índex

Atenció a la diversitat

Atenció a la diversitat en el projecte Saba ............................................................................................... 3

Repàs unitat 1 ........................................................................................................................................ 4

Reforç unitat 1. Estructures i tipus de plantes ........................................................................................ 6
Reforç unitat 1. La nutrició en les plantes................................................................................................ 7
Reforç unitat 1. La reproducció en les plantes......................................................................................... 8
Ampliació unitat 1. Nutrició i relació ........................................................................................................ 9
Repàs unitat 2 ........................................................................................................................................ 10
Reforç unitat 2. Les cadenes alimentàries ............................................................................................... 12
Reforç unitat 2. Les xarxes alimentàries.................................................................................................. 13
Reforç unitat 2. Tipus d’ecosistemes....................................................................................................... 14
Ampliació unitat 2. L’ésser humà canvia el medi ..................................................................................... 15

Repàs unitat 3 ........................................................................................................................................ 16

Reforç unitat 3. Els òrgans dels sentits ................................................................................................... 18
Reforç unitat 3. El sistema nerviós........................................................................................................... 19
Reforç unitat 3. L’esquelet humà............................................................................................................. 20
Ampliació unitat 3. El sentit del tacte ...................................................................................................... 21
Repàs unitat 4 ........................................................................................................................................ 22
Reforç unitat 4. La densitat ..................................................................................................................... 24
Reforç unitat 4. Els efectes de les forces.................................................................................................. 25
Reforç unitat 4. Propietats i ús dels materials.......................................................................................... 26
Ampliació unitat 4. Densitat i flotabilitat ................................................................................................. 27

Repàs unitat 5 ........................................................................................................................................ 28

Reforç unitat 5. Tipus i propietats de l’energia ........................................................................................ 30
Reforç unitat 5. Les fonts d’energia......................................................................................................... 31
Reforç unitat 5. Els impactes ambientals................................................................................................. 32
Ampliació unitat 5. L’energia de l’aigua................................................................................................... 33
Repàs unitat 6 ........................................................................................................................................ 34
Reforç unitat 6. Estructures .................................................................................................................... 36
Reforç unitat 6. Ús adequat de les màquines........................................................................................... 37
Ampliació unitat 6. Les màquines............................................................................................................ 38
Ampliació unitat 6. Les màquines de Leonardo ....................................................................................... 39
Atenció a la diversitat
en el projecte Saba
En Saba donem resposta als diferents ritmes i estils d’aprenentatge dels alumnes.
Per això, el quadern d’Atenció a la diversitat presenta fitxes de treball fotocopiables
per a cobrir les diferents necessitats:

Reforç
• Les fitxes de reforç estan focalitzades en aquells aspectes de més dificultat
de cada una de les unitats didàctiques.
• Inclouen activitats que aborden els continguts bàsics des de diferents punts
de vista, per a d’aquesta manera fer-los accessibles a un major nombre
d’alumnes.

Ampliació
• Les fitxes d’ampliació proposen activitats que van un pas més enllà del que
s’ha vist a classe.
• Estan plantejades amb un cert caràcter lúdic, de manera que l’alumne que de
veritat puga fer més, es motive per a fer aquest tipus d’activitats.
• Permeten aprofundir en continguts que ja s’han treballat.

Repàs
• Les fitxes de repàs inclouen activitats que recorren els continguts fonamen-
tals de tota la unitat.
• Poden utilitzar-se per a afermar definitivament aquess continguts una ve-
gada finalitzat l’estudi de la unitat. Per exemple, es poden repartir entre els
alumnes com a pas previ a l’examen.

Totes aquestes fitxes i els seus solucionaris estaran disponibles en Sabadigital. Si

vol, el professor podrà assignar-los des d’allí directament als alumnes que considere
oportú.

Atenció a la diversitat en el projecte Saba 3

 unitat REPÀS
1 Nom: Data: Curs:

 1 Col·loca la lletra on corresponga per a classificar les plantes següents.

b

Angiospermes
Plantes amb flors
Gimnospermes

Amb arrel, tija, fulles i conductes c

d
Plantes sense flors
Sense arrel, tija, fulles i conductes

 2 Completa les taules següents.

FOTOSÍNTESI RESPIRACIÓ
Substàncies Substàncies Substàncies Substàncies
Produeix Produeix
necessàries de rebuig necessàries de rebuig

3 En què es diferencien la saba bruta i la saba elaborada?

4 Quina és la frase correcta? Explica per què i corregeix la incorrecta.

a) Les plantes fan la fotosíntesi tant de b) Les plantes respiren tant de dia com
dia com de nit. de nit.

Ciències de la naturalesa 5é EP. Unitat 1 MATERIAL FOTOCOPIABLE 4

 unitat REPÀS
1 Nom: Data: Curs:

5 Observa aquests dos processos i descriu el que ocorre en cada un. Quina és la diferència fonamental?

a b

6 Relaciona cada imatge amb el tipus de fragment a partir del qual la planta es pot reproduir asexualment.

Estoló Tubercle Bulb

7 Explica en què consisteixen les següents formes de relació de les plantes amb el seu entorn.
●● Fototropisme:

●● Geotropisme:

Ciències de la naturalesa 5é EP. Unitat 1 MATERIAL FOTOCOPIABLE 5

 unitat REFORÇ Estructures i tipus de plantes
1 Nom: Data: Curs:

1 Busca una planta amb arrels i flor, i fes un dibuix esquemàtic. Assenyala i anomena en el teu dibuix les
parts que conegues. Després, relaciona els òrgans que has identificat amb la seua funció.

És l’òrgan de les plantes que capta del sòl

l’aigua i les sals minerals.

És l’encarregat de sostindre la planta. Per

aquest òrgan circulen substàncies a través
de conductes.

És l’òrgan que capta l’energia del sol. Per mitjà

de la fotosíntesi, fabrica els nutrients que la
planta necessita.

És l’òrgan reproductor.

2 Utilitza aquesta clau per a identificar les plantes següents.

Té flors?

Sí No

Les llavors es troben a l’interior dels fruits? Té arrels, fulles i tija amb conductes?

Sí No Sí No

Angiosperma Gimnosperma Falguera Molsa

a)   b)   c)   d)  

Ciències de la naturalesa 5é EP. Unitat 1 MATERIAL FOTOCOPIABLE 6

 unitat REFORÇ La nutrició en les plantes
1 Nom: Data: Curs:

 Després d’haver dedicat molt temps a l’estudi de les plantes, no hi ha res millor que utilitzar els coneixe-
ments per a preparar unes ensalades boníssimes. Així que... cultivem tomaques!
 Per a fer-ho, preparem quatre planters on sembrem les llavors. Dos dels planters se situen en una zona
ben il·luminada i els altres dos en un lloc amb poca llum. Dos dels planters es reguen abundantment i els
altres dos, molt poc.
 Observant els resultats, segur que pots traure’n conclusions i respondre a les preguntes.

1 Què necessiten les plantes per a créixer?

2 Com es diu el procés pel qual les plantes creixen?

3 Emplena les caixes amb els gasos que hi intervenen.

Saba bruta + + llum + Saba elaborada +

4 Per què és important aquest procés per a l’ésser humà?

Ciències de la naturalesa 5é EP. Unitat 1 MATERIAL FOTOCOPIABLE 7

 unitat REFORÇ La reproducció en les plantes
1 Nom: Data: Curs:

1 Retalla les imatges i ordena-les, seguint una línia de temps. Afig-hi també una explicació del que repre-
senta cada imatge.

Ciències de la naturalesa 5é EP. Unitat 1 MATERIAL FOTOCOPIABLE 8

 unitat AMPLIACIÓ Nutrició i relació
1 Nom: Data: Curs:

 Observa aquesta gràfica. S’hi representa, de manera aproximada, la variació de diòxid de carboni que hi
ha en l’aire en un bosc de fajos.

1 Quan és màxima la quantitat de diòxid de carboni? Quan és mínima?

2 Com serà a la tardor, major o menor que a l’estiu? Explica per què.

3 Per què crees que varia la quantitat de diòxid de carboni al llarg de les estacions?

4 Durant el dia i la nit també hi ha variacions en la quantitat de diòxid de carboni de l’aire. Quan serà major?
A què crees que es deu?

Ciències de la naturalesa 5é EP. Unitat 1 MATERIAL FOTOCOPIABLE 9

 unitat REPÀS
2 Nom: Data: Curs:

 1 Observa aquesta il·lustració i indica quins són els seus components.

2 Classifica en la taula els éssers vius que apareixen en la il·lustració anterior.

Productors CONSUMIDORS DESCOMPONEDORS

Herbívors Carnívors

3 Com serà una cadena alimentària amb aquests éssers vius?

Ciències de la naturalesa 5é EP. Unitat 12 MATERIAL FOTOCOPIABLE 10

 unitat REPÀS
2 Nom: Data: Curs:

4 Què passaria en aquest ecosistema si desaparegueren els lleons? I si desapareguera l’herba?

5 Quin tipus d’ecosistema representa la il·lustració de l’activitat 1? Indica el nom d’altres ecosistemes ter­
restres i els factors dels quals depenen.

6 Indica com es distribueixen els éssers vius en els ecosistemes marins.

7 Què tenen en comú els organismes productors dels ecosistemes terrestres i dels ecosistemes aquàtics?

Ciències de la naturalesa 5é EP. Unitat 12 MATERIAL FOTOCOPIABLE 11

 unitat REFORÇ Les cadenes alimentàries
2 Nom: Data: Curs:

1 Classifica en la taula els següents components d’un ecosistema.

Medi físic Éssers vius

2 Classifica els éssers vius de l’activitat anterior.

●● Organisme productor:

●● Organisme consumidor herbívor:

●● Organisme consumidor carnívor:

●● Organisme descomponedor:

3 Construeix una cadena alimentària amb els éssers vius de la llista anterior.

4 Què passaria si desaparegueren els consumidors carnívors de la cadena?

Ciències de la naturalesa 5é EP. Unitat 1 MATERIAL FOTOCOPIABLE 12

 unitat REFORÇ Les xarxes alimentàries
2 Nom: Data: Curs:

1 Construeix una xarxa alimentària amb els elements següents.

Girafa Lleona

Ésser humà

Acàcia

Zebra Nyu Gasela

Herba

2 Quin és el paper dels éssers vius de l’activitat anterior en l’ecosistema?

Organisme productor:
Organisme consumidor herbívor:
Organisme consumidor carnívor:

3 Explica per què els ecosistemes terrestres càlids i humits, com la selva, alberguen més formes de vida
que els ecosistemes càlids i secs, com la sabana.

Ciències de la naturalesa 5é EP. Unitat 1 MATERIAL FOTOCOPIABLE

 unitat REFORÇ Tipus d’ecosistemes
2 Nom: Data: Curs:

1 Numera aquests ecosistemes en ordre, segons apareixen, des del pol fins a l’equador.

2 Escriu el nom dels ecosistemes anteriors.

1.
2.
3.
4.
5.
6.

3 Quins factors físics diferencien els diferents tipus d’ecosistemes?

4 Indica per què no hi ha algues a les zones marines profundes.

Ciències de la naturalesa 5é EP. Unitat 1 MATERIAL FOTOCOPIABLE 14

 unitat AMPLIACIÓ L’ésser humà canvia el medi
2 Nom: Data: Curs:

1 Com ja saps, algunes accions humanes poden provocar importants desastres ambientals. Observa aques-
tes fotografies que il·lustren diferents accions humanes i indica quins desastres ambientals poden cau-
sar.

1.
2.
3.
4.
5.
6.

2 Ara associa les següents accions amb les solucions als problemes de les imatges anteriors.
Depuració d’aigües   Contaminació de sòls

Ús de bicicletes i cotxes elèctrics  Desforestació

Repoblació de boscos   Contaminació d’aigua dolça

Selecció i reciclatge de residus   Contaminació de l’aire

Ciències de la naturalesa 5é EP. Unitat 1 MATERIAL FOTOCOPIABLE

 unitat REPÀS
3 Nom: Data: Curs:

 1 Escriu en la columna esquerra el nom de les tres funcions vitals dels éssers vius i relaciona-les amb les
definicions que corresponga.
 Permet als éssers vius captar el que ocorre al seu al
voltant i reaccionar davant d’aquesta informació.
  
 Permet als éssers vius produir nous éssers vius
   semblants a ells.
 Permet als éssers vius aconseguir les substàn-
   cies i l’energia necessàries per a portar a terme
les funcions vitals.

 2 Fes les activitats següents.

a) Escriu el nom dels següents òrgans del cos humà i relaciona’ls amb l’aparell al qual pertanyen.

Aparell respiratori Aparell digestiu Aparell circulatori Aparell excretor

b) Els quatre aparells intervenen en una de les funcions vitals. Indica en quina.

 3 Indica si aquestes afirmacions són verdaderes (V) o falses (F). Escriu correctament les falses.

a) Per a fer les funcions vitals només necessitem el cervell.  

b) Els òrgans dels sentits reben informació de l’exterior. 
c) L’aparell respiratori pren l’oxigen de l’aire.  
d) Els renyons fan que la sang es moga per tot el cos.  
e) Els éssers humans som vivípars. 

Ciències de la naturalesa 5é EP. Unitat 12 MATERIAL FOTOCOPIABLE 16

 unitat REPÀS
3 Nom: Data: Curs:

 4 Observa les imatges següents i contesta les preguntes.

a) Numera en ordre les vinyetes següents i explica què hi ocorre.

b) Utilitza les imatges anteriors per a explicar què ocorre quan els nostres sentits capten un estímul.

 5 Assenyala quins dels següents canvis són estímuls i quin òrgan dels sentits el percep.

És estímul? Òrgan dels sentits Sentit que EL percep

que EL percep
Baixa la temperatura 10 ºC.   
Sona un soroll a l’habitació del costat.   
Tenim gana i fa olor de paella.   
Manel és més alt que Anna.   
S’apaga la llum.   
El menjar té massa sal.   
Ens trobem una roca gran al camí.   

 6 Explica com respondries als estímuls de l’activitat anterior. Indica si són respostes motores o glandulars.

ResPOSTA
Baixa la temperatura 10 ºC. 
Sona un soroll a l’habitació del costat. 
Tenim gana i fa olor de paella. 
S’apaga la llum. 
El menjar té massa sal. 
Ens trobem una gran roca en el camí. 

Ciències de la naturalesa 5é EP. Unitat 12 MATERIAL FOTOCOPIABLE 17

 unitat REFORÇ Els òrgans dels sentits
3 Nom: Data: Curs:

 1 Observa aquesta imatge i contesta les qüestions següents.

a) Quins òrgans dels sentits està utilitzant Juan?

b) Quins estímuls capten aquests òrgans dels sentits mentre veu la pel·lícula?

 2 Anomena les parts de l’ull assenyalades. Explica el recorregut de la informació que arriba al cervell.

 

 

 3 Anomena les parts de l’orella assenyalades. Explica el recorregut de la informació fins que arriba al cervell.










Ciències de la naturalesa 5é EP. Unitat 1 MATERIAL FOTOCOPIABLE 18

 unitat REFORÇ El sistema nerviós
3 Nom: Data: Curs:

 1 Relaciona cada terme amb la seua funció.

 Transmeten la informació des dels òrgans dels
Encèfal  sentits fins al sistema nerviós central.
Medul·la espinal   Es troba dins del crani i té tres parts.
Nervis sensitius   Transmeten les ordres des del sistema nerviós
central fins als músculs i glàndules.
Nervis motors 
 Elabora respostes automàtiques i ràpides.

 2 Lluïsa observa que comença a ploure. Numera les oracions següents

per a explicar el procés que es porta a terme en el seu sistema nerviós.
 Els nervis motors transporten les ordres fins als òrgans efectors.
 Els òrgans dels sentits capten la informació.
 Els nervis sensitius transporten la informació captada pels sentits
fins al cervell.

 El cervell interpreta i processa la informació i elabora ordres.

 3 Dibuixa el recorregut de l’ordre en el primer dibuix i el de la resposta en el segon. El moviment que fa Lluïsa
és voluntari o involuntari? Per què?

 4 Lluïsa s’ha punxat amb les espines de la rosa. Dibuixa sobre la imatge el recorregut de la informació i de la
resposta. El moviment de Lluïsa és voluntari o involuntari? Per què?

Ciències de la naturalesa 5é EP. Unitat 1 MATERIAL FOTOCOPIABLE

 unitat REFORÇ L’esquelet humà
3 Nom: Data: Curs:

 1 A Jaume li han regalat un esquelet humà de joguet, però en obrir-lo troba un munt de peces que no sap
col·locar. Podries ajudar-lo? Per a fer-ho, numera en la imatge de la dreta el lloc on va cada una de les
peces de l’esquerra.

8 13
5

4
6
2
14

7 11

9
12
1
10
3

 2 Ara que has aconseguit col·locar les peces de l’esquelet, escriu el nom dels ossos assenyalats.

1.  1
2.  2
3
3. 
4
4. 
6
5.  7 5

6. 
8
7. 

8. 
9
9.  10
10. 

 3 Com es diuen les zones d’unió entre els ossos? Quins tipus hi ha?

Ciències de la naturalesa 5é EP. Unitat 1 MATERIAL FOTOCOPIABLE 20

 unitat AMPLIACIÓ El sentit del tacte
3 Nom: Data: Curs:

 1 Els receptors del tacte perceben canvis en l’ambient, però a voltes ens enganyen. Per a comprovar-ho,
fes el següent experiment. Fica durant una estona la mà esquerra en un recipient d’aigua calenta, i la mà
dreta en un d’aigua freda. Comprovaràs que les sensacions de fred i calor disminueixen. Després, intro-
dueix les dues mans al recipient amb aigua tèbia.

Aigua calenta Aigua freda Aigua tèbia

a) Com perceben les mans l’aigua tèbia?

b) Podrem considerar al sentit del tacte com un instrument per a mesurar la temperatura, igual que si
fóra un termòmetre?

 2 Hi ha diversos tipus de receptors del tacte, gràcies als quals podem percebre nombroses sensacions.
Relaciona’ls en la taula següent:
Receptors de calor   Textura

Receptors de fred   Pes

Receptors de pressió   Humitat
Receptors de contacte   Temperatura

 3 Quins receptors del tacte estaven involucrats en l’experiment anterior?



 4 Busca informació i escriu el nom de les parts de la pell que veus en la imatge.





 


Ciències de la naturalesa 5é EP. Unitat 1 MATERIAL FOTOCOPIABLE

unitat REPÀS
4 Nom:  Data:  Curs: 

1 Completa els següents enunciats sobre les propietats generals de la matèria.

La massa és 

El volum és 

2 Relaciona les tres columnes.

Massa  ● ● Quilograms  ● ● Proveta
Volum  ● ● Litres  
● ● Balança

3 Encercla els elements que no són matèria i explica per què no ho són.
aire so metall
plàstic tela paper
calor vapor moviment

4 Observa els dibuixos i respon. Quina és la massa i el volum d’aquests objectes?

500 500

450 450

400 400

350 350

300 300

250 250
220 ml Massa =    
200
200 ml 200

50 g 150

100
150

100
Volum =    
50 50

500 500

450 450

400 400

350 350

300 300
300 ml Massa =    
250 250

g
200
200 ml 200
Volum =    
150 150

100
150

100

50 50

5 Explica què és la densitat.



Ciències de la naturalesa 5é EP. Unitat 4 MATERIAL FOTOCOPIABLE 22

unitat REPÀS
4 Nom:  Data:  Curs: 

6 Completa els enunciats següents amb les propietats de la dreta.

La matèria és      si, després d’aplicar-hi una força,
recupera la forma inicial. Fràgil
Dura
La matèria és      quan es trenca amb facilitat.
Elàstica
La matèria és      quan és difícil de ratllar.

7 En les balances següents es pesen diferents materials que tenen el mateix volum. Observa la massa de
cada un i ordena els materials de major a menor densitat. Explica com els ordenes.

g
6g 21 g 190

Suro Plàstic Ferro

8 Utilitzant les conclusions de l’activitat anterior, indica quins materials s’enfonsaran i quins suraran si els
fiques en un llibrell amb aigua.

9 Si en un got d’aigua tires borumballes de suro i arena, a quina part del got es col·locarà cada material?
Indica el resultat en el dibuix i explica-ho segons les propietats de la matèria.


Borumballes de Arena
suro

Ciències de la naturalesa 5é EP. Unitat 4 MATERIAL FOTOCOPIABLE 23

unitat REFORÇ La densitat
4 Nom:  Data:  Curs: 

1 Anna i Júlia estan investigant sobre la densitat. Per a fer-ho, tenen

dos blocs de la mateixa grandària: un de suro i un altre de plom.
Quin creus que té més massa? Quin bloc és més dens? Per què?

Suro Plom

2 Ara les nostres xiques han agafat dos blocs de plom, un moltíssim
més gran i més pesat que l’altre. Anna diu que els dos blocs tenen
la mateixa densitat. Creus que té raó? Explica per què.

Plom

3 Fixa’t en els següents cubs, igual de grans, però fets de materials diferents, i contesta les preguntes.

massa = 0,92 g massa = 0,24 g massa = 1 g massa = 0,79 g massa = 0,9 g massa = 11,34 g

Oli Suro Aigua Alcohol etílic Fusta Plom

a) Ordena de major a menor els materials anteriors segons la densitat.

       >        >        >        >          > 

b) Assenyala amb un cercle els materials que surarien si els llançàrem a un poal d’aigua.
Oli     Suro     Alcohol etílic    Fusta    Plom

c) Encercla ara els materials que surarien si els tiràrem a un poal d’oli.
Suro    Alcohol etílic    Aigua    Fusta    Plom

d) Si tirem aigua, oli i alcohol etílic en un mateix recipient, en quin ordre quedaran?

A la superfície Al mig Al fons

● Alcohol etílic Aigua Oli

● Aigua Oli Alcohol etílic

● Alcohol etílic Oli Aigua

Ciències de la naturalesa 5é EP. Unitat 4 MATERIAL FOTOCOPIABLE 24

unitat REFORÇ Els efectes de les forces
4 Nom:  Data:  Curs: 

1 Observa les diferents imatges i contesta les preguntes.

a b c d

e f g h

a) Relaciona els efectes que produeixen les forces amb els objectes de les imatges anteriors.

● a
● b
● c
Canvis en la velocitat  ● ● d
Deformacions  ● ● e
● f
● g
● h

b) Quin objecte pateix un canvi en la direcció del seu moviment?



c) En la imatge b, la carrosseria del cotxe està feta amb un material plàstic o elàstic? Per què?


d) Fixa’t en les imatges dels materials que pateixen deformació i classifica’ls en plàstics, elàstics o fràgils.

Elàstics  Plàstics  Fràgils 

2 Ratlla l’afirmació errònia sobre les forces i escriu-la correctament.

●● Les forces poden fer que un objecte es pose en moviment.
●● Quan, en cessar la força, un material recupera la forma, es diu que és plàstic.
●● Un material fràgil es trenca amb facilitat quan s’hi aplica una força.


Ciències de la naturalesa 5é EP. Unitat 4 MATERIAL FOTOCOPIABLE 25

unitat REFORÇ Propietats i ús dels materials
4 Nom:  Data:  Curs: 

1 Relaciona cada objecte amb les propietats del material utilitzat per a fabricar-lo.

Cassó metàl·lic  ●
● Flexibilitat

Para-sol de tela  ●
● Impermeabilitat

Impermeable de niló  ● ● Conductivitat

Llit elàstic  ● ● Opacitat

2 Què passaria si el llit elàstic fóra de vidre i hi saltàrem damunt?

3 Per què la majoria dels cassons són metàl·lics? Podríem utilitzar-los si foren de plàstic?

4 Relaciona aquests materials amb les seues propietats i usos adequats.

Formigó  ● ● Impermeable   ● ● Ulleres graduades

Vidre  ● ● Aïllant  
● ● Taps de botella
Plàstic  ● ● Resistent  
● ● Canonada
Suro  ● ● Transparent  ● ● Bigues

Ciències de la naturalesa 5é EP. Unitat 4 MATERIAL FOTOCOPIABLE 26

unitat AMPLIACIÓ Densitat i flotabilitat
4 Nom:  Data:  Curs: 

Diuen que el rei grec Hieró (segle iii a.C.) va manar fer una corona
d’or a un joier. Però, quan la va tindre a les mans, va sospitar que el
joier l’havia enganyat i que per a fer-la, el joier no havia utilitzat tot
l’or que ell li havia entregat.
Llavors, el rei Hieró va demanar a Arquimedes que calculara si la co-
rona era d’or massís o no. Amb aquest problema en el cap, Arquime-
des volia saber la densitat de la corona calculant-ne el volum. Mentre
pensava, Arquimedes va omplir la banyera completament i, quan s’hi
va ficar dins, part de l’aigua se’n va eixir. Arquimedes va eixir llavors
de la banyera i va cridar “eureka”, que vol dir ‘ho he trobat’.

1 Com va calcular Arquimedes el volum de la corona?

2 Si en un recipient ple d’aigua de gom a gom tirem un bloc de metall, i en un altre recipient igual tirem un
bloc de plastilina del mateix volum que l’anterior, en quin dels dos s’haurà vessat més aigua si els dos
blocs s’han enfonsat? Per què?

3 Maria i Joan han fet cada un petit vaixell amb la ma- Vaixell de Vaixell de
teixa quantitat de plastilina. El de Maria sura, però el Maria Joan
de Joan no. Joan diu que el seu vaixell surarà en un re-
cipient amb més aigua. Maria creu que el vaixell de
Joan s’enfonsa perquè no té la forma adequada.
Tu què hi penses? Descriu un experiment per a demos-
trar-los de què depén la flotabilitat dels vaixells.

Ciències de la naturalesa 5é EP. Unitat 4 MATERIAL FOTOCOPIABLE 27

unitat REPÀS
5 Nom: Data: Curs:

1 Quines són les propietats de l’energia? Explica en què consisteix cada una.


 2 Escriu el tipus d’energia elèctrica relacionada amb les imatges següents.

Energia  Energia  Energia 

Energia  Energia 

 3 Quina forma d’energia es pot trobar en cada una d’aquestes fonts d’energia?

●● Gas → Energia química ●  Carbó →          ●  Vent → 

●● Aigua →          ●  Urani →          ●  Biomassa → 

 4 Classifica en la taula les fonts d’energia que coneixes segons siguen renovables o no renovables.

FONTS d’energia renovables FONTS d’energia no renovables

 

 

Ciències de la naturalesa 5é EP. Unitat 5 MATERIAL FOTOCOPIABLE 28

unitat REPÀS
5 Nom: Data: Curs:

5 Quines fonts d’energia són les més utilitzades en l’actualitat? Són fonts inesgotables?


 6 Relaciona cada imatge amb la capa de la Terra on es produeixen els impactes que hi observes.

Impacte sobre la Impacte sobre els Impacte sobre Impacte sobre la

hidrosfera éssers vius l’atmosfera geosfera

 7 Indica com podeu, tu i la teua família, afavorir l’estalvi energètic a casa. Proposa almenys cinc mesu-
res.

Ciències de la naturalesa 5é EP. Unitat 5 MATERIAL FOTOCOPIABLE 29

unitat REFORÇ Tipus i propietats de l’energia
5 Nom:  Data:  Curs: 

 1 Observa els objectes que apareixen en la imatge i contesta les preguntes.

a) Quins d’aquests objectes necessiten energia per a funcionar?



b) Escriu en la taula la forma d’energia que utilitzen els següents objectes que hi ha a l’habitació i en
quina es transforma.

OBJECTE Forma d’energIa que utiliTza Forma d’energIa que PRODUEIX

Joguet  

Llanterna  

Estufa  

c) Escriu les propietats de l’energia que observes en cada un dels objectes anteriors.
Joguet: 

Llanterna: 

Estufa: 

2 Explica la transformació de l’energia que té lloc en les màquines següents.

a) Una bicicleta


b) La televisió


Ciències de la naturalesa 5é EP. Unitat 5 MATERIAL FOTOCOPIABLE 30

unitat REFORÇ Les fonts d’energia
5 Nom:  Data:  Curs: 

Anna i la seua família van a passar un cap de setmana d’acampada en un espai natural protegit. Solament
poden portar sacs de dormir i motxilles amb els objectes següents.

16:
35

Una motxilla amb placa Una llanterna amb piles Un fogonet de gas per a Una capsa de mistos per
solar per a carregar una per a il·luminar de nit. calfar el menjar. a encendre el fogonet.
petita nevera elèctrica i el
telèfon mòbil.

 1 Completa aquesta taula amb les fonts d’energia que utilitza la família d’Anna en l’acampada.

OBJECTES FONT D’ENERGIA

Llanterna 
Fogonet 
Nevera 
Telèfon mòbil 
Capsa de mistos 

 2 Anna relaciona les fonts d’energia amb alguns dels elements que observa al seu voltant. Indica si són
renovables o no renovables.
Sol  Biomassa 
Petroli  Aigua 
Vent  Gas 
Carbó  Urani 

 3 Anna ha portat a l’excursió una llanterna que funciona amb piles. Però hi ha un altre tipus de llanternes
que funcionen manualment fent girar moltes vegades una manovella. Les dues llanternes utilitzen la
mateixa font d’energia?

Ciències de la naturalesa 5é EP. Unitat 5 MATERIAL FOTOCOPIABLE 31

unitat REFORÇ Els impactes ambientals
5 Nom:  Data:  Curs: 

1 Localitza en la següent imatge tots els impactes ambientals que trobes i indica quins efectes produeixen
en el medi ambient.

 2 Associa els impactes ambientals anteriors amb la capa de la Terra a la qual afecten.

●● El fum que emeten les centrals tèrmiques i els cotxes: 

●● Els abocaments de les fàbriques que van a parar al riu: 

●● Les centrals eòliques i les plaques solars: 

●● Els peixos morts que apareixen al riu: 

 3 Quines mesures creus que s’haurien d’implantar per a evitar aquests problemes?

Ciències de la naturalesa 5é EP. Unitat 5 MATERIAL FOTOCOPIABLE 32

unitat AMPLIACIÓ L’energia de l’aigua
5 Nom:  Data:  Curs: 

Els embassaments emmagatzemen aigua per a proveir les ca-

ses, les indústries i els cultius agrícoles, però, a més, serveixen
per a controlar el cabal dels rius i produir energia elèctrica.
Aquesta energia elèctrica es produeix aprofitant els salts
d’aigua situats a les preses dels embassaments. Les centrals
que produeixen energia a partir de l’aigua s’anomenen cen-
trals hidroelèctriques.

1 Investiga sobre les centrals hidroelèctriques i contesta les qüestions següents.

a) Relaciona mitjançant nombres cada part de la central hidroelèctrica amb el seu nom.

2 1 8  Turbina
 Línia elèctrica
3
7  Embassament
 Aigua en moviment
 Generador
 Aigua amb energia potencial
4
 Aigua amb energia cinètica
5 6 Presa


b) Completa les següents oracions sobre el funcionament i producció de les centrals hidroelèctriques.
● L’energia potencial és l’energia que tenen els cossos degut 
  
● La turbina es mou amb 
● El generador transforma l’energia 
● Els cables transporten l’energia elèctrica fins a 

2 On es troben les principals centrals hidroelèctriques a Espanya? Accedeix a l’enllaç www.e-sm.net/svcn-
mf5ep01 i contesta les preguntes.

a) On hi ha més concentració de centrals hidroelèctriques? Per què?



b) Per què creus que hi ha menys centrals hidroelèctriques a la meitat sud d’Espanya?


Ciències de la naturalesa 5é EP. Unitat 5 MATERIAL FOTOCOPIABLE 33

unitat REPÀS
6 Nom:  Data:  Curs: 

1 Identifica en la imatge els elements de l’estructura. Explica per què el pont és una estructura.




2 Per què es diu que l’esquelet és l’estructura del cos humà?

 3 Assenyala en els esquemes següents cada una de les parts de les palanques: força (F), punt de suport
(PS) i càrrega (C). Completa després amb el nom de cada tipus de palanca.

Palanca de  classe Palanca de  classe Palanca de  classe

 

  

 

 4 Les imatges mostren màquines simples. Identifica-les i explica en què consisteixen.

a b c

a) 

b) 

c) 

Ciències de la naturalesa 5é EP. Unitat 6 MATERIAL FOTOCOPIABLE 34

unitat REPÀS
6 Nom:  Data:  Curs: 

5 Observa les imatges següents i indica quines són màquines simples i quines són compostes. En què es
diferencien aquests dos tipus de màquines?

   


 6 La bicicleta és una màquina composta per diferents operadors. Situa els operadors següents en el lloc
corresponent de la bicicleta.

Palanca   Roda   Roda dentada   Manovella   Cadena

 

 

 

7 Quines mesures de seguretat has d’adoptar quan utilitzes aquestes màquines o t’hi situes prop?

Ciències de la naturalesa 5é EP. Unitat 6 MATERIAL FOTOCOPIABLE 35

unitat REFORÇ Estructures
6 Nom:  Data:  Curs: 

1 Observa la imatge d’aquesta muntanya russa i contesta les preguntes.

1
2

a) La gent i els cotxes pesen moltíssim. Com és possible que es mantinga tot en peus?


b) Identifica en el dibuix els elements que formen l’estructura.

1 

2 

3 

c) Relaciona els elements de l’estructura amb el que representen en la muntanya russa.

1    Són les estructures verticals que suporten els rails.

2   És el pes dels cotxes amb la gent.

3    Són les rails per on circulen els cotxes.

d) Explica quina d’aquestes dues estructures és més resistent i per què.

e) Observa l’estructura dels pilars de la muntanya russa. Quin element hi han afegit per a donar-li més
estabilitat?

Ciències de la naturalesa 5é EP. Unitat 6 MATERIAL FOTOCOPIABLE 36

unitat REFORÇ Ús d’adequat de les màquines
6 Nom:  Data:  Curs: 

Sovint utilitzem màquines per a moure’ns, però hem de tenir en compte que usar-les comporta riscos que
hem de conéixer per a prendre les precaucions adients. Observa la imatge i contesta les preguntes.

Patí
Patinet
Monopatí

 1 Escriu en la taula els elements de protecció que utilitza cada un dels xiquets.

Patí 

Patinet 

Monopatí 

2 De què ens protegeixen cada un dels elements anteriors?

3 Respon verdader o fals a les mesures de seguretat relatives al bon ús d’aquestes màquines.

Evita circular a la nit i, si ho fas, porta algun element reflector. 

No utilitzes el casc llevat que vages per ciutat. 

No fa falta que obeïsques les normes de circulació, sempre tens avantatge. 

La màquina ha d’estar en perfecte estat. Cal revisar les rodes, els frens, etc. 

Pots utilitzar auriculars mentre patines. 

Utilitza patins del tipus i la grandària adequats a la talla i nivell de la persona. 

No portes passatgers al patinet, solament hi pot anar una persona. 

Ciències de la naturalesa 5é EP. Unitat 6 MATERIAL FOTOCOPIABLE 37

unitat AMPLIACIÓ Les màquines
6 Nom:  Data:  Curs: 

Els ponts llevadissos s’utilitzaven als castells medievals per a supe-

rar un fossat i entrar al recinte fortificat i eixir-ne. Aquest pont
s’alçava o es baixava accionat per una interessant maquinària.
Quan el castell patia un assalt, el pont era alçat i la fortalesa es
tornava inexpugnable. En situacions normals, el pont romania
baixat sobre el fossat per a facilitar l’accés al castell.

 1 El dibuix següent representa el conjunt de màquines simples que formen la maquinària d’un pont lleva-
dís. Observa i contesta les preguntes.

a) Investiga i escriu el nom dels operadors mecànics de la maquinària.

1 
1 2
2 
3 
3
4 4 
b) Explica en què consisteix cada una de les màquines simples anteriors.


1



2



3



4

c) El pont llevadís és una màquina simple o composta? Per què?

d) Explica com funciona un pont llevadís.

Ciències de la naturalesa 5é EP. Unitat 6 MATERIAL FOTOCOPIABLE 38

unitat AMPLIACIÓ Les màquines de Leonardo
6 Nom:  Data:  Curs: 

Leonardo da Vinci (1452-1519) va viure a Florència i es va dedicar a mol-

tes coses en la seua vida: va ser pintor, científic, mecànic, arquitecte, escrip-
tor, escultor... i fins i tot inventor de màquines.
La gran imaginació de Leonardo el va portar a dissenyar multitud d’enginyoses
màquines, des de màquines de guerra fins a màquines voladores. Totes eren
dissenyades en tela i fusta, materials propis d’aquella època. No obstant això,
Leonardo no va arribar a veure fabricats la majoria dels seus dissenys perquè,
aleshores, no existien recursos tècnics ni econòmics per a fer-ho.

1 Observa el disseny de la bicicleta de Leonardo i el d’una bicicleta actual. Contesta les preguntes.

a) Compara l’estructura de les dues bicicletes. Quines diferències hi trobes? Quina creus que està millor
dissenyada per a suportar un pes? Explica per què.

b) Observa el mecanisme utilitzat en els dos models i explica les semblances.

2 Investiga sobre aquestes altres màquines ideades per Leonardo da Vinci. Escriu quina funció tenien i els
mecanismes que utilitzava en el seu disseny per a fer-les funcionar.
Màquina Funció desitjada Mecanismes

Caragol helicoïdal  

Grua giratòria  

Vaixell de pales  

Draga  

Ciències de la naturalesa 5é EP. Unitat 6 MATERIAL FOTOCOPIABLE 39

Els recursos didàctics de Ciències de la naturalesa per a 5é de Primària formen part del Projecte
Editorial d’Educació Primària d’SM Arrels. En la seua realització ha participat l’equip següent:

Autoria
Isabel Pueyo, Montserrat González, Antonio José Hidalgo

Edició
Ángel Rubio, Óscar Cambra, Héctor Martínez

Coordinació i assessorament lingüístics

Donís Seguí / I més. Serveis Lingüístics i Editorials

Il·lustració
Ángel Ovejero, Eduardo Rodríguez, Jesús Gabán

Fotografia
ARXIU SM; THINKSTOCK; Ablestock; 123RF; SHUTTERSTOCK; GETTY IMAGES

Edició gràfica
Reyes Gordo

Disseny de la coberta i dels interiors

Estudi SM

Maquetació
Equip SM; Equip I més

Responsable del projecte

Mireia Casaus

Coordinació de continguts digitals

Mara Mañas

Coordinació editorial de Ciències

Laura Pérez

Coordinació editorial de Primària

Pilar Menéndez, Nuria Corredera

Direcció d’Art del projecte

Mario Dequel

Direcció editorial
Aída Moya

Aquest llibre està imprés en

paper procedent de boscos
© SM gestionats de manera
Imprés a la UE / Printed in EU sostenible.