You are on page 1of 18

Introducció

El llenguatge HTML (HyperText Markup Language) és el llenguatge amb el


qual s'escriuen les pàgines web.
Les pàgines web són vistes pels usuaris mitjançant un tipus d'aplicació
anomenat navegador.

El llenguatge HTML està pensat per compartir documents de manera que es


vegin de forma semblant en diferents navegadors.

Conseqüentment, el llenguatge HTML serveix al navegador per mostrar les


pàgines a l'usuari.

La versió actual del llenguatge HTML és HTML5.

Què és una pàgina web?


Una pàgina web és un arxiu de text amb extensió .html o .htm
Pot ser creada amb el bloc de notes o programes Editors de codi HTML.

HTML és únicament text pla.

Sintaxis HTML
El llenguatge HTML base la seva sintaxis en un element de base que
anomenem etiqueta.

Una obertura de forma general <etiqueta> Un tancament de


tipus </etiqueta> .
Tot el que estigui dintre d'aquesta etiqueta tindrà les modificacions que
caracteritzen aquesta etiqueta.
<b> Hola a tots. </b>
El resultat serà:

Però tot i que funciona, no és el que busquem, falta especificar molt millor les
parts de la pàgina i la sintaxi de les etiquetes.

El llenguatge HTML té número d'etiquetes limitat.

 Cada etiqueta està pensada per representar documents d'una forma


determinada o per marcar-ne l'estructura.

 Aquí hi trobaràs una llista d'etiquetes vàlides:


o HTML Element Reference: https://www.w3schools.com/TAGS/default.asp

Creació de documents HTML


L'etiqueta DOCTYPE
Tot document HTML5 ha de començar definint el DOCTYPE.

L'etiqueta DOCTYPE serveix per indica al programa client (navegador) amb


quina sintaxi s'ha creat la pàgina, és una sentencia que es posa al principi de
tot de la pàgina.
El DOCTYPE s'ha de posar a la primera línia.
DOCTYPE en HTML4
Estricte:
<!DOCTYPE html PUBLIC "-//W3C//DTD HTML 4.01//EN"
"<http://www.w3.org/TR/html4/strict.dtd>">
Transicional:
<!DOCTYPE html PUBLIC "-//W3C//DTD HTML 4.01 Transitional//EN"
"<http://www.w3.org/TR/html4/loose.dtd>">
Frames:
<!DOCTYPE html PUBLIC "-//W3C//DTD HTML 4.01 Frameset//EN"
"<http://www.w3.org/TR/html4/frameset.dtd>">

DOCTYPE HTML5
<!DOCTYPE html>

L'etiqueta html
Un document HTML ha d'estar delimitat per l'etiqueta <html> i </html>.
Pot incloure l'atribut lang:

 lang ens permet definir l'idioma en el que està la pàgina


 Aquesta informació és important pels motors de cerca i els programes de síntesis de
veu.

<!DOCTYPE html>

<html lang="ca">

...

</html>

Parts d'un document HTML


Dins la pàgina HTML podem distingir-hi dues parts:

L'encapçalament

 Flanquejat per les etiquetes <head> i </head>


 Dóna informació sobre la pàgina.
 Col·locarem etiquetes de tipus informatiu, com per exemple el títol de la pàgina,
autor, paraules clau.
 No es mostra en el navegador.
El cos

 Flanquejat per les etiquetes <body> i </body>


 Col·locarem el nostre contingut de la pàgina.
 És el que es veu realment.

Les metadades
L'etiqueta <meta> serveix per afegir informació sobre la pàgina i es posen dins
el <head>.
Els buscadors consultes l'informació d'aquesta etiqueta per millorar la seva
cerca i indexació.
Conté els atributs name i content
<head>

<meta charset="UTF-8">

<meta name="description" content="Free Web tutorials">

<meta name="keywords" content="HTML,CSS,XML,JavaScript">

<meta name="author" content="John Doe">

<meta name="viewport" content="width=device-width, initial-scale=1.0">

</head>

És important definir el joc de caràcters utilitzat.

 El joc de caràcters determina la forma en què els caràcters es converteixen en


bytes (i viceversa).
 El W3C recomana el charset UTF-8.

Pàgina HTML bàsica


<!DOCTYPE html>

<html lang="ca">

<head>

<title>HTLM5</title>

<meta charset="UTF-8">

</head>

<body>
...

</body>

</html>

Títols
HTML defineix 6 nivells de capçaleres o títols.
<h1>Títol 1</h1>

<h2>Títol 2</h2>

<h3>Títol 3</h3>

<h4>Títol 4</h4>

<h5>Títol 5</h5>

<h6>Títol 6</h6>

Més informació: w3schools HTML


Headings https://www.w3schools.com/html/html_headings.asp

Paràgrafs
Per definir els paràgrafs utilitzem l'etiqueta <p>, la qual introdueix una línia en
blanc després del paràgraf.
L'etiqueta <br> la qual no té tancament, ens serveix per fer un salt de línia,
dins dels paràgrafs.
Pregunta: A dins de l'etiqueta <p> podem definir atributs a fi de justificar el
text del paràgraf?
Aquí comencem amb els perills de les coses mal fetes però que sembla que
funcionin...

Què no s'ha de fer

Llegireu que hi ha atributs per alinear els paràgrafs, com align


 Text alineat a l'esquerre: <p align="left"> Text left.</p>
 Text alineat al centre: <p align="center"> Text center </p>
 Text alineat a la dreta: <p align="right"> Text right </p>
Antigament es feia servir però ara no és correcte, a vegades el camí més
ràpid no és el millor.

Coneixeu el CSS?
Mireu l'exemple de l'abadia del crimen, per entendre que una cosa ben feta
dura més, és més fàcil de mantenir i es pot millorar amb facilitat.

Si comencem a fer codi brut, "espaguetti" o altres defectes, les pàgines


esdevenen totalment inmantenibles.
En voleu més exemples? (en MAJÚSCULES EL QUE HEM D'EVITAR)

Podíem definir el color, tamany i tipus de lletra de diferents formes:

Mitjançant l'etiqueta <FONT> teníem els atributs:

 FACE: Defineix el tipus de lletra.


 SIZE: Defineix el tamany de la lletra.
 COLOR: Defineix el color del text de la lletra.

Amb Es definien dins de l'etiqueta <body>;

 ATRIBUTS
 BGCOLOR: Especifica el color de fons de la pàgina
 BACKGROUND: Serveix per indicar la col·locació d'una imatge com a fons de
pàgina.
 COLOR DEL TEXT
 TEXT: Serveix per definir el color del text de la pàgina.
 LINK: El color del enllaços que no han estat visitats ( per defecte, és blau ) VLINK:
El color dels enllaços visitats.

... i un llarg etcètera...

Etiquetes de text
Serveixen per indicar que un text concret té un significat especial.

 <b></b> (bold) o <strong></strong> : Text important (es mostra en negreta):


 <i></i> (italic): es mostra en cursiva
 <u></u> (underlined): es mostra subratllat
 <sub></sub>: Subindex
 <sup></sup>: Superindex
 <blockquote></blockquote>: per cites (es mostra tabulat). Exemple

No són per donar format sinò per donar significat especial al


text. Sempre hem de formatar el contingut mitjançant les fulles d'estil
(CSS).
MAI fer servir <u> per subratllar. Dóna lloc a equivocacions per l'usuari, que
es pot pensar que és un link (enllaç).
Altres paràgrafs
Pre
L'etiqueta <pre> defineix un paràgraf que respecte els codis propis del text pla
(intros, número d'espais...)
Adequat per fer textos literals, per exemple els poemes amb els seus salts de
línia sense <br>

Llistes
Les llistes serveixen per enumerar i definir elements.
Podem distingir tres tipus de llistes:

 Llistes desordenades
 Llistes ordenades
 Llistes de definició

Llistes sense ordre (Unordered Lists)


Definides per les etiquetes <ul> i </ul> (unordered list).
Cada element de la llista queda enmarcat per l'etiqueta <li> (list item).
<p> Països del mon </p>

<ul>

<li> Argentina </li>

<li> Perú </li>

</ul>

Més informació: w3schools.com: HTML Lists

L'atribut type ens serveix per definir el tipus de vinyeta.


<ul TYPE="tipus vinyeta">
On tipus vinyeta pot ser: circle, disc o square
Recordeu que això s'ha de fer CSS.

Llistes ordenades (Ordered Lists)


Definides per les etiquetes <ol> i </ol> (ordered list). Cada element de la
llista queda enmarcat per l'etiqueta <li> (list item)
<p> Països del mon </p>

<ol>

<li> Argentina </li>

<li> Perú </li>

</ol>

L'atribut TYPE ens serveix per definir el tipus de numeració que utilitzarem.

 1 per ordenar amb nombres


 a per lletra de l'alfabet
 A per lletres majúscules de l'alfabet
 i per ordenar amb xifres romanes
 I per ordenar amb xifres romanes majúscules

Llistes de definició (Definition Lists)


Cada element és presentat juntament amb la seva definició.

 Definides per les etiquetes <dl> i </dl> (definition list).


 Les etiquetes de cada element són <dt> (definition term) i la seva
definició <dd> (definition definition).

<dl>

<dt>Casa</dt>

<dd>Lloc on habitar</dd>

<dt>Llar</dt>

<dd>Lloc on viure</dd>
</dl>

Aniuar les llistes


Podem aniuar els tipus de llista:
<p>Ciutats del mon</p>

<ul>

<li>

Argentina

<ol>

<li>Buenos Aires</li>

<li>Bariloche</li>

</ol>

</li>

<li>

Uruguay

<ol>

<li>Montevideo</li>

<li>Punta del Este</li>

</ol>

</li>

</ul>

Enllaços
 Necessitat de que les pàgines HTML estiguin interconnectades.
 Un enllaç és facilment detectable en una pàgina HTML
 Per col·locar un enllaç utlitzarem les etiquetes <a> i </a>.
 L'atribut href, ens indica el destí d'aquest enllaç.

<a href="destí"> contingut </a>


essent contingut un text o una imatge i destí un arxiu, un correu electrònic o
una pàgina

Els enllaços es poden classificar de la següent manera:

 Enllaços interns:: els que es dirigeixen a diferents llocs de la mateixa


pàgina.

 Enllaços locals:: els dirigeixen a un altre pàgina dintre de la mateixa web.


 Enllaços remots:: els dirigits cap a altres pàgines web.
 Enllaços amb direccions de correu:: per crear un missatge de correu dirigit a una
direcció.
 Enllaços amb arxius:: perquè els usuaris puguin fer downloads d'arxius.

Enllaços interns
 Són enllaços que apunten a un lloc diferent dins de la mateixa pàgina.
 Per crear un enllaç d'aquest tipus és necessari a part de l'enllaç de l'origen, col·locar
un enllaç al destí.

Ex:
enllaç origen: <a href="#avall"> Anar al final </a>

enllaç destí: <a name="avall"> </a>

No utilitzar-los molt, és millor fer pàgines més petites ja que llavors tarden
menys a carregar-se i són més fàcils de llegir.

Enllaços locals
 Un lloc web està constituit de pàgines interconnectades.

<a href="arxiu.html"> Arxiu </a>

Per regla general, un lloc web ha d'estar ordenat per directoris. S'ha d'utilitzar
la "/" per especificar on es troben les coses. Clarificació del desplaçament
entre diferents arxius.

 Els enllaços locals també poden apuntar a una secció en concret dintre d'un altre
pàgina.

<a href="arxiu.html#seccio"> Arxiu </a>

 La pàgina arxiu.html ha de contenir la marca referent a la secció.

<a name="seccio"> </a>


Enllaços externs
 Dirigits cap a altres llocs web.
 A l'atribut href i col·loquem la URL o direcció de la pàgina amb la que es vol
enllaçar.
 Totes les direccions van precedides de http://

<a href="http://www.elmundodeportivo.es"> Anar a El Mundo deportivo </a>

Enllaços a direccions de correu


 Ens obren una nova finestra de correu electrònic per enviar a una direcció de correu
determinat.
 A l'atribut href i col·loquem la paraula **mailto:** seguit de la direcció d'enllaç.

<a href="mailto:pep@hotmail.com"> Contactar amb en Pep </a>

 Per tal de configurar altres paràmetres del correu electrònic s'afegeix un interrogant
després de la direcció de correu.
 No és recomenable posar enllaços a correus, pel tema dels robots i l'SPAM.

Enllaços a arxius
 El mecanisme és el mateix que hem vist en els enllaços remots i locals.
 En comptes d'indicar la direcció web el que hem de fer és indicar el nom del fitxer (i
en cas que sigui necessari la ruta).

<a href="fitxer.pdf"> Descarregar el fitxer </a>

Imatges
 L'aspecte més vistós i atractiu d'una pàgina web és el grafisme. Les imatges són
emmagatzemades en forma d'arxius, principalment GI /PNG ( per dibuixos ) i JPG (
per fotos ).

L'etiqueta que utilitzem per insertar una imatge és <img>, no cal fer el
tancament.

 Mitjançant l'atribut src ( source ), especifiquem el lloc on es troba la imatge.

Atributs de l'etiqueta <img>


Alt:

: Breu descripció de l'imatge.


i el ja vist src són els únics atributs que hauria de tenir... però com sempre,
històricament s'ha fet malament...

Altres coses mal fetes:


 HEIGHT I WIDTH: Defineixen l'altura i amplada de les imatges en pixels.
 BORDER: Defineix el tamany en pixels del quadrat que rodeja l'imatge.
 LOWSRC: Quant tenim activada aquesta opció primer es descarrega la imatge amb
una baixa resolució i va millorant a mesura que es va descarregant.

Tipus d'arxius per les imatges


GIF ( per dibuixos ) JPG ( per fotos )

Els dos formats comprimeixen les imatges per guardar-les.

GIF - Arxiu ideal per imatges que estan dibuixades.

 Compresió: És molt bona per dibuixos.


 Transparència: És una utilitat per definir algunes parts de la imatge com a
transparents.
 Colors: Es poden utilitzar paletes, conjunts de 256 o menys. Quant menys colors
utilitzem menys tamany ocuparà l'imatge.

Actualment s'està utilitzant un format PNG que té les mateixes prestacions


que el GIF (transparència i animació) i a més a més incorpora color real, 48
bits per píxel i compresió sense pèrdua.

JPG

 Compresió: El seu algorisme de compressió és ideal per guardar fotos.


 Transparència: Aquest format no té possiblitats de crear arees transparents.
 Colors: Treballa sempre amb 16 milions de colors.

Optimitzar els fitxers d'imatge


 Hem de procurar de no posar imatges de tamany més gran que el que s'ha de
visualitzar, per exemple si té 200x200 la imatge màxima no té sentit posar -hi una
imatge a descarregar de més de 1000x1000 píxels!

ARXIUS GIF

Reduïm el numero de colors de la paleta.


ARXIUS JPG

 Ajustem la qualitat i la mida de l'arxiu quant l'estem guardant.


 És impresindible disposar d'un bon editor fotogràfic a fi d'optimitzar una
imatge: GIMP

Taules
Una taula és un conjunt de cel·les organitzades dintre de les quals podem
col·locar diferents continguts.
L'etiqueta per definir les taules és: <table> </table>
Les taules són descrites per línies d'esquerra a dreta, mitjançant <tr> </tr>
<table>

<tr>

<td> Cel.la1-fila1 </td>

<td> Cel.la2-fila1 </td>

<td> Cel.la3-fila1 </td>

</tr>

<tr>

<td> Cel.la1-fila2 </td>

<td> Cel.la2-fila2 </td>

<td> Cel.la3-fila2 </td>

</tr>

</table>

Com es pot veure així no es veu massa clar que hi hagi una taula...
si afegim un atribut border="1" ho veurem més clar:
<table boder="1">

ATRIBUTS PER FILES I CEL·LES no vàlids

 Align: Justifica el text de la cel·la


 Valign: Podem escollir si el text apareix a dalt (top), a baix (bottom) o al mig
(middle) de la cel.la.
 Bgcolor: Donar color a la cel·la o la fila escollida.
 Bordercolor: Defineix el color del marc.

ATRIBUTS PER CEL.LES no vàlids

 Background: Ens permet col·locar de fons una imatge en una cel·la.


 Height: Defineix l'altura de la cel·la en pixels o percentatge.
 Width: Defineix l'amplada de la cel·la en pixels o percentatge.
 Align: Alinea la taula respecte al seu entorn
 Background: Ens permet col·locar un fons per la taula a partir d'una imatge.
 Bgcolor: Color de fons de la taula.
 Border: Defineix el tamany del marc.
 Bordercolor: Defineix el color del marc.
 Cellpadding: Defineix en pixels l'espai entre les cel·les dela taula i el seu contingut.
 Cellspacing: Defineix l'espai entre els marcs (en pixels)
 Height: Defineix l'altura de la taula en pixels o percentatge.
 Width: Defineix l'amplada de la taula en pixels o percentatge.

Atributs de taula vàlids

 Colspan:: Expandeix una cel·la horitzontalment.


 Rowspan:: Expandeix una cel·la verticalment.

També es poden utilitzar taules anidades.

Formularis
Validació de camps: https://lenguajehtml.com/p/html/formularios/validaciones-
html5

Frames
Previ targets
Atribut target a enllaços

: s'utilitza per decidir on es carrega l'enllaç, pot ser:

 _blank: nova finestra


 _top: finestra
 _self:(per defecte) en el frame actual
 _parent: es carrega al frame "pare", el que era havia cridat l'actual
 - o també un nom de frame (definit amb l'atribut name)

<a href="nom-pagina-a-carregar.html" target="nom-del-marc-a-carregar">

 Estan obsolets per l'HTML5, però eren vàlids per altres DOCTYPES.
 Té l'interès "històric" de saber com es feien abans les pàgines web, el CSS
actualment les millora molt
 Antigament els layouts una mica complexes es feien o bé amb taules o bé amb
frames. Les dues coses estan en desús avui en dia.
 Podria interessar saber-los fer per actualitzar alguna pàgina web antiga

Doctypes de 4.01 o de XHTML, amb FRAMESET


html 4.01:
<!DOCTYPE html PUBLIC "-//W3C//DTD HTML 4.01 Frameset//EN"
"<http://www.w3.org/TR/html4/frameset.dtd>">
xhtml:
<!DOCTYPE html PUBLIC "-//W3C//DTD XHTML 1.0 Frameset//EN"
"<http://www.w3.org/TR/xhtml1/DTD/xhtml1-frameset.dtd>">
L'estructura de la pàgina també es veu modificada. No té body, té frameset
<HTML>

<HEAD><TITLE> Mi titulo ></TITLE></HEAD>

<FRAMESET>

<NOFRAMES>

<BODY>
Su visualizador no soporta frames. Pulse

<A HREF="indice.htm">aqui </A> para volver.

</BODY>

</NOFRAMES>

<FRAME SRC="pagina1.htm" >

<FRAME SRC="pagina2.htm" >

</FRAMESET>

</HTML>

Per què no s'utilitzen els frames


 Els motors de búsqueda tenen problemes per indexar-los
 Ocupen espai a la pantalla
 No es poden utilitzar les funcionalitats d'anar endavant o endarrere a l'historial de
navegació
 Tenen problemes d'usabilitat i accessibilitat web per persones invidents

Etiquetes
frameset

: l'atribut cols o rows defineix el percentatge total de la pantalla que ocuparà


cada secció. És interessant que alguna secció tingui * perquè el navegador
calculi de forma automática l'ampada o l'alçada que ha de tenir.

frame

: hi ha tants frames com blocs s'hagin indicat a l'etiqueta frameset.


L'atribut src fa referència a la url de la pàgina volem que es carregui.
L'atribut name indica el nom del frame per ser utilitzat amb targets

Exemples
 Anem a veure diferents dissenys de frames

3 àrees verticals
<FRAMESET COLS=30%,20%,50%>

<FRAME SRC="a.htm">

<FRAME SRC="b.htm">

<FRAME SRC="c.htm">

</FRAMESET>

3 àrees horitzontals

<FRAMESET ROWS=25%,25%,50%>

<FRAME SRC="a.htm">

<FRAME SRC="b.htm">

<FRAME SRC="c.htm">

</FRAMESET>

combinat 2 àrees vertical amb 2 horitzontals

<FRAMESET COLS=20%,*>

<FRAME SRC="a.htm">

<FRAMESET ROWS=40%,*>

<FRAME SRC="b.htm">

<FRAME SRC="c.htm">

</FRAMESET>

</FRAMESET>

combinat 2 àrees horitzontals amb 2 verticals

<FRAMESET ROWS=50%,*>
<FRAME SRC="a.htm">

<FRAMESET COLS=50%,*>

<FRAME SRC="b.htm">

<FRAME SRC="c.htm">

</FRAMESET>

</FRAMESET>

Iframes
El frame que ha sobreviscut a l'HTML5 és l'iframe.
És un frame intern
<iframe name="pag-interna"

src="index.htm"

width="300" hight="100"

frameborder="1"

marginwidth="5" marginheight="5"

scrolling="Auto">

</iframe>

Apareixen barres d'scroll en el frame si la pàgina és més gran que l'espai


dissenyat.

Documentació i recursos
 Vídeo Història d'Internet

You might also like