Equacions de segon grau

Una equació polinòmica de segon grau és una equació que, després de trasposar tots els termes a un dels dos
membres i reduir-los, queda de la forma:

ax 2  bx  c  0

On a, b, c són nombres coneguts (COEFICIENTS) i a  0

(És a dir, l'equació queda com un polinomi de segon grau que ha de ser igual a zero)

A aquesta expressió se li diu FORMA GENERAL de l'equació de segon grau.

Exemple 1: Expressarem una equació en la seua forma general:

5 x 2  7 x  1  3x 2  2 x 
trasposem tots
5 x 2  7 x  1  3x 2  2 x  0 
reduïm termes
2 x2  5x 1  0
els termes al primer membre semblants

Exemple 2: Digues quins són els coeficients en les següents equacions de segon grau:

a) 5 x 2  x  1  0  a  5 b  1 c  1 Equació de segon grau COMPLETA

b) x 2  2 x  2  0  a  1 b  2 c  2 Equació de segon grau COMPLETA
c)  x  2 x  0  a  1 b  2 c  0
2
Equació de segon grau INCOMPLETA
d) 7 x 2  5  0  a  7 b  0 c  5 Equació de segon grau INCOMPLETA

RESOLUCIÓ D'EQUACIONS DE SEGON GRAU:

b  b2  4ac
I) COMPLETES ax 2  bx  c  0 on a, b, c  0 . Es resol amb la fórmula: x 
2a

Exemples:

a) x2  6 x  5  0 Els coeficients són: a  1 b  6 c  5 -

6  4 10
 5
6  6   4 1  5
2
6  36  20 6  16 6  4 2 2
x    
2 1 2 2 2 64 2
 1
2 2
Després l'equació té dues solucions diferents que són x  5 i x  1

b) 4 x2  4 x  1  0 a  4 b  4 c 1

4  42  4  4 1 4  16  16 4  0 4 1
x     (solució doble = la mateixa dues vegades)
24 8 8 8 2
1
Sol. x   (doble)…
2

c) 3x 2  2 x  2  0 a  3 b  2 c  2
 
2  2  4  3  2 2  4  24
2
2  20
x   L'equació no té solució real
22 4 4

Observació: Igual que en les identitats notables, interessa utilitzar la fórmula de la solució de
l'equació de segon grau sense fer el pas intermedi. De totes maneres, qui s'embolique que faça el pas
intermedi. L'important és no equivocar-se.

El número de solucions d'una equació de segon grau depèn del signe de número del qual es calcula l'arrel
b  b2  4ac
en la fórmula x  . Aquest número es diu DISCRIMINANT i se li sol nomenar amb la lletra
2a
grega DELTA MAJÚSCULA () Es a dir,   b 2  4ac :

  0  l'equació té dues solucions diferents.

  0  l'equació té dues solucions iguals.

  0  l’equació no té solución real.

II) INCOMPLETES:

Cas b = 0  ax 2  c  0 (es resol aïllant la incògnita)

c c
ax 2  c  0  ax 2  c  x 2  x
a a

S’aïlla la x traslladant termes com si fora de primer grau i al final, s’aïlla la incògnita tenint en
compte que l'operació inversa a elevar al quadrat és calcular l'arrel quadrada i que tot número positiu
té dues arrels quadrades oposades (una positiva i una altra negativa). A més, l'arrel quadrada d'un
número negatiu no existeix.

Exemples:

a) x 2  25  0  x 2  25  x   25  5 Solució: x  5 y x  5

98
b) 2 x 2  98  0  2 x 2  98  x 2   x 2  49  x   49  7 Solució: x  7 y x  7
2
75
c) 3x 2  75  0  3 x 2  75  x 2    x 2  25  x   25 La equació no té solució real
3

d) 3x 2  0  x 2  0  x   0 Solució: x  0 (doble)

5 2 1 36 36 6 6 6
i) x   x2  x  Solució: x  y x
36 5 55 25 5 5 5

Cas c  0 i b  0  ax 2  c  0 En la forma general de l'equació s'extrau x factor comú:

x  ax  b   0 , després s'iguala cada factor a zero i es resolen les dues equacions que ixen, una de les
solucions sempre és zero.

 x0

x   ax  b   0   b
ax  b  0 resolen
 ax  b  x  
 a
Ens basem en la propietat que diu que si el producte de dos factors és zero, és perquè almenys un dels
dos factors ha de ser zero (a  b  0  a  0 o b  0) .

Exemples:

 x0
a) x 2  5 x  0  x   x  5  0   Solució: x0 y x5
x  5  0  x  5

 x0

b) 3x  10 x  0  x   3x  10   0  
2
10
3x  10  0  3x  10  x   3

10
Solució: x0 y x
3