ALCOHOLISME A LA TERCERA EDAT

INFERMERIA COMUNITÀRIA II
QUART SEMESTRE 2004
GRUP T1

Ana Reyes Tapia

Anna Lozano Palay
Esteve Sánchez Morillo
Ester García Fuertes

Març 2004
ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ........................................................................................................3

2. QUÈ ÉS L’ALCOHOLISME?....................................................................................4

3. EL PROCÉS D’ENVELLIR.......................................................................................5

4. EL CONSUM D’ALCOHOL A LA TERCERA EDAT...................................................6

5. ACCIONS PREVENTIVES ......................................................................................8

6. CONCLUSIÓ I ANÀLISI PERSONAL.....................................................................10

7. BIBLIOGRAFIA......................................................................................................12

8. AGRAÏMENTS....................................................................................................... 14

9. ANNEXOS.............................................................................................................. 15

2
Introducció

Freqüentment es parla de la gent gran com un col·lectiu al marge de la nostra societat,

però normalment es parla molt poc del tipus de desigualtat social que això comporta.
Per tant, i amb la fi de valorar el marc social dins el que es mou aquest col·lectiu,
entendrem desigualtat social com una manca de participació d’aquest col·lectiu en els
beneficis que ofereix la societat, generant-se per tant una situació d’inferioritat.

Si tenim en compte els canvis en el sistema de valors que s’han anat produint al llarg
de l’història, podrem comprovar com valors que històricament eren àmpliament
reconeguts com la religió, la llibertat, el medi natural o la igualtat, han estat substituïts
per d’altres com el lideratge, la producció, la rendibilitat, l’èxit, l’eficàcia o el progrés
tecnològic, comportant un canvi dràstic en la manera de pensar i viure. En aquesta
nova societat l’home ha esdevingut, doncs, el motor capaç de generar poder i riquesa.

La figura de l’ancià, valorada anys enrera (i actualment a les societats orientals) pels
seus consells, experiència i saviesa ha esdevingut avui un personatge passiu que ha
anat assumint una situació d’inferioritat d’acord amb els següents valors: a) la
importància dels factors productius en la nostra societat i la seva relació amb la
jubilació: el canvi en els costums laborals que arriba amb la jubilació té les seves
conseqüències; per tant, l’adaptació és difícil perquè la vida i els valors estan orientats
al voltant del treball i l’activitat, i les relacions socials disminueixen; b) el descens en el
nivell d’ingressos de l’individu relacionats també amb la jubilació; i c) el nivell educatiu
del col·lectiu de la gent gran relacionat amb el constant progrés científic, tecnològic i
digital.

Els problemes creats per una població en procés d’envelliment al conjunt de la societat
afecten també negativament la salut i la qualitat de vida de la gent gran: a l’apartar-se
de la funció productiva, l’ancià es troba en la necessitat d’assentar la seva vàlua
personal i autoestima. A aquest fet s’hi afegeix el descens en el nivell d’ingressos i una
possibilitat cada cop més escassa de compensar aquesta pèrdua. Dins d’aquestes
limitacions, hi hem d’afegir també la limitació física i psicològica que comporta el
procés d’envellir i la limitació d’adaptació de l’organisme al medi. [1,2]

3
Què és l’alcoholisme?

L’alcoholisme, també conegut com a síndrome de dependència alcohòlica i definit pel

DSM-IV-TR [3] com l’abús i la dependència de l’alcohol, es un trastorn caracteritzat per
una sèrie de símptomes que indiquen que l’individu segueix consumint alcohol malgrat
l’aparició de problemes importants relacionats amb la seva ingesta. Aquest patró
comporta una sèrie d’elements: a) dependència física i síndrome d’abstinència,
manifestat per símptomes com trastorns de l’humor, vòmits, suors, tremolors i/o
ansietat, els quals s’eviten mitjançant el consum novament de l’alcohol; b) augment de
la tolerància als efectes de l’alcohol; i c) ingestió compulsiva i “necessitat irresistible”
de beure.

Actualment els criteris clàssics per valorar el consum excessiu d’alcohol en funció del
risc que representa per a la salut són molt variables i difereixen en homes i dones. Es
considera un factor de risc alt el consum de >400 gr./setmana en homes i
>280gr./semana en dones [4]. Per fer-nos una idea del que comporta aquest consum,
hem de valorar que 1 Unitat de Beguda Estàndard (UBE) conté, de mitjana, 10 gr.
d’alcohol (entenem per 1 UBE una copa de vi o cava, una cervesa o un cigaló). [5]

Amb tot, cal dir que els símptomes i els efectes de l’alcohol depenen de diversos
factors com les tradicions culturals, l’edat, el pes (afecta molt més a persones amb
menor massa corporal), el sexe (per factors fisiològics, la tolerància femenina és
menor que la masculina), la quantitat i rapidesa de la seva ingesta, la ingesta
simultània de menjar (l’estómac ple dificulta la intoxicació) o la seva combinació amb
begudes carbòniques o calentes que acceleren la intoxicació.

Apart de la seva dependència física, l’abús de l’alcohol crea una intensa dependència
psicològica, podent provocar pèrdua de memòria, demència o dificultats cognitives. A
nivell orgànic, el seu consum està relacionat amb diversos problemes de salut com les
gastritis, úlceres gastroduodenals, cirrosi hepàtica o cardiopaties. [6]

Òbviament, i tal i com ja hem esmentat, és difícil establir un patró comú del que ha de
ésser un consum responsable ja que no hi ha una quantitat per sota de la qual no hi
hagi risc; per tant, en aquest sentit són molt importants les campanyes de prevenció
des de l’atenció primària per poder detectar a temps conductes de risc en totes les
edats i prendre les mesures corresponents.

4
El consum d’alcohol a la tercera edat

Les persones majors de 65 anys continuen sent el grup que menys alcohol consumeix.
Tot i així, en els darrers anys s’ha observat que l’abús i la dependència a l’alcohol en
aquest sector de la població ha augmentat.

Tot i que a Espanya no hi ha dades oficials, a les XXVII Jornades Nacionals de

Socidrogalcohol, celebrades a Madrid l’any 2000, es va estimar que fins a un 40% de
la població anciana espanyola és bevedora moderada i un 10% podria tenir problemes
o riscos relacionats amb el seu consum excessiu. [7]

El patró de consum d’alcohol d’aquest col·lectiu és diferent al dels joves, ja que

acostumen a beure diàriament i en quantitats menors, però amb conseqüències més
greus sobre els òrgans i el sistema nerviós. Molts d’ells han estat durant molts anys
consumint alcohol de forma regular, i el seu consum es veu augmentat quan arriben a
la vellesa degut a un canvi en l’estil de vida.

La detecció, a més, és difícil ja que els problemes amb la beguda es poden confondre
amb d’altres problemes de salut i la majoria de les persones afectades viuen soles.

Factors psicosocials
La jubilació suposa un gran canvi. Aquestes persones, que han relacionat les estones
d’oci amb el consum d’alcohol mentre estaven en actiu, un cop retirats es troben amb
molt de temps lliure i conseqüentment, pot haver un augment en el seu consum.

La pobresa és un altre factor molt important que influeix en el consum d’alcohol, i a

Espanya, ja ha estat posada en relleu moltes vegades la precarietat econòmica en la
qual es troben molts ancians, amb aproximadament un 80% de les pensions inferiors a
450 euros. [8]

Altres factors psicosocials que poden fer augmentar el consum d’alcohol entre la gent
gran són la sensació de solitud, la inactivitat, l’aïllament i la pèrdua d’éssers estimats.
Això queda reflectit en el fet que el percentatge de gent gran bevedora és superior a
les residències de la tercera edat que a la comunitat.

5
Factors biològics
Cal destacar també els factors biològics relacionats amb l’envelliment i que influeixen
sobre l’efecte de l’alcohol. A mesura que passen els anys, el percentatge de teixit gras
augmenta i l’eficàcia dels enzims hepàtics responsables de la desintoxicació
disminueix. Això provoca que l’alcohol es distribueixi amb una amplitud major i que
trigui més en eliminar-se. Per al mateix consum d’alcohol, una persona de més de 65
anys del mateix sexe i pes presenta una taxa d’alcoholèmia un 20% superior a la
d’individus de menys edat.

La tolerància a l’alcohol també es veu disminuïda perquè les neurones es fan més
sensibles als seus efectes, degut a la disminució del volum de líquids. Tot plegat, fa
augmentar-ne les complicacions.

A aquesta edat també és freqüent l’ús de fàrmacs de forma crònica. Alguns d’aquests
presenten interaccions amb l’alcohol i desaconsellen l’ús d’ambdúes substàncies
alhora.

Simptomatologia
Els signes que s’ha de tenir en compte a l’hora de determinar si una persona gran té
problemes amb la seva manera de beure són:
- Augment del consum d’alcohol de forma freqüent, negant que li suposi cap
problema.
- Incontinència urinària, anorèxia, desnutrició, marejos, astènia, molèsties digestives
inespecífiques, cefalees, acidesa estomacal, fatiga i tremolor de mans.
- Pèrdua de memòria, confusió mental, quequeig, problemes de la son, celotipia,
canvis en l’estat d’ànim, irritabilitat i pèrdua d’interès en les activitats diàries. [6, 9,
13]

6
Accions preventives

Per a tots els problemes que genera el consum de begudes alcohòliques a Catalunya
es generen dos tipus de campanyes preventives: unes que són més generals i tenen
com a objectiu disminuir el consum d’alcohol per càpita situat en 9-10
litres/habitant/any [9], i unes altres, més específiques, que van dirigides a intervenir
precoçment en collectius de risc. En aquest segon tipus d’intervenció ens centrarem,
ja que el que ens interessa és la tercera edat.

A tota Catalunya s’està difonent un programa de prevenció anomenat “beveu menys”,

que ha estat ellaborat pel Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat
de Catalunya i l’Oficina Regional Europea de la O.M.S., ja que parteix de l’estudi
internacional de la O.M.S. sobre l’Alcohol i l’Atenció Primària. Aquest programa pretén
formar als professionals sanitaris de l’Atenció Primària mitjançant un curs dut a terme
per professionals de la Xarxa d’Atenció a les Drogodependències, amb l’objectiu de
capacitar als professionals sanitaris per prevenir i detectar precoçment bevedors de
risc. Posteriorment, aquests professionals han de fer la intervenció sanitària
necessària assessorant sobre el consum d’alcohol i potenciant canvis en els
comportament de risc. A més, això serveix per identificar pacients dependents
d’alcohol i fer, si és possible, un abordatge des de l’atenció primària o sinó derivar-los
a un centre hospitalari per fer el tractament adequat.

El programa “beveu menys” fa dos anys que s’està difonent als professionals de
l’Atenció Primària de tota Catalunya i l’objectiu del Pla de Salut de Catalunya [9] és
que al 2005, el 90% de les Àrees Bàsiques de Salut estigui implantat i que cada 2
anys es realitzi un cribatge a persones 16 anys, amb especial importància als grups
més susceptibles, com són els joves i els adults per tal de prevenir els problemes de
l’alcohol anomenats anteriorment [5]

D’altra banda, la política sanitària en relació a l’envelliment per a l’any 2010 s’orienta
cap a mantenir el màxim nivell d’autonomia i la permanència en l’entorn familiar i
social. Per aquesta raó, el Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat
de Catalunya ha elaborat un document anomenat “millorem l’atenció sanitària a les
persones grans” que es duu a terme a les àrees bàsiques de salut, però que no té
cap activitat adreçada a prevenir o reduir el consum d’alcohol. [10]

7
A nivell espanyol, el Ministeri de l’Interior ha creat una Delegació del Govern para el
Plan Nacional sobre Drogas que té com a finalitat coordinar i potenciar polítiques
d’intervenció, en aquest cas preventives, que es duran a terme en les administracions
públiques i entitats socials d’Espanya. A nivell de prevenció de drogodependències,
s’han fet 9 campanyes publicitàries preventives en 8 anys (1996-2003), de les quals
cap està exclusivament dedicada a l’alcohol, sinó a les drogues en general i totes
estan dirigides a joves. [6]

A nivell europeu, l’oficina Regional de l’O.M.S. per Europa juga un paper molt
important a l’hora d’establir i coordinar una política eficaç sobre l’alcohol entre tots els
membres d’Europa.

L’any 1995 es va fer celebrar a Paris la European Conference on Health, Society and
Alcohol, acceptant-se la Carta Europea sobre l’Alcohol [11]. En aquest document
s’estableixen 5 principis ètics i 10 estratègies per prevenir l’ús d’alcohol i els problemes
que se’n deriven. Aquesta carta ha estat la base per desenvolupar el PEAA (Programa
Europeu d’ Actuació sobre l’Alcohol) durant el període 2000-2005, que té com a
objectiu prevenir i reduir el perill que representa l’alcohol per a la salut. (nº 12)

El PEAA estableix els resultats que s’haurien d’aconseguir a finals de 2005, la manera
com aconseguir-los per tal que les estratègies plantejades a la Carta d’Europa no
siguin violades. Posteriorment cada membre, entre d’ells Espanya, ha de determinar
quines accions es poden aplicar al país per tal de solucionar els problemes d’alcohol.

El proppassat 20 de gener de 2004, el Comitè Executiu de l’O.M.S. va presentar

l’esborrany d’una resolució, en la que es prioritzen el tema de l’alcohol per primer cop
en 20 anys, en el context de la promoció de la salut i estils de vida saludables. Aquest
esborrany ha de ser aprovat en la Assemblea Mundial de la Salut, ja que és l’òrgan
decisiu de l’O.M.S encarregat de determinar les polítiques de la organització. Està
previst que sigui a la reunió anual de l’O.M.S, que es convoca el proper mes de maig i
és on es reuneixen els representants de tots els Estats Membres.

8
Conclusió i anàlisi personal

L’envelliment, a més de representar un conjunt de canvis morfològics i funcionals en

les persones, comporta una sèrie de conseqüències: una major fragilitat física i
psicològica, una disminució de l’autonomia i un augment de les necessitats i de la
demanda de serveis sanitaris o socio-sanitaris.

Dins aquesta problemàtica, podem dir que la presència de problemes d’alcohol a la

gent gran és un dels indicadors de risc més freqüents en el seu abús i negligència.
L’alcohol és la droga més prevalent en aquest col·lectiu ja que, en molts casos,
patologies com els trastorns d’ansietat, la depressió o sentiments d’aïllament i solitud
aboquen la gent gran a trobar un mitjà fàcil per alleujar el seu ànim. Si a més tenim en
compte que la gent gran no té cap limitació legal (la llei estableix una edat mínima però
no màxima), social ni laboral (el fet de la jubilació i l’apartament de la vida laboral),
molts cops l’ancià es troba immers en un procés patològic que pot generar, si no es
tracta, greus conseqüències per a la seva salut física i mental (ja de per sí molt més
deficitàries).

La piràmide de població de la societat espanyola mostra un augment considerable de

persones grans, juntament amb una escassa natalitat. Això suposa un perill per a
l’economia, ja que gran part de la societat és inactiva, i es preveu que vagi en
augment. Per aquest motiu, la política sanitària pel que fa a prevenció, s’adreça a gent
jove perquè aquests no esdevinguin també rendistes per problemes de salut.
Actualment, cada quatre persones actives mantenen un pensionista i està calculat que
al 2050 hi hagi dues persones en actiu per cada rendista.

Des del punt de vista sanitari, s’ha demostrat que dirigir les intervencions cap a la
prevenció és més rentable que no fer-ho cap al tractament de patologies.

A Europa s’està desenvolupant el Pla Europeu d’Actuació sobre l’Alcohol, basat en

recomanacions de l’O.M.S., i que té com a objectiu prevenir i reduir el perill que
representa l’alcohol per a la salut.

A Catalunya existeix un pla de prevenció que actualment s’està implantant, anomenat

“beveu menys”, que serveix per detectar precoçment els bevedors de risc majors de 16
anys i que es desenvoluparà en l’àmbit de l’atenció primària.

9
A Espanya hi ha el Plan Nacional Sobre Drogas, que depèn del Ministeri de l'Interior i
serveix per a concienciar tots els ciutadans espanyols, incidint en els grups de risc per
tal d’evitar un consum elevat de drogues. Hem pogut observar que les estadístiques
realitzades pel Observatorio Español Sobre Drogas només tenen en compte la
població de 16 a 64 anys, sense que es mostrin xifres de persones a partir d’aquesta
edat.

Encara que a Espanya no existeixen xifres oficials sobre la prevalença del consum
abusiu d’alcohol per part de la gent gran, els experts el consideren un problema de
greu rellevància ja que recents estudis apunten a un augment considerable d’aquest
consum, amb uns efectes especialment nocius sobre l’organisme de la gent gran (que
és fins a un 20% més sensible que un adult a aquesta substància). El seu consum, a
més, és de difícil detecció, ja que molts d’aquests ancians presenten una sèrie de
patologies que poden donar lloc a diagnòstics erronis.

_____________________________________________________________________

En l’elaboració del treball hem trobat dificultats per trobar informació clara i concisa.
Hem assistit a dues reunions d’Alcohòlics Anònims, i a través d’aquesta organització
esperàvem trobar dades estadístiques dels tipus de bevedors, però ens vam adonar
que no disposaven d’aquestes dades ja que la seva única tasca era proporcionar
suport psicològic als alcohòlics que s’hi adrecen.

Al Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya van

informar-nos del programa “beveu menys” però vam constatar que l’alcoholisme a la
gent gran tampoc era un fenomen estudiat. La majoria d’estudis que hem trobat al
respecte provenen de la literatura mèdica i d’organismes internacionals, i per tant no
reflecteixen la realitat de l’estat espanyol.

Trobem que el programa “beveu menys” és encertat, ja que l’atenció primària és un

recurs àmpliament utilitzat per la població de la tercera edat, i indirectament es poden
veure beneficiats per l’ampli cribatge dels bevedors de risc que se’n fa. D’aquesta
manera es reduiran els costos sanitaris ja que s’evitarà que un bevedor de risc
esdevingui alcohòlic. Creiem que aquest Pla s’hauria de posar en pràctica en d’altres
institucions com residències o casals d’avis, i concienciar a la població pel motiu abans
esmentat.

10
S’hauria de potenciar l’educació sanitària perquè la població sigui capaç de diferenciar
entre el consum adequat d’alcohol, obtenint els beneficis que se'n deriven, i l’abús de
l’alcohol evitant així la dependència alcohòlica. I sobretot parant atenció, no només en
els joves i adults, sinó també en la gent gran, un grup especialment vulnerable a
aquest problema i sovint oblidats.

11
Bibliografia

[1] Fundació Caixa de Pensions. Simposio sobre la ancianidad en el año 2000. Una
visión prospectiva. Barcelona: Fundació Caixa de Pensions; 1987.
[2] Fericgla JM. Envejecer. Una antropología de la ancianidad. Barcelona: Anthropos;
1992.
[3] López-Ibor JJ, Valdés M dir. DSM-IV-TR. Manual diagnóstico y estadístico de los
trastornos mentales. Barcelona: Masson; 2002.
[4] Gutiérrez Fraile M, Ballesteros Rodríguez J. Alcoholismo y problemas relacionados
con el alcohol. En: Rodés Teixidor J, Guardia Massó J dir. Medicina Interna.
Barcelona: Masson; 1997. p.2242-2249.
[5] Gual A, Contel M. Programa beveu menys. Barcelona: Direcció General de
Drogodependències i SIDA. Departament de Sanitat i Seguretat Social Generalitat
de Catalunya; 2001.
[6] Delegación del Gobierno para el Plan Nacional sobre Drogas. Ministerio del
Interior. Madrid, 2004. Disponible a: http://www.mir.es/pnd/
[7] Agüera L. El abuso de alcohol en la tercera edad es un problema de salud oculto.
Diario Médico 2000 Mar 13; Entorno. Disponible a:
http://www.diariomedico.com/entorno/marzo00.html
[8] Relats V. Irene Rigau reclama augmentar les pensions per envellir amb dignitat.
Avui 2003 Abr 10; Societat: 25.
[9] Direcció General de Salut Pública. Pla de Salut de Catalunya 2002-2005.
Barcelona: Departament de Sanitat i Seguretat Social Generalitat de Catalunya;
2003. Disponible a:
http://www.gencat.net/sanitat/depsan/units/sanitat/html/ca/plasalut/doc5216.html
[10] CatSalut-Servei Català de la Salut. Millorem l'atenció sanitària a les persones
grans. Pla d’actuacions prioritàries de l’atenció primària de salut per al període
2003-2005. Barcelona: Departament de Sanitat i Seguretat Social Generalitat de
Catalunya; 2003.
[11]World Health Organization. Regional Office for Europe. European Charter on
Alcohol. European Conference on Health, Society and Alcohol; 1995 Dec 12-14;
Paris. December 1995. Disponible a:
http://www.euro.who.int/document/E57528.pdf
[12] España en cifras 2003-2004. Instituto Nacional de Estadística. Disponible en:
http://www.ine.es/espcif/espcifes/espcif0304.htm
[13] O'Connell H, Chin AV, Cunningham C, Lawlor B. Alcohol use disorders in elderly
people--redefining an age old problem in old age. BMJ 2003;327(7416):664-7.
12
[14] Jiménez F, Ribera JM, Gestal JJ, Lázaro M. Salud y envejecimiento. Problemas de
la Geriatria en el año 2000. A Coruña. Real Academia de Medicina y Cirugía de
Galicia; 1999.
[15] World Health Organization Regional Comittee for Europe. European Alcohol Action
Plan 2000-2005. European Health21 Target 12: Reducing harm from alcohol,
drugs and tobacco. 48th session; 1998; Copenhagen. Disponible a:
http://www.euro.who.int/document/E67946.pdf
[16] Institute on Alcohol Abuse and Alcoholism. Alcohol Alert. U.S. Department of
Health and Human Services; 1998: 2. Disponible a:
http://www.niaaa.nih.gov/publications
[17] Institute of Alcohol Studies. WHO Targets Alcohol; Hot Topics; 2003. Disponible a:
http://www.ias.org.uk/WHO/alcohol.html
[18] Institute of Alcohol Studies. Alcohol and the Elderly. IAS Factsheet; 1999
(actualitzat 8/06/2001). Disponible a: http://www.ias.org.uk/factsheets/elderly.pdf
[19] Relats V. Irene Rigau reclama augmentar les pensions per envellir amb dignitat.
Avui 2003 Abr 10; Societat: 25.
[20] Mansilla F. Alcohol y Tercera Edad. Revista del Área de Sanidad, Consumo y
Calidad de Vida Ayuntamiento de Madrid 2002; 42:4-7.
[21] Curran S, Wattis JP. Alcohol: el manejo de su abuso. Care of the Elderly (Ed. Esp)
1997; 119-121.

13
Agraïments

- Alcohòlics Anònims (AA). Àrea 6. Oficina Central de Servicios de Barcelona.

Reunions obertes informatives de Bellvitge i Poblenou.
- Srta. Lídia Segura. Direcció General de Drogodependències i SIDA. Departament
de Sanitat i Seguretat Social. Generalitat de Catalunya.
- Sr. Joan García. Oficina Regional de la O.M.S. a Barcelona.

14