REDACCIONS TEMA 2

Narra una situació semblant a la del text d’Enric Valor que

hages vist en una pel·lícula o que hages llegit.

Una situació semblant, pot dir-se que la he vista a la pel·lícula “La Terminal”.

La Terminal compta la història de Víctor Navorski, un visitant que arriba a

Nueva York des de l'est d'Europa, el país del qual es troba en ple colp quan
arriba a Estats Units. Una vegada arribat a l'aeroport John F. Kennedy amb un
passaport desconegut, no està autoritzat per a ingressar al país i ha
d'improvisar els seus dies i nits en les sales d’espera de la terminal fins que la
guerra en el seu país acabe. Mentres les setmanes i mesos passen, Víctor
descobrix el curiós univers que transcorre en la terminal, un món tan complex
com absurd, on hi ha ambició, generositat, diversió, posició social i fins a
romanç. Però Víctor ha tingut des del començament una mala relació amb
l'oficial de l'aeroport Frank Dixon, el qual ho considera un problema que no pot
controlar però vol desesperadament que desaparega.

@Romano, Marta

És la historia de tretze dones, el seu títol “ Les tretze roses” que pertanyen a les
joventuts socialistes i moren sent inocents. Tot comença quan Franco guanya la
guerra civil, molts republicans se´n van del país i altres com estes xiques es
queden.Franco promet que sols castigarà als que tenen les mans brutes de sang i
ninguna les tenia, totes duien una vida normal i es divertien con podien en aquells
grisos dies. Un mes després de la guerra les van detendre i després de llargs
interrogatoris les van tancar a la presó per haver ajudar a la rebel·lió i per haver
planejat un atemptat contra Franco. Encara que tots creien que sols anaven a
passar uns mesos a la presó, poc abans de la celebració del juí va haver un
atemptat, van morir uns quants militars i com a vengança les van condemnar a
mort. Eixe dia es van posar els seus millors vestits i van esperar la seua mort amb
molta enteresa. Al final de la pel·lícula apareixen les tretze dones cridant “visca la
república”.

@Sola,María

Alumnes Segon de Batxillerat curs 2010.2011 ies clot de l’illot

Vaig llegir una vegada sobre la vida de José de la Colina. La seua vida té molt a
veure amb el text d’Enric Valor, ja que la seua vida es va veure afectada per Franco.
No exactament amb l’avanç de Franco a Madrid, però si amb la guerra provocada
per la rebeliò militar del general Franco.

José de la Colina va nàixer a Santander al 1934. Al final de la guerra espanyola, ell

amb la seua família es van a veure obligats a començar un exili a França, Bèlgica,
Santo Domingo, Cuba i finalment Mèxico, a on José de la Colina estar des de 1940
fins ara.

És un dels escriptors més joves de l’exili, i un dels més importants a Mèxico, ja que
ha sigut redactor de molts periòdics i publicacions molt importants a Mèxico. Va
ser colaborador també de “Las Españas”, la revista més important de l’exili
espanyol.

José de la Colina és molt important per a México, però té un ferida no tancada, com
ell diu, per ser important per allí, però ser un home i escriptor invisible per a
Espanya, el seu país on va nàixer.

@Romero, Sara

Una situació semblant, pot dir-se que la he vista a la pel·lícula “La Terminal”.

La Terminal compta la història de Víctor Navorski, un visitant que arriba a

Nueva York des de l'est d'Europa, el país del qual es troba en ple colp quan
arriba a Estats Units. Una vegada arribat a l'aeroport John F. Kennedy amb un
passaport desconegut, no està autoritzat per a ingressar al país i ha
d'improvisar els seus dies i nits en les sales d’espera de la terminal fins que la
guerra en el seu país acabe. Mentres les setmanes i mesos passen, Víctor
descobrix el curiós univers que transcorre en la terminal, un món tan complex
com absurd, on hi ha ambició, generositat, diversió, posició social i fins a
romanç. Però Víctor ha tingut des del començament una mala relació amb
l'oficial de l'aeroport Frank Dixon, el qual ho considera un problema que no pot
controlar però vol desesperadament que desaparega.

@Romano, Marta

" EL NIÑO CON EL PIJAMA DE RAYAS"

Alumnes Segon de Batxillerat curs 2010.2011 ies clot de l’illot

Bruno és un xiquet de nou anys, fill d'un comandant nazi del camp de concentració
d'Auschwitz en plena Segona Guerra Mundial.
Des de la finestra del seu dormitori de la nova casa, Bruno veu vages i moltes
persones vestides amb un pijama de ratlles. Els pares d'aquest i de la seva germana
decideixen imposar-li un professor d'història particular. Però el petit no feia més
que preguntar que passava allà fora. Fins que finalment es va escapar una tarda i
coneixerà un nen jueu Shmuel. Amb el qual es faran amics i Bruno parlarà amb ell.
Mentre la seva germana li explicarà que les persones que estan vestides amb
pijames són jueus i que ells són contraris als jueus. Després d'agafar polls, el xiquet
es va haver de rapar el cap, i això va fer que no semblessin tan diferents el seu amic
Smhuel i ell. Finalment com un joc, Bruno es posa un pijama per ajudar el seu nou
amic, sense adonar-se va veure ficat en una habitació amb moltes més persones, on
la gent estava molt espantada.
@Requena, Sara

Jo conec algunes situacions d’aquest tipus, una d’elles, i la que millor conec
és la de la meua veïna,que des de sempre m’ha cuidat i m’ha contat històries de
quan ella era xicoteta. Ella va nàixer a Alacant en la Guerra Civil Espanyola, hi la va
viure junt a la dictadura, era la més xicoteta de quatre germans, em deia que hi
havia molta repressió, molta fam i que no hi havia menjar, a vegades em contava
històries on venien vaixells per a donar menjar a la gent i que la gent es llançava a
l’ aigua si queia alguna cosa, també que no es podia parlar valencià sinó et podien
colpejar els soldats, que hi havia refugis per si havien bombes i que una vegada no
van avisar hi una va caure on molts nens estaven jugant i va morir molta
gent,també em va contar com es van portar al seu pare per tenir un pensament
diferent en una com deia ella “calavera” i van estar a punt de matar-lo i al seu
germà va estar en un camp de concentració durant un temps. Com estes, ella em va
contar moltes més, però per supost molt poques eren propis d’ una infància normal
i feliç. @Miralles, Bárbara

@Miralles, Bárbara

Alumnes Segon de Batxillerat curs 2010.2011 ies clot de l’illot

Em recorda a la pel·lícula de LES TRETZE ROSES.

L'1 d'abril de 1939, amb l'entrada a Madrid de les tropes de Franco, acaba la guerra
civil espanyola. Tement la sagnant repressió que s'acostava, molts republicans
fugen del país però altres no poden o no volen. Com les joves noies protagonistes
d'aquesta història real.
Franco promet que només seran castigats els que tinguin les mans tacades de sang.
I cap d'aquestes noies les té. Com Carme, per exemple, de 16 anys, que militava a les
Joventuts Socialistes però mai va tenir una arma. Ni la seva amiga Virtudes, que
servia a casa d'uns nous rics franquistes i va passar la guerra donant de menjar a
gent gran i nens en el Socors Roig. O Julia, una cobradora de tramvies, que s'havia
afiliat a les Joventuts Socialistes per poder fer esport a les instal·lacions de la seu.
I el cas de Blanca Brisac, filla d'un jueu francès, és més evident encara. És catòlica,
votant de la dreta, mare d'un fill i que ha acudit a ajudar econòmicament a un
músic, militant comunista, company d'orquestra del seu marit.
Eren noies joves, amb il·lusions, que tenien nuvi, que anaven al cinema o a ballar i
es divertien com podien en aquells durs i grisos dies de la postguerra.
Les van detenir al mes d'acabar la guerra. Algunes es coneixien entre si però d'altres
no. Van patir durs interrogatoris policials i finalment van ser traslladades a la presó
de Vendes on hi havia milers de dones amuntegades a les cel de la pressió.
A les 13 detingudes, a les que les seves companyes van batejar com "les menors" per
la seva curta edat, les inclouen en la mateixa causa sota l'acusació d'ajuda a la
revolta i haver planejat un atemptat contra Franco, un atemptat irreal però que
donava base a l'acusació. Tot molt abstracte, sense proves. Elles i els seus familiars
estaven tranquils, al màxim els caurien uns quants anys de presó.
Però uns dies abans que se celebri el judici es produeix un atemptat contra un militar
franquista en què moren tres persones. No tenen res a veure amb això les 13 joves
perquè estaven a la presó quan va ocórrer tot. Però es va forjar una venjança i el
Tribunal Militar les condemna a mort i en menys de 48 hores són afusellades.

Carmen, las més jove de totes, l’única supervivent, escolta desolada tretze tirs de
gràcia des de la finestra de la seva cel.

@Jiménez, Lina

Alumnes Segon de Batxillerat curs 2010.2011 ies clot de l’illot

 En la pel·lícula de Hitler, es mostra com el propi dictador va aplicar
immediatament la repressió contra un gran nombre de persones: els
jueus, perquè eren els enemics de la nació. Tot allò que s'oposara la
nació nazi. La repressió la van efectuar les tropes del SS, els espies i la
policia secreta que se situava amagada entre la població. El terror que
hi havia a Alemanya s'exercia per mitjà de la censura, agressions
físiques els arrestos que es produïen en els camps de treball. Es
mostra, que en els camps de concentració, estaven fets perquè en el
món només quedaren persones de raça pura, ària. En els camps
d'extermini, es pretenia exterminar els jueus, que els mataven res més
introduir-los en el camp. Moltes persones fugien de la ciutat a
diferents països, per a poder resguardar-se de la repressió que es vivia
en aquell moment i es negava a tornar a aquell país ple d'injustícies..
@García, María

Aquest text em recorda molt a una pel·lícula basada en fets

reals que vaig veure no fa molt temps: "Resistència". És una
èpica història de família, honor, venjança i salvació en la 2a
Guerra Mundial. Corre l'any 1941 i els jueus d'Europa Oriental
estan sent massacrats a milers. Tres germans aconseguixen
escapar d'una mort segura i es refugien en els densos boscos del
voltant de sa casa, que coneixen des de la seua infància. Allí
inicien la seua desesperada lluita contra els nazis i convertixen
la lluita per la supervivència en u una forma de venjar les morts
dels seus éssers volguts.
Al principi tot allò que poden per a sobreviure però, a poc a
poc, a mesura que s'estenen els rumors sobre el seu coratge,
comencen a atraure a altres hòmens i dones, jóvens i vells
disposats a arriscar-ho tot per un instant tan sols de llibertat,
que amb la mateixa ideologia i perseguint la llibertat s'agrupen,
s'ajuden mútuament. Açò ocorre ( ocórrer )de la mateixa manera
en aquest text d'Enric Valor, on els refugiats d'una part de la
Península són recogits i ajudats per part de les regions amb una
agricultura favorable però sobretot amb la mateixa ideologia.
Vela, Laura curs 2009-10

Alumnes Segon de Batxillerat curs 2010.2011 ies clot de l’illot