Avaluació de Continguts. CCNN 5. Saber Fer. Santillana PDF

BIBLIOTECA DEL PROFESSORat PrimÀria
Recursos
per a l’avaluació
Avaluació
de continguts
Ciències de la Naturalesa 5
El quadern Avaluació de continguts, Ciències de la

Naturalesa, per a cinqué curs de primària, és una
obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada en
el departament d’Edicions Educatives de Santillana
Educación, S. L. / Edicions Voramar, S. A., dirigit
per Teresa Grence Ruiz i Immaculada Gregori
Soldevila.
En la seua elaboració ha participat l’equip següent:
TEXT
Abraham Mesa Barroso
EDICIÓ
Pilar de Luis Villota
IL·LUSTRACIÓ
Jordi Baeza Albalate
EDICIÓ EXECUTIVA
Juan Ignacio Medina Crespo
DIRECCIÓ DEL PROJECTE

Antonio Brandi Fernández
DIRECCIÓ I COORDINACIÓ
EDITORIAL DE PRIMÀRIA
Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero
Presentació
Un sistema d’avaluació complet

El projecte Saber Fer ofereix un ampli conjunt de recursos per a facilitar la tasca
del professorat i respondre a les seues necessitats, atenent tots els aspectes de
l’avaluació:
• Avaluacions externes: introducció i proves alliberades. Anàlisi de les ava-
luacions externes d’àmbit autonòmic, nacional i internacional, destinades a
l’alumnat d’educació primària, i mostres de les proves d’anys anteriors que es
troben alliberades.
• Avaluació de continguts. Proves de control per a cada unitat didàctica i pro-
ves d’avaluació trimestrals i finals, per a comprovar el nivell d’adquisició dels
principals conceptes i procediments.
• Avaluació per competències. Proves que avaluen el grau d’adquisició de les
competències.
• Rúbriques d’avaluació. Document en què es proporcionen, per a cada unitat
didàctica, criteris per a l’observació i el registre del grau d’avanç dels alumnes,
d’acord amb els estàndards d’aprenentatge.
• Generador de proves d’avaluació. Eina informàtica que permet elaborar pro-
ves d’avaluació personalitzades mitjançant la selecció d’activitats a través d’un
sistema de filtres. També permet editar i modificar les activitats o que el profes-
sorat n’incloga d’altres d’elaboració pròpia.
• Gestor d’avaluació. Aplicació informàtica que està connectada a un gestor de
programació i que facilita portar un registre detallat de les qualificacions dels
alumnes.
• Informes i estadístiques. Eina que permet elaborar informes d’avaluació i grà-
fics comparatius a partir de les dades del gestor.
Recursos per a l’avaluació de continguts

L’avaluació de continguts permet controlar el procés d’ensenyament i aprenentatge
efectuant una comprovació permanent del nivell d’adquisició dels continguts. Com
a suport per a facilitar aquesta tasca, s’ofereixen els recursos següents:
1. Avaluació inicial. Prova destinada a realitzar una valoració de la situació de
partida dels alumnes al començament del curs.
2 Ciències de la Naturalesa 5 Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S.A./ Santillana Educación, S. L.
2. Avaluació de les unitats didàctiques. Per a cada unitat es proporcionen:
• Proves de control. S’ofereixen tres proves de diferent nivell:
– Control B. Prova de nivell bàsic en què s’avaluen els continguts mínims que
tots els alumnes han d’adquirir.
– Control A. Prova de nivell avançat.
– Test. Prova composta de deu preguntes de tipus test.
• Estàndards d’aprenentatge i solucions. En una taula es relacionen els
estàndards d’aprenentatge del currículum i els indicadors d’assoliment de
cada unitat didàctica amb les activitats de les proves plantejades. S’hi inclo-
uen també les solucions de totes les activitats.
3. Avaluacions trimestrals. Per a dur a terme un seguiment dels alumnes en fi-
nalitzar cada trimestre, es proporcionen els recursos següents:
• Proves d’avaluació trimestral. Estan destinades a avaluar els continguts
més importants que s’han treballat durant cada trimestre. Es faciliten quatre
proves:
– Avaluació trimestral B. Prova de nivell bàsic.
– Avaluació trimestral A. Prova de nivell avançat.
– Avaluació trimestral E. Prova destinada a un nivell d’excel·lència, que su-
posa un repte intel·lectual més gran.
– Test. Prova composta de deu preguntes de tipus test.
• Estàndards d’aprenentatge avaluables i solucions.
4. Avaluació final. Per realitzar una avaluació global de l’aprenentatge, s’hi inclo-
uen els elements següents:
• Proves d’avaluació final. Dissenyades per a avaluar el grau d’adquisició dels
continguts fonamentals del curs. Es proporcionen tres proves:
– Avaluació final B. Prova de nivell bàsic.
– Avaluació final A. Prova de nivell avançat.
– Test. Prova composta de vint preguntes de tipus test.
• Estàndards d’aprenentatge avaluables i solucions.
5. Registre de qualificacions. S’ofereix un quadre de registre per recollir-hi les
qualificacions que han obtingut els alumnes en les diferents proves.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S.A./ Santillana Educación, S. L. Ciències de la Naturalesa 5 3
Índex CONTROL I AVALUACIÓ
Avaluació inicial................................... 8
Proves de control unitat 1

Prova de nivell bàsic (B)............................. 12
Prova de nivell avançat (A)......................... 14


Avaluació del primer trimestre

Prova d’excel·lència (E).............................. 28



Avaluació del segon trimestre


Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S.A./ Santillana Educación, S. L.

Proves de control unitat 8 ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE
Prova de nivell bàsic (B)............................. 52 I SOLUCIONS
Prova de nivell avançat (A)......................... 54 Estàndards d’aprenentatge............... 88
Proves de control unitat 9 Avaluació inicial................................... 94
Unitat 1................................................... 96
Avaluació del tercer trimestre Unitat 2................................................... 98
Prova de nivell bàsic (B)............................. 60 Unitat 3................................................. 100

Avaluació del primer
trimestre............................................... 102
Avaluació final
Unitat 4................................................. 106
Prova de nivell avançat (A)......................... 68 Unitat 5................................................. 108
Test Unitat 6................................................. 110

Unitat 1..................................................... 72
Avaluació del segon
Unitat 2..................................................... 73 trimestre............................................... 112
Unitat 3..................................................... 74
Test del primer trimestre............................ 75 Unitat 7................................................. 116
Unitat 4..................................................... 76 Unitat 8................................................. 118
Unitat 5..................................................... 77
Unitat 6..................................................... 78 Unitat 9................................................. 120
Test del segon trimestre ............................ 79 Avaluació del tercer
Unitat 7..................................................... 80 trimestre............................................... 122
Unitat 8..................................................... 81
Avaluació final.................................... 126
Unitat 9..................................................... 82
Test del tercer trimestre............................. 83 Registre de qualificacions.............. 130
Test de l’avaluació final.............................. 84
Proves
d’avaluació
Avaluació inicial
Nom Data
1 Completa el text amb les paraules següents.
informació – analitza – cervell – nervis – ordres – sentits
Els òrgans dels capten de tot el que passa al nostre entorn.
La informació viatja al mitjançant els . El cervell
la informació i decideix què fer. El cervell envia a través dels nervis.
2 Escriu el número que correspon a cada part assenyalada del dibuix.
1 retina
2 nervi òptic
3 iris
4 còrnia
5 cristal·lí

3 Quins òrgans formen l’aparell locomotor?
4 Quines són les tres parts principals del sistema nerviós? Anomena-les i explica breument
la funció de cada una.
• :
:
• :
:
• :
:
AVALUACIÓ INICIAL
5 Escriu dues característiques pròpies de cada un dels cinc regnes.
• Animals:
• Plantes:
• Algues i protozous:
• Fongs:
• Bacteris:
6 Completa l’esquema.
A
n
i Vertebrats
m
a Esponges
l
s
7 Completa la taula següent.
Amfibis Ocells Rèptils Mamífers Peixos
Respiren per brànquies
Tenen el cos escates

cobert de
Extremitats ales i potes
Reproducció ovípara
8 Respon a les preguntes següents.
• Què són la saba bruta i la saba elaborada?
• Per on respiren les plantes?
• En què es diferencia l’alimentació de les plantes de l’alimentació dels animals?
AVALUACIÓ INICIAL
9 Completa l’esquema amb les paraules següents.
sals minerals – aliment – oxigen – aigua – llum solar – diòxid de carboni
Què necessiten les plantes? Què produeixen les plantes?
10 Quins tipus de medi físic hi ha? Quins són els factors més influents en cada un?
Completa la taula.
Medi físic Factors més influents
11 Anomena els tres estats en què es pot trobar la matèria i posa un exemple
d’un element per a cada un.
12 Completa aquesta frase.
La botella té un volum d’ , però plena té
una massa de .
g
1200
AVALUACIÓ INICIAL
13 Digues quins elements no estan formats per matèria i explica per què.
arena – aire – cavall – alegria – vidre – foscor – paper – llum

so – pensaments – cadira – aigua – sentiments – retolador – fusta
14 Completa els esquemes següents sobre la transformació d’energia que té lloc

en cada un d’aquests aparells.
solar – elèctrica – calorífica – química – lluminosa – mecànica
L’energia L’energia
es transforma en es transforma en
energia elèctrica. energia .
L’energia L’energia
es transforma en es transforma en
energia . energia .
15 Escriu el nom de les màquines simples més comunes i indica amb quins tipus
d’energia funcionen.
• Quin altre tipus de màquines coneixes? Posa’n diversos exemples.
1 El cos humà. La funció de relació CONTROL B
Nom Data
1 Observa la imatge i respon a les preguntes.
• Com s’anomena l’aparell representat en la imatge?
• Quina funció o funcions té?
• Quins òrgans el formen?
2 Anomena els aparells i sistemes presents al nostre cos.
3 Completa l’esquema que representa com es realitza la funció de relació.
cervell – músculs – òrgans dels sentits
4 Completa el text.
Els dels posseeixen uns receptors que
capten la informació del que passa al nostre entorn. Aquests receptors envien la informació
al cervell mitjançant . El analitza la informació,
decideix què fer i envia ordres a través dels .
L’ rep les ordres i realitza els moviments.
5 Marca les situacions en què participa la funció de relació.
• Estic al llit dormint.
• Bote un bassal que trobe al camí per no banyar-me els peus.
• Sent el timbre de la porta i vaig a obrir-la.
• Em menge un entrepà.
CONTROL B
1
6 Escriu els noms de les parts de l’ull.
7 Relaciona les dues columnes.
Pituïtària • • Visió
Papil·les gustatives • • Olfacte
Retina • • Gust
8 Completa el text següent.
A la pell es troben els receptors del sentit del . Aquests receptors
estan units a , a través dels quals la informació arriba al cervell.
Amb aquest sentit podem percebre diferents tipus de sensacions, com la
i la textura dels objectes, la pressió, la i el fred.
9 En quin òrgan es troben els receptors del gust?
10 Completa la taula amb exemples de situacions en què hages percebut una sensació
amb aquests òrgans dels sentits.
Òrgan dels
Situació
sentits
Pell
Llengua
1 El cos humà. La funció de relació CONTROL A
Nom Data
1 Escriu davall de cada imatge el nom de l’aparell o sistema representat.
2 Explica breument la funció principal dels aparells o sistemes següents.
• Sistema nerviós:
• Aparell locomotor:
• Aparell reproductor:
• Sistema circulatori:
3 Explica per què és tan important la funció de relació.
4 Quines parts del cos participen en la funció de relació?
5 Qui s’encarrega de coordinar els processos que tenen lloc a l’interior del cos,
com el batec del cor o la digestió dels aliments?
CONTROL A
1
6 Explica com funciona el sentit de la vista.
7 Escriu els noms de les parts de l’orella i explica com funciona.
8 Quines parts del nas intervenen en el sentit de l’olfacte?
9 Quines sensacions podem percebre a través de la pell? Com s’anomena el sentit

que les reuneix totes?
10 Quin sentit es percep amb la llengua? On es troben en aquest òrgan els receptors

per als sabors?
2 El sistema nerviós i la salut CONTROL B
Nom Data
1 Completa les oracions.
En el sistema nerviós es distingeixen dues parts: el sistema nerviós
i el sistema nerviós .
El sistema nerviós està format per teixit . Aquest teixit està constituït
per unes cèl·lules anomenades .
2 Completa el text sobre les parts d’una neurona.
El és la zona més ampla, de la qual parteixen diverses prolongacions.
Les són prolongacions molt ramificades. A través d’aquestes,
les neurones reben informació dels òrgans dels sentits o d’altres neurones.
L’ és una sola prolongació fina i llarga que transmet informació
a altres neurones o envia ordres als òrgans.
3 Completa el text.
L’ està situat al cap i protegit pels ossos del crani.
Està format per tres parts: el cervell, el cerebel i el bulb raquidi.
La es troba protegida a l’interior de les vèrtebres, que formen
la columna vertebral.
4 Ordena de l’1 al 3 els esdeveniments que tenen lloc quan es realitza un moviment voluntari.
Un òrgan dels sentits capta un estímul, que pot ser perjudicial o perillós,
i envia la informació a la medul·la espinal a través d’un nervi sensitiu.
La medul·la espinal rep la informació i ordena un moviment.
L’ordre arriba fins als músculs a través d’un nervi motor i els músculs realitzen el moviment.
5 Completa la taula.
Part del sistema nerviós Característiques
Medul·la espinal
Regula l’activitat dels òrgans interns.
CONTROL B
2
6 Digues si aquestes oracions són verdaderes (V) o falses (F).
• El sistema nerviós perifèric està format pels nervis.
• Els nervis són fibres llargues formades per la unió de dendrites de diverses neurones.
7 Completa el text.
Hi ha dos tipus de nervis. Els nervis transmeten informació des
dels òrgans fins a l’encèfal i la medul·la espinal. Els nervis porten
les ordres de l’encèfal i de la medul·la espinal fins a altres òrgans.
8 Quin tipus de lesió es pot produir en les situacions següents? A quines parts
del cos afectaran aquestes lesions?
• Patinar sense portar posat un casc.
• No portar cinturó de seguretat quan viatgem amb cotxe.
• Saltar a l’aigua en un lloc on no sabem quina profunditat hi ha.
9 Completa la taula indicant quin aparell, sistema o òrgan del cos es beneficia dels hàbits
saludables.
Hàbits saludables Són necessaris per a mantindre la salut del…
Dormir huit hores diàries.
Prendre aliments rics en glucosa, com sucre,

creïlles, pa o pasta.
Portar una vida ordenada amb horaris regulars.
Tindre temps d’oci.
10 Idea un eslògan per a conscienciar sobre els perills del consum excessiu d’alcohol.
2 El sistema nerviós i la salut CONTROL A
Nom Data
1 Explica quines tasques du a terme el sistema nerviós en la funció de relació.
2 Dibuixa una neurona i posa el nom de les seues parts.
3 On està situat l’encèfal? Quines parts el formen?
4 On es troba la medul·la espinal? Quin paper té en la funció de relació?
5 Quina és la funció del sistema nerviós central?
CONTROL A
2
6 Assenyala si les frases següents són verdaderes (V) o falses (F). Després, escriu
les falses correctament.
• Els moviments reflexos són ràpids i voluntaris.

• En els moviments involuntaris, els òrgans dels sentits capten un estímul
i envien la informació al cervell a través d’un nervi sensitiu.
7 Per què són importants per a la supervivència els moviments reflexos?
8 Completa les oracions.
Quan es fractura la columna vertebral, que protegeix la medul·la espinal, es pot produir
una lesió .
Les lesions es produeixen quan el crani es colpeja i es danya
el cervell.
9 Posa tres exemples d’hàbits saludables necessaris per a cuidar la salut

del cervell i el sistema nerviós.
•
•
•
10 Dissenya un cartell publicitari per a conscienciar sobre els perills del consum excessiu
d’alcohol.
3 L’aparell locomotor CONTROL B
Nom Data
1 Completa el text.
Els són òrgans rígids i resistents que formen l’ .
Els ossos del nostre cos s’uneixen entre si mitjançant les .
2 Completa el text.
Als braços i a les cames tenim ossos llargs, com el
i el . A les mans i als peus tenim molts ossos xicotets:
les .
3 Construeix una oració amb aquestes paraules.
ossos – articulacions – lligaments
4 Escriu el nom dels ossos assenyalats.
5 Completa el text.
Els músculs són uns òrgans que s’uneixen als i fan que aquests es moguen.
Els músculs que realitzen el moviment de l’esquelet s’anomenen músculs .
CONTROL B
3
6 Completa la taula indicant en quina part del cos es troba cada múscul.
Músculs Part del cos
Abdominals
Masseter
Bíceps
7 Construeix una oració amb aquestes paraules.
articulació – múscul – antagonista
8 Completa les frases escrivint les paraules que hi falten.
Les es produeixen pel trencament d’un os, que es pot partir
o estellar.
Els tenen lloc quan els lligaments s’inflamen a causa
d’una torçada.

Perquè el calci es fixe als ossos i així s’enfortisquen, és necessària la .
La falta d’aquesta vitamina provoca una malaltia anomenada .
Hi ha dues maneres d’aconseguir aquesta vitamina: l’exposició al i la dieta.
Aquesta vitamina està present en aliments com .
10 Digues si aquests hàbits són saludables, i si no ho són, escriu-los de forma correcta

perquè ho siguen.
Portar una motxilla molt carregada penjada d’un sol muscle.
Seure amb l’esquena recta i recolzada al respatler de la cadira.
Alçar objectes de terra amb l’esquena i les cames rectes.
3 L’aparell locomotor CONTROL A
Nom Data
1 Què és l’esquelet? Per a què serveix?
2 Com són els ossos del crani? Quina funció tenen?
3 Quina funció té la columna vertebral? Com s’anomenen els ossos que la formen?
4 Escriu els noms dels ossos.
Ossos del braç Ossos de la cama

5 Respon a les preguntes.
• Per a què serveixen els músculs de les extremitats? Quina forma tenen?
• Com s’uneixen els músculs als ossos?
CONTROL A
3
6 Explica quin paper tenen els músculs en el moviment del nostre cos.
7 Quins moviments podem fer amb cada grup de músculs?
músculs del cap – músculs del tronc – músculs de les extremitats
8 Explica què és una fractura i quin és el tractament que s’utilitza per a curar-la.
9 Per a què es necessita la vitamina D? D’on la podem obtindre?
10 Què hem de fer per a evitar lesions quan fem esport?
Avaluació del primer trimestre CONTROL B
Nom Data
1 Al nostre cos es poden distingir diversos nivells d’organització. Ordena’ls del més
senzill al més complex.
organisme – cèl·lula – òrgan – teixit – aparell
2 Escriu el nom de l’aparell o sistema que du a terme cada una d’aquestes funcions.
S’encarrega d’eliminar les deixalles que du la sang perquè aquesta es netege.
S’encarrega que les persones tinguem descendents.
Transporta la sang per tot el cos.
S’encarrega del moviment, de sostindre el cos i de protegir els òrgans més

delicats.
3 La funció de relació té lloc en diversos passos. Quins són? Tria les paraules adequades
per a formar la resposta.
Els receptors / òrgans dels sentits posseeixen uns receptors / òrgans dels sentits que són capaços
de percebre estímuls de l’exterior; després, envien la informació al cervell / a l’esquelet mitjançant
els òrgans dels sentits / nervis, que formen part del sistema muscular / nerviós.
L’aparell locomotor / El cervell, un altre dels components del sistema muscular / nerviós, analitza
la informació, decideix què fer i envia ordres a través dels òrgans dels sentits / nervis. L’aparell
locomotor / cervell rep les ordres i realitza els moviments.
4 On es troben els receptors dels diferents sentits? Completa.
caragol – pituïtària groga – papil·les gustatives – pell – retina
Vista: Oïda: Tacte:
Gust: Olfacte:
5 Els processos de l’interior del cos, com la digestió dels aliments, es realitzen de forma
coordinada. Com es coordinen? Completa la resposta.
Aquesta coordinació interna també forma part de la funció de
i la realitza el .
CONTROL B
6 Identifica en el dibuix les parts d’una neurona.
7 Amb quins moviments responem a l’entorn? Com es produeixen? Completa.
perifèric – medul·la espinal – sensitius – central – cervell – motors
En els moviments voluntaris participa el , i en els involuntaris,
la . La informació arriba a tots dos, que formen part del sistema
nerviós , a través de nervis i ix
d’aquest cap a l’aparell locomotor a través de nervis . Els nervis
constitueixen el sistema nerviós .
8 Què és l’esquelet? Tria les paraules correctes.
És una estructura formada pels músculs / ossos / nervis del cos units entre si mitjançant
articulacions / cartílags / tendons.
9 Què és l’aparell locomotor? Completa.
És l’aparell que produeix moviment gràcies a l’acció conjunta d’
i esquelètics, que s’uneixen mitjançant .
10 Completa la taula amb les respostes adequades.
Què hem de fer per a…? Hem de…
Mantindre els ossos sans i forts.
Evitar danys i dolors d’esquena.
Evitar lesions quan fem esport.
Cuidar el sistema nerviós.
Avaluació del primer trimestre CONTROL A
Nom Data
1 Ordena i defineix els diferents nivells d’organització.
Cèl·lula
És la unitat
viva més
menuda d’un
ésser viu.
2 Escriu la funció que realitzen aquests aparells o sistemes.
• Aparell excretor:
3 Com té lloc la funció de relació? Completa la resposta.
1r Els òrgans dels sentits
2n El cervell
3r Les ordres
4t L’aparell locomotor
4 Indica a quin òrgan dels sentits pertanyen aquestes estructures i quina funció tenen.
Estructura Òrgan dels sentits Funció
Pituïtària groga
Nervi olfactori
Papil·les gustatives
Retina
Nervi auditiu
CONTROL A
5 Observa el dibuix. Anomena les parts d’una neurona i explica la funció de cada una.
B A. :
B. :
A
C
C. :
6 Completa aquest text per explicar com es classifiquen els moviments.
Els moviments poden ser i . En els primers
participa el , i en els segons, la . La informació
arriba a tots dos, que formen part del sistema ,
a través de nervis i ixen d’aquest cap a l’aparell locomotor a través
de nervis . Els nervis constitueixen el sistema
7 Què és l’aparell locomotor i com funciona? Explica-ho breument.
8 Explica què són els músculs antagonistes amb l’exemple de dos músculs del braç:
el bíceps i el tríceps.
9 Quines són les lesions més freqüents de l’aparell locomotor? A quina part afecten?
10 Completa les afirmacions.
Per a evitar lesions quan practiquem qualsevol esport hem de
Per a evitar danys i dolors d’esquena
La dieta ha d’incloure una aportació suficient de calci per a
Avaluació del primer trimestre CONTROL E
Nom Data
1 Ordena i defineix els diferents nivells d’organització.
Cèl·lula
És la unitat
viva més
menuda d’un
ésser viu.
2 Escriu la funció que realitzen aquests aparells o sistemes.
• Aparell excretor:
3 Com es realitza la funció de relació? Per explicar-ho, posa com a exemple el que passa
des que un porter veu el baló dirigint-se a la porteria fins que el para.
4 Digues amb quin sentit estan relacionats aquests òrgans i on es troben els receptors en
cada un: ull, nas, pell, llengua, orella.
CONTROL E
5 Dibuixa una neurona, indica’n les parts i explica a continuació quina és la relació
entre neurona i nervi.
6 Explica com es classifiquen els moviments i com hi intervenen el sistema nerviós central

i el perifèric.
7 Què són les articulacions? Quins òrgans hi intervenen?
8 Què és l’aparell locomotor i com funciona? Explica-ho breument.
9 Quins músculs fan que dobleguem i estirem el braç? Com ho fan?
10 Quin sistema o òrgan es beneficia d’aquests hàbits saludables? Completa.
Mantindre una postura adequada és necessari per a la salut de
Consumir aliments rics en calci i fòsfor beneficia la salut dels ;
els rics en glucosa són necessaris per a mantindre la salut del
Dormir unes huit hores diàries beneficia la salut del
4 L’organització interna
dels éssers vius CONTROL B
Nom Data
1 Completa la taula sobre les funcions vitals de les cèl·lules.
Funció vital Definició
Les cèl·lules es divideixen i originen altres cèl·lules filles.
Nutrició
Les cèl·lules reben informació del medi i poden reaccionar.
2 Quina és la diferència entre éssers unicel·lulars i éssers pluricel·lulars? Posa’n exemples.
3 A quina cèl·lula correspon cada un dels dibuixos? Escriu-ne el nom en el requadre.
cèl·lula epitelial – cèl·lula de la sang – cèl·lula muscular
4 Relaciona cada part de la cèl·lula amb la seua funció.
Membrana • • Controla el funcionament de la cèl·lula.

Citoplasma • • Cada un realitza una funció diferent.
Nucli • • Està format per aigua i nombroses substàncies dissoltes.
Orgànuls • • És una coberta que envolta la cèl·lula i la separa de l’exterior.
5 Completa la taula col·locant una X on corresponga.
Característica Cèl·lula animal Cèl·lula vegetal
Paret dura per fora de la membrana
Cloroplasts
Forma i mida variades
Forma prismàtica
CONTROL B
4
6 Ordena de l’1 al 4 els nivells d’organització, tenint en compte que l’1

és el més senzill i el 4 el més complex.
Òrgan Teixit
Sistemes i aparells Cèl·lula
7 Escriu el nom de cada nivell d’organització.
organisme – sistema – aparell
8 Localitza i escriu en el dibuix el nom de les dues lents

que tenen els microscopis actuals. Per a què serveix cada una?
9 Utilitza les paraules següents per a explicar com es realitza una preparació
microscòpica de cèl·lules animals.
fragment – llum – cèl·lules – talls – cobreobjectes
tallant – portaobjectes – fins – travessar – animals
10 Com hem d’utilitzar el microscopi? Ordena els passos.
Utilitzem els caragols d’enfocament i il·luminem la preparació amb la font de llum.

Observem amb l’objectiu de menys augment.
Col·loquem la preparació a la platina.
Tornem a enfocar.
Observem amb l’objectiu de més augment.
4 L’organització interna
dels éssers vius CONTROL A
Nom Data
1 Completa la taula sobre les funcions vitals de les cèl·lules.
Funció vital Definició
2 Quina és la diferència entre éssers unicel·lulars i éssers pluricel·lulars? Posa’n exemples.
3 A quina cèl·lula correspon cada un dels dibuixos? Escriu-ne el nom en el requadre.
4 A quina part de la cèl·lula correspon cada una d’aquestes funcions?
• Controla el funcionament de la cèl·lula: .
• Cada un realitza una funció diferent: .
• Està format per aigua i nombroses substàncies dissoltes: .
• És una coberta que envolta la cèl·lula i la separa de l’exterior: .
5 Completa la taula col·locant una X on corresponga.
Característica Cèl·lula animal Cèl·lula vegetal
Paret dura per fora de la membrana
Cloroplasts
Forma i mida variades
Forma prismàtica
CONTROL A
4
6 Ordena de l’1 al 4 els nivells d’organització, tenint en compte que l’1

és el més senzill i el 4 el més complex.
Òrgan Teixit
Sistemes i aparells Cèl·lula
7 Escriu el nom dels nivells d’organització que mostren els dibuixos.
8 Localitza i escriu en el dibuix el nom de les dues

lents que tenen els microscopis actuals.
Per a què serveix cada una?
9 Explica amb paraules teues com es realitza una preparació microscòpica

de cèl·lules animals.
10 Com hem d’utilitzar el microscopi? Ordena els passos.
Utilitzem els caragols d’enfocament i il·luminem la preparació amb la font de llum.
Observem amb l’objectiu de menys augment.
Col·loquem la preparació a la platina.
Tornem a enfocar.
Observem amb l’objectiu de més augment.
5 La classificació dels éssers vius CONTROL B
Nom Data
1 Com es classifiquen els éssers vius? Tria les paraules adequades per a formar la resposta.
La forma més habitual de classificar els éssers vius és en regnes / grups. Els éssers vius
que pertanyen a un mateix grup / regne tenen característiques / estructures comunes
i són semblants als / diferents dels que pertanyen a altres regnes.
2 Completa la taula de classificació dels éssers vius col·locant una X on corresponga.
Regne
Característiques
Animals Plantes Fongs Protoctists Bacteris
Són pluricel·lulars X X
Són unicel·lulars X
S’alimenten d’altres éssers vius X
Fabriquen el seu propi aliment X
Es desplacen
Viuen fixos o fixes al sòl X X
3 Defineix els termes següents i posa un exemple d’animal per a cada un.
• Herbívors:
• Carnívors:
• Omnívors:
4 Escriu en els requadres O, si es tracta d’un animal ovípar, o V, si es tracta d’un vivípar.
5 Completa aquest text.
Per a realitzar la i així fabricar el seu propi aliment, les plantes necessiten:
i , que prenen principalment del sòl; ,
que obtenen de l’aire; i , que reben directament de la llum del sol.
CONTROL B
5
6 Completa la taula amb el nom i les característiques dels grups de vertebrats.
Grup Pell Extremitats Respiració Reproducció
Mamífers
Coberta de plomes
Coberta d’escates
Per brànquies
en nàixer;
per pulmons
els adults
Aletes
7 Relaciona mitjançant fletxes cada característica amb un grup d’invertebrats.

esquelet intern fet de plaques • • meduses
cos tou protegit per una closca • • equinoderms
potes i esquelet extern • • artròpodes
cos gelatinós • • mol·luscos
8 Entre les frases següents, identifica i marca les dues que són correctes.
Algunes plantes són unicel·lulars.
Les plantes poden fabricar el seu propi aliment.
Totes les plantes tenen flors.
Les plantes sense flors no formen fruits.
9 Indica si les estructures següents corresponen a plantes amb flors (F) o a plantes
sense flors (SF).
espora llavor fruit
10 Completa aquestes oracions sobre el procés de reproducció sexual en plantes.
1. Els són la part masculina de la flor, que s’encarreguen de produir
el .
2. L’ és la part femenina de la flor, que forma l’ .
3. La unió del i l’ origina la ,
que en caure a terra origina una nova planta.
5 La classificació dels éssers vius CONTROL A
Nom Data
1 Com es classifiquen els éssers vius? Completa la resposta.
La forma més habitual de classificar els éssers vius és en . Els éssers vius
que pertanyen a un mateix tenen comunes
i són dels que pertanyen a altres regnes.
2 Completa la taula de classificació dels éssers vius col·locant una X on corresponga.
Regne
Característiques
Animals Plantes Fongs Protoctists Bacteris
Són pluricel·lulars
Són unicel·lulars
S’alimenten d’altres éssers vius
Fabriquen el seu propi aliment
Es desplacen
Viuen fixos o fixes al sòl
• Tots els animals tenen reproducció sexual? Explica la resposta.
• En quins grups es classifiquen els animals segons la forma de nàixer? Posa un exemple d’animal
per a cada un d’aquests grups.
4 Explica les diferències entre la reproducció asexual i sexual en les plantes i anomena
els tipus de reproducció asexual en plantes que coneixes.
CONTROL A
5
5 Completa la taula amb el nom i les característiques dels grups de vertebrats.
Grup Pell Extremitats Respiració Reproducció
Mamífers
Coberta de plomes
Brànquies
i pulmons
6 Indica a quin grup d’invertebrats correspon cada característica.
• Tenen un esquelet intern fet de plaques: .
• El cos és tou i està protegit per una closca: .
• Tenen potes i esquelet extern: .
• El cos és gelatinós: .
7 Anomena i defineix els grups d’animals segons l’alimentació i posa un exemple

de cada un.
8 Indica com es reprodueixen les plantes amb flors.
9 Què són els sorus? I les càpsules? Quines plantes presenten aquestes estructures?
10 Quin tipus de planta és un pi? Com té les flors? On es formen les llavors?
6 Els ecosistemes CONTROL B
Nom Data
1 Escriu davall de cada imatge: éssers vius, ecosistema, medi físic.
2 Relaciona cada terme amb la seua definició.
Espècie • • Conjunt de les poblacions d’un ecosistema.
Població • • Individus que es poden reproduir entre si.
Comunitat • • Individus d’una espècie que habiten en un ecosistema.
3 Explica amb paraules teues el significat d’ecosfera.
4 Indica en cada una de les característiques següents si és pròpia d’un bosc atlàntic (A)
o d’un bosc mediterrani (M).
Els arbres que el formen són de fulla perenne, com les alzines i les sureres.
En aquest bosc viuen animals com l’ós bru, el picot negre i el gall fer.
Són animals característics d’aquest tipus de bosc el linx ibèric i l’àguila imperial.
Està format per arbres de fulla caduca com els faigs, els roures o els aurons.
CONTROL B
6
5 Indica en cada una de les característiques següents si és pròpia de praderies

de muntanya (P) o d’estepes (E).
• Les herbes que la formen són espigues, trèvols i narcisos.

• En aquest ecosistema viuen animals com llebres, aloses, piocs salvatges i ratolins.
• Els animals característics són papallones, saltamartins i talpons.
• Està formada per vegetació herbàcia i xicotets matolls com ara el timó.
6 Quines són les característiques comunes a tots els ecosistemes marins?
7 Completa el text.
L’ecosistema de es troba lluny de la costa i les seues
aigües són profundes. La llum del sol només arriba fins a uns metres
de profunditat; a partir d’ací ja no és possible trobar microscòpiques.
Està habitat per peixos de molts tipus, com , i mamífers
com .
8 Anomena dos ecosistemes de la Comunitat Valenciana i posa, per a cada un,

un exemple d’ésser viu que hi habite.
9 Escriu davall de cada imatge la norma o les normes de comportament que mostra.
10 Dels espais protegits següents, quins són responsabilitat de les autoritats espanyoles?
Parcs. Àrees marines protegides. Reserves. Reserves de la biosfera.
6 Els ecosistemes CONTROL A
Nom Data
1 És el mateix ecosfera i ecosistema? Explica quina relació hi ha entre ambdós termes.
2 Quins són els components d’un ecosistema? Completa la taula.
Component de l’ecosistema Descripció
3 Poden els membres d’una població reproduir-se entre si? Justifica la resposta.
4 Quines són les característiques del medi físic en els ecosistemes de desert i estepa?
Quins animals i plantes hi viuen?
5 Quines diferències hi ha entre el clima dels llocs on hi ha un bosc atlàntic

i el d’aquells en què hi ha un bosc mediterrani?
CONTROL A
6
Bosc atlàntic Bosc mediterrani
Plantes
Animals
7 Descriu un ecosistema marí de costa rocosa. Escriu el nom d’alguns éssers vius que
hi habiten.
8 Escriu el nom de tres ecosistemes de la Comunitat Valenciana i indica una característica

de cada un.
9 Quina relació hi ha entre la desforestació i l’extinció dels éssers vius?
10 Què és un espai protegit? Quins tipus d’espais protegits coneixes?
Avaluació del segon trimestre CONTROL B
Nom Data
1 Posa tres exemples de mesures per a la conservació del medi ambient.
2 Explica les diferències entre els éssers vius unicel·lulars i els pluricel·lulars.
3 Al nostre cos es poden distingir diferents nivells d’organització. Ordena’ls del més senzill
al més complex.
organisme – cèl·lula – òrgan – teixit – aparell
Cèl·lula
4 Com observaries al microscopi cèl·lules de la pell? Tria la resposta.

En primer lloc, caldria fer una preparació cel·lular / microscòpica. Per fer-la, es col·loca
un fragment fi de pell sobre un portaobjectes / portacèl·lules i es cobreix amb un
cobrecèl·lules / cobreobjectes. Després, es col·loca la preparació sobre la base / platina del microscopi,
es mira per l’ocular / objectiu i s’enfoca mitjançant els diafragmes / caragols d’enfocament.
5 Escriu el nom del regne o dels regnes que posseeixen cada característica.
animals – plantes – fongs – protoctists – bacteris
• Viuen fixos o fixes al sòl: .
• Són pluricel·lulars: .
• Fabriquen el seu propi aliment: .
• S’alimenten d’altres éssers vius: .
6 Indica quin d’aquests animals vertebrats és vivípar (V), quin es desplaça mitjançant ales (A),
quin té el cos cobert d’escates (E), quin respira tota la vida mitjançant brànquies (B) i quin
no posseeix cap d’aquestes característiques (C).
CONTROL B
7 Digues si aquestes característiques corresponen a una esponja (E), una medusa (M),
un cuc (C), un mol·lusc (L), un equinoderm (Q) o un artròpode (A).
Cos en forma de sac. Fixes al fons del mar.

Potes articulades. Molts estan coberts de punxes.
Esquelet intern de plaques. Cos gelatinós amb tentacles.
Cos protegit per una closca. Cos allargat sense potes.
8 Quina és la funció de cada una d’aquestes estructures? En quin grup de plantes estan
presents? Completa la resposta seguint el model.
• Espora: donen lloc a altres plantes. En molses i falgueres, que són plantes sense flors.
• Càpsula:

• Pinya:

• Fruit:

• Sorus:
9 Completa el text sobre els éssers vius d’un ecosistema.

Tots els éssers vius pertanyen a una determinada. Els membres
d’una mateixa es poden reproduir entre si, però no amb els d’una altra
. Els individus d’una espècie que habiten un ecosistema formen
una i el conjunt de totes aquestes constitueix una .
10 Indica quin tipus d’ecosistema mostra cada imatge.

Avaluació del segon trimestre CONTROL A
Nom Data
1 Explica les diferències entre les característiques dels ecosistemes marins i d’aigua dolça.
2 Explica amb paraules teues en què consisteix cada funció de les cèl·lules.
• Nutrició:
• Relació:
• Reproducció:
3 Al nostre cos es poden distingir diferents nivells d’organització. Escriu-los en ordre,

del més senzill al més complex.
Cèl·lula
4 Com observaries al microscopi cèl·lules de la pell? Completa la resposta.
En primer lloc, caldria fer una preparació . Per fer-la, es col·loca
un fragment fi de pell sobre un i es cobreix amb un .
Després, es col·loca la preparació sobre la del microscopi, es mira
per l’ i s’enfoca mitjançant els d’enfocament.
5 Escriu el nom del regne o els regnes que posseeixen cada característica.
• Viuen fixos o fixes al sòl: .
• Són pluricel·lulars: .
• Fabriquen el seu propi aliment: .
• S’alimenten d’altres éssers vius: .
6 Enumera els grups de vertebrats i escriu una característica de cada un.
CONTROL A
7 Escriu dues característiques de cada grup d’animals invertebrats.
• Esponges:
• Meduses:
• Cucs:
• Mol·luscos:
• Equinoderms:
• Artròpodes:
8 Quina és la funció de cada una d’aquestes estructures? En quin grup de plantes estan
presents? Completa la resposta seguint el model.
• Espora: donen lloc a altres plantes. En molses i falgueres, que són plantes sense flors.
• Càpsula:

• Pinya:

• Fruit:

• Sorus:
9 Els termes següents es refereixen a un mateix ecosistema: població, espècie, comunitat.

Ordena’ls posant en primer lloc el que tinga menor nombre d’individus. A continuació,
descriu cada terme.
10 Posa tres exemples d’ecosistemes presents a la Comunitat Valenciana.
Avaluació del segon trimestre CONTROL E
Nom Data
1 Explica les diferències entre les característiques dels ecosistemes marins i d’aigua dolça.
2 Escriu el nom de les funcions cel·lulars i explica en què consisteix cada una.
• :

• :

• :

3 Al nostre cos es poden distingir diferents nivells d’organització. Escriu-los en ordre,

del més senzill al més complex.
4 Com observaries al microscopi cèl·lules de la pell? Explica-ho pas per pas.
5 Escriu una característica que compartisquen aquests parells de regnes.
• Animals i fongs: .
• Fongs i plantes: .
• Protoctists i bacteris: .
6 Enumera els grups de vertebrats i escriu una característica de cada un.
CONTROL E
7 Escriu dues característiques de cada grup d’animals invertebrats.
•
:
•
:
•
:
•
:
•
:
•
:
8 Explica mitjançant aquest esquema com es reprodueix cada tipus de planta. No oblides
esmentar les seues estructures característiques.
• Plantes :

– :

– :

• Plantes :

– :

– :

9 Explica la relació que hi ha en un mateix ecosistema entre població, espècie,

comunitat, fauna i flora.
• Quines mesures podem prendre les persones per a protegir el medi ambient?

• Què són els espais protegits? Quins tipus n’hi ha? Qui s’encarrega d’establir-los?

7 La matèria i les seues propietats CONTROL B
Nom Data
1 Indica si les propietats següents són propietats generals (G) o propietats característiques (C)
de la matèria.
Color Massa
Volum Sabor
Densitat Duresa
2 Relaciona mitjançant fletxes.
És la quantitat de matèria que té • • Massa d’un cos
Es calcula dividint la quantitat de matèria

• • Volum d’un cos
que té entre l’espai que ocupa
És l’espai que ocupa • • Densitat d’un cos
a) Quins instruments de mesura són?
El de l’esquerra és una .
El de la dreta és una .
b) Quina propietat de la poma mesuren? Quina

unitat de mesura utilitzen?
4 Què té més massa, la poma de l’activitat anterior o una pilota de 150 grams?
5 Com calcularies el volum d’un sòlid, per exemple, un caragol? Completa

la resposta.
Prenem una proveta amb un de líquid conegut, per exemple,
120 mL. Col·loquem el caragol dins de la proveta i veiem quant ha
el volum. Si el líquid arriba a 130, el volum del caragol serà mL,
és a dir, cm3.
CONTROL B
7
6 Observa la imatge i tria les respostes correctes.
a) Quin és el volum d’aquesta substància?
1 litre. 1 quilogram. 1 mil·lilitre.
b) Quina massa té?
1 litre. 1 quilogram. 1 mil·lilitre.
c) Quina densitat té?
1 cm3/g 1 g/L 1 g/cm3
7 Si posem dins de la botella de l’activitat anterior una pedreta amb una densitat de 4 g/cm3,
surarà o s’afonarà? Per què?
8 Completa el text amb les paraules següents. Tingues en compte que pots repetir-les.
sòlid – líquid – gas – fix – variable
L’aire té forma i volum perquè
és un . L’aigua del mar té forma i volum
perquè és un . Una roca té forma
i volum perquè és un .
9 Tria les opcions correctes per a completar el text sobre les propietats dels sòlids.
La capacitat de suportar una força sense trencar-se es coneix com a duresa / resistència.

La propietat de trencar-se sense arribar a deformar-se és la fragilitat / l’elasticitat. La capacitat
de doblegar-se sense trencar-se s’anomena resistència / flexibilitat. La capacitat d’oposar-se
a ser ratllat és la duresa / resistència. La capacitat de recuperar la forma original després de
ser deformat s’anomena flexibilitat / elasticitat.
10 Com s’anomena la propietat dels líquids que mostra la imatge? Explica-ho.
7 La matèria i les seues propietats CONTROL A
Nom Data
1 Com s’anomenen les propietats que tenen en comú totes les substàncies?
I les propietats que les diferencien? Indica quin tipus de propietat són la massa,
el volum i la densitat.
a) Com es diu aquest instrument i què mesura?
b) Expressa el resultat en dues unitats de mesura

diferents.
3 Què té més massa, la botella de l’activitat anterior o una botella amb 1.000 cm3 d’aigua?
Explica la resposta.
4 Explica mitjançant un dibuix com calcularies el volum d’un sòlid, per exemple, un caragol.
Pots utilitzar algun text.
CONTROL A
7
5 Observa la imatge i col·loca els textos al seu lloc, sabent que cada una de les capes
representa un líquid diferent.
0,24 g/mL
1 g/mL
0,8 g/ cm3
0,9 g/cm3
6 Què passaria si els vaixells d’acer foren totalment massissos? Per què?
7 Explica la diferència entre resistència i duresa. Quina d’aquestes dues propietats

han de tindre els materials de construcció?
8 Explica què passa amb l’aire quan unflem una roda i què passa si es punxa.
9 Per què fem avions de paper i no en fem de goma?
10 Quina relació guarda la imatge amb les propietats dels líquids?
8 L’energia CONTROL B
Nom Data
1 Explica breument què és l’energia i posa’n un exemple.
2 Completa amb frases relacionant cada tipus d’energia amb els canvis que provoca.
lluminosa – tèrmica – elèctrica – química – mecànica – nuclear
• L’energia augmenta la temperatura d’un cos.
• L’energia fa funcionar un electrodomèstic.
• L’energia desplaça una roca costera avall.
• L’energia produeix radioactivitat.
• L’energia permet que les persones realitzen les activitats diàries.
• L’energia permet a una planta realitzar la fotosíntesi.
3 Explica què passa amb l’energia calorífica quan disminueix la temperatura

d’un cos. Augmenta o disminueix?
4 Quin és l’origen de l’urani i del plutoni? Quin tipus d’energia presenten?
5 En un camió cisterna carregat amb gasolina que circula per una carretera s’aprecien
les quatre propietats de l’energia. Completa aquestes frases.
• En el motor del camió, l’energia química de la gasolina es

en energia mecànica.
• L’energia mecànica del motor es a les rodes.
• La gasolina continguda a la cisterna energia química.
CONTROL B
8
6 Relaciona amb fletxes les dues columnes sobre les fonts d’energia renovables.
Vent • • Energia solar
Aigua • • Energia química
Biomassa • • Energia eòlica
Calor interna de la Terra • • Energia hidràulica
Sol • • Energia geotèrmica
7 Subratlla les paraules correctes d’aquest text.
El vent / carbó i el gas natural / petroli s’utilitzen a les centrals tèrmiques / nuclears per a

produir energia nuclear / electricitat. Del carbó / petroli s’obtenen diferents productes, com la gasolina
i el gasoil, que s’utilitzen com a combustibles en el transport, per a la calefacció i a les centrals
tèrmiques per a obtindre energia calorífica / elèctrica.
8 Ordena aquests àmbits del que més energia consumeix a Espanya al que menys.
agricultura – indústria – cases – transport – serveis
1. 4.
2. 5.
3.
9 De les frases següents n’hi ha una que és falsa. Assenyala-la i escriu-la correctament.
El carbó i el petroli no són renovables i en algun moment s’esgotaran.
El vent i l’aigua es produeixen constantment i podrien no esgotar-se mai.
A causa de l’augment del diòxid de carboni, l’efecte d’hivernacle ha disminuït.
Els residus radioactius afecten el medi ambient.
L’electricitat s’obté a les centrals elèctriques.
10 Cita tres mesures que podem aplicar en la vida quotidiana per a estalviar energia.
8 L’energia CONTROL A
Nom Data
1 Respon.
• Què és l’energia?
• Indica per a què és necessària l’energia en la nostra vida.
2 Assenyala si les oracions següents són verdaderes (V) o falses (F).

Després, escriu les falses correctament.
En la bateria del telèfon, l’energia elèctrica es transforma en química.

L’energia s’acumula en el cable que està connectat a la xarxa.
En un cotxe, l’energia química es transforma en energia elèctrica.
L’energia es transporta al llarg del cable.
3 Com es manifesta l’energia? Enumera’n cinc formes.
4 Inclou en la taula quatre exemples de cada font d’energia.
Fonts d’energia renovables Fonts d’energia no renovables
5 Quin és l’origen de l’urani i del plutoni? Quin tipus d’energia presenten?

En quines centrals s’utilitzen?
CONTROL A
8

El i el s’utilitzen a les centrals
per a produir i es fan servir per a la calefacció
a les cases. Del s’obtenen diferents productes, com la
i el gasoil, que s’utilitzen com a combustibles en el transport, per a la calefacció i a les
centrals per a obtindre energia .
7 L’electricitat s’obté de diverses fonts d’energia. Quines són les dues fonts
d’energia més utilitzades a les centrals elèctriques?
8 Respon a les preguntes següents sobre els electrodomèstics.

• De tots els electrodomèstics que s’usen a les cases, quin consumeix més electricitat?
• Els aparells apagats però no desconnectats consumeixen energia?
• A Espanya, d’on prové principalment l’energia que s’utilitza a les cases?
9 Assenyala si les frases següents són verdaderes (V) o falses (F). Després, escriu
les falses correctament.
El carbó i el petroli no són renovables i en algun moment s’esgotaran.

A causa de l’augment del diòxid de carboni, l’efecte d’hivernacle ha disminuït.
Els residus radioactius no afecten el medi ambient.
L’ús de l’energia eòlica causa el calfament global i la pluja àcida.
10 Què indica l’etiqueta energètica que porten els electrodomèstics? Un aparell amb categoria
D consumeix molta energia o poca?
9 Màquines i estructures CONTROL B
Nom Data
a) Què és una màquina?
b) Indica els tres tipus de palanques segons on es localitze el punt de suport.
2 Encercla els elements que formen part de les màquines.
motor – ferramenta – circuit elèctric – carcassa – pilar – fonament
operadors mecànics – sensor – biga – indicador i pantalla – columna – estructura
3 Completa aquesta taula amb els elements que has encerclat en l’activitat anterior.
Element Funció que té
És un component de la màquina que produeix moviment.
És una part sobre la qual descansen els altres components de la màquina.
Serveix de protecció i perquè altres elements s’hi unisquen.
Permet a una màquina rebre informació de l’interior o de l’exterior.
CONTROL B
9
4 Què és un operador mecànic? Quin és el que transmet el moviment d’una roda a l’altra?
5 Què és un mecanisme?
6 Anomena un avanç tecnològic que afecte algun dels àmbits següents de la nostra vida
i explica a continuació en què el millora.
casa – alimentació – oci – comunicació
7 Posa un exemple d’una estructura natural i una altra d’artificial i indica la funció de cada una.
8 Indica el nom dels elements que formen una estructura.
9 Quin element d’un pont és la base sobre la qual descansa tota la seua estructura?
10 Quin tipus d’estructura mostra la fotografia? Per què penses que

rep aquest nom?
9 Màquines i estructures CONTROL A
Nom Data
1 Anomena les màquines segons la font d’energia que usen, explica com funcionen
i posa un exemple de cada una.
2 Observa aquest dibuix i completa la taula.

C E
B D
A
F G
Element Funció que té
CONTROL A
9
3 Indica el nom dels principals operadors mecànics. Quin transmet el moviment d’una roda
a l’altra?
4 Què és la tecnologia? En què ha millorat les nostres vides?
5 Anomena dos avanços tecnològics de l’àmbit de la llar amb algun efecte positiu sobre
el medi ambient. En què ens faciliten la vida? Com milloren el medi ambient?
6 Anomena quatre avanços tecnològics que afecten el temps de conservació dels aliments.
7 Realitza el dibuix d’un pont en el requadre

de la dreta i indica-hi el nom dels
elements que formen una estructura.
8 Quina funció tenen els elements que has

dibuixat en l’activitat anterior?
9 De quines cinc maneres es poden classificar les estructures artificials?
10 Quins criteris s’utilitzen per a realitzar la classificació de l’activitat 9?
Avaluació del tercer trimestre CONTROL B
Nom Data
Massa d’un cos Volum d’un cos

Què és?
Unitats de mesura
Instruments de mesura
2 Contesta.
• En quines unitats es mesura la densitat d’un cos?
• La densitat de la fusta és menor que la de l’aigua. Surarà o s’afonarà en l’aigua un tauler
fet de fusta? Explica la resposta.
3 Ordena els líquids següents de més viscós a menys viscós: mel, aigua, quètxup.
Més viscós Menys viscós
4 Explica les diferències entre les propietats dels sòlids de flexibilitat i elasticitat.
5 Relaciona amb fletxes.
Energia lluminosa • • L’energia que tenen algunes substàncies, com

els combustibles i els aliments.
Energia mecànica • • L’energia que contenen alguns minerals, com

l’urani.
Energia química • • L’energia que té la llum.
Energia nuclear • • L’energia que tenen els cossos pel seu moviment.
CONTROL B
6 Completa la taula amb aquestes paraules.
aigua – gas natural – sol – petroli – vent – carbó – calor interna – urani – biomassa
Fonts d’energia renovables Fonts d’energia no renovables
7 Contesta.
• En quins usos es gasta més energia a les cases espanyoles?
• Quin tipus d’energia s’hi usa principalment?
8 Explica dos problemes originats per l’ús de l’energia i dues mesures d’estalvi
d’energia.
9 Completa les frases següents amb les paraules del quadre.
sensors – carcassa – operadors
• Els permeten a una màquina rebre informació de l’interior o de l’exterior.
• Els mecànics transmeten la força d’unes parts a altres de la màquina.
• La protegeix la màquina i manté els elements junts.
10 Escriu el número que correspon a cada part assenyalada del dibuix.
1 Tirant
2 Fonament
3 Biga
4 Pilar
Avaluació del tercer trimestre CONTROL A
Nom Data
1 Una bola massissa d’un cert material té un volum de 100 cm³ i una massa de 150 g.
• Amb quins instruments i com s’ha mesurat la massa i el volum de la bola?
• Calcula’n la densitat. Surarà o s’afonarà en l’aigua?
2 Explica què significa i posa’n un exemple.
• Que un sòlid siga flexible:
• Que un líquid siga molt volàtil:
• Que un gas s’haja comprimit:
3 Explica les diferències que hi ha entre la flexibilitat i l’elasticitat i posa un exemple

de material sòlid per a cada una d’aquestes propietats.
4 Completa aquestes frases sobre la viscositat i la volatilitat.
La viscositat és .
Per exemple, la viscositat de l’ és major que la de l’ .
La volatilitat és .
Per exemple, la és un líquid molt volàtil, per això en percebem l’olor molt fàcilment.
CONTROL A
5 Quin tipus de transformació de l’energia té lloc quan ens freguem les mans
i aquestes es calfen? Pensa i escriu.
6 Defineix i explica com s’aprofita.
• L’energia eòlica:
• L’energia geotèrmica:
7 Ordena els àmbits següents de major a menor consum d’energia a Espanya

i escriu alguna mesura d’estalvi per als que més en gasten.
agricultura
indústria
serveis
transport
cases
8 Quins són els problemes principals que origina l’ús de combustibles fòssils?
9 Dibuixa una estructura en què es vegen els fonaments, els pilars i les bigues.
10 Escriu tres exemples d’avanços tecnològics en els contextos següents.
• A les cases: , i .
• En les comunicacions: , i .
Avaluació del tercer trimestre CONTROL E
Nom Data
1 Tenim dos objectes en un recipient d’aigua. Identifica cada objecte amb les dades
de la taula.
A B
Massa (g) 25 210

Volum (cm³) 125 75
2 Imagina que tens tres globus, un ple d’arena, un altre ple d’aire i un altre ple d’aigua.
• Explica què passaria en cada cas si punxares els globus amb una agulla.
• Explica el resultat de l’experiència basant-te en les propietats dels sòlids, els líquids
i els gasos.
3 Explica les diferències que hi ha entre la flexibilitat i l’elasticitat i posa un exemple

de material sòlid per a cada una d’aquestes propietats.
4 Explica què són la viscositat i la volatilitat i després posa un exemple de cada

una d’aquestes propietats.
CONTROL E
5 Enumera les propietats de l’energia i explica cada una amb un exemple.
6 Explica com s’obté electricitat a partir de les diferents fonts d’energia renovables.
7 Ordena els àmbits següents de major a menor consum d’energia a Espanya i escriu
alguna mesura d’estalvi per als que més en gasten.
agricultura
indústria
serveis
transport
cases
8 Explica la relació entre calfament global i efecte d’hivernacle.
9 Digues quina diferència hi ha entre les estructures entramades i les massives.
10 Escriu tres exemples d’avanços tecnològics en els contextos següents.
• A les cases: , i .
• En les comunicacions: , i .
Avaluació final CONTROL B
Nom Data
1 Escriu la paraula adequada per a completar el text.
vitals – cèl·lules – òrgan – teixit – pluricel·lulars – nivells
Tots els éssers vius realitzen les funcions i estan formats
per . Les persones som éssers i al nostre
cos es distingeixen diversos d’organització que són: cèl·lula,
, , aparell, sistema i organisme.
2 En què consisteix la funció de relació? Completa l’esquema.
Receptors dels òrgans dels
nervis del sistema nerviós perifèric
sistema nerviós
medul·la
nervis del sistema nerviós
aparell
3 Determina a quin tipus de nervis es refereixen aquestes definicions.
• Nervis : transmeten informació des dels òrgans fins a l’encèfal

i la medul·la espinal.
• Nervis : porten les ordres de l’encèfal i de la medul·la espinal fins

a uns altres òrgans.
4 Què són les contractures musculars? Com pots evitar-les? Completa la resposta.
Són lesions de l’aparell que consisteixen en la
involuntària i mantinguda d’un . S’eviten realitzant calfaments
i en fer esport, i mantenint sempre adequades.
CONTROL B
5 A quin regne o regnes corresponen aquestes característiques? Escriu una lletra per a cada
regne: A, animals; P, plantes; F, fongs; T, protoctists; B, bacteris.
• Tots són pluricel·lulars: .
• Algunes es reprodueixen mitjançant llavors, i altres, mitjançant espores: .
• No es desplacen: .
• Alguns fabriquen el seu propi aliment: .
• Es classifiquen en vertebrats i invertebrats: .
6 Què és un bosc mediterrani? Completa la resposta.
És un de tipus terrestre. En aquest, el medi
es caracteritza per un sec i estius .
La està formada per arbres de fulla .
Entre la destaquen primaris com el conill;
hi ha diversos animals que mengen conills: entre aquests hi ha una relació de .
7 Explica què és l’extinció d’éssers vius i assenyala la mesura que ajuda a evitar-la.
Crear espais protegits Estalviar energia Respectar la naturalesa
8 Indica quina forma o formes d’energia (lluminosa, mecànica, tèrmica, elèctrica…), quina font
d’energia (renovable o no renovable) i quina propietat de l’energia s’observen en la imatge.

9 Quina és la densitat de l’aigua? Els cossos que suren en aigua, són més o menys densos?
10 Tria les opcions correctes per a completar aquest text sobre la bicicleta.
És una màquina / estructura que té un operador mecànic / indicador: la palanca / cadena, que

transmet el moviment d’una roda a l’altra. El seu ús permet estalviar esforç / temps i energia perquè
no usa combustibles fòssils / nuclears com el cotxe i no és / és menys contaminant.
Avaluació final CONTROL A
Nom Data
1 Escriu la paraula adequada per a completar el text.
vitals – cèl·lules – òrgan – teixit – pluricel·lulars – nivells
Tots els éssers vius realitzen les funcions i estan formats
per . Les persones som éssers i al nostre
cos es distingeixen diversos d’organització, que són: cèl·lula,
, , aparell, sistema i organisme.
2 En què consisteix la funció de relació? Completa l’esquema.
Receptors dels òrgans dels
nervis del sistema nerviós perifèric
sistema nerviós
medul·la
nervis del sistema nerviós
aparell
3 Descriu els tipus de nervis que hi ha i explica breument la funció de cada un.
4 Què són les contractures musculars? Amb quins hàbits saludables pots evitar-les?
CONTROL A
5 A quin regne o regnes corresponen les característiques següents?

• Tots són pluricel·lulars: .
• Algunes es reprodueixen mitjançant llavors, i altres, mitjançant espores: .
• No es desplacen: .
• Alguns fabriquen el seu propi aliment: .
• Es classifiquen en vertebrats i invertebrats: .
6 Com és el medi físic, la fauna i la flora del bosc mediterrani? Representa

una cadena tròfica característica d’aquest ecosistema i indica quin és el productor,
quins són els consumidors, etc.
7 Explica què és la contaminació i digues algun comportament que ajude a evitar-la.
8 Indica quina forma o formes d’energia, quin tipus de font d’energia i quina propietat
de l’energia s’observen en la imatge.

9 Per què l’oli sura en l’aigua? Defineix la propietat que explica aquest fet.
10 Explica breument què és una bicicleta i com contribueix a estalviar energia.
Test
1 El cos humà. La funció de relació Test
Nom Data
1 Diversos òrgans del mateix tipus que realitzen la mateixa funció formen un…
a. teixit. b. aparell. c. sistema.
2 La unió de diversos teixits que s’organitzen per funcionar conjuntament és un…

a. organisme. b. òrgan. c. aparell.
3 Un aparell està format per…

a. òrgans del mateix tipus o diversos sistemes.
b. òrgans de diferent tipus o un únic sistema.
c. òrgans de diferent tipus o diversos sistemes.
4 Quines parts de l’organisme i en quin ordre intervenen en la funció de relació?

a. Sistema nerviós – òrgans dels sentits – aparell locomotor.
b. Òrgans dels sentits – aparell locomotor – sistema nerviós.
c. Òrgans dels sentits – sistema nerviós – aparell locomotor.
5 Quin és el paper del cervell en la funció de relació?

a. Capta la informació de tot el que passa al voltant nostre.
b. Analitza la informació, decideix què fer i envia ordres a través dels nervis.
c. Rep informació a través dels nervis i realitza moviments.
6 Quins receptors perceben estímuls externs com la llum, el so, la pressió, etc.?
a. Dels òrgans dels sentits. b. Del cervell. c. De l’aparell locomotor.
7 De quina manera intervé l’aparell locomotor en la funció de relació?

a. Rep les ordres dels òrgans dels sentits i realitza els moviments.
b. Rep les ordres del cervell i realitza els moviments.
c. Capta la informació de l’exterior i realitza els moviments.
8 Intervé la funció de relació en la coordinació interna?

a. No. b. Sí, a través del sistema nerviós. c. Sí, a través dels òrgans dels sentits.
9 En quin òrgan dels sentits estan els receptors de temperatura i els de pressió?
a. A la llengua. b. A la pell. c. Al nas.
10 La informació de l’olfacte arriba al cervell a través…

a. del nervi olfactori. b. de la pituïtària groga. c. dels receptors olfactoris.
2 El sistema nerviós i la salut Test
Nom Data
1 Analitzar la informació, ordenar les respostes i coordinar el funcionament

del cos són tasques…
a. dels sentits. b. del sistema nerviós. c. dels ossos.
2 Quina part de la neurona rep la informació dels òrgans dels sentits?

a. L’axó. b. El cos. c. Les dendrites.
3 Quina part de la neurona envia informació a altres neurones?

a. L’axó. b. El cos. c. Les dendrites.
4 El sistema nerviós central està format per…

a. encèfal i medul·la espinal. b. cervell i nervis. c. medul·la espinal i cervell.
5 Els nervis són fibres formades per la unió…

a. de dendrites de diverses neurones que constitueixen el sistema nerviós central.
b. d’axons de diverses neurones que constitueixen el sistema nerviós central.
c. d’axons de diverses neurones que constitueixen el sistema nerviós perifèric.
6 Els moviments ràpids i inconscients en què participa la medul·la espinal són…

a. moviments voluntaris.
b. moviments globals i fins.
c. moviments reflexos.
7 Els moviments voluntaris els realitzem…

a. conscientment i hi participa l’encèfal.
b. de manera inconscient i hi participa el cervell.
c. de manera inconscient i hi participa la medul·la espinal.
8 Quan es fractura la columna vertebral que protegeix la medul·la espinal, es produeix…

a. una lesió medul·lar. b. una malaltia vertebral. c. una lesió cerebral.
9 Quan es produeix una lesió cerebral?

a. Quan la columna vertebral es colpeja i es danya el cervell.
b. Quan el crani es colpeja i es danya la medul·la espinal.
c. Quan el crani es colpeja i es danya el cervell.
10 El consum de drogues provoca…

a. alegria. b. dependència. c. lesions medul·lars.
3 L’aparell locomotor Test
Nom Data
1 Quin nom rep l’estructura que dóna forma al cos, permet mantindre
la postura, intervé en el moviment i protegeix els òrgans delicats?
a. Aparell locomotor. b. Esquelet. c. Columna vertebral.
2 Com s’uneixen entre si els ossos de l’esquelet?

a. Mitjançant articulacions. b. Mitjançant cartílags. c. Mitjançant tendons.
3 Com són els ossos del crani i quina funció tenen?

a. Són plans i corbats i la seua funció és protegir el cervell.
b. Són plans i grans i la seua funció és mantindre el cap recte.
c. Són plans i fins i la seua funció és donar forma a l’encèfal.
4 En quina part del cos es troben els ossos llargs?

a. Al cap. b. Al tronc. c. A les extremitats.
5 Els músculs esquelètics s’uneixen als ossos mitjançant…

a. tendons. b. lligaments. c. cartílags.
6 Com són els músculs del tronc?

a. Fusiformes. b. Plans i grans. c. Plans i xicotets.
7 L’aparell locomotor realitza els moviments gràcies a la capacitat

dels músculs per a variar…
a. de grandària. b. de posició. c. de composició.
8 En l’articulació del colze, el bíceps i el tríceps actuen com

a músculs antagonistes, és a dir, …
a. realitzen el mateix moviment: ambdós es contrauen alhora.
b. realitzen moviments oposats: quan un es contrau, l’altre es relaxa.
c. realitzen el mateix moviment: ambdós es relaxen alhora.
9 La inflamació dels lligaments causada per torçades s’anomena…

a. esquinç. b. contractura. c. fractura.
10 Per què és important la vitamina D?

a. Perquè fixa el fòsfor als ossos.
b. Perquè fixa el calci als ossos.
c. Perquè fixa el calci i el fòsfor als ossos.
Primer trimestre Test
Nom Data
1 L’encarregat de controlar tots els aparells i sistemes és…

a. el sistema nerviós. b. l’aparell locomotor. c. l’aparell central.
2 Els òrgans estan formats per…

a. la unió de diverses cèl·lules.
b. la unió de diversos teixits.
c. la unió de diversos aparells.
3 Com té lloc la funció de relació?

a. E
ls nervis capten informació, la transmeten als receptors i aquests analitzen
la informació i envien ordres a l’aparell locomotor a través de nervis.
b. E
ls òrgans dels sentits capten informació, la transmeten per nervis al cervell,
el cervell analitza la informació i envia ordres a l’aparell locomotor a través de nervis.
c. E
ls òrgans dels sentits capten informació, l’analitzen i transmeten ordres
a l’aparell locomotor a través de nervis.
4 Són receptors dels òrgans dels sentits…

a. la retina i el caragol.
b. el cristal·lí i el nervi auditiu.
c. el timpà i el nervi òptic.
5 Amb quina funció està relacionada la coordinació interna de l’organisme?

a. Nutrició. b. Relació. c. Reproducció.
6 Quin òrgan del sistema nerviós central intervé en els moviments involuntaris?
a. El cervell. b. El cerebel. c. La medul·la espinal.
7 En les articulacions mòbils, els ossos es mantenen units entre si mitjançant…

a. cartílags. b. tendons. c. lligaments.
8 L’aparell locomotor està format per l’esquelet i la musculatura…

a. esquelètica. b. de les extremitats. c. del tronc.
9 L’aparell locomotor realitza moviments gràcies a la capacitat dels músculs per a…

a. variar de posició. b. variar de composició. c. variar de grandària.
10 La postura adequada per a seure a estudiar és amb l’esquena recta…

a. i recolzada al respatler. b. i les cames encreuades. c. i inclinada cap a la taula.
4 L’organització interna dels éssers vius Test
Nom Data
1 La part més menuda d’un ésser viu que realitza funcions vitals és…
a. un òrgan. b. una cèl·lula. c. un teixit.
2 Un ésser pluricel·lular està format per…

a. moltes cèl·lules. b. poques cèl·lules. c. cèl·lules molt grans.
3 Quins són els components d’una cèl·lula?

a. Citoplasma, membrana, nucli i coberta externa.
b. Membrana, citoplasma, orgànuls i nucli.
c. Membrana, orgànuls, sistemes i teixits.
4 Quina és la funció del nucli d’una cèl·lula?

a. Protegir la cèl·lula.
b. Controlar el funcionament correcte de la cèl·lula.
c. Té diferents funcions depenent del tipus de cèl·lula.
5 Els orgànuls que es troben només en cèl·lules vegetals són…

a. els nuclis. b. les membranes. c. els cloroplasts.
6 Un conjunt de teixits que realitzen una mateixa funció constitueixen…

a. un òrgan. b. un organisme. c. un sistema.
7 Un aparell està format per…

a. dos teixits. b. un sistema i un teixit. c. diversos sistemes.
8 Què és un bacteri?
a. Un tipus de cèl·lula.
b. Un ésser unicel·lular.
c. Un ésser no viu.
9 Què és una preparació microscòpica?

a. U
n fragment fi del que es vol observar col·locat sobre un portaobjectes
i cobert per un cobreobjectes.
b. Un fragment gruixut del que es vol observar col·locat sobre la platina.
c. Un fragment fi del que es vol observar col·locat sobre la platina.
10 Els microscopis actuals tenen dues lents: l’objectiu i…

a. el diafragma. b. l’ocular. c. la platina.
5 La classificació dels éssers vius Test
Nom Data
1 Els éssers vius es classifiquen en el regne dels animals, el de les plantes, …

a. el dels fongs, el de les gimnospermes i el dels bacteris.
b. el dels fongs, el dels protoctists i el dels bacteris.
c. el dels fongs, el dels equinoderms i el dels bacteris.
2 A quin regne pertanyen les algues?

a. Al dels bacteris. b. Al dels protoctists. c. Al de les plantes.
3 Com s’anomenen els animals que s’alimenten d’animals morts?

a. Carnívors. b. Depredadors. c. Carronyers.
4 Els mamífers, ocells, rèptils, amfibis i peixos són els cinc grups…
a. d’animals. b. d’animals vertebrats. c. d’animals amb extremitats.
5 Quin grup o grups de vertebrats respiren tota la vida mitjançant brànquies?

a. Els peixos. b. Els amfibis. c. Els peixos i els amfibis.
6 En quin grup d’invertebrats s’inclouen els insectes?

a. En els equinoderms. b. En els mol·luscos. c. En els artròpodes.
7 Les molses i les falgueres presenten…

a. espores. b. llavors. c. sorus.
8 Es coneix amb el nom de càpsula…

a. la zona de color fosc, a la part posterior de les fulles de la falguera,
que conté les espores.
b. la zona de color fosc, a la part posterior de les fulles de la molsa,
que conté les espores.
c. la protuberància que conté les espores de la molsa, en un filament de la tija.
9 Les plantes gimnospermes…

a. tenen flors poc vistoses i no tenen fruits; les llavors es formen a les pinyes.
b. tenen flors molt vistoses i no tenen fruits; les llavors es formen als sorus.
c. no tenen flors ni tenen fruits; les espores es formen a les pinyes.
10 La llavor resulta de la unió…

a. dels estams i el pistil.
b. d’un gra de pol·len i un òvul.
c. d’una flor femenina i una flor masculina.
6 Els ecosistemes Test
Nom Data
1 Què és un ecosistema?
a. E
l conjunt d’éssers vius, sobretot animals i plantes, que habiten en un lloc,
on es relacionen entre si.
b. E
l conjunt d’animals i plantes que habiten en un lloc, on es relacionen
entre si, i el medi físic en què habiten.
c. E
l conjunt d’éssers vius que habiten en un lloc, on es relacionen
entre si, i el medi físic en què viuen.
2 El conjunt de tots els ecosistemes de la Terra s’anomena…

a. comunitat. b. ecosfera. c. població.
3 Els individus d’una espècie que habiten en un ecosistema formen una…

a. comunitat. b. ecosfera. c. població.
4 El conjunt de les poblacions d’un ecosistema constitueix…

a. la seua flora. b. una comunitat. c. la seua fauna.
5 Els animals i les plantes d’un ecosistema en formen respectivament…

a. la flora i la fauna. b. la població i la flora. c. la fauna i la flora.
6 En què es diferencien els ecosistemes marins dels d’aigua dolça?

a. En la temperatura. b. En la salinitat. c. En la quantitat de llum.
7 Com són els arbres del bosc atlàntic?

a. D
e fulla caduca. b. De fulla perenne. c. Estan adaptats al clima sec.
8 En quin ecosistema marí és més difícil trobar algues?

a. A les platges, perquè tenen més onatge.
b. A les costes rocoses, perquè són poc profundes.
c. Al mar obert, perquè no reben prou llum.
9 En quin ecosistema de la Comunitat Valenciana es poden trobar animals

com el cormorà, l’agró i el fartet?
a. Als pinars de pi blanc. b. A les praderies de posidònia. c. A l’albufera de València.
10 És important estalviar energia perquè en produir-ne i gastar-ne…

a. es molesta els animals. c. es causen incendis forestals. b. es genera contaminació.
Segon trimestre Test
Nom Data
1 Què tenen en comú totes les cèl·lules?

a. Que totes realitzen les tres funcions vitals: nutrició, relació i reproducció.
b. Que totes s’agrupen per formar òrgans.
c. Que totes tenen la mateixa forma i la mateixa mida.
2 Quins són els nivells d’organització?

a. De menor a major complexitat: cèl·lula, teixit, òrgan, sistema, aparell i organisme.
b. De major a menor complexitat: cèl·lula, teixit, òrgan, sistema, aparell i organisme.
c. De menor a major complexitat: cèl·lula, teixit, sistema, aparell, òrgan i organisme.
3 L’objectiu i l’ocular d’un microscopi són…

a. les lents. b. els caragols d’enfocament. c. les fonts de llum.
4 De tots els regnes, en quins tots els éssers vius són pluricel·lulars?
a. Plantes i fongs. b. Plantes i animals. c. Animals i fongs.
5 Quins animals vertebrats tenen el cos cobert d’escates?

a. Peixos i amfibis. b. Amfibis i rèptils. c. Rèptils i peixos.
6 Els insectes són animals…

a. vertebrats artròpodes. b. invertebrats artròpodes. c. invertebrats equinoderms.
7 Les molses es reprodueixen mitjançant…

a. llavors, que es troben dins de càpsules.
b. espores, que es troben dins de càpsules.
c. espores, que es troben dins de sorus.
8 Quin nom rep el conjunt d’éssers vius que habiten en un lloc, on es relacionen entre si,
i el medi físic en què viuen?
a. Ecosfera. b. Ecosistema. c. Comunitat.
9 Els individus d’una espècie que habiten un ecosistema…

a. es poden reproduir entre si i formen una població.
b. no es poden reproduir entre si i formen l’ecosfera.
c. no es poden reproduir entre si i formen una comunitat.
10 Els diferents tipus d’ecosistemes terrestres es diferencien sobretot…

a. pels animals. b. per la vegetació i el clima. c. pel tipus de sòl.
7 La matèria i les seues propietats Test
Nom Data
1 Quin tipus de propietats són la massa i el volum?

a. Generals. b. Característiques. c. Variables.
2 Què és la massa d’un cos i en què es mesura?

a. És la quantitat de matèria i es mesura en quilograms o grams.
b. És l’espai que ocupa i es mesura en centímetres cúbics o litres.
c. És la quantitat de matèria i es mesura en centímetres cúbics o litres.
3 Per a mesurar el volum s’utilitzen…

a. provetes. b. balances. c. bàscules.
4 Com s’obté la densitat d’un cos i en què es mesura?

a. Dividint la massa entre el volum i es mesura en g/cm3.
b. Multiplicant la massa pel volum i es mesura en cm3.
c. Dividint el volum entre la massa i es mesura en cm3/g.
5 Els vaixells suren perquè la seua densitat…

a. és igual que la de l’aigua del mar.
b. és menor que la de l’aigua del mar.
c. és major que la de l’aigua del mar.
6 Quina propietat han de tindre els materials de construcció com el formigó?

a. Resistència. b. Duresa. c. Flexibilitat.
7 Els sòlids que recuperen la forma després de ser deformats són els…
a. elàstics. b. flexibles. c. resistents.
8 Els líquids…
a. no tenen ni forma ni volum fixos.
b. tenen volum fix però forma variable.
c. tenen volum variable però la forma és fixa.
9 Segons les seues propietats com a líquids, com són la gasolina i la mel, respectivament?
a. Ambdues molt viscoses. b. Molt viscosa i molt volàtil. c. Molt volàtil i molt viscosa.
10 Els gasos…
a. no tenen ni forma ni volum fixos.
b. tenen volum fix però forma variable.
c. tenen volum variable però la forma és fixa.
8 L’energia Test
Nom Data
1 Què és l’energia?
a. La causant que la matèria es mantinga immòbil.
b. La causant que la matèria experimente canvis.
c. La causant que la massa tinga un valor determinat.
2 Els aliments, els combustibles i les piles contenen energia…

a. química. b. tèrmica. c. elèctrica.
3 Algunes propietats de l’energia són:

a. Es desplaça, s’emmagatzema, es reprodueix i es destrueix.
b. S’acumula, provoca canvis, es transforma i té massa.
c. Es transforma, es transfereix, s’acumula i es transporta.
4 La llum del sol es capta mitjançant…

a. plaques fotovoltaiques. b. calefactors. c. col·lectors solars.
5 Quin tipus de fonts d’energia són el carbó, el gas i el petroli?

a. renovables. b. no renovables. c. regenerables.
6 En quin àmbit s’usa més energia a Espanya?

a. El transport. b. La indústria. c. L’agricultura.
7 El tipus d’energia més usat a Espanya és…

a. el carbó. b. la gasolina. c. l’energia renovable.
8 A les cases, l’ús que més energia consumeix és…

a. la il·luminació.
b. la calefacció.
c. l’aigua calenta.
9 L’ús de combustibles fòssils fa que l’efecte d’hivernacle…

a. s’equilibre.
b. disminuïsca.
c. augmente.
10 Per a estalviar energia s’han d’utilitzar aparells amb…

a. elements reciclats. b. energia eficaç. c. eficiència energètica.
9 Màquines i estructures Test
Nom Data
1 La bicicleta és una màquina perquè la utilitzem per a…

a. divertir-nos. b. fer esport. c. estalviar temps i esforç.
2 El motor és l’element d’una màquina que…

a. produeix moviment.
b. genera energia elèctrica.
c. transmet el moviment o la força d’unes parts a altres.
3 Quin és l’element d’una màquina encarregat de rebre informació?

a. Indicador. b. Pantalla. c. Sensor.
4 Les palanques són operadors mecànics que serveixen per a…

a. transmetre el moviment d’una roda a l’altra.
b. iniciar el moviment en algunes màquines manuals.
c. transmetre una força alhora que l’augmenten o la redueixen.
5 Els eixos són operadors mecànics que serveixen per a…

a. acoblar diferents tipus d’operadors entre si.
b. acoblar les rodes a un motor i que giren en sentit contrari.
c. acoblar les rodes a un motor i que giren en el mateix sentit.
6 La unió de diversos operadors rep el nom de…

a. màquina. b. mecanisme. c. estructura.
7 El termòstat és un avanç tecnològic que permet controlar la temperatura i…

a. estalviar energia. b. estalviar esforç. c. estalviar temps.
8 Les parts d’una estructura són: fonaments, bigues, arcs, …

a. columnes, pilars i tirants. b. columnes o pilars i tirants. c. columnes i pilars.
9 Una manera senzilla de classificar les estructures és tenint en compte…

a. la forma i la mida. b. la mida i els elements. c. la forma i els elements.
10 Una estructura massiva és aquella que està formada per…

a. un conjunt de materials de gran mida.
b. una gran concentració del mateix material.
c. una gran concentració de diferents materials.
Tercer trimestre Test
Nom Data
1 Què té més massa, un quilo d’arena o un quilo de sal?

a. L’arena. b. En tenen la mateixa. c. La sal.
2 La densitat d’un cos…

a. és l’espai que ocupa.
b. és la quantitat de matèria que té.
c. es calcula dividint la seua massa entre el seu volum.
3 Quan un líquid s’evapora amb facilitat, es diu que és…

a. volàtil. b. viscós. c. olorós.
4 Un cos és resistent quan…

a. resisteix qualsevol temperatura sense deteriorar-se.
b. suporta molta força sense trencar-se.
c. es pot doblegar sense que es trenque.
5 L’energia que contenen els aliments es troba en forma…

a. d’energia química. b. d’energia mecànica. c. d’energia nuclear.
6 La biomassa és una font d’energia…

a. no renovable. b. renovable. c. il·limitada.
7 En l’actualitat, la principal font d’energia…

a. és la geotèrmica.
b. són els combustibles fòssils.
c. prové de les energies renovables.
8 No és un problema provocat per l’ús d’energia…

a. la pluja àcida. b. l’efecte d’hivernacle. c. la contaminació.
9 Les estructures massives…

a. estan fetes amb molta quantitat d’un mateix material.
b. estan formades per un conjunt d’elements, com ara bigues i columnes.
c. es formen a partir de la unió de molts triangles.
10 Les rodes, els eixos, les palanques i les corretges es consideren…

a. parts d’una estructura. b. operadors mecànics. c. parts d’una carcassa.
Avaluació final Test
Nom Data
1 L’organisme humà és l’organització…

a. de les nostres cèl·lules. b. dels nostres òrgans i teixits. c. de tots els nostres sistemes.
2 On es troben els receptors dels òrgans dels sentits?

a. A la còrnia, el timpà, les papil·les olfactòries i la fossa nasal.
b. A la retina, el caragol, la pell, les papil·les gustatives i la pituïtària groga.
c. A la pupil·la, els ossets, les papil·les olfactòries i la pituïtària roja.
3 Quines dues parts es distingeixen en el sistema nerviós?

a. El cervell i la medul·la espinal.
b. Els nervis i l’encèfal.
c. El sistema nerviós central i el sistema nerviós perifèric.
4 El cerebel es troba…
a. al cervell. b. a la medul·la espinal. c. a l’encèfal.
5 Els ossos que protegeixen la medul·la espinal són…

a. la columna vertebral. b. el cap. c. les extremitats.
6 Els músculs que participen en el mateix moviment s’anomenen…

a. antagonistes. b. esquelètics. c. perifèrics.
7 Mantindre una bona postura evita que patim…

a. lesions cerebrals. b. contractures musculars. c. esquinços.
8 Els cloroplasts són orgànuls…

a. de les cèl·lules animals.
b. de les cèl·lules vegetals.
c. de totes les cèl·lules.
9 Què són l’objectiu i l’ocular d’un microscopi?

a. Les seues lents.
b. Els seus elements d’unió.
c. Els seus elements visibles.
10 En quin regne tots els éssers vius són unicel·lulars?

a. En el dels bacteris. b. En el dels protoctists. c. En el de les plantes.
AVALUACIÓ FINAL TEST
11 Els arbres del grup de les gimnospermes són de fulla…

a. caduca.
b. perenne.
c. caduca o perenne.
12 A les praderies de muntanya totes les plantes són…

a. arbres.
b. herbàcies.
c. llenyoses.
13 En quin ecosistema aquàtic els éssers vius estan adaptats als corrents d’aigua?
a. Als rius.
b. A les costes rocoses.
c. A les llacunes.
14 Quin problema pot ocasionar la captura excessiva d’una espècie?

a. Contaminació.
b. Extinció d’éssers vius.
c. Desertificació.
15 Si un centímetre cúbic de coure té una massa de 9 g, quina és la densitat del coure?

a. 9 cm3/g. b. 9 g/mL. c. 9 mL/g.
16 Quina de les propietats següents es correspon amb el formigó?

a. Duresa. b. Mal·leabilitat. c. Resistència.
17 L’energia química és, per exemple, la que…

a. utilitzen les plantes per a realitzar la fotosíntesi.
b. es troba emmagatzemada en els aliments.
c. tenen algunes substàncies com l’urani o el plutoni.
18 Quina és la font d’energia més utilitzada en la producció d’electricitat?

a. El gas natural. b. El carbó. c. Les energies renovables.
19 Els circuits elèctrics i electrònics són…

a. parts d’una màquina. b. operadors mecànics. c. parts d’una estructura.
20 Les estructures que estan fetes amb una gran concentració del mateix
material s’anomenen estructures…
a. massives. b. amb volta. c. entramades.
Estàndards
d’aprenentatge
i solucions
Estàndards d’aprenentatge de l’àrea de Ciències
de la Naturalesa per a educació primària*
BLOC 1. INICIACIÓ A L’ACTIVITAT CIENTÍFICA
1.1. Busca, selecciona i organitza informació concreta i rellevant, l’analitza, obté conclu-
sions, comunica la seua experiència, reflexiona sobre el procés seguit i ho comuni-
ca oralment i per escrit.
1.2. Utilitza mitjans propis de l’observació.
1.3. Consulta i utilitza documents escrits, imatges i gràfics.
1.4. Desenvolupa estratègies adequades per a accedir a la informació dels textos de

caràcter científic.
2.1. Manifesta autonomia en la planificació i l’execució d’accions i tasques, i té iniciativa

en la presa de decisions.
3.1. Utilitza, de manera adequada, el vocabulari corresponent a cada un dels blocs de

continguts.
3.2. Exposa oralment de forma clara i ordenada continguts relacionats amb l’àrea, i
manifesta la comprensió de textos orals i/o escrits.
4.1. Usa de forma autònoma el tractament de textos (ajust de pàgina, inserció d’il·
lustracions o notes, etc.).
4.2. Fa un ús adequat de les tecnologies de la informació i la comunicació com a recurs

d’oci.
4.3. Coneix i utilitza les mesures de protecció i seguretat personal que ha de fer servir
en l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.
4.4. Presenta els treballs de manera ordenada, clara i neta, en suport paper i digital.
4.5. Utilitza estratègies per a realitzar treballs de forma individual i en equip, i mostra
habilitats per a la resolució pacífica de conflictes.
4.6. Coneix i respecta les normes d’ús i de seguretat dels instruments i dels materials
de treball.
5.1. Realitza experiències senzilles i xicotetes investigacions: plantejant problemes,

enunciant hipòtesis, seleccionant el material necessari, extraient conclusions i co-
municant els resultats.
* Reial Decret 126/2014, de 28 de febrer, pel qual s’estableix el currículum bàsic de l’educació primària.
5.2. Realitza un projecte, treballant de forma individual o en equip, i presenta un informe
utilitzant suport paper i/o digital, recollint informació de diferents fonts (directes, lli-
bres, Internet), amb diferents mitjans i comunicant de forma oral l’experiència rea-
litzada, amb el suport d’imatges i textos escrits.
BLOC 2. L’ÉSSER HUMÀ I LA SALUT
1.1. Identifica i localitza els principals òrgans implicats en la realització de les funcions
vitals del cos humà: nutrició (aparells respiratori, digestiu, circulatori i excretor),
reproducció (aparell reproductor) i relació (òrgans dels sentits, sistema nerviós,
aparell locomotor).
2.1. Identifica i descriu les característiques principals de les funcions vitals de l’ésser
humà.
2.2. Identifica les característiques principals dels sistemes del cos (aparells respiratori,
digestiu, locomotor, circulatori i excretor) i explica les funcions més importants que
duen a terme.
3.1. Reconeix estils de vida saludables i els efectes que tenen sobre la cura i el man-
teniment dels diferents òrgans i aparells.
3.2. Identifica i valora hàbits saludables per a previndre malalties i manté una conduc-
ta responsable.
3.3. Identifica i adopta hàbits d’higiene, cura i descans.
3.4. Coneix i explica els principis de les dietes equilibrades i identifica les pràctiques
saludables per a previndre i detectar els riscos per a la salut.
3.5. Reconeix els efectes nocius del consum d’alcohol i drogues.
3.6. Observa, identifica i descriu alguns avanços de la ciència que milloren la salut
(medicina, producció i conservació d’aliments, potabilització de l’aigua, etc.).
3.7. Coneix i utilitza tècniques de primers auxilis, en situacions simulades i reals.
3.8. Identifica emocions i sentiments propis, dels companys i dels adults, i manifesta
conductes empàtiques.
3.9. Coneix i aplica estratègies per a estudiar i treballar de manera eficaç.
3.10. Reflexiona sobre el treball realitzat, trau conclusions sobre com treballa i aprén i
elabora estratègies per a continuar aprenent.
3.11. Planifica de manera autònoma i creativa activitats d’oci i temps lliure, d’individuals
i en grup.
3.12. Manifesta autonomia en la planificació i execució d’accions i tasques, i desenvo-
lupa iniciativa en la presa de decisions, identificant els criteris i les conseqüències
de les decisions preses.
BLOC 3. ELS ÉSSERS VIUS
1.1. Identifica i explica les diferències entre éssers vius i éssers inerts.
1.2. Identifica i descriu l’estructura dels éssers vius (cèl·lules, teixits, òrgans, aparells i
sistemes), i identifica les característiques i funcions més importants de cada un
d’aquests elements.
2.1. Observa i identifica les característiques dels éssers vius. Classifica els éssers vius
(regne animal, regne de les plantes, regne dels fongs, altres regnes).
2.2. Observa directament i indirectament, identifica característiques, reconeix i classifi-

ca animals invertebrats.
2.3. Observa directament i indirectament, identifica característiques, reconeix i classifi-

ca animals vertebrats.
2.4. Observa directament i indirectament, identifica característiques i classifica plantes.
2.5. Utilitza guies en la identificació d’animals i plantes.
2.6. Explica la importància de la fotosíntesi per a la vida a la Terra.
3.1. Identifica i explica les relacions entre els éssers vius. Cadenes alimentàries. Pobla-
cions, comunitats i ecosistemes.
3.2. Identifica i explica algunes de les causes de l’extinció d’espècies.
3.3. Observa i identifica les principals característiques i els components d’un ecosistema.
3.4. Reconeix i explica alguns ecosistemes (praderia, toll, bosc, litoral i ciutat) i els és-
sers vius que hi habiten.
3.5. Observa i identifica diferents hàbitats dels éssers vius.
4.1. Mostra conductes de respecte i cura envers els éssers vius.
4.2. Usa la lupa i altres mitjans tecnològics en els diferents treballs que realitza.
4.3. Manifesta una certa precisió i rigor en l’observació i en l’elaboració dels treballs.
4.4. Observa i registra algun procés associat a la vida dels éssers vius, utilitzant els
instruments i els mitjans audiovisuals i tecnològics apropiats, i comunica de mane-
ra oral i escrita els resultats.
4.5. Respecta les normes d’ús, de seguretat i de manteniment dels instruments d’obser-
vació i dels materials de treball.
BLOC 4. MATÈRIA I ENERGIA
1.1. Observa, identifica, descriu i classifica alguns materials per les seues propietats
(duresa, solubilitat, estat d’agregació, conductivitat tèrmica).
2.1. Utilitza diferents procediments per a obtindre la mesura de la massa i el volum d’un
cos.
2.2. Identifica i explica fenòmens físics que són observables en termes de diferències de
densitat.
2.3. Identifica i explica les característiques principals que presenta la flotabilitat en un

medi líquid.
3.1. Coneix les lleis bàsiques que regeixen fenòmens, com la reflexió de la llum o la
transmissió del corrent elèctric.
3.2. Coneix les lleis bàsiques que regeixen els canvis d’estat i les reaccions químiques
(combustió, oxidació i fermentació).
4.1. Planifica i realitza experiències senzilles i prediu canvis en el moviment, en la forma

o en l’estat dels cossos per efecte de les forces o de les aportacions d’energia, i
comunica el procés seguit i el resultat obtingut.
4.2. Identifica i explica algunes de les característiques principals de les diferents formes
d’energia: mecànica, lluminosa, sonora, elèctrica, tèrmica o química.
4.3. Identifica i explica algunes de les principals característiques de les energies reno-
vables i no renovables, identificant les diferents fonts d’energia, les matèries prime-
res energètiques i el seu origen.
4.4. Identifica i explica els beneficis i els riscos relacionats amb la utilització de l’energia
(esgotament, pluja àcida, radioactivitat…), i exposa possibles actuacions per a un
desenvolupament sostenible.
5.1. Identifica i exposa les característiques principals de les reaccions químiques de

combustió, oxidació i fermentació.
5.2. Separa els components d’una mescla mitjançant destil·lació, filtració, evaporació o
dissolució.
5.3. Observa de manera sistemàtica, aprecia i explica els efectes de la calor en l’aug-
ment de temperatura i la dilatació d’alguns materials.
5.4. Identifica, experimenta i exemplifica alguns canvis d’estat i la seua reversibilitat.
5.5. Investiga, a través de la realització d’experiències senzilles, sobre diferents fenò-

mens físics i químics de la matèria: plantejant problemes, enunciant hipòtesis, se-
leccionant el material necessari, extraient conclusions, comunicant resultats, mani-
festant competència en cada una de les fases, així com en el coneixement de les
lleis bàsiques que regeixen els fenòmens estudiats.
5.6. Investiga, a través de la realització d’experiències senzilles, per aproximar-se al

coneixement de les lleis bàsiques que regeixen fenòmens com la reflexió de la llum,
la transmissió del corrent elèctric, el canvi d’estat i les reaccions químiques (com-
bustió, oxidació i fermentació).
5.7. Respecta les normes d’ús, seguretat i conservació dels instruments i dels materials
de treball a l’aula i al centre.
BLOC 5. LA TECNOLOGIA, OBJECTES I MÀQUINES
1.1. Identifica diferents tipus de màquines i les classifica segons el nombre de peces, la
manera d’accionar-les i l’acció que realitzen.
1.2. Observa, identifica i descriu alguns dels components de les màquines.
1.3. Observa i identifica alguna de les aplicacions de les màquines i aparells, i la utilitat
que tenen per a facilitar les activitats humanes.
2.1. Construeix alguna estructura senzilla que té una funció o condició per a resoldre un
problema a partir de peces modulades (una escala, un pont, un tobogan, etc.).
3.1. Observa i identifica els elements d’un circuit elèctric i en construeix un.
3.2. Observa, identifica i explica alguns efectes de l’electricitat.
3.3. Exposa exemples de materials conductors i materials aïllants, i argumenta la seua

exposició.
3.4. Observa i identifica les característiques principals dels imants i relaciona electricitat
i magnetisme.
3.5. Coneix i explica alguns dels grans descobriments i invents de la humanitat.
4.1. Elabora un informe com a tècnica per al registre d’un pla de treball, i comunica de
forma oral i escrita les conclusions.
4.2. Valora i descriu la influència del desenvolupament tecnològic en les condicions de

vida i en el treball.
4.3. Coneix i explica alguns dels avanços de la ciència a la casa i la vida quotidiana, en
la medicina, en la cultura i l’oci, en l’art, la música, el cine i l’esport i en les tecnolo-
gies de la informació i la comunicació.
4.4. Efectua cerques guiades d’informació en la xarxa.
4.5. Coneix i aplica estratègies d’accés i treball en Internet.
4.6. Utilitza alguns recursos al seu abast, proporcionats per les tecnologies de la infor-
mació, per a comunicar-se i col·laborar.
Proves d’avaluació
AVALUACIÓ INICIAL
ESTÀNDARDS
INDICADORS D’ASSOLIMENT ** Activitats
D’APRENENTATGE *
Identifica les parts dels aparells locomotor i reproductor. 3
Descriu característiques i funcions dels òrgans dels sentits: els ulls i el sentit

de la vista, les orelles i l’audició, la pell i el tacte, la llengua i el sentit del gust 1, 2
i el nas i el sentit de l’olfacte.
B2-1.1
Descriu el sistema nerviós, central (l’encèfal i la medul·la espinal) i perifèric
(nervis sensitius i motors). Explica els seus components i funcions principals
4
i els processos que hi tenen lloc. Descriu el teixit nerviós i les característiques
i components de les cèl·lules neuronals.
Observa directament i indirectament i classifica els éssers vius en diferents

B3-2.1 5, 6
tipus, segons les característiques que presenten.
Coneix les característiques dels animals vertebrats, les explica i les utilitza
B3-2.3 7
per a classificar-los.
Coneix les característiques dels diferents tipus de plantes, les explica

B3-2.4 8, 9
i les utilitza per a classificar-les.
Identifica i descriu tipus de medis físics i espècies d’éssers vius dins dels
B3-3.4 10
grups.
Descriu propietats de sòlids (resistència, fragilitat, flexibilitat, elasticitat

B4-1.1 i duresa), líquids (viscositat i volatilitat) i gasos (gas expandit i gas comprimit). 11, 13
Identifica i descriu materials i elements a partir d’aquestes propietats.
Explica què és la densitat d’un cos i com podem calcular-la. Aplica la fórmula
12
adequadament.
B4-4.2
Explica l’energia i les seues propietats fonamentals: transformació,
14
transferència, emmagatzemament i transport.
Identifica i descriu parts de màquines simples i complexes (estructura,

B5-1.2 15
carcassa, circuits, sensors i indicadors i pantalles).
Solucions
1. Els òrgans dels sentits capten informació la columna vertebral. Ordena respostes
de tot el que passa al nostre entorn. involuntàries, com retirar la mà quan
La informació viatja al cervell mitjançant ens cremem.
els nervis. El cervell analitza la informació • Els nervis: porten la informació des
i decideix què fer. El cervell envia ordres dels receptors sensorials fins al cervell
a través dels nervis. i després envien les ordres del cervell
2. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: còrnia, o de la medul·la a l’aparell locomotor.
cristal·lí, iris, retina, nervi òptic. 5. • Animals: es desplacen, prenen l’aliment
3. La musculatura esquelètica i els ossos del medi, són pluricel·lulars.
de l’esquelet formen l’aparell locomotor. • Plantes: no es desplacen, fabriquen
el seu aliment, són pluricel·lulars.
4. • L’encèfal: està situat al cap i està protegit
pels ossos del crani. Té tres parts: cervell, • Algues i protozous: uns fabriquen
cerebel i bulb raquidi. el seu aliment i altres el prenen del
medi; uns són unicel·lulars i altres són
• La medul·la espinal: està protegida
pluricel·lulars.
a l’interior de les vèrtebres que formen
AVALUACIÓ INICIAL
• Fongs: no es desplacen, prenen l’aliment 9. • Les plantes necessiten: diòxid de carboni,

del medi, poden ser unicel·lulars o llum solar, aigua i sals minerals.
pluricel·lulars. • Les plantes produeixen: aliment i oxigen.
• Bacteris: es desplacen, són unicel·lulars, 10. • Medi aquàtic: quantitat de sal, llum, corrents,
uns prenen l’aliment del medi i altres el temperatura i tipus de fons.
fabriquen.
• Medi terrestre: temperatura, humitat, tipus
6. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: peixos, de sòl i relleu.
amfibis, rèptils, ocells, mamífers; invertebrats,
11. Sòlid: una pedra; líquid: l’aigua; gas: l’oxigen.
meduses, equinoderms, crustacis, miriàpodes,
artròpodes. 12. La botella té un volum d’1 litre, però plena té
una massa de 1.200 grams.
7. • Amfibis: pulmons (els adults); tenen la pell
nua; quatre potes. 13. No estan formats per matèria: alegria, foscor,
• Ocells: pulmons; plomes; ovípara. pensaments, sentiments.
No estan formats per matèria perquè no
• Rèptils: pulmons; quatre potes, ovípara.
es poden quantificar, ni pesar, ni mesurar.
• Mamífers: pulmons, pèl, quadrúpedes
(4 potes) o bípedes (2 potes i 2 braços), 14. • L’energia solar es transforma en energia
vivípars. elèctrica.
• Peixos: escates, aletes, ovípars. • L’energia elèctrica es transforma en energia
calorífica.
8. • La saba bruta és l’aigua amb les sals
• L’energia mecànica es transforma en energia
minerals que les plantes absorbeixen per
elèctrica.
les arrels del sòl i que arriba fins a les
fulles, on té lloc la fotosíntesi, i la saba • L’energia química es transforma en energia
elaborada és l’aliment que es produeix lluminosa.
en la fotosíntesi i es reparteix a totes 15. • La politja, el pla inclinat, l’obridor i les tisores
les parts de la planta. són màquines simples. Funcionen amb
• Les plantes respiren per les fulles. l’energia química del cos humà.
• Les plantes fabriquen el seu propi aliment • Les màquines compostes, per exemple,
en la fotosíntesi i els animals el prenen del la bicicleta, l’ordinador i la càmera de
medi. fotografiar.
* Estàndards d’aprenentatge del currículum oficial per a l’etapa de primària.

** Concreció dels estàndards d’aprenentatge per a cada curs i unitat didàctica.
Proves d’avaluació 1
UNITAT
Activitats
ESTÀNDARDS
INDICADORS D’ASSOLIMENT Nivell Nivell
D’APRENENTATGE
bàsic avançat Test
Control B Control A
Reconeix els aparells i els sistemes del cos humà. 2 2 –
Identifica les parts dels aparells locomotor

1 1 7
i reproductor.
Descriu característiques i funcions dels òrgans

dels sentits: els ulls i el sentit de la vista, les orelles 6, 7, 8, 9, 6, 7, 8, 9,
6, 9, 10
i l’audició, la pell i el tacte, la llengua i el sentit del 10 10
B2-1.1
gust i el nas i el sentit de l’olfacte.
Identifica i descriu òrgans implicats en la funció

3, 4 3, 4 4, 5, 8
de relació.
Identifica i valora relacions entre aquests processos

i els hàbits saludables per al bon funcionament de 5 5 –
l’organisme.
Comprén, identifica i defineix diferents nivells

d’organització del cos: teixits, òrgans, aparells
B2-2.2 – – 1, 2, 3
i sistemes. En descriu les funcions principals
i les interrelacions.
Solucions
Control B 6. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: nervi
òptic, retina, cristal·lí, còrnia, pupil·la, iris.
1. • Aparell locomotor.
7. • Pituïtària: olfacte.
• L’aparell locomotor s’encarrega dels
• Papil·les gustatives: gust.
moviments i desplaçaments del cos.
• Retina: visió.
• L’aparell locomotor està compost pel
sistema muscular i el sistema ossi. 8. A la pell es troben els receptors del sentit
del tacte. Aquests receptors estan units
2. Aparell digestiu, aparell respiratori, aparell
a nervis, a través dels quals la informació
excretor, sistema circulatori, aparell reproductor
arriba al cervell.
(masculí o femení), aparell locomotor
i sistema nerviós (central i perifèric). Amb aquest sentit podem percebre diferents
tipus de sensacions, com la forma i la textura
3. Òrgans dels sentits – cervell – músculs. dels objectes, la pressió, la calor i el fred.
4. Els òrgans dels sentits posseeixen uns 9. Els receptors del gust es troben a la llengua.
receptors que capten la informació del que
passa al nostre entorn. Aquests receptors 10. R. M. (Resposta model)
envien la informació al cervell mitjançant • Pell. El got estava molt calent. Em vaig
nervis. El cervell analitza la informació, punxar amb una agulla.
decideix què fer i envia ordres a través • Llengua. El sabor i el fred d’un gelat.
dels nervis. L’aparell locomotor rep La textura d’un tros de pa.
les ordres i realitza els moviments.
5. • Bote un bassal que trobe al camí per no
banyar-me els peus.
• Sent el timbre de la porta i vaig a obrir-la.
1
PROVES D’AVALUACIÓ
Control A 5. El sistema nerviós s’encarrega de coordinar

els processos que tenen lloc a l’interior
1. • Aparell locomotor. del cos.
• Sistema circulatori.
6. La informació que arriba als receptors
• Aparell reproductor femení. de la retina viatja fins al cervell a través
• Aparell excretor. del nervi òptic. El cervell rep la informació
• Aparell respiratori. i la interpreta.
2. • Sistema nerviós: rep la informació dels òrgans 7. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: orella,
dels sentits i ordena a l’organisme què fer. ossets, nervi auditiu, conducte auditiu,
• Aparell locomotor: s’encarrega del moviment, timpà, caragol.
de sostindre el cos i també de protegir els Les orelles són els òrgans del sentit de
òrgans més delicats. l’oïda. Amb les orelles percebem els sons,
• Aparell reproductor: s’encarrega de la el lloc d’on procedeixen i les seues propietats.
reproducció. Al caragol es troben els receptors que capten
els sons. El caragol està unit al nervi auditiu,
• Sistema circulatori: transporta la sang per
a través del qual la informació es transmet
tot el cos.
al cervell.
3. La funció de relació ens permet percebre tot el
8. En el sentit de l’olfacte intervé la pituïtària
que passa al voltant nostre i reaccionar d’una
groga, que és la zona que capta les olors.
forma adequada. És molt important perquè
necessitem captar el que passa a l’exterior: 9. A través de la pell podem percebre diferents
sentir-hi, veure-hi… També necessitem tipus de sensacions, com la forma i la textura
comunicar-nos els uns amb els altres, moure’ns dels objectes, la pressió, la calor i el fred.
i reaccionar quan tenen lloc canvis que ens La pell és l’òrgan del sentit del tacte.
afecten. 10. Amb la llengua es percep el sentit del gust.
4. En la funció de relació intervenen els òrgans Els receptors per als sabors són les
dels sentits, el sistema nerviós i l’aparell papil·les gustatives, que es troben a la
locomotor. superfície de la llengua.
Test
1. c; 2. b; 3. c; 4. c; 5. b; 6. a; 7. b; 8. b; 9. b; 10. a.
UNITAT
Activitats
ESTÀNDARDS
D’APRENENTATGE
Control B Control A
Descriu el sistema nerviós, central (l’encèfal i la
medul·la espinal) i perifèric (nervis sensitius i motors).
Explica els seus components i funcions principals
B2-1.1 1, 2, 3, 5, 6 1, 2, 3, 4, 5 1, 2, 3, 4, 5
i els processos que hi tenen lloc. Descriu el teixit
nerviós i les característiques i components de les
cèl·lules neuronals.
Identifica i defineix moviments voluntaris i moviments

B2-2.1 reflexos, i explica els passos en què es donen els 4, 7 6, 7 6, 7
processos i els mecanismes que hi intervenen.
Identifica i explica trastorns, lesions o malalties

8 8 8, 9
en relació amb l’aparell locomotor.
B2-3.2 Identifica, explica i assumeix hàbits saludables per
a l’organisme i identifica i descriu riscos d’hàbits 9 9 –
inadequats.
Explica els riscos i trastorns en el funcionament

B2-3.5 10 10 10
del cervell ocasionats pel consum d’alcohol.
Solucions
Control B 4. 1. Un òrgan dels sentits capta un estímul,
que pot ser perjudicial o perillós, i envia la
1. En el sistema nerviós es distingeixen dues informació a la medul·la espinal a través
parts: el sistema nerviós central i el sistema d’un nervi sensitiu.
nerviós perifèric. 2. La medul·la espinal rep la informació
El sistema nerviós està format per teixit nerviós. i ordena un moviment.
Aquest teixit està constituït per unes cèl·lules 3. L’ordre arriba fins als músculs a través
anomenades neurones. d’un nervi motor i els músculs realitzen
2. El cos és la zona més ampla de la qual el moviment.
parteixen diverses prolongacions. 5. Medul·la espinal. Ordena respostes
Les dendrites són prolongacions molt involuntàries, com retirar la mà quan
ramificades. A través d’aquestes, les neurones ens cremem. Bulb raquidi. Regula l’activitat
reben informació dels òrgans dels sentits dels òrgans interns.
o d’altres neurones.
6. El sistema nerviós perifèric està format
L’axó és una sola prolongació fina i llarga pels nervis. V.
que transmet informació a altres neurones
Els nervis són fibres llargues formades
o envia ordres als òrgans.
per la unió de dendrites de diverses
3. L’encèfal està situat al cap i protegit neurones. F.
pels ossos del crani. Està format per
7. Hi ha dos tipus de nervis. Els nervis sensitius
tres parts: el cervell, el cerebel i el bulb
transmeten informació des dels òrgans fins a
raquidi.
l’encèfal i la medul·la espinal. Els nervis motors
La medul·la espinal es troba protegida porten les ordres de l’encèfal i de la medul·la
a l’interior de les vèrtebres, que formen espinal fins a altres òrgans.
la columna vertebral.
2
8. R. M. Té tres parts: el cervell, el cerebel i el bulb raquidi.

• Patinar sense portar posat un casc. 4. La medul·la espinal es troba protegida
Caure, colpejar-se al cap i produir-se a l’interior de les vèrtebres, que formen
una lesió cerebral. la columna vertebral. Ordena respostes
• No portar cinturó de seguretat quan involuntàries, com retirar la mà quan ens
viatgem amb cotxe. cremem.
Eixir llançats del seient, colpejar-nos 5. La funció del sistema nerviós central
i trencar-nos un dit. consisteix a rebre informació, interpretar-la
• Saltar a l’aigua en un lloc on no sabem i elaborar una resposta. Està format per
quina profunditat hi ha. l’encèfal i la medul·la espinal.
Colpejar-nos, fracturar-nos la columna
6. • Els moviments reflexos són ràpids i voluntaris.
vertebral i provocar-nos una lesió medul·lar.
F. Frase correcta: Els moviments reflexos són
9. • Dormir huit hores diàries: sistema nerviós. ràpids i involuntaris.
• Prendre aliments rics en glucosa com sucre, • En els moviments involuntaris, els òrgans
creïlles, pa o pasta: cervell. dels sentits capten un estímul i envien la
• Portar una vida ordenada amb horaris informació al cervell a través d’un nervi
regulars: sistema nerviós. sensitiu. V.
• Tindre temps d’oci: sistema nerviós. 7. Perquè són respostes involuntàries
10. R. L. (Resposta lliure) en situacions d’alerta o de perill, com per
exemple retirar la mà quan ens cremem.
Control A 8. Quan es fractura la columna vertebral,
que protegeix la medul·la espinal, es pot
1. El sistema nerviós analitza la informació que
produir una lesió medul·lar.
ens arriba de l’exterior a través dels òrgans
dels sentits i també tot allò que passa a Les lesions cerebrals es produeixen
l’interior del cos. Ordena les respostes quan el crani es colpeja i es danya el
necessàries per al funcionament de l’organisme. cervell.
Coordina el funcionament dels òrgans 9. • Dormir almenys huit hores diàries.
i sistemes del cos: el sistema circulatori, • Portar una vida ordenada amb horaris
el digestiu, etc. regulars.
2. R. G. (Resposta gràfica) Parts: cos, axó, • Tindre temps d’oci.
dendrites. 10. R. L.
3. L’encèfal està situat al cap i protegit pels ossos
del crani.
Test
1. b; 2. c; 3. a; 4. c; 5. c; 6. c; 7. a; 8. a; 9. c; 10. b.
UNITAT
Activitats
ESTÀNDARDS
D’APRENENTATGE
Control B Control A
Explica el funcionament de l’aparell locomotor:
característiques, parts i funcions. Descriu els
1, 2, 3, 4, 5, 1, 2, 3, 4, 5, 1, 2, 3, 4, 5,
B2-2.2 mecanismes i els processos entre els diferents
6, 7 6, 7 6, 7, 8
elements que hi intervenen. Explica els moviments
de contracció i relaxació.

B2-3.2 8, 9, 10 8, 9, 10 9
Explica els principis d’una dieta saludable.

B2-3.4 Identifica i explica pràctiques per a previndre – – 10
riscos i malalties.
Solucions
Control B 9. Perquè el calci es fixe als ossos i així
s’enfortisquen, és necessària la vitamina D.
1. Els ossos són òrgans rígids i resistents La falta d’aquesta vitamina provoca una malaltia
que formen l’aparell locomotor. Els ossos anomenada raquitisme. Hi ha dues maneres
del nostre cos s’uneixen entre si mitjançant d’aconseguir aquesta vitamina: l’exposició al
les articulacions. sol i la dieta. Aquesta vitamina està present
2. Als braços i a les cames tenim ossos llargs, en aliments com les sardines.
com el cúbit (R. M.) i el peroné 10. • Portar una motxilla molt carregada penjada
(R. M.). A les mans i als peus tenim molts d’un sol muscle. No és saludable. Sí que és
ossos xicotets: les falanges. saludable portar la motxilla sense massa pes,
3. R. M. Els ossos de les articulacions mòbils es ben ajustada a l’esquena i penjada dels dos
mantenen units mitjançant els lligaments. muscles.
4. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: frontal, • Seure amb l’esquena recta i recolzada al
maxil·lar, costelles, estern, vèrtebres, pelvis, respatler de la cadira. Sí que és saludable.
fèmur, clavícula, omòplat, húmer, cúbit, radi, • Alçar objectes de terra amb l’esquena i les
peroné i tíbia. cames rectes. No és saludable. Sí que ho
5. Els músculs són uns òrgans que s’uneixen és flexionar les cames i mantindre l’esquena
als ossos i fan que aquests es moguen. recta en alçar objectes de terra.
Els músculs que realitzen el moviment de
l’esquelet s’anomenen músculs esquelètics. Control A
6. Abdominals, tronc. Masseter, cap. Bíceps, 1. L’esquelet és una estructura formada per tots
extremitats. els ossos del cos. Serveix per a donar forma al
7. R. M. Sovint, en el moviment d’una articulació cos, permetre’ns mantindre la postura,
participen dos músculs anomenats intervindre en el moviment i protegir òrgans
antagonistes, que fan moviments delicats, com el cervell, la medul·la espinal
oposats. i el cor.
8. Les fractures es produeixen pel trencament 2. Els ossos del crani són plans i corbats.
d’un os, que es pot partir o estellar. La seua funció és protegir el cervell.
Els esquinços tenen lloc quan els lligaments 3. La columna vertebral protegeix la medul·la
s’inflamen a causa d’una torçada. espinal. Els seus ossos s’anomenen vèrtebres.
3
4. • Ossos del braç: húmer, cúbit, radi. • Els músculs del tronc ens permeten,
• Ossos de la cama: fèmur, tíbia, peroné. per exemple, girar i doblegar la cintura.
5. • Els músculs de les extremitats ens • Els músculs de les extremitats ens
permeten moure els braços, les cames, permeten moure els braços, les cames,
les mans i els peus. Molts músculs les mans i els peus.
de les extremitats són fusiformes, és a dir, 8. Les fractures són el trencament d’un os. S’usa
tenen forma allargada. guix per a curar la fractura d’un os perquè l’os
• Els músculs esquelètics s’uneixen als ossos no es moga i les cèl·lules òssies òmpliguen
mitjançant els tendons. els buits fins que la fractura es tanque.
6. Els músculs reben ordres del cervell o de 9. És necessària la vitamina D perquè el calci
la medul·la espinal mitjançant els nervis que es fixe als ossos i així s’enfortisquen. Hi ha
arriben fins a aquests. Quan un múscul rep dues maneres d’aconseguir aquesta vitamina:
una ordre, es contrau, és a dir, disminueix mitjançant l’exposició al sol i mitjançant la dieta.
de grandària i estira els ossos a què està unit. La vitamina D està present en aliments com
Després, quan el múscul es relaxa, recupera les sardines, la llet i els ous.
la grandària original i els ossos tornen a la 10. Per a evitar lesions quan practiquem qualsevol
posició anterior. esport hem de calfar abans de l’exercici i estirar
7. • Els músculs del cap ens permeten, després.
per exemple, gesticular, mastegar i parlar.
Test
1. b; 2. a; 3. a; 4. c; 5. a; 6. b; 7. b; 8. b; 9. a; 10. b.
PRIMER trimestre
Activitats
ESTÀNDARDS
INDICADORS D’ASSOLIMENT Nivell Nivell Nivell
D’APRENENTATGE
bàsic avançat excel·lència Test
Control B Control A Control E
Reconeix els aparells i els sistemes del cos
2 2 2 –
humà.
Descriu característiques i funcions

dels òrgans dels sentits: els ulls i el sentit
de la vista, les orelles i l’audició, la pell 3, 4 4 4 4
i el tacte, la llengua i el sentit del gust
B2-1.1 i el nas i el sentit de l’olfacte.
Identifica i descriu òrgans implicats

5 3 3 3, 5
en la funció de relació.
Identifica i valora relacions entre aquests

processos i els hàbits saludables per al bon 10 9, 10 10 10
funcionament de l’organisme.
Descriu el sistema nerviós, central (l’encèfal

i la medul·la espinal) i perifèric (nervis
sensitius i motors). Explica els seus
components i funcions principals i els 6 5 5 1
processos que hi tenen lloc. Descriu el teixit
B2-2.1 nerviós i les característiques i els
components de les cèl·lules neuronals.
Identifica i defineix moviments voluntaris

i moviments reflexos, i explica els passos
7 6 6, 7 6, 7
en què tenen lloc els processos i els
mecanismes que hi intervenen.
Comprén, identifica i defineix diferents

nivells d’organització del cos: teixits, òrgans,
1 1 1 2
aparells i sistemes. En descriu les funcions
principals i les interrelacions.
B2-2.2 Explica el funcionament de l’aparell

locomotor: característiques, parts i funcions.
Descriu els mecanismes i els processos
8, 9 7, 8 8, 9 8, 9
entre els diferents elements que
hi intervenen. Explica els moviments
de contracció i relaxació.
PRIMER trimestre
Solucions
Control B • Cuidar el sistema nerviós. Dormir prou,
portar una vida ordenada, amb horaris
1. Cèl·lula – teixit – òrgan – aparell – organisme. regulars, i tindre temps d’oci.
2. • Aparell excretor: s’encarrega d’eliminar
les deixalles que du la sang perquè aquesta Control A
es netege.
1. • Teixit: grup de cèl·lules del mateix tipus que
• Aparell reproductor: s’encarrega que realitzen una funció comuna.
les persones tinguem descendents.
• Òrgan: conjunt de diversos teixits que
• Sistema circulatori: transporta la sang s’organitzen per funcionar conjuntament.
per tot el cos.
• Sistema: conjunt de diversos òrgans del
• Aparell locomotor: s’encarrega del moviment, mateix tipus que realitzen la mateixa
de sostindre el cos i de protegir els òrgans funció.
més delicats.
• Aparell: conjunt d’òrgans de diferent tipus
3. Els òrgans dels sentits posseeixen uns o de diversos sistemes que funcionen de
receptors que són capaços de percebre manera coordinada per realitzar un treball.
estímuls de l’exterior; després, envien la • Organisme: la unió de tots els aparells
informació al cervell mitjançant els nervis, i sistemes origina un ésser humà.
que formen part del sistema nerviós.
2. • Aparell excretor: elimina les substàncies
El cervell, un altre dels components del sistema
de rebuig que porta la sang perquè aquesta
nerviós, analitza la informació, decideix què fer
es netege.
i envia ordres a través dels nervis. El cervell
rep les ordres i realitza els moviments. • Aparell reproductor: s’encarrega que les
persones tinguem descendents.
4. Vista: retina. Oïda: caragol. Tacte: pell. Gust:
• Sistema circulatori: transporta la sang
papil·les gustatives. Olfacte: pituïtària groga.
per tot el cos.
5. Aquesta coordinació interna també forma part
• Aparell locomotor: s’encarrega del moviment,
de la funció de relació i la realitza el sistema
de sostindre el cos i de protegir els òrgans
nerviós.
més delicats.
6. D’esquerra a dreta: axó, cos, dendrites. • Sistema nerviós: rep la informació de
7. En els moviments voluntaris participa el cervell, l’exterior, l’analitza, decideix què fer i envia
i en els involuntaris, la medul·la espinal. ordres a la resta del cos.
La informació arriba a tots dos, que formen part 3. 1r Els òrgans dels sentits capten la informació.
del sistema nerviós central, a través de nervis
2n El cervell analitza la informació i decideix
sensitius i ix d’aquest cap a l’aparell locomotor
què fer.
a través de nervis motors. Els nervis
3r Les ordres viatgen a través dels nervis.
constitueixen el sistema nerviós perifèric.
4t L’aparell locomotor rep les ordres i realitza
8. És una estructura formada pels ossos del
els moviments.
cos units entre si mitjançant articulacions.
4. • Pituïtària groga, nas, capta les olors.
9. És l’aparell que produeix moviment gràcies a
• Nervi olfactori, nas, transmet al cervell
l’acció conjunta d’ossos i músculs esquelètics,
la informació que rep dels receptors
que s’uneixen mitjançant tendons.
olfactoris.
10. • Mantindre els ossos sans i forts. Prendre
• Papil·les gustatives, llengua, contenen
aliments rics en calci i exposar-nos al sol
els receptors dels sabors.
de forma adequada, i fer exercici.
• Retina, ull, capta la llum i els estímuls
• Evitar danys i dolors d’esquena. Mantindre
visuals.
bona postura i fer exercici.
• Nervi auditiu, orella, transmet al cervell
• Evitar lesions quan fem esport. Calfar
la informació que rep dels receptors
abans de l’exercici i estirar després.
auditius.
PRIMER trimestre
5. A. Cos: conté el nucli i els orgànuls cel·lulars, Control E

que és la zona més ampla de la qual parteixen
diverses prolongacions. 1. • Teixit: grup de cèl·lules del mateix tipus
que realitzen una funció comuna.
B. Dendrites: a través seu les neurones reben
informació dels òrgans dels sentits o d’altres • Òrgan: conjunt de diversos teixits que
s’organitzen per funcionar conjuntament.
neurones.
• Sistema: conjunt de diversos òrgans del
C. Axó: a través seu es transmet informació
mateix tipus que realitzen la mateixa
a altres neurones o s’envien ordres als
funció.
òrgans.
• Aparell: conjunt d’òrgans de diferent
6. Els moviments poden ser voluntaris
tipus o de diversos sistemes que funcionen
i involuntaris. En els primers participa
de manera coordinada per realitzar un treball.
el cervell, i en els segons, la medul·la
• Organisme: la unió de tots els aparells
espinal.
i sistemes origina un ésser humà.
La informació arriba a tots dos, que formen
part del sistema nerviós central, a través de 2. • Aparell excretor: elimina les deixalles que
nervis sensitius i ixen d’aquest cap a l’aparell porta la sang perquè aquesta es netege.
locomotor a través de nervis motors. Els nervis • Aparell reproductor: s’encarrega que les
constitueixen el sistema nerviós perifèric. persones tinguem descendents.
7. L’aparell locomotor realitza els moviments • Sistema circulatori: transporta la sang per
que ordena el sistema nerviós gràcies a la tot el cos.
capacitat dels músculs per a variar de grandària. • Aparell locomotor: s’encarrega del moviment,
Els músculs reben ordres del cervell o de la de sostindre el cos i de protegir els òrgans
medul·la espinal mitjançant els nervis que més delicats.
arriben fins a aquests. Quan un múscul rep • Sistema nerviós: rep la informació de
una ordre, es contrau, és a dir, disminueix l’exterior, l’analitza, decideix què fer i envia
de grandària i estira els ossos a què està unit. ordres a la resta del cos.
Després, quan el múscul es relaxa, recupera
3. Els ulls capten que el baló es dirigeix
la grandària original i els ossos tornen a la
directament cap a la porteria. La informació
posició anterior.
viatja fins al cervell pels nervis òptics.
8. Els músculs antagonistes realitzen moviments El cervell interpreta que cal moure’s per
oposats. Per exemple, en l’articulació del colze, a agafar el baló. El cervell transmet ordres als
el bíceps i el tríceps són músculs antagonistes. músculs de les cames i dels braços a través
Quan un està contret, l’altre està relaxat, dels nervis. Els músculs de les cames i dels
i a l’inrevés. braços actuen i el porter para el baló.
9. Les fractures són el trencament d’un os. 4. Ull – vista – retina. Nas – olfacte – pituïtària.
Els esquinços tenen lloc quan els lligaments Pell – tacte – receptors del tacte a la pell.
s’inflamen a causa d’una torçada. Són Llengua – gust – papil·les gustatives.
freqüents als turmells, els genolls i els canells. Orella – oïda – caragol.
Les contractures musculars consisteixen
5. R. G. En una neurona es distingeixen tres parts:
en la contracció involuntària i mantinguda
axó, dendrites i cos cel·lular. Els nervis són
d’un múscul.
fibres llargues formades per la unió d’axons
10. Per a evitar lesions quan practiquem qualsevol de diverses neurones.
esport hem de calfar abans de l’exercici
6. Segons la part del sistema nerviós que hi
i estirar després. Per a evitar danys i dolors
intervé, els moviments es poden classificar
d’esquena cal tindre bones postures. La dieta
en dos tipus: voluntaris i involuntaris.
ha d’incloure una aportació suficient de calci per
En els moviments voluntaris participa el cervell.
a cuidar la salut dels ossos.
Els òrgans dels sentits capten un estímul
PRIMER trimestre
i envien la informació al cervell a través Els músculs reben ordres del cervell o de la
d’un nervi sensitiu. El cervell analitza la medul·la espinal mitjançant els nervis que
informació i elabora una resposta a través dels arriben fins a aquests. Quan un múscul rep
nervis motors fins als músculs. Els músculs una ordre, es contrau, és a dir, disminueix de
executen l’ordre encarregada pel cervell grandària, i estira els ossos a què està unit.
realitzant un moviment adequat. Després, quan el múscul es relaxa, recupera la
Els moviments reflexos són ràpids i involuntaris grandària original i els ossos tornen a la posició
i hi intervé la medul·la espinal, que rep la anterior.
informació de l’exterior i elabora una resposta 9. Són els músculs bíceps i tríceps. Quan estirem
molt ràpida. Un òrgan dels sentits capta un el braç, el tríceps es contrau, augmenta de
estímul que pot ser perillós i envia la informació gruix, s’acurta i estira l’os a què està unit, de
a la medul·la espinal. La medul·la rep la manera que produeix el moviment. El bíceps
informació i ordena un moviment. L’ordre arriba es relaxa. En canvi, quan dobleguem el braç
fins als músculs a través d’un nervi motor i els el tríceps es relaxa, s’estira, s’allarga i deixa
músculs realitzen el moviment. d’estirar l’os, que torna a la posició anterior.
7. Els ossos de l’esquelet s’uneixen entre si El bíceps es contrau.
mitjançant les articulacions. Algunes 10. Mantindre una postura adequada és necessari
articulacions estan formades només per ossos. per a la salut de l’esquena.
En les articulacions mòbils hi ha ossos que es Consumir aliments rics en calci i fòsfor beneficia
mantenen units mitjançant els lligaments. la salut dels ossos; els rics en glucosa són
8. L’aparell locomotor està format per la necessaris per a mantindre la salut del cervell.
musculatura esquelètica i l’esquelet. Aquest Dormir unes huit hores diàries beneficia la salut
aparell produeix el moviment mitjançant el del sistema nerviós.
treball conjunt dels músculs i dels ossos.
L’aparell locomotor realitza els moviments que
ordena el sistema nerviós gràcies a la capacitat
dels músculs per a variar de grandària.
Test
1. a; 2. b; 3. b; 4. a; 5. b; 6. c; 7. c; 8. a; 9. a; 10. a.
UNITAT
Activitats
ESTÀNDARDS
D’APRENENTATGE
Control B Control A
Coneix i explica què és una cèl·lula i les seues parts,
i assenyala les semblances i diferències entre les 1, 2, 3, 4, 5 1, 2, 3, 4, 5 1, 2, 3, 4, 5
cèl·lules animals i les cèl·lules vegetals.
B3-1.2 Identifica l’estructura dels éssers vius i descriu els
teixits, els òrgans, els sistemes, els aparells i els
6, 7 6, 7 6, 7, 8
organismes, diferenciant entre els teixits animals
i els teixits vegetals.
B3-4.2 Usa el microscopi en els seus treballs. 8, 9, 10 8, 9, 10 9, 10
Solucions
Control B 6. Òrgan – 3. Teixit – 2. Sistemes i aparells – 4.
Cèl·lula – 1.
1. • Reproducció – Les cèl·lules es divideixen
7. Sistema – aparell – organisme.
i originen altres cèl·lules filles.
• Nutrició – Les cèl·lules obtenen les 8. Nom de les lents: objectiu i ocular. L’objectiu
substàncies que necessiten per a créixer amplia la imatge de l’objecte i l’ocular amplia
i aconseguir energia. la imatge que ha format l’objectiu.
• Relació – Les cèl·lules reben la informació 9. R. M. Per fer una preparació microscòpica,
del medi que les envolta i poden reaccionar-hi. es col·loca el que volem observar sobre una
2. Els éssers pluricel·lulars són els éssers làmina de vidre transparent, el portaobjectes,
vius formats per un gran nombre de cèl·lules, i es cobreix amb una altra làmina més fina
mentre que els éssers unicel·lulars són éssers anomenada cobreobjectes. Si volem observar
vius que estan formats per una sola cèl·lula. cèl·lules animals, n’hem de prendre un
Els animals i les plantes són éssers fragment i fer-hi talls molt fins amb un tallant
pluricel·lulars, ja que estan formats per o un aparell especial, de manera que la llum
milers de milions de cèl·lules. els puga travessar.
3. Cèl·lula de la sang – cèl·lula muscular – cèl·lula 10. 1. Col·loquem la preparació a la platina.

epitelial. 2. Utilitzem els caragols d’enfocament
4. • Membrana: és una coberta que envolta i il·luminem la preparació amb la font
la cèl·lula i la separa de l’exterior. de llum.
• Citoplasma: està format per aigua i nombroses 3. Observem amb l’objectiu de menys
substàncies dissoltes. augment.
• Nucli: controla el funcionament de la cèl·lula. 4. Tornem a enfocar.
• Orgànuls: cada un realitza una funció 5. Observem amb l’objectiu de més
diferent. augment.
5. • Paret dura per fora de la membrana – Cèl·lula
vegetal. Control A
• Cloroplasts – Cèl·lula vegetal. 1. • Reproducció – Les cèl·lules es divideixen
• Forma i mida variades – Cèl·lula animal. i originen altres cèl·lules filles.
• Forma prismàtica – Cèl·lula vegetal. • Nutrició – Les cèl·lules obtenen les
substàncies que necessiten per a créixer
i aconseguir energia.
4
• Relació – Les cèl·lules reben la informació 6. Òrgan – 3. Teixit – 2. Sistemes i aparells – 4.

del medi que les envolta i poden reaccionar-hi. Cèl·lula – 1.
2. Els éssers pluricel·lulars són els éssers vius 7. Sistema – aparell – organisme.
formats per un gran nombre de cèl·lules, mentre 8. Nom de les lents: objectiu i ocular. L’objectiu
que els éssers unicel·lulars són éssers vius que amplia la imatge de l’objecte i l’ocular amplia
estan formats per una sola cèl·lula. Els animals la imatge que ha format l’objectiu.
i les plantes són éssers pluricel·lulars, ja que
estan formats per milers de milions de cèl·lules. 9. R. M. Per fer una preparació microscòpica,
col·loquem el que volem observar sobre una
3. Cèl·lula de la sang – cèl·lula muscular – cèl·lula làmina de vidre transparent, el portaobjectes,
epitelial. i ho cobrim amb una altra làmina més fina
4. • Controla el funcionament de la cèl·lula: anomenada cobreobjectes. Si volem observar
nucli. cèl·lules animals, n’hem de prendre un fragment
• Cada un realitza una funció diferent: i fer-hi talls molt fins amb un tallant o un aparell
orgànuls. especial, de manera que la llum els
• Està format per aigua i nombroses substàncies puga travessar.
dissoltes: citoplasma. 10. 1. Col·loquem la preparació a la platina.
• És una coberta que envolta la cèl·lula i la 2. Utilitzem els caragols d’enfocament
separa de l’exterior: membrana. i il·luminem la preparació amb la font de llum.
5. • Paret dura per fora de la membrana – Cèl·lula 3. Observem amb l’objectiu de menys augment.
vegetal. 4. Tornem a enfocar.
• Cloroplasts – Cèl·lula vegetal. 5. Observem amb l’objectiu de més augment.
• Forma i mida variades – Cèl·lula animal.
• Forma prismàtica – Cèl·lula vegetal.
Test
1. b; 2. a; 3. b; 4. b; 5. c; 6. a; 7. c; 8. b; 9. a; 10. b.
UNITAT
Activitats
ESTÀNDARDS
D’APRENENTATGE
Control B Control A
Observa directament i indirectament i classifica
els éssers vius en diferents tipus, segons les seues 1, 2 1, 2 1, 2
B3-2.1 característiques.
Coneix les característiques dels animals invertebrats,

7 – 6
les explica i les utilitza per a classificar-los.
Classifica animals segons la seua alimentació

B3-2.2 3 3, 7 3
i reproducció.
Coneix les característiques dels animals vertebrats,

B3-2.3 4, 6 5, 6 4, 5
les explica i les utilitza per a classificar-los.
Coneix les característiques dels diferents tipus de

5, 8 4, 8, 9 7, 8, 10
plantes, les explica i les utilitza per a classificar-les.
B3-2.4
Classifica plantes segons la seua alimentació
9, 10 10 9
i reproducció.
Solucions
Control B 4. D’esquerra a dreta: salamandra, O; bonobo, V;
àguila, O; peix, O; cavall, V.
1. La forma més habitual de classificar
5. Per a realitzar la fotosíntesi i així fabricar el seu
els éssers vius és en regnes. Els éssers
propi aliment, les plantes necessiten: aigua
vius que pertanyen a un mateix regne
i sals minerals, que prenen principalment del
tenen característiques comunes i són
sòl; diòxid de carboni, que obtenen de l’aire;
diferents dels que pertanyen a altres
i energia, que reben directament de la llum
regnes.
del sol.
2. Són pluricel·lulars – Animals – Plantes –
6. Mamífers – Coberta de pèl – La majoria tenen
Fongs – Protoctists.
potes – Per pulmons – Vivípars.
Són unicel·lulars – Fongs – Protoctists –
Bacteris. Ocells – Coberta de plomes – Dues ales i dues
potes – Per pulmons – Ovípars.
S’alimenten d’altres éssers vius – Animals –
Fongs – Protoctists – Bacteris. Rèptils – Coberta d’escates – La majoria tenen
potes – Per pulmons – Ovípars.
Fabriquen el seu propi aliment – Plantes –
Protoctists – Bacteris. Amfibis – Nua – Els adults tenen potes –
Per brànquies en nàixer; per pulmons els adults
Es desplacen – Animals – Protoctists –
– Ovípars.
Bacteris.
Peixos – Coberta d’escates – Aletes –
Viuen fixos o fixes al sòl – Plantes –
Per brànquies – Ovípars.
3. • Herbívors: s’alimenten de plantes. Vaca, 7. Esquelet intern fet de plaques –
cavall. equinoderms.
• Carnívors: s’alimenten d’animals. Gos, lleó. Cos tou protegit per una closca – mol·luscos.
• Omnívors: s’alimenten tant de plantes com Potes i esquelet extern – artròpodes.

d’animals. Porc, ós. Cos gelatinós – meduses.
5
8. Les plantes poden fabricar el seu propi aliment. La reproducció sexual dels vegetals té
Les plantes sense flors no formen fruits. lloc gràcies a les flors, que són els òrgans
reproductors de les plantes.
9. Espora – SF.
Llavor – F. 5. Mamífers – Coberta de pèl – La majoria tenen
potes – Per pulmons – Vivípars.
Fruit – F.
Ocells – Coberta de plomes – Dues ales i dues
10. 1. Els estams són la part masculina de la flor, potes – Per pulmons – Ovípars.
que s’encarreguen de produir el pol·len. Rèptils – Coberta d’escates – La majoria tenen
2. L’ovari és la part femenina de la flor, que potes – Per pulmons – Ovípars.
forma l’òvul. Amfibis – Nua – Els adults tenen potes –
3. La unió del pol·len i l’òvul origina la llavor, Brànquies i pulmons – Ovípars.
que en caure a terra origina una nova planta. Peixos – Coberta d’escates – Aletes – Per
brànquies – Ovípars.
Control A
6. • Tenen un esquelet intern fet de plaques:
1. La forma més habitual de classificar equinoderms.
els éssers vius és en regnes. Els éssers • El cos és tou i està protegit per una closca:
vius que pertanyen a un mateix regne mol·luscos.
tenen característiques comunes i són • Tenen potes i esquelet extern: artròpodes.
diferents dels que pertanyen a altres
• El cos és gelatinós: meduses.
regnes.
7. • Herbívors: s’alimenten de plantes, com els
2. Són pluricel·lulars – Animals – Plantes –
caragols o les girafes.
• Carnívors: s’alimenten d’altres animals.
Són unicel·lulars – Fongs – Protoctists –
Poden ser depredadors, quan cacen altres
Bacteris.
animals, o carronyers, quan s’alimenten
S’alimenten d’altres éssers vius – Animals – d’animals morts, com el voltor.
Fongs – Protoctists – Bacteris.
• Omnívors: s’alimenten d’animals i de plantes,
Fabriquen el seu propi aliment – Plantes – com l’ós o el porc.
Protoctists – Bacteris.
8. Les plantes amb flors es reprodueixen
Es desplacen – Animals – Protoctists –
mitjançant llavors.
Bacteris.
Viuen fixos o fixes al sòl – Plantes – 9. Els sorus són unes zones de color fosc de la
Fongs – Protoctists. part posterior de les fulles de les falgueres, on
es formen les espores. Les càpsules són unes
3. • La majoria d’animals tenen reproducció sexual, protuberàncies que es formen a l’extrem de
però alguns es poden reproduir asexualment. cada filament que ix de cada una de les tigetes
Per exemple, les estrelles de les molses, i dins seu es troben les espores.
de mar es poden reproduir asexualment
per escissió. 10. Un pi és una gimnosperma. Les flors són
senzilles i poc vistoses. Les llavors es formen
• Vivípars si la cria naix de la mare, per
en pinyes.
exemple els dofins, o ovípars si naixen
de l’ou, com l’ànec.
4. Algunes espècies vegetals són capaces de
reproduir-se asexualment a partir d’arrels, tiges
subterrànies (bulbs i tubercles) o tiges aèries
(estolons).
Test
1. b; 2. b; 3. c; 4. b; 5. a; 6. c; 7. a; 8. c; 9. a; 10. b.
UNITAT
Activitats
ESTÀNDARDS
D’APRENENTATGE
Control B Control A
Reconeix les causes de l’extinció d’espècies. – 9 –
B3-3.2 Reconeix i mostra conductes de respecte i cura
9, 10 10 10
i conservació del medi.
Defineix ecosfera i biosfera. 1, 3 1, 2 1, 2

B3-3.3 Explica els nivells dels éssers vius dins d’un
2 3 3, 4, 5
ecosistema: espècie, població i comunitat.
Identifica i descriu ecosistemes terrestres: els boscos,

les praderies de muntanya, els deserts i les estepes,
i els éssers vius que els integren. Identifica i descriu 4, 5 4, 6 7
tipus de medis físics i espècies d’éssers vius dins dels
B3-3.4 grups.
Identifica i descriu ecosistemes aquàtics: marins

i d’aigua dolça. Identifica i descriu tipus de medis físics 6, 7, 8 5, 7, 8 6, 8, 9
i espècies d’éssers vius dins dels grups.
Solucions
Control B • Els animals característics són papallones,
saltamartins i talpons. P.
1. D’esquerra a dreta: ecosistema, éssers vius, • Està formada per vegetació herbàcia i xicotets
medi físic. matolls com ara el timó. E.
2. • Espècie – Individus que es poden reproduir 6. Els ecosistemes marins es caracteritzen
entre si. per la salinitat i pel moviment continu de les
• Població – Individus d’una espècie que habiten aigües degut a l’onatge i els corrents.
en un ecosistema.
7. L’ecosistema de mar obert es troba lluny de la
• Comunitat – Conjunt de les poblacions d’un costa i les seues aigües són profundes. La llum
ecosistema. del sol només arriba fins a uns 100 metres de
3. R. M. L’ecosfera és el conjunt de tots profunditat, a partir d’ací ja no és possible trobar
els ecosistemes de la Terra. algues microscòpiques. Està habitat per peixos
4. • Els arbres que el formen són de fulla perenne de molts tipus, com tonyines, i mamífers, com
com les alzines i les sureres. M. balenes.
• En aquest bosc viuen animals com l’ós bru, 8. R. M.
el picot negre i el gall fer. A. • Pinars de pi blanc: el trencapinyes.
• Són animals característics d’aquest tipus de • Matoll: la puput.
bosc el linx ibèric i l’àguila imperial. M. 9. D’esquerra a dreta: reciclatge de fem, bombetes
• Està format per arbres de fulla caduca com de baix consum, estalvi d’aigua, prevenció
els faigs, els roures o els aurons. A. d’incendis.
5. • Les herbes que la formen són espigues, 10. Són responsabilitat de les autoritats espanyoles
trèvols i narcisos. P. els parcs, les àrees marines protegides i les
• En aquest ecosistema viuen animals com reserves.
llebres, aloses, piocs salvatges i ratolins. E.
6
Control A • Bosc mediterrani. Plantes. Arbres de fulla

perenne, com les alzines i les sureres.
1. No, és diferent. Un ecosistema es refereix Animals. El linx, el conill, l’àguila imperial
a un lloc concret i l’ecosfera reuneix tots els i la garsa blava.
ecosistemes de la Terra.
7. Els ecosistemes marins de costes rocoses es
2. • El medi físic. Està format per tots els caracteritzen perquè tenen aigües poc
components no vius de l’ecosistema, com profundes; la llum del sol hi arriba i permet a les
les roques, l’aire o l’aigua, i per un conjunt de algues fer la fotosíntesi. Aquestes aigües estan
factors que influeixen en els éssers vius, com habitades per nombrosos animals, com estrelles
la temperatura, la humitat o la quantitat de llum de mar, polps, anemones, i nombrosos peixos
que arriba a l’ecosistema. que troben recer a les roques, com meros,
• Els éssers vius. Són tots els animals, morenes o escórpores.
les plantes i els altres éssers vius, com
8. • Pinars de pi blanc: format per boscos de pi
algues, fongs i bacteris, que formen part de
a les zones de la serra.
l’ecosistema.
• Albufera: llacuna costanera pròxima a la ciutat
3. Sí. Una població està formada per tots els de València.
individus d’una espècie que habiten en un
• Praderies de posidònia: la posidònia és una
ecosistema. Per tant, aquests individus es
planta que creix al mar, prop de la costa.
poden reproduir entre si, ja que són de la
mateixa espècie. 9. R. M. La desforestació consisteix en la
desaparició dels boscos. Amb els arbres,
4. En aquests ecosistemes els éssers vius estan
desapareix també la resta de les plantes
adaptats a les dures condicions que hi ha
i els animals que en depenen.
a causa de l’escassetat d’aigua i de les
Per exemple, els conills que s’alimenten
temperatures extremes. Es donen en llocs
d’herba, els ducs que busquen recer als arbres,
de clima sec i relleu pla o ondulat. Hi predomina
els ocells i els lirons, que s’alimenten de fruits…
la vegetació herbàcia i els matolls xicotets, com
ara el timó. Hi viuen animals com llebres, 10. R. M. Un espai protegit és un lloc que està
aloses, piocs salvatges, arpelles, ratolins protegit per lleis per a evitar que siga danyat
i fardatxos. i es puga preservar.
5. El clima dels llocs on hi ha un bosc atlàntic és A Espanya tenim diversos tipus d’espais
humit, i els estius són temperats. El clima del naturals protegits, com els parcs, les reserves
bosc mediterrani és sec i amb estius càlids. i les àrees marines protegides, entre d’altres.
Un altre tipus d’espais protegits són les reserves
6. • Bosc atlàntic. Plantes. Arbres de fulla caduca,
de la biosfera.
com els faigs, els roures i els aurons. Animals.
L’ós, el llop, el picot negre i el gall fer.
Test
1. c; 2. b; 3. c; 4. b; 5. c; 6. b; 7. a; 8. c; 9. c; 10. b.
Segon trimestre
Activitats
ESTÀNDARDS
D’APRENENTATGE
Coneix i explica què és una cèl·lula
i les seues parts, i indica les semblances
2 2 2 1
i diferències entre les cèl·lules animals
i les cèl·lules vegetals.
B3-1.2
Identifica l’estructura dels éssers vius
i descriu els teixits, els òrgans, els sistemes,
3 3 3 2
els aparells i els organismes, i diferencia
entre els teixits animals i els teixits vegetals.
Observa directament i indirectament

B3-2.1 i classifica els éssers vius en diferents tipus, 5 5 5 4
segons les característiques que presenten.
Coneix les característiques dels animals

B3-2.2 invertebrats, les explica i les utilitza per 7 7 7 6
a classificar-los.
Coneix les característiques dels animals

B3-2.3 vertebrats, les explica i les utilitza per 6 6 6 5
a classificar-los.
Coneix les característiques dels diferents

B3-2.4 tipus de plantes, les explica i les utilitza per 8 8 8 7
a classificar-les.
Reconeix i mostra conductes de respecte

B3-3.2 1 – 10 –
i cura i conservació del medi.
Explica els nivells dels éssers vius dins d’un

B3-3.3 9 9 9 8, 9
ecosistema: espècie, població i comunitat.
Identifica i descriu tipus de medis físics

B3-3.4 10 10 1 10
i espècies d’éssers vius dins dels grups.
B3-4.2 Usa el microscopi en els seus treballs. 4 4 4 3
Solucions
Control B Després, es col·loca la preparació sobre
la platina del microscopi, es mira per
1. No generar excés de fem, reciclar els materials, l’ocular i s’enfoca mitjançant els caragols
estalviar aigua i energia. d’enfocament.
2. Els éssers vius unicel·lulars estan formats per
5. • Viuen fixos o fixes al sòl: plantes, fongs,
una sola cèl·lula i els éssers vius pluricel·lulars
protoctists.
estan formats per moltes cèl·lules.
• Són pluricel·lulars: animals, plantes, fongs,
3. Cèl·lula – teixit – òrgan – aparell – organisme.
protoctists.
4. En primer lloc, caldria fer una preparació
microscòpica. Per fer-la, es col·loca un • Fabriquen el seu propi aliment: plantes,
fragment fi de pell sobre un portaobjectes protoctists, bacteris.
i es cobreix amb un cobreobjectes. 6. D’esquerra a dreta: V – C – A – B – E.
Segon trimestre
7. Cos en forma de sac – E. Després, es col·loca la preparació sobre

Potes articulades – A. la platina del microscopi, es mira per l’ocular
i s’enfoca mitjançant els caragols d’enfocament.
Esquelet intern de plaques – Q.
Cos protegit per una closca – L. 5. R. M.
Fixes al fons del mar – E. • viuen fixos o fixes al sòl: fongs i plantes.
Molts estan coberts de punxes – Q. • Són pluricel·lulars: plantes i animals.
Cos gelatinós amb tentacles – M. • Fabriquen el seu propi aliment: protoctists
Cos allargat sense potes – C. i bacteris.
• S’alimenten d’altres éssers vius: animals
8. • Espora: donen lloc a altres plantes. En molses
i fongs.
i falgueres, que són plantes sense flors.
• Càpsula: emmagatzemen les espores. 6. R. M. Els mamífers són vivípars. Els amfibis
En molses, que són plantes sense flors. tenen la pell nua. Els ocells es desplacen
mitjançant ales. Els peixos respiren tota la
• Pinya: formen les llavors. En gimnospermes,
vida mitjançant brànquies. Els rèptils tenen
que són plantes amb flors però sense fruits.
el cos cobert d’escates.
• Fruit: contenen les llavors. En angiospermes,
que són plantes amb flors i fruits. 7. R. M.
• Sorus: formen les espores. En les falgueres, • Esponges: cos en forma de sac; fixes al fons
que són plantes sense flors. del mar.
9. Tots els éssers vius pertanyen a una espècie • Meduses: cos gelatinós; tentacles que usen
determinada. Els membres d’una mateixa per a caçar.
espècie es poden reproduir entre si, però no • Cucs: cos allargat; no tenen potes.
amb els d’una altra espècie. Els individus d’una • Mol·luscos: cos protegit per una closca;
espècie que habiten un ecosistema formen una cos tou.
població i el conjunt de totes aquestes
• Equinoderms: esquelet intern de plaques;
constitueix una comunitat.
molts estan coberts de punxes.
10. D’esquerra a dreta: desert, llacuna, bosc • Artròpodes: esquelet extern; potes
mediterrani i mar obert. articulades.
Control A 8. R. M.
• Espora: donen lloc a altres plantes. En molses
1. Els ecosistemes marins es caracteritzen i falgueres, que són plantes sense flors.
perquè tenen sals dissoltes, molt d’onatge
• Càpsula: emmagatzemen les espores. En
i estan en espais oberts; els ecosistemes
molses, que són plantes sense flors.
d’aigua dolça a penes tenen sals dissoltes
i estan en valls formant rius i llacunes. • Pinya: contenen les llavors. En gimnospermes,
que són plantes amb flors però sense fruits.
2. R. M.
• Fruit: contenen les llavors. En angiospermes,
• Nutrició: les cèl·lules obtenen les substàncies
que són plantes amb flors i fruits.
que necessiten per a créixer i aconseguir
energia. • Sorus: formen les espores. En les falgueres,
que són plantes sense flors.
• Relació: les cèl·lules reben la informació
del medi que les envolta i poden reaccionar 9. Espècie – població – comunitat.
davant aquesta. Els membres d’una mateixa espècie es
• Reproducció: les cèl·lules es divideixen poden reproduir entre si, però no amb els
i originen cèl·lules filles. d’una altra espècie. Els individus d’una espècie
que habiten un ecosistema formen una població
i el conjunt de totes aquestes constitueix una
4. En primer lloc, caldria fer una preparació comunitat.
microscòpica. Per fer-la, es col·loca un
10. Praderia de posidònia, Albufera de València,
fragment fi de pell sobre un portaobjectes
Pinar de pi blanc.
i es cobreix amb un cobreobjectes.
Segon trimestre
Control E • Meduses: cos gelatinós; tentacles que usen

per a caçar.
1. Els ecosistemes marins tenen gran quantitat de
• Cucs: cos allargat; no tenen potes.
sals dissoltes i es caracteritzen pel moviment
• Mol·luscos: cos protegit per una closca;
degut a l’onatge. Els ecosistemes d’aigua dolça
cos tou.
a penes tenen sals dissoltes i estan formats pels
rius i les llacunes. • Equinoderms: esquelet intern de plaques;
molts estan coberts de punxes.
2. R. M.
• Artròpodes: esquelet extern; potes articulades.
• Nutrició: les cèl·lules obtenen les substàncies
que necessiten per a créixer i aconseguir 8. R. M.
energia. • Plantes sense flors: es reprodueixen
• Relació: les cèl·lules reben la informació del mitjançant espores.
medi que les envolta i poden reaccionar-hi. – Molses: les espores estan dins d’una
• Reproducció: les cèl·lules es divideixen protuberància anomenada càpsula, que es
i originen cèl·lules filles. forma a l’extrem d’un filament que ix de la
tigeta.
– Falgueres: les espores es formen a la part
4. En primer lloc, caldria fer una preparació posterior de les fulles, en unes zones de
microscòpica. Per fer-la, es col·loca un fragment color fosc, els sorus.
fi de pell sobre un portaobjectes i es cobreix
• Plantes amb flors: es reprodueixen mitjançant
amb un cobreobjectes. Després, es col·loca
llavors.
la preparació sobre la platina del microscopi,
– Gimnospermes: tenen flors senzilles i poc
es mira per l’ocular i s’enfoca mitjançant els
vistoses. No produeixen fruits, sinó que les
caragols d’enfocament.
llavors es formen en pinyes.
5. R. M.
– Angiospermes: tenen flors i produeixen fruits
• Animals i fongs: s’alimenten d’altres éssers que contenen les llavors.
vius.
9. Tots els individus d’una espècie que habiten
• Fongs i plantes: viuen fixos al sòl.
en un ecosistema formen una població.
• Protoctists i bacteris: en ambdós regnes
En un ecosistema hi ha moltes poblacions
hi ha espècies que poden fabricar el seu propi
diferents. El conjunt de totes aquestes
aliment.
constitueix una comunitat.
6. R. M. Els éssers vius més abundants d’un ecosistema
• Els mamífers són vivípars. solen ser els animals i les plantes. Els animals
• Els amfibis tenen la pell nua. formen la fauna de l’ecosistema, i les plantes,
• Els ocells es desplacen mitjançant ales. la flora.
• Els peixos respiren tota la vida mitjançant 10. • R. M. Estalviar aigua i energia, no fer focs
brànquies. en zones on no està permés, reutilitzar
• Els rèptils tenen el cos cobert d’escates. plàstics, separar el fem per reciclar-lo.
• Els espais protegits són zones que tenen
7. R. M.
una característica particular per la qual han
• Esponges: cos en forma de sac; fixes al fons
de ser salvaguardats. Hi ha parcs nacionals,
del mar.
parcs naturals, reserves… El govern nacional
és qui s’encarrega d’establir-los.
Test
1. a; 2. a; 3. a; 4. b; 5. c; 6. b; 7. b; 8. b; 9. a; 10. b.
UNITAT
Activitats
ESTÀNDARDS
D’APRENENTATGE
Control B Control A
Explica les propietats de la matèria: de generals
1, 2 1 1
i de característiques.
Descriu propietats de sòlids (resistència, fragilitat,

B4-1.1 flexibilitat, elasticitat i duresa), líquids (viscositat
i volatilitat) i gasos (gas expandit i gas comprimit). 9, 10 7, 8, 9, 10 6, 7, 9, 10
Identifica i descriu materials i elements a partir
d’aquestes propietats.
Explica què és la massa d’un cos i identifica,

3, 4 2, 3 2
explica i aplica maneres de mesurar-la.
B4-2.1
Explica què és el volum d’un cos i identifica,
5, 6, 8 4 3, 8
explica i aplica maneres de mesurar-lo.
Explica què és la densitat d’un cos i com podem

B4-2.2 – 5 4
calcular-la. Aplica la fórmula adequadament.
Explica què és la flotabilitat en un medi. Identifica

B4-2.3 i exposa exemples de cossos i elements que suren 7 6 5
en medis líquids o gasosos i explica per què.
Solucions
Control B 8. L’aire té forma variable i volum variable
perquè és un gas. L’aigua del mar té forma
1. • Generals: massa, volum i densitat. variable i volum fix perquè és un líquid. Una
• Característiques: color, sabor i duresa. roca té forma fixa i volum fix perquè és un
sòlid.
2. • És la quantitat de matèria que té – Massa
d’un cos. 9. La capacitat de suportar una força sense
• Es calcula dividint la quantitat de matèria trencar-se es coneix com a resistència.
que té entre l’espai que ocupa – Densitat La capacitat de trencar-se sense arribar a
d’un cos. deformar-se és la fragilitat. La capacitat de
doblegar-se sense trencar-se s’anomena
• És l’espai que ocupa – Volum d’un cos.
flexibilitat. La capacitat d’oposar-se a ser
3. a) balança; bàscula. ratllat és la duresa. La capacitat de recuperar
b) Massa; grams. la forma original després de ser deformat
s’anomena elasticitat.
4. Les dues tenen la mateixa massa.
10. Viscositat: és la resistència que té un líquid
5. Prenem una proveta amb un volum de líquid a fluir. La mel cau de l’instrument de fusta
conegut, per exemple, 120 mL. Col·loquem lentament, a poc a poc.
el caragol dins de la proveta i veiem quant
ha augmentat el volum. Si el líquid arriba
a 130, el volum del caragol serà 10 mL, és Control A
a dir, 10 cm3.
1. Les propietats comunes s’anomenen
6. a) 1 litre. b) 1 quilogram. c) 1 g/cm3.
generals, i les que els diferencien,
7. S’afonarà, perquè la pedra té una densitat característiques. La massa, el volum
major que la de l’aigua. i la densitat són propietats generals.
7
2. a) És una balança i mesura la massa. reflecteix la dificultat que té per a ser ratllat.
b) La massa és 1.000 g o 1 kg. Els materials per a construcció han de ser
resistents.
3. Tenen la mateixa massa, perquè 1.000 cm3
d’aigua tenen una massa de 1.000 g. 8. R. M. En entrar en la roda l’aire, que és un gas,
s’expandeix fins que adquireix la forma i el
4. R. G. Ha de reflectir l’experiment que s’explica
volum de la roda. En punxar-se, l’aire de la roda
en el quadre de la pàgina 97 del llibre.
es mescla amb el de l’exterior.
5. De dalt a baix:
9. R. M. El paper és un material plàstic, per això
0,24 g/mL – 0,8 g/cm3 – 0,9 g/cm3 – 1 g/mL.
després de deixar de fer la força inicial manté
6. R. M. S’afonarien, perquè la seua massa seria la forma que se li ha donat. La goma, en canvi,
enorme i la densitat del vaixell complet seria és un material elàstic, per això recupera la
major que la de l’aigua. forma inicial quan deixa d’actuar la força que
7. R. M. Un sòlid és resistent quan suporta molta l’ha deformada.
força sense trencar-se, mentre que la duresa 10. La mel és un líquid viscós, per tant ofereix
resistència a fluir.
Test
1. a; 2. a; 3. a; 4. a; 5. b; 6. a; 7. a; 8. b; 9. c; 10. a.
UNITAT
Activitats
ESTÀNDARDS
D’APRENENTATGE
Control B Control A
Explica l’energia i les seues propietats fonamentals:

transformació, transferència, emmagatzemament 1, 2 1, 2 1, 3
i transport.
B4-4.2
Descriu propietats principals de les diferents formes
d’energia: mecànica, lluminosa, elèctrica, tèrmica, 3 3 2
química i nuclear.
Explica què són les fonts d’energia; identifica i descriu

característiques de les fonts d’energia renovables
B4-4.3 i no renovables, l’origen i les formes de producció; 4, 5 4, 5 4, 5
n’explica les característiques més importants
i les formes de producció i les classifica.
Explica els usos generals de l’energia. Interpreta

gràfics del consum energètic als països i a les cases.
Valora i descriu les formes en què l’ús d’energia facilita 6, 7, 8 6, 7, 8 6, 7, 8
i millora la vida de les persones. Valora la desigualtat
de les persones en l’accés als recursos energètics.
B4-4.4 Explica alguns riscos relacionats amb el consum

d’energia: esgotament de recursos, pluja àcida,
9 9 9
residus radioactius i calfament global; identifica
i descriu conseqüències d’aquests fenòmens.
Identifica, assumeix i descriu formes d’estalvi

d’energia: reducció, reutilització i reciclatge de 10 10 10
residus.
Solucions
Control B • L’energia lluminosa permet a una planta
realitzar la fotosíntesi.
1. R. M. L’energia és la causant que tinguen lloc
3. Quan disminueix la temperatura d’un cos,
canvis en la matèria; per exemple, l’energia
la seua energia calorífica també disminueix.
tèrmica fa que l’aigua augmente de temperatura
i s’evapore. 4. L’urani i el plutoni tenen origen mineral
i presenten energia nuclear.
2. • L’energia tèrmica augmenta la temperatura
5. • En el motor del camió, l’energia química
d’un cos.
de la gasolina es transforma en energia
• L’energia elèctrica fa funcionar mecànica.
un electrodomèstic. • L’energia mecànica del motor es transmet
• L’energia mecànica desplaça una roca costera a les rodes.
avall. • La gasolina continguda a la cisterna acumula
• L’energia nuclear produeix radioactivitat. energia química.
• L’energia química permet que les persones 6. Vent – Energia eòlica.
realitzen les activitats diàries. Aigua – Energia hidràulica.
8
Biomassa – Energia química. F. En un cotxe, l’energia química es transforma

Calor interna de la Terra – Energia geotèrmica. en energia elèctrica mecànica.
Sol – Energia solar. V. L’energia es transporta al llarg del cable.
7. El carbó i el gas natural s’utilitzen a les 3. L’energia es manifesta de diverses formes:
centrals tèrmiques per a produir electricitat. energia lluminosa, calorífica o tèrmica,
Del petroli s’obtenen diferents productes, com mecànica, elèctrica i química.
la gasolina i el gasoil, que s’utilitzen com a 4. R. M.
combustibles en el transport, per a la calefacció • Fonts d’energia renovables: la llum del sol, el
i a les centrals tèrmiques per a obtindre energia vent, la biomassa i la calor interna de la Terra.
elèctrica. • Fonts d’energia no renovables: carbó, gas
8. 1. Transport. natural, petroli i plutoni.
2. Indústria. 5. L’urani i el plutoni tenen origen mineral
3. Cases. i presenten energia nuclear. S’utilitzen a les
4. Serveis. centrals nuclears.
5. Agricultura. 6. El carbó i el gas natural s’utilitzen a les
9. És falsa: A causa de l’augment del diòxid de centrals tèrmiques per a produir electricitat
carboni l’efecte d’hivernacle ha disminuït. i es fan servir per a la calefacció a les cases.
Del petroli s’obtenen diferents productes,
Correctament seria: A causa de l’augment
com la gasolina i el gasoil, que s’utilitzen
del diòxid de carboni l’efecte d’hivernacle ha
com a combustibles en el transport, per
augmentat.
a la calefacció i a les centrals tèrmiques
10. Podem apagar els llums i els aparells elèctrics per a obtindre energia elèctrica.
que no estiguem usant, utilitzar el transport
7. El gas natural i les energies renovables.
públic sempre que es puga i usar amb
moderació l’aigua calenta. 8. • El frigorífic.
• Sí.
Control A • De l’energia elèctrica.
1. R. M. 9. Són falses:
• L’energia és la causant que tinguen lloc canvis • A causa de l’augment del diòxid de carboni
en la matèria. l’efecte d’hivernacle ha disminuït augmentat.
• Necessitem energia per a poder realitzar les • Els residus radioactius no sí que afecten
activitats de la vida diària: moure’ns, caminar, el medi ambient.
estudiar, jugar… • L’ús de l’energia eòlica elèctrica causa
2. V. En la bateria del telèfon, l’energia elèctrica es el calfament global i la pluja àcida.
transforma en química. 10. L’eficiència energètica. Un aparell amb categoria
F. L’energia s’acumula en el es transporta pel D consumeix molta energia.
cable que està connectat a la xarxa.
Test
1. b; 2. a; 3. c; 4. a; 5. b; 6. a; 7. b; 8. b; 9. c; 10. c.
UNITAT
Activitats
ESTÀNDARDS
D’APRENENTATGE
Control B Control A
Identifica i descriu parts de màquines simples
i complexes (estructura, carcassa, circuits, sensors 1, 2, 3 1, 2 1, 2, 3
i indicadors i pantalles).
B5-1.2 Identifica i descriu tipus de màquines simples

4, 5 3 4, 5
i operadors mecànics.
Identifica i descriu les parts d’una estructura

8, 9, 10 7, 8, 9, 10 8, 9, 10
i les seues característiques principals.
Explica millores que han aportat les màquines

i el desenvolupament tecnològic per a facilitar la vida
B5-1.3 6, 7 4, 5, 6 6, 7
de les persones: en l’àmbit de la llar, l’alimentació,
l’oci i les comunicacions.
Solucions
Control B 4. R. M. Són peces mòbils que transmeten
la força o el moviment entre les peces d’una
1. a) R. M. És un objecte que usem per a estalviar màquina. Entre dues rodes d’una bicicleta
esforç i temps en les nostres activitats. l’operador seria la cadena.
b) Palanca de primer gènere, el punt de 5. R. M. Un mecanisme està format per la unió
suport està entre la resistència i la potència; de diversos operadors mecànics.
palanca de segon gènere, el punt de suport
va seguit de la resistència i de la potència; 6. R. M. Casa: la llavadora, perquè permet
palanca de tercer gènere, el punt estalviar temps i esforç en la neteja de la
de suport va seguit de la potència roba.
i de la resistència. Alimentació: frigorífic, perquè permet conservar
els aliments més temps.
2. Motor, circuit elèctric, carcassa, operadors
Oci: màquines esportives, perquè ofereixen
mecànics, sensor, indicador i pantalla
la possibilitat de realitzar activitats físiques
i estructura.
en gimnasos.
3. R. M. Comunicació: Internet, perquè permet,
• Motor: és un component de la màquina que a través d’aplicacions com ara el correu
produeix moviment. electrònic i les xarxes socials, posar en contacte
• Circuit elèctric: condueix l’electricitat persones d’arreu del món d’una manera ràpida
al motor. i senzilla.
• Estructura: és una part sobre la qual descansen 7. R. M. Natural: els nius de les cigonyes en torres
els altres components de la màquina. i antenes. Artificial: qualsevol construcció, com
• Operador mecànic: transmet la força d’unes ara edificis, ponts, monuments, etc.
parts a altres de la màquina. 8. R. M. Fonaments, columnes i pilars, bigues,
• Carcassa: serveix de protecció i perquè altres arcs i tirants.
elements s’hi unisquen.
9. Els fonaments.
• Indicador i pantalla: informen del funcionament
de la màquina. 10. És una estructura triangulada, perquè està
formada a partir de la unió de molts triangles
• Sensor: permet a una màquina rebre
entre si.
informació de l’interior o de l’exterior.
9
Control A 3. Rodes, eixos, corretges o cadenes, palanques,

molles i ressorts, manovelles i cremalleres.
1. • Manuals: les màquines que funcionen amb Les corretges o cadenes són els operadors que
força humana; per exemple, la bicicleta. transmeten el moviment d’una roda a l’altra.
• Elèctriques: les que necessiten per a 4. R. M. És el conjunt de coneixements relacionats
funcionar l’ús d’energia elèctrica; per exemple, amb la invenció i l’ús de màquines. Ha permés
l’ordinador. estalviar temps i esforç en totes les activitats
• Hidràuliques i tèrmiques: les que utilitzen humanes.
algun líquid per a funcionar; per exemple,
5. R. M.
el motor d’un automòbil que necessita
gasolina. • El termòstat: regula la temperatura de les cases,
fet que permet un estalvi d’energia quan s’usa
2. A. Carcassa: serveix de protecció i perquè aire condicionat o calefacció.
altres elements s’hi unisquen.
• Els reguladors d’aigua: estan presents
B. Antena. en elements com la cisterna.
C. Indicador: informa del funcionament
6. L’envasament al buit, la congelació,
de la màquina.
l’esterilització o l’eliminació de l’aigua
D. Motor: component de la màquina que (deshidratació).
produeix moviment.
7. R. G.
E. O
peradors mecànics: transmeten la força
d’unes parts a altres de la màquina. 8. En funció de la resposta de l’activitat 7.
F. Circuit elèctric: condueix l’electricitat 9. Massives, amb volta, triangulades, entramades
al motor. i penjants.
G. E
structura: part sobre la qual descansen 10. Es classifiquen així pels elements que les
els altres components de la màquina. componen o per la forma.
Test
1. c; 2. a; 3. c; 4. c; 5. c; 6. b; 7. a; 8. b; 9. c; 10. b.
TERCER trimestre
Activitats
ESTÀNDARDS
D’APRENENTATGE
Explica les propietats de la matèria:
1 – – –
de generals i de característiques.
Descriu propietats de sòlids (resistència,

B4-1.1 fragilitat, flexibilitat, elasticitat i duresa),
líquids (viscositat i volatilitat) i gasos (gas
3, 4 2, 3, 4 2, 3, 4 3, 4
expandit i gas comprimit). Identifica i descriu
materials i elements a partir d’aquestes
propietats.
Explica què és la massa d’un cos i identifica,

B4-2.1 – – – 1
explica i aplica maneres de mesurar-la.
Explica què és la densitat d’un cos i com

B4-2.2 podem calcular-la. Aplica la fórmula 2 – 1 2
adequadament.
Explica què és la flotabilitat en un medi.

Identifica i exposa exemples de cossos
B4-2.3 – 1 – –
i elements que suren en medis líquids
o gasosos i explica per què.
Descriu propietats principals de les diferents

B4-4.2 formes d’energia: mecànica, lluminosa, 5 5 5 5
elèctrica, tèrmica, química i nuclear.
Explica què són les fonts d’energia;

identifica i descriu característiques de les
fonts d’energia renovables i no renovables,
B4-4.3 6 6 6 6
l’origen i les formes de producció; n’explica
les característiques principals i formes de
producció i les classifica.
Explica els usos generals de l’energia.

Interpreta gràfics del consum energètic
als països i a les cases. Valora i descriu
les maneres en què l’ús d’energia facilita 7 7 7 7
i millora la vida de les persones. Valora
la desigualtat de les persones en l’accés
als recursos energètics.
B4-4.4 Explica alguns riscos relacionats amb el

consum d’energia: esgotament de recursos,
pluja àcida, residus radioactius i calfament – – 8 8
global; identifica i descriu conseqüències
d’aquests fenòmens.
Identifica, assumeix i descriu formes

d’estalvi d’energia: reducció, reutilització 8 8 – –
i reciclatge de residus.
Identifica i descriu parts de màquines

simples i complexes (estructura, carcassa, 9 9 9 10
B5-1.2 circuits, sensors i indicadors i pantalles).

10 – – 9
Valora els avanços tecnològics per al

B5-4.2 – 10 10 –
desenvolupament humà i econòmic.
TERCER trimestre
Solucions
Control B Control A
1. Massa d’un cos: quantitat de matèria que té – 1. • R. M. La massa s’ha mesurat utilitzant una
kg o g – balances i bàscules. bàscula o una balança, posant-hi la bola
Volum d’un cos: espai que ocupa – damunt. El volum, mitjançant una proveta
m³ o L – recipients graduats, com provetes. graduada. Amb un volum de líquid conegut,
s’introdueix la bola i es calcula la diferència
2. • En g/cm³. Dividint la massa entre el volum.
entre el volum final i l’inicial.
• Surarà, perquè la seua densitat és menor
• 150 g/100 cm³ = 1,5 g/cm³. S’afonarà.
que la de l’aigua.
2. • Que es pot doblegar sense que es trenque.
3. Mel – quètxup – aigua.
Exemples: paper, tela.
4. Un cos flexible es pot doblegar sense que es • Que s’evapora amb facilitat. Exemple:
trenque i un cos elàstic recupera la forma inicial gasolina.
després que es deixe d’aplicar la força que el • Que disminueix de volum. Exemple: el gas
deforma. en una botella de busseig.
5. • Energia lluminosa – L’energia que té la llum. 3. Un cos flexible es pot doblegar sense que es
• Energia mecànica – L’energia que tenen els trenque, per exemple el paper o la tela, i un cos
cossos pel seu moviment. elàstic recupera la forma inicial després que es
• Energia química – L’energia que tenen deixe d’aplicar la força que el deforma, com en
algunes substàncies, com els combustibles el cas de la plastilina.
i els aliments. 4. • La viscositat és la resistència que té un
• Energia nuclear – L’energia que contenen líquid a fluir. Per exemple, la viscositat
alguns minerals, com l’urani. de l’oli és major que la de l’aigua.
6. • Fonts d’energia renovables: aigua, sol, vent, • La volatilitat és la facilitat per a evaporar-
calor interna, biomassa. se. Per exemple, la gasolina és un líquid
• Fonts d’energia no renovables: gas natural, molt volàtil, per això en percebem l’olor molt
petroli, carbó, urani. fàcilment.
7. • En calefacció, en electrodomèstics i en aigua 5. Transformació d’energia mecànica en energia
calenta. calorífica o tèrmica.
• Energia elèctrica. 6. R. M.
8. R. M. Problemes: esgotament de recursos, • L’energia eòlica: s’utilitza per a moure
pluja àcida, residus radioactius i calfament aerogeneradors i produir així energia elèctrica.
global. • L’energia geotèrmica: s’aprofita per a calfar
Mesures d’estalvi: apagar els llums quan no aigua o per a calefacció i es pot transformar
els estiguem utilitzant i usar el transport en energia elèctrica.
públic sempre que puguem. 7. Transport – indústria – serveis – cases –
agricultura.
9. • Els sensors permeten a una màquina rebre
Mesures d’estalvi: usar el transport públic
informació de l’interior o l’exterior.
en comptes dels cotxes particulars.
• Els operadors mecànics transmeten la força
d’unes parts a altres de la màquina. 8. R. M. No són renovables i s’esgotaran.
Produeixen pluja àcida i augmenten l’efecte
• La carcassa protegeix la màquina i manté
d’hivernacle.
els elements junts.
9. R. G.
10. R. G. De dalt a baix i d’esquerra a dreta:
1 – 2 – 3 – 4. 10. • A les cases: electrodomèstics, termòstat
i reguladors d’aigua.
• En les comunicacions: telefonia mòbil, televisió
i Internet.
TERCER trimestre
Control E • Es transfereix. Exemple model: part de

l’energia mecànica, en colpejar una pilota
1. A. 25 g: 125 cm³ = 0,2 g/cm³. A és menys amb una raqueta.
dens que l’aigua, per això sura. Per tant,
• S’emmagatzema. Exemple model: energia
és la bola.
química, en la bateria d’un telèfon mòbil.
B. 210 g : 75 cm³ = 2,8 g/cm³. B és més
• Es transporta. Exemple model: energia
dens que l’aigua: és l’objecte que s’afona,
elèctrica, a través de cables.
la clau.
6. R. M. Sol: plaques solars. Vent: mitjançant
2. • Els globus plens d’aigua i arena simplement
aerogeneradors. Aigua: a les centrals
es punxarien, però el globus unflat amb aire
hidroelèctriques. Calor interna de la Terra:
esclataria.
mitjançant plantes geotèrmiques.
• L’arena i l’aigua es comporten de forma
7. Transport – indústria – serveis – cases –
semblant, però l’aire, com que és un gas,
agricultura. Utilitzar el transport públic.
tendeix a ocupar el major volum possible.
8. R. M. Gràcies a l’efecte d’hivernacle, part de
3. Un cos flexible es pot doblegar sense que
l’energia que desprén la Terra queda retinguda
es trenque, per exemple el paper o la tela,
pels gasos com el diòxid de carboni. Quan el
i un cos elàstic recupera la forma inicial després
diòxid de carboni augmenta, s’incrementa
que es deixe d’aplicar la força que el deforma,
l’efecte d’hivernacle i s’eleva la temperatura
com en el cas de la plastilina.
del planeta, fet que es coneix com a calfament
4. • La viscositat és la resistència que té un líquid global.
a fluir. Per exemple, la viscositat de
9. Les estructures entramades estan formades per
l’oli és major que la de l’aigua.
un conjunt d’elements, com columnes o bigues,
• La volatilitat és la facilitat per a evaporar-se.
i les massives estan fetes amb molta quantitat
Per exemple, la gasolina és un líquid molt
d’un mateix material.
volàtil, per això en percebem l’olor molt
fàcilment. 10. • A les cases: electrodomèstics, termòstat
i reguladors d’aigua.
5. • Es transforma. Exemple model: energia
• En les comunicacions: telefonia mòbil, televisió
química en energia mecànica, en una pila.
i Internet.
Test
1. b; 2. c; 3. a; 4. b; 5. a; 6. b; 7. b; 8. b; 9. a; 10. b.
AVALUACIÓ FINAL
Activitats
ESTÀNDARDS
D’APRENENTATGE
Control B Control A
Descriu característiques i funcions dels òrgans dels
sentits: els ulls i el sentit de la vista, les orelles i
– – 2
l’audició, la pell i el tacte, la llengua i el sentit del gust
B2-1.1 i el nas i el sentit de l’olfacte.
Identifica i descriu òrgans implicats en la funció

– – 5
de relació.
Descriu el sistema nerviós central (l’encèfal i la

medul·la espinal) i perifèric (nervis sensitius i motors).
Explica el seus components i funcions principals
2, 3 2, 3 3, 4
i els processos que hi tenen lloc. Descriu el teixit
B2-2.1 nerviós i les característiques i els components de les
cèl·lules neuronals.
Identifica i defineix moviments voluntaris i moviments

reflexos i explica els passos en què tenen lloc els – – 6
processos i els mecanismes que hi intervenen.
Comprén, identifica i defineix diferents nivells

d’organització del cos: teixits, òrgans, aparells
B2-2.2 1 1 1
i sistemes. En descriu les funcions principals i les
interrelacions.

B2-3.2 4 4 7
Observa directament i indirectament i classifica

B3-2.1 5 5 10
els éssers vius segons les seues característiques.
Coneix les característiques dels diferents tipus de

B3-2.4 – – 8, 11
plantes, les explica i les utilitza per a classificar-les.
Reconeix i mostra conductes de respecte i cura

B3-3.2 7 7 14
i conservació del medi.
Identifica i descriu tipus de medis físics i espècies

B3-3.4 6 6 12, 13
d’éssers vius dins dels grups d’un ecosistema.
B3-4.2 Usa el microscopi en els seus treballs. – – 9
Descriu propietats de sòlids (resistència, fragilitat,

flexibilitat, elasticitat i duresa), líquids (viscositat
B4-1.1 i volatilitat) i gasos (gas expandit i gas comprimit). – – 16
Identifica i descriu materials i elements a partir
d’aquestes propietats.
Explica què és la flotabilitat en un medi. Identifica

B4-2.3 i exposa exemples de cossos i elements que suren 9 9 15
en medis líquids o gasosos i explica per què.
Descriu propietats principals de les diferents formes

B4-4.2 d’energia: mecànica, lluminosa, elèctrica, tèrmica, 8 8 17
química i nuclear.
Explica què són les fonts d’energia; identifica i descriu

característiques de les fonts d’energia renovables
B4-4.3 i no renovables, l’origen i les formes de producció; – – 18
n’explica les característiques principals i les formes
de producció i les classifica.
AVALUACIÓ FINAL
Activitats
ESTÀNDARDS
D’APRENENTATGE
Control B Control A
Identifica i descriu parts de màquines simples i
complexes (estructura, carcassa, circuits, sensors 10 10 19
B5-1.2 i indicadors i pantalles).

– – 20
Solucions
Control B diversos animals que mengen conills:
entre aquests hi ha una relació de
1. Tots els éssers vius realitzen les funcions vitals competència.
i estan formats per cèl·lules. Les persones
7. L’extinció dels éssers vius és la desaparició
som éssers pluricel·lulars i al nostre cos es
dels éssers vius del planeta. Respectar la
distingeixen diversos nivells d’organització,
naturalesa.
que són: cèl·lula, teixit, òrgan, aparell, sistema
i organisme. 8. Energia mecànica o hidràulica i elèctrica. Font
2. Receptors dels òrgans dels sentits; nervis d’energia renovable. La propietat de l’energia
sensitius del sistema nerviós perifèric; sistema que s’hi observa és que l’energia es transforma,
nerviós central; medul·la espinal; encèfal; passa d’energia mecànica de l’aigua a energia
nervis motors del sistema nerviós perifèric; elèctrica.
aparell locomotor. 9. 1 g/cm3. Els cossos que suren en l’aigua són
3. • Nervis sensitius: transmeten informació des menys densos que aquesta.
dels òrgans fins a l’encèfal i la medul·la 10. És una màquina que té un operador
espinal. mecànic: la cadena, que transmet el moviment
• Nervis motors: porten les ordres de l’encèfal d’una roda a l’altra. El seu ús permet estalviar
i de la medul·la espinal fins a uns altres temps i energia, perquè no usa combustibles
òrgans. fòssils com el cotxe i és menys contaminant.
4. Són lesions de l’aparell locomotor que
consisteixen en la contracció involuntària Control A
d’un múscul. S’eviten realitzant calfaments
1. Tots els éssers vius realitzen les funcions
i estiraments en fer esport i mantenint sempre
vitals i estan formats per cèl·lules.
postures adequades.
Les persones som éssers pluricel·lulars
5. • Tots són pluricel·lulars: A, P. i al nostre cos es distingeixen diversos nivells
• Algunes es reprodueixen mitjançant llavors, d’organització, que són: cèl·lula, teixit,
i altres, mitjançant espores: P. òrgan, aparell, sistema i organisme.
• No es desplacen: P, F, T. 2. Receptors dels òrgans dels sentits; nervis
• Alguns fabriquen el seu propi aliment: T, B. sensitius del sistema nerviós perifèric; sistema
• Es classifiquen en vertebrats i invertebrats: A. nerviós central; medul·la espinal; encèfal;
nervis motors del sistema nerviós perifèric;
6. És un ecosistema de tipus terrestre. En aquest,
aparell locomotor.
el medi físic es caracteritza per un clima sec
i estius càlids. La flora està formada per arbres 3. • Nervis sensitius: transmeten informació
de fulla perenne. Entre la fauna destaquen des dels òrgans fins a l’encèfal i la medul·la
consumidors primaris com el conill; hi ha espinal.
AVALUACIÓ FINAL
• Nervis motors: porten les ordres de l’encèfal Herba (productor) – conill (consumidor
i de la medul·la espinal a altres òrgans. primari) – linx (consumidor secundari) – àguila
4. Són contraccions involuntàries i mantingudes (consumidor secundari).
d’un múscul després d’un esforç excessiu o una 7. La contaminació és l’alteració nociva de les
postura inadequada. Es poden evitar calfant propietats o de les condicions naturals d’un
abans de començar els exercicis i estirant en medi.
finalitzar-los. R. M. Evitar agafar el cotxe i usar el transport
5. • Tots són pluricel·lulars: animals, plantes. públic.
• Algunes es reprodueixen mitjançant llavors, 8. Energia mecànica o hidràulica i elèctrica. Font
i altres, mitjançant espores: plantes. d’energia renovable. La propietat de l’energia
• No es desplacen: plantes, fongs, protoctists. que s’hi observa és que l’energia es transforma,
passa d’energia mecànica de l’aigua a energia
• Alguns fabriquen el seu propi aliment:
elèctrica.
protoctists, bacteris.
• Es classifiquen en vertebrats i invertebrats: 9. L’oli sura en l’aigua perquè és menys dens que
animals. aquesta. Flotabilitat.
6. El bosc mediterrani ocupa llocs amb clima sec 10. La bicicleta és una màquina que té un
i estius càlids. Està format per arbres de fulla operador mecànic: la cadena, que transmet
perenne com les alzines i les sureres. Està el moviment d’una roda a l’altra. El seu ús
habitat per animals com el linx, el conill, l’àguila permet estalviar temps i energia, perquè
imperial i la garsa blava. no usa combustibles fòssils com el cotxe.
Test
1. c; 2. b; 3. c; 4. c; 5. a; 6. a; 7. b; 8. b; 9. a; 10. a;
11. b; 12. b; 13. a; 14. b; 15. b; 16. c; 17. b; 18. a;
19. b; 20. a.
Registre de qualificacions
Avaluació
Alumnes Unitat 1 Unitat 2 Unitat 3 Unitat 4 Unitat 5
1r trimestre
PROVES D’AVALUACIÓ CONTÍNUA
Avaluació Avaluació
Unitat 6 Unitat 7 Unitat 8 Unitat 9 Avaluació final
2n trimestre 3r trimestre
NOTES
NOTES
NOTES
NOTES
Direcció d’art: José Crespo.
Projecte gràfic: Estudi Pep Carrió.
Fotografia de portada: Leila Méndez.
Cap de projecte: Rosa Marín.
Coordinació d’il·lustració: Carlos Aguilera.
Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda.
Desenvolupament gràfic: Raúl de Andrés, Rosa Barriga, Olga de Dios, Jorge Gómez i Julia Ortega.
Direcció tècnica: Jorge Mira Fernández.

Subdirecció tècnica: José Luis Verdasco Romero.
Coordinació tècnica: Jesús Muela i Virtudes Llobet.
Confecció i muntatge: Marisa Valbuena.
Correcció: Clàudia de Val i Josep Lluís Navarro.
Documentació i selecció fotogràfica: Marilé Rodrigálvarez.
Fotografia: ARXIU SANTILLANA
© 2015 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

C/ València, 44
46210 Picanya, València
Printed in Spain
Aquesta obra està protegida per les lleis de drets d’autor i la seua propietat intel·
lectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legítims de l’obra només
estan autoritzats a fer-ne fotocòpies per a usar-les com a material d’aula. Queda
prohibida qualsevol altra utilització tret dels usos permesos, especialment aque-
CP: 670658 lla que tinga finalitats comercials.

Avaluació de Continguts. CCNN 5. Saber Fer. Santillana PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Avaluació de Continguts. CCNN 5. Saber Fer. Santillana PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

BIBLIOTECA DEL PROFESSORat PrimÀria

El quadern Avaluació de continguts, Ciències de la

DIRECCIÓ DEL PROJECTE

Un sistema d’avaluació complet

Recursos per a l’avaluació de continguts

Proves de control unitat 1

Proves de control unitat 2

Proves de control unitat 3

Avaluació del primer trimestre

Proves de control unitat 4

Proves de control unitat 5

Proves de control unitat 6

Avaluació del segon trimestre

Proves de control unitat 7

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S.A./ Santillana Educación, S. L.

Avaluació del tercer trimestre Unitat 2................................................... 98

Prova de nivell bàsic (B)............................. 60 Unitat 3................................................. 100

Test Unitat 6................................................. 110

1 Completa el text amb les paraules següents.

informació – analitza – cervell – nervis – ordres – sentits

Els òrgans dels capten de tot el que passa al nostre entorn.

La informació viatja al mitjançant els . El cervell

la informació i decideix què fer. El cervell envia a través dels nervis.

2 Escriu el número que correspon a cada part assenyalada del dibuix.

3 Quins òrgans formen l’aparell locomotor?

5 Escriu dues característiques pròpies de cada un dels cinc regnes.

7 Completa la taula següent.

Amfibis Ocells Rèptils Mamífers Peixos

Respiren per brànquies

Tenen el cos escates

Extremitats ales i potes

8 Respon a les preguntes següents.

• Què són la saba bruta i la saba elaborada?

• Per on respiren les plantes?

• En què es diferencia l’alimentació de les plantes de l’alimentació dels animals?

9 Completa l’esquema amb les paraules següents.

sals minerals – aliment – oxigen – aigua – llum solar – diòxid de carboni

Què necessiten les plantes? Què produeixen les plantes?

Medi físic Factors més influents

12 Completa aquesta frase.

La botella té un volum d’ , però plena té

arena – aire – cavall – alegria – vidre – foscor – paper – llum

14 Completa els esquemes següents sobre la transformació d’energia que té lloc

solar – elèctrica – calorífica – química – lluminosa – mecànica

energia elèctrica. energia .

• Quin altre tipus de màquines coneixes? Posa’n diversos exemples.

1 Observa la imatge i respon a les preguntes.

• Com s’anomena l’aparell representat en la imatge?

• Quina funció o funcions té?

• Quins òrgans el formen?

2 Anomena els aparells i sistemes presents al nostre cos.

3 Completa l’esquema que representa com es realitza la funció de relació.

cervell – músculs – òrgans dels sentits

Els dels posseeixen uns receptors que

al cervell mitjançant . El analitza la informació,

decideix què fer i envia ordres a través dels .

L’ rep les ordres i realitza els moviments.

5 Marca les situacions en què participa la funció de relació.

• Estic al llit dormint.

• Bote un bassal que trobe al camí per no banyar-me els peus.

• Sent el timbre de la porta i vaig a obrir-la.

6 Escriu els noms de les parts de l’ull.

7 Relaciona les dues columnes.

• El sistema nerviós perifèric està format pels nervis.