B1 (elemental)

ÀREA
D’EXPRESSIÓ 38 texts
I INTERACCIÓ Trie una de les dos lectures següents
i prepare’s per a realitzar:

ORALS a) Una lectura en veu alta, davant dels

examinadors, del text que ha triat.
b) Una exposició i una breu conversa,
TEXTS DE LES PROVES DE LA amb els examinadors, sobre el tema
Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià de la lectura.
ORDENATS PER DATA D'EXAMEN

Àrea d'expressió i interacció orals: texts dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià B1 (Elemental)
 2015/ JUNY / LECTURA 1
Ell no ho faria
Arriba l’estiu i, amb això, les vacacions. Desitjades per
uns i temudes per altres. I és que per a alguns membres de
la família pot significar perdre la casa, l’aliment i l’afecte.
Quedar-se sols. Espanya continua sent un dels països de la
Unió Europea amb la taxa més alta d’abandonament
d’animals de companyia. Segons l’últim estudi de la
fundació Affinity, el nombre de gossos i gats arreplegats
entre els mesos de maig i agost és superior al dels altres
quadrimestres de l’any. En concret, cada any s’abandonen
prop de 110.000 gossos i 40.000 gats a Espanya.
Esta pràctica cruel i deplorable és un delicte tipificat en el
Codi Penal i castigat amb penes entre tres mesos i un any
de presó. En el cas de ser testimoni de l’abandonament d’un
animal, es pot presentar una denúncia de manera
presencial, per telèfon i a través d’Internet. Per exemple, el
Servici de Protecció de la Naturalesa (SEPRONA) disposa
d’una adreça de correu específica per a fer-los arribar els
casos de maltractament animal, i algunes associacions
protectores d’animals també oferixen servicis jurídics de
consultoria que ajuden els ciutadans a gestionar les seues
denúncies quan presencien un abandonament d’este tipus.
Les vacacions d’estiu no poden ser un motiu per a desfer-
se d’un ser viu sense contemplacions ni remordiments.
Àrea d'expressió i interacció orals: texts dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià
2015 / JUNY / LECTURA 2
El sushi
Qui no coneix el sushi? Tot i la seua aparent simplicitat, la
preparació d’este plat és tot un art en mans dels millors
mestres. Els ingredients (arròs, peix cru, vegetals i
condiments) són tractats amb delicadesa i solemnitat pels
millors cuiners, coneixedors del punt òptim de cocció de
l’arròs i de la forma més adequada de tallar el peix.
Els primers que van fer sushi van ser els xinesos. Fa dos
mil·lennis, els habitants del riu Mekong van descobrir que
l’arròs fermentat era un bon conservant. Els excedents de
peix es tancaven hermèticament en àmfores amb arròs cuit i
es podien consumir mesos més tard. Esta tècnica es va
estendre per la Xina i va arribar al Japó.
El sushi, tal com el coneixem hui, té el seu origen en
l’aparició del vinagre d’arròs, que, barrejat amb el peix i
l’arròs fermentat, en millorava el sabor. La gran varietat de
peix de les costes japoneses i l’hàbit de menjar arròs bollit
va tancar el cercle.
Un xef japonés popularitzà el sushi preparat amb les
mans; era el menjar ràpid del segle XIX. A l’inici del segle
XX, l’emigració de milers de japonesos als Estats Units va
fer d’este menjar un plat internacional.
B1 (Elemental)
 2014 / NOVEMBRE / LECTURA 1
Menjar desaprofitat
Segons un informe publicat fa poc, estem davant d’un
greu problema mundial: quasi la mitat dels aliments que es
produïxen acaben en el fem. Així, cada any es tiren fins a
2.000 milions de tones de menjar per problemes a l’hora de
guardar-les en magatzems, per dates de caducitat massa
estrictes, etc.
L’informe també detalla que anualment es malgasten
500.000 milions de metres cúbics d’aigua per a cultius que
mai no arriben a taula. Una gran xifra, si es té en compte
que en moltes zones del planeta no hi ha suficients recursos
naturals.
Entre les raons principals d’este desaprofitament de
menjar està el fet que els supermercats demanen productes
amb una imatge perfecta i que animen els consumidors a
comprar, a través d’ofertes, més del que necessiten.
Àrea d'expressió i interacció orals: texts dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià
2014 / NOVEMBRE / LECTURA 2
Les vacacions ens fan feliços?
Les persones que fan vacacions són més felices que les
que no descansen una vegada a l’any. No obstant això,
quan el descans acaba, els nivells de felicitat d’uns i altres
s’igualen ràpidament. Així ho han demostrat científics
holandesos en un estudi.
Per altra banda, el temps que passem planificant les
vacacions també millora el nostre estat d’ànim. Això significa
que l’efecte de benestar psicològic que causen les
vacacions no dura molt, sinó que desapareix quan tornem a
la rutina. Però els científics van trobar una excepció a esta
teoria: quan les vacacions són molt relaxants, la felicitat es
manté almenys dos setmanes després de la tornada a la
vida quotidiana.
L’estudi recomana planificar el descans lliure d’estrés i no
agafar-se un sol període vacacional llarg, sinó diverses
vacacions a l’any.
B1 (Elemental)
 2014 / JUNY / LECTURA 1
Comportar-se a taula
A tots ens agrada eixir a dinar o a sopar. Però, a vegades,
nosaItres mateixos podem arruïnar qualsevol banquet si no
seguim unes mínimes normes bàsiques. Perquè saber
menjar és també saber conviure. Però... sabem menjar en
públic?
Entre les bones maneres de taula, hi ha l'art de parar
taula, el de rebre els convidats, el de servir els plats i,
finalment, les normes de comportament. Per exemple, com
usar els coberts o els dits. Són normes vàlides en els
menjars formals, amb convidats, i, naturalment, en el
restaurant. Molta gent, en general, no sap comportar-se
quan menja en públic i ignora algunes de les normes
bàsiques de com actuar a taula. I això no té res a veure amb
la classe social, sinó amb l'educació.
Ací tenim una mostra de 10 coses que no hauríem de fer
mai a taula: Començar a menjar fins que tot el món no
estiga servit, menjar-te tot el que et posen al plat, demanar
la carn molt feta, ignorar el menjar de temporada, negar-se
a tastar aliments i sabors nous, anar a fumar o al bany quan
no toca, confondre el cambrer amb un amic, demanar peix
un dilluns, dedicar-se a veure i contestar els missatges de
mòbil o no mirar el compte... Hi ha alguna cosa més que
creus que no s'ha de fer en un restaurant?
Àrea d'expressió i interacció orals: texts dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià
2014 / JUNY / LECTURA 2
Massa esport virtual
Hi ha molts xiquets que encara corren i juguen quan
tornen d'escola, però ja no ho fan en les places o els
carrers, sinó en les pantalles de l'ordinador o de la
videoconsola. Això vol dir que corren, peguen bots, cauen i
s'estressen, però només ho fa el seu cap. No mouen a
penes el cos, però continuen menjant igual o més del que
necessitarien si realment corregueren durant hores. El que
no es crema amb l'activitat física, s'acumula en forma de
greix. Estos hàbits nous han situat el nostre país entre
aquells on l'obesitat infantil és un problema greu: ocupem el
pitjor lloc d'Europa, al costat de Malta i Grècia. En poc de
temps la nostra taxa de sobrepés i obesitat infantil s'ha
situat en un 26,5%.
Lamentablement, l'únic exercici regular que fa un terç dels
xiquets i la mitat dels nostres adolescents és el que puguen
fer en la classe d'Educació Física. Però Espanya també és
un dels estats europeus que menys temps dedica a esta
activitat dins de l'horari lectiu. Els experts en salut pública i
educació demanen més dedicació per a esta matèria, per la
seua important repercussió sobre la salut. En tot cas, la
promoció de l'esport ha de buscar un equilibri, perquè tan
poc saludable pot ser el sedentarisme com la pràctica
compulsiva de l'esport.
B1 (Elemental)
 2013 / NOVEMBRE / LECTURA 1
Llegir l'etiqueta
Anar a comprar no sempre és fàcil. Per a molts és com
entrar en un camp de batalla on s’han d’enfrontar als milers
de productes que poden trobar en el supermercat. Per a
enfrontar-se a esta lluita, el consumidor disposa de l’etiqueta
dels productes. Es tracta del principal mitjà de comunicació
entre el productor i el consumidor, però també és un recurs
importantíssim per a triar bé el producte que volem comprar.
Ara bé, encara que les etiquetes dels aliments oferixen tota
la informació que necessitem, no sempre els prestem tota
l’atenció que es mereixen.
Segons un estudi publicat el mes d’agost passat, només
una de cada dos persones llig l’etiqueta dels productes. La
data de caducitat és la informació més buscada per estos
consumidors. A més, encara que un 78 per cent considera
útil la informació sobre el producte, poques persones la
tenen en compte a l’hora de comprar-lo. Finalment, només
la mitat dels consumidors entenen la informació que apareix
en l’etiquetatge dels productes. Això pot ser degut al fet que
el 94 per cent de les persones creu que usen paraules
massa complicades.
Àrea d'expressió i interacció orals: texts dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià
2013 / NOVEMBRE / LECTURA 2
Reomplir el setrill
Una de les imatges més repetides en bars i restaurants,
tant a l’hivern com a l’estiu, és la dels setrills damunt de les
taules esperant que els clients els utilitzen per a adobar les
ensalades o qualsevol altre plat. Amb esta pràctica tan
habitual s’estalvien envasos, ja que les botelles, una vegada
buides, van reomplint-se amb oli fins que torna a acabar-se.
Però Europa, per a evitar fraus i millorar la higiene
alimentària, va decidir prohibir esta pràctica. La polèmica
per esta mesura ha sigut tan gran que la Comissió Europea
ha anunciat la seua retirada.
La idea era que a partir del dia 1 de gener de 2014 els
restaurants ja no disposaren de setrills que es pogueren
reomplir amb oli. En estos moments s’està estudiant una
nova proposta, però caldrà consultar els sectors més
afectats, com ara els restaurants, però també els
consumidors.
L’oli d’oliva és la base de la dieta mediterrània i un
producte fonamental en l’economia del nostre país. L’oli
envasat representa un 67 per cent del total de producte que
s’exporta.
B1 (Elemental)
 2013 / JUNY / LECTURA 1
Flors per a tot
Com que s'adapten al perfil de qualsevol persona i
servixen per a totes tes ocasions, les flors són un dels
millors regals per a celebrar els moments especials. Però de
vegades tenim dubtes sobre quina classe de flor o quina
composició del ram triarem per al nostre regal.
La primera cosa que cal tindre en compte és la
personalitat de la. persona que rebrà les flors, ja que la
personalitat és un dels criteris que més pistes ens donarà
sobre les flors més apropiades. Si és una persona clàssica,
si és una persona moderna. si és alegre o si es més seriosa.
A més, també s'ha de tindre en compte l'edat: no és el
mateix regalar flors a una persona de 20 anys que a una de
60. Eixe ha de ser el punt de partida.
A les persones clàssiques i d'una certa edat, possiblement
els agrade la flor més universal: la rosa. I, a més, de color
roig. La composició del ram haurà de ser clàssica i elegant,
basada només en un color o dos. Si busquem flors per a
una persona més jove podem decantar-nos per rams
mixtos, amb flors de colors diversos. Per exemple, un ram
de tulipes o de flors tropicals, on no falten els colors blanc i
groc.
Àrea d'expressió i interacció orals: texts dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià
2013 / JUNY / LECTURA 2
Diners menuts
Les monedes d'un i dos cèntims pareix que tenen els dies
comptats. A més de ser Ies que més fàcilment es fan
negres, potser molt prompte no quedarà res que valga
menys d'un euro. La Comissió Europea ha elaborat un
document sobre el futur de les monedes d'un i dos cèntims, i
la principal conclusió és que el cost de produir-les és
superior al seu valor real. De fet, Brussel·les calcula que els
països de la zona euro ja han perdut més de 1.400 milions
per este motiu. Es per això que l'ínforme establix quatre
escenaris.
La primera proposta és mantindre Ies monedes d'un i dos
cèntims tal com són ara. La segona, fer més barats els seus
costos de fabricació. En la tercera, la Comissió planteja
retirar ràpidament totes estes monedes i que deixen de
fabricar-se'n ja. Finalment, la quarta proposta és fer
desaparéixer les peces d'un i dos cèntims de manera
gradual.
Segons la Unió Europea, estes monedes no tenen a
penes circulació, ja que molta gent pensa que no tenen
valor i no les usen per a pagar. Però, a pesar de tot això, hi
ha veus que alerten que retirar-Ies completament podria fer
augmentar els preus a l'alça.
B1 (Elemental)
 2012 / NOVEMBRE / LECTURA 1
La casa d'Elvis
L’antiga mansió d’Elvis Presley a Califòrnia, que fins ara
estava llogada per 20.000 dòlars al mes, es ven per vora 13
milions de dòlars. Trenta-cinc anys després de la mort de
qui es va conéixer com el Rei del rock-and-roll, ix al mercat
la seua casa, construïda en 1958, en què l’artista va viure
amb la seua dona Priscilla i en la reixa de la qual els seus
fans incondicionals encara continuen penjant notes i escrits.
La descripció de la mansió informa que es tracta d’una
construcció molt elegant, que ocupa un terreny de 4.800
metres quadrats i amb una vista espectacular a l’oceà
Pacífic. A més a més, la casa té quatre habitacions, cinc
banys, uns quants salons (un saló formal, un saló familiar i
una sala multimèdia), una casa per a convidats, una piscina
i un garatge per a quatre cotxes.
Finalment, cal recordar que Elvis es va divorciar de la
seua dona en 1973 i que va morir el dia 16 d’agost de 1977
amb només 42 anys.
Àrea d'expressió i interacció orals: texts dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià
2012 / NOVEMBRE / LECTURA 2
Sabates infantils
Les sabates no sols sostenen el pes dels més menuts,
sinó que suporten la suor, la pluja, el fred, les corregudes i
els puntellons a la pilota.
Triar un bon calçat infantil, que no els aprete ni els faça
pelats en la pell, còmode i funcional per a cada ocasió i
cada activitat, és fonamental per a la comoditat dels xiquets.
Però també per a evitar lesions en l’etapa adulta. Molts
estudis demostren que l’ús de calçat incorrecte pot provocar
peus plans o mal de genolls.
Però d’açò encara no som prou conscients. Un estudi
recent de l’Institut de Biomecànica de València ha demostrat
que els pares es fixen més en l’aspecte de les sabates que
en les seues propietats per a protegir la salut dels xiquets.
Segons este estudi, a l’hora de triar una sabata per als seus
fills, els pares es guien en el 38% dels casos per l’estètica;
en el 30%, en la comoditat; en el 23%, en la qualitat dels
materials; en el 8%, que siguen fàcils de posar i llevar; i
només en l’1% dels casos, en el preu.
B1 (Elemental)
 2012 / JUNY / LECTURA 1
Els gelats
El gelat pareix tindre el seu origen a la Xina, on el gel
natural es mesclava amb llet. De la Xina va passar a l’Índia,
a Pèrsia i, més tard, a Grècia i a Roma. A poc a poc, es va
estendre per Europa i després es va portar fins a Amèrica.
Un fet que pot resultar sorprenent és que els països
escandinaus en consumixen més que els països
mediterranis com ara Itàlia, França o Espanya. En els
primers, el gelat es considera un aliment que aporta valor
energètic i nutrients, i, per tant, es consumix durant tot l’any.
En canvi, al sud d’Europa els gelats es consumixen més
durant l’estiu i no tenen la consideració d’aliment, sinó d’una
simple llepolia refrescant. Ara bé, últimament s’observa un
canvi en la tendència del consum en el nostre país, i cada
vegada se’n consumixen més a casa, de manera que este
consum ja iguala el que se’n fa fora de casa. Això ho ha
afavorit la venda de gelats en supermercats, hipermercats i
botigues d’alimentació.
Segons diversos estudis, en el nostre país els majors
consumidors de gelats són els jóvens entre 26 i 35 anys. A
més, el major consum es fa a Andalusia, seguida de la
Comunitat Valenciana i de Catalunya, segurament a causa
del clima i de la presència de turistes.
Àrea d'expressió i interacció orals: texts dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià
2012 / JUNY / LECTURA 2
Prevenció del masclisme
Una associació ha presentat a Madrid el Servici d’Atenció
i Suport contra el Masclisme per a jóvens.
Es tracta d’un espai on els jóvens poden resoldre dubtes
sobre el masclisme, aprendre a ser més igualitaris,
reconéixer comportaments masclistes que poden estar
tenint o patint, inclús sense adonar-se’n.
El masclisme impregna molts més aspectes de la nostra
vida dels que pensem, ja que està en l’origen de trastorns
alimentaris, conductes de risc, relacions de parella
conflictives o embarassos no desitjats. Per a donar resposta
als dubtes que hi ha sobre eixos temes, ha sorgit este
servici.
Segons un estudi realitzat amb jóvens entre 14 i 18 anys,
més d’un 30% dels entrevistats es mostrava d’acord amb la
idea que una dona se sent realitzada quan té nóvio, i 6 de
cada 10 opinaven que els zels són normals en la parella.
A més, el 80% dels adolescents considerava que, en una
relació de parella, la xica ha de complaure el nóvio i,
respecte a la violència masclista, la vinculaven a l’àmbit
domèstic, a les relacions de parella i a problemes d’alcohol i
drogues. Només el 21% relacionava tot açò amb el
masclisme.
B1 (Elemental)
 2011 / NOVEMBRE / LECTURA 1
L'Alqueria Blanca: la pel·lícula
Els productors de L’Alqueria Blanca volen aprofitar l’èxit
de la sèrie (vora 450.000 espectadors cada cap de
setmana) i ja es plantegen rodar en 2012 una pel·lícula a
partir d’esta ficció. Per a no haver de tocar els arguments de
la sèrie, la solució dels guionistes ha sigut fer retrocedir
l’acció de la pel·lícula a uns anys abans dels presentats en
el començament de la sèrie (1966). En concret, els
personatges de l’Alqueria es veuran immersos en un viatge
fins a Peníscola, en el qual ja es deixaran veure els
enfrontaments i els fils argumentals de les temporades
televisives.
La productora ha rebut una subvenció de 170.000 euros
de l’Institut Valencià de l’Audiovisual per a dur a terme la
producció, que tindrà dos dels directors habituals en els
capítols de televisió: Jaume Bayarri i Miguel Conde. El
pressupost total del projecte supera els 2,3 milions d’euros.
El repartiment del film serà principalment el mateix de la
sèrie dels diumenges. L’objectiu és rodar la pel·lícula entre
juny i juliol de l’any que ve, de manera que L’Alqueria
Blanca: la pel·lícula puga arribar a les pantalles dels cines a
la primavera de l’any 2013.
Àrea d'expressió i interacció orals: texts dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià
2011 / NOVEMBRE / LECTURA 2
El cotxe elèctric
La comercialització del cotxe elèctric no arranca el vol. Els
20.000 vehicles als quals pretenia arribar enguany el
Ministeri d’Indústria s’han convertit en una xifra utòpica i,
encara que cada vegada són més les marques que estan
oferint esta classe d’automòbils, la veritat és que esta opció
encara no seduïx els consumidors. Els punts forts d’este
cotxe són la baixa contaminació ambiental o l’estalvi en
combustible, el qual no para d’apujar el preu i comença a
esgotar les seues reserves. Però tot això no ha sigut prou
per a guanyar la partida als arguments més desfavorables
com ara: la falta de punts de recàrrega, l’escassa autonomia
dels vehicles o els preus elevats (ara estan entre els 22.000
i els 25.000 euros).
El govern va presentar a l’abril de 2010 un pla ambiciós
de 600 milions d’euros per a impulsar-lo. Preveia que
enguany se’n matricularen 20.000, i 50.000 més l’any 2012.
Però entre gener i agost només s’han venut 213 cotxes.
Esta xifra ni tan sols representa l’1% de tots els cotxes
matriculats en l’estat. Tot i això, esta quantitat ja significa un
notable increment respecte al nombre de turismes elèctrics
que es matricularen en el mateix període de 2010, quan en
van ser només 23.
B1 (Elemental)
 2011 / NOVEMBRE / LECTURA 3
Erupció volcànica a El Hierro
L’illa canària d’El Hierro està en alerta màxima després
d’haver-se confirmat l’erupció volcànica submarina a 2,5
quilòmetres de la costa. El magma volcànic brolla a només
150 metres de profunditat, la taca de sofre ja supera els 268
quilòmetres quadrats, i en l’aigua suren molts fragments de
lava fumejants. Com a mesura preventiva, el govern canari
ha evacuat els 600 habitants de la població de La Restinga,
el poble més pròxim.
L’erupció volcànica d’El Hierro podria tindre un total de
quatre fases que poden donar com a resultat l’aparició d’una
illa nova, segons ha explicat el coordinador de l’equip de
científics del Centre Superior d’Investigacions Científiques.
La primera fase va començar amb l’expulsió de
“bombolles de lava que contenen gas i, una vegada que el
perden, cauen al fons del mar”. En la segona etapa es podrà
veure una “columna de color blanc de vapor”, la qual donarà
pas a una tercera fase en què s’observaran unes
“explosions de color negre conegudes com a cues de gall”.
Finalment, si totes estes fases tenen lloc, es podrà
comprovar “l’aparició d’una xicoteta illa de la qual fluirà una
font de lava com si fóra un sortidor”.
Àrea d'expressió i interacció orals: texts dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià
2011 / NOVEMBRE / LECTURA 4
Perfums
L’art de l’elaboració de perfums va nàixer a Egipte, va ser
desenrotllat pels romans i els àrabs, i, durant l’edat mitjana,
es va reintroduir a Europa des de la península Ibèrica. Però
el que molta gent no sap és que precisament foren les
nostres terres les que van servir com a pont per a introduir-
los a Europa, i per això les paraules perfumar i perfum
ocupen un lloc destacat entre les moltes que el valencià va
aportar en aquella època a la majoria de llengües europees.
Els elements bàsics d’un perfum són dos: els olis
essencials, que aporten la fragància, i un dissolvent,
normalment alcohol. Entre els diversos tipus de perfums,
caldria diferenciar-ne tres: el perfum pròpiament dit,
l’essència i la colònia. El primer presenta una concentració
d’un 15% d’olis essencials; l’essència pot arribar a tindre’n
un 40%, i la colònia en té només entre un 3 i un 6%.
Els avanços de la indústria química permeten actualment
crear substàncies sintètiques que fan la mateixa olor que els
productes naturals obtinguts directament dels animals i les
plantes. Això ha fet possible que tots puguem disfrutar de
les olors més exòtiques i capritxoses que s’amaguen en un
xicotet flascó de vidre.
B1 (Elemental)
 2011 / JUNY / LECTURA 1
França multa Google
Google, el gegant nord-americà d’Internet, ha sigut multat
a França amb 100.000 euros per arreplegar dades privades
a través d’un controvertit programa de cartografia, ha
informat la Comissió Nacional d’Informàtica i Llibertats. La
Comissió ha assenyalat que la recollida de dades per part
de Google ha fet que l’empresa haja alimentat una base de
dades que ara val el seu pes en or i que li permet dominar el
mercat.
Els vehicles de Google que recorren els carrers no sols
van captar fotografies sinó també totes les informacions que
transitaven per connexions sense fils d’Internet no
protegides, cosa que inclou correus electrònics personals,
connexions a tota classe de pàgines web i, inclús,
informacions sobre prescripcions mèdiques.
El director de protecció de dades de l’empresa
tecnològica ha indicat que Google va reunir les dades per
error a partir de xarxes sense fils no protegides, però que
ara les destruirà.
França no és l’únic lloc on Google ha comés este error.
Han sorgit processos similars en altres països com ara
Alemanya, el Regne Unit, Nova Zelanda o Corea del Sud,
així com en 37 estats dels Estats Units.
Àrea d'expressió i interacció orals: texts dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià
2011 / JUNY / LECTURA 2
250 euros anuals al fem
Prop de tres milions de tones d’aliments es desaprofiten i
es tiren al fem cada any en el nostre país. Això són 65
quilos i un gasto de 250 euros anuals per persona, com
indiquen les dades d’un estudi fet en set països de la Unió
Europea. Este mateix estudi constata que el 50% dels
aliments rebutjats es podrien haver aprofitat si el
consumidor haguera planificat, conservat i guardat més bé
la compra. I també diu que el 30% del menjar empaquetat
es tira sense haver-se obert. Detalla que el menjar que més
es desaprofita són les hortalisses i la fruita, que representen
vora un 50% del total dels aliments rebutjats.
Les causes més comunes de tirar el menjar són que el
consumidor no planifica amb antelació, que les atractives
presentacions dels productes animen a fer compres
innecessàries, que no es guarda adequadament la compra a
casa i que es prepara massa menjar, cosa que fa
augmentar les sobres considerablement.
L’estudi també indica que la majoria de les persones
enquestades considera que un comportament més
conscient del consumidor podria reduir els aliments
desaprofitats.
B1 (Elemental)
 2011 / JUNY / LECTURA 3
La pesseta com a reclam
Mil set-cents milions d’euros en pessetes són molts
diners, i més en moments d’estretors econòmiques. Eixa és
l’estimació del Banc d’Espanya dels diners en l’antiga
moneda que encara queden per retirar del mercat. A més,
s’estima que prop d’un terç d’eixes monedes estan en mans
privades.
I els comerciants més desperts s’han adonat d’això. Un
café bar d’Elx ha decidit establir un canvi molt especial: una
pesseta per un cèntim d’euro, la qual cosa, segons el
propietari, permet als seus clients estalviar vora un 40%
sobre el preu habitual. És a dir, una canya de cervesa, que
costa 1,15 euros, es pot pagar amb 115 pessetes. Però la
iniciativa més àmplia s’ha dut a terme en un municipi
corunyés, on 61 comerços, agrupats en una associació
empresarial, participen este mes en la proposta de tornar a
la pesseta.
Les raons d’este retorn ocasional a la pesseta cal buscar-
les en l’intent de reanimar els negocis més xicotets, que han
sigut els més castigats per la crisi econòmica. Les últimes
dades referides a l’any 2010 oferien la cara amarga del
comerç detallista, amb una caiguda general de les vendes
del 3,8% respecte a l’any 2009. Davant d’estes xifres,
qualsevol iniciativa que permeta revitalitzar les vendes és
benvinguda.
Àrea d'expressió i interacció orals: texts dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià
2011 / JUNY / LECTURA 4
El xocolate, un pecat o un plaer?
Per a mitigar les penes, per a alegrar un dia gris o per a
celebrar els millors moments. Així és el xocolate, un dolç
que no deixa indiferent a ningú. D’una banda, se li atorguen
propietats saludables, però, d’una altra, se li atribuïxen
efectes negatius, com poden ser provocar sobrepés,
migranya o càries. També hi ha qui arriba a dir que crea
hàbit i que és molt addictiu. Però la veritat és que no es
coneix amb seguretat el fonament d’algunes d’estes
suposicions.
El xocolate és el principal derivat del cacau, i conté,
segons els experts, alguns compostos que reporten moltes
propietats beneficioses, especialment interessants per a la
salut del cor. Abans de divulgar les bondats del xocolate,
convé especificar de quina classe es tracta: xocolate negre,
xocolate amb llet o xocolate blanc.
S’han publicat estudis que avalen les característiques
beneficioses d’este producte, sempre que es tracte del
xocolate més pur, el negre, i que el seu consum no siga
massa elevat. I és que menjar-ne d’una manera moderada
(uns 20 grams al dia) podria proporcionar propietats
beneficioses tant per a la salut del cor com per a millorar
l’estat d’ànim, sempre en el marc d’una dieta equilibrada i
saludable.
B1 (Elemental)
 2010 / NOVEMBRE / LECTURA 1
Menors i internet
El 8% dels xiquets espanyols de 10 a 16 anys s’han citat
en la vida real durant els últims 12 mesos amb gent que ha
conegut només a través d’Internet, segons ha revelat
recentment un informe internacional. El percentatge és el
mateix en la mitjana del conjunt dels 25 països estudiats, i
les dades indiquen que esta cita amb desconeguts “no sol
representar una experiència lesiva”. L’informe va ser
encarregat per la Comissió Europea en el marc del
programa de reforçament de la seguretat a Internet. El 29%
dels xiquets europeus que usen Internet reconeix haver-se
comunicat amb algú a qui no coneixia en la vida real,
segons destaca l’informe realitzat a través de 23.420
enquestes en el conjunt d’Europa durant la primavera i
l’estiu passats.
Una de les dades més reveladores i preocupants de
l’informe és el gran desconeixement dels pares de les
experiències negatives dels seus fills a Internet. En l’estat
espanyol, el 67% dels pares amb un fill que ha patit estes
experiències a Internet assegura que això no ha passat i un
altre 5% diu que no ho sabia. I només un 10% dels menors
afirma haver vist imatges sexuals a Internet, un dels
percentatges més baixos dels diferents països europeus,
però el 53% dels pares d’estos menors assegura que el seu
fill no n’ha vist. Així mateix, el 61% dels pares desconeix
que el seu fill s’ha citat amb una persona que ha conegut a
través d’Internet.
Àrea d'expressió i interacció orals: texts dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià
2010 / NOVEMBRE / LECTURA 2
Els rècords Guinness
El llibre Guinness és un manual on s’enumeren quasi tots
els rècords mundials existents. La idea va ser d’un britànic
que ocupava un alt càrrec en l’empresa de cerveses
Guinness. Se li va acudir un dia que havia eixit a caçar,
quan es va plantejar amb els amics quin pardal devia ser el
més ràpid d’Europa, i va pensar que un llibre que tinguera
respostes a estes preguntes podia ser molt útil. La primera
edició, amb 198 pàgines, es va publicar el 27 d’agost de
1955, i aquell Nadal va ser un dels llibres més venuts al
Regne Unit.
El llibre ja és un rècord per ell mateix, amb vendes
superiors als 100 milions d’exemplars; i actualment es
traduïx a 37 idiomes cada any. Des que es va començar a
editar, han sigut molts els rècords que s’han batut, la
majoria dels quals pareixen absurds. Per exemple: un
senyor va construir una torre de 28 metres d’alt amb peces
de LEGO; en la construcció van treballar 12.000 persones,
que van tardar 5 dies a construir-la. Una altra persona va
dissenyar la bicicleta més alta del món, que fa 5,5 metres.
Un grup de surfistes, 47 persones en total, van muntar
juntes en una taula de surf enorme. Una xica americana té
les ungles del peu més llargues del món; se les deixa
créixer des de 1982. Un anglés té el rècord de llançar-se per
les escales rodant; van ser 109 escalons, i un compatriota
seu es va menjar 36 escarabats l’un darrere de l’altre... Quin
serà el pròxim rècord?
B1 (Elemental)
 2010 / NOVEMBRE / LECTURA 3
Mossegar-se les ungles
Les manies acompanyen les persones des dels primers
dies de vida. Xuplar-se el dit polze o dormir amb la nina
favorita són gestos diaris i instintius que tranquil·litzen i
consolen els més menuts. A mesura que creixen, estos
costums comencen a convertir-se en extravagàncies i la
majoria els abandona pel camí. Excepte un: mossegar-se
les ungles.
Este hàbit naix en la infància, en general després de la
retirada del pipó, i algunes persones el perpetuen. Es
calcula que prop del 25% dels universitaris i el 10% dels
adults majors de 35 anys continua amb la seua obstinació
per mossegar-se les ungles. Quan esperem en la cua del
forn, en el trajecte de l’autobús fins a la faena, davant de
l’ordinador o del televisor o per pura inèrcia. Qualsevol
moment s’aprofita per a posar en pràctica este vici
confessable, però no per això inofensiu.
Els efectes en ungles i mans salten a la vista, però van
més enllà de l’estètica. Darrere del repic continu de les
dents es poden amagar conseqüències perjudicials per a la
salut. Les més habituals són danys a les ungles i en algunes
peces dentals. I una cosa més perillosa encara: el risc de
contraure infeccions a la boca o als dits.
Àrea d'expressió i interacció orals: texts dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià
2010 / NOVEMBRE / LECTURA 4
Una Barbie de mig milió de dólars
Una nina Barbie dissenyada per un joier italià i valorada
en mig milió de dòlars (358.000 euros) serà una de les
peces estel·lars de la venda de joies que la casa de
subhastes Christie’s celebrarà el pròxim 27 d’octubre.
La Barbie, que porta un vestit de nit negre i un collar amb
un diamant de color rosa d’un quirat, es va poder veure per
primera vegada el mes de setembre passat durant la
Setmana de la Moda de Nova York, ciutat on es tornarà a
exposar durant la setmana que ve abans de ser subhastada.
Els ingressos obtinguts de la venda de joies que es faça
aquell dia, entre les quals hi ha esta Barbie, es destinaran a
la Fundació per a la Investigació del Càncer de Mama,
coincidint amb el mes sobre la conscienciació d’esta malaltia
als Estats Units.
No serà la primera vegada que esta casa de subhastes
venga la popular nina, ja que l’any 2006 va subhastar una
Barbie en roig mitjanit per 17.091 dòlars i que fins ara és la
Barbie més cara que s’ha venut mai en una subhasta. Eixe
mateix dia també eixiran a subhasta altres joies importants,
entre les quals destaquen diversos diamants valorats en
més d’un milió de dòlars.
B1 (Elemental)
 2010 / JUNY / LECTURA 1
Assegurar el gos
No tot són satisfaccions per als amos d’un gos, que a
vegades tenen disgustos importants provocats per un
comportament imprevist o perillós del seu animal domèstic:
una mossegada a un veí, un accident que comporte una
denúncia o el trencament d’un objecte de valor. Per això
sempre és recomanable tindre el gos cobert per una pòlissa
d’assegurança, tal com ja és obligatori al País Basc i a la
Comunitat de Madrid, siga quina siga la raça del gos. En la
resta de comunitats, només els gossos considerats
perillosos han de tindre forçosament una assegurança, i els
amos estan obligats a subscriure una pòlissa amb una
cobertura de responsabilitat civil d’un mínim de 120.000
euros.
Abans de contractar-ne una, convé comparar entre els
preus de les diverses asseguradores: les diferències entre
tarifes i cobertures són abismals d’una companyia a una
altra, potser perquè es tracta d’un producte nou. Així, per a
un gos perillós, les tarifes van dels 70 als 150 euros anuals.
I les cobertures van des de la més bàsica, que només cobrix
la responsabilitat civil (danys que puga causar l’animal), fins
a la més completa, que inclou l’assistència veterinària o,
inclús, una indemnització per mort o robatori de l’animal.
Àrea d'expressió i interacció orals: texts dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià
2010 / JUNY / LECTURA 2
L'activitat física
Cada vegada és més evident la importància de l’activitat
física per a la salut i la qualitat de vida de la població. Lluny
de la concepció de l’esport exclusivament com un escenari
de competició, en el qual la majoria fa d’espectador i només
uns pocs participen activament, nombrosos estudis indiquen
que la difusió d’hàbits esportius és un mitjà excel·lent per a
previndre malalties. L’esport és, a més, una alternativa a
estils de vida perjudicials per a la salut i una via per a
ampliar les relacions socials. Estos beneficis de l’activitat
física que indiquen els metges i els especialistes de la salut
no sols són reconeguts per la major part de la població, sinó
que el seu foment forma part de les actuals polítiques
públiques de salut.
Però la societat presenta moltes alternatives que
competixen amb el temps que li podem dedicar. En el cas
dels jóvens, per exemple, l’esport ha de competir amb l’oci
nocturn o l’oci digital, en un context en què les hores
dedicades a la formació i al treball reduïxen el temps lliure.
Esta falta de temps lliure també és una característica de la
gent de més de 27 anys, edat en què ja s’han d’assumir
moltes responsabilitats laborals i familiars.
B1 (Elemental)
 2010 / JUNY / LECTURA 3
El café
Segons un informe recent, el 90% de la població adulta
d’Europa consumix cafeïna en una forma o una altra (café,
te, begudes de cola, etc.). Frases com “és l’hora del café” o
“necessite un café” van lligades popularment a un moment
agradable o en què es necessita recuperar energia.
El café és la beguda natural més rica en cafeïna, la
substància més coneguda del café, responsable de les
seues propietats estimulants i del seu sabor amarg. La
cafeïna és un component produït per les fulles, les llavors o
els fruits d’unes 60 plantes de tot el món. S’ha demostrat
que una quantitat diària de cafeïna inferior a 300 mil·ligrams,
equivalent a dos o tres tasses de café, reduïx la fatiga,
retarda el cansament i afavorix les funcions intel·lectuals.
Però beure massa café també pot tindre efectes no
desitjables com ara insomni, nerviosisme, tremolor i
trastorns d’estómac.
El consum freqüent de café comporta una adaptació a la
cafeïna, i això explica que els que estan acostumats a
prendre café a la nit no patisquen insomni.
Àrea d'expressió i interacció orals: texts dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià
2010 / JUNY / LECTURA 4
Treballar des de casa
El somni laboral de molts treballadors és poder fer la
faena des de sa casa. Però, encara que pareix una bona
opció, també hi ha moltes persones que després d’haver-ho
provat han decidit reincorporar-se al lloc que ocupaven
abans de l’experiència.
Certament, l’opció de treballar des de casa, impensable fa
només 15 anys, pot oferir molta llibertat d’actuació perquè
tens la possibilitat de començar la jornada laboral sense les
obligacions típiques, com ara haver d’arreglar-te o de
relacionar-te amb companys que no et cauen bé. A més de
poder descansar quan ho necessites o de marcar el teu
propi horari i ritme de treball. Ara bé, sembla que no tot el
que oferix esta manera de treballar és positiu, ja que, per
una banda, les persones desorganitzades no s’habituen a
un horari tan flexible i, com a conseqüència, la faena se’ls
acumula i acaben fent més hores de les necessàries. I, per
una altra, també s’acaba trobant a faltar la relació directa
amb els companys.
B1 (Elemental)
 2009 / NOVEMBRE / LECTURA 1
Arribada a la lluna
El 20 de juliol de 1969 un astronauta baixava de la nau
Apol·lo 11 i posava el peu sobre la Lluna. Però hi ha gent
que creu que l’home no hi va arribar i que les imatges que
es veien per televisió eren d’un plató. Encara hi ha una altra
teoria entre les dos anteriors: l’home va arribar a la Lluna,
però les imatges de la televisió havien sigut gravades
prèviament.
Així, expliquen que els Estats Units volien ser els primers
a arribar a la Lluna: els científics de la NASA estaven a punt
d’enviar una nau al satèl·lit, però com que no estaven
segurs que les imatges de televisió que s’havien de
transmetre en directe pogueren arribar amb claredat, van
proposar al president de la nació fer una pel·lícula en què se
simulara l’arribada de l’home a la Lluna. La gravació, la van
encarregar a un famós director de cinema. Després de rodar
les escenes, les van guardar en espera de l’arribada real
dels astronautes.
Arribat el moment, la nau Apol·lo 11 aterrà sense
problemes, però les imatges no arribaven; hi havia
problemes amb les càmeres, que s’havien vist afectades pel
canvi sobtat de temperatura. És llavors quan s’usaren les
imatges gravades en el plató de televisió, imatges que
també han sigut motiu de polèmica: ombres que van en
moltes direccions, banderes que ondegen amb un vent que
no existix, reflexos que no haurien d’estar, etc.
Àrea d'expressió i interacció orals: texts dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià
2009 / NOVEMBRE / LECTURA 2
Vacacions per a majors
L’Institut de Majors i Servicis Socials (IMSERSO),
pertanyent al Ministeri de Sanitat i Política Social, dedicarà
169 milions d’euros al Programa de Vacacions i Termalisme
per a Majors de la temporada 2009-2010, del qual podran
disfrutar 1.200.000 persones. Es reserven 13.000 places per
a la nova iniciativa, Junts per Nadal, que l’IMSERSO posa
en marxa amb la finalitat que els majors que viuen a soles
passen el dia de Nadal en companyia.
Als beneficiaris se’ls oferix un paquet vacacional que
inclou el viatge d’anada i tornada, allotjament en règim de
pensió completa, una pòlissa d’assegurança col·lectiva, i
servici mèdic i d’animació en el mateix hotel. I també poden
triar entre quatre modalitats diferents: estades en la costa
per a descansar, viatges culturals per a conéixer la història i
l’art, turisme de naturalesa amb rutes per paisatges
pintorescos i intercanvis amb altres països.
L’objectiu principal del programa és proporcionar als
majors la possibilitat d’unes vacacions que milloren la seua
qualitat de vida. A més a més, s’afavorix la creació i el
manteniment dels llocs de treball en el sector turístic durant
la temporada baixa, i es potencia l’activitat econòmica en
diversos sectors.
B1 (Elemental)
 2009 / NOVEMBRE / LECTURA 3
Comerç just
Amb les festes de Nadal molt a prop, s’obrin els
interrogants habituals sobre els regals que fem als amics i
familiars. Una possibilitat és la de regalar productes de
comerç just, és a dir, productes elaborats per grups
desfavorits de països del Tercer Món que arriben a les
botigues d’Europa i Amèrica sense intermediaris, i que es
vénen assegurant un preu just als productors que els
permeta viure de manera digna. Estos productes abracen
diferents sectors: des d’alimentació (café, te, sucre,
xocolate, etc.) fins a una àmplia gamma d’objectes
d’artesania (complements de vestir, papereria, joguets,
articles de decoració, etc.).
Els productes que tenen més demanda són els
d’alimentació, que representen el 56% de les vendes, entre
els quals el café és el producte més venut; els articles
d’artesania arriben al 40%, mentres que els llibres i altres
productes són un 4%.
El perfil del consumidor habitual de productes de comerç
just és una dona que té entre 28 i 60 anys, d’un nivell
econòmic mitjà i amb una certa sensibilitat cap als temes
socials.
A fi d’ampliar el seu mercat i d’atraure més clients, les
diferents associacions implicades en el comerç just
analitzen, cada vegada més, com distribuir estos productes
perquè arriben a més gent que els puga comprar.
Àrea d'expressió i interacció orals: texts dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià
2009 / NOVEMBRE / LECTURA 4
Estètica
Sempre em va cridar l’atenció que els vigilants de les
discoteques, alguns d’ells amb un mal gust estètic evident a
primera vista, inspeccionaren la vestimenta de la gent per a
decidir qui podia entrar i qui no al local que ells custodiaven.
Durant una època les sabatilles d’esport van quedar
prohibides, convertint-se en la peça de vestir que, segons
estos estranys guardians, marcava la frontera entre una
persona digna o indigna. És així la història: segles i segles
de civilització i cultura humanes, de constitucions polítiques
i grans projectes educatius, destrossats en un segon pel
simple gest d’un goril·la de discoteca. El meu extraordinari
professor d’història de la ciència ens explicava que, el dia
que va entrar a la universitat per impartir la seua primera
classe, els conserges el van parar pel passadís perquè
l’havien confós amb un miserable, ja que no es creien que
amb aquella roba poguera ser un professor.
És indiscutible que la vestimenta juga un paper
fonamental en les nostres consideracions. I en este sentit,
en els últims anys, s’ha estés un interessantíssim gènere de
la moda: buscar la imatge perfecta d’abandonament i
deixadesa, vestir malament per a penetrar els cors de
l’opinió pública.
B1 (Elemental)
 2009 / JUNY / LECTURA 1
El poder del cos
A vegades utilitzem un gest en compte d’una paraula o
fem un dibuix amb les mans per a complementar el que
diem. Per exemple, usem els dits índex i cor de les dos
mans per a dibuixar en l’aire el senyal de les cometes o
donem colpets en el rellotge per a indicar que arribem tard.
Este tipus de gestos s’inclourien dins del que es coneix
com a llenguatge corporal, un llenguatge que és molt utilitzat
en la parla diària de les persones, tant de manera voluntària
i conscient com inconscientment. La postura del cos, els
gestos, l’expressió de la cara, així com la mirada i el
somriure són alguns dels mitjans que tenim per a expressar-
nos.
Però és precisament l’expressió de la cara, i dins d’esta el
somriure, la més destacable, ja que ens permet mostrar
molts estats d’ànim i emocions. Bàsicament s’utilitza per a
regular les nostres relacions amb els altres i per a reforçar el
contingut del que diem. El somriure és mostra, sobretot, de
felicitat, d’alegria i de simpatia. Per contra, quan no
somriem, expressem tristesa, infelicitat i, inclús, podem
expressar desconfiança. Però, a més, el somriure té un
efecte curatiu en les persones pessimistes o que patixen
depressió.
Àrea d'expressió i interacció orals: texts dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià
2009 / JUNY / LECTURA 2
Aprimar-se amb salut
El fi justifica els mitjans. Adolescents, jóvens, adults de
totes les edats i, fins i tot, xiquets fan d’esta frase la seua
màxima a l’hora de perdre pes i, per a aconseguir-ho, no
dubten a fer dietes per a aprimar-se davant de les quals
convé mostrar-se alerta, ja que no s’ha provat l’eficàcia que
tenen o els riscos que comporten. No obstant això, les
últimes investigacions científiques afirmen que els substituts
del menjar en forma de barretes o batuts són segurs i útils
per a saciar i calmar la fam, i poden ser una bona manera
de perdre pes, sempre que es consumisquen amb
moderació i amb la supervisió d’un especialista.
Com és habitual en estes dates, el compte arrere ja ha
començat i, com cada any, animats els uns i aterrits els
altres, perquè ja s’acosten els dies per a disfrutar de la
platja, la muntanya i els esports a l’aire lliure, són molts els
que s’agarren al flotador de salvament en forma de
suplements dietètics per a ajudar a perdre pes. La publicitat
ho aprofita intentant vendre’ns productes elaborats amb
substàncies suposadament cremadores de greix. En diaris i
revistes abunda la publicitat de dietes en què es poden llegir
missatges tan poc creïbles com ara “dos talles menys en un
mes!”, “perda 7 quilos en 15 dies!” o “aprime’s fins a 3 quilos
per setmana!”.
B1 (Elemental)
 2009 / JUNY / LECTURA 3
Menjar sa fora de casa
El mes de gener passat, una agència de seguretat
alimentària va firmar un nou conveni de col·laboració per a
la promoció d’hàbits alimentaris saludables. Es tracta d’una
iniciativa d’àmbit europeu en la qual participarà el nostre
país al costat de Bèlgica, la República Txeca, Itàlia, França i
Suècia.
El programa està orientat a la promoció de la salut a
través d’una dieta sana en el lloc de treball, pel gran nombre
de menjades que es fan fora de casa a causa dels horaris
laborals. L’objectiu principal és facilitar una oferta de plats
que ajude els treballadors a triar menús més saludables.
No és la primera iniciativa d’esta classe. Un altre
programa que es va posar en marxa a Espanya el mes de
març de 2008 també perseguia el mateix objectiu: promoure
l’oferta de menús saludables en els restaurants. La
diferència amb el projecte d’enguany és que este es dirigix
no sols als hostalers, sinó també als treballadors, als quals
es vol conscienciar amb una millor educació alimentària. En
este sentit, s’oferiran cursos i xarrades d’educació
nutricional dirigides als treballadors, a més de material
pedagògic destinat als responsables dels restaurants i
menjadors d’empresa amb informació que els ajude a
elaborar plats saludables.
Àrea d'expressió i interacció orals: texts dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià
2009 / JUNY / LECTURA 4
Productes amb garantia
La normativa actual per a la defensa dels consumidors i
usuaris establix que el venedor té l’obligació, durant els
primers sis mesos després de la venda d’un article, de
retornar l’import, de reparar el producte defectuós o de
substituir-lo per un altre de nou. A partir del sext mes es
requerirà una investigació especialitzada que definisca la
responsabilitat de cada part en el defecte detectat.
Ara bé, què és més convenient: reparar un producte o
substituir-lo per un de nou? Sovint la reparació d’un
electromèstic xicotet —batedora, espremedora, eixugador
de cabells, etc.— és més costosa que la substitució per un
producte nou. Per contra, la reparació és l’opció més
recomanable en cas d’un producte com per exemple un
cotxe o una nevera.
A més, cal tindre en compte que, durant el període de
garantia, la reparació i la substitució de l’article han de ser
gratuïtes, i també que el període de la garantia se suspén
quan s’entrega el producte per a la reparació o substitució i
es reinicia quan es retorna. Finalment, convé recordar que
sempre ha de guardar-se el tiquet o la factura de la compra.
B1 (Elemental)