
Radiodifusión, SL; RM Radio, SA, i Tele Taxi Televisió Digital, SLU. Justo
Molinero Calero n’és l’administrador principal.
89
Per a més informació sobre audiències de ràdio, vegeu el capítol IV d’aquest Informe.

68
El Grup TeleTaxi comença l’any com a grup multimèdia, ja que ofereix tant
serveis de radiodifusió de tipologia musical d’abast nacional –Radio TeleTaxi i
Radio RM– com de televisió d’abast local o de proximitat –TeleTaxi TV–, però
l’acaba com a grup monomèdia, centrat en el sector radiofònic. El mes de juliol de
2015 TeleTaxi TV atura les emissions a les demarcacions de Sabadell, Cornellà de
Llobregat i Tarragona.

Taula 8. Serveis comercials explotats pel Grup TeleTaxi. Any 2015
B
Televisió
TeleTaxi TV Musical TDT, NET
Ràdio
Radio TeleTaxi (RTT) Musical FM, NET
Radio RM Musical FM, NET
A
B
Fins al juliol de 2015, quan TeleTaxi TV deixa d’emetre.
La fi de l’activitat televisiva del Grup Tele Taxi deriva del compliment d’una
sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el 7 de maig de
201090 –confirmada pel Tribunal Suprem el 13 de novembre de 2012– que
anul·la l’adjudicació de la llicència de TDT local privada de la demarcació de
Sabadell a la societat Tele Taxi Digital, SLU.91 Aquesta sentència provoca que el
mes de juliol de 2015 el canal TeleTaxi TV deixi d’emetre a la demarcació de
Sabadell i, de retruc, el final de les emissions dels canals de Tele Taxi TV a les
demarcacions de Cornellà del Llobregat i Tarragona, malgrat que les llicències no
n’estaven afectades. Finalment, el mes de novembre de 2015 el Consell de
l’Audiovisual de Catalunya acorda extingir aquestes dues llicències per renúncia del
titular, Tele Taxi Digital, SLU.92
Pel que fa a l’activitat en el sector radiofònic, el grup ha sofert una petita
variació en relació amb el nombre de freqüències d’FM a Catalunya. El mes de
90
Acord GOV/46/2015, de 31 de març, pel qual es dóna compliment a la sentència.
91
Acord GOV/45/2015, de 31 de març, mitjançant el qual el Govern va atorgar la llicència al Diari
de Girona.
92
Acord 147/2015, de 18 de novembre, del Ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya.

69
febrer de 2015 el Consell autoritza la transmissió d’una de les llicències de la
societat RM Ràdio, SA, corresponent al municipi de Mataró, a la societat Uniprex,
SAU (vinculada al grup Atresmedia).93 D’aquesta manera, Ràdio RM redueix la
seva cobertura a Catalunya (passa de 4 a 3 freqüències d’FM) davant l’estabilitat
de l’emissora de Ràdio TeleTaxi, que es manté amb les 13 freqüències.
Taula 9. Freqüències radiofòniques i canals del Grup Tele Taxi. Any 2015
Ràdio
Radio TeleTaxi Localitats: Girona, Lloret de Mar, Manresa, Olot, Puigcerdà, Ripoll, Rubí,
Sant Pere de Ribes, Tarragona, Tàrrega, Tortosa, Tremp, Vic
RM Ràdio Cabrils, Calella, Castell-Platja d’Aro, Mataró
Televisió
TeleTaxi TV Demarcacions de Cornellà de Llobregat, Sabadell, Tarragona
2.1.5 Grup Estel

La Fundació Missatge Humà i Cristià, vinculada a l’Arquebisbat de Barcelona,
s’encarrega de gestionar les emissores de ràdio del grup i opera sota la gerència
d’Enric Frigola.
El Grup Estel ofereix dos productes radiofònics: Ràdio Estel i Ràdio
Principat, que es poden rebre per FM (amb un total d’11 freqüències) i per
internet. A partir del juliol de 2015, però, Ràdio Principat desapareix a favor de
Ràdio Estel, moment en què la societat Ens de Comunicació, SL, arrenda a la
Fundació Missatge Humà i Cristià les quatre llicències d’FM corresponents a les
localitats de la Seu d’Urgell, Lleida, Puigcerdà i Bossòst, amb l’autorització prèvia
del CAC.94

Taula 10. Serveis comercials explotats pel Grup Estel. Any 2015
Ràdio Estel Musical FM, NET
Ràdio PrincipatB Musical FM, NET
A
satèl·lit (SAT), ADSL, en línia (NET), freqüència modulada (FM), ona mitjana (OM).
B
Fins el juliol, en que s’incorporen a l’oferta de Ràdio Estel.
93
Acord 23/2015, de 25 de febrer, del Ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
94
Acord 94/2015, d’1 de juliol, del Ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya.

70
La programació de Ràdio Estel es pot escoltar també per internet, en directe
i a la carta, i també a través de les aplicacions per a dispositius mòbils amb
sistema Android i iOs.95
Taula 11. Freqüències radiofòniques del Grup Estel. Any 2015

Ràdio Estel Barcelona, Girona, Sant Pere de Ribes, Sant Sadurní d’Anoia, Vic,
Tarragona, Tortosa
A
Ràdio Principat La Seu d’Urgell, Puigcerdà, Lleida, Bossòst
A
Fins el juliol, en que s’incorporen a l’oferta de Ràdio Estel.
2.2 Prestadors d’àmbit estatal

L’oferta televisiva en TDT d’àmbit estatal a Catalunya a finals de l’any 2015 està
integrada per més d’una trentena de canals (32), la majoria (un 78% del total, 25
canals) de titularitat privada.
En l’àmbit públic, la Corporación de Radio y Televisión Española, SA (en
endavant, Corporación RTVE) ofereix 7 canals de TDT en obert, dos dels quals són
en alta definició (HD).
En l’àmbit privat, el grups Atresmedia Corporación de Medios de Comunicación,
SA (amb 8 canals) i Mediaset España Comunicación, SA (amb 9 canals) han ofert
l’any 2015 més de la meitat del total dels canals d’àmbit estatal de Catalunya. Els
altres prestadors privats d’àmbit estatal són Veo Televisión, SA (Discovery Max),
Net TV, SA (Disney Channel i Paramount Channel), a més dels “nous canals”
sorgits del concurs de sis llicències de TDT de cobertura estatal, resolts el 16
d’octubre de 2015 pel Govern espanyol.96 D’acord amb les condicions del concurs,
els nous canals han de començar les emissions en un termini màxim de sis mesos
des de l’atorgament de la llicència (abril de 2016) i han de tenir una cobertura
mínima del 50% de la població espanyola. Les societats que van obtenir aquestes
llicències van ser:
 Radio Blanca, SA (qualitat estàndard, SD).
 Central Broadcaster Media, SLU (qualitat estàndard, SD).
95
Per a més informació, vegeu l’apartat 4 del capítol III d’aquest Informe.
96
<http://www.boe.es/boe/dias/2015/10/28/pdfs/BOE-A-2015-11549.pdf>. [Consulta: març
2016]. Per a més informació, vegeu l’apartat 2.2.1 del capítol I d’aquest Informe.

71
 13tv, SA (qualitat estàndard, SD).
 Real Madrid Club de Fútbol (alta qualitat, HD).
 Mediaset España Comunicación, SA (alta qualitat, HD).
 Atresmedia Corporación Medios de Comunicación, SA (alta qualitat, HD). El
desembre de 2015, el grup va llançar el nou canal AtresSeries HD.
El parc de freqüències de ràdio d’FM a Catalunya vinculades a grups de

comunicació d’àmbit estatal a Catalunya supera les cent-cinquanta (155) i es
distribueixen de manera força equilibrada entre prestadors de titularitat pública i
privada.
Les emissores públiques que ofereixen servei a Catalunya d’àmbit estatal
són gestionades per la Corporación RTVE: Radio Nacional de España (RNE), Radio
Clásica, Radio 3, Radio 5 i Ràdio 4 (exclusiva per a Catalunya).
Quant a les emissores comercials d’àmbit estatal, formen un grup de 13
emissores (83 freqüències) i estan vinculades a cinc grups de comunicació d’àmbit
estatal diferents: el grup PRISA (SER, Los 40 Principales, Cadena Dial, Ona FM,
Maxima FM, M80 i Radiolé), el grup COPE (COPE, Cadena 100 i Rock FM); el
grup Planeta (Onda Cero, Europa FM i Melodía FM); Radio Blanca (Kiss FM) i, per
acabar, Unidad Editorial (Radio Marca).
2.2.1 Corporación RTVE

La Corporación de Radio y Televisión Española, SA ,es crea en virtut de la Llei
17/2006, de 5 juny, de la ràdio i televisió de titularitat de l’Estat, i és l’organisme
hereu de l’extint ens públic RTVE. La CRTVE està adscrita a la Societat Estatal de
Participacions Públiques (SEPI) i quant al seu finançament, es regeix per la Llei
8/2009, de 28 d’agost, de finançament de la Corporació RTVE.
Des de l’octubre de 2014, el president de CRTVE és José Antonio Sánchez,
fins aleshores director general de Telemadrid, televisió autonòmica de titularitat
pública de la Comunitat de Madrid. Sánchez ja havia estat director general de
l’aleshores ens públic RTVE entre 2002 i 2004.

72
Taula 12. Serveis comercials explotats per la Corporación RTVE. Any 2015
Televisió
La 1B Generalista TDT, NET, XDSL/FTTH
La 2 B Cultural TDT, NET, XDSL/FTTH
24 Horas Informatius TDT, NET, XDSL/FTTH
Teledeporte Esports TDT, NET, XDSL/FTTH
Clan Infantil TDT, NET, XDSL/FTTH
TVE Internacional Generalista CAB, SAT, XDSL/FTTH
La 1 HD Generalista TDT, XDSL/FTTH
Teledeporte HD Esports TDT, XDSL/FTTH
Star HDC Ficció CAB, SAT, XDSL/FTTH
Ràdio
RNE Generalista FM, OM, TDT, NET
Radio Clásica Musical FM, OM, TDT, NET
Radio 3 Musical FM, OM, TDT, NET
Ràdio 4C Generalista FM, OM, TDT, NET
Radio 5 Todo Noticias Informatius FM, OM, TDT, NET
Radio Exterior de Generalista OM, NET
España
Serveis a la xarxa
rtve.es Portal del grup NET
A la carta Servei amb continguts audiovisuals NET
gratuïts sota demanda
A
(FM), ona mitja (OM).
B
Amb desconnexions per a Catalunya.
C
En proves des de l’agost, s’inicia el gener de 2016
D
Ràdio generalista en català.
Font: Elaboració pròpia amb dades corporatives.
CRTVE ofereix serveis audiovisuals en les diferents plataformes de

distribució: televisió, ràdio i internet. En televisió trobem els dos canals històrics:
La 1, amb programació generalista, i La 2, de caràcter cultural. Totes dues fan
desconnexions per a Catalunya. En alta definició, CRTVE compta amb La 1 HD,
Teledeporte HD i, com a novetat des del 18 de gener de 2016, Star HD, el canal
de ficció que emet a Amèrica en diverses plataformes de distribució.97 Completen
el conjunt de canals de CRTVE el Canal 24 Horas (informació), Teledeporte (tdp) i
Clan (infantil).
97
<http://www.rtve.es/rtve/20160115/rtve-refuerza-su-privilegiada-posicion-internacional-
emisiones-star-hd-su-nuevo-canal-tematico-alta-definicion-para-america/1284672.shtml>.

73
Pel que fa a la ràdio, la Corporación divideix la seva oferta en cadenes
generalistes —RNE i Ràdio 4, aquesta en català— i temàtiques —Radio 5 Todo
Noticias (informativa) i Radio Clásica i Radio 3, musicals. La CRTVE compta amb
17 freqüències en FM a la demarcació de Barcelona, 14 a Girona, 28 a Lleida i 13
a Tarragona, un total de 72.98 I en ona mitjana (OM), en suma 9 (2 a Barcelona, 2
a Girona, 2 a Lleida i 3 a Tarragona).99 En ona curta, RTVE va suprimir l’emissió
de Radio Exterior de España (REE) l’octubre de 2014, si bé el desembre següent
va anunciar que en restabliria les emissions “en el menor temps possible i tan bon
punt les condicions tècniques assegurin la seva emissió amb totes les garanties.”100
El juny de 2015, RTVE va renovar la seva web i la va adaptar a qualsevol
tipus de dispositiu, la qual cosa permet accedir a continguts en directe i a la carta.

En un primer moment, el febrer de 2016, CRTVE va anunciar que l’exercici 2015
havia tancat amb un dèficit de 33,56 milions d’euros, decalatge que va ser
compensat mitjançant els pressupostos generals de l’Estat. Això no obstant, el
sostre de despeses establert pels pressupostos del 2015 era de 948,70 milions
d’euros i CRTVE en va gastar 908,50, és a dir, 40,2 milions per sota del topall.
Aquesta xifra representa una reducció del dèficit del 70% respecte de l’exercici
anterior. Tal com reconeix la RTVE mateixa, aquesta millora dels resultats es deu,
en part, a la deducció de l’IVA autoritzada pel Ministeri d’Hisenda.101
El 31 de març de 2016, el Consell d’Administració de l’ens va aprovar
definitivament els comptes del 2015 per unanimitat.102 Com a conseqüència
“d’una insuficiència en els ingressos, [els comptes de 2015] s’han saldat amb unes
pèrdues de 37,8 milions d’euros.”
98
<http://www.minetur.gob.es/telecomunicaciones/Espectro/RadioTV/FM/Paginas/FM_RNE.aspx>.
99
<http://www.minetur.gob.es/telecomunicaciones/Espectro/RadioTV/OM/Paginas/OMRNE.aspx>.
100
<http://www.rtve.es/radio/20141003/radio-exterior-espana-suprime-emision-onda-
corta/1021661.shtml>. [Consulta: febrer de 2016].
<http://www.rtve.es/rtve/20141204/rtve-vuelve-emitir-onda-corta-para-atender-peticiones-del-
sector-pesquero/1061324.shtml>. [Consulta: febrer de 2016].
101
<http://www.rtve.es/rtve/20160208/rtve-equilibra-cuentas-vez-primera-ultimos-anos-reduce-70-
su-deficit/1298387.shtml>. [Consulta: febrer 2016].
102
<http://www.rtve.es/rtve/20160331/consejo-administracion-rtve-aprueba-unanimidad-cuentas-
2015/1328553.shtml>. [Consulta: abril 2016].

74
2.2.2 Atresmedia Corporación de Medios de Comunicación
Atresmedia Corporación de Medios de Comunicación, SA (en endavant,
Atresmedia) és una societat anònima que té com a accionista de referència el
Grupo Planeta (41,70% de la composició accionarial). José Manuel Lara Bosch va
ser el president d’Atresmedia (així com del Grupo Planeta) fins al seu decés, el 2
de febrer de 2015. José Crehueras Margenat el substitueix el 13 de febrer.

Taula 13. Serveis comercials explotats per Atresmedia. Any 2015
Televisió
Antena 3 i Antena 3 HD Generalista TDT, NET, XDSL/FTTH
laSexta i laSexta HD Generalista TDT, NET, XDSL/FTTH
Neox Juvenil TDT, NET, XDSL/FTTH
Nova Femení TDT, NET, XDSL/FTTH
Atreseries HD Ficció TDT/XDSL/FTTH
GolT (fins a juliol 2015)B Futbol, de pagament TDT, XDSL/FTTH
Mega (des de juliol
Masculí TDT, NET, XDSL/FTTH
2015)
Ràdio
Onda Cero Generalista FM, TDT, NET
Europa FM Musical FM, TDT, NET
Melodía FM Musical FM, TDT, NET
Serveis a la xarxa
Atresmedia Conecta Servei complementari per a “segones pantalles” NET
Atresmedia Player Plataforma d’oferta de continguts del grup NET
Atresplayer Videoclub Videoclub on line de continguts aliens NET
A
Formes d’accés tipificades de la manera següent: televisió digital terrestre (TDT), satèl·lit (SAT),
XDSL/FTTH (xarxa de telefonia analògica/fibra), en línia (NET), freqüència modulada (FM).
B
En règim de lloguer.
Tal com s’explica a l’apartat 2.2 i al capítol I d’aquest Informe,103 el 16

d’octubre de 2015 el Govern espanyol va aprovar un Acord, pel qual s’adjudicaven
sis llicències de TDT de cobertura estatal en règim d’emissió en obert (tres en
qualitat estàndard i tres en alta definició). Les tres llicències en qualitat estàndard
(SD) eren per als prestadors Radio Blanca, Central Broadcaster Media i 13tv. Les
tres llicències en alta definició (HD) van correspondre a Real Madrid Club de
103
Vegeu al capítol I d’aquest Informe l’apartat 2.2.1. Concurs per a l’adjudicació de sis canals de
TDT d’àmbit estatal.

75
Fútbol, Mediaset i Atresmedia.104 Amb aquesta nova llicència de TDT, el 22 de
desembre de 2015 Atresmedia va llançar oficialment Atreseries HD, el canal de
ficció del grup.105
Pel que fa a la resta de l’oferta d’Atresmedia, la sentència del Tribunal
Suprem de 6 de maig de 2014 va obligar diversos grups de comunicació com
Atresmedia, Mediaset, Vocento i Unidad Editorial a deixar d’emetre un total de nou
canals de TDT. En el cas d’Atresmedia, la sentència afectava els canals Nitro,
Xplora i la Sexta3.106
Des d’aleshores, i a banda de les novetats esmentades, el grup ofereix els
canals generalistes Antena 3 TV i laSexta, i els especialitzats Neox (dirigit al públic
juvenil) i Nova (públic femení). D’altra banda, el juliol de 2015 també va deixar
d’emetre el canal de pagament esportiu GolT, que Atresmedia arrendava a
Mediapro. Al seu lloc, l’1 de juliol de 2015 Atresmedia va ampliar la seva oferta
pròpia i va llançar Mega, dirigit al públic masculí.107 L’oferta broadcast del grup es
completa amb la cadena generalista Onda Cero i les musicals Europa FM i Melodía
FM.
Quant a les plataformes de distribució en línia, el grup ofereix tres productes
principals: Atresmedia Conecta, una aplicació interactiva de segona pantalla amb
continguts extra i possibilitat d’interacció durant l’emissió en directe dels continguts
televisius principals; Atresplayer, per veure continguts en directe o a la carta dels
canals del grup, i Nubeox, un videoclub en línia que disposa de l’opció Open
(accés de pagament a continguts aliens d’Atresmedia i subjectes a drets) i de
l’opció Premium (tarifa mensual que dóna accés a tota l’oferta d’aquest servei).
Accionariat
L’estructura accionarial d’Atresmedia s’ha mantingut sense canvis importants en
termes absoluts, però és indicativa la desinversió que al llarg del 2015 ha dut a
104
2016].
105
<http://atreseries.atresmedia.com/actualidad/sintoniza-atreseries-
televisor_2015121500359.html>. [Consulta: març 2016].
106
Vegeu el mateix apartat a l’Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2014.
107
<http://mega.atresmedia.com/atresmedia-television-lanza-mega_2015060800250.html>.
[Consulta: març 2016].

76
terme Imagina/Mediapro (empresa que fins al juliol del mateix any arrendava un
canal a Atresmedia per emetre el canal de pagament GolT). Així, a desembre de
2014, Imagina/Mediapro posseïa un 7,0% del paquet accionarial, mentre que un
any més tard, aquest percentatge havia baixat al 3,64%.
Gràfic 1. Accionistes d’Atresmedia. Desembre de 2015
Autocartera
Resta 0,51% Planeta
34,98% DeAgostini
41,70%
Imagina /
Mediapro
3,64%
UFAA
19,17%
A
UFA Film und Fernseh GMBH Unipersonal (RTL- Grup Berstelmann)
Font: Atresmedia.108

Tal com indica l’Informe anual d’Atresmedia,109 el grup va ingressar un total de
970,2 milions d’euros al llarg del 2015, un 9,8% més que l’any anterior.
D’aquesta manera, el benefici net després del tancament va pujar a 99,2 milions
d’euros, davant els 46,7 milions de l’exercici 2014.
2.2.3 Grup COPE

La cadena COPE (Cadena de Ondas Populares de España) és un grup de
comunicació amb implantació forta en el sector radiofònic, que compta amb la
participació accionarial majoritària de la Conferencia Episcopal Española. El
president i conseller delegat de la societat és Fernando Giménez Barriocanal des de
l’octubre de 2010. En televisió, el grup gestiona la societat anònima 13tv, presidit
per José Mª Mas Millet.
108
<http://www.atresmediacorporacion.com/accionistas-inversores/accionariado/estructura-
accionarial/accionariado-accion-capital-social_2012042500046.html>. [Consulta: març 2015].
109
<http://www.atresmediacorporacion.com/informe-anual/2015/>. [Consulta: abril 2016].

77
Taula 14. Serveis comercials explotats pel Grup COPE. Any 2015
Televisió
13tv Generalista TDT, NET, XDSL/FTTH
Ràdio
COPE Generalista FM, TDT, NET
Cadena 100 Musical FM, TDT
Rock FM Musical FM, TDT
MegaStar FMB Musical FM, NET
Serveis a la xarxa
13tv.es Portal servei en directe i a la carta NET
Cope.es Portal servei en directe i a la carta NET
A
B
Aquesta emissora no emet en FM a Catalunya.
Taula 15. Principals accionistes de 13tv, SA. Any 2015

Participació
Accionistes
(en %)
Conferencia Episcopal Española 58,43
Shandwick AGR Comunicacion, SL 7,77
Beta Films GMBH 7,17
Video Mercury Films, SA 3,01
UMAS, Unión Mutua Asistencial de Seguros a Prima Fija 2,33
Arzobispado de Madrid 2,20
Ujue Producciones 0,45
Font: Informa D&B.
El canal 13tv s’emetia, sota règim d’arrendament, mitjançant la llicència de

Veo TV (la marca comercial en TDT d’Unidad Editorial, societat editora del diari El
Mundo, entre altres capçaleres). 13tv compta amb una llicència pròpia des de
l’octubre de 2015, moment en què el Govern va atorgar sis llicències de TDT. Tal
com s’explica a la presentació d’aquest epígraf —“Prestadors d’àmbit estatal”—, el
Ministeri d’Indústria, Turisme i Energia va resoldre el concurs públic per a
l’adjudicació de tres canals en qualitat estàndard (SD) i tres més en alta qualitat
(HD). Un dels primers (SD) va recaure en 13tv, la filial televisiva del grup COPE. El
canal s’emet en simulcast per les dues freqüències, fins a l’apagada del senyal a
través de Veo TV.
També convé recordar que, a partir de l’acord del 2012 entre COPE i
Vocento (societat editora del diari ABC, entre d’altres), les emissores de ràdio dels

78
dos grups van associar la seva activitat.110 Des d’aleshores, la societat de la
Conferencia Episcopal Española gestiona la programació i la publicitat de les
emissores de Vocento (ABC Punto Radio i, a Catalunya, Onda Ramblas, SAU). A
Catalunya, això representa doblar el nombre d’emissores quant a la gestió (que no
la propietat).
Taula 16. Freqüències de COPE a Catalunya. Any 2015

Emissora Freqüències
COPE 4
Cadena 100 4
Rock FM 3
S/D 5
Total 16
Font: Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
Accionariat
Taula 17. Principals accionistes de Radio Popular, SA (COPE). Any 2015
Participació
Accionistes
(en %)
Conferencia Episcopal Española 51,05
Vicente Boluda 6,80
La Información, SA 5,00
Agrupación Mutual Aseguradora 2,00
ONCE 2,00
Grupo Negocios de Ediciones y Publicaciones, SL 1,80
Personal de Radio Popular 0,50
Mutualidad del Clero Español de Previsión Social 0,20
Radio Popular (autocartera) Indet.
Mutualidad del Clero Fondo de Pensiones Indet.
Font: Informa D&B.
Pel que fa a 13tv, el grup COPE era, a desembre de 2015, l’accionista únic
del canal televisiu, segons la base de dades Informa D&B. A desembre de 2014, el
percentatge de la cadena episcopal era només majoritari (58,43%), mentre que la
resta estava en mans d’accionistes amb poca participació.111
110
<http://www.vocento.com/notas-vocento-cadena-cope-alcanzan-acuerdo-20121219.php>.
111
Vegeu el mateix apartat a l’Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2014. [Consulta: març
2016].

79
2.2.4 Grup Mediapro
Empresa no cotitzada a borsa de serveis de comunicació, creada el 1994, amb seu
social a Barcelona i que opera a 20 països (Espanya, Amèrica Llatina, EUA i
països àrabs, principalment). Jaume Roures, soci fundador, n’és el president.

Taula 18. Serveis comercials explotats pel Grup Mediapro a Espanya. Any 2015
Televisió
GolT (fins 1 juliol 2015)B Futbol, de pagament TDT
beIN Sports Futbol, de pagament CAB, XDSL/FTTH, NET
Serveis a la xarxa
Servei audiovisual de pagament
beIN Sports Live CAB, XDSL/FTTH, NET
multiplataforma
A
B
En règim de lloguer a Atresmedia.
Font: Elaboració pròpia amb dades del Grup Mediapro.
Fins a l’1 de juliol de 2015, Mediapro emetia GolT, canal de TDT de

pagament amb partits de futbol en directe, gràcies a l’arrendament que pagava per
un canal d’Atresmedia. En conseqüència, el grup ha de ser considerat un prestador
audiovisual per aquesta activitat. Això no obstant, Mediapro és una empresa de
comunicació que no encaixa amb les categories tradicionals de l’audiovisual i per
això és difícil catalogar els seus serveis. El grup duu a terme activitats en els
principals estadis de la cadena de valor de l’audiovisual i desplega nous serveis i
funcions. Així, és creador, productor i distribuïdor de continguts per a televisió i
cinema, és gestor de drets esportius i presta serveis de postproducció, enginyeria,
transmissió i comercialització publicitària, entre d’altres.
Pel que fa a la seva oferta televisiva, després que al juliol finalitzessin les
emissions del canal GolT, l’1 d’agost de 2015 Mediapro va llançar beIN Sports. Es
tracta d’una filial a Espanya del grup qatarià Al Jazeera, que compta amb el 50%

80
de l’accionariat de Mediapro. Segons paraules de Roures mateix, Al Jazeera és el
principal client del grup i Mediapro treballa amb la cadena àrab des del 1999.112
beIN Sports ofereix partits de futbol en directe de les principals
competicions internacionals (Liga BBVA, Premier League i UEFA Champions
League, entre les més destacades) i comercialitza, mitjançant els operadors
Movistar+, Vodafone One, Orange TV, Telecable (Astúries), plataformes en línia
com ara Xbox, Total Channel i Gol Stadium, o directament a través del servei propi
beIN Sports Connect. Així mateix, Mediapro també va acordar amb YouTube la
distribució dels partits de la Lliga espanyola en directe en aquesta plataforma.
Accionariat
Tal com indica Mediapro, “durant aquest exercici [2015], es va tancar la integració
de Globomedia al grup, amb la compra de les participacions que els socis
fundadors de Globomedia posseïen del hòlding Imagina Media.”113 D’altra banda,
tal com s’explica a l’apartat dedicat a Atresmedia d’aquest capítol, Mediapro va
desinvertir el 2015 a Atresmedia i va passar de tenir el 7,0% del seu paquet
accionarial el 2014 al 3,65% l’any següent. Aquesta operació coincideix en el
temps amb el fet que Mediapro deixa d’arrendar un canal a Atresmedia per emetre
el servei de pagament GolT.
112
<http://www.nuevaeconomiaforum.org/videoforum/foro-de-la-nueva-comunicacion-con-el-socio-
de-mediapro-jaume-roures>. [Consulta: abril 2015].
[En especial, vegeu a partir del minut 45:55 del vídeo de la conferència de Jaume Roures al Forum
Nueva Economía (Madrid, 14 d’abril de 2015)].
113
Link genèric dels comunicats de premsa del Grup Mediapro:
<http://www.mediapro.es/esp/noticias1.php>. [Consulta: abril 2016]. Comunicat de premsa de 7
d’abril de 2016: “La facturación del Grupo alcanza los 1.509me, cumpliendo las previsiones
anuales / Todas las divisiones del Grupo, derechos audiovisuales, contenidos, servicios
audiovisuales y marqueting y consultoría, han tenido una buena evolución”.

81
Gràfic 2. Accionistes de Mediapro. Any 2015
Televisa
14,5%
Socis
Torreal fundadors
17,1% 51,3%
WPP
17,1%
Font: Mediapro.114

Segons dades del grup,115 Mediapro va tancar el 2015 amb una facturació de
1.509 milions d’euros i un benefici brut o EBIDTA (inicials angleses per a Beneficis
abans d’Interessos, Impostos, Depreciacions i Amortitzacions) de 129 milions
d’euros. Aquesta darrera xifra suposa un 40% més que els 90 milions d’euros
obtinguts l’exercici 2014. La condició d’empresa no cotitzada a borsa permet a
Mediapro no publicar determinades dades del grup als efectes reguladors del
mercat de valors, com ara la xifra de beneficis nets.
El grup té tres branques de negoci: gestió de drets audiovisuals, serveis
audiovisuals i producció de continguts.
La gestió de drets esportius és l’activitat principal del grup quant a
ingressos. En aquest sentit, Mediapro va obtenir, per a les properes tres
temporades de la Lliga BBVA, els drets del principal lot de partits en modalitat de
pagament que es van adjudicar el 2015.116 Així mateix, la companyia té des del
2015 la comercialització internacional dels drets de la Lliga espanyola, la Lliga del
Brasil, l’Eurolliga de bàsquet i, per a Llatinoamèrica, el campionat de F1 (que
comercialitza mitjançant Canal F1 Latin America).
L’activitat en serveis audiovisuals dóna cobertura dels grans esdeveniments
en directe. Durant el 2015 en destaca l’Asian Cup Australia 2015, els GP de
114
<http://www.mediapro.es/pdf/Presentaci_n%20Imagina%20CAS.pdf>. [Consulta: abril 2016].
115
<http://www.mediapro.es/esp/noticias1.php>. [Consulta: abril 2016].
116
Per a més informació, vegeu el capítol I d’aquest Informe, l’apartat 2.3.1. Gestió de drets
esportius.

82
Fórmula 1, el Giro d’Itàlia i les lligues de futbol d’Espanya, França, Portugal,
Angola, Gabon, Moçambic, Qatar, Turquia i Tunísia.
Com a fita tecnològica, Mediapro va fer la producció en 4K del partit Reial
Madrid–FC Barcelona del 21 de novembre de 2015. El clàssic es va emetre en
directe en Ultra Alta Definició per a Alemanya, Suïssa i Hong Kong.
I finalment, la tercera branca d’activitat del grup és la producció de
continguts. S’han produït 44 projectes per a televisió a Espanya, els que han tingut
més ressò dels quals han estat Nit i dia, Veterinaris, El mètode Gronholm i el
documental Filosofia a la presó (TV3), El intermedio, El Objetivo i Zapeando
(laSexta), Águila Roja (TVE), Vis a vis (Antena 3) i Anclados (Telecinco). En
cinema, l’activitat durant el 2015 s’ha centrat en Un día perfecto, de Fernando
León de Aranoa, Nadie quiere la noche, d’Isabel Coixet, El botón de nácar, de
Patricio Guzman i Messi, d’Álex de la Iglesia.
D’altra banda, el 2015 es produeix la fi de l’anomenada “guerra del futbol”,
que enfrontava principalment Mediapro i el grup Prisa, sobretot arran de dues
sentències judicials:117
 Sentència de 9 de gener de 2015 de la Sala Civil del Tribunal Suprem.118
 Sentència de 7 de desembre de 2015 de la Sala Contenciosa Administrativa
del Tribunal Suprem.119
2.2.5 Mediaset España Comunicación

Mediaset España Comunicación, SA (fins a l’abril de 2011, Gestevisión Telecinco
SA) és una societat anònima que té com a principal accionista la matriu italiana
Mediaset SpA (46,17%, a gener de 2016). Empresa de l’IBEX-35 és presidida per
Alejandro Echevarría i Paolo Vasile n’és el conseller delegat.
117
Aquesta informació està més detallada al capítol I d’aquest Informe, a l’apartat 2.3.1. Gestió
dels drets esportius.
118
119

83
Taula 19. Serveis comercials explotats per Mediaset España. Any 2015
Televisió
Telecinco i Telecinco HD Generalista TDT, NET, XDSL/FTTH
Cuatro i Cuatro HD Juvenil TDT, NET, XDSL/FTTH
FDF Ficció TDT, NET, XDSL/FTTH
Boing Infantil TDT, NET, XDSL/FTTH
Divinity Femení TDT, NET, XDSL/FTTH
Energy Masculí/esport TDT, NET, XDSL/FTTH
Be Mad Masculí/divulgació TDT, NET, XDSL/FTTH
Serveis a la xarxa
Mediaset.es Portal del grup NET
Mitele.es Web amb continguts audiovisuals de NET
ficció gratuïts sota demanda
Radioset.es Oferta radiofònica en línia NET
Playmi.com Agregador de videojocs NET
A
Formes d’accés tipificades de la manera següent: televisió digital terrestre (TDT), XDSL/FTTH
(xarxa de telefonia analògica/fibra), en línia (NET).
Com s’ha explicat a l’entrada de l’apartat 2.1, “Prestadors d’àmbit estatal”,

l’octubre de 2015 el Govern espanyol va atorgar sis llicències de TDT, una de les
quals, en HD, va correspondre a Mediaset. El 21 d’abril de 2016 la companyia va
llançar Be Mad, canal divulgatiu masculí en obert.120
D’altra banda, després que al maig de 2014 el Tribunal Suprem dictés un
acte d’execució de la sentència de 27 de setembre de 2012, Mediaset va cessar
l’emissió de dos canals, LaSiete i Nueve. Així, l’oferta televisiva del grup el 2015
queda en sis canals: Telecinco (generalista), Cuatro (juvenil), FDF (ficció), Boing
(infantil), Divinity (públic femení) i Energy (públic masculí).
En l’àmbit de la distribució de continguts per internet, el desembre de 2014
el grup va llançar playmi.com, un agregador de videojocs, disponible per a tot tipus
de dispositius connectats. També va crear Radioset.es, la marca de ràdio on line.
D’altra banda, el 21 d’octubre de 2015, Google/YouTube i Mediaset España
van arribar a un acord per estudiar la presència de continguts on line de Mediaset
a YouTube i Google Play, que respecti els continguts i els drets d’autor de l’editor.
120
<https://twitter.com/BeMad_TV/status/720518634813157377>. [Consulta: abril 2016].

84
D’aquesta manera, s’obre la via per tancar un contenciós entre les dues
companyies que durava vuit anys.121
Accionariat
Després de la sortida de Prisa de l’accionariat de Mediaset España el 2014,
Mediaset España ha quedat amb un sol accionista de referència, Mediaset SpA,
controlada pel grup Fininvest. Finnivest és un hòlding italià controlat per la família
de Silvio Berlusconi i és, així mateix, propietari del grup editorial Mondadori i del
club de futbol AC Milan, entre d’altres.
Com a principal novetat en relació amb l’estructura econòmica dels mitjans
a Catalunya, el 15 d’abril de 2015 Mediaset España va adquirir el 40% del capital
social d’Emissions Digitals de Catalunya, SA (EDC), fins ara propietat exclusiva del
Grupo Godó.122 (Vegeu la informació complementària a l’apartat “2.1.2. Grupo
Godó de Comunicación”).
Però la part substantiva d’aquesta operació rau en el fet que Mediaset
(mitjançant la seva filial Publiespaña, controlada al 100%) té dret a actuar com a
agent publicitari exclusiu de l’empresa participada, tot gestionant, d’aquesta
manera, la venda i comercialització de tots els espais publicitaris de 8tv, el canal
generalista, explotat i editat directament per EDICA. L’operació va ser autoritzada
pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC)123 i per la Comisión Nacional de
los Mercados y la Competencia (CNMC).124
121
<http://www.mediaset.es/GoogleYouTube-Mediaset-Espana-anuncian-
colaboracion_0_2071125240.html>. [Consulta: març 2016].
122
Vegeu la informació complementària a l’apartat “2.1.2. Grupo Godó de Comunicación”.
123
Acord 73/2015, de 20 de maig, del Ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Modificació
de l’estructura accionarial de la societat Emissions Digitals de Catalunya, SA Unipersonal, com a
conseqüència d’una operació mercantil de transmissió d’accions de la societat, d’acord amb el que
disposa el títol IV del capítol II de la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació
audiovisual de Catalunya (exp. 5-A-2015).
<http://www.cac.cat/pfw_files/cma/actuacions/acord_73_2015.pdf>.
124
RESOLUCIÓN (Expte. C/0648/15 GODÓ / MEDIASET / EDICA). <http://www.cnmc.es/es-
es/cnmc/ficha.aspx?num=C/0648/15&ambito=Concentraciones>.

85
Gràfic 3. Accionistes de Mediaset España Comunicación, SA. Gener 2016
Free-FloatA;
Mediaset 47,4%
SpA;
46,17%
Autocartera
; 6,43%
A
Expressió anglesa que es tradueix per “capital flotant” i que s’utilitza per designar la part del
capital social de l’empresa o societat que cotitza lliurement a borsa.
Font: Elaboració pròpia amb dades de Mediaset.125

Segons dades corporatives del grup,126 Mediaset va obtenir un benefici net de
166,2 milions d’euros, la qual cosa representa un augment substancial en
comparació amb els 59,5 milions del 2014. De fet, és el millor resultat des de la
caiguda del mercat publicitari el 2008. Els ingressos bruts per publicitat van
assolir els 933,3 milions d’euros, un 5% més que l’exercici anterior, en què
Mediaset Espanya havia obtingut ingressos suplementaris per la retransmissió en
directe en exclusiva dels 25 partits del Mundial de Futbol del Brasil.
2.2.6 Grup Prisa

El grup empresarial Promotora de Informaciones, SA (Prisa) és una societat
anònima que opera a l’Estat espanyol, a Portugal i a països de Llatinoamèrica com
ara Brasil, Mèxic, Xile i Colòmbia. El seu president executiu és Juan Luis Cebrián
des del 2012, mentre que José Luis Sainz n’és el conseller delegat des del 2014.
125
<http://www.mediaset.es/inversores/es/organizacion-acciones-
Mediaset_0_1339275476.html>. [Consulta: març 2016].
126
<http://www.mediaset.es/mediasetcom/Resultados-Mediaset-Espana-
ESP_MDSFIL20160225_0010.pdf>. [Consulta: abril 2016].

86
Taula 20. Serveis comercials explotats per Prisa. Any 2015
Ràdio
SER Generalista OM, FM, SAT, NET
40 Principales Musical FM, NET
Cadena Dial Musical FM, NET
M80 Musical FM, NET
Radiolé Musical FM, NET
Máxima FM Musical FM, NET
Ke buenaB Musical FM
A
Formes d’accés tipificades de la manera següent: satèl·lit (SAT), XDSL/FTTH (xarxa de telefonia
analògica/fibra), en línia (NET), freqüència modulada (FM).
B
No emet en FM a Catalunya.
Després que el 2014 Prisa i Telefónica tanquessin la compravenda de

Canal+ i que la CNMC l’autoritzés el 2015, el grup editor del diari El País ha
passat a ser un grup estrictament radiofònic en l’àmbit audiovisual espanyol.
Prisa Radio és la filial del grup que gestiona l’activitat radiofònica. Sense
modificacions en l’estructura accionarial, l’empresa té una participació del 73,49%
del grup Prisa, un 18,37% del Grupo Godó i un 6,1% de 3i, un fons de capital
privat. A més, Prisa Radio té un 2,03% d’accions en autocartera.127 Les emissores
del grup són la cadena SER, de programació generalista, i les radiofórmules
musicals Los 40 Principales, M80, Cadena Dial, Máxima FM, Radiolé i Ke buena.
Accionariat
El principal accionista del grup Prisa és Rucandio Inversiones SICAV SA, amb
gairebé el 20% de participació. Aquesta societat, que té la família Polanco com a
principal accionista, tenia a gener de 2014 més del 30% de les accions del
grup.128
Entre desembre de 2015 i gener de 2016, és destacable l’entrada a
l’accionariat de Prisa de diverses societats o particulars amb percentatges elevats.
És el cas, per exemple, de Joseph Oughourlian, fundador d’Amber Capital i gestor
únic de la cartera Amber Global Opportunities Fund, societats que també entren a
127
<http://www.prisaradio.com/es/pagina/compania-global-1/>. [Consulta: març 2016].
128
Per a més informació, vegeu l’Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2012-13.

87
l’accionariat del grup Prisa. Així mateix, es constata l’entrada de l’empresari qatarià
Khalid Thani Abdullah Al Thanis, amb una participació superior al 8%. A desembre
de 2014, Prisa havia fet una ampliació de capital de 100 milions subscrita
íntegrament pel consorci transportista Occher, SA, de CV, propietat de l’empresari
mexicà Roberto Alcántara Rojas. Des de desembre de 2015, tant Oughourlian com
Al Thanis són membres del Consell d’Administració de Prisa. Alcántara Rojas ho és
des del febrer de 2014.
Taula 21. Principals participacions del grup Prisa. Febrer 2016

Empresa Drets de vot
(en %)
Rucandio Inversiones SICAV, SA 19,456
Joseph Oughourlian 16,396
Amber Capital UK LLP 15,885
Telefónica, SA 13,058
Amber Active Investors Ltd. 11,815
HSBC Holdings, PLC 9,564
Grupo Herradura Occidente, SA de CV “Occher” 8,923
Khalid Thani Abdullah Al Thanis 8,170
CaixaBank, SA 4,906
Banco Santander, SA 4,650
Fundación Bancaria Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona 4,195
BH Stores IV, BV 3,851
Amber Global Opportunities Ltd 3,743
Nicolas Berggruen 3,118
Font: Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV).129

El 2008, el deute del grup Prisa va arribar a un màxim de 5.100 milions d’euros.
El 2013 la companyia va aprovar un pla de refinançament amb les entitats
creditores. Des d’aleshores, el grup ha amortitzat part del seu deute, gràcies a
successives ampliacions de capital i a la venda d’accions de Mediaset i Canal+.
Així, Prisa va tancar el 2014 amb deute bancari net de 2.580 milions d’euros.130
A finals de 2015, el grup va fer una ampliació de capital de 100 milions
d’euros a canvi d’amortitzar el deute amb diversos bancs creditors, que alhora
també són accionistes. HSBC va subscriure l’acord amb un bescanvi de 80,96
129
<http://www.cnmv.es/Portal/consultas/DerechosVoto/ParticipesSociedad.aspx?qS={cf5f8da0-
4e82-417f-87d8-8050e174dea6}>. [Consulta: març de 2016].
130
<http://www.prisa.com/uploads/ficheros/arboles/descargas/201502/descargas-comunicado_4-es.pdf>
i <http://www.prisa.com/es/sala-de-prensa/prisa-reducira-mas-de-1-500-millones-de-euros-de-
deuda/> . [Consulta: març de 2016].

88
milions d’euros, CaixaBank, amb 9,61 milions i el Banco Santander, amb 9,6
milions.
D’altra banda, en els darrers anys, Prisa ha dut a terme desinversions a
empreses terceres. El juny de 2014 la societat va anunciar la venda a Telefónica
de la totalitat de les accions de l’empresa Distribuidora de Televisió Digital, SA
(DTS), propietat de Canal+, entre d’altres. Prisa era titular del 56% del capital de
DTS i el preu inicial acordat era de 750 milions d’euros.131 A l’abril de 2015, la
CNMC va aprovar l’operació de compravenda.132 Cal consignar que, paral·lelament,
al juliol de 2014 Telefónica havia iniciat el procés de compra a Mediaset del 22%
restant del capital social de DTS (Canal+).
En el capítol de desinversions, per bé que esdevinguts al 2014, és pertinent
recordar que el grup Prisa va vendre la totalitat del 8,5% del capital social que
disposava de Mediaset España Comunicación, SA, a la mateixa Mediaset, per un
import de 307,5 milions d’euros.133
2.2.7 Grup Radio Blanca

Radio Blanca, SA, és un grup de comunicació centrat sobretot en la ràdio que emet
mitjançant freqüències repartides per tot Espanya. Blas Herrero Fernández n’és
l’únic accionista. En televisió, l’octubre de 2015 la societat va obtenir una llicència
de TDT amb la marca comercial KissTV. Es tracta d’un canal generalista dirigit a
un públic jove-adult femení.134
A Catalunya opera mitjançant dues llicències: l’emissora d’FM Kiss Media,
SA, i, gràcies a la seva participació majoritària, a Club de Ràdio Terrassa, SA.
Radio Blanca també disposa d’una freqüència en OM. Els productes que emet són
radiofórmula musical i tenen la marca comercial de Kiss FM i Hit FM. En TDT
local, participa de la llicència de la demarcació de Sabadell, Publi 20, SL.
131
<http://www.prisa.com/uploads/ficheros/arboles/descargas/201406/descargas-comunicado-es.pdf>.
[Consulta: març de 2016].
132
<http://www.cnmc.es/es-
es/competencia/buscadorde/expedientes.aspx?num=C/0612/14&ambito=Concentraciones&b=&p=
397&ambitos=Concentraciones,Recursos,Sancionadores%20CCAA,Sancionadores%20Ley%2030,
Vigilancia,Medidas%20cautelares,Conductas&estado=0&sector=0&av=0>. [Consulta: març
2016].
133
<http://www.prisa.com/uploads/ficheros/arboles/descargas/201407/descargas-comunicado_11-
es.pdf>. [Consulta: març de 2016].
134
<http://www.televisiondigital.gob.es/TDT/Paginas/canales-tdt.aspx>. [Consulta: març 2016].

89
2.2.8 Secuoya
Secuoya, Grupo de Comunicación, SA, és una empresa amb domicili social a
Granada presidida per Raúl Berdonés. En virtut del concurs de llicències de TDT
d’àmbit estatal resolt pel Govern espanyol l’octubre de 2015,135 Secuoya,
mitjançant la marca comercial Central Broadcaster Media, SLU, va obtenir un
canal en SD. El grup inicia les emissions del canal TEN el 28 d’abril de 2016.136
2.2.9 Unidad Editorial

Unidad Editorial és un grup de comunicació que neix con a resultat de la fusió
entre el Grupo Recoletos i Unedisa el 2007. Està controlat al 99,87% de
l’accionariat per la societat italiana RCS MediaGroup SpA, que té com a accionista
de referència Giovanni Agnelli amb el 16,734%.137 A més del sector televisiu i
radiofònic, Unidad Editorial també té activitats en el món de l’edició i de la
premsa, i en destaquen els diaris de tirada espanyola El Mundo, Expansión i
Marca. Unidad Editorial és presidida per Antonio Fernández-Galiano Campos des
del febrer de 2012.

Taula 22. Serveis comercials explotats per Unidad Editorial. Any 2015
Televisió
Discovery Max Documental TDT, CAB, XDSL/FTTH
13tv Generalista TDT, NET, XDSL/FTTH
(en règim d’arrendament)
AXN Temàtica SAT, CAB, NET
Ràdio
Radio Marca Esportiva FM, NET
A
(FM), ona mitjana (OM)
135
Vegeu l’apartat 2.1 d’aquest capítol.
136
<http://www.gruposecuoya.es/el-canal-de-tdt-de-grupo-secuoya-comenzara-sus-emisiones-a-las-
2359-del-28-de-abril/>. [Consulta: març 2016].
137
<http://www.rcsmediagroup.it/en/wp-content/uploads/sites/2/doc/2014-12/Interim-
Management-Statement-at-September-30-2014.pdf>. [Consulta: març 2016].

90
El canal 13tv, propietat de la Conferencia Episcopal Espanyola, emetia en
règim d’arrendament mitjançant un dels canals atorgats a Unidad Editorial.
Després del concurs de llicències de TDT d’àmbit estatal resolt pel Govern espanyol
l’octubre de 2015 i de la seva execució efectiva, 13tv emet a través de la nova
llicència des del gener de 2016.
Pel que fa a Unidad Editorial, presta els serveis de televisió amb la marca
comercial Veo TV. Com s’ha explicat, la sentència del Tribunal Suprem de 6 maig
de 2014 incloïa dos canals de Veo TV, La Tienda en Casa i el canal de ficció AXN,
que es van deixar d’emetre. Actualment, AXN es pot rebre via satèl·lit, cable i
internet.
Accionariat
Unidad Editorial, SA, està participada en un 99,87% de l’accionariat per la
societat italiana RCS MediaGroup SpA.
Taula 23. Principals accionistes d’RCS MediaGroup SpA. Any 2015

Accionista Participació
(en %)
Giovanni Agnelli SpA 16,734
Mediobanca SpA 9,930
Diego Della Valle 7,325
Schroders plc 5,015
Roberto Cairo Urbano 4,616
Finsoe SpA 4,601
China National Chemical Corp. 4,433
Intesa Sanpaolo SpA 4,176
Paolo Rotelli 2,744
Vanguard International Explorer Fund 2,299
Font: RCS MediaGroup.138
2.2.10 Vocento
Vocento, SA, és un grup de comunicació amb forta presència en la premsa –edita
el diari ABC–, que ha ampliat el negoci a altres mitjans. La presidència de Vocento
ha canviat els darrers anys: el 2012, Enrique Ybarra va ser nomenat president i
l’abril de 2014 el substitueix Rodrigo Echenique. Ja al 2015, Echenique assumeix
138
<http://www.rcsmediagroup.it/en/pages/investor-relations/shareholders/>. [Consulta: març de
2016].

91
la vicepresidència executiva del Banc de Santander i Santiago Bergareche és
nomenat president de Vocento. Bergareche és, entre altres càrrecs, vicepresident
primer de Ferrovial, i abans havia estat director general d’empreses com BBVA i
Cepsa.139

Taula 24. Serveis comercials explotats per Vocento. Any 2015
Televisió
Disney Channel Temàtic infantil TDT, XDSL/FTTH
Paramount Channel Temàtic ficció TDT
Ràdio
ABC Punto Radio Generalista FM, NET
A
(FM), ona mitjana (OM)
Vocento opera mitjançant la llicència de TDT d’abast estatal Net TV. El

Tribunal Suprem, en la sentència de 6 de maig de 2014, va obligar diversos
operadors a deixar d’emetre un total de nou canals, dos dels quals corresponien a
Vocento. El febrer de 2014 Net TV havia deixat d’emetre MTV i Intereconomía TV,
i les va substituir per dos canals de televenda. En fer-se efectiva la sentència del
TS, aquests dos canals van deixar d’emetre. Així doncs, el 2015 el grup manté
l’activitat amb Disney Channel i Paramount Channel.
Cal recordar que a finals de 2012, Vocento i COPE van signar un acord en
virtut del qual les emissores de Vocento emeten en cadena els continguts de la
COPE i la resta de cadenes de la Conferència Episcopal Espanyola (Cadena 100,
Rock FM i MegaStar).140 A Catalunya, Vocento té activitat en ràdio mitjançant
Onda Ramblas, SAU.
139
<http://www.vocento.com/pdf/notas/NP_Santiago_Bergareche_presidente_de_Vocento.pdf>.
140
<http://www.vocento.com/pdf/info_periodica/2014/Informe_de_resultados%202014%20def.pdf>.

92
Accionariat
Taula 25. Principals participacions del grup Vocento. Any 2015
Empresa Participació
(en %)
Mezouna SA 11,08
Valjarafe SL 10,90
Acció concertada 6,93
Enrique Ybarra 6,54
Energay de Inversiones SL 6,53
Onchena SL 5,47
Mª Carmen Ybarra 5,47
Santiago Bergareche 4,79
Casgo, SA 3,99
Santander Asset Management, SA, SGIIC 3,98
Font: Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV).141
Respecte del 2014, cal destacar la sortida de Víctor Urrutia de l’accionariat

de Vocento, després de vendre el 10,14% que posseïa. Urrutia també és
vicepresident d’Iberdrola i conseller delegat de Barclays Bank.142
Societats filials i participades

Gràfic 4. Accionariat de Sociedad Gestora de Televisión Net TV, SA. Any 2015
The Walt
Disney
Company
Iberia 20%
Vocento
55%
Homo
Videns, SA
25%
Font: Informa D&B.
2.3 Prestadors d’àmbit local
Televisió d’àmbit local

El 2015 l’oferta de televisió local en TDT a Catalunya es concreta en 50 canals de
televisió local en emissió. La majoria (39 canals) són de titularitat privada i més de
141
<https://www.cnmv.es/Portal/Consultas/DerechosVoto/ParticipesSociedad.aspx?qS={4361f98b-
28db-447c-9310-b472f8d5060a}>. [Consulta: març 2016].
142
<https://www.iberdrola.es/webibd/gc/prod/es/doc/jga10_CV_UrrutiaVallejo.pdf>. [Consulta:
març 2016].

93
la meitat (27 canals) s’ubiquen en demarcacions de la província de Barcelona.
Respecte de l’any anterior, el nombre de canals locals decreix en 3 canals de
titularitat privada i trenca l’estabilitat iniciada l’any 2013. L’any 2010, any de
l’apagada analògica, Catalunya tenia més canals locals de televisió en emissió: 64
canals (18 públics i 46 privats). Des de aleshores fins al 2015 han deixat d’emetre
un total de 14 canals (7 públics i 7 privats).
Cal destacar que pràcticament la majoria dels prestadors “tradicionals”
d’àmbit local de Catalunya (TDT) tenen el seu espai a la xarxa internet, bé per
emetre en directe o simplement per oferir els seus continguts a la carta (a petició).
Així mateix, cal fer referència a l’existència de les televisions per internet, de
titularitat pública o privada, que usen exclusivament la xarxa per distribuir i emetre
els seus continguts audiovisuals (mitjans en línia), com per exemple, les televisions
públiques RTV Cardedeu, La Palma Televisió, Cugat Televisió, Despí Televisió,
Televisió de Vandellòs i les privades com Molins de Rei, Mollerussa Televisió, Sant
Andreu Televisió, entre d’altres.
Gràfic 5. Canals de televisió local per titularitat. Catalunya. Any 2015
TV
públiques
11
22%
TV privades
39
78%

94
Gràfic 6. Canals de televisió local per províncies. Catalunya. Any 2015
1 6
Tarragona
8
Lleida Programes TDT locals públiques
Programes TDT locals privades
1 7
Girona
9 18
Barcelona
La televisió local pública a Catalunya queda definida per un total d’11

canals de TDT, xifra que es manté estable des de l’any 2013. Aquests canals es
concentren en les zones amb més densitat de població i es distribueixen de la
manera següent: 9 canals a Barcelona (BTV, Televisió de Badalona, Televisió
L’Hospitalet, Vallès Oriental TV o VOTV, m1tv, Canal Terrassa Vallès, Canal Blau,
Penedès Televisió, Vallès Visió); 1 canal a Girona (Canal 10 Empordà) i 1 a
Tarragona (TAC 12). A la província de Lleida no hi ha cap canal de televisió local
públic en emissió.143 D’aquests 11 canals de televisió local pública, 3 són
gestionats directament per un únic ajuntament (unimunicipals) i els restants (8)
són gestionats per consorcis de municipis.
143
Per la freqüència del programa públic de la demarcació de la Seu d’Urgell es reben les emissions
d’Andorra TV.

95
Taula 26. Canals de televisió local pública. Catalunya. Any 2015
Prestador (entitat gestora) Nom comercial Demarcació TDT
Ajuntament de Badalona
TV Badalona Barcelona
(Badalona Comunicació, SA)
Ajuntament de Barcelona Barcelona Televisió
Barcelona
(Informació i Comunicació de Barcelona, SA) (BTV)
Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat
(La Farga, Gestió d’Equipaments Municipals TV de l’Hospitalet Barcelona
de l’Hospitalet de Llobregat, SA)
Consorci de la TDT de l’Alt Empordà
Canal 10 Empordà Figueres
(L’Escala Audiovisual TDT)
Consorci Teledigital Granollers
Vallès Oriental TV Granollers
(Vallès Oriental Televisió, SLU)
Consorci Teledigital Mollet Vallès Visió Granollers
Consorci Digital Mataró-Maresme
M1TV Mataró
(Mataró Maresme Digital, SL)
Consorci per a la gestió de la TDTL pública
de la demarcació de Terrassa-Vallès Oest
Canal Terrassa Vallès Sabadell
(Societat Municipal de Comunicació de
Terrassa, SA)
Consorci per a la gestió de la televisió digital
terrestre del Camp de Tarragona - TACOALT TAC 12 Tarragona
(TACDOTZE)
Consorci Teledigital Garraf
Canal Blau - Maricel TV Vilanova i la Geltrú
(Neàpolis Entitat Pública Empresarial)
Consorci per a la gestió de la televisió digital
local pública del Penedès Penedès TV Vilanova i la Geltrú
(Serveis Municipals de comunicació, SL)
Una part important dels ajuntaments catalans han optat per unificar la
gestió dels diferents mitjans de comunicació local (el canal de televisió, l’emissora
de ràdio, la premsa escrita, entre d’altres) i han anat integrant les redaccions dels
diferents mitjans en una de sola amb l’objectiu de reduir costos de producció i de
gestió tot maximitzant la difusió dels seus continguts de proximitat a totes les
finestres: les més actuals, ofertes per la xarxa internet, i les més tradicionals, per
TDT i FM. Dels 11 canals de TV local pública en emissió, n’hi ha 7 que són editats
per prestadors públics que tenen una entitat gestora compartida com a mínim per
al canal de televisió i l’emissora de ràdio municipal. D’aquesta manera, els
prestadors públics de televisió s’han anat transformant en petites entitats
multimèdia i multiplataforma.

96
Taula 27. Prestadors públics amb canal de TDT i emissora ràdio a Catalunya. Any 2015
Mitjans de comunicació
Prestador
Televisió Ràdio
Ajuntament de Barcelona Barcelona Televisió (BTV) Barcelona FM (91.0)
Ajuntament de l’Hospitalet TV L’Hospitalet Ràdio L’Hospitalet (96.3)
Ajuntament de Badalona Televisió de Badalona Ràdio Ciutat de Badalona (94.4)
Consorci Teledigital del Garraf Canal Blau (TeleB) Canal Blau FM (100.5)
Consorci de la TDTL pública a la
Canal Terrassa Vallès Noucinc.2 Ràdio (95.2)
demarcació de Terrassa- Vallès Oest
Consorci de la TDTL del Penedès Penedès TV Ràdio Vilafranca (107.8)
Consorci de la TDTL de l’Alt
Canal 10 Empordà Ràdio L’Escala (107.6)
Empordà
En aquest sentit, cal destacar el paper que està realitzant l’Ajuntament de

Barcelona per mitjà de la societat privada municipal que duu la gestió directa del
servei públic dels mitjans de comunicació Informació i Comunicació de Barcelona,
SA. Barcelona Televisió, a principis de l’any 2015 i sota la direcció del periodista
Sergi Vicente,144 inicia un canvi de model de televisió: vol deixar enrere el model
tradicional a favor d’un patró transmèdia en el qual els continguts audiovisuals són
els protagonistes i s’han d’adaptar als diferents suports. A finals de l’any 2015,
BTV decideix renovar la identitat corporativa amb la finalitat d’adoptar la marca
com a genèrica del grup multimèdia i obre el procés de licitació del contracte de
creació, disseny i implantació de la nova identitat corporativa per a BTV.
En l’àmbit de la televisió local privada, l’oferta de canals ha disminuït
lleugerament l’any 2015 respecte de l’any anterior: passa de 42 (2014) a 39
(2015). Aquest decreixement s’explica per la fi de les emissions dels tres canals
editats pel grup Tele Taxi (mitjançant la societat Teletaxi Televisió Digital, SLU
propietat de Justo Molinero). Tele Taxi TV estava ubicada geogràficament a les
demarcacions de Cornellà, Tarragona i Sabadell.145
L’oferta privada està distribuïda geogràficament arreu del territori català i té
presència en totes les províncies, tot i que la província de Barcelona guanya en
nombre de canals: Barcelona (18), Lleida (8), Girona (7) i Tarragona (6).
144
El Consell d’Administració d’ICB (l’empresa municipal que gestiona BTV i Barcelona FM) escull
per unanimitat el periodista Sergi Vicente com a nou director en substitució d’Àngel Casas, que
deixa el càrrec el 31 de desembre de 2014.
145
Vegeu l’apartat dedicat al grup de comunicació Tele Taxi.

97
Taula 28. Canals de televisió local privada a Catalunya. Any 2015
Nom del prestador Nom comercial Demarcació TDT
Prensa Leridana, SL Lleida Televisió Balaguer
Gibson Time, SL 25 TV Barcelona
Xarxa de Serveis i de Comunicacions
El Punt Avui TV Barcelona
2014, SL (arrendatari)
El Punt Avui TV Blanes
ETV - Llobregat TV, SL ETV Llobregat Televisió Cornellà del Llobregat
Televisió de Roses, SL Empordà Televisió Figueres
Dracvisió, SL Banyoles Televisió Girona
Televisió de Girona, SL Televisió de Girona Girona
El Punt Avui TV Granollers
Masquefa Televisió, SL s/d Igualada
Taelus, SL Canal Taronja Anoia Igualada
Cadena Pirenaica de Ràdio i Televisió, SL Pirineus TV La Seu d’Urgell
Prensa Leridana, SL Tot TV La Seu d’Urgell
Televisió Comtal, SL s/d La Seu d’Urgell
Canal Audiovisual Lleida, SL Tot TV Lleida
Prensa Leridana, SL Lleida Televisió Lleida
El Punt Avui TV Lleida
Canal Taronja, SL Canal Taronja Bages Manresa
Televisió del Berguedà, SL (arrendatari) Televisió del Berguedà Manresa
UTE Wai Entertaiment, SL - Vallès Serveis
Maresme TV Mataró
de Televisió, SL
Olot Televisió, SL Olot Televisió Olot
Televisió del Ripollès, SL Televisió del Ripollès Olot
D-9 Comunicació, SL Televisió Costa Brava Palafrugell
Iniciatives de Televisió, SL Canal Reus TV Reus
Mola TV, SL Mola TV Sabadell
Publi 20, SL TV 20 Sabadell
Televisió Sant Cugat, SL TVSCVallès 1 Sabadell
El Punt Avui TV Sabadell
Mola TV, SL (arrendatari) Mola TV Tarragona
El Punt Avui TV Tarragona
Ebre Digital, SL (arrendatari) Canal T.E. Tortosa
L’Ebre Televisió, SL L’Ebre TV Tortosa
Televisió Teveon Ebre, SLU Canal 21 Ebre Tortosa
Productora d’Emissions de Ràdio, SL Canal Taronja Osona Vic
Mitjans Audiovisuals d’Osona, SL El 9 TV Vic
El Punt Avui TV Vic
Prensa Leridana, SL Lleida Televisió Vielha e Mijaran
Mola TV, SL (arrendatari) Mola TV Vilanova i la Geltrú
Publicacions Penedès, SA TV El Vendrell / El 3 de 8 TV Vilanova i la Geltrú

98
Sis de cada deu prestadors de serveis de televisió local privada formen part
d’un grup de comunicació d’àmbit supramunicipal o municipal (24 dels 39). Els
dos grups de comunicació de proximitat que encapçalen la llista en nombre de
llicències de televisió local són Hermes Comunicacions —editor del diari El Punt
Avui—, amb 7 canals (El Punt Avui TV), i Segre —editor del diari El Segre— amb
4 canals (Lleida TV). Els segueixen els grups Mola, Taelus (amb 3), L’Ebre i
Cadena Pirenaica de RTV (amb 2) i PROSA, Costa Brava Global Media, Corisa
Media Grup i ETV (amb 1 canal de televisió cadascun).
Taula 29. Principals grups de televisió privada a Catalunya. Any 2015

Nombre
Nom del grup Demarcacions de TDT
de canals
Barcelona, Blanes, Granollers,
HERMES COMUNICACIONS:
7 Lleida, Sabadell, Tarragona i
El Punt Avui TV; El Punt Avui
Vic
GRUP SEGRE: Balaguer, Lleida, la Seu
4
Lleida TV; Tot TV; diari El Segre d’Urgell i Vielha e Mijaran
MOLA: Tarragona, Vilanova i la Geltrú
3
Mola TV i Digital Hits TV i Sabadell
GRUP TAELUS DE COMUNICACIÓ:
3 Igualada, Manresa i Vic
Canal Taronja
L’EBRE GRUP DE COMUNICACIÓ:
2 Tortosa
Ebre TV, Canal TE; L’Ebre setmanari, Imagina Ràdio
CADENA PIRENAICA DE RTV:
2 Lleida i la Seu d’Urgell
Pirineus TV i Tot TV; Proxima
PREMSA D’OSONA:
1 Vic
El 9 TV; El 9 FM
COSTA BRAVA GLOBAL MEDIA:
1 Palafrugell
TV Costa Brava, Joy FM
CORISA MEDIA GRUP:
1 Olot
Televisió del Ripollès; Ràdio Ripoll
ETV COMUNICACIÓ GRUP:
ETV, edigital.cat, Produccions Eriço, NB 1 Cornellà de Llobregat
Comunicacions
Respecte de l’any anterior, cal destacar la sortida del grup Tele Taxi del
sector de la televisió local i l’entrada del grup Editorial Prensa Ibérica a través de la
societat Diari de Girona, SA (editora de la capçalera del diari gironí) a la
demarcació de Sabadell, antic canal ocupat per Tele taxi TV.

99
El grup Editorial Prensa Ibérica té arrendat un canal a la demarcació de
Manresa a través de la societat Televisió de Manresa a Televisió del Berguedà, SL,
per on emet Televisió del Berguedà.146
En un altre ordre de coses, cal destacar, pel que fa al sector televisiu local,
que el 26 de febrer de 2015 s’oficialitza el paper de la Xarxa Audiovisual Local
(XAL), impulsada per la Diputació de Barcelona,147 com a plataforma de suport a
l’audiovisual de proximitat de Catalunya amb l’aprovació de l’entrada de les
diputacions de Girona, Lleida i Tarragona a la XAL. Una vegada els plens de les
tres diputacions aprovin l’entrada a la XAL, passa de societat mercantil a societat
anònima i també canvia el nom de Xarxa Audiovisual Local pel de Xarxa de
Comunicació Local. El 13 de març de 2016 el Ple de la Diputació de Girona148
aprova per unanimitat incorporar-s’hi.
Així mateix, cal fer referència a l’anunci de fusió de l’Associació Catalana de
TDT Local i l’Associació de Mitjans de Proximitat.149 El 19 de març de 2015, en el
marc del 17a edició del Fòrum de la Comunicació de Catalunya, organitzat pel
CAC, les dues associacions de televisió local privada fan pública la seva decisió
d’agrupar-se en una sola associació anomenada Associació de Mitjans de
Proximitat. Aquest nou ens, presidit per Frederic Cano (director d’Esplugues
Televisió), aplega 21 televisions locals privades i neix amb l’objectiu de vetllar per
l’interès de la televisió local privada davant l’administració (Generalitat i altres ens
públics competents).
En el camp dels reconeixements institucionals, cal destacar el fet pel Govern
de la Generalitat de Catalunya al canal de televisió local privat Reus TV en l’edició
dels XV Premis Nacionals de Comunicació en la categoria de mitjans de
proximitat150 de l’any 2015. En l’edició dels Premis Nacionals de Comunicació de
2014, el Premi nacional a la Comunicació de proximitat va ser per a la Xarxa
146
Acord 144/2014, de 19 de novembre, del Ple del Consell, que autoritza l’arrendament de la
llicència per a la prestació del servei de televisió digital local, del programa número 2 del canal 49
amb referència TL05B de la demarcació de Manresa, per part de la societat Televisió de Manresa,
SLU (arrendadora) a favor de la societat Televisió del Berguedà, SL (arrendatària), fins al 18
d’octubre de 2016.
147
Data de la consulta 15/03/2016
148
149
150
DOGC Núm. 6885, de 4 de juny de 2015 [Data de la consulta: 11/03/2016]

100
(Xarxa Audiovisual, SL), plataforma multimèdia de continguts i serveis a disposició
dels mitjans de proximitat de Catalunya.151
La ràdio d’àmbit local

El 2015 l’oferta radiofònica d’abast local o de proximitat en FM a Catalunya està
configurada per un total de 299 freqüències en FM (recordem que representa un
38% sobre el total de freqüències en FM del territori català, 779). La majoria de
les FM d’àmbit local són de titularitat pública (un 91%, 272) davant una minoria
privada (un 10%, 27) que distribueix les seves freqüències entorn de 19 emissores
locals comercials.
Gràfic 7. Freqüències en FM d’àmbit local per titularitat. Catalunya. Any 2015

Freqüències
FM privades
27
9%
Freqüències
FM públiques
272
91%
La ràdio pública local manté el nombre de freqüències d’FM respecte de

l’any anterior (272) i es distribueix geogràficament pel territori català de la manera
següent: la província de Barcelona concentra el nombre més elevat de freqüències
(amb 133), seguida de Girona (amb 53), Tarragona (amb 50) i, en darrer lloc,
Lleida (36).
151
DOGC núm. 6733, de 22 d’octubre de 2014 [Data de la consulta: 11/03/2016]

101
Gràfic 8. Freqüències FM d’àmbit local de titularitat pública per províncies. Catalunya. Any 2015
Tarragona 50
Lleida 36
Girona 53
Barcelona 133
Per dimensió geogràfica del municipi on s’ubica la ràdio pública (nombre

d’habitants), la majoria de les emissores municipals estan situades en localitats
petites (de menys de 10.000 habitants). Majoritàriament, cada freqüència d’FM de
titularitat pública és una emissora municipal.
Taula 30. Prestadors i emissores de ràdio local de titularitat pública. Catalunya. Any 2015
Província Prestador Nom comercial de l’emissora
Barcelona Ajuntament d’Abrera Ràdio Abrera
Ajuntament d’Arenys de Mar Ràdio Arenys
Ajuntament d’Arenys de Munt Ràdio Arenys de Munt
Ajuntament d’Argentona Ràdio Argentona
Ajuntament d’Artés Ràdio Artés
Ajuntament d’Avinyó Ràdio Avinyó
Ajuntament del Bruc Bruc Ràdio
Ajuntament del Masnou Ràdio Masnou
Ajuntament del Papiol Papiol FM
Ajuntament del Prat de Llobregat El Prat Ràdio
Ajuntament d’Esparreguera Ràdio Esparreguera
Ajuntament d’Esplugues de Llobregat Ràdio Estudi
Ajuntament d’Igualada Ràdio Igualada
Ajuntament d’Olèrdola Canal 20 Ràdio Olèrdola
Ajuntament d’Olesa de Montserrat Olesa Ràdio
Ajuntament d’Ullastrell Ràdio Ullastrell
Ajuntament de Badalona Ràdiob - Ràdio Ciutat de Badalona
Ajuntament de Balenyà Ràdio Pista
Ajuntament de Balsareny Ràdio Balsareny
Ajuntament de Barberà del Vallès Ràdio Barberà
Ajuntament de Barcelona Barcelona FM
Ajuntament de Berga Ràdio Berga
Ajuntament de Cabrera de Mar Ràdio Cabrera
Ajuntament de Caldes d’Estrac Caldetes Ràdio
Ajuntament de Caldes de Montbui Ràdio Caldes
Ajuntament de Calella Ràdio Calella
Ajuntament de Calonge de Segarra Ràdio Altiplà

102
Ajuntament de Canet de Mar Ràdio Canet
Ajuntament de Capellades Ràdio Capellades
Ajuntament de Cardona Ràdio Cardona
Ajuntament de Castellar del Vallès Ràdio Castellar
Ajuntament de Castelldefels Ràdio Castelldefels
Ajuntament de Castellterçol Ràdio Castellterçol
Ajuntament de Cerdanyola Cerdanyola Ràdio
Ajuntament de Cervelló Ràdio Cervelló
Ajuntament de Collbató Ràdio Collbató
Ajuntament de Corbera de Llobregat Ràdio Corbera
Ajuntament de Cornellà de Llobregat Ràdio Cornellà
Ajuntament de Cubelles Ràdio Cubelles
Ajuntament de Gavà Ràdio Gavà
Ajuntament de Gelida Ràdio Gelida
Ajuntament de Granollers Ràdio Granollers
Ajuntament de l’Ametlla del Vallès Ràdio L’Ametlla
Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat Ràdio l’Hospitalet
Ajuntament de la Garriga Ràdio Silenci
Ajuntament de la Llagosta Ràdio La Llagosta
Ajuntament de la Pobla de Lillet s/d
Ajuntament de Llinars del Vallès Ràdio Llinars
Ajuntament de Malgrat de Mar Ona Malgrat
Ajuntament de Manlleu Ràdio Manlleu
Ajuntament de Martorell Ràdio Martorell
Ajuntament de Masquefa Ràdio Masquefa
Ajuntament de Matadepera Matadepera Ràdio
Ajuntament de Mataró Mataró Ràdio
Ajuntament de Mediona Ràdio Mediona
Ajuntament de Moià Ràdio Moià
Ajuntament de Molins de Rei Ràdio Molins de Rei
Ajuntament de Mollet del Vallès Ràdio Mollet del Vallès
Ajuntament de Monistrol de Montserrat s/d
Ajuntament de Montcada i Reixac Montcada Ràdio
Ajuntament de Montesquiu Ràdio Montesquiu
Ajuntament de Montornès del Vallès Ràdio Montornès
Ajuntament de Navàs La Veu de Navàs
Ajuntament de Palafolls Ràdio Palafolls
Ajuntament de Palau-solità i Plegamans Ràdio Palau
Ajuntament de Pallejà Ràdio Pallejà
Ajuntament de Parets del Vallès RAP 107 FM
Ajuntament de Piera Ràdio Piera
Ajuntament de Pineda de Mar Ràdio Pineda
Ajuntament de Pont de Vilomara i Rocafort Ràdio Vilomara
Ajuntament de Premià de Dalt Premià de Dalt Ràdio
Ajuntament de Premià de Mar Ràdio Premià de Mar
Ajuntament de Puig-reig Ràdio Puig-reig
Ajuntament de Riells i Viabrea Selva FM
Ajuntament de Ripollet Ràdio Ripollet
Ajuntament de Roda de Ter Ràdio Roda
Ajuntament de Rubí Ràdio Rubí

103
Ajuntament de Sabadell Ràdio Sabadell
Ajuntament de Sallent Ràdio Sallent
Ajuntament de Sant Adrià de Besòs Sant Adrià Ràdio
Ajuntament de Sant Andreu de la Barca Ràdio Sant Andreu
Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres Ràdio Llavaneres
Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor Ràdio Vilamajor
Ajuntament de Sant Boi de Llobregat Ràdio Sant Boi
Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta Ràdio Sant Cebrià
Ajuntament de Sant Celoni Punt 7 Ràdio Sant Celoni
Ajuntament de Sant Climent de Llobregat Ràdio Sant Climent
Ajuntament de Sant Cugat del Vallès Cugat Ràdio
Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires Ràdio Sant Esteve
Ajuntament de Sant Feliu de Codines Ona Codinenca
Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat Ràdio Sant Feliu
Ajuntament de Sant Fruitós de Bages Ràdio Sant Fruitós
Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà Ràdio Voltregà
Ajuntament de Sant Iscle de Vallalta Ràdio Vallalta
Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada Ràdio Sant Joan
Ajuntament de Sant Just Desvern Ràdio Desvern
Ajuntament de Sant Martí Sarroca Sarroca Ràdio
Ajuntament de Sant Pere de Ribes Ràdio Ribes
Ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles Ona Bitlles
Ajuntament de Sant Pol de Mar Ràdio Litoral
Ajuntament de Sant Quirze del Vallès Ràdio Sant Quirze
Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia Ràdio Sant Sadurní
Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola Ràdio Sant Salvador
Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet Ràdio Zenit
Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt Ràdio Santvi
Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts Ràdio St. Vicenç
Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Grama Ràdio
Ajuntament de Santa Margarida de Montbui Montbui Ràdio
Ajuntament de Santa Maria d’Oló Ràdio 010
Ajuntament de Santa Maria de Palautordera Ràdio Vitamènia
Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda Ràdio Santa Perpètua
Ajuntament de Santa Susanna Ràdio Jove
Ajuntament de Santpedor Ràdio Santpedor
Ajuntament de Sitges Ràdio Maricel
Ajuntament de Subirats Penedès FM Subirats
Ajuntament de Súria Ràdio Súria
Ajuntament de Taradell Ràdio Taradell
Ajuntament de Terrassa noucinc.2 ràdio
Ajuntament de Tiana Ràdio Tiana
Ajuntament de Tordera Ràdio Tordera
Ajuntament de Torelló Ràdio Ona
Ajuntament de Torrelles de Foix Ràdio Foix
Ajuntament de Torrelles de Llobregat s/d
Ajuntament de Vacarisses Vacarisses Ràdio
Ajuntament de Vallgorguina s/d
Ajuntament de Vallromanes RV-94.2
Ajuntament de Viladecavalls Ràdio Vila

104
Ajuntament de Vilafranca del Penedès Ràdio Vilafranca
Ajuntament de Vilanova del Camí Ràdio Nova
Ajuntament de Vilanova i la Geltrú Canal Blau FM
Ajuntament de Vilassar de Dalt Vilassar de Dalt Ràdio
Ajuntament de Vilassar de Mar Vilassar Ràdio
Ajuntament de Vilobí del Penedès Vilobí del Penedès Ràdio
Ajuntament dels Hostalets de Pierola Ràdio Hostalets
Girona Ajuntament d’Alp Ràdio Alp
Ajuntament d’Arbúcies Ràdio Arbúcies
Ajuntament d’Hostalric Ràdio DOS 84
Ajuntament de Banyoles Ràdio Banyoles
Ajuntament de Begur Ràdio Begur
Ajuntament de Besalú Ràdio Besalú
Ajuntament de Blanes Ràdio Blanes
Ajuntament de Breda Ràdio Breda
Ajuntament de Cabanes Ràdio Cabanes
Ajuntament de Cadaqués Ràdio Cap de Creus
Ajuntament de Caldes de Malavella Caldes FM
Ajuntament de Campdevànol Live FM
Ajuntament de Camprodon Ràdio Camprodon
Ajuntament de Cassà de la Selva Ràdio Cassà
Ajuntament de Castell - Platja d’Aro Ràdio Platja d’Aro
Ajuntament de Castelló d’Empúries Xtra FM
Ajuntament de Celrà Ràdio Celrà
Ajuntament de Fornells de la Selva Ràdio Fornells de la Selva-Desmunt
Ajuntament de Garriguella Garriguella Ràdio
Ajuntament de Girona FeM Girona
Ajuntament de l’Escala Ràdio l’Escala
Ajuntament de la Bisbal Ràdio La Bisbal
Ajuntament de la Vall d’en Bas Bas Ràdio
Ajuntament de les Planes d’Hostoles Ràdio Les Planes
Ajuntament de les Preses Ràdio La Vall
Ajuntament de Llagostera Llagostera Ràdio
Ajuntament de Lloret de Mar Nova Ràdio Lloret
Ajuntament de Maçanet de la Selva Ràdio Maçanet
Ajuntament de Palafrugell Ràdio Palafrugell
Ajuntament de Palamós Ràdio Palamós
Ajuntament de Pardines s/d
Ajuntament de Puigcerdà Ràdio Puigcerdà
Ajuntament de Quart Ràdio Quart
Ajuntament de Roses Ràdio Roses
Ajuntament de Salt Ràdio Salt
Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols Ràdio Sant Feliu
Ajuntament de Sant Gregori Ràdio Sant Gregori
Ajuntament de Sant Hilari Sacalm Ràdio Sant Hilari
Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses La Veu de Sant Joan
Ajuntament de Sant Joan les Fonts Ràdio Sant Joan
Ajuntament de Sant Julià del Llor i Bonmatí Ràdio Bonmatí
Ajuntament de Santa Coloma de Farners Ràdio Santa Coloma
Ajuntament de Santa Cristina d’Aro Ràdio Santa Cristina

105
Ajuntament de Sarrià de Ter Ràdio Sarrià
Ajuntament de Saus, Camallera i Llampaies Ràdio Saus
Ajuntament de Torroella de Montgrí Ràdio Montgrí
Ajuntament de Tossa de Mar Ràdio Tossa
Ajuntament de Vila-sacra Cent 7 Música - Ràdio Vila-sacra
Ajuntament de Vilablareix Ràdio Vilablareix
Ajuntament de Vilafant Ràdio Vilafant
Ajuntament de Vilamalla Ona Vilamalla
Ajuntament del Port de la Selva Ràdio Mar d’Amunt
Lleida Ajuntament d’Agramunt Ràdio Sió
Ajuntament d’Albesa EMUN FM Ràdio Albesa
Ajuntament d’Alcoletge Ràdio Alcoletge
Ajuntament d’Alfarràs EMUN FM Ràdio Alfarràs
Ajuntament d’Alguaire EMUN FM Ràdio Alguaire
Ajuntament d’Almacelles Ràdio Almacelles
Ajuntament d’Almenar EMUN FM Ràdio Almenar
Ajuntament d’Alpicat Alpicat Ràdio
Ajuntament d’Arbeca Ràdio Arbeca
Ajuntament d’Artesa de Segre Ràdio Artesa
Ajuntament del Pont de Suert Ràdio Suert
Ajuntament de Balaguer Ràdio Balaguer
Ajuntament de Bellpuig Ràdio Bellpuig
Ajuntament de Bellver Ràdio Bellver
Ajuntament de Corbins Ràdio Corbins
Ajuntament de Foradada Ràdio Foradada
Ajuntament de Juneda Ràdio Juneda
Ajuntament de la Pobla de Segur Ràdio La Pobla
Ajuntament de la Seu d’Urgell Ràdio Seu FM
Ajuntament de Les Ràdio Les
Ajuntament de les Borges Blanques Ràdio Les Borges
Ajuntament de Linyola Xtrem FM
Ajuntament de Lleida Lleida Ràdio
Ajuntament de Menàrguens Ràdio Menàrguens
Ajuntament de Mollerussa Ràdio Ponent
Ajuntament de Pinós Ràdio Pinós
Ajuntament de Ponts Ràdio Ponts
Ajuntament de Puigverd de Lleida Ràdio Puigverd
Ajuntament de Rosselló Ràdio Rosselló
Ajuntament de Solsona Solsona FM
Ajuntament de Tàrrega Ràdio Tàrrega
Ajuntament de Torrefarrera EMUN FM Ràdio Torrefarrera
Ajuntament de Torregrossa Ràdio Torregrossa
Ajuntament de Tremp Ràdio Tremp
Ajuntament de Vallfogona de Balaguer Vallfogona Ràdio
Ajuntament de Vielha e Mijaran s/d
Tarragona Ajuntament d’Aiguamúrcia Ràdio Aiguamúrcia
Ajuntament d’Alcanar Alcanar Ràdio
Ajuntament d’Alcover Alcover Ràdio
Ajuntament d’Alforja Ràdio Alforja
Ajuntament d’Altafulla Altafulla Ràdio

106
Ajuntament d’Amposta Amposta Ràdio
Ajuntament del Morell Ràdio El Morell
Ajuntament del Pla de Santa Maria Ràdio El Pla
Ajuntament d’Ulldecona Ràdio Ulldecona
Ajuntament de Banyeres del Penedès Ràdio Banyeres
Ajuntament de Batea Ràdio Batea
Ajuntament de Bellvei Ràdio Bellvei
Ajuntament de Calafell Calafell Ràdio
Ajuntament de Camarles CAM Ràdio
Ajuntament de Cambrils Ràdio Cambrils
Ajuntament de Castellvell del Camp Punt 6 Ràdio
Ajuntament de Constantí Constantí Ràdio
Ajuntament de Cunit Ràdio Cunit
Ajuntament de Deltebre Ràdio Delta
Ajuntament de Falset Ràdio Falset
Ajuntament de Flix Ràdio Flix
Ajuntament de Gandesa Ràdio Gandesa
Ajuntament de l’Aldea Antena Aldaia
Ajuntament de l’Ametlla de Mar La Cala Ràdio
Ajuntament de l’Arboç Ràdio Arboç
Ajuntament de l’Espluga del Francolí l’Espluga FM Ràdio
Ajuntament de la Fatarella Ràdio Fatarella
Ajuntament de la Pobla de Mafumet Ràdio Pobla de Mafumet
Ajuntament de la Selva del Camp Ràdio La Selva
Ajuntament de la Sénia La Sénia Ràdio
Ajuntament de la Vilella Alta Ràdio Vilella Alta
Ajuntament de Masdenverge Ràdio Joventut
Ajuntament de Mont-roig del Camp Ràdio Mont-roig
Ajuntament de Montblanc Ràdio Montblanc
Ajuntament de Móra la Nova Ràdio Móra la Nova
Ajuntament de Riudoms Ona Riudoms
Ajuntament de Roda de Berà Roda de Berà Ràdio
Ajuntament de Roquetes Antena Caro
Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita Ràdio Ràpita
Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja Ràdio Sant Jaume
Ajuntament de Sant Jaume dels Domenys La Veu de Sant Jaume
Ajuntament de Santa Bàrbara La Plana Ràdio
Ajuntament de Santa Coloma de Queralt Ràdio Santa Coloma de Queralt
Ajuntament de Tarragona Tarragona Ràdio
Ajuntament de Tivissa Tivissa Ràdio
Ajuntament de Torredembarra Ona La Torre
Ajuntament de Tortosa Ràdio Tortosa
Ajuntament de Valls Ràdio Valls
Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de Ràdio l’Hospitalet de l’Infant
l’Infant
Ajuntament del Vendrell Ràdio El Vendrell
Font: Consell de l’Audiovisual de Catalunya

107
En l’escenari de la radiodifusió pública, cal destacar el 2015 el projecte
radiofònic engegat per les quatre emissores municipals de la comarca del Bages
(Sallent, Sant Fruitós, Santpedor i Santa Maria d’Oló) per crear un nou projecte
radiofònic anomenat Ona Bages. Aquesta iniciativa, engegada el mes d’abril, ha
adoptat el format cooperatiu, ja que les quatre emissores aliades comparteixen
contingut informatiu de proximitat (càpsules informatives) i recursos, però alhora
cadascuna conservarà la seva independència. Aquesta plataforma està oberta a
qualsevol de la resta d’emissores municipals de la comarca del Bages.
Així mateix, continua creixent el nombre de ràdios municipals amb títol
habilitant per emetre en FM que amplien la seva oferta de continguts audiovisuals
amb l’emissió de la seva programació a través d’internet i fent ús de les xarxes
socials. Aquest és el cas, per exemple, de la Ràdio Premià de Mar, entre d’altres.
En l’àmbit radiofònic privat, hi ha una minoria de freqüències d’FM privades
que operen com a emissores de proximitat i/o local (27 de les 199 freqüències),
que es distribueixen en 19 emissores de ràdio de la manera següent: 13 emissores
de ràdio formen part d’un grup de comunicació de proximitat —com, per exemple,
l’emissora Digital Hits amb el grup Mola, l’emissora 9FM amb el grup Prosa o
Imagina Ràdio amb el grup L’Ebre, entre d’altres–, o bé formen part de petites
cadenes de ràdio –Gum, Ràdio Marina–; i les 6 emissores restants estan editades
per 6 empreses de ràdio local que disposen cadascuna d’una freqüència. Aquest és
el cas de Ràdio Olot, Ràdio Ripoll, Ràdio Vic, Ràdio Aran, entre d’altres.

108
Taula 31. Emissores de ràdio local de titularitat privada d’àmbit local. Catalunya. Any 2015
Nom comercial Nombre de
Prestador Grup radiofònic Zones de servei
de l’emissora freqüències
Mola TV, SL; Montcau Amb2 FM; Digital Amposta, Puigcerdà;
4 Mola
Produccions, SL Hits FM Vic i Tremp
Catalana i Aranesa de
El Pont de Suert;
Telecomunicacions,
Gum FM 4 Gum Vielha Mijaran;
SLU; Catbroadcast
Puigcerdà i Tremp
Publicitat, SLU
Sort, Vielha e
Llegeix, Escriu, Escolta
s/d 3 La manyana Mijaran i la Vall de
en català, SL
Boí
Ràdio Marina, SA Ràdio Marina 2 Ràdio Marina Blanes i Calella
Costa Brava
D-9 Comunicació, SL Joy FM 1 Castell-Platja d’Aro
Global Media
Mitjans Audiovisuals
El 9 FM 1 Prosa Vic
d’Osona, SL
Publicacions Penedès,
El 3 de vuit ràdio 1 El 3 de vuit Sant Pere de Ribes
SA
Imagina Ràdio, SL Imagina Ràdio 1 L’Ebre Tortosa
Cadena Pirenaica de Cadena
Pròxima FM 1 Puigcerdà
Ràdio i Televisió, SL Pirenaica
Ràdio Ciutat de
Styl FM 1 TLB Manresa
Manresa, SL
Grup Simalro, SL Ràdio UA1 1 Simalro Lleida
La seva Llar el seu
Montserrat ràdio 1 Montserrat RTV
món, SL Manresa
Ràdio Olot, SA Radio Olot 1 Olot
Ràdio Ripoll, SL Radio Ripoll 1 Ripoll
Osonenca de ràdio i
Televisió, SAU
(arrendador) / Ràdio Vic 1
Totssomun, SL
(arrentadatari) Empreses de Vic
Aranesa de Ràdio i ràdio local
Ràdio Aran 1
Televisió, SAU Vielha
Ràdio i Televisió de la
Hit 103 1
Catalunya Nova, SL Valls
Asociación cultural
radio adventista Radio Adventista 1
España El Pont de Suert

109
3. Distribuïdors de serveis audiovisuals a Catalunya
La televisió de pagament a Catalunya es rep fonamentalment a través del satèl·lit i
les xarxes d’accés a dades de banda ampla, mitjançant tres suports tecnològics
diferents, l’xDSL152 i serveis de nova generació (coneguts com NGA), que són
fonamentalment el cable (HFC DOCSIS 3.0)153 i la fibra fins a la llar (FTTH).154
Segons les dades de la Comisión Nacional de los Mercados y la
Competencia, a escala estatal la televisió IP (terminologia que utilitza la CNMC i
que inclouria la rebuda per xarxes xDSL i FTTH) compta amb 2,8 milions
d’abonats i és la que més creix, pràcticament nou-cents mil respecte del mateix
trimestre del 2015; també creix la televisió per cable, tot i que a un ritme
marcadament inferior, així com els accessos a serveis de televisió de pagament
OTT (de les sigles en anglès over-the-top).155
Taula 32. Xifra d’abonats a la televisió de pagament per mitjà de transmissió a l’Estat espanyol.
Quart trimestre de 2015
3r trimestre de 3r trimestre de
Tipologia Variació (en %)
2014 2015
Televisió per
1.533.010 1.109.908 -423.102
satèl·lit
Televisió per cable 1.141.008 1.345.539 +204.531
Televisió per IP 1.990.972 2.862.936 +871.964
A
Altres 143.575 215.148 +71.573
Total 5.059.971 5.533.531 +473.560
A
Aquesta categoria recull els accessos a televisió de pagament mitjançant serveis OTT que han
reportat els prestadors de TDT i els operadors de telecomunicacions que ofereixen audiovisuals a
través de plataformes de televisió de pagament.
Font: elaboració pròpia amb dades de la CNMC.
Els principals operadors de telecomunicacions que presten aquest servei a

Catalunya són Movistar, Orange i Vodafone. Cal assenyalar que durant el 2015
152
Línia d’abonat que transmet senyals digitals (veu i dades) a alta velocitat pels mateixos cables
utilitzats en telefonia analògica (Termcat). La sigla xDSL es completa segons el tipus de velocitat
que pot donar, més altes de 30 megabits per segon en funció de la proximitat de la persona usuària
al centre o node que li presta el servei.
153
Hybrid fibre-coaxial, xarxa d’accés que segueix una arquitectura híbrida fibra-coaxial. DOCSIS és
una sigla que correspon a la denominació anglesa data over cable service interface specification,
és a dir, especificació sobre interfície per al servei de transmissió de dades per cable (Termcat).
154
Fiber to the home, xarxa d’accés òptica que segueix l’arquitectura híbrida fibra-coaxial o fibra-
parell trenat (Termcat).
155
Inclou, segons la CNMC, els serveis audiovisuals que s’ofereixen sobre el protocol d’internet
sense cap control ni gestió específica per part dels operadors de xarxa. Per a més informació, vegeu
el document de treball Caracterización del uso de algunos servicios over-the-top en España, de
gener de 2015. [Consulta: abril de 2016].

110
han tingut lloc dos processos de concentració empresarial entre Distribuidora de
Televisión Digital, SA (DTS) —societat titular de Canal+, que operava el negoci de
televisió per satèl·lit a Espanya— i Telefónica de Contenidos, SAU, i Jazztel,
comprada per Orange, fet que redueix els actors de cinc a tres en tancar el 2015.
Igualment, cal tenir present que durant el 2014 es va produir la integració d’ONO
a Vodafone.
Així, Movistar, Orange i Vodafone se situen com els principals distribuïdors
de continguts de pagament a escala estatal per xifra d’abonats i concentren més
del 90% del mercat. Movistar constitueix el 70% del mercat de la televisió de
pagament, seguit de Vodafone i Orange, que representen un 17% i un 5%,
respectivament. TeleCable, Euskaltel i R, sense presència a Catalunya, sumen
aproximadament el 7% restant.
Taula 33. Xifra d’abonats a la televisió de pagament i quota de mercat a l’Estat espanyol. Quart
trimestre de 2015
Quota
Operador Abonats
(en %)
Movistar 3.869.387 70,0
Vodafone 964.299 17,4
Orange 308.335 5,6
Telecable 129.951 2,3
R 122.559 2,2
Euskaltel 115.811 2,1
Resta 23.189 0,4
Total 5.533.531 100,0
Tots tres comercialitzen serveis audiovisuals a través de, i juntament amb,

connexions de banda ampla fixa i mòbil i telefonia.156 En aquest sentit, la
contractació de l’empaquetat de productes anomenat quíntuple157 és la que més
creix i arriba, el tercer trimestre de 2015, a gairebé 3,6 milions, més d’1,3 milions
més respecte del mateix trimestre de l’any anterior.
156
Movistar també ofereix televisió per satèl·lit, després de la compra de DTS.
157
Telefonia fixa, telefonia mòbil, connexió de banda ampla fixa, connexió de banda ampla mòbil i
televisió.

111
Taula 34. Abonats a la televisió de pagament per tipus d’empaquetat a l’Estat espanyol. Quart
trimestre de 2015
4t trimestre de 4t trimestre de
Tipus de servei Variació
2014 2015
Televisió de pagament 1.954.842 1.159.312 -795.530
Banda ampla fixa i televisió
41.937 42.461 +524
de pagament
Telefonia fixa i televisió de
155.212 137.642 -17.570
pagament
158
Triple play 706.541 599.236 -107.305
Quíntuple play 2.201.439 3.594.880 +1.393.441
Aquest increment de contractacions de serveis de telefonia, dades i

audiovisuals és paral·lel al creixement dels accessos NGA instal·lats, que permeten
connexions de molt alta velocitat i registren una taxa de creixement anual del
29,9%. Dintre dels NGA, és la fibra fins a la llar la que compta amb una crescuda
més considerable, amb prop de 22,7 milions de nous accessos instal·lats fins al
quart trimestre de 2015. Així, les línies de banda ampla fixa que disposen d’una
velocitat de 30Mbps o superior creixen fins als 5,4 milions el quart trimestre de
2015.159
3.1 Orange
Orange és una operadora de serveis de telecomunicacions amb un negoci centrat
en la telefonia mòbil i fixa de banda ampla. També és proveïdor de serveis globals
de telecomunicacions a grans empreses, amb la marca comercial d’Orange
Business Services. A Catalunya i a l’Estat espanyol opera sota el nom d’Orange
España.
Stéphane Richard presideix el Consell d’Administració d’Orange des del
març de 2011, alhora que també exerceix el càrrec de director general de la
companyia. El Consell, del qual Bernard Dufau és el conseller principal —nomenat
el maig de 2014 i renovat el maig de 2015—, està integrat per 15 membres, 7
dels quals són directors independents, 3 representen el sector públic, 3 són
escollits pels treballadors de la companyia i 1 representa els accionistes.
158
Telefonia fixa, banda ampla fixa i televisió de pagament.
159
Dades trimestrals de la CNMC, disponibles a <http://data.cnmc.es/datagraph/jsp/inf_trim.jsp>.

112
Orange presta serveis d’accés fix a internet a Catalunya i Espanya, i depèn
directament de l’accés directe regulat al bucle local desagregat de la xarxa de coure
de Telefónica; també està desplegant xarxa pròpia d’FTTH en diverses parts de
l’Estat.
Així mateix, Orange comercialitza telefonia mòbil, telefonia fixa i continguts
audiovisuals, amb els diversos tipus d’empaquetats vigents al mercat. La televisió
d’Orange compta amb una trentena de canals generalistes i temàtics, així com
sèries, esports i pel·lícules a la carta; la seva oferta s’ha reforçat aquest 2015 amb
la incorporació de totes les temporades de 16 sèries del catàleg de Sony Pictures
Television i de títols de l’NBC Universal, de la Paramount, de Disney i de
Warner.160
D’altra banda, des del desembre de 2015 Orange incorpora a la seva
plataforma l’accés a Wuaki.tv, amb qui signa un acord el novembre per incorporar
el seu catàleg per als abonats a la televisió d’Orange, amb un servei multidispositiu
que permet a la persona subscriptora el consum des de la televisió, la televisió
connectada, el mòbil o la tauleta tàctil.161
Taula 35. Serveis comercials explotats per Orange. Any 2015

Televisió
Orange TV Continguts en directe i sota demanda en línia NET, xDSL, FTTH
A
satèl·lit (SAT), xDSL/FTTH, en línia (NET), freqüència modulada (FM), ona mitjana (OM).
Accionariat
El capital social d’Orange està integrat per 2.648.885.383 accions, amb un valor
de 4 euros cadascuna, que representen un total de 10.595.541.532 euros.
Aquesta xifra roman invariable en els tres darrers anys fiscals; el Govern francès
160
<http://acercadeorange.orange.es/UpImages/files/3497/np_orangetv_sony_julio_1ade08f884366e1
bfab174b26.pdf> [Consulta: abril de 2016].
161
<http://acercadeorange.orange.es/UpImages/files/3455/np_wuaki_noviembre_7a4c4f56c76ee15ce
1df2ca05.pdf> [Consulta: abril de 2016].

113
compta aproximadament amb el 23% de les accions d’Orange i l’altre 75% es
distribueix entre accionistes de diversa procedència, tant institucions com
accionistes individuals i també treballadors de la companyia.
Orange cotitza en dos mercats borsaris, al NYSE Euronext de París i a la
borsa de Nova York.162

El maig de 2015 la Comissió Europea aprova amb condicions l’adquisició de
Jazztel PLC per part d’Orange; Jazztel, amb seu al Regne Unit i a través de la seva
filial Jazz Telecom, SAU, comercialitza serveis de telecomunicacions tant a escala
majorista com minorista a Espanya.
Aquesta operació va ser notificada a la Comissió el 16 d’octubre de 2014 i
la CNMC en va demanar una remissió el novembre; la petició del regulador
espanyol va ser denegada per l’autoritat europea el gener de 2015, ja que va
considerar que estava millor posicionada per tramitar l’assumpte per tal de garantir
l’aplicació coherent de les normes de control de concentracions en el sector de les
telecomunicacions.163
El novembre de 2014, Orange hi va presentar compromisos pel que fa a la
compatibilitat de l’operació amb el Reglament de concentracions de la UE i el maig
de 2015 la Comissió va autoritzar l’adquisició esmentada tot acceptant les
mesures correctives al·legades per Orange fonamentades en dues tecnologies: la
cessió de la xarxa pròpia de fibra fins a la llar a tercers garantint que pugui ser
operada amb independència d’Orange i la concessió d’accés majorista a la xarxa de
164
coure.
A l’agost de 2015 Orange anunciava la finalització del procés de
compravenda del 100% de Jazztel PLC i les seves accions deixaven d’estar
incloses en la Borsa de valors espanyola el 19 d’agost. Així mateix, renovava el seu
162
<http://www.orange.com/en/Investors/Stock-dividend-capital/Share-price> i Orange [2016].
2015 Registration document. Anual Financial Report.
<http://www.orange.com/en/content/download/36161/1131283/version/2/file/Orange%20-
%20DDR%202015_VA.pdf> [Consulta: abril de 2016].
163
<http://europa.eu/rapid/press-release_IP-14-2367_es.htm> i <http://europa.eu/rapid/press-
release_IP-15-3680_es.htm> [Consulta: abril de 2016].
164
<http://europa.eu/rapid/press-release_MEMO-15-4998_es.htm> [Consulta: abril de 2016].

114
Consell d’Administració, amb la sortida de tres membres i l’entrada de quatre
consellers en representació d’Orange.165 Jazztel continua comercialitzant serveis de
telecomunicacions, però la televisió és la d’Orange.
3.2 Telefónica
Telefónica és una empresa de telecomunicacions que dóna serveis de telefonia fixa,
mòbil, de banda ampla i de televisió, opera en vint-i-un països i mitjançant
diverses marques comercials, essent Movistar la que té presència a Catalunya i a
l’Estat espanyol. Està presidida per César Alierta i el Consell d’Administració està
integrat per 18 consellers, amb tres vicepresidents: Isidre Fainé, José María Abril
Pérez i Julio Linares López.166

Taula 36. Serveis comercials explotats per Telefónica. Any 2015
Televisió
Movistar+ Plataforma de televisió de pagament amb SAT, XDSL/FTTH
continguts en directe i sota demanda
Serveis a la xarxa
iPlus Reproductor, enregistrador i accés a Yomvi SAT, NET
Yomvi Continguts en directe i sota demanda NET, XDSL/FTTH
A
Telefónica comercialitza Movistar+, plataforma de televisió de pagament

que compta amb canals en directe i també catàleg de sèries, pel·lícules,
programació infantil i esdeveniments esportius, accessibles des de la televisió, però
també des del mòbil, la tauleta, l’ordinador o la consola de joc, en aquests casos
sota la marca comercial de Yomvi.
165
<http://acercadeorange.orange.es/UpImages/files/2183/np_cierreopajazztel_junio_e099f50f9cb95d
a14773a7d45.pdf> [Consulta: abril de 2016].
166
<https://www.telefonica.com/es/web/about_telefonica/quienes_somos> [Consulta: abril de
2016].

115
Movistar+ també compta amb el servei iPlus, aparell descodificador de
televisió per satèl·lit que permet l’enregistrament, el control del directe i l’accés als
continguts sota demanda de Yomvi.
Accionariat
Gràfic 9. Participacions significatives de Telefónica. Desembre de 2015

Fundació
Bancària Caixa Blackrock,
d'Estalvis i Inc.; 3,56
Pensions de
Barcelona "la AutocarteraA;
Caixa"; 5,01 3,293
Banco Bilbao
Vizcaya
Argentaria, SA
Resta
(BBVA); 6,07
(1.339,248
accionistes a
25/05/2015);
82,067
A
A data 15 de gener de 2016
Font: Elaboració pròpia amb dades del web corporatiu. Telefónica. Participaciones significativas i
Autocartera. [Consulta: abril de 2016].
El capital social de Telefónica està integrat per accions ordinàries amb valor
nominal d’un euro cadascuna, que representen un total de 4.975.199.197 euros.
A aquesta xifra s’hi arriba a finals del 2015 amb la darrera ampliació de capital
realitzada per la companyia amb càrrec a reserves pròpies.167
A data 25 de maig, la xifra d’accionistes de Telefónica, tant persones
físiques com jurídiques, és d’1.339.248. Les accions de Telefónica cotitzen en les
borses de Buenos Aires, Lima, Madrid i Nova York.168
167
<https://www.telefonica.com/documents/162467/263162/hr_20151211.pdf/737a1f33-12d5-
4803-90f3-7eadb81389b3> [Consulta: abril de 2016].
168
<https://www.telefonica.com/es/web/shareholders-investors/la_accion/descripcion-del-capital-
social>, <https://www.telefonica.com/es/web/shareholders-investors/la_accion/autocartera>,
<https://www.telefonica.com/es/web/shareholders-investors/la_accion/participaciones-
significativas> i <https://www.telefonica.com/es/web/shareholders-investors/la_accion/presencia-
en-bolsas> [Consulta: abril de 2016].

116
L’abril de 2015 es tanca l’adquisició per part de Telefónica de Contenidos, SAU,
del 56% de DTS, SA, la televisió de pagament per satèl·lit fins aleshores propietat
de Promotora de Informaciones, SAU (PRISA).169 L’operació de concentració és
aprovada per la CNMC en segona fase, amb uns compromisos sotmesos a
vigilància que tenen una vigència de cinc anys des de la resolució de l’expedient, i
després que Telefónica hagi presentat fins a quatre propostes de compromisos
dirigits a resoldre els obstacles plantejats per la CNMC per mantenir la
competència efectiva en el mercat.
Cal recordar que l’operació va ser notificada al regulador espanyol l’octubre
de 2014, i prèviament havia estat reenviada a Espanya per part de la Comissió
Europea mitjançant una decisió adoptada el 22 d’agost de 2014.170
Els compromisos es divideixen en tres grans blocs i, a grans trets, estan
relacionats amb el mercat de la televisió de pagament (amb l’obligatorietat de no
entorpir la mobilitat dels seus clients actuals i futurs i garantir el compliment i la
vigència dels contractes de DTS amb altres operadors de comunicacions), amb la
comercialització dels continguts audiovisuals i de canals de televisió (posant a
disposició d’altres operadors un màxim del 50% dels formats que integren la seva
oferta) i amb l’accés a la xarxa d’internet de Telefónica a Espanya (garantint un
accés a la banda ampla amb capacitat i garantia de qualitat suficient per a tercers
operadors).171
Fruit d’aquesta operació, al juliol Telefónica estrena Movistar+, l’oferta de
televisió que neix de la integració de Movistar i Canal+. La nova oferta es trasllada
de forma automàtica a tots els clients de Canal+ i als de Movistar que tenien
contractat en aquell moment Movistar TV. El paquet bàsic de Movistar+ inclou
canals de televisió, un catàleg de 5.000 títols amb cinema, sèries, documentals i
169
<https://www.telefonica.com/documents/162467/0/hr_20150430.pdf/6d077424-6dd5-47ef-
b67a-4fe980443b46> [Consulta: abril de 2016].
170
<http://ec.europa.eu/competition/mergers/cases/decisions/m7313_20140822_201220_3955622
_ES.pdf> [Consulta: abril de 2016].
171
<http://cnmc.es/CNMC/Prensa/TabId/254/ArtMID/6629/ArticleID/1211/La-CNMC-aprueba-la-
operaci243n-de-concentraci243n-Telef243nica-y-DTS-con-compromisos-sometidos-a-
vigilancia.aspx> [Consulta: abril de 2016]. Per a més informació, vegeu l’apartat 2.2.2 del capítol
I d’aquest Informe.

117
contingut infantil així com Canal+ i accés a Yomvi, la plataforma de continguts en
línia creada per DTS.172
3.3 Vodafone
Vodafone Group PLC opera en 26 països d’Europa, Àfrica, Orient Mitjà i Àsia, i
comercialitza serveis de telefonia fixa, mòbil, dades i televisió; ofereix banda ampla
fixa a 17 països i té acords per proporcionar-ne de mòbil en 55 més.
Amb seu al Regne Unit, està presidida per Gerard Kleisterlee des del 2011 i
dirigida per Vittorio Colao, president executiu des del juliol de 2008. Vodafone
compta amb un Consell de Govern no executiu i amb un Comitè Executiu liderat
per Vittorio Colao i integrat per 15 membres.173

Taula 37. Serveis comercials explotats per Vodafone. Any 2015
Televisió
Vodafone TV Plataforma de televisió de pagament amb FTTH
Vodafone Box Plataforma de televisió de pagament amb XDSL
Serveis a la xarxa
Vodafone TV Continguts en directe i sota demanda NET
A
Amb la integració d’ONO, l’abril de 2015 Vodafone presenta una oferta

convergent, integrada amb el nom de Vodafone One, que compta amb un producte
audiovisual diferenciat en funció de si la recepció és per xarxa de fibra o de parell
de coure (VDSL, en el cas de Vodafone). La televisió d’ONO, integrada a Vodafone,
desenvolupada sobre la tecnologia de TiVo, estrena una nova interfície amb
172
<https://www.telefonica.com/documents/23283/1205506/NP_Movistar_vfinalDEFI.pdf/bb8b5acf-
edba-49ad-94c8-0d79b40890b0?version=1.0> [Consulta: abril de 2016].
173
<http://www.vodafone.com/content/dam/vodafone-images/investors/pdfs/group-factsheet-sept-
2015-2.pdf> [Consulta: abril de 2016].

118
funcionalitats com ara el control del directe, l’enregistrament de fins a tres canals
alhora, les recomanacions personalitzades i l’ús d’aplicacions d’internet. 174
A més de canals en directe, la plataforma de televisió de Vodafone també
compta amb un servei sota demanda de sèries, documentals, cinema, etc. Així
mateix, ofereix un producte multipantalla, que permet visualitzar continguts en
qualsevol dispositiu.
Accionariat
Dues empreses tenen participacions significatives del capital de Vodafone, Black
Rock Investment Management Ltd, amb un 6,08%, i Legal&General Investment
Management Ltd, amb un 3,32%. L’accionariat es reparteix entre el Regne Unit
(43%) i els Estats Units (35%), amb menys presència d’Europa i d’altres parts del
món. Les accions de Vodafone cotitzen a la borsa de Londres i també al NADSAQ
nord-americà.175

Amb la compra del Grupo Corporativo ONO, SAU, formalitzada al juliol de 2014,
Vodafone passa a incorporar la seva xarxa com a pròpia, cosa que significa arribar
a 8,4 milions d’unitats immobiliàries connectades amb fibra i poder comercialitzar-
ne en llocs on no comptava amb desplegament propi fins aleshores, així com els
serveis adjacents.176
Amb la integració d’ONO, al juliol l’operadora de telecomunicacions iniciava
dos procediments d’acomiadament col·lectiu, que l’empresa xifrava en un màxim
de 1.300 treballadors i emmarcava amb la unificació d’estructures de totes dues
empreses.177
174
<http://www.vodafone.es/c/statics/15-04-15.pdf> [Consulta: abril de 2016].
175
<http://www.vodafone.com/content/annualreport/annualreport15/assets/pdf/full_annual_report_201
5.pdf> [Consulta: abril de 2015].
176
<http://www.vodafone.es/ss/Satellite?c=VF_NotaPrensa_FA&cid=1435574385028&pagename=
VF%2FVF_NotaPrensa_FA%2FContent> [Consulta: abril de 2016].
177

119
Des de la perspectiva de l’oferta audiovisual, a més del producte Vodafone
TV (vid.infra), al setembre anuncia la integració de Netflix a través de la seva
178
plataforma de televisió, mitjançant una aplicació en el descodificador.
4. Producció audiovisual a Catalunya

Per poder disposar d’una visió del sector de la producció audiovisual a Catalunya,
aquest apartat s’estructura al voltant de quatre variables bàsiques: el nombre
d’empreses, el volum de negoci, el VAB o riquesa generada del sector i el nombre
d’ocupats. Aquestes variables s’han quantificat prenent com a referència la
Clasificación Nacional de Actividades Económicas (CNAE 2009) i, d’aquesta, els
codis que integren les empreses que ofereixen serveis audiovisuals, que són les
divisions 59 i 60. El primer, la divisió 59, aglutina les empreses relacionades amb
activitats de cinematografia, de vídeo i de programes de televisió, i activitats
d’enregistrament de so i d’edició musical, i l’altra, la divisió 60, agrega les
empreses dedicades a l’emissió i programació de ràdio i televisió. Quan les dades
ho permeten, l’apartat focalitza la seva atenció en les empreses l’activitat de les
quals és la producció.
Les fonts d’informació utilitzades per elaborar aquest apartat han estat
diverses: l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), l’Instituto Nacional de
Estadística (INE), el Departament de Cultura (ICEC) i el Clúster Audiovisual de
Catalunya, entre d’altres.
4.1 Dimensió i estructura

A través de les dades que proporciona el Directori Central d’Empreses (DIRCE) de
l’Instituto Nacional d’Estadística (INE) podem conèixer la composició empresarial
de l’audiovisual de Catalunya i de l’Estat Espanyol i fer-ne una comparativa.179
178
179
Es basa en el sistema de classificació d’activitats econòmiques CCAE 2009. La CCAE 2009
distingeix en l’àmbit de l’audiovisual dos grups d’empreses: les incloses en la divisió 59 –que
treballen en “Activitats cinematogràfiques, de vídeo i de programes de televisió i enregistrament”– i
les ubicades en la divisió 60 –empreses que treballen en “Activitats de programació i emissió de
ràdio i televisió”.

120
En aquest sentit, la xifra del parc d’empreses dedicades a oferir serveis
audiovisuals a Catalunya l’any 2015 és de 1.771 empreses, un 19% del total
d’empreses audiovisuals d’Espanya (9.098). Una xifra lleugerament superior
respecte de l’any 2014, amb 1.761 a Catalunya i 8.952 a l’Estat espanyol, xifres
que trenquen amb el període de descens dels anys 2012-2014.
Gràfic 10. Nombre d’empreses audiovisuals. Catalunya i Espanya. Període 2012-2015

9.486
9.123 8.952 9.098
Catalunya
Espanya
1.860 1.796 1761 1.771
2012 2013 2014 2015

A
El nombre total d’empreses correspon a la suma de les empreses del codi 59 i 60 de la CNAE
2009.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del DIRCE <http://www.ine.es/jaxiT3/Datos.htm?t=298>

[Consulta: febrer de 2016]
Catalunya és la segona comunitat autònoma amb més empreses

audiovisuals (19,5%), per darrere de la Comunitat de Madrid (33,4%) i per davant
d’Andalusia. Catalunya i Madrid aglutinen entre les dues més de la meitat del
volum total d’empreses dedicades a oferir serveis audiovisuals (un 52,9%).

121
Gràfic 11. Nombre d’empreses audiovisuals (divisions 59 i 60) per comunitats autònomes. Any
2015
Resta de CCAA
A
22,5% Madrid
33,4%
País Basc
6,4%
País Valencia
7,3%
Catalunya
Andalusia 19,5%
10,9%
A
Inclou les comunitat autònomes següents: Aragó, Astúries, Illes Balears, Canàries, Cantàbria,
Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Extremadura, Galícia, Múrcia, Navarra, La Rioja, Ceuta i Melilla.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del DIRCE <http://www.ine.es/jaxiT3/Datos.htm?t=298>

A Catalunya s’aprecia l’augment de les societats mercantils agrupades sota

la divisió 59 (dedicades a activitats cinematogràfiques, de vídeo i programes de
televisió; enregistrament de so i edició musical) l’any 2015 en contraposició a les
empreses de la divisió 60 (activitats de programació i emissió de ràdio i televisió),
que han continuat amb la tendència a la baixa dels anys anteriors. En canvi, a
Espanya, el parc empresarial en serveis audiovisuals ha augmentat el 2015 a totes
dues divisions respecte de l’any anterior: més 144 empreses a la divisió 59 i dues
més a la divisió 60.
Gràfic 12. Nombre d’empreses audiovisuals a Catalunya (divisions 59 i 60). Període 2012-2015
280 260 251

259
Codi 60
1.580 1.536 1.502 1.520 Codi 59
2012 2013 2014 2015

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del DIRCE http://www.ine.es/jaxiT3/Datos.htm?t=298
(Consulta: febrer de 2016)

122
En un segon grau de concreció, el DIRCE ens permet conèixer el nombre
d’empreses i la distribució de la divisió 59 per subgrups.180 D’acord amb que
indiquen les dades, la majoria d’empreses audiovisuals catalanes (un 83,9%,
1.486) del total (1.771) dediquen la seva activitat principal a la producció,
distribució i exhibició (subgrup 591); davant un 14,17% que s’agrupen en la
divisió 60 (ràdio i televisió) o altres.
Gràfic 13. Nombre d’empreses audiovisuals a Catalunya per subgrups del codi 59. Període 2012-
2015
26
24
34 Codi 592
1.554 31
1.512 Codi 591
1.471 1.486
2012 2013 2014 2015
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del DIRCE http://www.ine.es/jaxiT3/Datos.htm?t=298

(Consulta: febrer de 2015)
D’acord amb les dades del Registre d’Empreses Audiovisuals (REAC)181

proporcionades per l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), organisme
adscrit al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el nombre
d’empreses registrades ha augmentat respecte de l’any 2014. Al 2015 el REAC
compta amb 1.822 empreses registrades, 109 més que al 2014.
La majoria d’aquestes empreses estan inscrites en la secció de producció
(1.486); seguit de les seccions de distribució (348); d’exhibició (192); de serveis
auxiliars (153); d’exportació (45) i, a l’últim, de doblatge (43). Les seccions
mantenen la mateixa posició respecte del 2014.
180
La divisió 59 conté dos subgrups: el 591, que inclou les empreses que duen a terme activitats
cinematogràfiques, de vídeo i programes de televisió, i el subgrup 592, on estan incloses les
empreses amb activitats d’enregistrament de so i edició musical.
181
El Registre d’Empreses Audiovisuals de Catalunya, (REAC), adscrit a l’Institut Català de les
Empreses Culturals (ICEC), és un registre de caràcter públic que acull les empreses amb domicili
social a Catalunya que es dediquen a les activitats següents: l’exportació, la distribució, el doblatge
i la producció d’obres audiovisuals, l’exhibició d’obres cinematogràfiques i els serveis tècnics
auxiliars.

123
Gràfic 14. Registre d’empreses audiovisuals de Catalunya per seccions. Any 2015
1486
348
192 153
45 43
Producció Distribució Exhibició Auxiliars Exportació Doblatge

A
Cal tenir en compte que el total d’empreses del REAC no correspon a la suma aritmètica de les
seccions, ja que una mateixa empresa pot estar inscrita en més d’una.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades proporcionades per l’ICEC.
4.2 Magnituds econòmiques

El volum de negoci global generat pels serveis audiovisuals a Catalunya l’any
2013,182 d’acord amb l’explotació estadística que realitza anualment l’Idescat del
mòdul relatiu al sector audiovisual que s’inclou a l’Enquesta anual de serveis de
l’INE, ha estat d’1.768.354 milers d’euros.
Es confirma, un any més, la importància a Catalunya, en termes de més
volum de negoci de les empreses dedicades a activitats cinematogràfiques, de
vídeo, programes de televisió i enregistrament de so (divisió 59) davant les
empreses que conformen el grup d’empreses l’activitat de les quals és la
programació i emissió de ràdio i televisió (divisió 60). Així, l’any 2013 les
empreses incloses en la divisió 59 van aportar 1.559.117 milers d’euros del total
del volum de negoci dels serveis audiovisuals (un 88,2%) davant els 209.237
milions aportats per la resta d’empreses de serveis audiovisuals.
A escala estatal, les diferències entre els volums de negoci de les dues
divisions són inferiors i no hi ha tanta distància. A Espanya, les empreses
dedicades a cinema, vídeo, programes de televisió i enregistrament de so aporten
4.636.489 milions d’euros i les dedicades a les activitats de programació i emissió
de ràdio i televisió (divisió 60) contribueixen amb 3.859.291 milions.
182
Les últimes dades estadístiques oficials disponibles són del l’any 2013 i han estat publicades
l’any 2015.

124
Taula 38. Principals magnituds econòmiques del sector audiovisual. Catalunya i Espanya.
Període 2012-2013 (en milers d’euros)
Cinema; vídeo;
programes de televisió i Ràdio i televisió Total serveis
enregistrament de so (Divisió 60) audiovisuals
(Divisió 59)
2012 2013 2012 2013 2012 2013
Catalunya
Nombre d’empreses 1.561 1.402 220 226 1.781 1.628
Ocupats 8.126 6.536 5.091 4.967 13.217 11.503
Volum de negoci
1.554.691 1.559.117 285.345 209.237 1.840.036 1.768.354
(milers d’euros)
Valor afegit brut al
cost dels factors 332.215 326.417 168.026 186.545 500.242 512.962
(milers d’euros)
Estat espanyol
Nombre d’empreses 7.336 6.968 1641 1.604 8.977 8.572
Ocupats 33.242 32.180 30.694 29.425 63.936 61.605
Volum de negoci
4.852.984 4.636.489 3.910.063 3.859.291 8.763.047 8.495.780
(milers d’euros)
Valor afegit brut al
cost dels factors 1.461.495 1.397.063 1.345.510 1.565.681 2.807.005 2.962.744
(milers d’euros)
Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’Idescat i INE.
En termes de VAB, el sector de l’audiovisual genera 512.962 milers

d’euros, un 17% del total del VAB del total del sector audiovisual de l’Estat
espanyol (2.962.744 en termes relatius). D’acord amb les dades indicades en
l’informe Radiografia econòmica de la indústria de l’audiovisual de Catalunya,
elaborat pel Clúster de l’Audiovisual, en termes generals el pes de l’audiovisual a la
indústria catalana durant el període 2008-2013 s’ha reduït dràsticament i ha
passat de representar el 0,44% al 0,28% respecte del global català. Així mateix,
les mateixes dades indiquen que el pes del VAB de l’audiovisual català respecte al
de l’Estat espanyol ha patit també una reducció al llarg del període 2008-2013:
passa del 22% al 17%.
Si dividim la branca estadística de l’audiovisual 59 (per una banda inclou la
producció i per l’altra, la distribució i exhibició) observem que l’àmbit de la
producció és el que genera més riquesa, amb un total d’1.243.404 milions
d’euros (un 79,7% del total), davant la subbranca de la distribució i exhibició, que
genera 315.713 milions, el 20,3%.

125
Espanya. Període 2012-2013 (en milers d’euros)
Producció cinema, vídeo i Distribució cinema, vídeo i
programes televisió; programes televisió i
enregistrament so exhibició cinema
2012 2013 2012 2013
Catalunya
Volum de negoci 1.252.994 1.243.404 301.697 315.713
Valor afegit brut al cost dels factors 224.421 223.726 108.490 101.996
Personal ocupat 5.930 4.517 2.196 2.019
Estat espanyol
Volum de negoci 3.028.510 3.120.791 1.824.474 1.515.698
Valor afegit brut al cost dels factors 972.690 1.035.029 488.803 362.033
Personal ocupat 22.706 23.053 10.536 9.127
Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’Idescat i INE.
Pel que fa a la branca 60 (que inclou activitats de radiodifusió i activitats de

programació i emissió de televisió) advertim que la subbranca de programació i
emissió (602) és el segon generador de riquesa, amb un total de 155.094 milions
d’euros, xifra que representa el 74,1% del total.
Espanya. Anys 2012 i 2013 (en milers d’euros)
Activitats de radiodifusió Activitats de programació i
emissió de televisió
2012 2013 2012 2013
Catalunya
Volum de negoci 67.144 54.142 218.201 155.094
Valor afegit brut al cost dels factors 54.739 35.545 113.288 151.000
Personal ocupat 1.253 941 3.838 4.027
Estat espanyol
Volum de negoci 615.784 528.210 3.294.279 3.331.081
Valor afegit brut al cost dels factors 291.165 272.220 1.054.345 1.293.461
Personal ocupat 8.064 6.951 22.630 22.474
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Idescat i INE.
Respecte de l’ocupació, les subbranques que generen més riquesa són

també les que presenten uns volums d’ocupació més elevats: producció, amb
4.517 persones ocupades (69,1%) i distribució, amb 2.019 persones ocupades
(30,9%). El subsector de la producció ha sofert el descens general de l’ocupació en
el sector audiovisual durant el període 2012-2013. Tot i que segons les dades

126
ofertes pel Clúster de l’audiovisual, l’ocupació és un dels indicadors que,
percentualment, menys es redueix comparativament a Catalunya durant el període
2008-2013: passa del 0,38% al 0,39% respecte del global català.
D’acord amb les dades de l’Idescat, el 2013 l’ocupació en l’activitat de
programació i emissió de televisió té una pujada de 189 treballadors, el 4,92%
respecte de l’any anterior, cosa que esmorteeix el descens general sofert en el
sector audiovisual.
4.3 Altres esdeveniments

Per un costat, el mes d’abril de 2015 la CCMA provoca un ensurt al sector de la
producció audiovisual catalana amb l’anunci de la suspensió de la signatura de
nous contractes i nous projectes de coproducció (pel·lícules, telefilms,
documentals, programes i series de televisió catalanes) amb empreses de
producció de contingut catalanes. Aquesta decisió respon a la necessitat de fer
front al desemborsament d’uns diners per complir una sentència dictada pel
Tribunal Suprem al mes de febrer que anul·la la retallada del salari per part de la
CCMA als treballadors de Catalunya Ràdio (el 5%menys). Així doncs, l’ens anuncia
que deixa d’invertir en la producció de contingut audiovisual.183 De manera
automàtica a aquesta decisió, els representants de les empreses productores
llancen un crit d’alerta. Mitjançat un manifest expliquen el perill de perdre un teixit
industrial important a Catalunya que dóna feina a un conjunt de “27.000 llocs de
treball qualificats, directe i indirectes” i exigeixen solucions immediates. 184
D’altra banda, d’acord amb les dades del Departament de Cultura de la
Generalitat de Catalunya, l’any 2015 és un any de bonança a efectes de
productivitat cinematogràfica. D’acord amb les dades proporcionades pel
Departament de Cultura, un total de 222 obres audiovisuals han estat produïdes o
coproduïdes per empreses catalanes (inscrites al registre d’Empreses Audiovisuals
183
Per a més informació vegeu l’apartat 2.1.1 sobre el prestador Corporació Catalana de Mitjans
Audiovisuals.
184
<http://academiadelcinema.cat/images/pdf/manifest_proa.pdf>

127
de Catalunya) i la majoria (167) són obres audiovisuals en format cinematogràfic
(llargmetratges, curtmetratges i tràilers).185
L’any 2015 també és l’any de l’escissió de la Federació dels Productors
Audiovisuals Catalans (PROA) –integrada per les associacions Pro-Ficció, Pro-Docs,
Pro-TV i Pro-Animats, de la Federació de Productors Audiovisuals Espanyols
(FAPAE), que integra bona part de les empreses de producció de cinema i televisió
a Espanya. El mes de novembre, PROA pren aquesta decisió perquè no està
d’acord amb el model d’actuació i de gestió seguit per la FAPAE i perquè no s’hi
sent “suficientment representada”.186 El mes de desembre de 2015 PROA, amb
l’objectiu de promoure l’aportació privada en l’audiovisual català i informar dels
incentius fiscals existents en inversió en l’obra audiovisual, posa en funcionament
al seu web un nou servei anomenat “Zona inversors”.
Així mateix, l’any 2015 és l’any de la creació d’una nova associació
anomenada Associació de la Producció Digital d’Espanya (PRODIGES), que agrupa
empreses de comunicació com Mediapro, Endemol Beyond, El Cañonazo i Multi
Platform Content amb l’objectiu de promoure i representar els interessos del sector.
El president de PRODIGES és Juan Riba (de MPC).
5. Publicitat
Per elaborar aquest apartat les fonts principals han estat InfoAdex, per a dades
estatals, l’Associació Empresarial de Publicitat, per a Catalunya, i IAB Spain per a
la informació publicitària en mitjans digitals. En relació amb els ingressos
publicitaris de la ràdio i de la televisió a Espanya, a més de les dades d’InfoAdex,
aquest informe també incorpora les dades que ofereix el regulador estatal, la
Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC). Cal tenir en compte
que, a l’hora de tancar l’informe, no s’havien publicat les dades anuals i només es
disposa de dades trimestrals.
185
DEPARTAMENT DE CULTURA. Memòria del Departament de Cultura 2015. Síntesi 1: Dades
d’activitat.(pàg. 17) [Consulta: maig de 2016]
186
Per a més informació vegeu <http://comunicacio21.cat/noticies-cultura21/113964-els-
productors-catalans-es-tornen-a-independitzar-de-fapae>

128
A grans trets i de manera progressiva, la publicitat va deixant enrere la
davallada que la crisi econòmica va representar a tot el sector. En els últims anys,
els resultats en positiu mostren una recuperació en inversió publicitària a gairebé
tots els mitjans de comunicació. Cal destacar que, mentre que la televisió manté
l’estatus de primer mitjà, internet cobra més pes al sector any rere any.
Val a dir que si bé anunciar-se als mitjans digitals esdevé una peça gairebé
indispensable en qualsevol campanya publicitària multimèdia, les innovacions
constants quant a consum de continguts a internet fa que els formats publicitaris i
les empreses del sector s’hagin d’adaptar a les novetats. En aquest sentit, per
exemple, actualment es debat sobre com abordar l’adblocking, una tècnica que
impedeix, per mitjà d’un programari que s’instal·la al navegador, que es mostrin els
anuncis a la pantalla.
5.1 Inversió publicitària a Espanya

Per segon any consecutiu des de l’inici de la crisi, el sector de l’activitat publicitària
finalitza l’exercici de 2015 amb resultats positius, tant en mitjans convencionals
com no convencionals.
Amb un creixement del 4,7% respecte del 2014, InfoAdex estableix en
11.742,2 milions d’euros la inversió real estimada a Espanya el 2015: 6.725,5
milions per a mitjans no convencionals i 5.016,7 milions a mitjans convencionals,
que són els que centren l’objecte d’aquest informe.
Per segon any consecutiu, la inversió real estimada als mitjans de
comunicació convencionals creix, i el 2015 augmenta de manera global un 7,5%
respecte del 2014. Totes les categories atrauen més publicitat. El rànquing de
mitjans es manté invariable des del 2012. L’encapçala, amb diferència, la
televisió, amb una inversió de més de 2 mil milions d’euros (+6,4%), seguida
d’internet, amb gairebé 1.250 milions (+16,1%), i de la premsa, amb prop de
660 milions (+0,4%).
Tot i que representen un volum més petit d’inversió, destaquen els
increments de la televisió local –un 53,8%–, del cinema –un 35,8%– o de la
televisió de pagament –un 21,2%–, que assoleix una xifra que gairebé dobla la del
2012.

129
Taula 41. Inversió publicitària real estimada a l’Estat espanyol per suports. Període 2014-2015
(en milions d’euros)
Variació
Quota
Suport 2014 2015 15/14
2015 (%)
(%)
Televisió 1.890,4 2.011,3 6,4
Televisions d’àmbit estatal en obert 1.701,1 1.805,1 6,1
Televisions d’àmbit autonòmic 128,7 132,3 2,8 40,1
Televisió - canals de pagament 59,3 71,9 21,2
Televisió local 1,3 2,0 53,8
InternetA 1.076,2 1.249,8 16,1
Fix: enllaços patrocinats 560,9 612,0 9,1 24,9
Fix: formats gràfics 429,8 535,7 24,6
Mòbil: formats gràfics 85,5 102,1 19,4
Diaris 656,3 658,9 0,4 13,1
Ràdio 420,2 454,4 8,1 9,1
Exterior 314,7 327,4 4,0 6,5
B
Revistes 254,2 255,2 0,4 5,1
Dominicals 37,7 37,8 0,2 0,8
C
Cinema 16,2 22,0 35,8 0,4
Total mitjans convencionals 4.665,9 5.016,7 7,5 100,0
Total mitjans no convencionals 6.545,2 6.725,5 2,8
Total 11.211,1 11.742,2 4,7
A
Dades provisionals a 19 de febrer de 2016. S’ha actualitzat la informació del 2014.
B
S’hi inclouen revistes de bellesa, de decoració, femenines, d’informació general, masculines, de
moda i del cor.
C
Informació del 2014 actualitzada.
Font: InfoAdex. Estudio de la inversión publicitaria en España 2016. [Consulta: febrer de 2016]
5.2 Inversió publicitària a Catalunya

Tot i que és complicat deslligar el mercat publicitari català de l’estatal, perquè ens
fem una idea de la seva dimensió, l’Associació Empresarial de Publicitat (AEP)
presenta les dades des de tres perspectives principals, que ofereixen lectures
complementàries.
En primer lloc, s’estudia la inversió publicitària dels anunciants que arriba a
Catalunya i que inclou tant la quantia rebuda pels mitjans catalans, com el
percentatge d’inversió en mitjans estatals en funció de la seva audiència a
Catalunya. A continuació, s’analitza la inversió publicitària dels anunciants amb
seu a Catalunya, que inclou tant la que fan dins de Catalunya com a la resta de
l’Estat espanyol. Finalment, es detalla la inversió publicitària en els mitjans

130
catalans, tant la que reben dels anunciants catalans com dels de fora de
Catalunya.
Així, segons l’estudi anual de l’AEP, la inversió publicitària global que arriba
a Catalunya l’any 2015 se situa en 879,1 milions d’euros, xifra que indica un
augment del 9,8% respecte del 2014. És el segon any consecutiu que es reverteix
la caiguda de la inversió publicitària des de l’inici de la crisi. Cal posar en relleu
que aquest augment situa la inversió a Catalunya dos punts per damunt de la
mitjana estatal, que, com s’ha vist en el punt anterior, és del 7,5%. Així, Catalunya
representa el 22% de la facturació publicitària a l’Estat espanyol, un percentatge
que ha augmentat de manera gradual i lleugera en els últims anys.
Gràfic 15. Inversió publicitària que arriba a Catalunya. Període 2008-2015 (en milions d’euros)
1.400
1.219,6
1.200
942,4 978,2 945,9
1.000 879,1
822,4 800,5
740,6
800
600
400
200
0
2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Font: Associació Empresarial de Publicitat (AEP). Estudi 2015 de la inversió publicitària a
Catalunya. [Consulta: febrer de 2016].
Els anunciants amb seu a Catalunya s’han gastat 925 milions d’euros en
publicitat, un 8,4% més que durant l’any 2014. Només el 15% d’aquest import –
concretament, 142,1 milions– els destinen a mitjans catalans.
En l’última dècada no hi ha hagut variacions pel que fa al pes dels
anunciants catalans per demarcacions. Barcelona continua representant el 96% de
la inversió publicitària catalana (96,6%), seguida de Tarragona (2,3%), Girona
(0,7%) i Lleida (0,4%).

131
Taula 42. Inversió dels anunciants amb seu a Catalunya per mitjans convencionals. Període
2014-2015 (en milions d’euros)
Inversió Variació Participació (%)
Mitjans
2014 2015 15/14 (%) 2014 2015
Televisió 529,4 583,1 10,1 62,0 63,0
Premsa 108,4 112,7 4,0 12,7 12,2
Ràdio 55,1 61,2 11,1 6,5 6,6
Internet 52,5 57,4 9,3 6,2 6,2
Revistes 49,9 50,5 1,2 5,8 5,5
Exterior 44,8 46,4 3,6 5,3 5,0
Dominicals 10,1 10,2 1,0 1,2 1,1
Cinema 3,1 3,5 12,9 0,4 0,4
Total 853,3 925,0 8,4 100,0 100,0
Font: AEP.
La inversió publicitària que arriba a Catalunya es distribueix de la manera

següent: 329,7 milions es destinen a mitjans catalans i 549,4 milions, a mitjans
no catalans. D’acord amb l’AEP, la inversió en el conjunt dels mitjans catalans
augmenta, per segon any consecutiu, un 5,9% respecte de l’any 2014.
Per suports, tots els mitjans convencionals augmenten la inversió el 2015 i
es manté el rànquing de l’any anterior. La premsa catalana l’encapçala amb 120,4
milions d’euros i la televisió se situa, un any més, com el segon mitjà, amb 83,9
milions. La ràdio catalana ocupa la tercera posició, amb 48,8 milions. Els mitjans
que més creixen, tot i que amb un volum més petit d’ingressos publicitaris, són
internet, que creix un 18,6%, i el cinema, que ho fa un 21,4%.

132
Gràfic 16. Inversió publicitària en mitjans convencionals catalans. Any 2015 (en milions d’euros)
140
120,4
120
100
83,9
80
60
48,4
43,7
40
25,5
20
5,1
1,7 1,0
0
Premsa Televisió Ràdio Exterior Internet Revistes Cinema Dominicals
Font: AEP.
Taula 43. Inversió publicitària en mitjans convencionals catalans. Període 2014-2015 (en
milions d’euros)
Inversió Variació Quota (%)
Mitjans
2014 2015 15/14 (%) 2014 2015
Premsa 117,6 120,4 2,4 37,8 36,5
Televisió 79,1 83,9 6,1 25,4 25,4
Ràdio 44,1 48,4 9,8 14,2 14,7
Exterior 41,7 43,7 4,8 13,4 13,3
Internet 21,5 25,5 18,6 6,9 7,7
Revistes 4,9 5,1 4,1 1,6 1,5
Cinema 1,4 1,7 21,4 0,4 0,5
Dominicals 1,0 1,0 2,0 0,3 0,3
Total 311,3 329,7 5,9 100,0 100,0
Font: AEP.
Un altre indicador que aporta l’AEP és quina ha estat la inversió en

publicitat de l’administració pública. El comportament, com a la resta d’actors del
sector, és a l’alça. Després de la tendència a la baixa iniciada el 2008, creix per
segon any consecutiu tant a escala estatal –un 6,3%, 124,3 milions– com
catalana –un 9,8% i 14,8 milions. La Generalitat de Catalunya, amb 8,6 milions, i
l’Ajuntament de Barcelona, amb 4,1 milions, són els dos principals actors en
inversió publicitària pública catalana del 2015.

133
Taula 44. Inversió publicitària de l’administració pública. Període 2008-2015 (en milions
d’euros)
Inversió de Variació a Inversió de Variació a Participació
Any l’Administració Espanya l’Administració Catalunya catalana
pública espanyola (%) pública catalana (%) (%)
2008 362,8 -21,3 42,4 13,1 8,5
2009 272,3 -24,9 27,3 -35,6 10,0
2010 235,6 -13,7 25,1 -8,1 10,7
2011 184,2 -21,9 15,8 -37,1 8,6
2012 132,1 -28,3 13,4 -15,2 10,1
2013 112,9 -14,5 12,6 -5,5 9,0
2014 116,9 3,5 13,5 6,9 11,5
2015 124,3 6,3 14,8 9,8 11,9
Font: AEP.
5.3 La inversió publicitària en ràdio

La publicitat a la ràdio catalana creix un 9,8% el 2015, segons l’AEP. En xifres
absolutes, el mercat radiofònic català atreu 4 milions i escaig d’euros més que el
2014 i assoleix els 48,4 milions. Així, la ràdio catalana esdevé la tercera opció
dels anunciants i concentra el 14,7% de la inversió en mitjans catalans.
D’acord amb les xifres facilitades per la CCMA, els ingressos publicitaris de
les seves emissores radiofòniques assoleixen els 7,2 milions d’euros l’any 2015.
Dues terceres parts de la facturació correspon a falques, de les quals s’emeten
88.808, i la resta, a patrocinis. El temps total de publicitat emesa a les emissores
de la Corporació va ser d’1.717.963 segons.
Taula 45. Ingressos publicitaris dels mitjans radiofònics de la CCMA. Any 2015 (en euros)
Format Ingressos publicitaris
Falques 4.532.665
Patrocinis 2.677.414
Total 7.210.079
Font: CCMA.
Pel que fa a la inversió publicitària en ràdio a l’Estat espanyol, InfoAdex la

fixa en 454,4 milions d’euros, 34,2 milions més que l’any anterior. La ràdio
representa el 9,1% de la inversió total en mitjans convencionals. Així, manté el
quart lloc pel que fa a ingressos publicitaris i esdevé el tercer mitjà quant a
percentatge de creixement d’inversió, amb un 8,1%.

134
Tres prestadors privats d’àmbit estatal concentren el gruix de la publicitat
radiofònica: la SER, COPE i Onda Cero. Cal destacar que, segons InfoAdex, els
ingressos publicitaris de RAC1 creixen gairebé el 20% durant el 2015.
Taula 46. Ingressos publicitaris dels principals grups radiofònics a l’Estat espanyol. Període
2014-2015 (en milions d’euros)
Ingressos per publicitat
Grup
2014 2015
SER 165,1 177,8
COPE 80,0 88,8
Onda Cero 81,3 86,3
RAC1 13,7 16,4
Radio Blanca 7,8 7,7
Radio Marca 4,4 4,1
Catalunya Ràdio 3,7 3,9
Total 356,0 365,0
Font: InfoAdex.
Les últimes dades trimestrals publicades per la Comisión Nacional de los

Mercados y la Competencia (CNMC) –a falta de les dades anuals al tancament
d’aquest informe–, indiquen que la ràdio a l’Estat espanyol ha ingressat 112,3
milions d’euros en concepte de publicitat en el quart trimestre de 2015.
S’observa una tendència a l’alça en la inversió en ràdio de cada trimestre
respecte del de l’any anterior. Així, si se sumen les xifres trimestrals de la CNMC
corresponents al 2015, la ràdio a Espanya assoleix els 369,1 milions d’euros en
ingressos publicitaris, gairebé 40 milions més que el 2014.
Taula 47. Ingressos publicitaris de la ràdio a l’Estat espanyol. Per trimestres. Període 2014-2015
Ingressos per publicitat a la ràdio
Període
2014 2015
1er trimestre 72,3 83,3
2n trimestre 90,9 100,0
3r trimestre 65,0 73,5
4rt trimestre 101,4 112,3
Total 329,6 369,1
Font: CNMC. Nota trimestral del sector audiovisual. 4r trimestre 2015. [Consulta: maig
2016].
5.4 La inversió publicitària en televisió

La televisió segueix de prop la premsa i es manté com a segon mitjà de
comunicació que atreu més publicitat a Catalunya. Segons l’AEP, la inversió

135
publicitària en la televisió catalana augmenta un 6,1% respecte de l’any anterior i
se situa en 83,9 milions d’euros el 2015.
Els anunciants catalans trien la televisió com a principal opció per invertir –
s’hi gasten 583,1 milions d’euros, el 63% de la seva despesa conjunta en
publicitat. Això representa un 10,1% més que el 2014.
A l’Estat espanyol, les xifres d’InfoAdex també atorguen el protagonisme a la
televisió. El 2015 continua sent el mitjà convencional amb més participació
publicitària, ja que concentra el 40,1% de tots els ingressos. Supera els dos
milions d’euros de facturació, una quantia que no assolia des del 2011 i que
representa un increment del 6,4% respecte del 2014.
Per tipologies, les televisions estatals en obert copen el 90% dels ingressos
publicitaris, amb un creixement del 6,1% i 1.805 milions d’euros. Un any més,
aquest pastís es reparteix gairebé de manera íntegra entre els grups Mediaset i
Atresmedia. La facturació de les televisions autonòmiques de l’Estat es xifra en
132,3 milions d’euros (+2,8%). Cal destacar que les televisions locals creixen un
53,8%, tot i que l’import és inferior, i, sobretot, la tendència a l’alça de la televisió
de pagament, que incrementa un 21,2% la inversió publicitària i arriba als 71,9
milions d’euros.
Taula 48. Ingressos per publicitat als principals grups de televisió en obert a l’Estat espanyol.
Període 2014-1015 (en milions d’euros)
Ingressos Variació Quota (%)
Grup
2014 2015 15/14 (%) 2014 2015
A
Mediaset España 836,0 873,0 4,4 44,2 43,4
AtresmediaA 784,0 846,0 7,9 41,5 42,1
Disney Channel 27,5 26,3 -4,4 1,5 1,3
Resta de televisions estatals en obert 53,6 59,8 11,6 2,8 3,0
Total televisió d’àmbit estatal en obert 1.701,1 1.805,1 6,1 90,0 89,7
Televisió d’àmbit autonòmic 128,7 132,3 2,8 6,8 6,6
Televisió de pagament 59,3 71,9 21,2 3,1 3,6
Televisió local 1,3 2,0 53,8 0,1 0,1
Total televisió 1.890,4 2.011,3 6,4 100,0 100,0
A
S’integren els canals TDT 100% propietat de la cadena (múltiplex)
Font: Optimedia, amb dades d’InfoAdex. [Consulta: febrer de 2016]
Segons les últimes dades publicades per la Comisión Nacional de los

Mercados y la Competencia (CNMC), la televisió a Espanya atreu 504,9 milions

136
d’euros en concepte d’ingressos publicitaris durant el quart trimestre de 2015, dels
quals 463,1 provenen de la televisió privada i 41,7 milions, de la pública. Tot i les
oscil·lacions entre els diferents trimestres de l’any, es manté el creixement respecte
de l’any 2014 i se superen els 1.700 milions d’euros.
Taula 49. Ingressos publicitaris de la televisió a l’Estat espanyol. Per trimestres. Període 2014-
2015 (en milions d’euros)
Ingressos per publicitat
Període
2014 2015
1er trimestre 366,4 400,8
2n trimestre 448,8 477,1
3r trimestre 324,5 338,4
4rt trimestre 487,4 504,9
Total 1.627,1 1.721,2
Font: CNMC. Nota trimestral del sector audiovisual. 4r trimestre 2015. [Consulta: març
2016].
Els ingressos publicitaris dels mitjans televisius de la CCMA durant el 2015

superen els 57 milions d’euros, segons dades facilitades per la Corporació. El
nombre d’insercions ha estat de 215.694 i s’han emès un total de 2.350.194
segons de publicitat. La facturació tradicional d’espots basada en cost per GRP187
s’endú més de la meitat del total ingressat en concepte de publicitat.
Taula 50. Ingressos publicitaris dels mitjans televisius de la CCMA. Any 2015
Format Ingressos
Espot (cost/GPR) 29.974.077
FORTA 8.289.693
Tarifa/descompte 8.261.424
Patrocini 2.604.438
Accions especials 2.280.009
Blocs especials 1.464.662
3/24 1.258.378
Super3 1.071.131
33 1.006.515
Esport3 817.561
Sobreimpressió 112.231
Total 57.140.119
Font: CCMA.
187
GRP: sigles en anglès de gross rating point o punt de ràting brut. Unitat de mesura que
relaciona el nombre d’exposicions d’una pausa publicitària amb l’audiència mitjana.

137
5.5 La inversió publicitària a internet
A Catalunya, internet es manté com el segon mitjà, després del cinema, que creix
més durant el 2015. Les últimes dades de l’AEP xifren el creixement en un 18,6%,
i tanca el 2015 amb 25,5 milions d’euros en inversió publicitària.
Els anunciants amb seu a Catalunya destinen 57,4 milions a anunciar-se a
internet, gairebé un 10% més que el 2014. Tot i l’increment, la ràdio el desbanca
com a tercera opció a l’hora de contractar publicitat.
Si els indicadors d’internet a Catalunya marquen una tendència a l’alça,
quan s’analitza quina és la facturació publicitària dels mitjans digitals a escala
estatal les dades d’InfoAdex són encara més positives. En aquest sentit, internet es
consolida com a segon mitjà convencional en volum d’inversió publicitària,
tendència que s’inicia el 2012 i que s’ha mantingut en els últims quatre anys. Així,
el 2015, internet concentra una quarta part de la publicitat dels mitjans
convencionals, amb 1.249,8 milions d’euros i un creixement del 16,1% respecte
del 2014.
Gràfic 17. Evolució de la inversió publicitària a internet a l’Estat espanyol. Període 2011-2015
1400
1.249,8
1200
1000 896,3 1.076,2

899,2 880,5
800
600
400
200
0
2011 2012 2013 2014 2015
Font: elaboració pròpia amb dades d’InfoAdex.
Les dades anuals d’IAB Spain difereixen lleugerament de les d’InfoAdex, ja

que, malgrat que també apunten la tendència a l’alça i la seva posició en el
rànquing de mitjans en inversió publicitària és la mateixa, situen el creixement de
2015 en un 21% amb 1.289 milions d’euros. D’acord amb aquesta informació,

138
els mitjans digitals capten una quarta part del total de la inversió publicitària a
Espanya.
IAB Spain classifica la inversió per formats publicitaris. Atès que el mercat
digital està subjecte a canvis i a innovacions constants, l’anàlisi que IAB Spain duu
a terme també varia. Així, si fa un parell d’anys l’estudi anual incorporava la
informació relativa a la cartelleria electrònica o digital signage, l’informe del 2015
té dues novetats: inclou per primer cop dades sobre inversió en publicitat a l’àudio
en línia i a la televisió connectada (que inclou Smart TV i HbbTV).
Així, per tipologies, el 2015 a l’Estat espanyol es van destinar 1.168,6
milions d’euros a publicitat adreçada a l’ordinador (desktop). Aquesta és la
modalitat preferida pels anunciants, ja que concentra el 90,7% de la inversió en
mitjans digitals. El creixement més elevat el protagonitza el format mòbil, que amb
una facturació de 78,4 milions d’euros, incrementa la facturació un 82% respecte
del 2014. En tercer lloc, el format de cartelleria electrònica assoleix 35,6 milions i
augmenta un 11%. Finalment, se situen l’àudio en línia, amb 4,6 milions, i la
televisió connectada, amb 1,2 milions. Aquestes dues modalitats representen una
quota de mercat petita, el 0,4% i el 0,1% de quota, respectivament.
Gràfic 18. Inversió publicitària en mitjans digitals a l’Estat espanyol. Any 2015
Cartelleria
Audio en línia;
electrònica Televisió
4,6
(digital signage); connectada; 1,2
35,6
Mòbil (mobile);
78,4
Ordinador
(desktop);
1.168,6
Font: IAB Spain. Inversión Publicitaria en Medios Digitales. Resultados 2015. [Consulta: març de
2016].

139
Els anunciants prefereixen inserir la seva publicitat per mitjà dels cercadors i
dels enllaços patrocinats (search). És la categoria que aplega més inversió, 648,8
milions si es combinen les xifres d’IAB en desktop i mobile. Tot i que la publicitat
gràfica o display també creix durant el 2015, és el format vídeo el que més
augmenta, el 64% en publicitat a l’ordinador, i gairebé duplica la inversió en
mòbil. En total, acumula 124,2 milions d’euros.
Taula 51. Inversió publicitària en mitjans digitals a l’Estat espanyol, segons formats. Període
2014-2015 (en milions d’euros i en %)
Quota
Inversió Inversió
Formats 2015
2014 2015
(%)
Ordinador (desktop) 990,7 1.168,6
Publicitat gràfica (display) 358,3 439,2
90,7
Cercadors i enllaços patrocinats (search) 560,9 612,3
Vídeo 71,5 117,1
Mòbil (mobile) 42,9 78,4
Publicitat gràfica (display) 33,2 34,8
6,1
Cercadors i enllaços patrocinats (search) 9,7 36,5
VídeoA - 7,1
Cartelleria electrònica (digital signage) 32,0 35,6 2,8
Àudio en línia - 4,6 0,4
Televisió connectada - 1,2 0,1
Total 1.065,6 1.288,9 100,0
A
El 2014, IAB no detallava quin percentatge de publicitat al mòbil corresponia a vídeo.
Font: IAB Spain. Inversión Publicitaria en Medios Digitales. Resultados 2015. [Consulta: març de
2016].
5.6 Estructura empresarial de l’activitat publicitària a Catalunya

A l’Estat espanyol, el nombre d’empreses que es dediquen a l’activitat publicitària
augmenta el 7,5% el 2015, i passa de 36.938 el 2014, a 39.771. Així ho
indiquen les dades del Directori Central d’Empreses (DIRCE) de l’Instituto Nacional
de Estadística. Per activitats, les societats del sector de publicitat (ubicades sota el
codi 731 de la classificació CNAE-2009) lideren el cens per davant de les de
l’àmbit dels estudis de mercat (codi 732), i representen el 88,6% de totes les
empreses del sector publicitari.
En els últims anys, s’observa la tendència generalitzada, tant a escala
estatal com catalana, que, mentre les societats dedicades a la publicitat
augmenten, les d’estudis de mercat descendeixen, tot i que ho fan lentament.

140
El pes de Catalunya en el mercat publicitari representa el 22,2% de l’Estat
espanyol, una xifra similar a la que estableix l’AEP. Durant el 2015 un total de
8.827 empreses desenvolupen activitats publicitàries i d’estudis de mercat, un
6,9% més que el 2014. D’aquestes, 7.886 se centren en la publicitat –588 més
que l’any anterior– i 941 empreses, en els estudis de mercat, 16 menys que el
2014.
Taula 52. Evolució i participació del cens d’empreses de publicitat a Espanya i Catalunya.
Període 2014-2015
Var.
Empreses amb Empreses amb seu Participació
Catalunya
seu a Espanya a Catalunya catalana (%)
(%)
Codi CNAE-
Activitat 2014 2015 2014 2015 15/14 2014 2015
2009
731 Publicitat 32.356 35.228 7.298 7.886 8,1 22,6 22,4
732 Estudi de mercat 4.582 4.543 957 941 -1,7 20,9 20,7
Total Publicitat i
73 Estudis de 36.938 39.771 8.255 8.827 6,9 22,3 22,2
mercat
Font: Explotació de les dades de DIRCE (2016)
6. Ajuts econòmics i financers de caràcter públic al sector audiovisual

6.1 Ajuts de la Generalitat de Catalunya
6.1.1 Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC)
L’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) augmenta en més de deu milions
d’euros la dotació concedida a ajudar el sector audiovisual català. Segons dades
facilitades per l’ICEC, s’hi destinen 17,3 milions d’euros, en comparació amb els
6,8 milions del 2014. La raó d’aquest increment es troba en l’aprovació, al
Parlament de Catalunya el novembre de 2014, de l’impost sobre la provisió de
continguts per part de prestadors de serveis de comunicacions electròniques,188
que destina la recaptació de la taxa al foment del sector audiovisual i a la difusió
cultural digital.
A més dels quatre grans àmbits d’actuació destinats al suport a la producció
i l’explotació; a la difusió i la promoció; a la formació, i a les infraestructures,
188
Vegeu més informació al capítol I.

141
l’ICEC afegeix una nova línia durant el 2015, destinada a fomentar el
desenvolupament de projectes audiovisuals.
Taula 53. Subvencions i ajuts de l’ICEC concedits al sector audiovisual. Període 2014-2015 (en
euros)
2014 2015 Variació
Concepte Import Import 15/14
% %
concedit concedit (%)
Producció i explotació 5.313.000 77,5 14.681.064 84,6 176,3
Difusió i promoció 960.000 14,0 1.822.960 10,5 89,9
Desenvolupament - - 500.000 2,9 -
Formació 200.000 2,9 178.000 1,0 -11,0
Infraestructures 385.691 5,6 166.666 1,0 -56,8
Total 6.858.691 100,0 17.348.690 100,0 152,9
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ICEC.
La línia de producció i explotació de produccions audiovisuals gairebé es

triplica respecte del 2014 i assoleix els 14,6 milions d’euros. L’ICEC destina a
aquest àmbit més del 80% de la dotació total, sobretot quant a la producció.
Destaca el creixement del nombre de projectes que se n’han beneficiat, i que
passen dels 78 del 2014, als 125 del 2015. Com a novetat, es recupera l’ajut
específic a la producció de curtmetratges cinematogràfics, que el 2014 no es va
convocar.
Taula 54. Subvencions i ajuts de l’ICEC concedits a la producció i a l’explotació. Període 2014-
2015 (en euros)
2014 2015
Concepte Import Import
Projectes Projectes
concedit concedit
Producció de llargmetratges cinematogràfics,
llargmetratges i minisèries televisives de ficció i 30 2.550.000 43 9.881.791
sèries d’animació per a televisió
Explotació i difusió de llargmetratges
12 1.515.000 16 3.500.000
cinematogràfics i produccions de gran format
Llargmetratges cinematogràfics detentors de
- - 10 619.935
mèrits artístics i culturals
Subvencions a empreses de producció
independents per a la realització de documentals 23 200.000 30 479.338
destinats a ser emesos per televisió
Producció de curtmetratges cinematogràfics - - 26 200.000
Producció de llargmetratges cinematogràfics 13 1.048.000 - -
Total 78 5.313.000 125 14.681.064
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’ICEC. No es comptabilitzen els projectes de
convocatòries pluriennals d’anys anteriors.

142
La novetat principal de 2015 quant al suport a la difusió i a la promoció és
la posada en marxa d’una nova línia d’ajut destinada als exhibidors de cinema que
fomentin la difusió del cinema en versió catalana, original doblada o subtitulada, i
de producció catalana. Aquesta línia supera el mig milió d’euros el 2015 per a 60
projectes. En general, l’ICEC gairebé duplica l’import concedit a aquest àmbit de
suport al sector, i destina 1,8 milions a un total de 89 projectes.
Taula 55. Subvencions i ajuts de l’ICEC concedits a la difusió i la promoció del sector
audiovisual. Període 2014-2015 (en euros)
2014 2015
Projectes Projectes
concedit concedit
Ajuts singulars a la difusió i promoció 5 645.000 4 913.900
Subvencions per al foment de la difusió de cinema
en versió catalana, original doblada o subtitulada, - - 60 560.157
i de producció catalana, en sales d’exhibició
Subvencions per a l’organització a Catalunya de
31 315.000 25 348.903
festivals, fires i mostres
Total 36 960.000 89 1.822.960
Del nou ajut de l’ICEC al desenvolupament de projectes audiovisuals se

n’han beneficiat 21 projectes, entenent com a fase de desenvolupament les
activitats prèvies al rodatge. En aquesta línia s’hi inclou, per primer cop, els
documentals multimèdia interactius.
Taula 56. Subvencions i ajuts de l’ICEC concedits al desenvolupament de projectes audiovisuals.

Any 2015
2015
Concepte
Projectes Import concedit
Desenvolupament de projectes audiovisuals 21 500.000
El suport de l’ICEC a la formació s’atorga a dos projectes educatius, per una

quantia de 178.000 euros. Pel que fa als ajuts a infraestructures, el 2015 no es
convoquen les subvencions a la digitalització de sales d’exhibició.

143
Taula 57. Subvencions i ajuts de l’ICEC concedits a la formació audiovisual. Període 2014-2015
(en euros)
2014 2015
Projectes Projectes
concedit concedit
Ajuts singulars a la formació 1 200.000 2 178.000
Taula 58. Subvencions i ajuts de l’ICEC concedits a infraestructures. Període 2014-2015 (en
euros)
2014 2015
Projectes Projectes
concedit concedit
Subvencions a la digitalització de sales d’exhibició 21 219.025 - -
Ajuts singulars a infraestructures 1 166.666 1 166.666
Total 22 385.691 1 166.666
6.1.2 Departament de la Presidència

Durant el 2015 el Departament de la Presidència subvenciona amb 6,3 milions
d’euros els mitjans de comunicació privats en català o en aranès. Comparada amb
2014, és una xifra global lleugerament inferior.
Per categories, només la ràdio rep una quantia més gran durant el 2015, si
bé cal destacar que la premsa en paper i digital sumen cinc milions i concentren el
82,2% dels ajuts estructurals de Presidència.
Taula 59. Subvencions estructurals concedides pel Departament de la Presidència a mitjans de

comunicació privats en català o en aranès. Període 2014-2015 (en euros)
Variació
2014 2015
15/14
Import % Import % %
Premsa en suport paper 4.094.335 63,6 4.054.639 64,0 -1,0
Premsa digital 1.212.270 18,8 1.167.328 18,4 -3,7
Ràdio 543.193 8,4 563.239 8,9 3,7
Televisió 585.659 9,1 548.708 8,7 -6,3
Total 6.435.457 100,0 6.333.914 100,0 -1,6
Font: Departament de la Presidència. Resolució PRE/440/2016, de 18 de febrer (DOGC núm.
7067, 26.02.2016). [Consulta: febrer de 2016]
Els més de 500 mil euros de dotació se’ls distribueixen 15 projectes de

ràdio privada. Un any més, RAC1 és l’emissora de ràdio que obté una subvenció
més alta, seguida a distància de Flaix FM i Ràdio Estel.

144
ràdio en català o aranès. Període 2014-2015 (en euros)
Destinatari Finalitat 2014 2015
Radiocat XXI, SL RAC1 117.472 121.943
Flaix FM, SL Flaix FM 53.702 56.155
Fundació Missatge Humà i Cristià Ràdio Estel 55.032 53.853
Radio Flaixbac, SA Ràdio Flaixbac 48.501 45.899
Ràdio Olot, SA Ràdio Olot 29.026 40.745
Grup Simalro, SL UA1 ràdio 35.983 40.028
Ràdio Ripoll, SL Ràdio Ripoll 34.194 36.194
Radiocat XXI, SL RAC105 34.010 32.710
Comunicacions dels Ports, SA Els Ports Ràdio 24.051 27.743
Cadena Pirenaica de Ràdio i Televisió, SL Pròxima FM 27.984 25.920
Premsa d’Osona, SA El 9 FM 25.354 24.154
Imagina Ràdio, SL Imagina Ràdio 21.239 21.952
Ràdio Marina, SA Ràdio Marina 15.694 14.365
Mola TV, SL Mola FM 11.196 11.616
D-9 Comunicació, SL Joy FM 9.754 9.961
Total 543.193 563.239
Pel que fa a la televisió en català o en aranès, Presidència redueix un 3,7%

la dotació del 2015 i reparteix un total de 548.710 euros de subvenció entre 19
projectes de televisió local.

145
Taula 61. Subvencions estructurals concedides pel Departament de la Presidència a empreses
de televisió en català o aranès. Període 2014-2015 (en euros)
Destinatari Finalitat 2014 2015
L’Ebre Televisió, SL L’Ebre TV 30.367 39.596
Televisió Teveon Ebre, SL Canal 21 32.031 38.562
Televisió de Girona, SL Televisió de Girona 37.440 37.565
Prensa Leridana, SL Lleida Televisió 34.510 36.415
Comunicacions dels Ports, SA Nord Televisió 34.156 35.747
Televisió del Ripollès, SL Televisió del Ripollès 40.857 35.380
ETV-Llobregat TV, SL ETV 40.706 33.934
Mitjans Audiovisuals d’Osona, SL El 9 TV 34.215 32.408
Cadena Pirenaica de Ràdio i Televisió, SL Pirineus Televisió 27.716 31.454
Canal Taronja, SL Canal Taronja Bages 24.849 29.433
Iniciatives de Televisió, SL Canal Reus TV 27.317 29.427
D-9 Comunicació, SL TV Costa Brava 23.251 23.722
Televisió de Roses, SL Empordà Televisió 30.838 23.712
Dracvisió, SL Banyoles TV 30.969 23.032
Mola TV, SL Mola Tv 18.231 21.749
Televisió de Sant Cugat, SL TV Sant Cugat - Vallès 1 TV 20.050 20.581
Olot Televisió, SL Olot TV 18.719 20.481
Productora d’Emissions de Ràdio, SL Canal Taronja Osona 22.931 19.473
Taelus, SL Canal Taronja Anoia 14.637 16.039
Televisió de Manresa, SL Televisió de Manresa 22.874 -
Tortosa Televisió, SL Canal TE 18.996 -
Total 585.659 548.710
6.1.3 Institut Català de Finances

Les línies de crèdit de l’Institut Català de Finances (ICF) adreçades al sector
audiovisual continuen amb la tendència a la baixa dels últims anys i se situen el
2015 en poc més d’1 milió i mig d’euros. Gairebé totes es va destinar a dos
projectes de les línies departamentals de l’ICEC i 30 mil euros, a un projecte de
producció audiovisual.
Durant el 2015, i segons dades facilitades per l’ICF, es va concedir crèdit
principalment per a inversió financera –un milió d’euros– i 530.000 euros en
concepte de tresoreria. Els 30 mil del projecte de producció audiovisual s’inclouen
dins d’aquest últim concepte. El 2015 es deixen de concedir línies de crèdit per
digitalitzar les sales de cinema –el 2014 s’hi van destinar 840 mil euros– i per
producció audiovisual.

146
Taula 62. Línies de crèdit de l’ICF al sector audiovisual. Període 2013-2015 (en milers d’euros)
2013 2014 2015
Projectes Import Projectes Import Projectes Import
Producció 1 210,0 1 330,0 1 30,0
Línies departamentals ICEC 3 1.010,00 6 1.270,0 2 1.500,0
Altres inversions 6 759,5 - - - -
Total finançament 10 1.979,50 7 1.600,0 3 1.530,0
Font: Institut Català de Finances (ICF).
Taula 63. Distribució del crèdit de l’ICF al sector audiovisual per conceptes. Període 2014-2015
(en milers d’euros)
2014 2015
Projectes Import Projectes Projectes
Digitalització de sales 4 840,0 - -
Producció audiovisual 1 330,0 - -
Inversió financera - - 1 1.000,0
Tresoreria 2 430,0 2 530,0
Total finançament 7 1.600,0 3 1.530,0
Font: Institut Català de Finances (ICF).
6.1.4 Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals

Finançament d’obres audiovisuals europees
La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals va destinar gairebé 5,2 milions
d’euros al finançament anticipat d’obres audiovisuals europees durant el 2014.
D’acord amb els ingressos declarats pel prestador –55,5 milions d’euros–, aquesta
xifra representa el 9,3% del total d’ingressos computables. Així doncs, i segons
l’expedient de verificació del CAC,189 la CCMA compleix amb la normativa vigent, la
qual estableix que els prestadors públics de televisió han d’assignar com a mínim
el sis per cent d’aquests ingressos a finançar obres europees.190
Tot i que la dotació del 2014 augmenta, tant en termes absoluts com
percentuals, els 5,2 milions invertits queden, però, encara lluny de les xifres d’anys
anteriors.
189
Acord 132/2015, de 4 de novembre, del Ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
190
Instrucció general del Consell de l’Audiovisual de Catalunya sobre les obligacions de difusió i
finançament d’obres audiovisuals europees i en matèria de reserva d’espai a programadors
independents, aprovada mitjançant l’Acord 103/2008, de 18 de juny, i publicada al DOGC núm.
5177, de 21 de juliol de 2008.

147
Taula 64. Finançament de la CCMA d’obres audiovisuals europees. Període 2011-2014 (en
euros)
Var. 14/13
Conceptes 2011 2012 2013 2014
(%)
Obres cinematogràfiques 6.131.099 4.473.009 2.291.267 2.481.378 8,3
Pel·lícules per a televisió 5.958.500 3.789.500 1.407.000 1.710.400 21,6
Pel·lícules i sèries d’animació 3.465.918 1.765.000 1.160.500 1.003.000 -13,6
Total inversió 15.555.517 10.027.509 4.858.767 5.194.778 6,9
Font: Consell de l’Audiovisual de Catalunya. [Consulta: gener de 2016]
Foment de la indústria audiovisual catalana

El 29 de gener de 2015, el Departament de Cultura de la Generalitat, la CCMA i
l’associació de Productors Audiovisuals Federats (PROA) van signar un acord per
fomentar l’audiovisual català. La validesa de l’acord va finalitzar el 31 de
desembre. Per una banda, el Departament de Cultura es va comprometre a
invertir-hi 15 milions d’euros –cinc del Fons per al foment de la producció d’obres
cinematogràfiques i audiovisuals, i deu de l’impost als prestadors de serveis de
comunicacions electròniques– i, per l’altra, la CCMA es va comprometre a destinar-
hi una quantitat que oscil·laria entre els 7 i els 10 milions d’euros, en funció dels
ingressos per publicitat, i que es dirigiria a la producció de projectes d’obres
audiovisuals catalanes de ficció, animació i documental. Finalment, PROA,
difondria l’acord entre el sector audiovisual i en faria el seguiment.191
6.2 Ajuts de l’Estat espanyol

En tancar aquest informe, i a manca de resoldre una convocatòria, la corresponent
a la conservació del patrimoni,192 els ajuts del 2015 a l’audiovisual de l’Instituto de
la Cinematografía y de las Artes Audiovisuales (ICAA) es xifren en 42,8 milions
d’euros. Aquesta quantia representa una davallada d’un terç respecte del 2014.
L’ICAA destina el 78% de la dotació del 2015 a les subvencions generals i
complementàries per amortitzar els llargmetratges. S’observa que, tot i que és la
línia principal, amb 33,6 milions d’euros, hi aporta 20 milions menys que l’any
anterior.
191
Nota de premsa de Presidència, 29 de gener de 2015.
192
Convocatòria d’ajuts de l’ICAA per conservar el patrimoni. [Consulta: març de 2016]

148
Pel que fa a la resta de línies, els ajuts a la producció de llargmetratges són
els que tenen un creixement més alt –un 18,7%– i esdevenen segona línia per
volum econòmic, amb 4,7 milions d’euros. El 2015 no es convoquen els ajuts per
minoritzar els interessos dels préstecs relatius a la digitalització de les sales
d’exhibició i, com ja s’ha comentat, resta pendent la resolució de les subvencions
per conservar el patrimoni cinematogràfic.
Taula 65. Ajuts de l’ICAA per línies de subvenció. Període 2014-2015

Var.
Línia d’ajut 2014 2015
15/14 (%)
Amortització de llargmetratges – ajuts generals i
53.467.011 33.590.367 -37,2
complementaris (2012)
Producció de llargmetratges sobre projecte 3.999.321 4.747.277 18,7
Distribució de pel·lícules de llargmetratges i
4.800.900 2.500.000 -47,9
curtmetratges espanyols, comunitaris i iberoamericans
Minoració d’interessos dels préstecs acollits als convenis
577.820 410.300 -29,0
ICO/ICAA – producció cinematogràfica
Organització de festivals i certàmens cinematogràfics 710.000 715.000 0,7
Producció de curtmetratges sobre projecte 399.983 449.207 12,3
Curtmetratges realitzats 323.786 197.842 -38,9
Conservació del patrimoni cinematogràfic 121.047 sense resoldre -
Participació de pel·lícules espanyoles en festivals 294.201 233.005 -20,8
Minoració d’interessos dels préstecs acollits als convenis
11.200 - -
ICO/ICAA – digitalització de sales d’exhibició
Total ajuts 64.705.269 42.842.998 -33,8
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA (resolucions de les convocatòries publicades al BOE).
6.3 Ajuts de la Unió Europea - Europa Creativa

En el segon any del programa Europa Creativa, l’audiovisual català va rebre, per
mitjà del subprograma MEDIA, gairebé 2 milions d’euros, en concret, 1.976.649
euros, un 10% menys que el 2014.
La línia d’ajut que rep més dotació és la destinada a distribució, que supera
el milió d’euros i representa més de la meitat del total dels ajuts d’Europa Creativa
a Catalunya. El 2015 es recupera la subvenció per distribució per televisió, que
s’atorga a un únic projecte, mentre que els ajuts en concepte de formació i
exhibició es queden sense dotació un any més. Cauen els ajuts en concepte de
desenvolupament, tant pel que fa al nombre de projectes, com a les quanties. La
resta de línies no registren grans canvis respecte de l’any anterior.

149
Taula 66. Ajuts del subprograma MEDIA a Catalunya. Període 2014-2015 (en euros)
Línia d’ajuts 2014 2015 %
Desenvolupament 677.700 309.554 15,7
- Projectes individuals 385.000 165.000
- Llistes de projectes 200.000 88.000
- Noves audiències 92.700 56.554
Difusió per televisió - 90.088 4,6
Distribució 944.849 1.026.007 51,9
- Esquema selectiu 444.000 222.500
- Esquema automàtic 500.849 803.507
Noves tecnologies. Vídeo on demand i distribució digital de cinema 423.902 400.000 20,2
Promoció i accés a mercats 126.000 126.000 6,4
Festivals audiovisuals 25.000 25.000 1,3
Total ajuts MEDIA a Catalunya 2.197.451 1.976.649 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir de dades estadístiques d’Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya.
Taula 67. Ajuts del subprograma MEDIA a Catalunya. Empreses i projectes catalans finançats.
Any 2015 (en euros)
Empresa Projecte Import
Suport a la producció: 6 projectes 312.553
Desenvolupament de projectes individuals (Single Project): 4 projectes 165.000
Inicia Films Verano 1993 30.000
Polar Star Films The turquoise hill 25.000
Magoproduction, SL Kamil’s Fire 60.000
Lastor Media, SL Don’t fuck around with love 50.000
Desenvolupament de paquets de projectes (Slate Funding): 1 projecte 88.000
Media 3.14 88.000
Desenvolupament d’audiències:1 projecte 59.554
A Bao A Quo Moving Cinema 59.554
Suport a la distribució: 6 projectes 1.026.007
Esquema selectiu: 4 projectes 222.500
A Contracorriente Films Marie Heurtin 64.400
Abordar, SL Bande de filles 35.700
Abordar, SL Eden 22.800
A Contracorriente Films Marguerite 99.600
Esquema automàtic: 2 projectes 803.507
A Contracorriente Films Generation 589.184
DeAPlaneta, SL Generation 214.323
Promoció i accés a mercats: 2 projectes 126.000
Apimed Medimed 2015 68.000
Planeta Med DocsBarcelona 58.000
Difusió per televisió: 1 projecte 90.088
Polar Star Films Frightened 90.088
Festivals audiovisuals: 1 projecte 25.000
Associació Mecal Festival MECAL 25.000
Noves tecnologies - VoD i distribució digital de cinema: 1 projecte 400.000
Filmin 400.000
Total 1.976.649
Font: Elaboració pròpia a partir de dades estadístiques d’Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya.

150
Capítol III. L’oferta de continguts audiovisuals a Catalunya
1. Presentació
A grans trets, no s’han detectat canvis fonamentals en l’oferta de continguts de
televisió i de ràdio dels principals prestadors de Catalunya i de l’Estat. Tot i així,
cal esmentar que 8tv ha vist alterada la seva programació com a conseqüència de
l’entrada de Mediaset el mes de maig en el capital d’Emissions Digitals de
Catalunya. Pel que fa a la ràdio, cal destacar variacions en la franja del matí tant a
Catalunya Ràdio com a Onda Cero i COPE.
En aquest capítol s’analitzen, a partir del seguiment habitual que duu a
terme el Consell, les novetats en la graella i en la tipologia dels programes dels
canals televisius de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, de 8tv i de la
desconnexió de TVE Catalunya. A més de la programació, en el cas dels prestadors
nacionals, també s’hi estudia l’origen de les produccions dels seus canals. Quant a
la ràdio, es detallen les novetats de les emissores generalistes amb més audiència
a Catalunya: Catalunya Ràdio, RAC1, la SER, Onda Cero i COPE. Finalment,
s’ofereix una panoràmica de l’oferta de continguts disponibles a la xarxa.
2. La programació de televisió a Catalunya

2.1 La programació de Televisió de Catalunya
A l’apartat es detallen les característiques de la programació de Televisió de
Catalunya a partir dels canals següents: el generalista TV3 (que també s’emet en
alta definició pel TV3HD) i els especialitzats 33, Super3 i Esport3. No s’analitzen,
per les seves característiques, el canal d’informació continua 3/24 i el canal
internacional TV3CAT.
2.1.1 La programació de TV3

Tipologia de programes
L’oferta de televisió generalista de TV3 durant el 2015 continua recolzant-se,
principalment, en tres tipologies de programes: informació (39,1%), entreteniment
(27,3%) i ficció (23,3%). En una proporció més petita, hi apareixen els espais

151
formatius i documentals (6,1%) i els esportius (3,1%), seguits dels religiosos,
programes de serveis193 i d’altres.
Respecte del 2014 s’observen variacions percentuals mínimes que
reflecteixen l’estabilitat de la graella quant a la tipologia de programació emesa.
Taula 1. TV3. Tipologia dels programes. Any 2015

Tipologia de programes Percentatge
Informació 39,1
Entreteniment 27,3
Ficció 23,3
Formatius i documentals 6,1
Esports 3,1
Religiosos 0,6
Programes de serveis 0,3
Altres 0,3
Total 100,0
Graella de programació
Durant l’any 2015 la graella de programació de TV3 es caracteritza per l’estabilitat
en l’estructura i en la disposició de programes respecte de l’any anterior, tot i que
s’hi introdueixen algunes novetats.
Quant a l’oferta informativa, a més dels habituals Telenotícies del migdia i
del vespre, el 2015 es van emetre de manera puntual programes especials per
atendre fets d’actualitat, com ara la cobertura de les campanyes electorals del
maig, del novembre i del desembre, l’accident d’un avió enlairat des de Barcelona i
els atemptats terroristes de París.
Els matins, magazín que combina la informació i l’entreteniment, continua
ocupant la franja del matí, entre les 8 i les 13.30 hores.
A més de l’emissió dels programes d’humor Polònia, Crackòvia, Zona
zàping i APM, la graella incorpora noves produccions pròpies d’entreteniment. Així,
s’enceta l’any amb el programa d’humor Còmics, que rememora antics humoristes,
i el concurs Com som, on es juga amb els resultats d’enquestes realitzades a la
població catalana. A l’abril s’emet el nou format d’entreteniment El mur, en el qual
193
La programació de serveis, com ara la informació meteorològica, també s’emet en el marc
d’altres programes informatius i, per tant, no apareix comptabilitzada en el 0,3% de la taula.

152
les persones que hi participen superen objectius personals per afrontar una marató,
i a l’estiu, ImproStarr, un concurs centrat en la improvisació en les arts escèniques.
Pel que fa a la ficció, s’emeten sèries noves de producció pròpia com Cites,
a l’abril, i Merlí, al setembre; i de producció aliena: Diari de vampirs, al maig, i
Unitat d’investigació i Boulevard du Palais, durant la temporada d’estiu.
Quant als programes formatius i documentals, la primera etapa de l’any
s’estrena No serà fàcil, on s’aborda la dificultat d’afrontar etapes clau en la vida,
les càpsules de tres minuts Som gent de profit, per evitar el malbaratament
d’aliments, i la nova forma documental Cites 2.0, que complementa la sèrie de
ficció homònima. Durant l’estiu, es dóna a conèixer la costa catalana amb Salpem!
i els viatges organitzats amb Gent de món. Amb la tornada de la programació
regular, s’apropen els conceptes econòmics amb Economia en colors, s’exploren
indrets, costums i tradicions amb Catalunya Experience, i l’ornitologia catalana
amb Tocats de l’ala.

153
Taula 2. TV3. Graella tipus de programació. Any 2015
Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge
6.00-8.00 Notícies 3/24

6.00-10.00 Notícies 3/24
10.00-10.10
10.00-10.30
Documentals
Valor afegit
10.10-11.00
Signes dels
10.30-11.30
temps
Documentals
08.00-13.30 Els matins 11.30-13.00

Documentals / 11.00-12.10
Programes Documentals
divulgatius /
Informatius
temàtics 12.10-13.10
Sèries de ficció /
13.00-13.45 documentals
Cinema 3 13.10-13.45
Crackòvia
13.30-14.00 Espai terra
13.45-14.20 13.45-14.20
Zona zàping Polònia
14.00-14.30 Telenotícies comarques + El temps
14.20-14.30 Tot un món
14.30-15.30 Telenotícies migdia + El temps
15.40-15.50 Cuines 15.30-16.00

Programes 15.40-16.30
divulgatius APM? Extra
15.50-16.40 La Riera
16.10-18.10
Tarda de cine 16.30-18.30
Tarda de cine
16.40-19.00 Divendres
18.10-20.10
Pel·lícula 18.30-20.20
19.00-20.00 El Faro, cruïlla de camins
Pel·lícula
20.10-21.00
20.20-21.00
20.00-21.00 El gran dictat Formatius i
Programes
documentals
divulgatius
21.00-22.00 Telenotícies vespre + Els diners
22.00-22.30 22.00-22.30 22.00-22.30

22.00-22.40 22.00-22.45
Crackòvia Zona zàping 30 minuts
APM? Polònia
22.30-23.30
22.00-00.00 22.30-23.30
Sèries de 22.00-00.10 22.40-23.40
Concursos Formatius i
producció Sense ficció Formatius i
22.45-00.15 22.30-00.30 documentals
pròpia documentals
.CAT La gran
23.40-00.10 23.30-00.30
pel·lícula
Valor afegit Magazins
informatius
23.30-2.00 00.10-01.00
Sèries de ficció Món 324 00.00-2.00
00.15-2.00
(redifusió) Pel·lícula
Sèries de ficció (redifusió) 00.30-2.00
Pel·lícula 00.30-2.30
1.00-2.30 Sèries de ficció
Sèries de ficció (redifusió)
(redifusió) 2.00-3.00
Programes musicals Sèries de ficció
(redifusió)
Notícies 3/24
Font: Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Elaboració a partir de la catalogació de la programació.

154
2.1.2 La programació del 33
Gairebé el 80% de la programació del 33 està formada per programes culturals
agrupats sota les categories musicals (39,2%) i formatius i documentals (38,7%).
El 20% restant el conformen la informació (11,3%), que es concreta especialment
en els informatius temàtics i els magazins informatius, la majoria dels quals se
centren en temes culturals, i la ficció (9,5%).
No s’observen grans diferències quantitatives respecte de l’any 2014, més
enllà d’un increment de 2,6 punts percentuals en la programació d’entreteniment
(atès l’augment del temps d’espais musicals) i d’una reducció gairebé equivalent
(2,3 punts) en els espais formatius i documentals.
Taula 368. 33. Tipologia dels programes. Any 2015

Entreteniment 39,9
 Musicals 39,2
 Altres programes d’entreteniment 0,7
Informació 11,3
Ficció 9,5
Programes de serveis 0,5
Religiosos 0,01
Altres programes 0,2
Total 100,0
El 33 ocupa la franja nocturna i matinal de la freqüència compartida amb el
Super3, concretament de les 21.25 h a les 6.00 h.
La programació del 33 s’estructura al voltant d’uns blocs fixos que es
repeteixen al llarg de tota la setmana. Els dies laborables, l’emissió del 33 s’inicia
amb un capítol de La Riera, seguit d’un o més programes de producció pròpia –
que es reemeten posteriorment a les 2.00 h de la matinada; entremig s’hi
insereixen sèries documentals. L’última franja d’emissió del 33, la compresa entre
les 3.00 h i les 6.00 h, es dedica als programes musicals.

155
Des del maig de 2015, s’emet de dilluns a divendres, a les 22 h i a les 23
h, Tria33, un espai sobre l’actualitat cultural a Catalunya: l’emissió de les 22 h
dura 8 minuts aproximadament i és una llista de recomanacions culturals del dia;
l’emissió de les 23 h té una durada de 15 minuts i aprofundeix en algun dels
temes del bloc anterior. El dissabte, a partir del tercer trimestre de l’any, aquest
programa s’emet amb un format monogràfic de 25 minuts a les 22 h, sota el nom
de Tria33 Extra. L’aparició de Tria33 coincideix en el temps amb la fi d’emissió
d’Ànima (abril) i Via llibre (maig).
Taula 4. 33. Graella tipus de programació. Any 2015

21.30-21.45
21.30-21.50
Els últims
21.25-22.05 La Riera Blog Europa
artesans
21.50-22.15
Tria33 Extra
22.05-22.15 Tria33 (a partir de maig) (a partir
d’octubre)
22.15-22.45 22.20-22.50 21.45-23.40
22.15-22.45
Quarts de nou (a Amb filosofia Sala 33
Quèquicom 22.15-23.10
partir de juny; (a partir (a partir d’abril;
22.15-23.10 22.15-23.10 abans, Cinema 3) GR Barcelona / abans,
d’octubre; abans,
Karakia (S)avis Thalassa divulgatius)
22.45-23.10 Sala33 o
22.45-23.10 documentals)
Generació
Latituds
digital
23.10-23.25 Tria33 (a partir de maig)
23.25-23.55
23.25-00.45 El documental
23-23.30
Salut! 23.40-0.10
[23-23.30 h Via llibre 23.55-0.20
(a partir 22.50-1.45 Curtcircuit 33
Ànima (fins maig)] El documental 23.30 – 01.10 Sèries
d’octubre)
(fins abril)] Cronos
documentals
00.45-1.10 23.30-01.05
Sèries 60 minuts
documentals
23.15-02.10 00.25-2.00
1.10-1.40
Sèries Sèries
Quèquicom 01.05-2.10 0.10-2.40
documentals documentals
Sèries 01.10 – 2.15 1.45-2.15 Sèries
documentals Catmúsica Tria33 Extra
Generació
(a partir
digital
d’octubre)
2.00-2.25 2.15 – 2.30
Quarts de nou Sèries
2.10-3.00 2.05-3.00 2.15-3.00
(S)avis 2.30 – 3.00 h
Karakia Salut! 2.25-3.00 Amb filosofia 2.40-3.00
GR Barcelona /
Latituds Els últims
Thalassa
artesans
3.00-6.00
Programes musicals
5.55-6.00
Videoclips catalans

156
2.1.3 La programació del Super3
La distribució del temps d’emissió per tipologia de programes no experimenta cap
canvi substancial respecte del 2014. La ficció és la protagonista de la graella del
canal infantil Super3 (91,7% de la programació). En destaquen les sèries
d’animació, que representen el 80,4% dels espais del canal. Per la seva part,
l’entreteniment (6,5%) l’integren els diversos gags i espais interns dels clubs
infantils i els concursos de cap de setmana.
Taula 5. Super3. Tipologia dels programes. Any 2015

Ficció 91,7
Entreteniment 6,5
Informació 1,1
Total 100,0
El Super3 comprèn la franja diürna (de 6.00 a 21.20 h) de la freqüència
compartida amb el canal cultural 33.
La programació dels dies laborables es vertebra al voltant de l’emissió de
sèries de ficció, unes adreçades als infants més petits –dins del contenidor Mic3– i
les altres per a infants de fins a 14 anys –dins del contenidor Super3. El flux de
sèries s’interromp a les 19.30 h per donar pas al teleinformatiu infantil Info K. El
cap de setmana, la graella del Super3 s’amplia amb divulgatius, concursos,
informatius temàtics i pel·lícules d’animació.
Les novetats de la graella del 2015 es concreten en l’estrena del programa
Kukurota (diumenges al matí), sobre curiositats del món animal, i en quatre sèries
d’animació noves. Així mateix, els espais El Mic i els seus amics i La família del
Super3 (recull de gags) amplien l’emissió i es programen també entre setmana, i
Una mà de contes, en llengua anglesa, s’emet durant la franja de migdia dels dies
laborables.

157
Taula 6. Super3. Graella tipus de programació. Any 2015
6.00-6.30 Sèries del Mic3 6.00-6.40 Sèries del Mic3
6.30-9.00 Sèries del Super3 6.40-8.50 Sèries del Super3
8.55-9.20 Sèries del Mic3 (El Mic

9.00-10.20 Sèries del Mic3 i els seus amics)
9.20 -10.40 Sèries del Super3
10.40-11.10 10.40-11.10
Dinàmiks Kukurota
10.20-12.10 Sèries del Super3 11.10-11.45
La família del Super3
11.45-12.25
12.10-12.25 Una mà de contes Sèries del Super3
12.25-12.50
Fish&Chips
12.50-13.20
Tags
12.50-15.45
Sèries del 13.20-15.40
12.25-17.35 Sèries del Super3 Super3 Sèries del
Super3
15.45-17.00 15.40-17.00
Pel·lícules de Pel·lícules de
llargmetratge llargmetratge
17.35-18.00 Sèries del Mic3 (El Mic i els seus amic)
18.00-18.10 Una mà de contes

17.00-21.30
Sèries del Super3
18.10-19.30 Sèries del Super3
19.30 – 19.45 Info K

19.45-20.05 La família del Super3
20.05-21.20 Sèries del Super3
2.1.4 La programació d’Esport3

Més de la meitat de la graella del canal Esport3, concretament el 57,5%, la
integren programes d’actualitat esportiva i retransmissions d’esdeveniments
esportius; els documentals representen gairebé un terç de la programació, mentre
que la resta de graella es complementa amb entreteniment (un 6,8%) –
principalment programes d’humor– i amb altres informatius (3,5%).

158
Com a la resta de canals de la Corporació, el temps que dedica Esport3 a
cada tipologia de programació no varia significativament el 2015, en comparació
amb l’any anterior.
Taula 7. Esport3. Tipologia dels programes. Any 2015

Retransmissions i actualitat esportiva 57,5
 Magazins d'esports 31,5
 Retransmissions esportives 20,3
 Informatius d'esports 5,3
 Altres programes esportius 0,4
 Documentals 31,4
 Divulgatius 0,8
 Noves formes documentals 0,02
Entreteniment 6,8
Altres informatius 3,5
Total 100,0
La graella d’entre setmana d’Esport3 es caracteritza per tenir, d’una banda, uns
programes d’emissió fixa, i de l’altra, una sèrie de retransmissions i programes
esportius que s’articulen al voltant del calendari de les competicions.
Amb periodicitat fixa s’emet el magazín esportiu Esport club a les 20 h, la
tertúlia esportiva Efectivament a les 23 h i l’informatiu Tot l’esport a les 0 h. La
resta de jornada la formen diversos informatius i magazins d’esports,
retransmissions esportives i programes d’humor en relació amb l’esport (Crackòvia
i Zona Zàpping), així com una franja (de 8.30 h a 19.30 h) de sèries documentals.
El cap de setmana, la graella d’Esport3 es basa en la retransmissió de
competicions de diverses disciplines intercalades amb informatius i magazins
d’esports. La nit del diumenge es reserva als Hat-trick en els seus tres formats
(Barça, Espanyol, Total), tot i que la seva emissió es pot traslladar a altres dies de
la setmana, segons es juguin els partits dels equips catalans de la Lliga de Futbol
Professional.
Cal destacar que les setmanes en què hi ha partit de la Champions League
(TV3 retransmet un dels partits jugats en dimarts), Esport3 dedica part de la

159
programació a l’anàlisi dels partits dins de l’espai Zona Champions. Així mateix, els
caps de setmana en què hi ha curses de Fórmula 1, TV3 i Esport3 es divideixen
les transmissions en directe de les sessions d’entrenament i de la cursa, i Esport3
ho complementa amb l’emissió del magazín La Fórmula. Finalment, i com s’ha
estat fent les últimes temporades, el programa Futbol.cat, emès els dilluns al
vespre, informa dels partits catalans de Segona i Tercera Divisió, així com de futbol
femení i de futbol base.
Com a novetat respecte dels anys anteriors destaca la desaparició, a mitjan
2015, del programa de cap de setmana Gol a gol.
Taula 8. Esport3. Graella tipus de programació. Any 2015

0.00-0.30 Tot l’esport
0.30-6.00 Redifusions d’informatius i magazins d’esports (Tot l’esport, Efectivament, Esport Club, Futbol.cat, Hat-trick,
Champions Magazine), de retransmissions esportives i de programes d’humor (Zona zàping i Crackòvia)
6.00-8.30 Redifusions d’informatius i magazins d’esports (Tot l’esport, Efectivament, 6.00-11.30

Temps d’aventura, Km 0, Hat-trick) i de programes d’humor (Zona zàping i Crackòvia) Redifusions d’informatius i
magazins d’esports
8.30-19.30
Sèries documentals
11.30-21.25
Retransmissions
esportives
intercalades
11.30-24.00
amb informatius
Retransmissions
i magazins
esportives
19.30-20.00 19.30-20.00 19.30-20.00 d’esports
intercalades
19.30-20.00 19.30-20.00 Informatius o Informatius o Informatius o
amb informatius
Futbol.cat Crackòvia magazins magazins magazins
i magazins
esportius esportius esportius
d’esports
20.00-21.00 Esport Club
21.00-23.00 Informatius / magazins d’esports i retransmissions esportives

21.25-24.00
Hat-trick
23.00-24.00 Efectivament

160
2.2 La programació de 8tv
Durant el 2015, l’oferta televisiva de 8tv va experimentar alguns canvis respecte
de l’any precedent, motivats en part per l’entrada, el mes de maig, de Mediaset en
el capital d’Emissions Digitals de Catalunya, empresa del Grupo Godó que gestiona
8tv. Ficció i entreteniment continuen ocupant la meitat del temps d’emissió i són
les principals tipologies, amb una presència a la graella equivalent, al voltant del
25%. La presència d’aquest dos formats s’equilibra, ja que augmenta la
programació d’entreteniment 9 punts percentuals i disminueix la de ficció en la
mateixa proporció. La raó principal d’aquest canvi és la modificació de la franja de
sobretaula i de la primera part de la tarda, que substitueix els espais de ficció per
programació d’entreteniment.
La graella es completa amb els programes d’esoterisme i paraciència
(17,2%) –augmenten la presència i ocupen la franja dedicada el 2014 als
programes eròtics, que desapareixen– i els programes de televenda (12,6%). El
percentatge d’espais informatius disminueix quatre punts (10,5%), ja que
desapareix de la graella el programa Migdia.194 Finalment, els espais formatius i
documentals augmenten el temps d’emissió (9,6%) respecte de la temporada
anterior.
Taula 9. 8tv. Tipologia dels programes. Any 2015

Tipologia de programes Percentatge 2014
Altres programes 29,8 29,9
 Programes amb continguts
17,2 1,3
d’esoterisme i paraciència
 Programes de televenda 12,6 13,7
Ficció 25,0 36,4
Entreteniment 24,8 15,7
Informació 10,5 14,1
Formatius i documentals 9,6 3,4
Esports 0,2 0,3
Programes de serveis A
0,1 0,1
Total 100,0
A
El temps dedicat a la programació de serveis no s’esgota amb la tipologia corresponent: la
informació meteorològica, per exemple, també forma part, com a secció, dels programes Arucitys i
8 al dia.
194
Aquest programa va finalitzar les seves emissions el 19 de juliol de 2014.

161
Els programes vertebradors de la graella de l’any 2015 són l’espai d’entreteniment
Arucitys i l’informatiu 8 al dia, als quals s’afegeix, a partir del darrer trimestre, el
magazín d’entreteniment Trencadís. Aquest últim inicia les seves emissions el 31
d’agost en la franja de sobretaula i les seves tres hores de durada suposen la
reducció del temps dels programes precedent (Arucitys) i posterior (8 al dia).
L’estrena d’Encantats, un concurs musical que s’emet fins al mes de juny, i
d’El Hàmster al mes de desembre, un programa de zàping sobre l’actualitat
política, completen les novetats de 8tv en entreteniment.
Els dissabtes al migdia s’incorpora a la graella Èxit (del 29 de gener a l’1
d’agost), un espai de reportatges que mostra els projectes d’èxit que han ideat
persones emprenedores de la societat catalana.
D’altra banda, el nou programa educatiu en anglès Culture vultures s’emet
diàriament de 9 h a 9.30 h. També el 15 de maig s’estrena el programa
documental Déu n’hi dron, que ofereix imatges de llocs emblemàtics de Catalunya
enregistrades amb un dron i s’emet els divendres a la nit. L’estrena d’aquests dos
espais, juntament amb l’augment d’hores d’emissió de Rumbo al inglés,
representen un augment a la graella dels espais formatius i documentals respecte
de la temporada anterior.
En relació amb la programació de ficció, 8tv estrena noves sèries de
producció aliena com Galerías Paradise, Cazatesoros o Don Matteo. També emet
produccions de ficció amb la col·laboració de Mediaset, com Acusados i Punta
Escarlata.
Una altra novetat de la graella de programació és la retransmissió en directe
dels partits del Mundial de Clubs de futbol –Toyota Cup– que es va celebrar al Japó
del 13 al 20 de desembre, amb una cobertura extensa dels partits del Barça. Tot i
així, la programació esportiva continua tenint una presència residual a 8tv.
Finalment, a la franja de matinada s’emet programació de contingut esotèric
i desapareix la programació eròtica a la graella de 8tv.

162
Taula 10. 8tv. Graella tipus de programació. Any 2015
6.00-6.45 Rumbo al inglés
6.45-7.00 Programa d’humor
7.00-7.30 8 de 8
7.30-8.00 Programa musical
8.00-9.00 Rumbo al inglés
9.00-9.30 Culture vultures
9.30-12.30 Televenda
12.30-13.30 Programes d’humor / divulgatius / sèries
13.30-16.30 Arucitys
13.30-21.00
Programes d’humor / educatius /
Ficció
16.30-19.30 Trencadís
19.30-22.30 8 al dia 21.00-21.30 8 al dia
21.30-2.00
Ficció / Programa d’humor /
22.30-1.00 Pel·lícula / Sèrie Programa de contingut esotèric
1.00-2.00 Ficció / Entreteniment
2.00-6.00 La noche de...

163
2.3 La programació de TVE Catalunya
L’oferta programàtica de TVE Catalunya del 2015 no presenta variacions
essencials respecte de la graella de l’any anterior. Es continuen emetent els
programes de referència com El Debat de La 1, L’Informatiu, Vespre a La 2, Aquí
Parlem, Tinc una idea o La Missa, i s’introdueixen modificacions puntuals en els
programes de caràcter informatiu i alguna novetat pel que fa als programes
formatius i documentals i d’entreteniment.
La informació en català a la graella de desconnexió de TVE Catalunya s’ha
vehiculat per mitjà de l’espai L’Informatiu i el magazín informatiu Vespre a La 2.
En el primer canal, L’Informatiu s’emet diàriament a La 1 en l’edició de les 14 h i
de dilluns a divendres a les 16 h. Una de les novetats del 2015 és la incorporació
a la graella habitual de La 1 HD de l’emissió en alta definició de les dues edicions
del teleinformatiu.
Vespre a La 2, que es difon a les set del vespre de dilluns a divendres per
La 2, ha introduït en la seva tercera temporada noves seccions sobre temes socials
i culturals, que s’afegeixen a les habituals, com la crònica dels divendres sobre les
estrenes de cinema o la tertúlia d’actualitat política.
En aquest sentit, les noves seccions són les següents: “I això com es
menja”, que s’emet els dilluns i està dedicada al món de la alimentació; els
dimarts tot el programa gira al voltant d’un convidat; la secció “Memòria de la
Terra” està destinada a conèixer millor el territori i la història; “Voler és Poder”
s’adreça a la gent gran; una revista cultural; una secció sobre la premsa rosa; i,
finalment, la secció “2 Many Clips”, que informa de les novetats musicals, dels
concerts i dels festivals, i conté actuacions. Aquesta secció continua la línia de la
revista setmanal del mateix nom que s’havia incorporat durant l’estiu com a
novetat puntual a la graella de la programació.
L’oferta de programes informatius de TVE Catalunya es completa amb els
espais setmanals d’actualitat El Debat de La 1 –emès a La 1 els dijous a les
00.15h i que el 2015 ha patit tres canvis en la conducció del programa arran del
comiat de Cristina Puig, substituïda per Oriol Nolis i més tard, per Quim Barnola– i
el programa sobre informació parlamentària Aquí Parlem –emès al canal 24H els
dissabtes a les 20.30 h i els diumenges a les 19.30 h.

164
Així mateix, a la graella de TVE Catalunya hi han tingut continuïtat els
programes de tipus formatiu, divulgatiu i documental com Tinc una idea, Moments
i La Missa, emesos setmanalment a La 2. Com a novetat, s’estrena l’espai Noms
propis, que s’emet els diumenges a les 12.00 h, en format d’entrevista en
profunditat a professionals del món de la cultura, de l’esport i de la ciència, entre
d’altres.
Només durant el període d’estiu, TVE aposta per l’emissió a La 2 d’una
revista musical setmanal, 2 Many Clips. Es tracta d’un programa sobre videoclips
amb entrevistes i agenda de l’escena musical que s’emetia els dilluns a les 19.00
h.
Quant a les sèries de caire formatiu, divulgatiu i documental d’emissió
puntual, TVE Catalunya n’emet les següents:
- Els camins de la calma: sèrie documental que s’emet de manera puntual a
TVE Catalunya des del 2006. El programa té com a eix central esglésies de
Catalunya i el capítol emès el febrer de 2015 està dedicat a les esglésies de
la Vall de Boí.
- Això què és?: sèrie de quatre capítols, emesos del 28 al 31 de desembre
per La 2 a les 19.15 h, en què nens i nenes d’entre 5 i 10 anys, d’escoles
catalanes diverses, descobreixen objectes del segle XX com la màquina
d’escriure, la cinta de casset, el tocadiscos, etc.
- Animalades: sèrie documental de quatre capítols de 25 minuts de durada
dedicats a descobrir aspectes de la fauna i flora autòctones de Catalunya.
Emesa de dilluns 28 a dijous 31 de desembre a les 19.45 h.
Finalment, durant el 2015 també han tingut cabuda programes especials en

català a la graella de TVE Catalunya, com l’habitual Cavalcada dels Reis Mags, el
Debat Electoral, amb motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya, i els
documentals La memòria de la Plaça (de La Vanguardia al Sidecar); La Gauche
Divine, Dear Mr. Gehry, I’m Marc from Arenys; Cinc dies al Liceu; Després de les
aigües, i Unidesert.

165
2.4 Origen de les produccions a Televisió de Catalunya
En aquest apartat s’analitza l’origen dels programes emesos pels diferents canals
de Televisió de Catalunya (TVC) al llarg de l’any 2015.195 Les produccions es
classifiquen segons si pertanyen a un únic país productor o es tracta d’espais
produïts conjuntament per diversos països d’origen. En aquest cas, i per tal de
facilitar la interpretació de les dades, s’han agrupat en una única categoria
(produccions en col·laboració). Igualment, s’han individualitzat aquells espais que
són fruit de la col·laboració entre Catalunya i la resta de l’Estat espanyol.
Finalment, es relaciona la procedència de les emissions amb els diferents gèneres
televisius.
El 2015, dos dels quatre canals de TVC, TV3 i Esport3, han emès 24 hores
al dia, mentre que els dos restants han compartit freqüència. Així, el 33 ha emès
8h i 30 minuts diaris, i el Super3, 15 hores i mitja al dia, aproximadament.
S’ha exclòs de l’anàlisi el temps d’emissió de les retransmissions esportives,
atès que responen a un repartiment de drets d’emissió i a acords de producció del
senyal no homologables amb la resta de programes. El 2015, Televisió de
Catalunya ha difós retransmissions esportives per TV3 (el 2% del temps d’emissió
anual) i per Esport3 (el 20,3%).
2.4.1Origen de les produccions a TV3

TV3 ha dedicat un 81,5% de la programació anual a l’emissió d’espais produïts a
Catalunya (el 76,9% el 2014) i un 1%, a aquells fruit de la col·laboració entre
Catalunya i productors de la resta de l’Estat espanyol. El temps restant l’han
ocupat produccions dels EUA (7,5%), França (2,6%), la resta de l’Estat espanyol
(2,6%) i el Regne Unit (1,6%), principalment. Les produccions en col·laboració
representen l’1,8% de la programació anual, dos punts menys que el 2014, en
què eren el 3,9% del temps d’emissió de l’any.
Els programes amb origen europeu van ocupar el 91,4% del temps
d’emissió de TV3 durant el 2015 (89,3% el 2014).
195
Les dades corresponents a l’any 2015 s’han obtingut a partir d’una mostra que inclou el 51%
del temps d’emissió anual de cada canal.

166
Gràfic 1. TV3. Origen de les produccions emeses. Any 2015A
1,6% 1,2% 1,8%
2,6% 0,2%
2,6%
Catalunya
Catalunya / Resta d'Espanya
7,5%
1,0% EUA
França
Resta d'Espanya
Regne Unit
Altres països
Produccions en col·laboració
81,5%
Sense determinar
A
Orígens amb representació superior al 0,5%.
2.4.2 Origen de les produccions al 33

Al 33, les produccions amb origen a Catalunya augmenten el 2015 i assoleixen el
71,2% del temps d’emissió anual (el 2014 era el 67,5%) i les peces originàries de
la cooperació entre Catalunya i empreses audiovisuals de la resta de l’Estat
espanyol són l’1,6%. En el 28,8% restant s’hi poden trobar emissions originàries
del Regne Unit (5,5%), França (4,2%), Alemanya (3,8%) i els EUA (3,2%). Un
4% addicional correspon a programes d’altres orígens amb una presència inferior a
l’1%. El total de produccions en col·laboració ocupen un 4,3% del temps
d’emissió.
Els espais amb un origen europeu representen el 94,4% del temps
d’emissió anual (95,0% el 2014).

167
Gràfic 2. 33. Origen de les produccions emeses. Any 2015A
3,8% 3,2% 2,2%

4,0%
Catalunya
4,2% Catalunya / Resta d'Espanya

Regne Unit
4,3%
5,5% França
Altres països
1,6%
Alemanya
EUA
Sense determinar
71,2%
A
Orígens amb representació superior a l’1,0%.
2.4.3 Origen de les produccions al Super3

Respecte del 2014, les emissions d’origen europeu incrementen la seva presència
al Super3, ja que passen del 48,9% al 54,4%. Al seu torn, les peces d’origen
japonès, tot i que són el primer origen en aquest canal, han disminuït 3 punts
(20,4%). Per contra, els programes fets a Catalunya (19,8%) superen els dels EUA
i passen al segon lloc pel que fa al temps d’emissió anual, ja que augmenta la seva
presència en 3 punts percentuals. Els EUA reculen del 20,5% el 2014, al 16,2%
el 2015. A més, cal tenir en compte que les emissions sorgides de la contribució
de Catalunya i empreses originàries de la resta de l’Estat espanyol ha estat d’un
0,8%.
La resta d’orígens principals són el Regne Unit (8,8%), Islàndia (4,5%),
França (3,5%) i Alemanya (1,6%), i d’altres com el Canadà (4,4%).
Les produccions en col·laboració entre diferents orígens representen la
proporció més elevada entre els canals de TVC (el 19,2%, amb un augment de 2,7
punts respecte del 2014). Amb aquest format, França incrementa notablement la
seva presència, ja que forma part dels principals binomis de producció en

168
col·laboració: Bèlgica-França (4,1%), Alemanya-França (3%) i Canadà-França
(2,1%).
Gràfic 3. Super3. Origen de les produccions emeses. Any 2015A
3,5% 1,6% 1,6% Japó

4,4% 20,4%
Catalunya
4,5%
8,8% EUA
Regne Unit
Islàndia
16,2%
Canadà
19,8%
França
19,2% Alemanya
Altres països
A
2.4.4 Origen de les produccions a Esport3

De la mateixa manera que el 2014, i en una proporció gairebé igual, la producció
catalana continua sent la majoritària a Esport3 (56,9%). La col·laboració entre
Catalunya i les empreses de la resta de l’Estat espanyol ocupen un addicional
0,2% del temps d’emissió anual. A continuació, els orígens que aporten més temps
de producció són el Regne Unit (9,9%), els EUA (6,5%) i França (5,9%). En
conjunt, el temps d’emissió dedicat a emissions originàries d’algun país europeu
s’eleva al 87,6%, 84,8% el 2014.
Les produccions en col·laboració entre diferents països representen el
percentatge més baix dels canals de TVC, el 4,7%.

169
Gràfic 4. Esport3. Origen de les produccions emeses. Any 2015A
1,4%
1,6%
1,7% 1,1%
1,8% Catalunya
1,0%
Regne Unit
3,0%
EUA
4,5%
França
4,7% Produccions en col·laboració

Alemanya
5,9%
Canadà
56,9% Àustria
6,5% Altres països
Austràlia
Resta d'Espanya
9,9%
Polònia
Itàlia
A
2.4.5 Tipus de producció de les produccions amb origen a Catalunya a Televisió

de Catalunya
La producció amb origen a Catalunya representa unes proporcions diverses als
diferents canals de TVC: el 81,5% a TV3, el 71,2 % al 33, el 19,8% al Super3 i
el 56,9% a Esport3. Tots els canals tenen en comú, però, l’increment respecte del
2014.
La producció catalana és, essencialment, producció pròpia (incloent-hi els
programes produïts per TVC amb la col·laboració de productores externes), amb
percentatges superiors al 95% (99,5% a TV3, 95,7% al 33, 95,0% al Súper3 i
98,7% a Esport3). Als quatre canals es detecta un increment d’aquest percentatge,
essent el més destacat el del Super3, que passa d’un 85,4% el 2014, a un 95% el
2015.
Pel que fa a la producció catalana aliena, a TV3, la integren principalment
peces cinematogràfiques (38,7%); al 33, la configuren documentals (36,6%) i
peces cinematogràfiques (34,9%). Al Super3, on suposa el percentatge més alt,

170
són íntegrament sèries d’animació. A l’últim, a Esport3, la producció aliena està
formada principalment per documentals (82,8%).
Taula 11. TVC. Proporció d’emissió de producció pròpia sobre el total de producció amb origen a
Catalunya. Període 2014-2015 (en %)
Canal 2014 2015
TV3 98,8 99,5
33 93,6 95,7
Super3 85,4 95,0
Esport3 98,0 98,7
2.4.6 Origen de les produccions i gènere dels continguts a Televisió de Catalunya

En aquest apartat es posen en relació les dades referides a l’origen dels espais
emesos pels canals de TVC al llarg del 2015, amb les tipologies de programes.
S’hi analitzen un canal generalista i tres canals temàtics. El tipus de contingut es
correspon a la naturalesa del canal. Al canal cultural 33 hi predominen els
documentals i divulgatius. Al Super3, el canal infantil de TVC, ho fan els
programes dedicats al seu públic objectiu, amb sèries d’animació i clubs infantils.
El canal esportiu Esport3 concentra els programes d’aquesta temàtica, així com
documentals. Finalment, els continguts del canal generalista TV3 es diversifiquen
en un gran ventall de tipologies de programes.
Cal destacar, però, que tots quatre canals comparteixen un aspecte en comú
i és que Catalunya és l’origen que aplega més varietat de tipologies, mentre que la
resta de procedències centra la seva oferta en programes de ficció i documentals.
2.4.6.1 El gènere de les produccions a TV3

La producció catalana a TV3 es diversifica en més gèneres televisius que la d’altres
orígens. Concretament, el 48,8% dels programes amb origen a Catalunya van ser
continguts informatius i un 33,7%, d’entreteniment. Tot seguit es troben els
programes de ficció (9,0%), els formatius i documentals (5,7%) i els esports
(1,5%). TV3 ofereix altres tipologies de programes amb origen català, com espais
religiosos i de serveis. En relació amb els programes sorgits de la col·laboració
entre Catalunya i la resta de l’Estat, hi predominen els continguts de ficció (80%) i
l’entreteniment (15,4%).

171
Quant a la resta d’orígens, la ficció concentra gairebé tot el temps d’emissió
de les produccions de la resta de l’Estat espanyol (99,8%), dels EUA (96,5%), de
França (84,2%) i, tot i que menys, del Regne Unit (65,3%). Els programes
formatius i documentals representen un terç dels espais originaris del Regne Unit i
una sisena part dels de França.
Gràfic 5. TV3. Tipologia de programes emesos segons l’origen de la producció. Any 2015 A (en %)
100% 0,3 1,0 0,2 1,6
1,5 4,6 2,9
90% 14,9
15,4
80% 33,1
48,8
70%
60%
50% 96,5 99,8

5,7
40% 80,0 84,2
65,3
30%
33,7
20%
10%
9,0
0%
Catalunya Catalunya / EUA França Resta d'Espanya Regne Unit
Resta d'Espanya
Ficció Entreteniment Formatius i documentals
Informació Esports Programes de serveis
Religiosos Altres programes
A
Orígens amb representació superior al 0,5%. Ordenats de més temps d’emissió anual a menys,
excepte Catalunya/Resta d’Espanya.
2.4.6.2 El gènere de les produccions al 33

Els programes formatius i documentals són majoritaris al canal 33 en temps
d’emissió en orígens com els EUA (97,7%), França (93,5%), Alemanya (93,3%) i
el Regne Unit (83,5%).
Per contra, amb referència a les produccions catalanes, l’entreteniment és
predominant (51,9%), inclosa la programació musical. A continuació, els
programes formatius i documentals, la informació i la ficció ocupen un 24,4%, un
13,1% i un 9,7%, respectivament. Quant a les produccions sorgides de la
col·laboració de Catalunya amb la resta de l’Estat espanyol, les tipologies
predominants són gairebé les mateixes que per a Catalunya però en varien les

172
proporcions. Els programes formatius i documentals superen el 50%, la ficció
suposa un 27,1% i l’entreteniment, un 21,9%.
Gràfic 6. 33. Tipologia de programes emesos segons l’origen de la producció. Any 2015 A (en %)
100% 3,8 3,7 1,8
8,5
13,1
90%
80%
24,4 51,0
70%
60%
50% 83,5 93,5 93,3 97,7

40% 21,9
51,9
30%
20%
27,1
10%
9,7 1,9
7,9 0,5
0% 0,7 3,0
Catalunya Catalunya / Regne Unit França Alemanya EUA
Resta d'Espanya
Ficció Entreteniment Formatius i documentals

Informació Programes de serveis Altres programes
A
Orígens amb representació superior al 0,5%. Ordenats de més temps d’emissió anual a menys,
excepte Catalunya/Resta d’Espanya.
2.4.6.3 El gènere de les produccions al Super3

L’enfocament de la programació del Super3 en sèries de ficció adreçades a infants
explica que la ficció sigui l’únic gènere televisiu per a tots els orígens principals de
producció, excepte per a Catalunya. A les peces catalanes, tot i que la ficció també
ocupa la majoria del temps d’emissió (el 58%), hi apareixen altres gèneres, com
l’entreteniment (33%, que es correspon, principalment, a les peces de continuïtat
inserides en els clubs infantils), la informació (5,5%) i els formatius i documentals
(3,6%).

173
Gràfic 7. Super3. Tipologia de programes emesos segons l’origen de la producció. Any 2015A
(en %)
100%
5,5
3,6
90%
80%
33,0
70%
60%
50% 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
40%
30% 58,0
20%
10%
0%
Japó Catalunya EUA Regne Unit Islàndia Canadà França Alemanya
Ficció Entreteniment Formatius i documentals Informació
A
Orígens amb representació superior a l’1,0%. Ordenats de més temps d’emissió anual a menys.
2.4.6.4 El gènere de les produccions a Esport3

Els programes d’actualitat esportiva són la tipologia principal de la producció
catalana a Esport3 (tot i l’exclusió del còmput de les retransmissions) i representen
el 73,2% del total del temps. Les emissions catalanes també es troben entre
l’entreteniment (14,4%), els altres informatius (6,9%) i els formatius i
documentals (5,5%).
A la resta d’orígens, la categoria dominant són els formatius i documentals,
excepte a Àustria (on l’actualitat esportiva significa el 75,3% del temps),
procedència de magazins d’actualitat automobilística emesos per Esport3.

174
Gràfic 8. Esport3. Tipologia de programes emesos segons l’origen de la producció. Any 2015 A
(en %)
100% 1,5
14,4
90%
24,7
5,5
80%
6,9
70%
60% 78,5
89,5
50% 94,8 98,3 100,0 100,0 100,0 100,0
40%
73,2 75,3
30%
20%
10% 21,5
4,5
5,9 3,7
0% 1,7
Catalunya Regne EUA França Alemanya Canadà Àustria Resta Polònia Itàlia
Unit d'Espanya
Actualitat esportiva Altres informatius Formatius i documentals Entreteniment
A
2.5 Origen de les produccions a 8tv

En l’apartat s’analitza l’origen de la programació de 8tv al llarg de l’any 2015 196 i
dels gèneres televisius emesos. La producció catalana és majoritària, amb un
44,8% del temps d’emissió i un 0,1% afegit d’espais sorgits de la col·laboració
entre Catalunya i la resta de l’Estat espanyol. A continuació, s’hi troben les peces
sorgides de la resta de l’Estat espanyol, que creixen d’un 1,5% el 2014 a un
13,2% el 2015. En tercera posició se situa la producció dels EUA (12,4%),
seguides de la del Canadà (6,3%), Itàlia (6%) i el Regne Unit (4,8%). En conjunt,
els programes originaris d’Europa assoleixen el 80,2% del temps d’emissió anual
del canal (el 2014 va ser el 68,1%). Les produccions en col·laboració representen
el 9,9% del temps d’emissió anual.
196
Les dades de l’any 2015 s’han obtingut a partir d’una mostra del temps d’emissió anual de 8tv,
que representa el 51% del total.

175
Gràfic 9. 8tv. Origen de les produccions emeses. Any 2015
4,8% 2,5%
6,0%
Catalunya
6,3% Resta d'Espanya
44,8% EUA
9,9%
Canadà
Itàlia
Regne Unit
Altres països
12,4%
13,2%
A
2.5.1Tipus de producció de les produccions amb origen a Catalunya a 8tv

Al llarg del 2015, el 98,5% de producció catalana ha estat pròpia (s’hi inclouen
els programes realitzats amb la col·laboració de productores externes), la qual cosa
suposa un increment de 16 punts percentuals respecte del 2014.
Taula 12. 8tv. Proporció d’emissió de producció pròpia sobre el total de producció amb origen a
Catalunya. Període 2014-2015 (en %)
Canal 2014 2015
8tv 82,8 98,5
2.5.2 Origen de les produccions i gènere dels continguts a 8tv

Quant a la relació entre l’origen de la programació emesa per 8tv al llarg del 2015
i els gèneres televisius als quals correspon, els espais originaris de Catalunya són
majoritàriament continguts d’entreteniment (62,0%) i d’informació (33,4%).
Pel que fa als altres orígens, la resta de l’Estat espanyol ha proveït, sobretot,
d’espais formatius i documentals (92,6%) i el Canadà, de programes
d’entreteniment (94,3%). La resta dels orígens principals es limiten a la ficció.

176
Gràfic 10. 8tv. Tipologia de programes emesos segons l’origen de la producció. Any 2015 A (en %)
100%
7,4 5,7
90%
80%
70% 61,8
60%
50% 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

92,6 94,3
40%
3,2
30%
20% 33,3
10%
0%
Catalunya Resta EUA Canadà Itàlia Regne Unit Alemanya França
d'Espanya
Ficció
Entreteniment
Formatius i documentals
Informació
Esports
Programes de serveis
A
3. Programació radiofònica: l’oferta generalista

3.1 Característiques generals de la programació
L’apartat aborda la situació de la programació radiofònica generalista a Catalunya
durant l’any 2015. Seguint criteris d’audiència, l’anàlisi es basa en l’oferta regular
de cinc prestadors: dos d’àmbit català –Catalunya Ràdio i RAC1– i tres d’àmbit
estatal amb desconnexions per a Catalunya –SER, Onda Cero i COPE. La
informació s’estructura a partir del monitoratge de les emissions regulars realitzat
pel CAC.197
L’estabilitat de la programació emesa marca l’oferta generalista de
radiodifusió. No obstant això, es produeixen reestructuracions en algunes franges
horàries –és el cas de Catalunya Ràdio– i canvis de professionals entre mitjans o
bé entre programes d’un mateix mitjà –a Onda Cero i la COPE, per exemple.
197
D’aquest monitoratge se n’infereixen les graelles tipus, les taules comparatives de programació i
els percentatges de les tipologies de programes, per a tots els prestadors analitzats.

177
L’anàlisi per tipologia de programa mostra que els gèneres informatiu,
esportiu i d’entreteniment són els que apareixen amb més freqüència en els mitjans
estudiats. La suma dels tres se situa, en totes les emissores, per sobre de les tres
quartes parts del temps d’emissió.198
Es continua apostant per una estructura de graella basada en blocs amb
tipologies homogènies: magazins que combinen la informació i l’entreteniment al
matí (diàriament) i a la tarda (de dilluns a divendres); retransmissions i informació
esportiva a la tarda dels caps de setmana, i informació esportiva diària a la nit. La
resta de franges horàries presenten continguts més o menys diversos, que doten de
singularitat cada oferta.
Taula 13. Dilluns a divendres. Catalunya Ràdio, RAC1, SER, Onda Cero i COPE. Comparació de
la programació per franja horària i gènere. Any 2015 199
Franja
Gènere Catalunya Ràdio RAC1 SER Onda Cero COPE
horària
Matí Informació i El matí de El món a Hoy por hoy Más de uno Herrera en
entreteniment Catalunya Ràdio RAC1 COPE
Migdia Informació i Catalunya migdia 14/15 + Hora 14 + Noticias Mediodía
esports + Catalunya 100 metres La graderia mediodía+ COPE +
migdia esports Ona esportiva Esports COPE
Tarda Informació i La tribu de Versió RAC1 La ventana Julia en la La tarde
entreteniment Catalunya Ràdio Onda
Vespre-nit Informació Catalunya vespre No ho sé Hora 25 La Brújula La linterna
Nit - Esports El club de la Tu diràs El larguero Al primer El partido de
matinada mitjanit toque las 12
Taula 14. Caps de setmana. Catalunya Ràdio, RAC1, SER, Onda Cero i COPE. Comparació de la
programació per franja horària i gènere. Any 2015
Franja
Gènere Catalunya Ràdio RAC1 SER Onda Cero COPE
horària
Matí Informació i El suplement + Via Lliure A vivir que son dos Te doy mi Tira
entreteniment La primera pedra días palabra Milles
Migdia Informació Catalunya migdia 14/15 Hora 14 fin de Noticias fin Mediodía
semana de semana COPE
Tarda - Esports Tot gira / Superdiss. / Carrusel deportivo Radioestadio Tiempo
vespre La transmissió Superdium. de juego
d’en Puyal / El Barça
juga a RAC1
Nit - Esports El club de la Tu diràs Carrusel deportivo / Radioestadio Tiempo
matinada mitjanit El larguero de juego
198
La classificació de gèneres programàtics de l’apartat és la mateixa que es va utilitzar a l’Informe
sobre l’audiovisual a Catalunya 2014.
199
Les franges horàries són genèriques i, per tant, no representen exactament el mateix interval
horari en tots els casos.

178
Amb referència a l’entorn digital de la ràdio, es desenvolupen noves
aplicacions que faciliten l’accés als continguts –en directe o bé via podcast– i la
participació de les persones oients. Des del punt de vista de la programació, la
incidència creixent de les xarxes socials –tant quantitativament com
qualitativament– es tradueix en noves seccions en què s’analitzen els continguts
publicats a internet.
3.2 Prestadors d’àmbit català

3.2.1 Catalunya Ràdio
La temporada 2015-2016 s’inicia amb diverses novetats respecte de la temporada
anterior. La programació del matí és objecte de canvis diversos. Així, El matí de
Catalunya Ràdio es redueix una hora –s’emet de 6 a 12 h–, la qual cosa afecta la
durada de la secció d’humor “Els minoristes” (que concentra l’anàlisi humorística
de l’actualitat en els últims vint minuts del programa). També desapareix el
concurs musical Els optimistes.
S’introdueix a la graella el magazín La vida, on tenen cabuda temes
quotidians o d’interès general, com ara la qualitat de vida, la salut, les relacions
personals o la literatura, entre d’altres. El programa ocupa dues hores en la franja
del migdia (12-14 h).
Cal assenyalar, també, la reformulació de la franja informativa del vespre
(19-22 h), que es concreta en una primera hora dedicada als esports (Catalunya
vespre esports) i les dues següents, a la informació general (Catalunya vespre).
Aquest segon bloc dedica la primera part a repassar l’actualitat del dia i, a
continuació, inclou entrevistes i l’anàlisi de persones expertes. S’hi intercalen
seccions dedicades a temàtiques diverses, com el periodisme de dades, les
primícies tecnològiques o les efemèrides culturals.
També es constata l’ampliació de la durada d’El suplement –s’allarga fins a
les 14 h–, el desplaçament de L’ofici de viure a la tarda del dissabte i a internet el
diumenge, i el nou horari de Generació digital, que s’emet la matinada del
dissabte.
A banda, cal destacar el 30è aniversari de les retransmissions de Joaquim
Maria Puyal en català des de l’emissora pública. L’efemèride s’acompanya de

179
noves seccions durant el programa, així com de diversos homenatges i programes
especials al llarg de la temporada.
Durant el 2015 també es commemoren els 30 anys del programa musical
Tarda Tardà –des de feia alguns anys només s’emetia per internet–, que finalitza
per la mort del conductor, Jordi Tardà.
Taula 15. Catalunya Ràdio. Graella tipus. Quart trimestre 2015 200
Hora Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge
0.00 El club de la mitjanit
Generació
1.00 La finestra
La nit dels ignorants 2.0 digital
indiscreta
2.00 L’audiovisual
Els viatgers
L’ofici de
3.00 de la gran Les mil i una nits de Maria de la Pau Janer (r)
viure (r)
anaconda
4.00 A deshora A deshora
Geografia El club de la mitjanit (r) Geografia
5.00
humana humana
Paraules de
6.00 vida
Mans
Mans
7.00
El matí de Catalunya Ràdio
8.00
9.00
10.00
El suplement
11.00
12.00
La vida
13.00
Catalunya migdia
14.00
Catalunya migdia esports
15.00 L’oracle Solidaris En guàrdia!
L’ofici de
16.00
viure
La tribu de Catalunya Ràdio
17.00
Tot gira
18.00
Tot gira
19.00 Catalunya vespre esports
La
20.00
Catalunya vespre transmissió
21.00
d’en Puyal
22.00 Les mil i una nits de Maria de la Pau Janer
23.00 El club de la mitjanit
(r) redifusions
El seguiment de la programació de Catalunya Ràdio per part del CAC 201

mostra que els programes amb més presència a la graella són els informatius
200
Cal indicar, com a prevenció vàlida per a totes les graelles de programació, que els horaris
d’emissió són aproximats i responen a una graella tipus. El principal factor de distorsió horària es
deu, principalment, a la incidència dels esdeveniments esportius durant el cap de setmana.

180
(34,4%).202 A continuació se situen els espais esportius (25,7%), d’entreteniment
(19,5%), divulgatius (8,8%), culturals (3,1%), musicals (2,7%) i religiosos
(0,2%). Els altres programes (5,5%), que no s’encabeixen en cap dels gèneres
programàtics establerts, al·ludeixen a l’espai de participació La nit dels ignorants
2.0. Aquests set gèneres, que corresponen a 24 programes diferents, configuren la
programació més diversa de la mostra analitzada quant a la presència de
tipologies.
Taula 16. Catalunya Ràdio. Tipologia dels programes. Any 2015 (en %)
Gènere Percentatge
Informació 34,4
Esports 25,7
Entreteniment 19,5
Divulgatius 8,8
Culturals 3,1
Musicals 2,7
Religiosos 0,2
Total percentatge 100,0
Total nombre gèneres 7
Cal indicar que la retransmissió d’esdeveniments esportius o no durant el

cap de setmana, així com l’horari, modifica la programació de l’emissora. Pel que
fa a l’emissió de programació exclusiva a internet, al febrer s’estrena l’espai
Paisatges sonors, que ofereix sons del panorama català classificats en diferents
categories: natura, tecnologia, societat i calma.
L’Arxiu Sonor de Catalunya Ràdio –que conté documents històrics que ha
generat la ràdio pública des que es va crear– incorpora, entre d’altres, publicacions
referides al poeta Francesc Garriga i al cantautor i actor Ovidi Montllor. L’efemèride
del 75è aniversari de l’afusellament del president Lluís Companys es recull en una
col·lecció de reportatges disponibles al servei en línia Catalunya Ràdio a la carta.
A l’últim, Catalunya Ràdio posa en funcionament un sistema d’alertes per a
dispositius mòbils que, mitjançant l’aplicació de l’emissora, informa les persones
201
Es monitoritza la programació de Catalunya Ràdio emesa per la freqüència 102.8 MHz de
Barcelona, tot i que les dades són extensives a totes les freqüències que emeten el mateix producte.
202
El còmput de la informació inclou els informatius diaris, els butlletins horaris i la part
informativa d’El matí de Catalunya Ràdio, La vida, La tribu de Catalunya Ràdio i El suplement.

181
oients dels continguts més destacats (entrevistes exclusives, inici d’un programa,
disponibilitat d’àudios a la carta, etc.).
3.2.2 RAC1
La programació de RAC1 presenta alguns canvis la temporada 2015-2016, tot i
que l’estructura de la graella manté el caràcter continuista de les anteriors. El món
a RAC1 al matí i el Versió RAC1 a la tarda continuen vertebrant l’oferta de
l’emissora.
Les estrenes programàtiques es concreten en dos espais. D’una banda,
l’informatiu nocturn No ho sé (21-23 h), que pren el relleu de La nit a RAC1 i
potencia les entrevistes amb persones expertes. De l’altra, el divulgatiu sobre cuina
Amb molt de gust, que s’emet el dissabte a la tarda (15-16 h) i ofereix receptes i
informació sobre les propietats dels aliments.
La programació del cap de setmana presenta una reestructuració horària
que afecta els magazins La primera pedra i Via lliure. El primer es divideix en dues
parts: La primera pedra del cafè amb llet (6-8 h), centrat en la cultura popular i
tradicional catalana, i La primera pedra del vermut 3.0 (12-14 h), que aborda
l’actualitat a partir de la visió particular de les persones col·laboradores. En
paral·lel, el Via lliure avança l’emissió dues hores (8-12 h) i reforça els continguts
informatius en la primera franja.
Durant el primer semestre de l’any se celebra el 15è aniversari de RAC1,
que suposa l’emissió de programes especials i la participació de veus històriques
de l’emissora en diferents espais.

182
Taula 17. RAC1. Graella tipus. Quart trimestre 2015
0.00 Tu diràs
1.00 La competència (r)
Misteris Misteris
2.00 La segona hora (r)
3.00 Via lliure (r) Tot és possible (r) Via lliure (r)
4.00
Tu diràs (r)
5.00
6.00 La primera pedra del cafè
7.00 amb llet
8.00
El món a RAC1
9.00
Via lliure
10.00
11.00
12.00 La competència La primera pedra del
13.00 La segona hora vermut 3.0
14/15
14.00 100 metres
RAC1 centrat
Tot és possible Amb molt
15.00 Ultraesports
de gust
16.00
Superdis-
17.00 Versió RAC1
sabte
18.00
Superdiu-
19.00
Primer toc El Barça menge
20.00
juga a
21.00
No ho sé RAC1
22.00
23.00 Tu diràs
(r) redifusions
Segons el monitoratge de la programació de RAC1 realitzat pel CAC,203 els

continguts esportius (32,1%) i d’entreteniment (29,6%) són els que tenen més
presència a la graella. Els segueixen els informatius (26%)204 i, a més distància, els
culturals i d’esoterisme i paraciència (2,3% cadascun) i els divulgatius (0,6%). Els
altres programes (7,2%) inclouen l’espai de servei i participació Tot és possible. Es
comptabilitzen 18 programes diferents, que representen aquests sis gèneres.
La introducció del gènere cultural en el llistat de tipologies de RAC1 és
deguda a la programació de La primera pedra del cafè amb llet com un espai amb
entitat pròpia sobre cultura tradicional catalana dins la graella. L’estrena de l’espai
Amb molt de gust, per la seva banda, introdueix el gènere divulgatiu.
203
Es monitoritza la programació de RAC1 emesa per la freqüència 87.7 MHz de Barcelona, tot i
que les dades són extensives a totes les freqüències que emeten el mateix producte.
204
informativa d’El món a RAC1, Versió RAC1, Via lliure, La primera pedra del vermut 3.0 i
RAC1centrat.

183
Taula 18. RAC1. Tipologia dels programes. Any 2015 (en %)
Gènere Percentatge
Esports 32,1
Entreteniment 29,6
Informació 26,0
Culturals 2,3
Esoterisme i paraciència 2,3
Divulgatius 0,6
Cal tenir present que la durada i l’horari d’emissió del magazín RAC1centrat
és variable, atès que depèn de l’actualitat esportiva del cap de setmana. Aquest
programa recupera continguts destacats de la setmana, especialment d’El món a
RAC1 i el Versió RAC1.
En relació amb internet, l’any 2015 s’afegeix un sistema operatiu –Windows
Phone– des del qual es pot descarregar l’aplicació oficial de l’emissora, que
s’afegeix als sistemes iOs i Android. Aquesta app permet escoltar ràdio en directe i
podcasts, tenir informació sobre els programes de l’emissora, accedir a les notícies
i participar en els diferents programes.
3.3 Prestadors d’àmbit estatal amb desconnexions

3.3.1 SER
La temporada 2015-2016 manté els magazins de referència com a pilars de la
programació: Hoy por hoy al matí, La ventana a la tarda i Hora 25 a la nit. Els
canvis concerneixen bàsicament algunes estrenes i també espais que desapareixen
de la graella.
L’oferta de la SER incorpora a la temporada regular –els dissabtes al
migdia– el programa d’entreteniment Nadie sabe nada, que s’havia emès a
l’emissora durant els últims estius.
La matinada del dissabte al diumenge s’estrena el programa Sucedió una
noche, dedicat al cinema clàssic. Aquest espai substitueix Milenio 3, que
s’acomiada després de 14 temporades en antena.
També cal esmentar l’inici de les emissions del programa nocturn Oh! My
LOL durant el mes de març. Com a particularitat, cada dia presenta un títol i un
conductor diferent: La vida moderna (dilluns); Antonio Castelo domina el mundo

184
(dimarts); El nightshow, (dimecres); El Palomar (dijous); Las noches de Ortega
(divendres), i Son Estrella Galicia (dissabte).
Pel que fa a les desconnexions per a Catalunya, es consoliden els canvis
implementats la temporada passada en el marc de la celebració dels 90 anys de
Ràdio Barcelona. Els espais Espècies protegides, Què t’hi jugues! i Què vols SER?,
estrenats l’any 2014, continuen en antena.
Taula 19. SER. Graella tipus. Quart trimestre 2015

0.00
El larguero
1.00
Contigo Oh! My LOL
Oh! My LOL
dentro
2.00
Los Toros
Què vols SER? Sucedió
Punt de
3.00 una noche
llibre (r)
4.00 Tot és Espècies protegides (r) Tot és
5.00 comèdia (r) Què t’hi jugues! (r) comèdia (r)
SER Punt de
6.00
aventureros llibre
Matinal SER
7.00 La hora
La Script
Hoy por hoyA extra
8.00
9.00
A vivir que son dos díasA
10.00
11.00
Tot és
12.00
Espècies protegides comèdia Tot és
Nadie sabe comèdia
13.00
Hora Barcelona nada
14.00 Hora 14B Hora 14 fin de semanaB
15.00 La graderia
16.00
17.00 La ventana
18.00
19.00 El balcó Carrusel
Carrusel
Hora 25 deportivo
20.00 deportivo
Què t’hi jugues!
21.00
22.00
Hora 25
23.00
El larguero
A
Inclou butlletins informatius en desconnexió per a Catalunya.
B
Inclou desconnexions per a Catalunya.
(r) redifusions

185
Quant a la distribució de gèneres,205 els tres continguts que ocupen més
temps a la graella són l‘entreteniment (32,3%), la informació (30,7%)206 i els
esports (27,9%). A continuació hi apareixen la divulgació (6,6%) i la cultura
(2,6%). Aquests cinc gèneres aglutinen 24 programes diferents.
La fi de les emissions de Milenio 3 comporta la desaparició del gènere
esoterisme i paraciència de la programació de l’emissora.
Taula 20. SER. Tipologia dels programes. Any 2015 (en %)

Gènere Percentatge
Entreteniment 32,3
Informació 30,7
Esports 27,9
Divulgatius 6,6
Culturals 2,6
L’entorn digital es potencia amb una aplicació mòbil renovada que permet
consultar les notícies amb continguts multimèdia, ordenar podcasts a partir de
playlists personalitzades, programar un servei despertador que s’inicia amb
l’streaming de l’àudio en directe, accedir a informació complementària, etc. A
banda, cal destacar que el programa Oh! My LOL s’ofereix a la pàgina web i a les
aplicacions mòbils de l’emissora abans que s’emeti per les ones.
3.3.2 Onda Cero

La temporada 2015-2016 d’Onda Cero es caracteritza per la remodelació de
l’oferta matinal, arran del cessament de les emissions del magazín Herrera en la
Onda, que finalitza el mes de març i és reemplaçat pel programa Más de uno.
Aquesta temporada es recupera l’espai La cultureta, els divendres a la nit.
Es tracta d’una secció derivada de La Brújula on tenen cabuda la literatura, la
música, el cinema, les sèries i les curiositats històriques, entre altres aspectes.
205
Es monitoritza la programació de Ràdio Barcelona (SER) emesa per la freqüència 96.9 MHz de
206
informativa dels magazins Hoy por hoy, La ventana, A vivir que son dos días, Hora Barcelona, El
balcó i Tot és comèdia.

186
Quant a les desconnexions per a Catalunya, la principal novetat del 2015 fa
referència a l’ampliació del programa Ona esportiva, amb una nova edició al vespre
dedicada íntegrament al futbol (Ona esportiva vespre). Aquest espai esportiu ocupa
el lloc del programa d’entreteniment Els imperdibles, que desapareix de la graella.
Taula 21. Onda Cero. Graella tipus. Quart trimestre 2015

0.00
Radioestadio Radioestadio
Al primer toque
1.00
2.00
Nits de ràdio Nits de ràdio
3.00
4.00 Nits de ràdio
El millor de El millor de
5.00
la setmana la setmana
Gent
6.00 La ciutat (r)
viatgera (r)
7.00 En bones mans
8.00 Más de unoA
9.00 (Más de uno Catalunya, de 7.20 h a 7.30 h; i de 8.20 h a 8.30 h)
Te doy mi palabra
10.00
11.00
12.00
Gente viajera
La ciutat
13.00
Noticias mediodíaA
14.00 Noticias fin de semana
(Notícies migdia, de 14.20 h a 14.30 h)
15.00 Ona esportiva Como el perro y el gato
16.00
17.00 Julia en la Onda
18.00
19.00 Ona esportiva vespre
La Brújula
20.00
La Brúixola Radioestadio
La Brúixola Gent
21.00
viatgera
22.00 La Brújula
La Brújula La
23.00
cultureta
A
Inclou desconnexions per a Catalunya
(r) redifusions
El monitoratge de la programació d’Onda Cero realitzat pel CAC207 indica

que el gènere amb més presència a la graella és la informació (33,7%). 208 Tot
seguit se situen els esports (23%), l’entreteniment (22,4%) i la divulgació
207
Es monitoritza la programació d’Onda Cero emesa per la freqüència 93.5 MHz de Barcelona, tot
i que les dades són extensives a totes les freqüències que emeten el mateix producte.
208
informativa de Más de uno, Julia en la Onda, Te doy mi palabra, La ciutat i El millor de la
setmana.

187
(20,4%), amb percentatges similars. A l’últim, la cultura registra el 0,6% del
temps global de la graella. L’emissora emet 17 programes diferents, que
representen aquests cinc gèneres.
La programació de l’espai La cultureta suposa la inclusió de la cultura com
un dels gèneres amb presència a l’oferta de l’emissora, a diferència dels anys
anteriors.
Taula 22. Onda Cero. Tipologia dels programes. Any 2015 (en %)
Gènere Percentatge
Informació 33,7
Esports 23,0
Entreteniment 22,4
Divulgatius 20,4
Culturals 0,6
L’any 2015, Onda Cero renova el web per millorar l’accés als continguts i
adaptar-lo a tots els dispositius. A més, llança una actualització de l’aplicació per a
telèfons mòbils que permet escoltar les emissions en directe –incloses les
corresponents a totes les emissores en desconnexió–, els podcasts dels programes i
els continguts especials d’internet. També facilita eines per compartir notícies,
àudios i vídeos a les xarxes socials.
3.3.3 COPE
La principal novetat de la temporada 2015-2016 a la COPE és la incorporació de
Carlos Herrera –abans a Onda Cero– com a conductor del magazín matinal Herrera
en COPE, que pren el relleu de La mañana. El magazín La Tarde, per la seva
banda, amplia el temps dedicat a la informació política.
La programació esportiva, que continua vertebrada per l’espai diari El
partido de las 12 i pel contenidor Tiempo de juego els caps de setmana, es reforça
amb nous comentaristes procedents de la SER.
Com a oferta distintiva de l’emissora, la programació religiosa manté un pes
específic els diumenges al matí: Iglesia noticia, Església notícia, El espejo i Santa
Missa. També continua en antena La linterna de la Iglesia, els divendres a la nit.

188
Les desconnexions per a Catalunya inclouen l’estrena de l’espai Duros a quatre
pessetes, els diumenges al matí. Es tracta d’un programa de divulgació econòmica
que combina el relat d’experiències empresarials i l’anàlisi de persones expertes.
Aquesta novetat comporta la desaparició de l’edició dominical del divulgatiu Tira
Milles, sobre cultura i oci.
Taula 23. COPE. Graella tipus. Quart trimestre 2015

0.00 Tiempo de Tiempo de
El partido de las 12
1.00 juego juego
2.00
3.00
Momentos
4.00
5.00
6.00
7.00 La mañana fin de semana
8.00 Iglesia
noticia
Santa
Agropopular
Missa
9.00 Herrera en COPEA
Església
notícia
Fin de
10.00
semana
Duros a
Tira Milles
11.00 quatre
pessetes
12.00 El matí
Las Tiempo de
El matí El matí
13.00 escapadas Converses juego
de COPE
Mediodía COPEB El espejo
14.00
(notícies en desconnexió per a Catalunya, de 14.10 a 14.30h) Mediodía COPE
La tarde
15.00
Esports COPE
16.00
La tarde
17.00
18.00 La tarda
19.00
Tiempo de juego
20.00
La linterna
21.00
22.00 La linternaA
La linterna
23.00 de la
Iglesia
A
Inclou butlletins informatius en desconnexió per a Catalunya.
B
Inclou desconnexions per a Catalunya.

189
D’acord amb el seguiment de la programació dut a terme pel CAC,209 la
informació (38,7%) se situa com el gènere amb més presència a la graella.210 Els
esports (22,4%) i l’entreteniment (17,8%) ocupen el segon i el tercer lloc,
respectivament. A continuació hi apareixen els continguts divulgatius (3,9%) i
religiosos (2%). L’oferta de l’emissora es completa amb els altres programes
(15,3%), referits a l’espai de participació Momentos. Aquests cinc gèneres
contenen 22 programes diferents.
Taula 24. COPE. Tipologia dels programes. Any 2015 (en %)

Gènere Percentatge
Informació 38,7
Esports 22,4
Entreteniment 17,8
Divulgatius 3,9
Religiosos 2,0
A banda d’escoltar les emissions en directe i els podcasts, l’aplicació de

COPE per a dispositius mòbils permet veure els videoblocs dels principals
comunicadors i interactuar amb ells enviant àudios directament al programa de
referència. A banda, l’aplicació específica del contenidor esportiu Tiempo de juego
sincronitza l’àudio de la retransmissió amb la imatge de televisió.
4. Internet i les noves plataformes de distribució de continguts audiovisuals

L’evolució de l’audiovisual a la xarxa ha estat marcat per diversos aspectes l’any
2015. D’entrada, s’aguditza la necessitat de quantificar el consum televisiu no
lineal, ja que tot i que la televisió tradicional i en directe manté el lideratge com a
mitjà, les franges d’edat més joves utilitzen cada cop més el mòbil o l’ordinador per
consumir continguts audiovisuals.211 L’ús creixent de les aplicacions dels televisors
connectats, i de les segones i terceres pantalles per recuperar continguts
209
Es monitoritza la programació de COPE Barcelona emesa per la freqüència 102.0 MHz de
210
informativa dels magazins Herrera en COPE, La tarde, La mañana fin de semana, El matí i La
tarda.
211
Per a més informació vegeu el capítol IV d’aquest mateix Informe.

190
eventualment emesos per televisió fa que els prestadors requereixin mecanismes
per quantificar aquest consum per tal de poder monetitzar-lo.
Així, per exemple, als EUA, cadenes com l’HBO o la FOX al 2015 han
deixat de donar les dades d’audiència diàries per sumar-hi les persones
espectadores que miren els continguts per mitjà d’aparells enregistradors, de
sistemes de vídeo sota demanda (en endavant, VOD) i de serveis a la carta propis
de la cadena, fins a una setmana després de l’emissió lineal.
A l’Estat espanyol, i seguint aquest exemple, Kantar Media duu a terme una
primera temptativa d’aportar aquesta informació, i a partir del febrer de 2015
comença a donar als seus abonats dades d’audiències en diferit, on inclou
qualsevol tipus de visionament fet pel televisor (excloent-ne altres dispositius) en
els set dies posteriors a l’emissió. Igualment, alguns prestadors de serveis
audiovisuals faciliten informació sobre el consum audiovisual per mitjà dels webs
propis i de les aplicacions desenvolupades per a dispositius connectats, però sense
seguir encara la dinàmica nord-americana i sense cap consens pel que fa a la
mètrica de monitorització.
Des d’un altre segment del sector, Kantar Media mesura, també des del
febrer de 2015, l’audiència lineal, diferida i sota demanda del servei de televisió de
pagament de Vodafone. A més, el maig anuncia un acord amb ComsCore –una
altra de les empreses de referència en la mesura d’audiències– per comptabilitzar
el consum audiovisual fet des d’aplicacions i des d’agregadors de continguts, més
coneguts amb les sigles OTT (de l’anglès over-the-top),212 etc.
Un altre punt a destacar del 2015 és la tendència dels actors principals que
integren el sector audiovisual a orientar les seves activitats a una estratègia
multidispositiu:
1) Els prestadors incrementen la presència dels seus continguts als
televisors intel·ligents (per mitjà d’aplicacions amb el seu catàleg VOD), als mòbils
212
D’acord amb el Termcat, la sigla OTT fa referència al contingut, a l’aplicació mòbil o al servei
que es transmet per mitjà d’infraestructures de banda ampla sense que els operadors de
telecomunicacions puguin controlar-ne la distribució ni obtenir els beneficis econòmics directes que
se’n puguin derivar. Per a més informació, vegeu aquest mateix apartat de l’Informe de
l’audiovisual 2015.

191
i a les tauletes tàctils, a les consoles de joc, als dispositius tipus Chromecast213 de
Google o Apple TV i, únicament els públics, a la televisió híbrida o HbbTV –
mitjançant l’anomenat botó vermell que dóna accés a continguts addicionals dins
l’emissió lineal. Així, a l’oferta dels serveis alacarta de la CCMA o de la CRTVE que
ja estaven disponibles –amb la descàrrega prèvia de l’aplicació– als televisors de
les principals marques comercials com ara Samsung, LG, Sony, Philips, Panasonic,
etc., s’hi afegeixen, a partir del 2015, el servei Mitele de Mediaset als aparells
Samsung i l’Atresplayer d’Atresmedia als LG.
2) Els distribuïdors s’afegeixen a l’estratègia diversificada i faciliten als seus
abonats el consum multiplataforma de la seva oferta, ja sigui per mitjà del televisor
i el decodificador (set-top-box), com per les aplicacions d’SmartTV i d’altres
dispositius mòbils. Pel que fa a l’oferta, mentre que Orange i Vodafone no fan
diferència segons la pantalla, Movistar+ sí que ho fa amb Yomvi, la televisió de
pagament originàriament de Prisa214 que integra en el seu servei a partir del juliol.
3) En el mateix cas es troben els OTT, els catàlegs de VOD desenvolupen
aplicacions per donar accés a la seva oferta comercial des del televisor i fins al
mòbil. D’altra banda, i en clara sinergia amb els distribuïdors, també comencen a
integrar-se en els empaquetats que comercialitzen aquests operadors de serveis de
telecomunicacions. Netflix signa un acord amb Vodafone el setembre de 2015 per
integrar-se a la seva oferta, i Wuaki.tv fa el mateix amb Orange el novembre.
Relacionat amb aquest darrer punt s’infereix un tercer aspecte que marca el
2015, l’eclosió dels operadors OTT amb l’arribada de Netflix. Tot i que a l’Estat
espanyol ja funcionaven algunes iniciatives d’origen divers, l’entrada de l’empresa
nord-americana situa els serveis over-the-top en el mapa audiovisual.
Les principals característiques d’aquest tipus de servei són:
- Absència de xarxa de telecomunicacions pròpia per prestar el servei.
- Oferta centrada en la ficció, tant cinema com sèries;
- Diversitat de modalitat de subscripcions, amb obligatorietat de registre
previ en tots els casos;
213
Chromecast és un dispositiu que es connecta al port HDMI de la televisió i que permet
transmetre contingut multimèdia des de l’ordinador o el dispositiu mòbil fins a la televisió. En el cas
de TV3 i Catalunya Ràdio, el portal web és compatible amb determinats navegadors i dispositius i
permet l’accés a contingut a la carta.
214
Per a més informació vegeu l’apartat de prestadors estatals del capítol II d’aquest Informe.

192
- Possibilitat de controlar la reproducció;
- Accés per mitjà de la descàrrega de l’app per a televisors, mòbils i
tauletes tàctils o present de fàbrica en alguns dispositius (com per
exemple, els reproductors Blu-ray i televisors de Panasonic del 2015,
que incorporen un botó Netflix en el comandament a distància);
- Diversitat de qualitats d’emissió i, en la majoria de casos, tecnologia
multibitrate, que permet que la qualitat del vídeo s’adapti
automàticament en funció de la connexió a internet de cada persona
usuària.
Com s’ha dit, Netflix arriba a Espanya l’octubre de 2015, disponible per a
tot el territori estatal mitjançant subscripció i per als clients de Vodafone TV. El
catàleg de Netflix, segons indica l’empresa, compta amb més d’un milió d’hores de
sèries i pel·lícules, incloent-hi formats no estrenats en el circuit de televisió
convencional, així com també documentals i llargmetratges. Té més de 81 milions
d’usuaris a prop de 190 països.
Wuaki.tv és una plataforma que opera des del 2010 i compta amb un
catàleg de subscripció amb gairebé 3.000 títols de cinema, sèries i documentals
integrat per producció estatal, nord-americana i també clàssics i produccions
infantils. El 2015, Wuaki.tv ha continuat la seva expansió per Europa a Itàlia; amb
seu a Catalunya i propietat de Rakuten Group, compta amb 2,5 milions d’usuaris i
està present a 10 països.
Filmin és un altre servei de lloguer de cinema d’autor i sèries disponible a
Espanya des del 2008 i també a Mèxic a través de Filminlatino. Entre els
accionistes de Filmin hi ha empreses com El Deseo, Vértigo Films o Metropolitan
Export Film, entre d’altres. El seu catàleg inclou cinema, sèries, estrenes, clàssics,
documentals, animació, etc., i també té més de 150 títols que es poden visualitzar
215
en català.
Altres iniciatives similars són Cineclick, videoclub en línia que permet el
lloguer de pel·lícules amb una disponibilitat màxima de 48 hores; Filmotech,
215
Per més informació, vegeu el web corporatiu de Filmin.
<https://www.filmin.es/catalogo/tag/disponible-en-catala >

193
iniciativa d’EGEDA, entitat de gestió dels productors audiovisuals estatals, que
ofereix cinema i ficció espanyol i llatinoamericà; Márgenes, una plataforma
d’exhibició i distribució especialitzada en producció espanyola i iberoamericana
independent, que compta amb un catàleg de cinema d’autor i peces de
videocreació, i Mivideoclub.com, amb una oferta més limitada.
A banda dels serveis enumerats fins ara, cal tenir en compte també els
continguts VOD d’iTunes que, segons una recerca de l’Observatori Europeu de
l’Audiovisual, disposa del catàleg més ampli a Espanya (4.904 pel·lícules el
2015), de Google Play i de Yomvi que, fins que es va integrar en Movistar, es
podia contractar com a servei VOD sense vinculació amb la televisió per satèl·lit de
Prisa.216
A més, també hi ha altres plataformes que tenen una proposta comercial
que integra canals de televisió. Un exemple n’és TotalChannel, del grup Mediapro,
que ofereix televisió en directe, però també sèries, pel·lícules, esdeveniments
esportius i programació infantil. Permet vincular-hi un màxim de tres dispositius.
Amb un plantejament diferent, a principis del 2015 es posa en marxa
Yuvod, una xarxa social que permet a la persona usuària crear i personalitzar els
continguts del seu canal de televisió mitjançant una plataforma de vídeo sota
demanda. Promou la difusió de gèneres televisius diversos, inèdits en el territori
espanyol, i més enllà del cinema i de les sèries. No ofereix capítols per separat,
sinó que distribueix continguts de temporades ja finalitzades.
Així mateix, cal tenir present que alguns serveis a la carta de prestadors
d’àmbit estatal i nacional s’assimilen cada cop més al format OTT. És el cas de
Mitele de Mediaset o de Nubeox d’Atresmedia, el qual passa a integrar-se en la
plataforma genèrica Atresplayer el juliol de 2015.
El novembre Atresmedia, des d’una altra branca del sector, estrena Flooxer,
una plataforma de vídeo curt que neix amb l’objectiu de concentrar els creadors i
els continguts de vídeo amb més repercussió a les xarxes.
Dins d’aquesta diversitat s’emmarca el llançament, el maig de 2015, d’una
eina comercial anomenada Tviso, que tracta d’agregar el contingut audiovisual
216
Font: Observatori Europeu de l’Audiovisual.
<http://ec.europa.eu/newsroom/dae/document.cfm?doc_id=14346>

194
disponible via streaming a través de les diverses plataformes amb els drets
d’emissió a l’Estat espanyol, concretament de Netflix, Wuaki.tv, Yomvi, Filmin,
Atresmedia, Mitele, Google Play Movies i iTunes. Aquesta utilitat permet buscar
sèries, pel·lícules, programes de televisió, documentals, etc., amb la possibilitat de
comparar preus. També compta amb la graella de televisió en directe de gran part
dels canals de televisió disponibles a Espanya, i els vincula amb l’emissió en
directe per mitjà del web. Segons dades de la companyia, Tviso compta amb més
d’un milió d’usuaris actius que l’utilitzen i està disponible a Espanya, Alemanya i el
Regne Unit.

195
Capítol IV. El consum audiovisual a Catalunya
1. Presentació
En aquest capítol es presenten dades sobre la penetració, el consum, el perfil de
les persones usuàries i les audiències dels mitjans de comunicació durant el 2015
a Catalunya. A grans trets, es destaca la preeminència de la televisió convencional,
malgrat l’increment d’ús d’altres pantalles, que en alguns casos es consumeixen
alhora. Es constaten lideratges clars d’audiència, que no varien excessivament
respecte de l’any anterior: TV3 encapçala el rànquing televisiu i RAC1 és la que té
més oients de ràdio. Augmenta la penetració d’internet entre la població catalana,
que el 2015 és del 72,8%, i en paral·lel creix el consum de continguts
audiovisuals que s’hi fan. Entre els internautes, les activitats més comunes a la
xarxa són llegir notícies d’actualitat i visualitzar vídeos en línia.
Segons l’EGM Baròmetre Catalunya,217 la televisió continua sent el mitjà amb
més penetració entre la població catalana, amb un 87,1% el 2015. El creixement
més gran respecte de l’any anterior correspon, però, a internet, que guanya cinc
punts percentuals i es col·loca en el 72,8%.
217
Dades obtingudes a partir d’enquesta a individus de 14 anys i més a Catalunya entre febrer i
novembre de 2015. Mostra per al 2015: 34.459 (7.227 entrevistes multimèdia, 16.222
monomèdia ràdio, 3.935 monomèdia premsa, 7.074 monomèdia revistes).

197
Gràfic 1. Penetració dels mitjans de comunicació a Catalunya. Període 2014-2015A (en %)
3r. Acumulat 2015 3r. Acumulat 2014

87,1 87,7
72,8
67,7
61,9 60,6
47,3
42,1
31,5
29,9
18,8 18,5
11,0
8,5
TV Ràdio Internet Diaris en paper Suplements Revistes Publicacions

dominicals comarcals
A
A l’hora de fer-ne la lectura cal tenir en compte que es pren la periodicitat dels mitjans següents:
Diaris, ràdio (dilluns-diumenge), televisió, exterior i internet: audiència del dia anterior.
Suplements: audiència setmanal.
Revistes: audiència segons el període de publicació.
Font: EGM Baròmetre Catalunya. 3r acumulat 2015.
L’edat és un factor que determina clarament les xifres de penetració dels

diferents mitjans de comunicació. Així, per exemple, cal tenir en compte que la
població de més edat va accedir en primer terme a la televisió, després, a
l’ordinador i en un tercer estadi, al mòbil. Per contra, les franges més joves
utilitzen més el mòbil, després accedeixen a l’ordinador i, en tercer lloc, a la
televisió. Les maneres de consumir de cada grup d’edat, doncs, difereixen, fet que
és més evident en el cas de la televisió i d’internet.

198
Gràfic 2. Distribució per edats sobre l’audiència de cada mitjà a Catalunya. Any 2015 (en %)
14 a 19 20 a 24 25 a 34 35 a 44 45 a 54 55 a 64 65 i més
17,9 11,7
23,0 20,8 19,1
12,0
13,9 13,4
14,4 15,3
18,4
19,2 17,5
17,5 19,9
24,4
22,9 21,5
19,9 21,5
18,1
13,6 14,8 15,5
12,9
5,3 5,2 7,1 6,0
8,3 5,0
6,3 6,0 4,5 6,9
TV Ràdio Internet Diaris Revistes
L’equipament informàtic a la llar creix el 2015, tot i que ho fa de manera

desigual a favor dels últims dispositius. Així, mentre que la presència de l’ordinador
de sobretaula ha davallat cinc punts respecte de l’any anterior, n’augmenta la de la
tauleta tàctil i també el percentatge de televisors connectats a internet, que se
situa en l’11%.
Gràfic 3. Penetració de l’equipament informàtic de la població de Catalunya. Any 2015 (en %)
72,6
56,7
39,1
32,3
11,0
2,7
Ordinador a la Ordinador Ordinador Tauleta tàctil TV connectat Llibre

llar portàtil sobretaula a internet electrònic

199
2. El consum i l’audiència de televisió
A Catalunya el 2015 es van consumir una mitjana de gairebé 4 hores diàries de
televisió convencional, concretament 234 minuts al dia per persona. Això
representa 10 minuts menys que l’any anterior. Tal com es pot observar al gràfic,
el consum de televisió es troba en davallada des de l’any 2012, moment en què es
va arribar al punt àlgid en els últims quinze anys, amb un consum d’una mitjana
de 253 minuts diaris. Cal tenir en compte, però, que en aquesta dada que mesura
Kantar Media218 no s’hi computa el temps dedicat a mirar continguts televisius
mitjançant internet o segones pantalles, hàbit cada cop més estès, especialment
entre els joves.
Gràfic 4. Evolució del consum de minuts de televisió per persona i dia a Catalunya. Període
2000-2015
253
250
245 244
242
236 236 234
231
227
218 219
213 215 213 217
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de Kantar Media.
A Catalunya, les dues franges de màxima audiència (prime time) televisives,

les de sobretaula i nit, concentren davant de la pantalla gairebé el 60% i el 90%,
respectivament, del total de persones que veuen televisió, segons dades de l’EGM
Baròmetre Catalunya.
218
Dades de Kantar Media obtingudes entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2015 a partir
d’una mostra de 1.183 audímetres a Catalunya entre individus de 4 i més anys.

200
Gràfic 5. Consum de televisió per franges horàries a Catalunya. Any 2015 (en % sobre el total
d’espectadors)
87
59
52
23
11
Matí Sobretaula Tarda Nit Matinada

A
Les franges horàries corresponen a les hores següents:
Matí: 07.00-13.30; Sobretaula: 13.30-17.00; Tarda: 17.00-20.30; Nit: 20.30-24.30;
Matinada: 24.30-07.00
Quant a àmbit de cobertura, la televisió estatal, que disposa d’una oferta de

canals més àmplia que la d’àmbit català, és la que compta amb més seguidors a
Catalunya, un 63,1%.
Gràfic 6. Penetració de la televisió a Catalunya per àmbit de cobertura.A Any 2015 (en %)
63,1
27,8 24,8
7,6
0,5
TV àmbit TV àmbit TV temàtiques TV temàtiques TV àmbit local

estatal nacional pagament local
A
Cada àmbit de cobertura suma els canals següents:
TV àmbit estatal: La 1, La 2, Antena 3 TV, laSexta, Telecinco i Cuatro.
TV àmbit nacional: TV3, Super3/33, 3/24, Esport3 i 8tv.
TV temàtiques: principals televisions temàtiques en obert (FDF, Divinity, Energy, Boing, Neox,
Nova, 24h, Teledeporte, Boing…).

201
Les persones teleespectadores de més edat consumeixen més televisió
d’àmbit nacional i de proximitat, mentre que els joves prefereixen mirar televisió
temàtica en obert, segons l’EGM.
Gràfic 7. Penetració de la televisió a Catalunya per àmbit de cobertura A segons edat i classe
social. Any 2015 (en %)
Espectador TV
Espectador Espectador TV Espectador TV Espectador TV Espectador TV
Total Població temàtiques
Total TV àmbit estatal temàtiques àmbit nacional àmbit local
pagament
(000) (6.285) (5.476) (3.965) (1.557) (1.750) (480) (28)
EDAT
14 a 19 6,6 6,3 5,7 8,9 3,8 5,9 2,4
20 a 24 5,6 5,3 5,2 6,5 3,2 5,4 6,3
25 a 34 14,6 13,6 13,7 17,2 8,6 14,1 4,7
35 a 44 20,4 19,9 19,0 23,6 17,6 20,3 14,3
45 a 54 17,4 17,5 17,0 16,5 18,9 21,1 25,5
55 a 64 13,7 14,4 15,0 11,2 17,1 16,9 16,5

65 i més 21,7 23,0 24,3 16,2 30,7 16,3 30,3
CLASSE SOCIAL
Alta 13,2 13,6 11,5
12,3 11,1 10,5 15,8
Mitjana alta 19,2 17,8 18,2 22,3 20,4 14,0
18,8
Mitjana 45,5 48,4 50,9
46,0 46,4 46,8 44,6
Mitjana baix 22,5 22,7 15,9 16,5 23,2

20,3 21,0
2,2 1,7 1,3 1,0 0,5
Baixa 1,8 1,9
A
TV d’àmbit estatal: La 1, La 2, Antena 3 TV, laSexta, Telecinco i Cuatro.
TV d’àmbit nacional: TV3, Super3/33, 3/24, Esport3 i 8tv.

202
D’acord amb l’índex d’afinitat, la penetració de la televisió de proximitat
entre els espectadors de 45 a 54 anys i més grans de 65 anys supera la mitjana
en més de 40 punts percentuals.
Gràfic 8. Índex d’afinitatA de la televisió segons el seu grau de cobertura per edats i classe social
a Catalunya. Any 2015 (en %)
Índex afinitat total Espectador Total Espectador TV
Espectador TV Espectador TV Espectador TV Espectador TV
població a Catalunya temàtiques
TV àmbit estatal temàtiques nacional local
pagament
EDAT
14 a 19 95 87 134 58 90 37
20 a 24 94 94 117 57 97 112
25 a 34 93 93 118 59 96 32
35 a 44 98 93 116 86 100 70
45 a 54 101 98 95 109 121 147
55 a 64 105 110 81 125 120
123
65 i més 106 112 75 142 75 140
CLASSE SOCIAL
Alta 94 84 80 120 104 87

Mitjana alta 98 92 95 116 106 73
Mitjana 101 102 103 98 106 112
Mitjana baixa 104 111 112 79 82 114
Baixa 105 125 96 74 57
A
Índex d’afinitat: desviació de la penetració de cadascuna de les variables, sobre el total de la
població. Les variables amb valors per sobre de 100 tenen més afinitat.

203
Quant a la llengua, es detecta que la població de 45 anys en endavant i de
classe alta i mitjana alta segueix més la televisió en llengua catalana, mentre que
la resta de franges d’edat més jove miren més els canals de televisió en llengua
castellana.
Gràfic 9. Perfil de la persona teleespectadora per la llengua de la televisió segons edat i classe
social a Catalunya. Any 2015 (en %)
Espectador Total
TV TV en català TV en castellà
(000) (1.768) (4.785)
(5.476)
EDAT
14 a 19 6,3 3,8 6,5
20 a 24 5,3 3,3 5,5
25 a 34 13,6 8,6 14,3
35 a 44 19,9 17,6 20,0
45 a 54 17,5 19,0 17,2
55 a 64 14,4 17,0 14,1
65 i més 23,0 30,6 22,3
CLASSE SOCIAL
Alta 12,3 15,7 11,4
Mitjana alta 18,8 22,2 18,2
Mitjana 46,0 44,7 46,2
Mitjana baixa 16,0 22,1

21,0
1,3 2,0
Baixa 1,9

204
Segons l’índex d’afinitat, s’observa que la penetració dels espectadors de
més edat de televisió en català és un 33% superior al global de les persones
teleespectadores de Catalunya.
Gràfic 10. Índex d’afinitatA de la persona teleespectadora per la llengua de la televisió segons
edat i classe social a Catalunya. Any 2015 (en %)
Índex afinitat sobre
l’espectador de TV a
Catalunya TV en català TV en castellà
EDAT
14 a 19 60 103
20 a 24 62 104
25 a 34 63 105
35 a 44 88 101
45 a 54 109 98
55 a 64 118 98
65 i més 133 97
CLASSE SOCIAL
Alta 128 93
Mitjana alta 118 97
Mitjana 97 100
Mitjana baixa 76 105
Baixa 68 105
A
Índex d’afinitat: desviació de la penetració de cadascuna de les variables sobre el total de la
població. Les variables amb valors per sobre de 100, tenen més afinitat (marcades en vermell fosc).
D’acord amb les dades de Kantar Media, TV3 manté durant el 2015 el
lideratge entre l’audiència catalana amb percentatges similars als del 2014, ja que
només baixa una dècima i se situa en 12,5% de quota anual mitjana. Telecinco,
que l’any anterior empatava amb Antena 3 TV, es col·loca en segona posició tres
dècimes per davant de la seva competidora. La televisió pública espanyola repeteix
el quart lloc i la quota de pantalla, un 7,3%. Cuatro avança laSexta, amb la qual
havia anat frec a frec el 2014. La televisió privada catalana 8tv, tot i que baixa
dues dècimes, manté la setena plaça del 2014 en el rànquing de les televisions
més vistes a Catalunya.

205
Taula 1. Quota de pantallaA de les televisions a Catalunya. Període 2014-2015 (en %)
Cadenes 2014 2015
TV3 12,6 12,5
Telecinco 11,7 11,6
Antena 3 TV 11,7 11,3
La1 7,3 7,3
Cuatro 6,2 7,0
laSexta 6,3 6,6
8tv 3,5 3,3
FDF 3,0 3,1
Neox 2,6 2,6
Divinity 2,5 2,6
La 2 2,4 2,3
Nova 2,3 2,2
MegaB - 2,1
Discovery Max 2,0 2,0
Paramount Channel 1,9 2,0
Clan 1,7 1,7
Energy 1,5 1,7
Super3/33 1,6 1,5
3/24 1,3 1,5
Boing 1,2 1,3
Disney Channel 1,3 1,1
Esport3 1,2 1,1
Teledeporte 0,6 0,6
A
Quota de pantalla: percentatge d’individus que són audiència d’una cadena (en un programa o
franja) respecte del percentatge d’individus que miraven la televisió durant la durada d’aquest
programa o franja.
B
Mega (Atresmedia) inicia les seves emissions el juliol de 2015.
Si s’analitza l’audiència mensual a Catalunya, es conclou que TV3 lidera

tots els mesos de l’any, a excepció del febrer, quan empata amb Telecinco, i del
mes d’agost, quan la supera Antena 3 TV per una dècima.

206
Taula 2. Quota de pantalla de les televisions a Catalunya per mesos. Any 2015 (en %)
Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Set. Oct. Nov. Des.
TV3 12,6 12,7 12,3 12,4 12,9 13,3 11,7 11,7 12,5 13,1 13,1 12,0
Antena 3 TV 11,9 11,1 11,4 11,3 10,6 10,8 11,1 11,8 11,3 11,5 11,8 11,3
Telecinco 11,9 12,7 12,1 11,7 11,8 11,7 11,3 10,0 11,5 12,1 11,7 11,0
La1 7,9 7,6 7,5 7,6 7,7 7,4 7,0 6,7 6,5 6,9 6,8 7,3
laSexta 6,7 6,8 6,8 6,6 6,5 6,8 6,1 5,6 6,6 7,1 6,9 6,9
Cuatro 7,1 7,4 7,3 6,9 7,1 7,2 7,3 7,2 7,0 6,3 6,3 6,6
8tv 3,3 3,7 3,4 3,3 3,4 3,3 2,5 1,8 3,9 3,6 3,8 3,8
Factoría de
3,2 3,0 3,0 3,2 3,3 2,9 3,1 3,8 3,1 3,1 2,9 3,1
Ficción
Neox 2,5 2,8 2,7 2,5 2,6 2,6 2,4 2,9 2,6 2,5 2,5 2,6
Divinity 2,8 2,8 2,4 2,9 2,6 2,4 2,3 2,5 2,5 2,7 2,6 2,4
Paramount
1,9 1,8 2,0 1,9 1,8 2,0 1,9 2,1 1,9 1,9 2,1 2,2
Channel
La2 2,7 2,5 2,4 2,3 2,4 2,6 2,5 2,5 2,1 2,1 2,0 2,0
Nova 2,4 2,4 2,3 2,3 2,4 2,1 2,1 2,2 2,0 2,0 2,1 2,0
Mega 2,3 2,9 1,9 1,9 1,7 1,8
Discovery
2,1 2,1 2,1 2,3 2,2 2,1 1,9 2,3 1,9 1,8 1,9 1,8
Max
Clan 1,3 1,4 1,5 1,7 1,7 1,8 2,2 2,2 1,8 1,5 1,6 1,8
Energy 1,6 1,8 1,8 1,8 1,7 1,8 1,9 2,0 1,6 1,5 1,3 1,6
Boing 1,2 1,1 1,1 1,2 1,2 1,3 1,6 1,5 1,6 1,3 1,4 1,6
13TV 1,1 1,O 1,3 1,4 1,5 1,4 1,4 1,6 1,5 1,6 1,5 1,5
3/24 1,4 1,4 1,5 1,2 1,3 1,4 1,5 1,4 2,1 1,4 1,8 1,4
Super3/33 1,6 1,5 1,6 1,5 1,5 1,6 1,4 1,2 1,4 1,4 1,4 1,3
Esport3 1,2 1,1 1,3 1,4 1,5 1,1 0,8 0,9 1,0 0,9 1,2 1,1
Disney
1,3 1,2 1,2 1,1 0,9 1,0 1,3 1,0 1,1 1,0 1,0 1,0
Channel
24h 0,6 0,6 0,6 0,6 0,6 0,7 0,8 0,7 0,6 0,6 0,8 0,6
Teledeporte 0,3 0,4 0,4 0,5 0,9 0,7 1,2 0,8 0,6 0,5 0,3 0,4
RAC105 0,1 0,1 0,1 0,1 0,1 0,1 0,2 0,1 0,1 0,1 0,2 0,3
En els últims sis anys, TV3 ha conservat la primera posició del rànquing, tot
i que ha perdut quota de pantalla. Telecinco i Antena 3 TV es disputen la segona
plaça. En aquests anys, el primer canal de la televisió pública espanyola
experimenta una davallada de més de quatre punts i esdevé la quarta opció de
l’audiència catalana. La pugna de Cuatro i laSexta per la cinquena posició la
guanya Cuatro el 2015. 8tv manté quotes similars durant el període, al voltant del
3% de mitjana anual.

207
Gràfic 11. Evolució de la quota de pantalla de les principals televisions a Catalunya. Període
2010-2015 (en %)
16
14,8
14,1 14,3
14 13,5
12,7 12,6
12,1
12,5
12 11,2 11,7
10,9 10,9 11,6
11,8 10,6 11,7
11,3 TV3
10 10,1
10
9,3 10,5 Telecinco
Antena 3 TV
8 7,1 7,3 7,3
6,8 La 1
5,8 6,3 7,0
6 5,3 Cuatro
5,1 6,2 6,6
6,2
laSexta
5,3 5,5
4 4,6 8tv
3,3
3,3 3,2 3,4 3,5
2
2,7
0
2010 2011 2012 2013 2014 2015
Font: Elaboració pròpia partir de dades de Kantar Media.
Els dos grups privats espanyols principals, Mediaset i Atresmedia,

concentren més de la meitat de l’audiència a Catalunya, el 51,0%, segons Kantar
Media. Si s’hi agreguen les quotes mitjanes dels seus canals –Telecinco, Cuatro,
Factoría de Ficción, Boing, Divinity i Energy–, Mediaset se situa en primera posició
i, amb una quota del 27,3%, augmenta 1,2 punts respecte de l’any anterior. El
grup Atresmedia, en segon lloc, també puja, en aquest cas 0,8 punts, i la suma de
les quotes d’Antena 3 TV, laSexta, Neox, Nova i Mega el situa en el 23,7%.
Pel que fa als grups mediàtics catalans, tant la Corporació Catalana de
Mitjans Audiovisuals (CCMA) com Godó, perden seguidors i representen menys del
20% de l’audiència. La quota anual de la CCMA amb TV3, Super3/33, 3/24 i
Esport3 baixa del 16,7 al 16,5%, mentre que la del Grupo Godó amb 8tv i
RAC105 cau del 3,7 al 3,2%.
El grup públic espanyol, la Corporación de Radiotelevisión Española
(CRTVE), manté una quota de pantalla del 12,5% a Catalunya, amb La 1, La 2,
24h, Teledeporte i Clan. Finalment, a distància, el grupo Vocento i Unidad
Editorial pugen. El primer, amb Disney Channel i Paramount Channel, passa del
3,2 al 3,4%, i el segon, amb Discovery Max i 13tv passa del 3,0% al 3,3%.

208
Gràfic 12. Quota de pantalla dels grups televisius a Catalunya. Any 2015 (en %)
27,3
23,7
16,5
12,5
3,4 3,3 3,2
Mediaset Atresmedia CCMA RTVE Grupo Unidad Grupo Godó

Vocento Editorial
Font: elaboració pròpia a partir de dades de Kantar Media.
Dels 40 programes més vistos durant l’any 2015 a Catalunya, 28

corresponen a emissions esportives, de les quals 26 són partits de futbol, esport
que tradicionalment congrega més públic davant la pantalla. TV3 és la cadena que
col·loca més programes al rànquing, un total de 29, dels quals 9 són els més
vistos de l’any. Tot i la preeminència de l’esport, en any electoral –durant el 2015
s’han celebrat eleccions municipals, al Parlament de Catalunya i a les Corts
espanyoles– TV3, laSexta i 8tv situen programes informatius al rànquing.

209
Taula 3. Rànquing anual dels programes més vistos a Catalunya. Any 2015 (ordenats per
audiència mitjana)
AM Quota
Núm. Títol/Descripció Cadena Data Gènere
(000) (%)
01 Futbol. Lliga de Campions: Bayern Munich-Barcelona 12/05/15 Esports 1.571 46,3
02 Post Futbol. Lliga de Campions: Juventus-Barcelona 06/06/15 Esports 1.532 51,0
03 Futbol. Lliga de Campions: Juventus-Barcelona 06/06/15 Esports 1.506 52,1
04 Futbol. Copa del Rei: Ath. Bilbao-Barcelona 30/05/15 Esports 1.250 41,5
05 Futbol. Lliga de Campions: Barcelona-Paris St. Germain 21/04/15 Esports 1.189 35,6
06 Futbol. Lliga de Campions: Manchester City-Barcelona 24/02/15 Esports 1.180 33,7
07 Futbol. Lliga de Campions: Barcelona-Roma 24/11/15 Esports 1.099 34,3
08 Futbol. Lliga de Campions: Barcelona-Bayern Leverkusen 29/09/15 Esports 1.055 31,9
09 Futbol. Supercopa: Barcelona-Ath. Bilbao 17/08/15 Esports 1.037 40,2
10 Motociclismo Mundial Moto GP: GP Com. Valenciana 8/11/15 Esports 957 51,6
11 Eurovisión: votaciones 23/05/15 Música 945 41,8
12 Futbol. Lliga de Campions: Bate Borisov-Barcelona 20/10/15 Esports 921 28,6
13 E15: els resultats 27/09/15 Informació 902 26,6
14 Pròrroga futbol. Supercopa Europa: Barcelona-Sevilla 11/08/15 Esports 894 37,7
15 8 al dia. Cara a cara García-Margallo – Oriol Junqueras 23/09/15 Informació 892 28,2
16 Previ futbol. Lliga de Campions: Juventus-Barcelona 06/06/15 Esports 891 42,1
17 Festival Eurovisión 23/05/15 Música 880 33,5
18 Salvados. Albert y Pablo, cara a cara 18/10/15 Informació 868 25,5
19 Tricampions 07/06/15 Esports 836 28,1
20 Futbol. Lliga de Campions: Juventus-R. Madrid 05/05/15 Esports 833 24,5
21 La Copa 30/05/15 Esports 823 34,8
22 Futbol. Copa del Rey: Ath. Bilbao-Barcelona 30/05/15 Esports 809 26,9
23 Previ futbol. Copa del Rei: Ath. Bilbao-Barcelona 30/05/15 Esports 798 33,9
24 Futbol. Supercopa Europa: Barcelona-Sevilla 11/08/15 Esports 797 38,0
25 Futbol. Supercopa: Ath. Bilbao-Barcelona 14/08/15 Esports 787 34,1
26 Motociclismo mundial. Moto GP: GP Las Américas 12/04/15 Esports 769 23,7
27 El peliculón: The Karate kid 01/01/15 Cinema 759 30,4
28 Post futbol. Supercopa Europa: Barcelona-Sevilla 11/08/15 Esports 757 36,4
29 E15:els resultats 20/12/15 Informació 753 22,0
30 E15. els resultats 24/05/15 Informació 752 24,0
31 Futbol. Champions League: At. Madrid-R. Madrid 14/04/15 Esports 749 24,3
32 TN cap de setmana vespre 07/06/15 Informació 741 27,4
33 Futbol. Copa del Rei: Barcelona-Elche 08/01/15 Esports 738 23,1
34 Futbol. Champions League: Juventus-R. Madrid 05/05/15 Esports 736 21,7
36 Futbol. Champions League: Juventus-Barcelona 06/03/15 Esports 725 25,1
37 Futbol. Lliga de Campions: At. Madrid-R.Madrid 14/04/15 Esports 719 23,3
38 Futbol. Trofeu Joan Gamper: Barcelona-Roma 05/08/15 Esports 705 31,2
39 TN vespre 20/01/15 Informació 702 22,3
Font: Kantar Media.

210
Pel que fa a les audiències a escala estatal, Telecinco és líder per quart any
consecutiu a Espanya i augmenta la distància amb el seu competidor més directe,
Antena 3 TV. Contràriament al que passa a Catalunya, Kantar posiciona laSexta
per davant de Cuatro. L’agrupació de televisions autonòmiques perd quota i l’única
que és líder en el seu àmbit territorial és TV3.
Taula 4. Quota de pantalla de les televisions a Espanya. Període 2014-2015 (en %)

Cadenes 2014 2015
Telecinco 14,5 14,8
Antena 3 TV 13,6 13,4
La1 10,0 9,8
FORTA 8,0 7,5
laSexta 7,2 7,4
Cuatro 6,7 7,2
FDF 3,5 3,5
La 2 2,8 2,7
Neox 2,6 2,6
Nova 2,5 2,4
Clan 2,3 2,4
Divinity 2,1 2,3
Discovery Max 2,1 2,1
13tv 1,6 2,0
Paramount Channel 1,9 2,0
Boing 1,7 1,6
Energy 1,5 1,5
Disney Channel 1,5 1,4
MegaA - 0,9
24h 0,8 0,9
Teledeporte 0,9 0,9
A
Mega (Atresmedia) inicia les seves emissions el juliol de 2015.
Els grups als quals pertanyen els canals que encapçalen el rànquing,
Mediaset i Atresmedia, concentren el 57,8% de l’audiència espanyola. La seva
presència al conjunt de l’Estat és gairebé set punts superior a l’audiència mitjana
d’aquests dos grups mediàtics a Catalunya (51,0%).

211
Gràfic 13. Quota de pantalla dels grups televisius a Espanya. Any 2015 (en %)
31,0
26,8
16,7
7,5
4,2 3,4
Mediaset Atresmedia RTVE FORTA Unidad Editorial Grupo Vocento

Al llarg del 2015 s’han produït canvis importants a l’Estat espanyol en

l’àmbit de la televisió de pagament, amb els processos de concentració entre
Movistar TV i Canal+, Vodafone i Ono, i Orange i Jazztel, així com l’entrada,
l’octubre, de la plataforma de continguts audiovisuals en línia Netflix.219 La CNMC
registra 5.533.531 abonats a la televisió de pagament a l’Estat espanyol el 4t
trimestre del 2015.
La penetració de la televisió de pagament a Catalunya se situa entre el set i
el deu per cent, en funció de les fonts. L’EGM la situa en el 7,6% el 2015, mentre
que la CNMC n’estableix un percentatge més alt, el 10,5% per a l’any 2014.220
Els canals de pagament amb més audiència a Catalunya són, un any més, i
segons l’EGM Baròmetre, els que ofereixen sèries de ficció i pel·lícules –FOX, AXN,
Canal+, Calle13 i Canal Hollywood–, així com continguts esportius, com ara
Canal+ Liga. El 2015 ha continuat el procés en què els drets d’emissió dels grans
esdeveniments esportius (futbol, Fórmula 1, bàsquet) passen a les plataformes
televisives de pagament.
219
Vegeu més informació a l’apartat 3 del capítol II d’aquest Informe.
220
En el moment de tancar l’informe no es disposava de la xifra anual del 2015 a Catalunya.

212
Gràfic 14. Audiència de les televisions de pagament a Catalunya. Any 2015 (en milers)
FOX 520
AXN 457
CANAL+ 412
CALLE 13 401
CANAL HOLLYWOOD 360
CANAL+ LIGA 359
NAT.GEOGRAPHIC CH. 273
TNT 189
CANAL HISTORIA 189
CANAL+ SERIES 169
CANAL COCINA 135
COMEDY CENTRAL 132
VIAJAR 117
FOX LIFE 115
ODISEA 113
AXN WHITE 108
CANAL+ DCINE 105
CANAL+ FUTBOL 102
TCM 93
SYFY 90
CANAL+ ACCION 90
CANAL+ COMEDIA 87
NAT GEO WILD 84
CANAL+ DEPORTES 64
CANAL+ LIGA 2 59
AMC 56
MOVISTAR MOTO GP 53
MOVISTAR FORMULA 1 52
DISNEY JUNIOR 40
CANAL+ XTRA 35
MTV 34
DISNEY XD 32
SPORTMANIA 31
DCINE ESPAÑOL 29
NICKELODEON 27
DECASA 22
FOX NEWS 22
0 100 200 300 400 500 600
3. El consum i l’audiència de ràdio

El 2015 s’ha escoltat una mitjana de 106 minuts de ràdio al dia a Catalunya. Tot i
que encara no arriba als 116 minuts del 2012, el consum augmenta una mica
respecte del 2014, especialment quant a la ràdio generalista. Les dades d’EGM no
reflecteixen el temps que dedica l’audiència a escoltar contingut radiofònic per
altres vies, com ara la ràdio en línia en directe o sota demanda per podcast, per la
qual cosa es pot inferir que el consum de ràdio a Catalunya és superior.

213
Gràfic 15. Evolució del consum de minuts de ràdio per persona i dia a Catalunya (de dilluns a
diumenge). Període 2010-2015
111,4 116,0
110,0 110,3
106,4
103,8
54,0 55,0 54,4

52,0 50,9 50,8
49,0 48,4 53,0 46,3 49,1

48,1
5,0 4,0 4,0 3,8 3,6 3,2
3r. Acumulat 3r. Acumulat 3r. Acumulat 3r. Acumulat 3r. Acumulat 3r. Acumulat
2010 2011 2012 2013 2014 2015
Oients ràdio Oients ràdio generalista

Oients ràdio musical Oients ràdio informativa
Font: EGM Baròmetre Catalunya.
La musical és el tipus de ràdio més escoltada a Catalunya, amb un

percentatge de penetració idèntic al 2014, un 34,4%. S’incrementa lleugerament
l’audiència de la ràdio generalista, que passa del 29,1 del 2014 al 29,9% del
2015 i baixa 0,4 punts la ràdio informativa.
Gràfic 16. Penetració del mitjà ràdio per tipologia d’emissores a Catalunya (de dilluns a
diumenge). Any 2015 (en %)
61,9
34,4
29,9
3,5
Total oients ràdio Ràdio generalista Ràdio musical Ràdio informativa

214
Per franges d’edat, els joves escolten, preferentment, ràdio musical. Per
contra, els de més edat prefereixen la ràdio generalista. Només el 2,4% dels joves
entrevistats d’entre 14 i 24 anys escolten ràdio generalista, percentatge que arriba
al 25,3% en el cas de les persones de més de 65 anys.
Gràfic 17. Perfil sociodemogràfic de l’oient de ràdio global i per tipologies a Catalunya. Any 2015
(en %)
Oient ràdio Oients ràdio Oients ràdio
Total Població Oient ràdio
generalista musical informativa
(6.285) (3.890) (1.879) (2.164) (219)
14 a 19 6,6 6,0 2,4 8,8 2,3
20 a 24 5,6 5,2 2,4 7,5 2,2
25 a 34 14,6 14,8 9,8 19,3 11,6

35 a 44 20,4 22,9 20,5 26,1 28,0
45 a 54 17,4 19,2 21,4 18,1 22,5
55 a 64 13,7 13,9 18,1 10,4 15,6
65 i més 21,7 17,9 25,3 9,8 17,8
Alta 13,2 15,0 19,1 12,1 20,0

Mitjana alta 19,2 21,0 23,3 19,4 23,7
Mitjana 45,5 45,8 43,1 48,5 43,1
Mitjana baix 20,3 17,0 13,5 18,8 12,4
Baixa 1,8 1,2 1,0 1,3 0,7
Segons l’índex d’afinitat, la penetració de la ràdio informativa és un 52%

superior entre els oients de classe alta que en el global dels oients de ràdio a
Catalunya.

215
Gràfic 18. Índex d’afinitatA de l’oient de ràdio global i per tipologies a Catalunya. Any 2015
Índex afinitat sobre total
població a Catalunya Oient ràdio Oients ràdio Oients ràdio
Oient ràdio
generalista musical informativa
EDAT
14 a 19
91 36 133 35
20 a 24
93 43 134 39
25 a 34
101 67 132 80
35 a 44
112 101 128 137
45 a 54
110 123 104 129
55 a 64
102 132 76
65 i més 114
83 117 45 82
CLASSE SOCIAL
Alta 114 145 92 152
Mitjana alta 109 121 101 123
Mitjana 101 95 107 95
Mitjana baixa 84 67 93 61
Baixa 67 56 72 39
A
L’índex d’afinitat és la desviació de la penetració de cadascuna de les variables sobre el total de la
població. Les variables amb valors per sobre de 100 tenen més afinitat.
A Catalunya, els oients trien preferentment la ràdio en llengua catalana i

aquesta opció és més clara entre els radiooients més joves i els de més de 65
anys, i també entre els de classe social alta.

216
Gràfic 19. Perfil de la persona radiooient per la llengua de la ràdio segons edat i classe social a
Catalunya. Any 2015 (en %)
Oient ràdio Ràdio en català Ràdio en castellà

(000) (2.672) (1.736)
(3.890)
EDAT (% vertical)14 a 19 6,5

14 a 19 6,5 6,0 6,6 4,3
20 a 24 5,6
20 a 24 5,6 5,2 5,4 5,0
25 a 34 15,4
25 a 34 15,414,8 14,9 16,1
35 a 44 20,5
35 a 44 20,5 22,9 22,5 25,8
45 a 54 17,2
45 a 54 17,219,2 19,4 19,6
55 a 64 13,6
55 a 64 13,613,9 13,8 13,7
65 i més 21,3
17,9 17,4 15,5
65 i més 21,3
CLASSE SOCIAL (% vertical)

Alta 13,3 15,0 16,6 12,5
Alta 13,3
Mitjana alta 19,0 21,0 21,8 19,7
Mitjana alta
Mitjana 19,0 45,6 45,8 45,0 48,5
Mitjana
Mitjana baix 20,2 17,045,6 15,4 18,2
Mitjana baix
Baixa 1,9 1,2
20,2 1,2 1,1
Baixa 1,9
Pel que fa a l’audiència, RAC1 és líder de la ràdio generalista a Catalunya

per sisè any consecutiu i és, també, l’emissora que suma més oients al llarg del
2015 (+41.000). També pugen en nombre de seguidors, però en menys
proporció, Catalunya Ràdio (+23.000) i la Cadena SER (+7.000), en segona i
tercera posició, respectivament. COPE (+24.000) i Onda Cero (+3.000) també
augmenten la xifra d’oients, mentre que RNE en perd un miler.
Gràfic 20. Evolució de l’audiència acumulada de ràdio generalista a Catalunya (de dilluns a
diumenge). Període 2010-2015 (en milers)
738
638 697
636
536 569 538 572
494 506 549

459
411
421 386 394
368
361
159
162 135 156 141
154 151
144
127 147
141 135 106
109 123 117
133 107
3r. Acumulat 2010 3r. Acumulat 2011 3r. Acumulat 2012 3r. Acumulat 2013 3r. Acumulat 2014 3r. Acumulat 2015
Font: EGM Baròmetre Catalunya.

217
De dilluns a diumenge, després de les tres emissores generalistes amb més
oients a Catalunya, segueixen en el rànquing les ràdios musicals, liderades per Los
40 Principales de la Cadena SER –que el 2015 suma 70.000 oients– i les dues
emissores del Grup Flaix: Flaixbac –que en guanya 22.000– i Flaix, que manté la
xifra de seguidors de l’any anterior.
Pel que fa a la resta d’emissores, pugen, entre d’altres, Cadena Dial
(+23.000 oients), Europa FM (+20.000), Cadena 100 (+2.000), Rock FM
(+17.000) i Radio Tele Taxi (+22.000). Baixen, per exemple, RAC105 (-
17.000), M80 (-7.000) i Catalunya Informació, que, tot i que és líder de la ràdio
temàtica informativa, perd 18.000 oients durant el 2015.
Gràfic 21. Rànquing de les ràdios a Catalunya segons l’audiència. Any 2015 (en milers)
Dilluns a Dilluns a Cap de setmana
diumenge divendres
RAC1 738 RAC 1 802 RAC1 577

Catalunya Ràdio 572 Catalunya Ràdio 617 Catalunya Ràdio 459
SER 368 SER 381 SER 335
C40 290 C40 306 Flaix 273
Flaixbac 283 Flaixbac Flaixbac 260
292
Flaix 278 C40
Flaix 280 249
Dial 259 Dial
Dial 276 219
EuropaFM 232
EuropaFM 264 Rac 105 187
RAC 105 216
RAC 105 227 Rock FM 162
C100 192
C100 209 EuropaFM 152
Rock FM 161
COPE 165 C100 150
COPE 159
Radio Tele Taxi 164 COPE 143
Radio Tele Taxi 145
Onda Cero 164 M80 132
Onda Cero 144
Rock FM 161 Radio Tele Taxi 97
M80 127
Catalunya Informació Catalunya Informació 128 Onda Cero 96
119
RNE M80 125 Catalunya Informació 95
106
Máxima FM 93 RNE 110 RNE 93
Kiss FM 79 Máxima FM 104 Máxima FM 66
Radio Marca 71 Kiss FM 88 Kiss FM 57
Rne R3 42 Radio Marca 77 Radio Marca 55
Radio Olé 38 Rne R3 47 Catalunya Música 37
Catalunya Música 32 Radio Olé 43 Melodía FM 34
Melodía FM 27 Catalunya Música 30 Rne R3 31
R5tn 18 Melodía FM 24 Radio Olé 28
Ràdio Estel 14 R5tn 18 R5tn 18
Radio Clásica Rne 11 Ràdio Estel 15 Ona FM 15
Ona FM 10 Radio Clásica Rne 13 Ràdio Estel 14
Ràdio Marina 9 Ràdio Marina 8 Ràdio generalista
Ràdio Marina 9
Ràdio 4 6 Ràdio 4 7 Ràdio musical
Ona FM 9
Ràdio 4 5 Radio Clásica Rne 6 Ràdio informativa
Les dues principals ràdios generalistes es reparteixen el lideratge per

demarcacions: RAC1 és la més escoltada a les comarques de Barcelona i de
Girona, mentre que Catalunya Ràdio és la més seguida a les comarques de Lleida i
Tarragona. La pugna entre aquestes dues emissores es dóna igualment a escala
comarcal, excepte en el cas de les Terres de l’Ebre, on és líder Catalunya Ràdio
però se situa en segona posició una emissora musical, Cadena Dial. RAC1
encapçala el rànquing de les audiències al Camp de Tarragona, les comarques

218
gironines, l’àmbit metropolità i el Penedès. Catalunya Ràdio és primera a l’Alt
Pirineu i Aran, les comarques centrals, Ponent i les Terres de l’Ebre.
Taula 5. Audiència de les emissores de ràdio a Catalunya per demarcacions (de dilluns a
diumenge). Any 2015 (en milers)
Emissora Barcelona Girona Lleida Tarragona
RAC1 537 98 40 63
Catalunya Ràdio 379 74 54 66
SER 283 26 15 43
Los 40 Principales 183 49 18 40
Flaixbac 208 36 14 25
Flaix 174 35 26 42
Cadena Dial 177 18 17 48
Europa FM 169 12 14 37
RAC105 156 36 8 16
Cadena 100 152 13 18 10
Rock FM 133 11 11 17
COPE 124 11 10 15
Radio Tele Taxi 98 18 7 21
Onda Cero 121 4 6 12
M80 99 7 21
Catalunya Informació 78 16 10 14
RNE 75 10 6 15
Máxima FM 82 6 4 1
Kiss FM 74 3 2
Radio Marca 68
RNE R3 75 7 3 5
Radio Olé 38
Catalunya Música 24 4 3
Melodía FM 10 12 3 2
R5tn 12 2 1 2
Ràdio Estel 8 3 2 1
Radio Clásica 8
Ona FM 2 8
Ràdio Marina 5 4
4. El consum de continguts a internet i a les noves plataformes

La penetració d’internet entre la població catalana ha augmentat: el 2015 se situa
en el 72,8%, mentre que l’any anterior era del 67,7%, segons l’EGM. Les xifres,
però, són força diferents segons el territori i així, per exemple, entre les comarques
de l’àmbit metropolità i les de Ponent hi ha vint punts de diferència en el
percentatge de penetració.

219
Taula 6. Penetració d’internet per territori a Catalunya. Any 2015 (en %)
Agrupacions comarcals Penetració
Metropolità 76,6
Comarques gironines 72,6
Penedès 68,8
Comarques de Tarragona 68,2
Comarques centrals 63,6
Alt Pirineu i Aran 58,9
Terres de l’Ebre 57,8
Ponent 56,4
Catalunya 72,8
L’índex d’afinitat en l’ús d’internet és més elevat per a les franges d’edat
més joves, dels 14 als 34 anys. Els usuaris accedeixen a la xarxa principalment a
través del mòbil (65,4%) i mitjançant l’ordinador personal (55,4%).
Pel que fa al temps de connexió, 1 de cada 4 persones entrevistades diu
que dedica més de tres hores al dia a navegar per la xarxa.
Gràfic 22. Minuts de connexió de la persona usuària d’internet a Catalunya (dia anterior). Any
2015 (en %)
26,4
24,4
16,2
12,3
7,6 7,6
5,5
Menys de 30 31 a 60 61 a 90 91 a 120 121 a 150 151 a 180 Més temps
Internet s’usa, principalment, per comunicar-se amb altres persones,

fonamentalment per mitjà de les diverses formes de missatgeria, del correu
electrònic i de les xarxes socials, així com per buscar informació. Igualment, molts
utilitzen la xarxa per informar-se als mitjans digitals i per accedir a continguts
audiovisuals.

220
Gràfic 23. Ús de diferents serveis a internet a Catalunya. Any 2015 (en milers)
Missatgeria instantànea (WhatsApp,Messenger, etc.) 4.164,9
Cercar informació 3.270,3
Correu electrònic 3.262,8
Xarxes socials 2.720,1
Usar aplicacions (app) 2.032,3
Llegir informació d'actualitat 1.821,0
Visionar vídeos 1.246,0
Escoltar música directament a internet 749,8
Altres 739,3
Jugar a la xarxa 396,7
Visionar programes i sèries de televisió/pel·lícules 80,5
Operar amb entitats bancàries 92,5
Fer trucades telefòniques per internet (Skype, etc.) 98,9
Participar en blogs o fòrums 90,2
Escoltar/descarregar podcast 90,8
Eines de compartició d'arxius (eMule, Ares, etc.) 88,2
Comprar productes i serveis 65,0
Usar codis BIDI/QR 35,9
Cal destacar que, precisament, el consum de continguts audiovisuals a

internet ha crescut respecte de l’any anterior. Prop del 36% dels internautes afirma
que veu vídeos a la xarxa dos o tres cops a la setmana i un 12,5%, que mira
programes, sèries o pel·lícules amb la mateixa freqüència. L’ús del podcast per al
consum de programes radiofònics és encara minoritari, però la majoria dels que
diuen que el fan servir ho fan gairebé tots els dies.

221
Gràfic 24. Freqüència dels consums audiovisuals a internet a Catalunya. Any 2015 (en %)
35,9
25,3
22,1
15,6
12,5 9,9
6,0 6,5
4,7
3,6 2,7
1,4 0,8 1,3 0,7 1,5 1,4 0,6 0,7 0,9
Visionar programes i sèries Visionar vídeos Escoltar música Podcast

de TV/pel·lícules
Gairebé tots els dies 2 o 3 cops per setmana Almenys 1 un cop per setmana
Almenys un cop al mes Amb menys freqüència
Els diaris d’informació general, econòmica o esportiva són els que registren
més accessos entre els mitjans de comunicació electrònics. La televisió i la ràdio
també en registren, tot i que menys.
Gràfic 25. Accés a mitjans electrònics els últims 30 dies. Penetració sobre els usuaris d’internet a
Catalunya. Any 2015 (en %)
42,7
33,3
18,0
8,6
0,7
Un diari Contingut de Una emissora o Alguna revista Suplements

d'informació televisió cadena de ràdio
general, econòmica
o esportiva

222
En aquest apartat dedicat a internet s’hi incorporen també els usos del
telèfon mòbil, perquè, tal com es pot observar, l’smartphone s’ha convertit en una
eina per accedir a la xarxa més que no pas per parlar per telèfon, que esdevé l’ús
menys habitual de tots.
Gràfic 26. Ús de diferents serveis al mòbil a Catalunya. Any 2015 (en milers)
Navegar per internet 5.634,2
Veure pel·lícules 3.935,4
Consultar el correu electrònic 3.374,0
Veure programes i sèries de televisió 1.261,9
Entrar a les xarxes socials 836,6
Rebre missatges publicitaris 697,9
Com a GPS 353,5
Baixar logos, melodies, jocs 307,9
Participar en votacions i concursos 287,1
Enviar imatges i fotos 153,4
Utilitzar aplicacions 114,5
Jugar a la xarxa 110,5
Escoltar la ràdio 108,9
Missatgeria instantànea 106,1
Descarregar aplicacions 98,7
Escoltar música a internet 97,0
Participar en blogs o fòrums 94,5
Utilització de codis BIDI/QR 93,2
Cercar informació 91,6
Veure vídeos 86,4
Parlar per telèfon 81,8
0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6.000
L’Asociación para la Investigación de Medios de Comunicación (AIMC)

elabora cada any una enquesta extensa entre els internautes per conèixer els seus
hàbits de consum en el mitjà internet. El 2015, Navegantes en la red221 ha arribat
a la 18a edició.
Segons l’AIMC, la majoria dels internautes de Catalunya encara miren la
televisió (83,0%) i escolten la ràdio (53,1%) pels aparells convencionals. En canvi,
molts han passat de la premsa escrita a la digital (31,5% en paper i 69,1% per
221
Enquesta de l’AIMC a partir de 17.928 entrevistes voluntàries en línia a internautes de tot
l’Estat espanyol entre octubre i desembre de 2015. En aquest informe s’hi presenten les dades
corresponents a Catalunya i facilitades per l’AIMC: 2.617 participants, dels quals 1.889 són
homes, 721, dones i 7 no s’identifiquen.

223
internet). La lectura de notícies d’actualitat esdevé l’activitat principal a la xarxa pel
que fa a continguts audiovisuals.
Gràfic 27. Activitats relacionades amb l’accés a continguts audiovisuals a internet durant els
últims 30 dies a Catalunya. Any 2015 (en %)
Llegir notícies d'actualitat 90,5

Visualitzar vídeos en línia (tipus YouTube) 86,1
Escoltar música en línia (no descàrrega) 60,0
Veure emisisions de cadena de televisió en web o app 54,5
Veure películ·les/sèries en línia (no descàrrega) 46,0
Consultar informació financera 37,2
Escoltar una cadena de ràdio en web o app 35,0
Visitar pàgines web per a "adults" 32,1
Descarregar pel·lícules/sèries/documentals 31,8
Jocs en xarxa 26,6
Descarregar música 21,6
Consultar informació del trànsit 21,2
Descarregar llibres electrònics 19,8
Rebre informació/notícies amb RSS 19,5
Descarregar programes ràdio per escoltar més tard 18,5
Descarregar emissions de televisió per veure més tard 12,8
Accedir a diaris i revistes per quiosc 9,4
0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’AIMC (Navegantes en la red).
El 42,4% de les persones enquestades afirma que no li importa rebre

publicitat per internet si això li permet accedir a continguts audiovisuals gratuïts,
tot i que, al mateix temps, el 45,6% afirma no fixar-se habitualment en la
publicitat a internet.
Quant a la televisió de pagament entre els internautes, l’enquesta mostra
que el 42,0% està abonat a alguna plataforma –el 28,0% afirma estar-ho a
Movistar+– i el 4,6%, a un portal d’internet per visionar sèries, pel·lícules o canals
de televisió. El 52,6% dels internautes utilitza en el mòbil o en la tauleta tàctil
alguna aplicació relacionada amb la televisió (Mitele, Atresplayer, Zattoo...) i el
50,9% n’usa de relacionades amb la ràdio.
En relació amb la manera de simultaniejar el consum de mitjans amb l’ús
d’internet, amb freqüència o ocasionalment, el 72,3% fa servir internet mentre
mira la televisió i el 62,1%, mentre escolta la ràdio. Quan se’ls demana en què
centren l’atenció quan miren la televisió i naveguen per internet alhora, la majoria
(42,5%) diu que és capaç d’atendre els dos mitjans per igual, però, com a segona

224
opció, el 38,4% diu que atén prioritàriament la xarxa. Majoritàriament busquen
informació o llegeixen els comentaris que es fan sobre el programa que miren en
aquell moment.
Gràfic 28. Activitats que es fan a internet mentre es miren programes de televisió durant els
últims 30 dies a Catalunya. Any 2015 (en %)
Buscar informació sobre el programa 36,2
Veure comentaris sobre el programa 21,7

Buscar informació sobre un producte o marca que
va veure a televisió
18,4
Utilizar el #hashtag del programa 18,1
Fer comentaris sobre el programa 12,6

Visitar web o usar app del programa o canal de
televisió
12,2
Cap de les anteriors 39,8
NS/NC 0,6
0 10 20 30 40 50
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’AIMC (Navegantes en la red)
Quan se’ls pregunta pels últims cinc webs que han visitat, el cercador
Google se situa en primera posició. Tot seguit, els més populars són les xarxes
socials, els diaris digitals i el correu electrònic.

225
Gràfic 29. Recordatori dels últims cinc webs més visitats a Catalunya. Any 2015 (en milers)
google.es 1.086
facebook.com 814
youtube.com 338
lavanguardia.com 279
twitter.com 239
live.com(*) 232
ara.cat 225
elperiodico.com 217
uoc.edu 204
elpais.com 192
amazon.es 177
marca.com 158
vilaweb.cat 157
lacaixa.es 146
sport.es 111
loteriasyapuestas.es 109
ccma.cat 102
wikipedia.org 100
linkedin.com 99
htcmania.com 94
yahoo.es 77
ebay.es 76
0 200 400 600 800 1000 1200
(*) Inclou outlook.com/hotmail

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’AIMC (Navegantes en la red).

226

Audiovisual en Cataluña 2015 PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Audiovisual en Cataluña 2015 PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2014

Resum executiu .................................................................................................................... I

Capítol I. Legislació del sector audiovisual a Catalunya ........................................................... 1

Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015

Capítol III. L’oferta de continguts audiovisuals a Catalunya.................................................. 151

Capítol IV. El consum audiovisual a Catalunya ................................................................... 197

Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015

Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015

Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015

Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015

Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015

Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015

Amb 10 anys de perspectiva, es pot fer una avaluació de les conseqüències

Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015

Aquesta davallada es deu en gran part a dues raons. D’una banda, a

Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015

Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015

Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015

Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015

Taula 3. Inversió publicitària en televisió a Espanya. Dades globals i desagregades d’Atresmedia i

Encara en l’àmbit de la televisió, però ja no en TDT, també trobem una forta

Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015

Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015

Si prenem les emissores amb una audiència superior a 200.000 oients a

Taula 5. Distribució de freqüències de ràdio per titularitat i per zona de servei

Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015

Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015

Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015

Gràfic 1. Ús de segones pantalles als EUA

Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015

Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015

Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015

Gràfic 1. Cadena de valor tradicional al sector audiovisual

Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015

Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015

2. Serveis de comunicació audiovisual

Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015

2.1.2 Aplicació de la Directiva AVMS: concepte programa televisiu a internet

Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015

Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015

2.1.3 Dividend digital

Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015

Malgrat que Europa (amb la Comissió al capdavant) s’hagi erigit com a

Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015

Cal posar en relleu que la capacitat disponible va ser modificada

Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015

2.2.2 Concentració i adquisicions accionarials

Catalunya: Mediaset i Grupo Godó

Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015

L’operació també va ser autoritzada per la Resolució de la Sala de

Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015

Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015

Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015

Aquests compromisos s’estableixen per un període de cinc anys. Passat aquest

Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015

2.2.3 Altres aspectes relacionats amb la TDT

TDT local pública a Catalunya: reassignació d’espai radioelèctric i altres novetats

Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015

Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015

Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015

TDT local privada a Catalunya: adjudicacions d’alguns programes i altres

L’Acord 45/2015 es va aprovar per tal d’executar la Sentència de 7 de maig

Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2015