Literatura Valenciana.

Tema 11.
La literatura
després de la
Renaixença.
1. Context històric al final del segle XIX.
Durant la segona meitat del XIX , la Revolució Industrial
s'estengué per Europa , fet que implicà una transformació de les
relacions socials , polítiques i econòmiques.
La noblesa es va veure desplaçada del centre del poder polític en
favor de trial i comercial. També sorgi una nova classe social , el
proletariat , formada pels treballadors de les noves fàbriques.

2. El Modernisme.
El Modernisme és un moviment cultural d'Occident sorgit a cavall
entre el final del XIX i el principi del XX , conegut també com a
Art Nouveau , Modern Style o Jugendstil en altres països
europeus.

2.1 Característiques.
En el terreny de la nostra literatura , els objectius del Modernisme
es poden definir per mitjà de tres grans eixos:

·superar el llegat de la Reanaixença , pel caràcter anacrònic i la

incapacitat per a crear una cultura literària moderna;

·el desig de conéixer i assimilar els moviments intel·lectuals de

l'Europa de l'època per a poder eixir del retard cultural en què es
trobaven;

·vehicular totes aquestes pretensions a través de la llengua pròpia i

dotar-la d'un esperit cosmopolita.
Aquestes aspiracions es concretaran en les característiques
següents:

·Eclecticisme i sincretisme estètics:

-Parnassianisme.
-Simbolisme.
-Decadentisme.
-Prerafaelitisme.

·Assimilació plena del Romanticisme.

·Superació del model naturalista.
·Heterogeneïtat social i ideològica.

2.2 Etapes:
Els estudiosos solen distingir dos períodes en l'evolució del
moviment:

-Etapa de gestació ( 1.892 – 1.900)

-Etapa de consolidació (1.900 – 1.911)

2.3 La poesia modernista.

D'acord amb el plantejament general del Modernisme literari , la
poesia es caracteritza per la recerca de noves formes d'expressió
que superen la tradicció renaixentista , tant pel que fa al llenguatge
poètic com als temes.

·Els poetes pròxims a la proposta poètica de Joan Maragall ,

basada en un llenguatge senzill , la pretensió de sinceritat a l'hora
de reflectir les vivències i les emocions , i la naturalitat en el
tractament dels temes;

·Els partidaris de connectar amb els moviments europeus més

innovadors , cosa que implicava la posada en pràctica d'un
llenguatge més rigorós i la selecció d'uns temes menys espontanis
i naturals.

2.4 La narrativa modernista.

El final del segle XIX està marcat per la crisi de la novel·la a
Europa després de l'hegemonia del realisme i el naturalisme i per
un cert revifament del conte i la novel·la curta.
En el cas de la nostra narrativa , aquesta crisi arriva just quan
s'havia començat a assimilar el realisme de la mà de Narcís Oller.
Així , la novel·la perd el model de referència , que és substituït per
diversos corrents amb l'únic punt comú d'oposar-se al realisme i el
naturalisme.
Com a conseqüencia , els autors es caracteritzen per adoptar un
model híbrid , on tenien cabuda elements romàntics , naturalistes i
realistes al costat dels simbolistes , decadentistes i prerafaelitistes.
I tot , en un grau variable en funció de l'autor.

3.El noucentisme.
Des de l'any 1.906 fins al 1.923 – any de colp d'estat de Primo de
Rivera - , el Noucentisme esdevé el moviment literari hegemònic a
Catalunya , tot i que no és exclusiu , ja que concincideix amb els
darrers anys del Modernisme primer , i amb les avantguardes ,
després.
Es tracta d'un moviment cultural que , en essència , persegueix els
mateixos objectius renovadors que el Modernisme , però que es
diferencia d'aquest en dos aspectes fonamentals : en el camí per a
dur a terme aquesta modernització i en l'estreta relació que
establiren amb la classe dirigent.

3.1 Eugeni d'Ors.

En la tasca dse propagar el programa renovador burgués , tingué
un paper fonamental Eugeni d'Ors , que a partir de 1.906 començà
a escriure el seu “Glosari” a “La Veu de Catalunya” , amb el
pseudònim “xènius”.
Aquesta columna diària esdevingué una mena de plataforma que
va fer arribar les idees noucentistes a bona part de la societat.

·Classicisme.
·Imperialisme.
·Civilitat.
·Arbitrarisme.

3.2 La poesia noucentista.

El principi de l'arbitrarisme defensat pel Noucentisme va troabr en
la poesia el millor mitjà d'expressió: l'artifici , el refinament , el
perfeccionisme , l'ordre , l'equilibri i l'ús d'un llenguatge culte
s'ajustaven perfectament a les característiques del gènere.
I tot amb una clara inspiració clàssica.

A nivell formal , la poesia noucentista es caracteritza , doncs , per

la recerca de la perfecció i de l'artifici , el gust pels jocs retòrics i
la posada en pràctica d'una tècnica pouada de la tradició
grecollatina.