Com parlar bé en pú blic

FPCEE –1r MEP-COED

Raúl Bermúdez Ventura
26/10/10
COED - Com parlar bé en públic Raúl Bermúdez Ventura

Capítol 1: La importància de la comunicació oral

En la societat actual es valora enormement la capacitat per a comunicar-nos oralment, i no

s’ensenya de manera apropiada. La comunicació oral està absent a primària i secundària, i
només es treballa en ocasions a la universitat. Hem de ser conscients que no necessitem una
predisposició natural per parlar bé en públic, ja que treballant la tècnica podem aconseguir-ho.
Però no només hem de treballar la tècnica, també és molt important l’ús d’una bona retòrica
que sigui clara i tingui sentit. Tot i això ens trobem amb dificultats, com per exemple els nervis.
No hi ha cap manera d’eliminar , però hi han tècniques que ens poden ajudar molt:

- L’efecte melic: Em de pensar que el públic no ens veu tant nerviosos com nosaltres
estem acostumats a veure’ns.
- L’adrenalina: És normal estar nerviós i patir una certa angoixa davant d’una
presentació oral. L’orador no ha de procurar no estar nerviós, ha d’acceptar que està
nerviós i mantenir els nervis sota control. L’adrenalina fa que ens posem nerviosos i
que pensem rés ràpid, per tant hem de ser capaços de controlar els nervis, i
l’adrenalina farà que la nostra ment sigui més àgil.
- Una bona preparació: Si l’orador està convençut dels coneixements i de la qualitat del
que compartirà amb el públic, és molt més fàcil estar tranquil.
- Experiència i pràctica: Amb la pràctica i l’autocrítica millorarem.
- Alguns trucs pràctics: Fer unes passes, beure aigua, respirar profundament i
lentament, somriure, parlar a poc a poc.. Però sobretot el que va molt bé per trencar el
gel es dominar molt bé el principi i el final.
- I si em quedo en blanc? No passa res, el millor que podem fer es reconèixer-ho i
repetir el darrer que s’ha dit. Si això no funciona podem fer-li una pregunta al públic, o
fer un petit resum del que s’ha tracta fins el moment. Si això no funciona com a última
possibilitat podem saltar-nos aquesta part del discurs.

Hi ha quatre preguntes bàsiques per qualsevol persona que vulgui parlar en públic

- Per què? (Objectiu): L’orador ha de tenir ben clar que és el que vol aconseguir del
públic.
- A qui? (Públic): L’orador ha de tenir molt clar que no es pot fer una bona presentació
sense el públic.

2
COED - Com parlar bé en públic Raúl Bermúdez Ventura

- Què? (Guió): L’orador ha de tenir molt clar quina és la informació que compartirà amb
l’auditori.
- Com? (Mitjans utilitzats): Un cop fet el guió, cal decidir com es farà l’exposició, i per
tant, quins mitjans utilitzarem. Els mitjans bàsics són: la veu i el llenguatge corporal, els
recursos lingüístics i els mitjans audiovisuals.

3
COED - Com parlar bé en públic Raúl Bermúdez Ventura

Capítol 2: Com parlar en públic

Una comunicació oral correcta es basa en diferents factors:

Improvisació i naturalitat: La principal qualitat d’un orador és la naturalitat. Un bon discurs

oral mai ha de ser llegit.

El guió i la memòria: L’orador ha de memoritzar la carcassa del discurs i tenir les idees molt
clares per poder dir-ho amb el màxim convenciment i naturalitat.

El feedback : És la influencia de la reacció del públic en el discurs de l’orador. L’ instrument

bàsic de l’orador per establir el feedback es la mirada. Un bon orador improvisa i varia el
discurs en funció del feedback.

La veu: La veu és extraordinàriament important i revela molt de l’orador. Hi ha quatre aspectes

de la veu que s’han de tenir presents:

- La intensitat o volum: L’orador ha de parlar amb un bon volum de veu per captar
l’atenció de l’auditori. Modificar el volum en diferents parts del discurs és un bon
sistema per fer més variat el discurs, de cridar l’atenció i de posar èmfasi.
- La velocitat: És important trobar una bona velocitat de creuer per a la xerrada. No és
convenient entretenir-se ni ser lent, tampoc s’ha d’anar ràpid fins al punt de ser
confús.
- La Vocalització i l’ articulació: És molt important una pronuncia eficient dels fonemes,
del contrari el missatge perd claredat i això l’auditori ho valora molt.
- L’actitud: Cal adequar el discurs al context i la situació què es pronuncia. L’actitud, el
tractament, el registre del llenguatge, la manera de fer al·lusions personals, les
anècdotes o l’ humor depenen del context.

L’entonació: És la corba melòdica que descriu la veu en pronunciar les paraules. Hem de tenir
una correcte entonació perquè el nostre missatge arribi al públic de la manera que nosaltres
desitgem. És molt important entendre el que es diu per entonar bé. També és molt
aconsellable utilitzar frases exclamatives i interrogatives perquè el text no sigui tan monòton.
Quant un concepte ens interessi especialment l’hem de remarcar amb la nostra entonació.

La respiració: El control de la respiració es essencial per a un bon orador. Les dos Claus per
respirar millor són les pauses i la respiració diafragmàtica.

4
COED - Com parlar bé en públic Raúl Bermúdez Ventura

Les pauses: És molt important fer pauses marcades i nombroses per tal de respirar bé i estar
relaxat. Construir fases curtes és molt important en aquest aspecte.

La respiració diafragmàtica:

Normalment respirem d’una manera que és diu costal superior i que consisteix en agafar aire
per la boca o pel nas i portar-lo als pulmons. És un sistema útil però hi ha un altre tipus de
respiració més completa: la diafragmàtica, consisteix inspirar l’aire i introduir-lo fins l’estómac.
D’aquesta manera la respiració és més profunda i evitem forçar la gola i ofegar-nos, fent així
la veu més atractiva.

El silenci: És una arma molt útil que té grans virtuts, ens ajuda a no estar nerviosos, ens
permet respirar millor, separa parts del text, recupera l’atenció.. No em de tenir por al silenci,
és imprescindible en un discurs, i moltes vegades el necessitem.

5
COED - Com parlar bé en públic Raúl Bermúdez Ventura

Capítol 3: El llenguatge oral

El llenguatge oral ha d’expressar-se sempre amb naturalitat, les característiques bàsiques del
llenguatge oral són:

La claredat: El nostre discurs s’ha d’entendre bé, i a la primera. Per aquest motiu hem de ser
el més clars possibles. Per ser clars hi ha tres factors bàsics: fer frases curtes, estalviar paraules
i evitar el llenguatge abstracte.

La precisió: És un element clau per a la credibilitat d’un discurs. Cal donar un volum de dades
molt gran, com més dades donem, més creïble serà el nostre discurs.

La brevetat: El públic agraeix que es vagi al gra. Només vol que l’orador s’expressi
sintèticament i que plegui el més aviat possible.

Els exemples: La gent entén millor una idea si s’exposa mitjançant una imatge o un exemple
concret. El que és concret es recorda fàcilment en canvi les coses extractes són més fàcils
d’oblidar. Per exemplificar acostumem a utilitzar diferents figures retòriques com:

- L’analogia o la comparació: Es tracta simplement de trobar una analogia o

comparació de dues coses diferents.
- La paràbola o l’anècdota: És similar a la comparació, però el que comparem te una
estructura narrativa. Podríem dir que es tracta d’il·lustrar una idea abstracta amb una
narració.
- La citació o refrany: És una forma molt útil d’exemplificar. Les citacions son frases
breus que el públic acostuma a memoritzar fàcilment. L’orador les fa servir com a
reforç de cara al públic, ja que li donen una certa imatge de culta.
- L’ humor: Un bon comunicador sap que l’ humor és excepcionalment important per
establir contacte amb el públic. El sentit de l’ humor de l’orador trenca les barreres
amb l’auditori, genera confiança i fa més receptiu l’auditori.

Podem trobar altres figures retòriques com:

- La paradoxa: Es tracta de construir una frase amb una contradicció aparent, sota la
qual hi ha una veritat profunda.
- L’eufemisme: No dir clarament allò que volem dir, s'usa en comptes d'una altra
paraula considerada tabú, malsonant o amb una connotació negativa per al públic.
- L’antítesi: Es tracta de definir una cosa per oposició a un altre.

6
COED - Com parlar bé en públic Raúl Bermúdez Ventura

- L’ ironia: Es quan diem una cosa quan en realitat en volem dir-ne un altre, sabent que
el públic interpretarà l’altre.
- L’ onomatopeia: Reproduir sons de la realitat.
- L’Asíndeton: Suprimir sons de la realitat d’una oració per donar-li mes força.
- La pregunta retòrica: Es quan formulem una pregunta al públic i no esperem cap
resposta.
- El clímax: Es quan fem ascendir una determinada idea per donar-li força.
- El circumloqui: Abans de tractar un tema temptegem el territori.
- L’ Hipèrbole: Exageració, la hem d’utilitzar amb mesura.
- La minimització: Es quant trèiem importància a una cosa.
- La personificació o antropomorfisme o prosopopeia: Es tracta de donar vida a un
objecte inanimat.
- La sinècdoque: És quan identifiquem el tot per la part.
- El retardament o suspens: Provocar l’ interès del públic evitant donar una informació
esperada.
- L’anticipació o flashforward: Avançar al públic el que direm.
- El recordatori o flashback: Recapitular el que s’ha dit.
- L’explicació: Explicitació d’un concepte o cosa.
- La repetició: Figura que consisteix a insistir sobre una paraula o frase important.

Un factor indispensable per a un bon orador és parlar bé la llengua en la que s’expressa.

Sobretot amb el català hem de tenir en compte dos factors clau:

La correcció lingüística: La correcció en el llenguatge és essencial per l’orador, ja que afecta la

seva imatge i credibilitat personal. Una persona que parla correctament demostra tenir
cultura, en canvi qui demostra un lèxic limitat demostra tenir poca cultura.

Els dialectalismes: Els dialectalismes en català són perfectament correctes i enriqueixen la

llengua oral. Per tant es un error que l’orador renunciï o dissimuli el seu accent. Només hem
de tenir una cosa en compte, la seva comprensibilitat, ja que a alguns indrets determinats
dialectes poden tenir mots no gaire entenedors.

7
COED - Com parlar bé en públic Raúl Bermúdez Ventura

Capítol 4: El llenguatge corporal

El llenguatge corporal és essencial en la comunicació oral. L’orador comunica amb tot el cos:
amb la mirada, amb les mans, amb la postura del cos, amb la distància que guardem entre les
persones del públic, amb l’aparença i fins i tot en la manera de vestir. És un factor molt
important, ja que el 65% de la comunicació es realitza de manera no verbal.

L’actitud: És molt important començar amb un somriure, el somriure desperta simpatia i

confiança. Un cop l’orador ha fet això li queda tota una xerrada per davant, hi han tres factors
molt importants que s’han de tenir en compte amb el cos:

La posició: És l’expressió de l’autoritat i la seguretat de l’orador. Hi han posicions dels cos que
transmeten seguretat i altres que no. La millor posició és estar dret repartint el pes del cos
amb equilibri. Tot i això hi han recomanacions com per exemple: ensenyar el cos sencer,
moure’s de tant en tant, evitar els moviments repetitius o amb objectes i no creuar mai els
braços.

La gesticulació: És l’expressió de l’energia de l’orador, de la seva convicció i seguretat. Amb

una bona gesticulació l’orador guanya credibilitat. Els gestos són molt expressius per això es
imprescindible complir quatre condicions bàsiques: hem de ser naturals, no els hem d’assajar,
han d’estar d’acord amb la nostra personalitat i no han de ser exagerats. Això si hem de tenir
en compte que si l’orador no s’entusiasma el públic tampoc ho farà, recordant sempre que cal
mostrar les mans al públic, cal evitar els gestos que neixen de la inseguretat (tocar-se la cara o
tocar un objecte) i també cal evitar moviments bruscos i massa ràpids.

La mirada: És el que s’expressa si l’orador es comunica amb el públic. Si l’orador demostra

interès el públic li tornarà, així que el contacte visual amb el públic és una qualitat essencial
que tot orador ha de tenir en compte. El bon contacte visual s’aconsegueix en tres etapes:
mirar envers les persones i no per sobre seu, aprendre a mirar els elements del públic i mirant
de manera individualitzada sempre que es pugui.

El conductisme: La teoria conductista diu que si es modifica una conducta, es pot modificar la
causa d’aquella conducta. D’aquesta manera si estem nerviosos davant del públic, cal controlar
el cos per deixar d’estar-ho.

8
COED - Com parlar bé en públic Raúl Bermúdez Ventura

Capítol 5: Tipus de mitjans audiovisuals: La informació visual

Els mitjans audiovisuals són un suport molt eficaç a la paraula i al gest, però n’ hem de tenir
molta cura perquè no s’ha d’abusar mai d’aquests mitjans. Hem de tenir sempre present que
són per a l’orador un suport, si aquest no transmet convenciment i seguretat, no servirà de res
tot el muntatge audiovisual. Els mitjans audiovisuals mai li han de prendre protagonisme a
l’orador. L’ ús d’aquests mitjans té dos avantatges: permeten destacar fàcilment paraules o
conceptes i ens ajuden molt quan hem de mostrar estadístiques al públic.

Informació estadística: Acostumarem a tractar-la amb gràfics, ja que es una forma de

presentació molt més interessant que les llistes de fets i números. Els gràfics afegeixen interès
a l’exposició. A l’ hora de passar gràfics hem de tenir cura i deixar el temps necessari al públic
perquè assimili les dades que s’ hi reflecteixen. També hem de tenir molt en compte la manera
en la que presentem els nostres gràfics per que el públic faci una lectura correcte. Hem de
procurar no abusar dels gràfics ja que massa informació estadística es fa pesada. Hem
d’utilitzar-los per causar impacte, subratllar els factors més importants o afegir una nova
dada. Els gràfics més corrents són:

- El gràfic de barres
- El gràfic lineal
- El gràfic circular

Els esquemes: Es fan servir per representar informació no estadística de forma gràfica.
Organitzen la informació i són fàcils d’entendre. És important explicar-los bé i donar temps per
entendre’ls.

Les exposicions de PowerPoint: És el mitjà audiovisual per excel·lència. La idea es transmetre

la informació de manera oral i alhora de forma visual. No han de contenir un excés
d’informació, el públic no ha de deixar d’escoltar l’orador per llegir la presentació. Un bon
sistema es preparar dos PowerPoints:

- Un complet i exhaustiu, que lliurarem al final de la xerrada i que no projectarem a

l’auditori.
- Un curt i esquemàtic que ens serveixi de resum per projectar-lo a l’auditori.

9
COED - Com parlar bé en públic Raúl Bermúdez Ventura

Capítol 6: Com preparar un discurs: El guió

El guió d’un discurs és el conjunt d’idees que es volen transmetre al públic, és la guia que
seguirà el l’orador. És un conjunt d’idees perquè l’orador se centri en el tema i improvisi. Dins
d’aquest conjunt d’idees hi ha de dos tipus: les principals (idees clau), i les secundàries (la
resta d’idees). Les idees han d’estar posades en ordre segons la lògica o l’ interès de l’orador.
La preparació del guió del discurs es transcendental. És impossible parlar amb coherència
sense una bona preparació.

El mètode per preparar un guió: La manera de preparar un guió es molt personal. Hem de
reflexionar sobre quatre coses:

- El públic.
- Els objectius del discurs.
- Les idees principals
- Els mitjans.

Tenint en compte aquests quatre factors podem preparar qualsevol tipus de xerrada.

Recerca d’idees, estructuració i guió definitiu: A partir de l’esquema anterior, l’orador

enllestirà un guió més complet que serà el definitiu. No s’hi ha d’escatimar temps en la
preparació d’aquest guió ja que és una de les claus de l’èxit. Hi ha un seguit de tècniques per
preparar un guió:

Tècniques per a buscar idees: El primer que li cal a un orador per preparar un discurs és
dominar el tema del què vol parlar, però no només ha de saber d’aquest tema, ha de saber
com explicar-ho de forma clara i ordenada. Per això tenim dos tipus de tècniques per a la
recerca d’idees:

Les tècniques lògiques:

- La documentació i coneixement del tema: Es tracta de consultar moltes fonts

d’informació com llibres, premsa, Internet, altres.
- L’estrella o les 6 W: És una tècnica que té el seu origen en el periodisme i es basa a
donar les respostes a les preguntes bàsiques. Què, qui, com, on, quan, per què.
- El cub: Serveix per analitzar i fer valoracions sobre un tema qualsevol. Hem de tractar
sis aspectes: Descriu-ho, compara-ho, relaciona-ho, analitza-ho, aplica-ho, i
argumenta-ho.

10
COED - Com parlar bé en públic Raúl Bermúdez Ventura

- Anàlisi FDOA: Serveix per analitzar una situació. Tracta les parts següents:
FPunts forts DPunts dèbils O Oportunitats A Amenaces
Aquest anàlisi ajuda ha tenir una part més imparcial del problema.

Les tècniques creatives:

Aquestes tècniques tenen com a funció fomentar la creativitat de l’orador. Si desenvolupem el

pensament lògic juntament amb el creatiu, el pensament lògic té mes potència i profunditat.
Hi ha tres tècniques bàsiques basades en la creativitat:

- Brainstorming o pluja d’idees: Es tracta de llançar moltes idees i molt variades, tot i
que semblin absurdes o sense importància. Desprès seleccionem les idees trobades
per crear una estructura coherent.
- La recerca analògica: Es tracta d’analitzar un problema en funció d’un altre anàleg al
primer. Aquest procediment te dues etapes: Cercar l’analogia i descodificar-la.
- L’atzar: L’atzar dona informació, hem d’escoltar-lo. Una tècnica creativa amb l’atzar és
donat un problema, buscar una paraula al diccionari aleatòriament.

Tècniques per a estructurar: Amb les tècniques per restructurar idees la informació es recull
en brut. Aquesta informació obtinguda l’haurem d’estructurar, per això utilitzarem dos
sistemes:

- El mapa conceptual: Consisteix a posar el tema principal al centre i a partir d’allí crear
arbres que es ramifiquen en totes direccions. El mapa conceptual de vegades pot
substituir un brainstorming.
- L’esquema lineal: És la forma clàssica d’estructurar. Es basa en treballar en diferents
nivells verticalment (aquest treball).

Tècniques per a valorar i sintetitzar: Un cop hem buscat les idees i les hem ordenat cal decidir
què és el més important i resumir-ho al màxim. La capacitat de síntesi es un dels elements clau
de la comunicació. Hi ha tres nivells de síntesi:

- Resum: És la síntesi com a resum.

- Interpretació: Establir una relació d’identitat, d’oposició de complementarietat.
- Creació: Fer preguntes, buscar nous enfocaments, ser creatiu.

11
COED - Com parlar bé en públic Raúl Bermúdez Ventura

Un altre punt fort a l’hora de preparar un discurs és la de saber escoltar. Saber escoltar en dos
sentits:

- Literal: Mentre dura el discurs s’han de conèixer les reaccions del públic.
- Figurat: El guió s’ha de preparar en funció del que el públic vol, no en funció de
l’orador.

Saber escoltar afalaga i trenca barreres, d’aquesta manera ens permet obtenir informació dels
altres. La manera d’actuar de qui sap escoltar es la següent:

- Estar atent.
- Escoltar
- Jutjar
- Respondre

És essencial donar un to positiu al guió de manera que doni una imatge positiva del tema i de
l’orador. Hem de pensar que una persona positiva sempre és més agradable i convincent que
una de negativa. Hem d’evitar donar missatges negatius i si ho hem de fer, hem de submergir-
los en missatges positius.

12
COED - Com parlar bé en públic Raúl Bermúdez Ventura

Capítol 7: La introducció i la conclusió

Un bon discurs és aquell en que l’orador navega pel tema en totes direccions i sempre troba
terra, el bon discurs ha de ser exhaustiu.

L’estructura del discurs està perfectament definida, es basa en la diversió tripartita exordi-
desenvolupament-epíleg, i la seva proporció del temps ha de ser de la següent manera:

- Introducció (5%-10%)
- Desenvolupament (80%-90%)
- Conclusions (5%-10%)

Aquesta estructura té la base en investigacions psicològiques que demostren que el públic no

mostra la mateixa atenció en les diferents parts del discurs. Hi ha uns moments en l’atenció del
públic que cal tenir en compte:

- El principi: El públic està expectant i per tant l’atenció és màxima.

- La fase mitjana: La concentració un cop passats els minuts inicials disminueix.
- El final: El nivell d’atenció es baix fins que el públic percep que arriba el final.

La introducció resum:

És un dels elements clau. Si amb les primeres frases obtenim l’atenció i la simpatia del públic
és difícil perdre-la desprès, en canvi si les primeres frases són dolentes serà molt difícil
recuperar l’atenció del públic. La introducció ha de ser la darrera part del guió que es prepara,
la hem de fer quan hem desenvolupat tot el tema. Una bona introducció ha de dos condicions
bàsiques:

- Seduir i guanyar-se al públic

- Resumir les idees principals

La paraula comunicació ve del llatí communis, és a dir, comú. Per tant l’essència de la
comunicació consisteix en crear un àrea comú entre dos o més persones.

Les fórmules introductòries més utilitzades són les següents:

- La sorpresa: Sol ser fulminant, però s’ha d’utilitzar amb mesura i amb molta convicció.
- Demanar atenció al públic: És una tècnica arriscada perquè es demana una reacció del
públic. Es aconsellable tenir preparada una contrarèplica per si el públic falla.
- Titulars periodístics: Esmentar un titular que faci referència a la xerrada.

13
COED - Com parlar bé en públic Raúl Bermúdez Ventura

- Anècdota personal: Explicar un fet que ens hem viscut en el passat.

- Un bocí de vida: Es tracta d’explicar una anècdota que no ha estat viscuda per
l’orador.
- Citacions conegudes o refranys: Es tracta de citar una frase coneguda que tingui
relació amb el discurs.
- Fa un instant, l’orador X ha dit.. : Es tracta de fer referència a les paraules d’un orador
anterior.
- Auxiliars o suports visuals: Es pot començar amb una diapositiva, un gràfic o una frase
que impacti sobre el públic.
- La idea principal: Començar amb la idea principal sense preàmbuls.
- Identificació: Buscar una formula per establir explícitament el communis.
- Posar les cartes sobre la taula: Ho fem servir quan l’orador vol explicar alguna cosa
que no espera l’audiència.
- Analogia: Començar amb una comparació.
- Acudits: Són molt eficaços i sempre es recorden. És interessant començar amb un que
il·lustri la idea principal.
- Combinació de mètodes introductoris: Combinar els mètodes abans citats.

Les conclusions:

La conclusió o epíleg del discurs es fonamental perquè tingui èxit. La conclusió ha de tenir dos
parts:

- Posita in rebus: És un resum del discurs, aprofitant que l’atenció del públic quan
s’apropa el final es alta.
- Posita in affectibus: Es tracta de dir alguna cosa que commogui o sedueixi el públic.

Les fórmules conclusives més utilitzades són les següents:

- Repetir la introducció: Si s’ha formulat alguna pregunta retòrica al públic ara és el

moment de contestar-la.
- Resumir els punts principals: Recordar els conceptes més importants.
- Crida a l’acció: S’ha d’utilitzar amb mesura i sempre que vegi al públic amb ganes
d’actuar.
- Profecia: Avançar esdeveniments, normalment tràgics.
- Promesa: Comprometre`s, no gaire aconsellable, té poca credibilitat.
- Apel·lar els sentiments: Segons quin tipus de públic pot ser un bon truc.

14
COED - Com parlar bé en públic Raúl Bermúdez Ventura

Tancament i col·loqui:

Desprès de la presentació oral s’acostuma a fer-se un torn de precs i preguntes. Hem

d’atendre bé al públic i no perdre la visió positiva. Les preguntes han de servir per acabar de
convèncer a l’auditori. És important tenir en compte els següents aspectes:

- Cal ser honest.

- No s’ha de menysprear mai l’interrogador.
- Cal repetir la pregunta fins que s’entengui.
- Mai s’ha de perdre la paciència.

15
COED - Com parlar bé en públic Raúl Bermúdez Ventura

Capítol 8 : El desenvolupament

Un cop hem acabat la presentació passem al desenvolupament, aquesta és la part principal i la

més llarga. L’estructura es crearà tenint en compte l’objectiu. Bàsicament trobarem dos tipus
de desenvolupament, segons l’objectiu que tindrem:

La presentació oral per a informar:

És el tipus de presentació en la què volem transmetre una informació sobre un tema al nostre
auditori. En el periodisme la informació s’estructura en el que diem piràmide invertida, té tres
parts essencials:

- El titular: És la síntesi de la informació en una frase.

- El lid: És el primer paràgraf de la notícia. És breu i diu el més important.
- El cos informatiu: És la resta de la informació, on trobem tots els temes secundaris

El discurs informatiu es desenvolupa normalment de dos maners diferents:

- Estructura descriptiva: Ha de ser curta i exhaustiva. No sol portar problemes.

- Estructura cronològica: La cronologia de vegades no és gaire clara i és fàcil perdre’s.
Cal que al darrere hi hagi una interpretació interessant.

La presentació oral per a convèncer i/o prendre una decisió:

És el més complex i difícil de dominar. Explicar una cosa és molt més fàcil que convèncer. La
capacitat de persuasió és una virtut que molt poca gent utilitza correctament. La millor
estructura d’argumentació convincent és l’anomenada inductiva, perquè primer dona tots els
arguments i després formula la proposta. Aquesta estructura la designarem com a SAP o
inductiva:

- Situació : és el punt de partida de l’estructura argumentativa. Hem de tenir en compte

la problemàtica de la qual parlarem i els prejudicis de la persona amb la que parlarem i
aprofitar aquests factors en la nostra argumentació, que posteriorment es convertirà
en la nostra proposta.
- Argumentació: és el conjunt d’arguments que es donen clarament a favor de la
proposta. Serà convincent en la mesura que s’hagi acceptat la situació.
- Proposta: La proposta o solució s’ha de proposar sempre en últim lloc. Si hem exposat
correctament la situació i l’argumentació, la proposta es ben senzilla.

16
COED - Com parlar bé en públic Raúl Bermúdez Ventura

Per desgràcia aquest esquema SAP o inductiu no es sol utilitzar. És més comu l’utilització
d’un altre tipus d’esquema normalment erroni. Aquest esquema és el PAS o deductiu:

- Proposta: Es comença per la proposta sense haver argumentat res ni havent preparat
el terreny. Si la proposta no és acceptada d’entrada difícilment ho serà desprès.
- Argumentació: Expliquem els motius pels quals hem fet la proposta, si la proposta no
es acceptada aquesta argumentació, segurament es tornarà una discussió.
- Situació: Finalment arriba la discussió degut a diferents interpretacions del problema
i/o a diferents prejudicis o pensaments.

Com hem vist l’estructura SAP és la mes correcte, però no és la única estructura inductiva
vàlida. A continuació trobem les més utilitzades:

Estructura de les 4 P:

- Posició: Consisteix a descriure la situació.

- Problema-Objectiu: Definir el problema, fixar l’objectiu.
- Possibilitats-estratègies: Analitzar les diferents solucions.
- Proposta: Aportem la solució.

Estructura SOAP:

És molt útil i es pot utilitzar en comptes de les 4 P si no hi ha possibilitats alternatives.

- Situació - Objectiu- Argumentació - Proposta

Diagnòstic i teràpia:

- Que és el que no funciona? ( Situació, argumentació)

- Com resoldre-ho? (Proposta)

Problema – causa – solució :

Es tracta d’identificar el problema, argumentar la causa i proposar una solució.

Estructura SPRI:

- Situació – Problema – Resolució o proposta – Informació

- La informació son coses a tenir en compte per realitzar la proposta.

17
COED - Com parlar bé en públic Raúl Bermúdez Ventura

Tipus bàsics d’argumentació:

- Arguments mitjançant exemples: Es tractar d’argumentar utilitzant exemples. Té

molta força perquè és molt concret.
- Arguments per analogia: Es tracta de traslladar una conclusió que és valida per a un
cas a un altre cas. La força d’aquesta depèn de la qualitat de l’analogia.
- Arguments sobre les causes: Es tracta d’arguments basats en relacions causa-efecte.
El problema d’aquest es definir veritablement quan una cosa realment es causa d’un
altre.
- Arguments deductius: Son els arguments purs, els lògics. Si estan ben fets aquests
arguments són indiscutibles.

Les pautes d’atenció:

La atenció del públic és més alta al principi i al final de la presentació. Es a dir, en el

desenvolupament, aquesta atenció baixa. Hi ha diversos trucs per fer reaccionar els
assistents i captar la seva atenció:

- Anunciar alguna dada sorprenent, explicar una anècdota, fer preguntes..

- Elevar el volum, fer un silenci..

Les notes:

El bon orador sempre utilitzarà notes per a ús personal que li facin de guió en un moment
donat del discurs. Cal que distingim entre dues coses:

- Material per al públic: Dades que compartirem amb l’auditori amb forma d’apunts,
transparències, gràfics o diapositives.
- Notes personals: Són una serie d’apunts que l’orador pot utilitzar com a guió,
ampliació, respostes a possibles preguntes.. No hi ha cap problema en que un orador
consulti les seves notes, això si la consulta ha de ser molt ràpida i no pot tallar el ritme
de la presentació.

La reiteració:

L’orador ha de ser conscient de que no tot el que transmeti el públic o assimilarà. Així que cal
que utilitzi la reiteració perquè el públic assimili les idees que l’orador creu fonamentals. És
molt important anar repetint el missatge principal durant tot el discurs així com les idees

18
COED - Com parlar bé en públic Raúl Bermúdez Ventura

principals mentre dura el desenvolupament. Per no fer-nos pesats hi ha algunes tècniques que
veurem a continuació:

Decàleg del llenguatge oral:

1. Parlar amb frases curtes i de construcció sintàctica simple.

2. Separar les frases per pauses i silencis. Marcar les pauses.
3. Fer canvis de to.
4. Aprofitar la reiteració.
5. Jugar amb les exclamacions, oposicions, antítesis i altres figures retòriques.
6. Avançar i recular en l’argument del discurs.
7. Enumerar i marcar les enumeracions.
8. Utilitzar connector per articular correctament
9. Posar exemple i comparacions, contar paràboles, utilitzar metàfores..
10. Utilitzar l’acudit o l’anècdota personal.

19
COED - Com parlar bé en públic Raúl Bermúdez Ventura

Capítol 9: Altres situacions comunicatives

A continuació resumirem les diferents situacions comunicatives i els recursos bàsics que s’hi
poden utilitzar:

La conversa de contacte:

La conversa que tenim amb algú quan l’acabem de conèixer. Recomanacions principals:

- Ser positius
- Escoltar
- Buscar temes de conversa
- Obrir i no tancar portes
- Memoritzar noms i cares

L’encàrrec o briefing:

La forma d’evitar problemes al agafar un encàrrec és que estigui ben formulat. Hem de
contestar una sèrie de qüestions i aspectes :

- De quina feina es tracta?

- De quin termini disposem?
- Per què cal fer aquesta feina?
- Detalls
- Importància
- Problemes

La conversa telefònica:

La conversa telefónica és un cas especial de comunicació oral perquè no hi ha comunicació

corporal ni feedback. Per tant cal seguir unes pautes especials:

- Utilitzar frases curtes

- Utilitzar exemples
- No fer pauses
- Utilitzar un to positiu
- Fer preguntes
- No insistir

20
COED - Com parlar bé en públic Raúl Bermúdez Ventura

L’entrevista per buscar feina:

És una situació important en la que ens ho juguem tot, que cal fer en aquestes entrevistes:

- Tenir molta cura del llenguatge corporal.

- Respirar profundament.
- Relaxar-se amb pensaments de tranquil·litat.
- Començar amb un somriure.
- Seure bé.
- Fugir dels tics nerviosos.
- No amagar les mans, ni tapar-se la cara amb elles.
- Parlar a poc a poc.
- No intentar enganyar.

La compravenda:

En aquesta conversa el venedor ha de tenir molt clar quin és el seu objectiu final i els seus
objectius parcials. Aquestes converses es desenvolupen en cinc fases:

- Establir contacte.
- Esbrinar les necessitats del client.
- Transmetre l’oferta.
- Argumentació del producte.
- Tancar la venda

La negociació:

La negociació persegueix un acord entre dues parts amb interessos contraposats. S’ha de
tenir molt clar quins són els nostres objectius i què s’està disposat a cedir. Hem de tenir en
compte:

- Definir els nostres interessos.

- Determinar l’objectiu principal.
- Precisar el pla d’acció.
- Preparar els continguts i arguments.
- Ser empàtic
- Accentuar els punts en comú.
- No veure mai l’altre part com a enemic.
- Sintetitzar de tant en tant.

21
COED - Com parlar bé en públic Raúl Bermúdez Ventura

La discussió:

La discussió és un contrast d’opinions, hem de tenir en compte el següent:

- Tenir en compte l’esquema inductiu d’argumentació.

- Analitzar la situació.
- Evitar els dogmes.
- Utilitzar l’ humor.
- Ser empàtic.
- Utilitzar la dialèctica.

El debat. Com fer de moderador:

El moderador ha de tenir presents les etapes següents:

- Saludar
- Definir el tema
- Fer preguntes
- Calmar
- Animar
- Resumir
- Acomiadar

Que no ha de fer el moderador:

- Enfrontar-se al grup.
- Admetre discussions.
- Jutjar.
- Justificar-se.

Que ha de fer el moderador:

- Preguntar, no afirmar.
- Aclarir actituds.
- Resumir i sintetitzar.
- Busca punts d’acord.
- Buscar enfocaments nous.
- Estar atent al llenguatge no verbal.

22