DOSSIER D’EDUCACIÓ FÍSICA

4T ESO

UNITAT 1

L A S E S S I Ó D ’ E N T R E N A M E N T:
ESCALFAMENT ESPECÍFIC I TORNADA A
LA CALMA.

LA FORÇA.
 INDEX

UNITAT 1

LA SESSIÓ D’ENTRENAMENT. L’ESCALFAMENT GENERAL I ESPECÍFIC. LA TORNADA

A LA CALMA.

1. INTRODUCCIÓ.

2. L’ESCALFAMENT.

3. TIPUS D’ESCALFAMENT. GENERAL I ESPECÍFIC.

4. CARACTERÍSTIQUES D’UN ESCALFAMENT ESPECÍFIC.

5. PAUTES PER A ELABORAR UN ESCALFAMENT ESPECÍFIC.

6. TORNADA A LA CALMA.

7. ALGUNES QÜESTIONS.

UNITAT 2

LA FORÇA

1. DELIMITACIÓ CONCEPTUAL

2. FACTORS QUE DETERMINEN LA FORÇA.

3. SISTEMA MUSCULAR. ELS MÚSCULS ESTRIATS.

4. LA CONTRACCIÓ MUSCULAR.

5. TIPUS DE CONTRACCIÓ MUSCULAR.

6. FUNCIONS DELS MUSCULS.

7. TIPUS DE FORÇA. CLASSIFICACIÓ.

8. COM PODEM MILLORAR LA FORÇA?

9. EFECTES POSITIUS I RISCOS DE L’ENTRENAMENT DE LA FORÇA.

10. CONCLUSIONS

11. ACTIVITATS.
EDUCACIÓ FÍSICA. IES RAMÓN CID UNITAT 1

LA SESSIÓ D’ENTRENAMENT. L’ESCALFAMENT GENERAL I ESPECÍFIC. LA TORNADA A

LA CALMA.

1. INTRODUCCIÓ

Quan nosaltres anem a fer una SESSIÓ D’ENTRENAMENT, ja siga a l’ àrea

d’educaciófísica, en un club esportiu, o una activitat extraescolar, hem de pensar
sempre en que aquesta està composta per tres parts. ESCALFAMENT, PART PRINCIPAL,
TORNADA A LA CLAMA. Cadascuna d’aquestes té la seva funció i importància dins de la
sessió d’entrenament, per això és important no oblidar-les durant la pràctica.

Durant els cursos anteriors hem practicat i aprofundit en l`escalfament general. En

quart anem a estudiar la part de l’ escalfament específic i la tornada a la calma.

1. L’ESCALFAMENTés una activitat molt important, com més intensa és l’activitat a

realitzar,més necessari és l’escalfament. L’escalfament constitueix la part inicial,
el preludi de lacompetició i de l’entrenament.

Què s’entén per escalfament?

- Conjunt d’activitats o d’exercicis realitzats amb la finalitat de preparar-nos física,
fisiològica i psicològicament per a l’activitat posterior, reduint així la possibilitat de
lesió.

Efectes sobre l’organisme:

Si s’inicia l’activitat física mitjançant un escalfament, s’aconsegueix que tots els nostres
sistemes(cardiocirculatori, respiratori, muscular i nerviós) comencin a treballar de
forma progressiva, sense brusquedat. Els canvis i/o adaptacions de l’organisme seran
en els següents nivells:

A nivell Fisiològic:

- Augmenta els paràmetres fisiològics cardiorespiratoris: Freqüència cardíaca

(Fc), Freq. respiratòria, VMC (volum de sang), etc.
- Augmenta la temperatura corporal
- Prepara el sistema locomotor (músculs i articulacions)

A nivell Nerviós:

- Facilita la coordinació neuromuscular per realitzar un gest tècnic específic

- Permet un recordatori dels moviments a realitzar
- Prevenir lesions
 A nivell Psicològic:

- Predisposapsicològicament per a l’esforç posterior

- Elimina/disminueixl’ansietat pre-competitiva
- Facilita la concentració en el treball a realitzar

�
Evita lesions

Prepara el cos, predisposa

i motiva psicològicament .

Els símptomes que permeten apreciar la realització correcta de l’escalfament són

moltobjectius i individuals (estar a punt psicològicament és el més important).

Objectivament es pot apreciar a través de la sudoració (senyal de pèrdua de calor) i

arribar de manera estable a unes120 pulsacions/1minut són els signes adequats.

2. TIPUS D’ESCALFAMENT: Segons el tipus d’activitat que es realitzi:

GENERAL (EL VAM ESTUDIAR EN PROFUNDITAT AL CURS ANTERIOR)

S’activen o s’escalfen tots els grans grups musculars i sistemes funcionals i que servirà
per a qualsevol activitat física que anem a realitzar. Consisteix en exercicis generals de
locomoció, de força, de mobilitat articular, etc., realitzats a una intensitat baixa.

ESPECÍFIC
Realitzat després del general. Escalfar especialment aquells sistemes orgànics, grups
musculars i articulacions que l’esportista va a utilitzar en la modalitat esportiva
practicada. Són moviments pareguts al gest esportiu o moviment real, desenvolupats a
una intensitat menor.
 • Característiques d’un Escalfament:

Duració: la durada pot ser molt variable, depèn de l’activitat que es realitza i del nivell
de l’esportista. Com a norma general hi ha prou amb 10 a 20 minuts. Primer faríem l’
escalfament general i després l’específic.

Intensitat: ha de ser progressiu i gradual, comença amb una intensitat baixa o mitjana i
augmenta progressivament, que no provoqui fatiga.

• Parts o fases de l’Escalfament.

1. Escalfament general (estudiat a 3r de la ESO)

- Carrera suau 2 minuts i mobilitat articular.
- Exercicis generals en desplaçament per a incrementar la temperatura
corporal i mobilitzar tot el cos.
- Exercicis de força i més intensitat.(Possibilitat d’incloure un joc)
- Estiraments generals.

2. Escalfament específic.

3. Característiques d’un escalfament específic:

 El seu objectiu és acostumar als músculs que intervindran directament en els

moviments específics, millorant els encadenaments tècnics i centrar l’atenció de
l’esportista en el moviment de competició. Es a dir, que el nostre organisme
recordi el gestos i accions tècniques concretes de la modalitat a practicar. Per
exemple, si mirem un partit de tenis, veuràs que abans d’iniciar el partit, els dos
jugadors es passen la pilota fent cops de dreta, revés...Això forma part d’un
escalfament específic. Estan preparant els seus músculs i articulacions amb
colps quals van a utilitzar en el partit i a més estan recordant la tècnica d’eixos
colps.

 Hi ha que conèixer els gestos de la modalitat esportiva que anem a realitzar,

així com els sistemes orgànics implicats i les zones musculars més utilitzades per
a realitzar una correcta selecció d’exercicis.

 Si la modalitat esportiva a realitzar utilitza mòbil (pilotes, balons, raquetes...) cal

utilitzar eixe material en Part de l’escalfament específic.

 L’escalfament específic ha de tindre una funció de preparació psicològica del

jugador.

 Una vegada hem fet l ‘escalfament general, passarem a practicar exercicis per a
l’escalfament específic.
4. Pautes per a elaborar un escalfament específic.

a) El primer que hem de fer és analitzar les qualitats físiques més necessàries
i gestos tècnics de la modalitat que vas a practicar, seleccionant així els
exercicis més idonis.

b) Primer escalfarem les parts del cos que tenen més participació en l’activitat
que desenvoluparem a la sessió, fent moviments propis de la mateixa. Per
exemple un futbolista imitarà el gest del llançament a porteria sense baló.
Un jugador de bàsquet desplaçaments laterals defensius...

c) En els cas que utilitzem material, com per exemple balons, passarem a fer
exercicis amb aquests. Farem exercicis propis de la tècnica, poden ser
individuals o col·lectius. Per exemple passes.

d) Per últim, exercicis d’implicació tècnic-tàctica, per exemple encreuaments a

l’handbol, entrades a cistella al bàsquet, parets al futbol...Situacions reals de
joc 1x1, 2x2.

e) Per últim, petita “Relaxació”: per recuperar la petita fatiga producte de

l’escalfament, i preparar-se i concentrar-se.

“Ací vindria la sessió d’entrenament pròpiament dita o el partit”

 5. TORNADA A LA CALMA

Aquesta part la fem una vegada finalitzi la sessió/l’entrenament en la part principal i

abans d’anar-se’n adutxar. Es sol córrer suaument, estirar de manera suau els músculs
que més s’han treballar durant lasessió per no aturar de manera brusca. També podem
fer algun joc o exercici en el qual baixem pulsacions. Per exemple una ronda de
llançaments de penals.

Ací teniu uns exemples d’estiraments. Cal recordar que durant l’escalfament no és
recomanable fer estiraments que ens relaxen molt, per això evitarem aquells que es
fan estirats o asseguts al terra, deixant-los per a la fase de tornada a la calma.

6. ALGUNES QÜESTIONS:

1. Defineix l’escalfament:
2. En què es diferencien el diversos tipus d’escalfament?
3. Objectius de l’escalfament:
4. Anomena 5 efectes de l’escalfament sobre l’organisme:
5. Quins són els paràmetres objectius que permeten observar si s’ha realitzat un
escalfament de manera correcte?
6. Explica les variables/característiques que ha de complir un escalfament.
7. Com definiries la darrera fase de l’escalfament, per a què serveix?:
8. Elabora un escalfament. Nomena les parts d’un escalfament general i desenvolupa la
part de l’escalfament específic, utilitzant l’esport o activitat física que vulguis com a
referència.
 LA FORÇA
1. DELIMITACIÓ CONCEPTUAL.

CAPACITATS MOTRIUS

CAPACITATS PERCEPTIVO-MOTRIUS CAPACITATS FÍSICO-MOTRIUS

(Coordinatives) (Condicionals)

COORDINACIÓ AGILITAT RESISTÈNCIA

EQUILIBRI FORÇA resistència

FLEXIBILITAT velocitat(pot)

VELOCITAT màxima

La força és una qualitat física fonamental, ja que per a qualsevol moviment que
realitzem necessitem la contracció muscular, pel que junt amb la resistència, flexibilitat
i velocitat, formen el grup de qualitats físiques bàsiques o condicionals.

Concepte: La força és la capacitat de crear tensió intramuscular que permet superar o

oposar-se a una resistència gràcies a la contracció muscular, que pot ser estàtica o
dinàmica.

2. FACTORS QUE DETERMINEN LA FORÇA.

El treball d'aquesta qualitatmillora l'estat del nostre sistema locomotor (osteoarticular

i muscular).Els músculs no sempre poden desenvolupar la mateixa força. Són molts els
factors que influeixen en la contracció muscular. Podem
agrupar-los en quatre grans grups.

Factors fisiològics i anatòmics:

- La secció trasversal del múscul. A més grosor, més força.
- El tipus de fibres predominants. A major percentatge de fibres
blanques, major força.
- La longitud del múscul. A més llarg, més es pot contraure.
- la inervació del múscul. A més número de fibres musculars inervades, major capacitat
de contracció del múscul.

Factors físics o mecànics.

-Angle de l’articulació, l’estirament previ del múscul,tipus de palanca (1ª, 2ª,
3ª).Aquestos factors són molt importants en l’estudi de la tècnica dels moviments i
esportiva.(Biomecánica esportiva)
Factors psicològics

- la motivació, l’atenció, la concentració, l’esperit de sacrifici, influeixen de forma

considerable en la força. El temperament de Rafael Nadal durant els partits és un factor
fonamental en el seu joc i en les espectacles remuntades que ha fet.
- Els estats emocionals modifiquen les descàrregues nervioses, variant la força
muscular. Si seguim amb l ‘exemple de Rafael nadal, hem pogut observar que el
jugador ha tingut moments crítics durant la seva trajectòria, que han coincidit amb
moments crítics de la seva vida (la separació dels seus pares)

Altres factors

*Sexuals: els homes tenen en valors absoluts més força que les dones per diferències
estructurals i metabòliques.
*Edat: els majors índex de força es donen entre els 20 i els 30 anys.
*Grau d’entrenament: a major entrenament, més força.
*Temperatura muscular: un múscul que prèviament ha escalfat, es contrau en més
força.

3. SISTEMA MUSCULAR. ELS MÚSCULS ESTRIATS.

Diferenciem el múscul cardíac, llis o visceral i estriat o esquelètic.

Els músculs estriats són els que se encarreguen del moviment voluntari dels músculs
del nostre cos. En un múscul diferenciem el tendó i el ventre muscular.
 El tendó és la part que s’insereix en l ós.
 El ventre muscular és el lloc on pròpiament es realitza la contracció muscular.
 La contracció muscular és en realitat un moviment dels components interns del
músculs:les miofibril·les musculars(actina i miosina), responsables de la contracció
muscular.

4. LA CONTRACCIÓ MUSCULAR.TIPUS DE CONTRACCIÓ MUSCULAR.

*Què és i per a què serveix una contracció muscular?

La contracció muscular es produeix en el múscul, i és el producte final d'una sèrie de
funcions realitzades pelsdiferents sistemes i aparells del cos humà:

Aparell digestiu(digestió i nutrició de lescèl·lules), aparell respiratori(intercanvi

de gasos), sistema circulatori(transport denutrients i O2), sistema nerviós(producció i
transmissió d'estímuls nerviosos) i altres.Totes aquestes funcions es concreten en la
producció d'energia, que serà utilitzada pelsistema muscular per produir una
contracció muscular

TIPUS DE CONTRACCIÓ MUSCULAR

La contracció muscular és un procés que, internament, es produeix de manera igual en

tots els músculs esquelètics, externament, però, el moviment no és sempre el mateix i,
devegades, ni tan sols hi ha moviment perceptible. En aquest sentit, podem diferenciar
dostipus de contraccions musculars:

La contracció isotònica i la contracció isomètrica

CONCÉNTRICA EXCÈNTRICA
.
La contracció isotònica o dinàmica.
Es produeix quan, a conseqüència de la contracció muscular, el múscul canvia de
longitudi apareix el moviment. Si el múscul es fa més curt, es diu contracció isotònica
concèntrica, i si es fa més llarg,isotònica excèntrica.La contracció isotònica sempre
provoca un moviment. (Bíceps)
La contracció isomètrica o estàtica.
Es produeix una contracció isomètrica o estàtica quan, malgrat la tensió muscular, no
esverifica cap moviment extern apreciable i el múscul no canvia de longitud. Per
exemple,quan es fa força contra un objecte inamovible (paret).

La contracció auxotònica o mixta.

Es parla de contracció mixta quan en un mateix moviment es realitzen successivament
oalternativament contraccions isotòniques (dinàmiques) o asimètriques (estàtiques);
perexemple, aixecant un pes i mantenir la posició de màxima tensió per apuntar i
disparar.

5. FUNCIONS DELS MÚSCULS.

El cos humà en general actua com una unitat o un equip i, per tant, també ho fa així el
sistema muscular. Quan es produeix un moviment, cadascun dels músculs afectats té
unafunció concreta:

AGONISTES: els músculs responsables de moure les palanques, els músculs es

contreuen i els músculs oposats, els .....
ANTAGONISTESes relaxen per poderestirar-se i permetre el moviment.
SINERGISTES O FIXADORS: són aquells que fan una funció complementaria o
estabilitzadora al múscul agonista.

Per exemple, en la flexió del braç el múscul agonista ésel bíceps, que es contreu per
estirar el cúbit i el radi, i el múscul antagonista és el tríceps,que es relaxa per poder
estirar-se. És per això, que en les activitats físiques on esnecessita una contracció
muscular potent (treball de força i velocitat), és tan o mésimportant treballar
l'elasticitat muscular com la potència de la contracció.
 6. TIPUS DE FORÇA. CLASSIFICACIÓ.

Seguint la 2ª Llei de Newton: F=Massa x Acceleració

El resultat d’esta fórmula deriva en tres tipus de força:

FORÇA MÀXIMA POTÈNCIA O FORÇA EXPLOSIVA FORÇA RESISTÈNCIA

FORÇA MÀXIMA: MASSA x acceleració

Es la capacitat muscular de generar màxima tensió amb càrregues
altesindependentment del temps. És el cas de l’halterofília. La càrrega a vèncer és molt
alta
(del 80% al 100% de la capacitat de l'atleta).

FORÇA VELOCITAT: massa x ACCELERACIÓ

També anomenada força ràpida, força explosiva o potencial, és lacapacitat que té un
grup muscular d'accelerar certa massa (pot ser un objecte o el propicos) fins a la
màxima velocitat del moviment (llançaments, salts, spints...)

FORÇA RESISTÈNCIA: MASSA X ACCELERACIÓ

Es la capacitat de generar una tensió submàxima el major tempspossible resistint a la
fatiga, és a dir, exercim una quantitat moderada de força durant untemps prolongat.
(ESCALADA, REM, PADDEL SURF, NATACIÓ...)
 7. COM PODEM MILLORAR LA FORÇA?

Abans de res, has de saber que qualsevol entrenament de la força ha de ser assessorat
per un/a professional. A la teva edat, quan encara estàs en procés de desenvolupament
corporal, l’entrenament de força s’ha de fer amb molt de compte: no es val entrenar-se
un mateix i prou, copiant el que fan els adults o persones que fa temps que practiquen
este tipus d’entrenament. Cal respectar alguns criteriscom el número d’exercicis,
repeticions, sèries(conjunt de repeticions), càrrega o pes (que hem de superar) i
descans o recuperació.

A continuació tens una orientaciód’aquests aspectes. Has de tindre en compte que

cadascú tenim un desenvolupament , uns objectius i una experiència en l’entrenament,
diferent un dels altres, per tant cada entrenament de força ha de ser el més
individualitzat possible.

Nº Nº SÈRIES Nº REP. CÀRREGA VELOCITAT RECUPERACIÓ(EN

EXERCICIS xEXERCICI PER D’EXECUCIÓ TRE SÈRIES)
SÈRIE
F. MÀXIMA 6-10 2-4 1-5 85-100% LENTA LLARGA 5’

F.EXPLOSIVA 6-10 4-6 4-8/10 70-85% ALTA MITJANA (3’)

F.RESISTÈNCIA 6-20 2-4 15- 50-70% MITJANA BAIXA

20/30.. Menys del
50% resist.
muscular

En quant a les diferents formes, material o mètodes de desenvolupament de la

forçahem de destacar que a la vostra edat encara no és adequat el treball de força
màxima però sí que es pottreballar la força resistència i la força ràpida. Hem de tindre
en compte que en funció del mètode, poden variar les orientacions anteriors.

S'utilitzaran els següents mètodes:

Auto càrregues:La resistència a superar és el propi pes corporal.

Parelles:s'aplica una força externa, la càrrega a superar és la del propi pes més la del
company. Es recomanable que la parella tingui un pes i alçada semblant al nostre.
Multisalts, Pliometría:
Mitjançant seqüències de salts es desenvolupa la força del treninferior així com la
coordinació intramuscular. Utilitzat sobre tot per a la força explosiva.

Multillançaments:
Llançant pilotes medicinals de diverses formes i trajectòriesdesenvoluparem la força
del tren superior.

Costes i grades:
Mitjançant carreres curtes i repetides en pendent ascendent i pujantescales
desenvoluparem la força del tren inferior. 5-6 sèries de 3 a 5 repeticions. (força
explosiva-resistència)

Sobrecàrregues lleugeres:
Mitjançant la utilització de tensors elàstics, lastres, petites peses i discos, trx (auto
càrrega),steps, tobilleres amb pes entre altres. Ex: una classe de tonificació,
powerpump, cardio box...

Halterofíliai màquines de musculació: son tots aquells elements que podem trobar dins
d’un sala de gimnàs. Les màquines faciliten el treball i la postura del nostre cos, en
canvi, per a treballar amb barra, discos i mancuernes, hem de tindre una bona
formació en l’execució dels exercicis sinó ens podem fer mal. Mai hem de treballar amb
pes molt alt(força màxima), sols ho han de fer aquelles persones que estan entrenades
i que el seu cos ja és madur i està preparat. Per tindre una idea, hem de fer sèries
d’unes 12 repeticions, no menys.
Tecnologia: electro-estimulació. S’entrena a base d’impulsos elèctrics. Es col·loquen
uns elèctrodes en els extrems del múscul, es connecta la màquina en el programa
desitjat i comença a enviar l’impuls elèctric al múscul, el qual es contrau i relaxa com a
conseqüència.

Circuit: consisteix en realitzar un recorregut realitzant diferents exercicis o estacions. El

podem realitzar per temps (45” per estació) o per repeticions (15 repeticions per
estació). Si treballem en grup la forma més còmoda és per temps. El número de sèries,
repeticions/temps i descans, així com la càrrega o pes anirà en funció de l’objectiu.
S’utilitza molt per a millorar la força resistència.

Es convenient saber que si som principiants farem un circuit on els grups musculars de
tronc, cames i braços s’alternen. Si ja portem un tems treballant i volem més intensitat
podem fer-los fent dos estacions seguides del mateix grup.

Un exemple de circuit seria: 2-3 sèries de 15 rep.45” per estació. Descans de 15” o
canvi d’estació i entre sèrie 2’.
Unes altres formes de millorar la força és de forma indirecta realitzant alguns esports o
activitats. Per exemple l’handbol, futbol, bàsquet, natació bicicleta....

I per últim, cal dir que millorarem la força fent un mínim de dos tres sessions per
setmana. Una sessió per setmana suposa un manteniment de la força.

PILATES
El mètode de Pilates és una tècnica de elevada pràctica en la societat i de fàcil accés,
gràcies als centres esportiusy centres especialitzats. A través d’ell podem tindre un
major coneixement del nostre cos, desenvolupar la nostra condició física (força,
flexibilitat, coordinació i equilibri), incrementar la consciència corporal, reeducar
l’actitud postural, millorar l’autoestima. Reduir l’estrès, el cansament, l’ansietat,
l’agressivitat i el dolor, entre altres beneficis. Amb aquet mètode treballem moltes
zones del nostre cos que amb els exercicis tradicionals de força no potenciem, la
musculatura profunda entre altres.

8. EFECTES POSITIUS I RISCOS DE L’ENTRENAMENT DE LA FORÇA.

EFECTES POSITIUS

- Hipertrofia muscular, el que provoca un increment del volum muscular i

força del múscul.
- Pèrdua de greix corporal i aigua.
- Increment del to muscular, el qual facilita el manteniment de una
postura corporal correcta.
- Increment dels depòsits energètics en el múscul (glucogen, ATP, PC)
- Increment del número de capil·lars sanguinis i mioglobina en el múscul,
el qual facilita el transport d’oxigen en les cèl·lules i per tant la capacitat
i duració del mateix.

RISCOS

L’entrenament de la força no té perquè produir efectes negatius si s’aplica

correctament. Ara be, el mal us pot comportar greus mals o lesions.
- Lesions articulars.
- Incidència negativa sobre el creixement ossi si s’apliquen
càrregues excessives en edat de creixement.
 - Deformacions en la columna vertebral si es realitzen exercicis amb
postura incorrecta o amb un excés de pes.
- Lesions tendinoses o musculars quan es realitzen exercicis amb
brusquedat o en condicions desfavorables (fred, fatiga...)
- Increment excessiu del pes corporal.

9. CONCLUSIONS

- La força és una qualitat física bàsica molt important per a la salut i el

nostre desenvolupament.

- De les diferents manifestacions, la força resistència és la que més

rellevància té per a la nostra salut, deixant la força màxima i explosiva
per a treballar-les quan fem algun esport que les requereix.

- Durant la infància es millora per el propi desenvolupament biològic i a

través de les diferents activitats físiques i coordinatives.

- L’edat dels 12-14 anys és una bona edat per a iniciar-se en el treball
específic de força ja que l’adolescència és un període important per el
desenvolupament en el nostre cos (físic i biològic). Hem de començar
utilitzant exercicis generals de força i mètodes com les auto-càrregues i
les parelles. Introduirem les sobre càrregues lleugeres (acrogimnàstica,
balons medicinals...) inclús alguns exercicis senzills de pilates. Deixarem
per últim els exercicis més específics de mancuernes, peses, màquines...
(16 anys).

- Es molt important aprendre correctament com s’executen els exercicis

de força, per tal de guanyar en efectivitat i evitar riscos de lesió.
 - A més a més, hem de prestar atenció a la nostra actitud corporal
diàriament. Com seiem per dinar i estudiar, agafem algun objecte del
terra, caminem, durant la posició estàtica de peu entre altres.

- Quan finalitzes el teu entrenament de força és molt important fer

estiraments, evitant així sobrecàrregues i donant una major elasticitat al
múscul, evitant així el risc de lesionar-nos.

10. ACTIVITATS

10.1 Elaboració d’un escalfament per a una activitat o esport proposat per
vosaltres.(Teniu que explicar l’escalfament general i específic)
10.2 Descriure, dibuixar (representació gràfica) un exercici o sessió (circuit) de
cadascun del mètodes nomenats. Has de ressaltar els aspectes a tindre en
compte per a no fer-nos mal, i la zona o grups musculars que estem
treballant.

10.3 Analitza la teva actitud postural

durant un dia normal (te pot ajudar
algun observador) i indica quins
aspectes has de millorar i per què.
Descriu el que fas mal i el que has
de fer correctament.