Professional Documents
Culture Documents
16 01 1937 PDF
16 01 1937 PDF
T3
X
I
o
IMIQI Qbfl
CN.T, BUTLLETÍ F.A.I.
ANY I IGUALADA, 16 GENER DEL 1937 NÚM. 3
CoMça de GMAML
V
EIEU? Els artefactes facciosos cauen com pluja menuda. Diuen que n'hi ha
de cinc cents quilos. . . .
més daüt que el tonto de GaÜlea. Ahir et deies Anarquista, i avui ja et dius •o
Poble. .¡3
T imposaràs] 3
El monstruo de los ojos verdes
sé hasta q u e p u n t o la integridad moral y física m e favorece. P e r o , n o
m e c r e o mal i n t e n c i o n a d o al e x p o n e r lo q u e estimo una v e r d a d .
U n a v e r d a d d e más volumen, c u a n d o más m e d e t e n g o a reflexionarla en
este m o m e n t o silencioso.
Quisiera q u e mi pluma fuera un bisturí para hincar h o n d o y llegar hasta la
médula, así d e h o n d o , c o r t a n d o fino...
Escudriñar las e n t r a ñ a s y estudiar lo complejo d e este laberinto s a n g u í n e o
nervioso y muscular q u e forma el c u e r p o h u m a n o .
N o , n o es esto lo q u e más m e interesa; es el complejo del alma.
E s t e fluido impalpable c r e a d o p o r el corazón y el c e r e b r o q u e p o d r í a m o s
llamar sensibilidad individual, y e s t o n o lo encontraría mi bisturí; él podría
e n c o n t r a r en la o s a m e n t a craneal las c o n c a v i d a d e s más o m e n o s profundas q u e
m e demostrarían la inteligencia del individuo, p e r o n o la sensibilidad.
Y e n e s t e m o m e n t o , lo q u e m e interesa es su sensibilidad.
d o r a y a n t i h u m a n a q u e es la inclinación al prostíbulo. I
re
N o p u e d e h a b e r amplia libertad mientras los p u e b l o s y los individuos n o c
o
tengan interés e n eliminar estos focos d e corrupción, ni se p u e d e hablar d e
libertad mientras existan comercios d e vidas. La v e r d a d e r a libertad n o a d m i t e CQ
O)
esclavos d e ninguna e s p e c i e : la prostituta es una esclava cargada d e c a d e n a s y T3
'O
d e miserias.
¿ o es q u e la libertad la q u e r e m o s sólo e n teoría?
La obra iniciada por los fascinerosos, la conserváis c o n c u r r i e n d o a las casas
d e favores q u e ellos implantaron para escarnio d e la h u m a n i d a d .
JOSÉ ROIG I
re
c
o
H
o
Fins o l'in/înlt! re
•a
•o
Nueva estructuración
de la Sociedad
Conferencia explicada por el camarada Gastón
Levai, en el Ateneo Libertario, en la noche
de la inauguración de la Biblioteca Pública
a.
MASCARADA
MÁSCARA ODIOSA LA DEL ENTE PERVERTIDO,
ESTRELLAS EN LA MANGA, IMPECABLE EN EL VESTIDO ;
BESTEZUELA TRÁGICA, QUE MUERDE RABIOSA.
ESTAMPA RUIN Y ASQUEROSA.
UN ROSTRO, UNA SOTANA ; GRAN SURTIDO DE MENTIRAS,
FICCIONES DE BONDAD EN UN SACO LLENO DE IRAS.
NO HALLO OTRA SEMBLANZA QUE TALLE ESTA FIGURA :
PECHO AGUSANADO, CARA DURA.
CON SEDAS Y BRILLANTES SE ADORNAN LAS VIRTUDES
QUE EL VICIO SE LLEVARA EN DISCRETOS ATAÚDES.
GENTIL MUJERÍO QUE NO DA LO QUE PRESUME.
¡ POBRES DE LAS ROSAS SIN PERFUME ! O)
•a
fíS
VISIÓN ANGUSTIOSA, ESTAMPA QUE NO ENGAÑA : X
LA MADRE QUE RECOGE A UN PEDAZO DE SU ENTRAÑA,
A LO QUE FUÉ SU HIJO, SU AMOR, SU CARNE ALADA. I
re
¡ CARNE DESDE EL CIELO AMETRALLADA ! c
o
H
Y COMO RECOGIENDO DEL PUEBLO LOS DOLORES o
A MILES SON ÍOS PUÑOS QUE ESGRIMEN AGRESORES re
EL ARMA MÁS HIRIENTE PARA EL HECHO ESENCIAL:
•a
ACABAR LA MASCARADA CRIMINAL. •o
w .
.¡S
3
DIVULGACIÓ ARTÍSTICA
s u n d e u r e d'organització i dels esperits inquiets vedlar per aquell s e n u m e n t
E d ' e m o c i ó i bellesa q u e ajuda a fornir, a la v e g a d a q u e consciències, una
cultura tant en art c o m e n ideologia. És d'anarquistes i revolucionaris enforur
les c o r r e n t s d e p r e p a r a c i ó artísdca en les seves diverses manifestacions:
Dibuix, pintura, escultura, música i fotografia, són especialitats c o n e g u d e s i a
l'abast dels nostres c o n e i x e m e n t s , essent, per tant, les q u e ens és p e r m è s
conrear i popularitzar e n profit del p o b l e .
L'art n o d e u ésser p r i v a d u d e castes privilegiades; l'art d e u coneixe'l tot
aquell q u e "sent", tot aquell en quin interior hi batega una inquietut, u n desig
d e s u p e r a c i ó . P r e c i s a m e n t o b e i n t a q u e s t s e n d t , s'ha p o g u t crear a la nostra
llar llibertària una Secció d'Amics d e l'Art, c o m e n ç a n t p e r instal·lar una petita
agrupació fotogràfica sota la direcció d ' u n c o m p a n y c o m p e t e n t . Q u e d a p e r
establir l'escola del Dibuix, Pintura i Escultura, per tal d e formar valors lliures
per mitjà d'una cultura t a m b é lliure, forta, nascuda d'una base, la més sòlida d e
t o t e s : el t e m p e r a m e n t adreçat i dirigit p e r u n afany d e superació.
El poble c o m p r è n les innovacions majorment per mitjà del gràfic. A q u e s t
p r o c e d i m e n t és expressiu i grat al record. Divulguem-lo, i impulsem el nostre
moviment d o t a n t - l o d ' u n sentit cultural-revolucionari, a l'ensems q u e p o d e m
relligar-lo a m b les activitats similars foranes, a l'efecte d e fer més pràctica la
nostra obra.
NOE
Tema a tractar:
«La misión de los trabajadores ^
en la reconstrucción Económica y Social» re
o
CÛ
0)
Obreta d'actualitat: "POSSIBILITATS ECONÓMICO - LLIBERTÀRIES DE LA T3
'O
COMARCA D'IGUALADA". P^^"^ 25 cèntims.
3
APORTACIÓN MÉDICA
semejantes.
Algunas compañías d e seguros extranjeras, q u e han e s t u d i a d o el problema,
obligan a sus a s e g u r a d o s , a título d e servicio gratuito, a s o m e t e r s e periódica-
m e n t e a e x á m e n e s generales preventivos.
E s t o d e m u e s t r a q u e si la organización d e la prevención es algunas v e c e s
costosa (ya q u e la investigación d e m a n d a e x á m e n e s algunas v e c e s más minu-
ciosos q u e la misma constatación d e una e n f e r m e d a d e n curso] el beneficio
o b t e n i d o c o n la profilaxis es considerable.
En Francia, las c o m p a ñ í a s d e S e g u r o s sociales han d a d o tal importancia a
la p r e v e n c i ó n d e las e n f e r m e d a d e s , q u e los a g e n t e s controladores d e la entidad
indican a título justo y con interés para la caja del seguro, curas d e convalecen-
cia y d e r e p o s o , p o r q u e les resulta más e c o n ó m i c o el pagar d u r a n t e dos o tres
meses a un c o n v a l e c i e n t e - q u e luego recuperará la salud por c o m p l e t o - q u e
hacer falsas economías y luego v e r s e obligados a tener q u e tratar y pagar
d u r a n t e varios años una tuberculosis evolutiva.
La necesidad y la economía d e la prevención organizada, n o son más q u e
enseñar a t o d o espíritu imparcial q u e ve las cosas d e frente, para q u e se d é
c u e n t a d e cuáles son las m e d i d a s q u e lógicamente hay q u e tomar. Y no hay
que olvidar que la medicina está hecha para los enfermos y no para los médicos:
d e s g r a c i a d a m e n t e , es é s t e u n problema d e conciencia profesional, d e moral
privada y social, q u e p a r e c e a primera vista difícil d e resolver.
En efecto, le organización d e la prevención n o está canforme con el interés
del médico privado. ¿Si es legítimo q u e el m e d i c o p u e d a vivir conforme con
la dignidad d e su profesión ¿no es también su primer deber desear, no sólo la
la curación, si no también el evitar la aparición de ios enfermedades?
Y aquí hay u n conflicto agudísimo e n t r e el interés particular y el d e b e r d e
conciencia, conflicto q u e c o n d u c i r á necesariamente a una evolución d e la m e d i -
cina, función social y n o c o m e r c i o particular.
En conclusión, se p u e d e decir a c t u a l m e n t e c o n t a n d o c o n los medios q u e
la ciencia d i s p o n e para prevenir las g r a n d e s enfermedades, c o n t a n d o c o n el
conocimiento e x a c t o q u e e n la actualidad t e n e m o s d e la higiene individual y
colectiva, q u e la organización d e la prevención es una n e c e s i d a d urgente y d e
un máximo beneficio para el p u e b l o .
Precisa la educación del público, c o n frecuencia inclinado a sonreír d e las
medidas q u e se le p r o p o n e n , o bien a descuidarlas; interesa una vulgarización ^
médica honesta y bien h e c h a ; activar la evolución necesaria y voluntariamente ^
aceptada d e la profesión médica; la intervención del p o d e r público o d e los ^
organismos sindicales sobre las reglas d e trabajo, c u a n d o las condiciones del re
c
o
mismo y el establecimiento d e salarios son factores d e salud, o por el contrario,
d e enfermedad. Tal d e b e ser la b a s e d e la organización eficaz d e la preven- CQ
O)
ción, p u n t o d e partida indispensable para la medicina m o d e r n a . T3
Dr J, R. 'O
d)
T3
CU
X
I
re
c
Heus ací el perquè s'han cremat o
H
o
les esglésies re
T3
'O
10
Notas Sindicales
Sindicato de la Alimentación
(Sección Panaderos)
La Colectivización d e la Industria Paniflcadora ha e n t r a d o e n la fase más
importante, al p r o c e d e r s e d e a c u e r d o con los c o m p a ñ e r o s d e la U. d e C o o p e -
rativas, al e s t u d i o del E s t a t u t o interior q u e ha d e regir en esta Colectivización
d e a c u e r d o con el d e c r e t o d e la Generalidad. En breve e s t e Sindicato p o d r á
anunciar al público la colectivización d e e s t e R a m o .
Sindicato de Canteros
A n t e los trámites interminables q u e este Sindicato ha h e c h o acerca de la
colectivización con carácter regional y los alargos q u e se daba al asunto, e s t e
Sindicato en breve p r o c e d e r á a la colectivización d e la Industria con carácter
comarcal.
AVÍS
S'invita a tots els companys i companyes, i d'una manera especial a tots els socis dels
Sindicats Únics CNT-FAI, Joventuts Lílbertàries i els socis de l'Ateneu Llibertari, a la reunió
niip tindrà Uctr el dimecres dia 20. a dos auarts de deu de la nit a Vestatae de ('Atenen T.llb^rtnri.
que tindrà lloc el dimecres dia 20, a dos quarts de deu de la nit o I estatge de l Ateneu Llibertari.
11
NOTICIARI
S>e cinema
Les Joventuts Llibertàries d'Igualada, portades pel desig de veure plasmat en un fet
realitzable l'organització de Sessions de Cinema Selecte, organitzà aquestes al Teatre CNT-FAI
i gràcies a les quals, hom pogué admirar diferents films dels més notables.
En la seva inaugural presentà "Crimen y castigo", famosa novel·la psicològica de l'immens
Dostoiewsfey. Seguí "Èxtasis", pel·lícula poemática, neta de perjudicis que retrata el més
humà ideal: la dona jove que sent el neguit de la vida i vol ésser mare, un bé que assoleix per
libérrima voluntat, perquè tal és el seu plaer.
Anaren passant pel llenç, "Viva la Libertad" de Renè Clair i "Por la Libertad", protago-
nitzada pel famós alpinista Louis Trenker. "Carbon", la millor obra en pro de la fraternitat
universal. Enemics? N o ! Camarades. "El Delator", sublim creació del vigorós i dur actor
Víctor Mc. Laglen. Un tema del suburbi.
Per a dates properes les JJ. LL. preparen grans esdeveniments.
2>e teatre
També les JJ. LL. han volgut fer memòria de l'il'lustre poeta Frederic García Lorca quin
efecte organitzà en l'Ateneu Igualadí un sentit homenatge on poguer representar per primera
vegada a Igualada l'obra "Bodas de Sangre".
L'execució, a càrrec de la companyia d'E. Espinosa, fou en extrem acurada. Es digne
també d'elogiós retret el gran recitador Manuel Gómez, el qual ens delectà amb un escull de
poesies meravellosament recitades.
Meneu. XHbertari
—Amb regular concurrència de socis, el dia 10 fou tinguda l'anunciada Reunió de l'Ateneu
Llibertari, decidint-se interessar a la Federació Local CNT, per a què proporcioni l'ajut moral i
econòmic que el nostre casal de cultura necessita.
• • •
—L'Ateneu Igualadí no es porta bé. L'Ateneu fa tot el que pot per a substraure's del
"pesorabre" de la Revolució. Ni reforma llur règim interior, ni patentitza la seva formal
d)
adhesió a là situació obertament revolucionària del poble antifeixista. És més: permet que en
el seu cafè s'hi desenrotllin escenes vergonyoses, demostracions de plena incapacitat revolu-
cionària. Sota el pretext d'un "benefici" destinat a recaptar cabals per a la setmana de l'Infant,
I
uns jovenots irresponsables sentiren tant els mòbils de la "festa" que no trobaren altra manera re
de "celebrar-la" que 'menjant pels descosits" i vessant xampany d'una manera escandalosa. o
Si la gent de la casa es preocupés quelcom més de les coses noves que avui viu la nostra
CQ
terra, aquests casos de palesa indignitat no haurien de lamentar-se. És que passa el temps en d)
va, companys ateneïstes? És que la GEPCI s'ha ficat a l'Ateneu?
Tenim unes ganes d'aclarir-ho!
3
12
'BuÜUií
TiuMieaciá èUiugiU
SuiU a l a d i ò A a & t t ó
Su&óeúfuiÁ: 1 \pia. al me
ixêHtploA óoU: 20 ció»
TUdaeciá i i M u d a :
I
re
c
o
(óUuat a Uó TUuM&Uò)
CQ
O)
T3
Bas, impressor~ígua!ada 'O