Seminari – 1r MEP 2010-2011

Raúl Bermúdez Ventura

CONCLUSIÓ:

La lectura d’aquest llibre m’ha fet reflexionar sobre certs aspectes, del que
penso, serà el meu futur ofici. M’ha ajudat a acabar de tenir clar quin tipus
de valors hauré d’inculcar als meus alumnes i quin tipus de mestre vull ser
el dia de demà, així com quin tipus d’escola hem de crear entre tots
conjuntament.

En primer lloc, parlaré dels aspectes relacionats amb el mestre que aquest
llibre m’ha transmès. Hem de tenir molt clar que aquesta es una feina
vocacional, ho és perquè el dia que siguem mestres ho serem per atendre les
necessitats dels nostres alumnes i això sense tenir vocació mai ho
aconseguirem. Si no tenim present això estem cometent un greu error.
M’agradaria remarcar un paràgraf que trobo que és clau en aquest aspecte:

“El bon mestre no és el més intel·ligent ni el més simpàtic, sinó el que sigui
capaç d’escoltar els problemes dels alumnes, el que estigui al costat d’ells,
el que pugui intuir si necessiten un petó a la galta i el que sigui capaç
d’obrir el seu interès cap a les coses del nostre món. Nosaltres hem acollit
als nens per ajudar-los i ho farem sempre de manera gratuïta, amb devoció
i amb totes les ganes que puguem”.

La nostra feina no només serà ensenyar als nens un grapat de conceptes, la

nostra feina va molt més enllà, nosaltres serem els responsables
d’acompanyar els nens en el llarg camí de l’aprenentatge i d’acollir-los i
estimar-los en la que serà la seva segona casa, és a dir: l’escola. Hem de ser
sol·lícits amb les necessitats de cada nen, ja que cada nen és un món. Però
aconseguir això, no és gens fàcil. També m’agradaria remarcar un altre
aspecte que penso que és essencial, no només per ser uns bons mestres,
sinó també per l’educació dels infants que esdevindran futurs homes. No
discutirem la importància del saber i d’aprendre nous coneixements, però
sota el meu punt de vista no és el més important que hem de transmetre als
alumnes en aquesta etapa. Crec que es fonamental que els hi inculquem uns
valors, uns valors que no estan en els llibres de text, uns valors que es basin
en la tolerància i el respecte. Si transmetem aquests valors als nostres
alumnes els estarem integrant en la diversitat, i estarem formant a persones
respectuoses amb tots els individus, sigui quina sigui la seva cultura o raça.
 Seminari – 1r MEP 2010-2011
Raúl Bermúdez Ventura

Per el que a mi respecta, hi han tres factors fonamentals que hem d’ajudar a
desenvolupar als nostres alumnes: la intel·ligència, la bondat, i la felicitat. Si
els ajudem amb això, no només estarem fent bé la nostra feina, estarem
formant a homes capaços i feliços.

En segon lloc parlaré de l’escola:

L’escola ha de trobar el seu lloc en aquesta societat tant canviant. En

aquests temps que vivim de màxima diversitat, l’escola ha de saber
integrar-se, i treure’n profit del que ha de ser un avantatge i no un
inconvenient. Hem de tenir en compte, que l ‘escola som tots nosaltres,
professors i alumnes, i que està en les nostres mans canviar aquesta
situació cada cop més preocupant. Com a professors hem de treballar units
arreplegant les nostres forces i fer sempre el millor per els nostres alumnes,
deixant de banda les nostres creences o opinions personals, tant com les
diferències amb el claustre. Però no només hem de participar nosaltres en
aquesta reforma cada dia més necessària, ho hem de fer conjuntament
entre tota la societat. M’agradaria recordar el títol d’un capítol del llibre que
diu en to irònic: “L’escola no és Lourdes... però a vegades ho sembla”.
Faré un punt d’inflexió sobre això, perquè penso que es totalment cert. Una
gran part de la societat culpa a l’escola de les mesquineses que passen
cada dia al món, i penso que és totalment fals. L’escola ha de guiar als seus
alumnes pel camí correcte per formar part de la societat i no ser exclosos,
però no ens enganyem, l’escola no ha d’assumir el paper que ha de tenir la
família. Molta gent pensa que l’escola es farà càrrec de tot, que hi deixarem
als nostres fills i tot anirà com oli en un llum, fals. Només amb la participació
dels mestres i dels nens, no aconseguirem res. Si els pares o tutors des de
la institució què és la família no inculquen els valors dels que parlàvem
abans, poca cosa podrem fer els mestres a l’escola. Tots som responsables
de l’educació dels nens i hem d’educar-los d’una manera conjunta, entre: la
societat, la família i l’escola.