Generalitat de Catalunya

Departament d'Educació
CFGS Desenvolupament d'Aplicacions
Institut Almatà
Web

UF1 RA1 – Pràctica 1 Introducció al llenguatge de marques

1 CONVERSIÓ ENTRE FORMATS

L’objectiu d’aquesta activitat és veure que els llenguatges de marques, gràcies a les seves
característiques, poden ser convertits fàcilment a altres formats. Una de les característiques
interessants dels llenguatges de marques és que permeten que les dades siguin convertides entre
formats de manera relativament senzilla.

1. Un amic vostre es fan de la NBA i en especial dels San Antonio Spurs. Voldria
emmagatzemar el planter de la temporada 2017-2018. Vosaltres haureu de dissenyar
el fitxer xml per guardar el nom, cognom, posició, alçada i pes de cada jugador.
Podreu trobar la informació a: http://www.nba.com/teams/spurs ( podeu utilitzar XML
Copy Editor per comprovar que el codi és correcte)
2. Representeu les dades que conté aquest document en el format de text CSV.
3. Podeu comprovar com funciona i comprovar que tot està correcte utilitzant el
conversor: http://www.convertcsv.com/xml-to-csv.htm

2 Comprovar utilització en un cas real XML

La popular suite ofimàtica LibreOffice utilitza els formats de fitxers seguint el estàndar Open
Document. Un fitxer en aquest document es tracta d’un ficher comprimit Zip on podem trobar
diferents fitxers xml que descriuen el contingut, format del fitxer en qüestió.

1. Fes una lectura i investiga sobre el format Opendocument i fes una descripció o
esquema de la seva estructura i com funciona.( no feu un copia/enganxa). Link
( podeu completar la informació fent recerca a Internet):
https://help.libreoffice.org/Common/XML_File_Formats/ca
2. Crear un fitxer amb format Writer ( equivalent al Word) i desar en format .odt.
3. Aneu a l’explorador de Fitxers i el descomprimiu utilitzant un descompresor (
WinZip, WinRar etc..)
4. Feu un anàlisi i intenteu entendre el contingut de cada fitxer. Expliqueu també l’estructura
que té i les carpetes/fitxers que utilitza per poder empaquetar en un fitxer format .odt
 3 Codificació Juli Cèsar
El xifrat César rep el seu nom en honor a Julio César, que, segons Suetonio,
ho va utilitzar amb un desplaçament de tres espais per protegir els seus missatges
importants de contingut militar:

Si havia de dir alguna cosa confidencial, ho escrivia usant el xifrat, això és, canviant
l'ordre de les lletres de l'alfabet, perquè ni una paraula pogués entendre's. Si algú vol
decodificar-lo, i entendre el seu significat, ha de substituir la quarta lletra de l'alfabet, és a
dir, la D per la A, i així amb la resta.

Suetonio, Vida de los Césares 56[1]

En criptografia, el xifrat César, també conegut com xifrat per desplaçament, codi de
César o desplaçament de César, és una de les tècniques de xifrat més simples i més
usades. És un tipus de xifrat per substitució en el qual una lletra en el text original és
reemplaçada per una altra lletra que es troba un nombre fix de posicions més endavant en
l'alfabet. Per exemple, amb un desplaçament de 3, l'A seria substituïda per la D (situada 3
llocs a la dreta de la A), la B seria reemplaçada per la I, etc.

Per simplificar el nostre problema utilitzarem el nostre alfabet sense signes o

accents o números, simplement i l’espai en blanc:
ABCÇDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ.

1. Volem guardar en un fitxer de text un missatge Xifrat: «Hello World Im Here» utilitzant
el sistema Cèsar de tres posicions. Escriviu el missatge xifrat.

2. Un cop el tenim xifrat, em d’assignar un valor a cada lletra. Feu una taula on
assigneu un codi ( binari) a cada lletra.

3. Escriviu el texte codificat marcant cada lletra.

4. Junteu totes les lletres ( compteu els dígits que utilitzeu ) i intenteu fer una
compressió de les dades senzilla ( torneu a comptar els dígits). Compteu l’estalvi que
heu fet.

5. A partir dels dígits comprimits feu el pas invers per comprovar que tot està correcte i
que podeu decodificar el texte a partir de la taula que heu fet prèviament.
 4 Metadates

L’objectiu d’aquesta activitat és veure quins són els avantatges que aporten les
metadades als fitxers de dades.
Emmagatzemeu el gràfic següent format per punts de color en un fitxer:

Figura: Imatge per representar ampliada perquè es vegin els punts que la formen

Per fer-ho s’ha establert que el millor és que la imatge es defineixi prenent com a
base els punts de colors que la formen. S’ha definit un estàndard que estableix quin és el
caràcter que representa cada un dels colors:
 Taula: Representació dels caràcters

Color Caràcter
Negre N
Blanc B
Vermell V
Blau L
Groc G
Verd D

1. En un editor de text representeu la imatge fent servir el nostre conveni.

2. Un dels usos possibles de les metadades és fer-les servir per reduir la mida dels
fitxers. Representeu la imatge fent servir un sistema on abans de representar un punt
es mira si els següents són del mateix color. Si els següents són del mateix color els
representarem amb un número que indicarà quants n’hi ha i la lletra que representa el
color. Si el següent punt és de color diferent es representa de la mateixa forma que
en sistema anterior.

Per exemple: Si hem de representar cinc punts verds seguits en comptes de representar-los
d’aquesta forma ‘DDDDD’ es representaran amb ‘5D’ mentre que si només hem de representar un
sol punt groc el representarem de la mateixa forma que abans ‘G’

3. Quin estalvi ha representat fer servir el segon mètode?