Guillem Álvarez Pérez

2n BAT A

Friederich Nietzche (1844-1900) va ser un filòsof contemporani que va revolucionar la filosofia

tal i com era i havia sigut entesa fins a l’època. Va establir que la història de la filosofia (des de
Sòcrates i Plató fins al segle XIX) havia estat “la història d’una mentida” i va elaborar la seva
pròpia filosofia, de caràcter vitalista.

Tot aquest conjunt d’idees parteixen de la interpretació que fa Nietzsche de l’enteniment i la

raó. Nega la dualitat en la que es basava Plató i de la qual va sorgir posteriorment el
cristianisme. Per a ell, l’únic important és la part sensible, irracional. Dóna importància als
sentiments, als estímuls i als impulsos, que segons ell, és el que ens fa humans.

Una de les comparatives més recurrents associades a aquests conceptes és la dels déus Apol·lo
i Dionís. Nietzsche defensa els valors de Dionís, déu grec de l’alegria, la vitalitat, la festa i la
irracionalitat; envers Apol·lo, vinculat amb la bellesa estètica, la mesura i la raó.

Per tant, un dels punts més importants dels quals parteix Nietzsche és l’anàlisi i alteració del
concepte “raó”. Li dóna la volta completament, degrada la raó i li treu importància.

Degut a que pertany a un altre segle i a que les seves obres van ser aparentment modificades
per la seva germana, no podem saber amb certesa al 100% quins eren els pensaments exactes
de Nietzsche, però es pot deduir que menysprea allò que ens fa abstraure’ns de la vida real,
sensorial, i pensar en l’ànima i altres mons, distraient-nos de la nostra pròpia vivència al món
tangible i “fent-nos perdre el temps”.

Per a l’autor, aquest és el punt de partida: viure a través dels sentits i deixar-nos guiar per ells.

Es basa en aquest concepte durant tota la seva obra i les diferents etapes que assoleix. Es
poden diferenciar quatre grups:

- El període romàntic: Planteja la situació en la que es troba i trenca amb tota la filosofia
de l’època. En aquest període trobem Sobre la veritat i la mentida en sentit extramoral
(1873), on estableix les bases de la seva filosofia i la seva posició respecte al concepte
“raó”.
- El període positivista: Critica tota la cultura occidental.
- El període nihilista: Mort de Déu. Trobem aquests conceptes en Així va parlar
Zaratustra (1883) i La genealogia de la moral (1887).
- El període crític: Estableix les bases del superhome, com en El crepuscle del ídols
(1888).

Com he dit abans, tot parteix del punt de la reconsideració que fa Nietzsche sobre la raó. A
partir d’aquesta nova concepció innovadora i vitalista estableix la transvaloració de valors, ja
que, seguint el seu criteri, tot el que estava establert per la cultura occidental i el cristianisme
seguint el model platònic era erroni, perquè es basava en el mon intel·ligible, cometent el greu

1
Guillem Álvarez Pérez
2n BAT A

error de deixar de banda el món sensible. Això, a ulls de l’autor, és el més greu: no viure a
través dels sentits. Per tant, trenca amb el cristianisme i Déu i sorgeix el nihilisme.

A partir d’aquesta transvaloració de valors, Nietzsche estableix el superhome, aquell que té

voluntat de poder i es basa en el món sensible per viure, és a dir, viu en ell mateix i vol ser
millor, creador, autoafirmant-se en la seva creació i rebutjant la moral d’esclau. Per tant,
aquest superhome crea nous valors, té voluntat de domini i és legislador: comença de nou
partint de la situació de rebuig cap a la raó i alliberació dels impulsos a través dels sentits.

L’autor també estableix l’etern retorn, cosmològic i ètic. El cosmològic nega l’existència del
passat i del futur, ja que el temps és un cercle, un peix que es mossega la cua i l’ètic fa
referència a l’acceptació de viure a cada instant en el seu valor absolut, per tal de viure cada
instant en la seva plenitud.

Comparació de la raó segons Nietzsche, Marx i Freud

La raó ha estat un concepte molt important en filosofia, sobretot des de Sòcrates i Plató.
Aquest últim estableix que la raó és l’única part immortal dels éssers humans i les seves virtuts
són la saviesa i la prudència. Per tant, està relacionada amb l’abstracció i l’existència d’un món
intel·ligible i abstracte cap al que l’ànima i la part racional dels éssers humans tendeixen a
aspirar.
No va ser fins al segle XIX en que van aparèixer contestacions serioses cap a aquest
plantejament, provinents d’autors contemporanis. El més destacat és Nietzsche, amb la crítica
a la raó. També trobem altres com Marx i Freud, que a partir del plantejament vitalista de
Nietzsche elaboren la seva pròpia concepció filosòfica de l’existència i la raó humana.
Fins al segle XIX, el pensament filosòfic majoritari establia que mitjançant l’ús de la raó els
éssers humans podien conèixer la realitat. Per tant, l’ús de la raó havia de ser l’element que
guiés el comportament humà i les relacions que establien entre ells.
Aquest concepte de la raó com a element únic i essencial per explicar el comportament humà i
conèixer la realitat és el que Nietzsche, Marx, Freud i altres autors contemporanis critiquen.
Però estableixen plantejaments diferents:
- Segons Nietzsche, l’única cosa existent és la vida i el procés continu de l’etern retorn
basat en naixement, existència i mort vist des del punt de vista biològic, instintiu i no
racional, guiat per la voluntat de poder.
Estableix que la raó humana és innecessària perquè la realitat no té lleis, és caòtica i,
per tant, la raó humana ha d’estar al servei dels instints i de les emocions.
A partir de la seva crítica a la raó Nietzsche estableix que l’ésser humà ha de tornar a
“l’animalitat” tant en la seva relació amb el món com en les relacions interpersonals.
- Segons Freud, el cervell humà no només emmagatzema el coneixement racional sinó
que també, junt amb aquest coneixement, existeix un conjunt d’informació,
experiències i vivències no racionalitzades de les que no en som conscients i que
influeixen en la nostra forma de ser, d’actuar i de percebre la realitat.
A partir del psicoanàlisi proposa racionalitzar aquesta informació i “depurar” el nostre
comportament, la visió general de la realitat i la visió irracional pròpia dels éssers
humans.
- Segons Marx, els éssers humans neixen a la societat que hereten de les generacions
anteriors: la forma d’actuar, els valors, la visió de la realitat i d’ells mateixos és
assumida per la següent generació a través de l’educació, la imitació i la repressió.

2
Guillem Álvarez Pérez
2n BAT A

Per tant, segons Marx, no és la raó pura i la seva pròpia visió de la realitat la que guia
el comportament humà, sinó que la raó està mediatitzada i determinada pel tipus de
societat en la que cada ésser humà desenvolupa la seva existència.
Per últim, segons Marx, la visió de la realitat i de nosaltres mateixos, així com les
relacions establertes en la societat capitalista, són contraries a la raó humana.
Mitjançant el canvi de la societat és com s’aconseguirà el triomf de la raó.

Trobem tres concepcions diferents de la raó d’aquests tres filòsofs contemporanis. En primer
lloc, Nietzsche, que desacredita la raó i proposa el vitalisme de deixar-nos emportar pels
sentiments i basant-nos en el món sensible viure com a superhomes amb la voluntat de poder.
Freud s’oposa a aquest pensament: reconeix que en tots els éssers humans hi ha una part
racional i una irracional, però defensa que s’ha de “filtrar” i “depurar” aquesta part irracional i de
l’inconscient, i no viure exclusivament d’ella, com defensa Nietzsche, sinó que també hem de
fer ús de la raó.
Per altra banda està Marx, que defensa que la raó que coneixem no és pura ja que ha estat
influenciada per les societats anteriors i, per tant, si aconseguim fer un canvi de societat
s’assolirà el triomf de la raó.

Conclusió
La raó segons Nietzsche és un concepte erroni, ja que nega l’existència d’un món
suprasensible al qual arribar a través de l’abstracció. Es basa en l’aprofitament i la vivència de
la nostra pròpia vida a través del món que determina com a real: el món tangible. Aquest fet
ens porta a pensar en la importància de viure cada moment al màxim, fet que es podria
relacionar amb el tòpic llatí “Carpe Diem”. També es pot derivar la concepció de Nietzsche del
superhome cap a un vitalisme individualista i egoista, perquè defensa els instints individuals
sense parar compte en les conseqüències socials.
Aquest nou concepte “d’oposició a la raó” és molt pioner i s’oposa a la concepció que la
comunitat filosòfica havia acceptat majoritàriament des de Plató fins al segle XIX, que dictava
l’existència d’un mon intel·ligible.
A patir d’aquest pensament es produeix un canvi important en la filosofia i sorgeixen nous
pensadors que, tal i com va fer Nietzsche amb la raó, es replantegen dubtes i normes
establertes des de feia molt de temps i que semblaven obvies i irrefutables.
Des del meu punt de vista, aquesta capacitat de qüestionar el que ja està establert és molt
important, ja que no sempre tot és com sembla. Gràcies al replantejament de Nietzsche envers
la raó, es va produir un canvi que ha alterat el curs de la nostra història i del coneixement
humà, perquè ¿com seria el món i la ciència si mai haguéssim plantejat l’existència del
subconscient? ¿què hauria passat si encara tots continuéssim amb la mentalitat d’esclaus i no
s’hagués produït cap canvi en les societats? Estic quasi segur de que res no seria com ho
coneixem avui dia, per això, considero que la crítica a la raó de Nietzsche és un dels fets més
importants de la història de la filosofia.