Tema 2.

EL DISSENY DE LA
INVESTIGACIÓ

Mètodes i tècniques d’Investigació II

Grup PA, 2019/20
BIBLIOGRAFIA BÀSICA

CORBETTA, Piergiorgio (2007). ‘La traducción empírica de la

teoría’. En: Corbetta, P. Metodología y técnicas de
investigación social, pp. 67-104 (Tema 3)

GONZÁLEZ BLÁZQUEZ, Pedro (2002). ‘Medir en las Ciencias

Sociales’. En: García Ferrando, Ibáñez y Alvira (comp) El
análisis de la realidad social. Métodos y técnicas de
investigación. Pp 343- 351
1. LES 5 FASES DEL PROCÉS D’INVESTIGACIÓ

El procés
d'investigació
consisteix en un
recorregut cíclic
que va de la teoria,
passa per les fases
de recopilació i
anàlisi de dades i
torna a la teoria
1.1 Teoria
1.1 Teoria
Teoria: (1.) conjunt de proposicions que es formulen amb un
elevat grau (2.) d’abstracció i generalització respecte a la
realitat, que (3.) es dedueixen de fets empírics que es
produeixen amb regularitat i de les que es poden (4.) inferir
prediccions empíriques
La definició consta de 4 elements:
1.) Conjunt de proposicions: sistema coherent d’afirmacions amb una
estructura causal. Consta de lleis, axiomes, normes, etc
2.) abstracció i generalització: més enllà d’expressions empíriques
concretes
3.) Es dedueix de fets empírics que es produeixen amb regularitat: La
teoria sorgeix de la constatació de repeticions en la realitat
observada i es confirma amb elles
4.) Inferència de prediccions empíriques: d’una teoria que sorgeix de
la observació de fets empírics que es repeteixen es poden deduir
fets en altres contextos diferents
Exemple: Participació política

Preposició teòrica general: ‘existeix una

correlació positiva entre la participació
política i el prestigi social’

1.) Conjunt de proposicions causal: vincula la participació política amb

el prestigi social
2.) Abstracció i generalització: participació i prestigi tenen
significacions abstractes en la realitat social, i és generalitzada
perquè podria ser aplicada a contextos de diferents sistemes
democràtics
3.) Es dedueix de fets empírics que es produeixen amb regularitat:
p.e. D’estudis precedents que han conclòs aquesta afirmació a
través de dades empíriques
4.) Inferència de prediccions empíriques: observar diferencies entre
estats
1.2 HIPÒTESIS
1.2 HIPÒTESIS
Una preposició teòrica ha de poder expressar-se en hipòtesis
específiques:

Hipòtesis: proposició que implica una (1.) relació entre dos o més
conceptes, (2.) situats en un nivell inferior d'abstracció i
generalitat en relació a la teoria. És una afirmació provisoria que
(3.) s'ha de comprovar.

La definició consta de 3 elements:

1. Relació de conceptes: que seran traduïts en variables
2. Nivell inferior d’abstracció i generalitat: La teoria es general i la
hipòtesis és específica. La hipòtesis representa una formulació
parcial de la teoria
3. S’ha de comprovar empíricament: Sorgeix de la teoria però precisa
d'una confirmació empírica per poder confirmar-se
Exemple: Participació política
Preposició teòrica general: ‘existeix una correlació positiva entre
la participació política i el prestigi social’

Limitem ‘participació política’ al concepte de ‘participació

electoral’ i, aleshores, podríem deduir 3 hipòtesis específiques:
H1. La participació electoral és superior en els homes (respecte
a les dones)
H2. La participació electoral és superior en els adults/es
(respecte altres etapes vitals)
H3. La participació electoral és superior en persones amb més
èxit professional (respecte a menys èxit)
El pas de la teoria a la hipòtesis: La deducció

La validessa d’una teoria depén

de la seua capacitat per
tranformar-la en hipòtesis que
es puguen comprovar
espíricament.

S’anomena ‘deducció’ perquè

en essència consisteix a treure
conseqüències (deduir) d'un
principi o suposició:
- D’allò general a allò específic
- De la teoria a la observació
El pas de la teoria a la hipòtesis: La deducció

Exemple: Teoria de la Tesi postmaterialista

La tesi postmaterialista de Inglehart postula un canvi de valors en

les societats occidentals.
Els valors de les generacions que van créixer en la postguerra seran
diferents als de les generacions anteriors:
- Desplaçament d'atenció prestada a aspectes com seguretat
física i econòmica (material) a aspectes com la qualitat de
vida i l'autorealització (inmaterial).
- Als països occidentals emergeixen valors com la igualtat entre
gèneres, la protecció ambiental, valoració dels animals ...
D'aquesta teoria deriven diverses hipòtesis específiques:
1. En tots els països occidentals hi ha una diferència notable en les
escales de valors entre les persones joves i majors.
↓
H1. Als països occidentales els valors postamterialistes estan més
difosos en la gent jove
2. Diferència entre països. Com més ric siga un país més valors
postmaterialistes tindrà, i a la inversa. Si la teoria és certa, aquells
països més rics (Belgica, Holanda i Suïza) els valors postmaterials
estaran més difosos que ha estats més pobres (Estat Espanyol, Grecia,
Itàlia)
↓
H2. Els valors postmaterialistes estan més difosos en les societats
més riques.
1.3 PRODUCCIÓ I RECOPILACIÓ DE DADES

En aquest pas, fem operatius els

conceptes i mesurables les
observacions
El pas de la hipòtesis a la producció de les dades: La
operacionalització

Operacionalització= transformació de les hipòtesis en

afirmacions observables empíricament
Es divideix en 2 fases:
1.Operacionalització dels conceptes: la transformació dels
conceptes en variables (mesurable)
2. Elecció de l’instrument de recol·lecció de dades i dels
procediments per mesurar
↓
DISSENY DE LA INVESTIGACIÓ (pla de treball)
Exemple: Participació política
- Teoria: existeix una correlació positiva entre la participació política i el
prestigi social
- H3. La participació electoral és superior en persones adultes, homes i
amb més èxit professional
↓
1. Operacionalització dels conceptes:
-Ingressos
èxit professional - Mobilització social ascendent
- Nivell d’estudis
- Sector productiu

2. Elecció d’instruments:
- Dades deregistre: Estadístiques oficials de vot, indagant si la
participació varia per sexe, edat, etc.
- Dades d’enquestes d’opinió pública (CIS)
Operacionalització dels conceptes: la traducció
empírica

En les ciències socials hi ha conceptes molt amplis i abstractes que són

difícilment mesurables precisament per la seua complexitat.
Com mesurem el poder, la classe social, l’autoritarisme, la participació
electoral, desviació, la felicitats , etc.?

Com transformem aquets conceptes en entitats observables?

El ‘concepte’ tendeix un pont que connecta la perspectiva teòrica amb la
empírica
A través de la operacionalització dels conceptes, que e desenvolupa en
diversos passos:
PRIMER PAS: Descomposem el concepte en diverses dimensions o
atributs.
- Al descomposar en dimensions es va concretant el concepte
- El concepte que es reflexa ha de contar amb les suficients dimensions
per reflexar la complexitat del fenomen analitzat i quedar delimitat
- A aquetes dimensions se’ls anomena ‘factors’, i es converteixen en
‘unitats d’anàlisis’
CONCEPTE DIMENSIONS

- Felicitat professional
- Felicitat conjugal
‘FELICITAT’
- Felicitat cultural
- Felicitat religiosa
Exemple: Operacionalització del concepte ‘sexualitats’

SEXUALIDAD Dimensions del concepte

‘sexualitats’
FACTORES FACTORES
EXTERNOS INTERNOS
- Encuesta Nacional de Salud
Sexual (2009), CIS
Variables Trayectoria
sociodemográficas sexual - Encuesta de Actitudes y
Prácticas sexuales (2008), CIS
Representacions
Estado de salud
socials

Estado de ánimo Comportamientos

Relacions
Actituts
familiars
SEGON PAS: consisteix en formular una definició operativa.
Establir regles per a la seua traducció en operacions empíricas

Tabla. Dimensions del constructe “Sexualitats”, variables i fonte de dades

Iniciación sexual: Edad, tipo de pareja, motivo ENSS

Trayectoria sexual
Violencia sexual: agresiones, abusos y servicios económicos ENSS
Información sexual: grado, utilidad y temas de interés ENSS
Definición de sexualidad: diversidad y orientación sexual,
Representaciones ENSS, EAPS
importancia otorgada, definición
Factores directos

sociales Percepción social: prejuicios y tolerancia social EAPS

Mitos sexuales ENSS
Individual: valoración global, atracción y deseos ENSS
Actitudes sexuales
Con la pareja: deseos de la pareja e infidelidad ENSS y EAPS
Situación sexual: mantenimiento o interrupción sexual ENSS, EAPS
Comportamiento Abstinencia sexual: diversidad de Motivos ENSS
sexual Actividad sexual: prácticas, frecuencia y sentimientos ENSS y EAPS
Satisfacción sexual: con la pareja y determinadas prácticas ENSS
TERCER PAS: consisteix en aplicar las anomenades regles als cassos
concrets estudiats
- La propietat operacionalizada s'anomena variable i les modalitats (o
categories) són els estats operacionalizats de la propietat.
- A cada modalitat se li assigna un valor simbòlic diferent que pot ser
un nombre
 Tabla. Dimensions ‘representacions socials’, variables incloses de la ENSS

Dimensiones Variables
Grado de información (P1)
Utilidad de la información (P4)
Educación e Temas de interés: Amor y relaciones sentimentales (P301); Métodos anticonceptivos (P302); Prevención de
R ep re se n ta cio n e s s o cia les d e la sexu alid a d

información infecciones de enfermedades de transmisión sexual (P303); Reproducción (P304); Anatomía genital (P305);
sexual Maneras de obtener y dar placer (P307); Orientación sexual (P306); Pornografía (P309); Pornografía y abusos
sexuales (P310); Prostitución (P311)
Conocimiento del propio cuerpo (P24)
Opinión homosexualidad femenina (P602)
Opinión homosexualidad masculina (P606)
Opinión bisexulidad (P64)
Definición
Opinión de la homosexualidad como enfermedad (P605)
personal de
Definición de sexualidad (P7)
sexualidad Opinión 'la sexualidad es necesaria para el equilibrio personal (P607)
Motivo por el que se mantienen relaciones (P2501)
Importancia otorgada (P8)
Opinión: Los varones tienen más deseos sexuales que las mujeres (P603)
Opinión: Mis creencias religiosas influyen en mi sexualidad (P2303)
Opinión: La penetración es el objetivo final (P2802)
Mitos sexuales
Opinión: El sexo "de verdad" incluye la penetración y el orgasmo (P2302)
Opinión: Sólo puedo tener relaciones si estoy enamorado/a (P2304)
Opinión: Para mantener relaciones hay que estar enamorado/a (P601)
 Tabla. Dimensions ‘comportament sexual actual, variables incloses de la ENSS

Dimensiones Variables

Abstinencia sexual Motivos de la abstinencia (P27a)

Frecuencia con la que mantiene relaciones (P29)
Frecuencia con la que le gustaría mantener relaciones (P30)
Prácticas realizadas en los últimos doce meses: Besos y caricias (P2701); masturbación en presencia de otras personas
Actividad sexual (P2702); Masturbación mutua (P2703); Le realizaron sexo oral (P2704); Realizó sexo oral (P2705); Le realizaron
C om po rtam iento sexu al

sexo anal (P2706); Realizó sexo anal (P2707); Le realizaron sexo vaginal (P2708); Realizó sexo vaginal (P2709)
Sentimientos tras la práctica: Satisfacción Vs Insatisfacción (P3101); Dolor V Placer (P3102); Bienestar Vs Culpa
(P3103); Miedo Vs Tranquilidad (P3104); Alegría Vs Tristeza (P3105); Desconfianza y Confianza (P3106).
Satisfacción sexual con su pareja estable (P34)
Satisfacción que le produce el contenido erótico o pornográfico (P1901)
Satisfacción que le produce desnudar a su pareja (P1902)
Satisfacción Satisfacción que le produce que su pareja le desnude (P1903)
sexual con la Satisfacción que le produce acariciar los genitales de su pareja (P1904)
pareja Satisfacción que le produce que su pareja le acaricie los genitales (P1905)
Satisfacción que le produce acariciar el cuerpo de su pareja (P1906)
Satisfacción que le produce que su pareja acaricie su cuerpo (P1907)
Satisfacción que le produce besarse apasionadamente (P1908)
Variable:
Freqüència de la
pràctica sexual

Modalitats/
categories:
Exemple: Teoria de la Tesi postmaterialista

El pas dels conceptes a les

variables: operacionalització

H2. Els valors postmaterialistes estan

més difosos en les societats més riques

Quan estiguem en condicions de

mesurar empíricament la presència dels
valors postmaterialistes i la riquesa en
diferents societats, podrem verificar la
validesa de la teoria, observant si les
dades dels conceptes operacionalitzas
mostren una correlació positiva
H2. Els valors postmaterialistes estan més difosos en les societats riques.

1. Concepte: valors postamterialistas. Un en concret pot ser:

– Concepte específic: La protecció al medi ambient
– Variable: preferència protecció del medi ambient enfront de
creixement econòmic
– Variable: Preocupació pel medi ambient
2. Concepte: societat rica
– Variable: PIB per càpita
 Mapa prioridad “proteger el medio ambiente versus crecimiento
económico*” (2010-2014)

Por ejemplo:

Estados Unidos
Prioridad de proteger el
medio ambiente vs
Crecimiento económico
37,2%
PIB per cápita
57.466,79 USD (2016)

Perú
Prioridad de proteger
el medio ambiente vs
Crecimiento
económico
62,9%
PIB per cápita
6.045,65 USD (2016)
Fuente: Encuesta Mundial de Valores (2010-2014)
27
*“proteger el medio ambiente debe ser prioritario, incluso si causa un crecimiento económico menor y
la pérdida de trabajo”
Gráfico Regresión lineal prioridad “proteger el medio ambiente versus crecimiento
económico*” (2010-2014) según países por nivel de PIB por cápita
80
Priority: protecting environment >
70
60
economic growth %

R² = 0,0002
50
40
30
20
10
0
0 20000 40000 60000 80000 100000
GDP per capita (current $US 2014)
Low income Lower middle income
Upper middle income High income
Fuente: elaboración propia a partir de Encuesta Mundial de Valores (2010-
2014) y Banco Mundial
Tipos de variables