Treball de Recerca

Clara Juárez Miró

Tutor: Toni Bielsa Drotz
IES Can Puig, de Sant Pere de Ribes
Curs 2009/2010
Aquest treball de recerca de Batxillerat va ser reconegut amb el
Premi especial del Consell Comarcal del Garraf,
com a millor treball procedent d’aquesta comarca,
en el marc del V Premi Recerca per a la Pau de la Universitat de Barcelona.

http://www.solidaritat.ub.edu/premi_pau/

Aquesta obra està subjecta a una llicència de

Reconeixement-No comercial-Compartir Igual, de Creative Commons

2
 Esquema

1. Introducció
2. Teoria
2.1. Base teòrica.
2.1.1. “El context”
2.1.2. “Els petits passos”
2.1.2.1. Desprendre's dels costums consumistes
2.1.2.2. Formar part d'una xarxa d'intercanvi
2.1.2.3. L'alimentació.
2.1.2.4. El vestuari
2.1.2.5. L'habitatge
2.1.2.6. La cultura
2.1.2.7. L'ensenyament
2.1.2.8. Ús de materials locals i aprofitament de les terres en desús
2.1.2.9. El transport públic
2.2. Influències
2.2.1. Marxisme i anarquisme
2.2.2. Xarxa pel decreixement
2.2.3. Heidemarie Schwermer
2.2.4. El moviment simplyfing
2.3. Annexos.
2.3.1. CRISI
2.3.2. Crisi? PODEM!
2.3.3. Volem! viure sense capitalisme!
2.3.4. TRASTOS, segunda vida
3. Pràctica
3.1. Article que va inspirar l'experiència pràctica.
3.2. Diari de l'experiència pràctica.
3.2.1. Procediments útils
3.2.1.1. Fabricació de sabó
3.2.1.2. Germinació de llegums
3.2.2. Fulletons recopilats en l'experiència.
3.2.3. Cartells
3.3. Abstracció general de l'experiència (conclusions positives i entrebancs)

3
 3.4. Organitzacions solidaritzades
3.4.1. ATTAC
3.4.2. Les xarxes d'Intercanvi
3.4.2.1. Comunitat d'Intercanvi de Ribes
3.4.2.2. Xarxa d'Intercanvi de Coneixements de Castelldefels
3.4.2.3. El cas d'Argentina
3.4.3. Entrevista a la responsable del banc del temps de Vilanova i la Geltrú
4. Enllaç entre la teoria i la pràctica
4.1. Enllaç amb el món de la publicitat
4.1.1. Adhesius publicitaris
4.2. Internet com a mitjà de divulgació
4.2.1. Article sobre el troc basc
5. Conclusions
6. Bibliografia
6.1.Pàgines web
6.2.Llibres
6.3.Premsa
7. Índex
8. Fitxa B: Resum de la recerca

4
1. Introducció

Aquest treball de recerca es va fonamentar en la hipòtesi que es pot viure de forma saludable i amb
certa qualitat de vida sense requerir l'ús dels diners. El motiu principal pel qual vam escollir aquest
treball es va derivar d'un anàlisi de la societat en el qual vam concloure que les classes altes
disposen de privilegis i això, vist que es tracta d'una minoria, desemboca en una situació d'injustícia
social que té com a protagonista els diners. A més a més, hi havia una motivació de caire ecològic ja
que el consumisme provoca un augment de producció amb el conseqüent desgast dels recursos
naturals. Un altre motiu que ens va inclinar a l'elecció d'aquest tema rau en la seva originalitat i el
fet que a primer cop d'ull, s'acostuma a refutar la hipòtesi (convertint la seva possibilitat en un
atractiu repte). Aquesta refutació es deu al fet que els diners han esdevingut una part molt important
en la nostra vida fins al punt de convertir-se en una necessitat.

El procés de la investigació va ser el següent. Primer vam realitzar un projecte que es centrava
fonamentalment en la part pràctica. Vam realitzar un disseny de l'experiència que consistia en un
llistat de necessitats que calia cobrir i la forma com fer-ho. Durant l'estiu entre primer i segon de
batxillerat vam passar els 21 primers dies del mes de Juliol vivint sense diners i escrivint un diari (el
nucli de la part pràctica del treball). La resta d'apartats de la part pràctica s'han anat configurant
relacionats amb l'experiència i amb intenció de completar-la.

Aleshores, vam consultar bibliografia per poder redactar la base teòrica del treball (la part central de
la part teòrica). En la base, volíem plasmar els nostres principis i valors així com el context actual i
les solucions sense diners a necessitats quotidianes. Vam dedicar un apartat a explicar què era el que
volíem aconseguir amb el treball i perquè. Com inevitablement hem sigut influenciats, hem dedicat
un altre apartat a definir quines han estat les més importants.

Tot seguit vam elaborar l'enllaç, que es centra en la publicitat alternativa, els mitjans de
comunicació i la seva importància, parant especial atenció a Internet.

Vam preveure la dificultat que suposaria redactar la base teòrica, però la seva solució que vam
trobar, es va basar en la dedicació de temps i la consulta de bibliografia.

Ara bé, on esperàvem les majors dificultats era a l'experiència pràctica ja que un factor que calia
tenir en compte era el nostre actual sistema polític i econòmic, que es basa en el lliure comerç i la
propietat privada i deixa poc espai a formes de vida alternatives i menys a les basades en el no-ús

5
dels diners. Calia un disseny exhaustiu de l'experiència i una capacitat d'improvisació important si
les coses no sortien com esperàvem. Si haguéssim trobat una dificultat tan gran que hagués impedit
que continuéssim, haguéssim pogut refutar la hipòtesi i fer un canvi en l'objectiu principal. S'hagués
tractat d'esbrinar quina era la quantitat mínima de diners necessària per viure.

S'ha escrit molt i de forma molt variada sobre aquest tema. Alguna bibliografia que hem hagut de
consultar ha sigut “Cartas sobre el Capital”(1) de Marx i Engels. En aquest llibre es recopila la
correspondència que els dos autors van mantenir sobre el llibre “El Capital”. És per tant, un resum
dels quatre volums que componen el llibre de Marx. La principal conclusió que s'extreu d'aquest
llibre és sobre les injustícies provocades pel capital. A més a més, vam llegir premsa relacionada
amb Heidemarie Schwermer, una dona que porta 14 anys vivint sense diners, així com el llibre “Mi
vida sin dinero”(2) que va escriure ella mateixa. Cal afegir el llibre “El futuro del dinero”(3) de
Bernard Lieater que tracta sobre les expectatives de futur dels diners. També ens ha sigut útil
premsa alternativa sorgida d'un moviment social anticonsumista i anticapitalista anomenat
“Decreixement”.

Els objectius que ens vam marcar des d'un bon principi van ser tres. En primer lloc, demostrar que
els diners no són tan importants com creiem. En segon lloc, obrir la ment per deixar pas a altres
formes de vida lluny de les velles estructures socials, aportar un nou punt de vista sobre l'economia
mitjançant la demostració de la hipòtesi. Per últim, mostrar que som independents de la nostra
situació econòmica, que no som el que tenim. Aquest últim objectiu és un punt d'esperança cap a un
món més just que es resisteixi més a guiar-se pels recursos capitals.

Aquests objectius s'unifiquen en un nou punt de vista sobre l'economia que va més enllà de
l'economia de subsistència. Es tracta d'una economia més extrema, fins al punt d'esdevenir un estil
de vida. La divulgació d'aquesta forma de vida dóna lloc a la possibilitat de naixement d'un
moviment social antisistema (en contra del sistema polític i financer actual). Però aquest moviment
no forma part dels nostres objectius si no es parteix d'un canvi quant a les formes de vida.

Una de les nostres primeres motivacions va ser el fet de donar una solució a l'actual crisi
econòmica. Ara bé, de l'abstracció general de l'experiència pràctica se'n deriva una conclusió
negativa pel que fa a aquesta motivació. La problemàtica es troba en el fet que és relativament fàcil

( 1) MARX, Karl i ENGELS, Friederich, Cartas sobre El Capital, Ed. Grandes Clásicos, Sèrie Historia
inmediata.
( 2) SCHWERMER Heidemarie, Mi vida sin dinero, Ed. Gedisa, Barcelona, 2002.
( 3) LIETAER Bernard, El futuro del dinero, Ed. Longseller.
6
viure sense diners per una persona amb un base socio-econòmica bona, amb capacitat d'adaptació
social per aconseguir contactes, una bona integració al teixit social i una aparença mínimament
cuidada. Ara bé, les persones més afectades per la crisi, sovint no compleixen aquests requisits.

Una altra raó que ens va impulsar a tirar endavant aquest projecte va ser l'experiència pràctica que
volíem dur a terme i que implicava si més no, sortir individualment del sistema evitant utilitzar els
diners. Aquesta motivació està clarament lligada amb el segon objectiu.

Amb tot, la raó principal per la que vam pensar en fer aquest projecte va ser el resultat d'un anàlisi a
la societat. Ens vam parar a mirar al nostre voltant i vam observar que actualment, els diners són els
que mouen el món. Socialment, les classes altes, tenen privilegis. Poden disposar de millors estudis,
millor qualitat de vida, millors serveis...Fins i tot és més fàcil accedir a alguns llocs de treball del
sector polític i empresarial si disposes d'abundants recursos econòmics. La contradicció es troba a
l’hora que analitzem la població i veiem que la majoria és de classe mitjana-baixa. De fet, amb els
temps que corren, amb una crisi econòmica mundial, les estadístiques assenyalen que mai ha hagut
tanta població a l’atur i és la majoria d’aquesta població la que no arriba al sou mínim establert pel
govern. Aquesta raó es relaciona directament amb el nostre tercer objectiu.

Cal afegir dues raons personals. En primer lloc, en un futur ens agradaria cursar estudis relacionats
amb el món de la publicitat (d'aquí el quart apartat del treball). Això implicaria entrar en el cercle
del capitalisme i abans d’això, pensem que aquesta experiència ens pot ajudar a saber si és a la
publicitat al que realment volem dedicar-nos. A aquest motiu se li afegeix el fet que per diverses
raons, no hem disposat encara de cap font d'ingressos, però si de despeses. És per això que sempre
hem pensat que ens faltaven diners. Si nosaltres ho hem pensat, cal imaginar com es sentiran
aquelles famílies que no poden arribar a final de mes.

El treball es divideix en tres parts: la teòrica, que justifica la part pràctica i li dona un suport
objectiu; la pràctica, que és l'experiència personal i subjectiva de viure sense diners i un enllaç amb
el món de la publicitat. L'últim apartat té la seva raó de ser en que els nostres estudis futurs estan
relacionats amb aquest àmbit.

7
2. Teoria

2.1. Base teòrica

2.1.1 “El context”

Diversos experts que han analitzat l'actual societat coincideixen en que ens trobem en un sistema
polític social i financer basat en l'expansió individual econòmica malgrat que, de vegades, aquesta
implica la marginació d'algunes persones. Cadascuna de les persones podem contribuir a fer aquesta
Terra més bonica i més digna de ser habitada, tan sols necessitem esperit comunitari. Hem de perdre
la por als ideals ja que això pot comportar la transformació de la porció de món amb la que
estiguem en contacte, començant per allò que creiem important per la comunitat. Cal canviar el
rumb i fomentar les activitats que impliquin compartir, establir contactes i aprofitar els recursos
racionalment en busca d'una societat on regnin la tolerància i l'acceptació, on la pressió o la
imposició siguin enderrocades i substituïdes per l'autocontrol i la responsabilitat individual.

El gran problema no és viure amb diners, ja que els diners tenen una raó de ser real: facilitar els
intercanvis materials. El problema resideix en el valor que s'ha donat a aquests bitllets (sovint el
nostre nivell de vida correspon a les nostres possessions materials) quan en realitat no són més que
papers. I això quan ho són perquè el 95% d'aquests diners són bancaris(4) , és a dir, no tenen
equivalent real però proporcionen molts beneficis als bancs. Si es combina amb l'especulació que
aquests exerceixen els beneficis es multipliquen. El resultat pot ser, per exemple, una bombolla
immobiliària que en punxar-se dóna lloc a una gran crisi com la que estem vivint. Davant d'aquesta
situació sembla que tothom vulgui esprémer al màxim totes les ocasions d'extreure beneficis i en
moltes ocasions la política es torna corrupta, provocant la frustració dels votants.

De fet, com a ciutadans, ja actuem com a motor impulsor de la responsabilitat social empresarial,
amb la nostra participació al mercat, donem incentius o penalitzem a les empreses en funció dels
seus resultats socials o mediambientals. Així, podem utilitzar la nostra (no) compra per aconseguir
canvis en el mercat, sent consumidors polítics. L'important d'aquest aspecte en el nostre treball és la
classificació que es fa dels consumidors. Per una banda tenim els consumidors que persegueixen

( 4) DURAN, Enric, “El 95% dels diners són creats pels bancs privats” a Crisi, 17/09/2008 p.p. 2-3.

8
objectius individuals, centrats en ells mateixos. Aquests es dividirien en consumidors conscients
(dins el mercat) i downshifters (fora del mercat). Els consumidors conscients, compren productes
respectuosos amb els drets humans i el medi ambient perquè realment s'identifiquen amb aquests
valors. Els downshifters són persones que, de forma individual, volen consumir el mínim possible.
Després trobem els consumidors que tenen objectius col·lectius. En aquesta classificació trobem els
consumidors responsables o ètics, que volen reformar el mercat amb les seves compres i els
simplifiers. Els simplifiers o revolucionaris es troben al mateix nivell que els downshifters, és a dir,
fora del mercat i el que volen és reduir-lo. La següent taula esquematitza i fa entenedora aquesta
classificació:
Acció regular Que persegueix objectius Que persegueix objectius
individuals col·lectius
Dins el mercat Consumidor conscient Consumidors responsables o
ètics (volen reformar el
mercat)
Fora del mercat Downshifters Simplifiers o revolucionaris
(volen reduir el mercat)
Font: VALOR, Carmen, “Cuadro 1. Clasificación de los tipos de consumidor.” Ciudadanos de mercado y consumidores
políticos, UNED-UJI, 2009-2010, pàg. 9

És el simplifier el tipus de consumidor que ens interessa. Els simplifiers no creuen que el mercat
sigui el lloc adequat per exercir poder, rebutgen la recent “mercadització” (tendència a seguir les
lleis del mercat: oferta i demanda) de les relacions personals i polítiques. Busquen un canvi radical
en les estructures polítiques, socials i econòmiques. El simplyfing és un moviment que busca reduir
el consum amb diversos fins:assegurar la sostenibilitat del planeta, resistir-se a l'imperi comercial de
les grans marques i aconseguir major estabilitat, equilibri, temps i qualitat de vida. El simplyfing a
l'àmbit mediambiental es fonamenta en la posada en pràctica de les tres erres: reduir, reciclar
(consisteix en utilitzar en la nova fabricació part del material recuperat) i reutilitzar (l'envàs no
pateix cap transformació, s'estalvia energia). El moviment simplyfing tracta de reduir el grau de
consum i la dependència del mercat buscant alternatives per la satisfacció de les necessitats
individuals. (5)

Existeixen diversos factors que expliquen l'origen del consum polític. El primer és la globalització
dels mercats i el progressiu debilitament dels governs nacionals, que cedeixen competències a
organismes majors (com la Unió Europea) o menors (a nivell local). Es pot observar com la
globalització facilita la circulació de bens, serveis i capitals però no de persones. La població veiem
com creixen els riscos del planeta (epidèmies o el canvi climàtic) i com els governs nacionals se'n

( 5) VALOR, Carmen, Ciudadanos de mercado y consumidores políticos. UNED-UJI, 2009-2010. p.p. 31-33.
9
desentenen. Aleshores ens hem d'adonar que les vies tradicionals són poc efectives ja que les
decisions són preses al mercat pels agents econòmics. D'aquí se'n deriva que és necessari influir en
el mercat mitjançant la compra o millor dit, la no compra de bens i serveis. A més a més el
creixement de les empreses multinacionals les ha convertit en agents de poder tant o més influents
que els governs nacionals. Cal afegir l'aparició de nous moviments socials i grups de pressió (que
protegeixen els interessos dels seus membres) paral·lelament als darrers avenços tecnològics (que
han permès la creació de nous espais de participació). D'aquest últim factor, en parlem a l'apartat
4.1.2. del treball. A aquests factors hem de sumar-hi la decadència dels partits polítics, que compten
amb el suport mínim de l'opinió popular i es diferencien poc. En aquest context les ONG prenen les
regnes de la situació defensant l'ecologia al costat de moviments antiglobalització, anticonsumistes
o anticapitalistes. Aquests moviments es troben fora de l'àmbit formal, és a dir, no constitueixen
institucions rígides i reglades. Són iniciatives socials, sovint espontànies, naturals i és això el que fa
que comptin amb el recolzament de part del poble.
Hi ha diverses estratègies de consum polític però les que s'adapten a la nostra ideologia són les de
sortida. L'estratègia de sortida consisteix a fer “boicot” al mercat. Es pot aconseguir deixant de
comprar i també se li poden afegir declaracions públiques i demanda de canvis, com per exemple
enviant emails de denúncia de forma massiva (email-in), manifestant-se a les portes de les tendes
(stand-in) o ocupant comerços sense consumir (sit-in). Aquestes pràctiques entren dins del que es
coneix com a “boicots obstruccionistes”.(6)
Pot semblar que, en general, tothom adora els diners però aquest sentiment sovint desapareix quan
arriben els problemes financers i es perd qualitat de vida. Podem convertir la crisi en un canvi
polític. Aquesta transformació és necessària degut als problemes que comporta el sistema financer
junt amb el capitalisme (lluita de classes, pobresa, mal repartiment de les riqueses, especulacions,
manipulacions, marginació social, etc).
Cal prioritzar el concepte d’ús per sobre del de propietat, és a dir, vius en una casa i “es teva”
mentre l'utilitzes. Es necessita organització per dur a terme el canvi col·lectiu. Basant-nos en la
revolució soviètica, l'estructura per dur a terme el canvi (que coincidiria en l'estructura política
posterior, semblant als soviets) començaria en petits grups fins a la unió d’alguns d’aquests grups
per fer possibles accions de més envergadura.

El canvi no ha de ser una oportunitat d'aprofitar-se del capitalisme sinó una forma de suprimir-lo o
moderar-lo. Aquest nou sistema ha de poder assegurar a tothom les necessitats bàsiques. Un
exemple de comunitat que adopta una vida alternativa arrel de problemes econòmics és el d'un
poble de Canadà on va tancar la fàbrica que donava treball a quasi tota la població. Per garantir la

( 6) VALOR, Op. Cit. p.p. 3-13.

10
seva subsistència, els habitants es van reunir i van desenvolupar aquest model que, per senzill que
pugui semblar, va funcionar: cadascú dipositava les seves aptituds en una “olla” imaginària, de la
que els demés podien servir-se. Amb el lema “tots sabem fer alguna cosa que la resta no sap fer”, es
va originar una oferta molt variada. Tot el que estava dins de l'”olla”, es reunia i es distribuïa. Res es
pagava amb diners, sinó que els respectius “deutes” es saldaven amb els corresponents “havers”,
fruit de les aportacions pròpies. Per exemple, un home arreglava el cotxe d'una dona. Per fer-ho, s'hi
estava cinc hores, que eren abonades al seu compte. Si aquest home volia renovar casa seva,
recorria a algú que sapigués entapissar, posar catifes, etc. Així es reduïa el seu “haver”.(7) No es
tracta de viure sense diners per necessitat sinó per voluntat de canvi.

El sistema capitalista tal i com el concebem actualment, porta a un consumisme extrem i accentua la
llei de la oferta i la demanda que el regeix. Com més demanda més producció, la qual ha deixat de
ser sostenible ecològicament. Pel que fa a aquest aspecte, volem destacar que a escala mundial, els
combustibles fòssils (energies no renovables, amb una capacitat de regeneració natural quasi nul·la)
han tingut un domini absolut com a font energètica en els últims 100 anys. El 81% d'energia que es
consumeix al planeta actualment prové de tres combustibles fòssils: petroli (36% de l'energia
mundial), carbó (24% de l'energia mundial) i gas (21% de l'energia mundial).(8) L'escassetat
produïda pel llarg temps que tarden en regenerar-se aquest tipus d'energies, poden provocar
multitud de conflictes entre països. Una forma de vida alternativa i sostenible pot ser un pas a petita
escala per aconseguir canviar alguna cosa a gran escala.

( 7) SCHWERMER, Op. Cit. pàg. 55.

( 8) SERRA, Joan M., CUCALA, Adolf, BUSQUETS, Jaume, Geografia, matèria de modalitat Humanitats i
Ciències Socials, Batxillerat, Ed. Barcanova, Barcelona, 2009-2010, pàg. 10.

11
2.1.2. “Els petits passos”

2.1.2.1. Desprendre's dels costums consumistes

Un pas difícil és acostumar-se a la separació de les possessions materials, que lliguen a un sol lloc i
fan que es redueixi el camp d'acció. Però si de veritat es creu en aquesta forma de vida alternativa,
donar aquests bens pot resultar fàcil i fins i tot provocar un sentiment d'alliberació, alegria o
alleugeriment. D'altra banda, viure sense diners implica fer el que tu creguis necessari en cada
moment, una condició poc habitual al món laboral, en altres paraules, comporta independència.
Podem portar la vida que desitgem, només cal que tinguem la ment oberta al canvi.(9)
Viure sense diners provoca desprendre's de molts costums consumistes. En el nostre planeta es
produeixen massa objectes superflus, però hi ha de necessaris per sentir-se bé. La supressió de tot
allò que no es necessita condueix a un aprofitament intensiu de tot allò que és indispensable.
Hem de fonamentar el nostre pensament en valorar la nostra activitat per allò que produïm i no pels
diners que ens donen a canvi. Tothom hauria de ser propietari d'allò que usa i si són vàries les
persones que ho utilitzen, es tractaria d'una propietat comunal. Tothom té coses a aportar al bé comú
i cadascú, només per ser membre de la comunitat ha de rebre allò que necessita per viure. Quan
compartim, donem o cedim sense que ens compensin amb res a canvi (almenys de forma
instantània) estem creant economia comunitària.(10) Un element important d'aquesta economia són
les botigues gratis, on podem deixar allò que no fem servir i agafar allò que necessitem (el local pot
ser fruit d'una cessió d'ús(11)).

2.1.2.2. Formar part d'una xarxa d'intercanvi

En molts àmbits de la nostra societat regna un gran desequilibri. Prenguem, per exemple el mercat
laboral; establim que, per una part, tenim a moltes persones sobrecarregades i totalment esgotades i,
per una altra, hi ha molts aturats que es troben en la difícil situació d'haver de donar sentit a la seva
existència el millor que poden. Cap dels grups és precisament feliç. Uns es queden sols perquè no
tenen forces per realitzar cap altra activitat al marge del seu treball; els altres es reclouen perquè es
senten inútils i ningú els necessita. Es podria remeiar: si els que tenen molt de temps a la seva

( 9) SCHWERMER, Op. Cit. pàg. 188.

( 10) DURAN, Enric, Decreixement i l'economia comunitària (conferència a l'Entitat GER, 16/9/2009).
( 11) El concepte de “cessió d'ús”, que apareixerà diversos cops al llarg del treball, pot suscitar certa
controvèrsia. Això es deu a que és, en gran part, una qüestió d'atzar. Aquest aspecte implica la impossibilitat de confiar-
hi plenament ja que pot ser que no hi hagi ningú disposat a cedir-nos l'ús d'alguna cosa. Ara bé, aquesta manca de
confiança es pot traduir en la recerca d'una alternativa per si de cas sense deixar d'intentar aconseguir el nostre objectiu
mitjançant la cessió d'ús.

12
disposició el compartissin amb els qui no en tenen, els dos grups s'ajudarien.
Les xarxes d'intercanvi són espais on interactuar sense diners. En elles es poden intercanviar bens,
coneixements i serveis. Normalment es fa mitjançant el troc simple (dues persones es posen d'acord
en cobrir cadascú una necessitat de l'altre). El troc ens allunya del consumisme extrem perquè cada
participant ha de reflexionar sobre què és el que realment necessita i dóna el que li sobra. S'ha
d'intentar generar una confiança recíproca i desenvolupar certa convivència, cancel·lar les velles
estructures i substituir-les per altres de noves(12) (un procés molt difícil). Es tracta d'un intercanvi
basat en els principis que tots tenim alguna cosa a ensenyar i alguna cosa a aprendre, que tota
persona té alguna cosa que oferir i que pot ser útil a la societat o a un altre ésser humà i que tots
sabem fer alguna cosa que només sabem fer nosaltres. De totes formes, allò que donem a canvi del
que volem rebre no sempre serà una feina fàcil o agradable. A l'apartat 3.4.2 del treball, és dóna més
informació i es proporcionen diversos exemples als subapartats. Algunes xarxes, per tal de facilitar
els intercanvis multilaterals, han optat per utilitzar monedes socials. L'objectiu d'aquest tipus de
capital és recuperar el sentit original dels diners, com a patró d'intercanvi però sense ús acumulatiu.
De vegades s'utilitzen monedes físiques, de vegades només s'apunta cada intercanvi en una llibreta
o compte virtual. A l'exemple del poble de Canadà, aquests punts eren els “deutes” i els “havers”.
Es pot dissenyar una pàgina d'accions en la que tothom anoti cadascun dels projectes: la data, el
company d'intercanvi, l'acció, el plus, el dèficit i el balanç. Aquest full, cadascú ha d'administrar-lo
amb consciència, per si mateix. Per cada hora treballada es poden obtenir dos punts. Així, per cada
servei donat, es rebria un plus, per cada servei rebut, punts negatius. A més a més, les xarxes
d'intercanvi poden organitzar mercats d'intercanvi, espais on es poden intercanviar tot tipus de bens
sense utilitzar diners. Poden ser mensuals, trimestrals o anuals. No cal que els organitzin xarxes ja
constituïdes, poden ser el punt de partida per la creació d'altres xarxes i fins i tot el seu punt de
trobada periòdic. Les xarxes i mercats poden ser presencials o funcionar per Internet. Una part
essencial d'aquest tipus d'iniciatives és la multitud de contactes que s'estableixen. Quan es viu sense
diners, les relacions amb els demés sovint esdevenen una qüestió de supervivència ja que existeix
una certa dependència, una personal sola no pot fer trocs.(13)

2.1.2.3. L'alimentació

El fet de cuidar de cases, evita el poder disposar d'un hort. Hem de recordar que es tracta de donar i
rebre i no ens ha de provocar un sentiment de vergonya rebre. Una altra opció és trobar un comerç
de queviures (pastisseries, fleques, biobotigues -els supermercats no solen acceptar-ho ja que no es

( 12) SCHWERMER, Op. Cit. pàg. 84.

( 13) SCHWERMER, ibid. pàg. 163.
13
poden distribuir aliments que han superat la data de caducitat o tenen l'envàs fet malbé sense cap
control- i d'altres petits comerços) que tinguin un excedent de productes i puguin canviar-lo per un
servei com ara treballar a l'establiment (llavors s'anomenaria pagament en espècie) o fer allò que
l'amo necessiti. Sovint als amos els sap greu llançar el seu producte i per tant l'intercanvi es molt
fàcil. De vegades no és una relació equiparable, però el fet de rebre implica un aprenentatge: és
molt difícil perquè donar implica un sentiment de poder i rebre en canvi, evidencia impotència.(14)
Quan es rep sovint es té, inconscientment, la percepció d'estar pidolant. Un cop es sap rebre, es
descobreix l'equilibri que va més enllà del que es pot comptabilitzar amb “punts”. En qüestions
d'alimentació, una altra bona alternativa són els horts comunitaris, on diverses persones o grups
participen i es coordinen per repartir-se la feina i la producció. Per dur a terme aquesta iniciativa, el
primer que es necessita són terres. A l'àmbit rural hi ha molts pagesos que tenen part del terreny
desaprofitat i que el poden cedir. Sinó, es poden ocupar solars urbans o aprofitar alguns terrats. El
més fàcil és anar a la perifèria de la ciutat. És important i difícil tenir una font d'aigua a prop, pot
resultar una limitació. Pel que fa a l'adob, es pot utilitzar compostatge comunitari, les restes de la
cuina dels participants de l'hort (suposem que hi ha un període de transició fins que l'hort dóna els
seus fruits), poden servir. Per últim, cal parar atenció en l'organització del treball, fent jornades que
permetin incorporar gent nova i distribuir a les persones amb més experiència.

2.1.2.4. El vestuari

A les xarxes d'intercanvi, sovint es fan mercats de roba de segona mà. Es pot ajudar en
l'organització i muntatge del mercat a canvi de d'algunes peces de roba.

2.1.2.5. L'habitatge

És com a mínim trist que hi hagi pisos buits i persones sense poder accedir a un habitatge digne.
Tothom ha de poder tenir un sostre on aixoplugar-se.
Per l'habitatge sense diners podem oferir-nos per cuidar les cases, incloent animals o plantes dels
altres quan aquests estiguin de viatge. Hi ha agències que proporcionen aquest tipus de guardians a
canvi d'una generosa suma de diners. Però amb el troc, uns guanyen un guardià de la casa (com
actualment no tothom té la ment oberta a formes de vida alternatives com ara viure sense diners, pot
resultar necessari),(15) un cuidador d'animals, plantes i fins i tot algun membre de la família

( 14) SCHWERMER, ibid. pàg. 80.

( 15) En aquest punt trobem, de fet, un problema similar al de la cessió d'ús. És difícil trobar sempre a algú que
marxi de vacances, i també ho és que ens coneguin i ens avisin (per aquesta última qüestió és necessària una certa

14
(iniciatives que, de fet, ja es duen a terme). Els altres guanyen un habitatge, nous contactes i una
nevera plena de menjar. Amb una bona planificació i difusió del missatge, es pot arribar a saber on
dormir a un any vista. A més a més, per afavorir la difusió del missatge, mentre el propietari de la
casa estigui d'acord, podem convidar a gent a les cases per que provin el model de vida o bé que el
completin amb les seves idees.
Vivim a l'estat europeu amb la ràtio de pisos per habitant més gran, però al mateix temps és on més
inassequible trobem l'accés a l'habitatge.
La Relatora Especial sobre el Dret a un Habitatge adequat de Nacions Unides, va declarar que “la
política d'habitatge està basada en la propietat privada, que es confon amb el dret a tenir un
habitatge adequat.”(16)
Hi ha una forma de donar funció social als edificis buits i en desús. El contracte de masoveria
urbana, és un contracte previst a la Llei 18/2007 del dret a l'habitatge de la Generalitat de
Catalunya. En virtut d'aquest contracte, els propietaris d'un habitatge en cedeixen l'ús, pel termini
que s'acordi, a canvi que els cessionaris n'assumeixen les obres de rehabilitació i manteniment. Tot
el que s'ha de fer és trobar pisos o cases buides i anotar-n'he l'adreça, identificar al propietari, posar-
t'hi en contacte, proposar-li el contracte de masoveria urbana(17) i, en cas d'acord, començar les
tasques de rehabilitació. Es pot contactar amb entitats que duguin a terme grans obres per aprofitar
els seus materials sobrants o bé contactar amb nuclis de venda de materials de construcció o
bricolatge per aprofitar i reciclar el material tarat. Si es necessita ajuda, es pot contactar amb
membres de l'Assemblea d'Aturats que estiguis disposats a fer aquesta feina, voluntaris o
associacions que s'encarreguen de l'auto-rehabilitació acompanyada.

2.1.2.6. La cultura

Pel que fa a la cultura, no hi hem de renunciar: a les xarxes d'intercanvi podrem trobar contactes que
a canvi d'alguna contraprestació ens ofereixin accés a qualsevol tipus d'acte cultural. A més a més, a
les biblioteques trobarem un lloc podrem llegir gratuïtament tot tipus de llibres, diaris i revistes (la
qual cosa ens facilitarà la informació i connexió amb el món) a més de mirar pel·lícules, escoltar
música i connectar-nos a Internet.(18)

difusió de la nostra situació). Una possible solució es tenir una habitació llogada a canvi de la neteja de la casa sencera,
per exemple.
( 16) DURAN, Enric..., Volem! viure sense capitalisme!, 2009 pàg. 7.
( 17) DURAN, ibid. p.p. 7-8.
( 18) Cal fer esment que la opció de la biblioteca, només seria possible si una o poques persones visquessin
sense diners ja que aquest servei públic seria pagat per la resta. També seria possible si no existissin els diners perquè
entre tots faríem les biblioteques.

15
2.1.2.7. L'ensenyament

L'ensenyament ha de canviar ja que ara es basa en impartir l'actual sistema, obeir ordres i competir
(per a que puguem fer el mateix un cop estiguem en els nostres futurs llocs de treball). Aquesta
importància de l'educació es deu al fet de que saber és poder. Si som ignorants, ens poden manipular
o espantar. Quant a l'educació, es pot dur a terme en centres alternatius, crear una associació
d'educadors i portar a cap l'ensenyament que es cregui oportú. En el cas de Catalunya la nova llei
LEC (Llei d'Educació de Catalunya) reconeix l'educació en escoles no reglades, anomenant-la
educació no presencial. El problema resideix en les titulacions. Els mestres hauran de comunicar per
escrit a la Generalitat que l'infant està rebent aquest tipus d'ensenyament.(19)

2.1.2.8. Ús de materials locals i aprofitament de les terres en desús

En els darrers cent anys, s'ha exagerat l'èxode de les poblacions rurals cap a la metròpoli, la qual
cosa ha provocat una empremta ecològica (quantitat d'hectàrees necessàries per produir els recursos
per a la humanitat i absorbir-ne les deixalles)(20) important. És de suma rellevància doncs, potenciar
l'ús de materials locals i amb la mínima energia gastada en la seva fabricació (i menys en el seu
transport). Una altra proposta per fomentar la sostenibilitat ambiental i l'equilibri entre urbà i rural
és l'aprofitament de les terres en desús que resten abandonades a les afores de molts pobles i ciutats.
Hi ha bastants persones disposades a cedir terres que no s'estan utilitzant (es poden consultar els
formularis a la web www.podem.cat, on es poden trobar les característiques de la terra cedida). En
aquest àmbit l'organització és, un cop més, molt important. És recomanable crear una base de dades
per a que les persones que vulguin embarcar-se en projectes agroecològics (aplicant els principis de
l'ecologia al disseny, desenvolupament i gestió de sistemes agraris sostenibles amb el medi ambient)
puguin disposar de terres properes per dur a terme les seves iniciatives. No estaria de més crear una
altra base de dades amb les terres en desús. De fet, ja s'han fet projectes així, és el cas de Vilafranca
del Penedès, on el partit polític CUP (Candidatura d'Unitat Popular) va fer un projecte de creació
d'horts urbans a la vila.(21)

2.1.2.9. El transport públic

( 19) Actualment aquesta situació és dóna i trobem convenient esmentar que l'educació no presencial ha de
seguir un protocol basat en la petició i concessió d'alguns permisos de la Generalitat per garantir l'educació de l'infant i
l'aprovació d'exàmens exteriors per la concessió dels títols així com d'inspeccions que certifiquin la qualitat de la
formació impartida.
( 20) SERRA, Joan M..., Op. Cit. pàg. 12.
( 21) DURAN, Enric..., Op. Cit. pàg. 11.

16
Els preus del transport públic a Catalunya són dels més cars d'Europa. És necessari que viatjar en
transport públic surti més a compte que viatjar en vehicle privat si volem reduir les emissions de
CO2 a l'atmosfera. Una alternativa mentre no es regula el preu del transport públic, poden ser els
transports col·lectius. Per exemple, un vehicle en cessió d'ús pot ser utilitzat per un grup de persones
que el consideri un bé col·lectiu, com un autobús. Es tracta d'enxarxar la gent interessada i
especificar els horaris i les parades proposades. L'autoestop es una alternativa ja existent, però
suposa una gran confiança. Pot servir per als més atrevits, però també es pot fer autoestop amb
gent coneguda, llavors parlem de cotxes compartits: algú que fa un itinerari fix cada dia o un viatge
(ja sigui llarg o curt) i té places lliures, pot convidar-nos a anar amb ell o bé es pot fer un intercanvi
com a pagament si és creu convenient. Aquesta variant de l'autoestop també s'utilitza actualment.

17
2.2. Influències

2.2.1. Marxisme i anarquisme

Els moviments ideològics que més podrien ajustar-se al nostre pensament són els socialistes:
marxistes i anarquistes. Però no rebem influències directes ni d'uns ni d'altres ja que el nostre
objectiu no es basa en una lluita de classes. Ara bé, sí és cert que l'actual crisi econòmica ha
provocat agitació i descontent social que podria traduir-se en la necessitat de canvi. Quant a
l'anarquisme, és ben clar que la crítica a la propietat privada i la revolució a través de l'educació i
conscienciació (de la necessitat de canvi i de les millores que aquest podria implicar com ara la
disminució d'injustícia social) són els trets que més s'ajusten a la nostra base ideològica.
El sistema comunista podria ser una bona proposta política en tant que no té propietat privada, que
els bens estan col·lectivitzats i no existeix el mercat. Per tant, els diners no tenen importància. El
marxisme ressalta la importància de l'acció política. Segons la nostra visió això és un requisit
necessari per evitar traves d'organitzacions superiors, és a dir, el fet de mantenir l'Estat podria ser
útil mentre aquest només serveixi per a la distribució dels recursos (aquí diferiria de l'anarquisme).
Però no és el més important. Potser el més important seria el que s'anomena anarcocomunisme, és a
dir, l'acció col·lectiva revolucionària sense arribar a extrems terroristes. La política i l'acció
col·lectiva han d'anar unides per aconseguir l'èxit. Tal com fan Marx i Engels a “Cartas sobre el
Capital”, es podria aplicar a la societat actual el mètode del socialisme científic o materialisme
històric, basat en tres punts:

1. Anàlisi del passat: Una societat que ha patit una terciarització (la majoria de
població ocupada es dedica al sector serveis) de la seva economia i s'ha vist
impulsada a una espiral de consum insostenible ecològicament i impossible de seguir
per les classes més baixes.

2. Crítica del present: el sistema capitalista ha entrat en una crisis estructural que
podria no ser cíclica i requeriria canvis. Hauria de ser el moment idoni per començar
a actuar.

3. Projecte de futur: una societat amb un sistema comunitari, capitalista moderat,

amb participació política important d'altres partits. No al dualisme a les eleccions.
Una societat sostenible ecològicament i que recicli, reutilitzi, aprofiti i no
consumeixi sense necessitat.

18
2.2.2. La xarxa pel decreixement

La xarxa pel decreixement és una organització social basada en l'autogestió de recursos, els
intercanvis i producció local, equilibrada i sostenible ecològicament. Aquesta organització
reivindica un canvi polític en el que s'ha d'acabar amb els latifundis (explotacions agràries de grans
dimensions), rehabilitar cases, llaurar la terra i cuidar els boscos compartint els estris. S'ha de viure
sense bancs i és possible fer-ho gràcies a les cooperatives de banca ètica, les d’habitatge de cessió
d’ús (tots els membres són propietaris, hi ha dret a vot i és democràtic, existeix un dret d’ús
indefinit dels habitatges tot i que la propietària directa de la vivenda és la cooperativa) i les integrals
(integren la cooperació als diferents elements de la nostra vida). El seu objectiu és alliberar el
coneixement, autoproduir l’energia i repartir el que és bàsic. Aquest moviment no tan sols ha sigut
una influència ideològica sinó que ha inspirat la manera de viure l'experiència pràctica.

2.2.3. Heidemarie Schwermer

Una altra influència en el nostre pensament, potser de les mes incisives, estat l'experiència de
Heidemarie Schwermer. Es tracta d'una dona que, actualment, porta catorze anys vivint sense
diners. El treball inclou, a l'apartat 3.1., un article sobre la seva vida aparegut al diari El Mundo. A
continuació, creiem necessari incloure una ressenya del seu llibre “Mi vida sin dinero”(22).

Mi vida sin dinero, per Heidemarie Schwermer

Ja des de ben petita Heidemarie era una nena amb un gran món interior. Somniava amb canviar el
món, transformar allò horrible que veia (la seva infància es troba en el context de la postguerra,
després de la Segona Guerra Mundial, a Prússia) en una societat de donar i rebre. Més tard, després
de la seva formació en psicologia i les primeres experiències (no gaire bones) com a mestra,
decideix actuar. Les seves següents vivències la porten a fundar una de les primeres comunitats
d'intercanvi d'Europa, anomenada en castellà “Da y Toma”. Poc a poc se n'adona que el centre
d'intercanvi no és suficient per ella ja que la gent que hi participa no s'implica fins al punt de
“cancel·lar les velles estructures i anar mes enllà”, sinó que s'ho prenen com una afició. És
aleshores, concretament l'any 1996, quan Heidemarie es desfà de totes les seves possessions
materials i s'allibera de tots els lligams amb el sistema capitalista (incloent-hi l'assegurança mèdica).
És aquí on comença la seva vida sense diners, vivint a cases els propietaris de les quals estan de
viatge, aconseguint el que necessita per mitjà de trocs i intercanvis i divulgant la seva experiència

( 22) SCHWERMER Heidemarie, Mi vida sin dinero, Ed. Gedisa, Barcelona, 2002.
19
tant com pot.

Actualment, segueix vivint sense diners i afirma que és més feliç que mai. De tota manera,
Schwermer pensa que actualment, deixar d'utilitzar els diners de forma global, no té sentit ja que
per fer-ho l'ésser humà hauria de ser diferent, hauria de canviar la seva ment i els seus valors.
Davant una pregunta compromesa com és el tenir cura de la salut en una vida sense diners,
Schwermer declara que fa vint anys que no té una visita mèdica. Ella és de l'opinió que les malalties
i els mals es poden curar amb el pensament.

2.2.4. El moviment simplyfing

El moviment simplyfing, explicat a la base teòrica, també ha sigut una influència directa però no
tant en el sentit d'influència anterior al nostre treball sinó en el sentit de descobriment i identificació
parcial amb aquest moviment. Aquest moviment va néixer l'any 1937 a Estats Units i reivindica un
consum responsable limitant les despeses a aquell bens que siguin necessaris.

Els freegans són un tipus de simplifiers i es defineixen com “gent que utilitza estratègies
alternatives per viure basades en la participació limitada de l'economia convencional i el consum
mínim de recursos”.(23) Les pràctiques d'aquesta comunitat inclouen el dumpster diving, que
consisteix en buscar a la brossa residus tèxtils o alimentaris. Es podrien considerar un tipus de
simplifiers.

( 23) www.freegan.info

20
2.3. Annexos

A continuació, hem elaborat un buidatge d'alguns annexos que han sigut molt útils a l'hora de
redactar la nostra base teòrica. Adjuntem les fonts originals en una funda de plàstic.

2.3.1. Crisi(24)

Aquesta primera publicació del 17 de setembre del 2008 ens situa en la conjuntura de la crisi
sistèmica del sistema capitalista segons la visió de l'anomenat Col·lectiu Crisi, liderat per Enric
Duran, un home que el 17 de setembre del 2008 va anunciar i realitzar l’expropiació de 492.000
euros a 39 entitats bancàries, precisament per destinar-los a alternatives de societat, i va marxar del
país. El 17 de març, va tornar per participar en una acció de canvi col·lectiva, però va ser
empresonat abans de realitzar una xerrada a la Universitat de Barcelona.

A continuació, les conclusions que hem extret després de llegir-nos la publicació molt atentament.
Estan agrupades baix el títol de l'article al qual pertanyen. Hem subratllat les que creiem més
rellevants per resumir el contingut de l'article o perquè poden servir per identificar els valors
ideològics de la publicació. Algunes són frases extretes literalment del diari i algunes són simples
conclusions.
“El 95% dels diners són creats pels bancs privats”(p.p. 2-3)

• “La necessitat de creixement exponencial que té l'actual sistema financer és la causa de fons
de la bombolla especulativa, i per tant de la pròpia crisi, a més de tenir una relació directa
amb les crisis energètic ai alimentària.”
• “El sistema financer és una estafa per a la gent treballadora i un perill per la sostenibilitat de
la vida al nostre planeta.”
• “Els bancs són el principals responsables de tot plegat.”
• El sistema de reserva fraccionaria consisteix en deixar en reserva només una aprt del que es
presta.
• “L'any 1971 va desaparèixer el patró or [...] i el sistema de reserva fraccionaria va continuar.
[...] Aquestes reserves significaven diners però no estaven garantides per cap diner que
tingués una base material.[...] Això canviava la naturalesa del diner.”
• “El diner que es crea avui dia, es crea a partir de préstecs.[...] Els creen els bancs privats a

( 24) DURAN, Enric..., Crisi, 17/09/2008

21
 través dels crèdits així com a través de complexos sistemes d'especulació financera.”
• El sistema financer ha sobreviscut tant de temps perquè es financia amb l'endeutament
creixent. Per això el sistema incita a tothom perquè s'endeuti. A més hi ha qui no torna el
diner principal dels deutes i només en paga l'interès (deutes públics).
• “El fet que es comencessin a concedir hipoteques fins als 35 i 40 anys ha provocat
l'encariment dels habitatges. La banca ha pogut crear diner i cobrar interessos amb un índex
de morositat mínim gràcies a la necessitat bàsica de l'habitatge.”
• “El deute extern és conseqüència del dèficit comercial de les empreses i el govern d'un país
en el seu balanç de pagaments internacionals (exportacions menys importacions).
• “El diner, tal i com està concebut és una eina a partir de la qual determinats poders financers
s'apropien de tots els recursos naturals i humans del planeta.”

“Guerres i finances” (pàg. 2)

• “Darrera de totes les guerres hi ha interessos de la indústria d'armament per a vendre més
armes.”
• “La generació de necessitats on no hi havia, és comuna a totes les pràctiques del capitalisme
actual.”

“La crisi energètica global, definitiva a causa del pic del petroli” (p.p. 4-5)

• “El geofísic nord-americà Marion King Hubbert (1903-1989) va inventar el terme “zenit del
petroli” (en anglès, peak oil). En un famós discurs pronunciat al març de 1956 en la
convenció anual del American Petroleum Institute, a San Antonio, Texas, Hubbert va
anunciar que fins a 1970 la producció de petroli d'Estats Units seguiria creixent fins a arribar
a un punt màxim després del qual disminuiria sense remei.”
• “Aspo, l'associació internacional d'estudi del pic del petroli, que és la principal font
d'informació independent que existeix, situa el zenit durant o abans del 2012”
• “Avui dia no existeixen alternatives reals al petroli en el transport.”
• “El món industrialitzat està fet a la mesura dels combustibles fòssils, que representen més
d'un 80% de l'energia primària mundial.”
• “El cost d'aquesta transició [alternatives al petroli en el transport] serà cada vegada major,
però cal aprofitar el petroli que queda per tirar-la endavant.”

22
 “Pan para hoy, hambre para mañana” (p.p. 6-7)

• “Hem pogut comprovar que el sistema de distribució d'aliments no és viable per alimentar-
nos.[...] El motiu és el comportament psicòpata de les corporacions alimentàries.”
• “No només segueixen amenaçades per la fam crònica 852 milions de persones en el món,
sinó que els mecanismes econòmics i les conseqüències socials de la globalització estan
posant en perill la independència alimentària de la majoria de països del planeta.”
• “La liberalització del mercat dels aliments bàsics dóna via lliure per l'especulació amb
aquestes matèries.”
• “Aquest model ha transformat la producció cap a una agricultura i una ramaderia industrial,
que es caracteritzen per explotar varietats híbrides molt productives però d'una qualitat
nutricional baixa. D'altra banda, la mida de les explotacions és molt més gran que en el
model tradicional, amb molta maquinària dependent dels combustibles fòssils, i amb pocs
treballadors i treballadores. En el cas de les explotacions ramaderes d'Europa cal posar
atenció en l'alimentació del bestiar a través de pinsos. El pinso és un composat d'aliments
(molts d'aquests, modificats genèticament).”

“La banca inverteix en guerra i destrucció del medi ambient” (pàg. 8)

• “Una funció dels bancs i les caixes es treure profit dels estalvis que la gent normal els deixa.
[...] Els bancs i les caixes fan servir bona part d'aquests diners per deixar-los a empreses
transnacionals perquè puguin dur a terme els seus projectes, que poden tractar sobre
producció d'armes, destrucció del medi ambient o atemptar contra la vida de comunitats
senceres.”

“La banca salva els mobles a les immobiliàries” (pàg. 8)

• “Davant l'esclat de la bombolla immobiliària i la conseqüent crisi en el sector, els bancs i

caixes han sortit al rescat de les grans empreses dedicades a la construcció i venda
d'habitatges.[...] Els interessos de banca i immobiliàries estan tan lligats que el 40% dels
diners que els bancs i caixes presten van a parar a immobiliàries i constructores.”

23
 “Els poders econòmics, immunes a l'acció dels tribunals” (pàg. 9)

• “Nou de cada deu fortunes espanyoles evadeixen impostos. El col·lectiu de Tècnics del
Ministeri d'Hisenda (Gestha) ha denunciat que al voltant del 86% de les fortunes espanyoles
amb un patrimoni superior als 10 milions d'euros eludeix les seves obligacions fiscals en no
declarar l'impost sobre patrimoni.”
• “Segons Gestha, l'economia submergida a l'estat espanyol suposa el 23% del PIB.”
• “La banca s'aprofita també massivament de les seves filials en paradisos fiscals.”
• Les cessions de crèdit consisteixen a anar passant les responsabilitats legals d'un creditor a
l'altre per alliberar aquests dipòsits de les seves responsabilitats fiscals.”

“He robat 492.000 euros als que més ens roben per denunciar-los i construir alternatives de
societat.” (p.p. 10-11)

• “Obria comptes als bancs, els deia que tenia una bona feina i aconseguia aparentar solvència
fent moure els diners de comptes d'una empresa a comptes personals, com si fossin nòmines.
Els bancs s'ho creien i al cap d'uns mesos els demanava un préstec. Per concedir el préstec a
vegades em demanaven documentació que no tenia. Amb una impressora, una
fotocopiadora, unes estisores i celo es fan meravelles! Una vegada cobrat el préstec, treia els
diners del banc i els destinava a un projecte alternatiu. Desemmascarar com la banca ens
porta al col·lapse ecològic, va ser una motivació clara per realitzar aquesta acció i fer-la
pública. Els diners s'han destinat a conscienciar sobre la crisi sistèmica i a tirar endavant un
ampli moviment social que posi en marxa altres maneres de viure. Treure els diners és la
primera cosa que qualsevol persona pot fer, n'hi ha moltes més.”

“Bancs i caixes financien segons els seus interessos els partits del govern i l'oposició” (pàg. 12)

• “Els partits catalans acumulen un deute superior als 30 milions d'euros amb les entitats
bancàries, segons conclou l'últim informe publicat pel Tribunal de Comptes sobre el seu
finançament corresponent a l'any 2005.”
• “Gran part d'aquest deute està en mans de la major corporació financera catalana, La Caixa.”
• “Les corporacions bancàries més amables amb el poder polític reben després els favors de la
concessió de la majoria de l'obra pública, en forma d'infraestructures, carreteres, etc.”

24
“BBVA, CSCH i La Caixa controlen financerament els continguts dels principals diaris,
ràdios i televisions.” (pàg. 13)

• “La comunicació i la informació són en sí mateixos objectius clau a la consolidació i el

manteniment de l'economia capitalista.[...] Els mitjans de comunicació de masses s'han
constituït en una gegantina maquinària de propaganda.”
• “Una totpoderosa presència de les grans corporacions que defensen interessos polítics,
econòmics i de minories benestants, amb enormes dosis de maquillatge i reiteració, amb un
bombardeig informatiu constant que més que deixar l'espectador profundament convençut,
el deixa sobtadament desorientat.”
• “La tecnologia que ha facilitat el control informatiu de masses també ha generat mecanismes
d'autodefensa informativa que es poden estendre a gran velocitat a través d'Internet.”

“Els moviments socials construeixen alternatives al sistema dominant” (p.p. 14-19)

• “En l'actualitat, la majoria dels moviments socials emergents s'organitzen a partir de

col·lectius locals, de caràcter assembleari i autònom, amb una base identitària molt viva i
diversa, amb participació de gent d'edats diverses i que creen noves pràctiques i discursos
genuïns.[...]Volem una democràcia real en que les decisions siguin preses per aquells a qui
afecten”.
• “Tenim reivindicacions maximalistes i de transformació global però determinades accions
concretes poden ser bons passos endavant de cara a apropar-nos a aquestes reivindicacions.”
• “El creixement cec del sistema comporta el creixement urbanístic, industrial i de les
infraestructures de transport i energètiques que malmeten cada vegada més el territori.”
• “En totes aquestes actuacions, els moviments socials segueixen diferents estratègies, que
sovint es complementen per buscar els seus propòsits legítims. Les més vistoses acostumen
a ser les manifestacions, concentracions, assegudes o la resta de propostes participatives per
prendre els carrers en mostra de denúncia o reivindicació d'un fet concret.[...] També hi ha
estratègies més compromeses com la desobediència civil.[...] Tampoc deixen d'utilitzar-se
opcions legals com les denúncies i les iniciatives legislatives populars.”
• “El fet que hi existeixin tantes lluites diferents defensant-nos de les diverses agressions del
capitalisme d'avui en dia s'acostuma a utilitzar com a prova que els moviments socials estan
disgregats.”
• “Hi ha una profunda deslegitimació dels partits polítics i institucions.”

25
• “La crisi que ja ha sortit a la llum pública no és una qüestió de quatre dies, sinó que és un
canvi tan i tan profund que difícilment ho pot resoldre el mateix sistema que l'ha causat: el
capitalisme.”
• “Per no dependre del capitalisme s'està construint la societat alternativa des de l'autonomia i
l'autogestió.”
• “Fins i tot en l'àmbit del finançament, que tant hem denunciat en d'altres pàgines, hi ha
alternatives: tenim l'experiència de Coop 57 que ofereix alternatives de finançament per
cooperatives i entitats socials alhora que facilita un estalvi coherent a les persones
individuals.”
• “Un dels aspectes estratègics per construir una altra economia és substituir els intercanvis en
la moneda dominant, en el nostre cas, l'euro, per opcions alternatives per la societat civil.
Em l'àmbit català existeixen algunes xarxes d'intercanvi ja consolidades que faciliten el
troc.”
• “Estan sorgint nous projectes en què qualsevol pot portar el que no li fa falta i emportar-se el
que necessita sense pagar.”
• “De fa anys existeixen també uns determinats projectes implicats en la idea de compartir
coneixements que són les XIC (xarxes d'intercanvi de coneixements). En aquests espais, les
persones ofereixen tallers i cursos d'allò que saben i reben ensenyaments d'allò que els
interessa, sempre gratuïtament.”
• “Per sort, de del moviment agroecològic, arreu del territori tenim cada vegada més bancs de
llavors que conserven la biodiversitat.”
• “L'educació lliure es basa en pares i mares que eduquen a casa els petits, de vegades com a
agrupacions de famílies que eduquen conjuntament els fills.”
• “En l'àmbit urbà és necessari i comencen a haver experiències d'aprofitar terrats per fer
horts.”
• “En l'àmbit personal aprenem també a relacionar-nos com a persones iguals i diverses
alhora, sense discriminacions per raça, classe, gènere o identitat sexual.”
• “Decreixement no es recessió.[...] El decreixement denúncia el mite del creixement, i
proposa sortir dels paràmetres del productivisme, del consumisme i al cap i a la fi sortir del
sistema capitalista.[...] El decreixement consisteix en abandonar el procés de globalització
econòmica i relocalitzar l'economia, és a dir, la producció i el consum, i amb elles reduir el
transport.”
• “Un altre dels valors d'aquests nous moviments socials és l'horitzontalitat, és a dir, la manca
de jerarquies, donat que s'ha demostrat històricament que les direccions quan acumulen
poder acaben aprofitant-lo per perpetuar-se i en benefici dels seus interessos particulars en
26
 lloc del bé col·lectiu.”
• “Entenem que la diversitat és part de la nostra força.”
• “De la Trobada de moviments socials, va sortir el projecte de posar en marxa un gran banc
de recursos de tot tipus; materials per compartir, habitatges buits o amb espai, terres per
cultivar, coneixements per l'autogestió quotidiana, propostes pel decreixement, i d'altres...”

27
A continuació la portada i contraportada d'aquesta publicació (document 1).

28
2.3.2. Crisi? PODEM!(25)

Aquesta també és una publicació gratuïta, es podria dir que és la continuació de l'anterior,
anomenada Crisi. Predica un canvi social, polític i econòmic. S'actualitza l'anàlisi de la crisi i ens
introdueix a propostes de transició per abandonar el capitalisme. A la portada ja s’afirma que podem
viure sense bancs, sense empreses multinacionals, sense diners i sense classe política. Aquesta
publicació també va ser impulsada per Enric Duran i el Col·lectiu Crisi.

A continuació, les conclusions que hem extret després de llegir-nos la publicació molt atentament.
En aquest cas, també per facilitar la lectura, hem englobat les conclusions en els apartats en que
apareix dividida la publicació segons el seu índex. També hem subratllat les més importants.
Algunes són frases extretes literalment del diari i algunes són simples conclusions.

ANÀLISI DE LA CRISI

• “El Lliure Mercat permet que les multinacionals explotin els recursos naturals dels països
més pobres, i aquests es veuen forçats a demanar crèdits que no poden acabar de tornar mai.
És un cercle viciós...”
• “El sistema capitalista explota els recursos naturals sense donar-los-hi temps a que es
renovin.”
• El progrés de les últimes dècades s’ha basat en les reserves d’energies no renovables. N’és
un exemple el petroli, hi ha persones capaces de fer EL QUE SIGUI per aconseguir-ne.
• “Per què si està tan clar continuem comprant i gastant tant?” Ens venen falses necessitats
(sobretot a través dels mitjans de comunicació), i nosaltres ens ho creiem tot perquè ens
manipulen, perquè ens falta temps i a causa de la seva publicitat.
• “El problema d’aquesta societat de consum és que funciona amb diners”. El 95% dels quals
són diners bancaris, diners sense equivalent real que proporcionen quantiosos beneficis als
bancs. Aquests beneficis es multipliquen si a més, els bancs realitzen especulacions
financeres. Quan això passa, l’economia esdevé irreal i insolidària, i apareixen bombolles
immobiliàries que després punxen per deixar lloc a una crisi.
• La política està cada cop més corrupta.
• “Aquesta publicació recorda les injustícies, els problemes i les altres crisis que els mitjans

( 25) DURAN, Enric..., Crisi? PODEM!, 17/03/2009

29
 no ens estan contant, però sobretot, proposa alternatives i ens vol animar a que siguem el
CANVI que volem.
• “És el principi d’una nova era post-capitalista.”
• “Mentides i crisi informativa dels grans mitjans de comunicació.”
• “Deus diners al banc? Si no pagues, seràs lliure.”
• Els preus de la vivenda baixen però no assoleixen el preu desitjat.
• “Les vivendes tenen un preus injustos, que vulneren al dret constitucional de gaudir d’un
habitatge digne.”
• “La crisi és sistèmica (que pertany al sistema, és a dir al capitalisme) i no té solució dins de
l’actual model.”
• “Els recursos limitats travessaran problemes ben aviat si l’economia capitalista es refà.”
• “Si assegurem les necessitats bàsiques, el nostre nivell de vida correspondrà al que som, a
com ens sentim i a com ens relacionem, no pas per les nostres possessions materials.”
• Es pot convertir la crisi en un canvi polític (canvi de sistema).
• En aquest canvi polític: “Acabarem amb els latifundis (explotacions agràries de grans
dimensions), rehabilitarem les cases, sembrarem la terra i cuidarem els boscos. Compartirem
els estris, alliberarem el coneixement, autoproduirem l’energia, repartirem el que és bàsic.”.

ALLIBERANT-NOS DE LA BANCA

• “Banquers financen polítics, polítics financen banquers.”

• “És pot viure, i de fet, millor sense bancs”. Això és possible gràcies a les cooperatives de
banca ètica, les d’habitatge de cessió d’ús (tots els membres són propietaris, hi ha dret a vot
i és democràtic, existeix un dret d’ús indefinit dels habitatges tot i que la propietària directa
de la vivenda és la cooperativa) i les integrals (integren la cooperació als diferents elements
de la nostra vida). Els fonaments de la vaga de bancs es basen en les següents preguntes:
“Quin poder pot tenir un registre de morosos si hi som totes? Quina força tindran els seus
embargaments si ens afecten a milions? Amb què especularan si traiem els diners del banc?”
• Es necessita organització per dur a terme el canvi col·lectiu.
• “Si no pagues, seràs lliure.”
• “Organitzar-nos en cooperatives pot servir per viure sense bancs i sense preocupar-nos pels
nostres anteriors deutes.”
• “La insolvència és una forma d’immunitat a les multes.”

30
 CAP A L'ERA POSTCAPITALISTA

• “Aquella paraula que pot pressionar el govern en benefici de les classes populars, no és altra
que la de VAGA GENERAL.”
• “A partir del 17 de setembre de 2009, milers de persones traurem els diners del banc,
deixarem de pagar hipoteques i lloguers, farem cooperatives i recuperarem les terres
abandonades.”
• La BANCA ÈTICA és necessària.
• “Cal prioritzar el concepte d’ús per sobre del de propietat.”

AUTOGESTIONA LA TEVA VIDA

• “La funció del sistema d’ensenyament és l’ensenyament del sistema”

• Crisi de l’educació amb el pla Bolonya.
• “La indústria farmacèutica és actualment un dels sectors empresarials més rendibles i
influents del món.”
• “Hi ha teràpies que no van bé per segons qui, i es per això que hem d’esbrinar totes les
opcions que tenim.” Parlem de teràpies alternatives.
• “Els primers que hem de comprendre el nostres cos i ment, som nosaltres i les persones del
nostre entorn.”
• “El cos sap curar-se.”
• “Saber és poder i en la ignorància som més fàcils d’espantar, enganyar i manipular.”
• El pla organitzatiu per ser el canvi que volem va des de l’organització en petits grups
d’amistat que es diuen grups d’afinitat, a la unió d’alguns d’aquests grups per dur a terme
accions de més envergadura.

• Com a conclusió general, cal destacar en aquesta publicació, encara que hi ha reflexions
interessants s'insisteix molt en una vida sense bancs però no fan gaire esment a una vida
sense diners.

31
A continuació la portada i contraportada d'aquesta publicació.

32
2.3.3. Volem! viure sense capitalisme!(26)

En aquesta tercera publicació del Col·lectiu Crisi s'ha intentat elaborar un manual orientat a l'acció
pràctica. Hem fet una síntesi de cada apartat que hi apareix.

SECCIÓ BANCA I DINERS

La campanya per la vaga de bancs es va convocar de forma indefinida el 12 de novembre de 2008 i

es va posar en pràctica el 17 de març del mateix any com a acte de rebuig a les pràctiques abusives
dels bancs. Es tracta de tancar les comptes o passar els diners a banques ètiques. L'objectiu és
minimitzar el poder econòmic dels bancs en la nostra societat. Hi ha tres petits passos que serveixen
per reduir els beneficis dels bancs: deixar d'utilitzar targetes, anul·lar els rebuts que ens carreguen
les empreses de serveis i subministres al nostre compte bancari i cobrar la nòmina, l'atur o la pensió
a través de xec. Podem tenir inversions que augmentin els nostres estalvis sense contribuir a
l'enriquiment dels bancs: inversions directes en cooperatives.
Actualment hi ha moltes persones en situació d'insolvència. Les persones en aquesta situació
gaudeixen de certa immunitat civil ja que l'Estat no pot castigar-los en forma de multa. Es proposa
crear una xarxa d'insolvents-insubmisos per fer accions col·lectives sense haver de patir cap
represàlia econòmica per part de l'Estat.

SECCIÓ HABITATGE

Per complir amb el dret humà a tenir un habitatge digne, es proposa la recuperació d'edificis buits
i/o en desús. Es pot fer per mitjà del contracte de Masoveria Urbana, un contracte en virtut del qual
els propietaris d'un habitatge en cedeixen l'us a canvi que els cessionaris n'assumeixin les obres de
rehabilitació i manteniment. També es pot fer a través de cooperatives d'habitatge em Model de
Cessió d'Ús (MCU). La diferència més gran entre viure en un habitatge de propietat i viure en una
cooperativa d'habitatge és que la persona que viu a la cooperativa no es propietària de l'habitatge en
si sinó que el propietari és la cooperativa de la qual en forma part.
Es vol fomentar l'Ecoconstrucció, redescobrint tècniques antigues com ara parets de fang, adobs i
palla, estructures de fusta i etc. És important l'ús de materials locals. Podem construir nosaltres, amb
l'ensenyament que podem rebre d'un artesà o constructor.

( 26) DURAN, Enric..., Volem! viure sense capitalisme!, 17/11/2009 pàg. 11.

33
 SECCIÓ SOBIRANIA ALIMENTÀRIA

Es vol potenciar l'aprofitament de les terres en desús que resten abandonades a les afores de molts
pobles i ciutats. La idea és aprofitar terres que no s'utilitzen per mitjà d'una agricultura sostenible.
També hi ha la possibilitat de crear horts urbans amb la implicació dels ajuntaments. A més a més,
existeixen les cooperatives de consum, on un grup de persones decideixen abastir-se d'aliments i
productes bàsics de forma directa amb el productor. Una altra opció és muntar un hort comunitari:
diverses persones es coordinen per repartir-se la feina i la producció. Es necessiten terres, aigua,
adob (fems o compostatge) i treball.

SECCIÓ ECONOMIA I TREBALL

Les xarxes d'intercanvi són espais on podem interactuar sense diners. S'hi poden intercanviar bens,
coneixements o serveis mitjançant el troc. Per facilitar els intercanvis multilaterals, es poden
utilitzar monedes socials, recuperant l'ús original del diner sense ser acumulatiu. Els mercats
d'intercanvi són punts de trobada on intercanviar puntualment, tot tipus de bens. L'economia
comunitària es basa en el fet de ser propietari d'allò que s'usa. Les cooperatives integrals poden ser
una bona eina de transició per una vida sense diners, ens donen unes retribucions econòmiques a
l'hora que anem satisfent les nostres necessitats al marge de l'Estat i el mercat.

SECCIÓ REPOBLACIÓ

L'objectiu és desconstruir la ciutat i repoblar el camp. Es tracta de llistar les cases i pobles
abandonats, organitzar grups a la ciutat que vulguin anar a viure junts al camp i ocupar-se que això
sigui possible.
SECCIÓ TRANSPORT

Es reivindica un transport públic més barat, que arribi més lluny i a més llocs perquè sigui més
rendible que utilitzar el transport privat. Es poden crear transports col·lectius amb vehicles en cessió
d'ús, practicar autoestop i promoure el cotxe compartit.

SECCIÓ ENERGIA

A partir de fusta, excrements animals, residus domèstics, agrícoles o industrials: la fermentació

34
anaeròbica amb bacteris que generen metà permet produir biogàs, que al seu temps pot convertir-se
en electricitat o calor per combustió. Construir un reactor per produir calor per fermentació és
relativament barat i senzill. Podem construir molins de vent, només necessitem rodaments (que es
poden extreure de qualsevol cotxe), dinamos (serveix un alternador d'un cotxe) i aspes (podem
utilitzar canonades velles de PVC).

SECCIÓ EDUCACIÓ

L'educació lliure és l'educació que s'imparteix des de casa o en centres alternatius (s'agrupen uns
quants professors i imparteixen l'ensenyament que es creu oportú junt amb els pares). El mateix
passa amb les universitats.

A continuació la portada i contraportada d'aquesta publicació.

35
.3.4. “Trastos, segunda vida”(27)

Aquest reportatge publicat al Dominical del diari El País i escrit per Cristóbal Ramírez tracta sobre
una nova generació de persones que troben el que busquen al carrer, als contenidors. Ho restauren i
aprofiten el seu ús original, n'hi donen un de nou o bé ho transformen en art. Ho fan per voluntat i
no per necessitat com la multitud d'ulls que els miren malament poden pensar. Després d'un temps
en que els residus anaven augmentant més i més a causa del creixent consumisme baix la premissa
d'usar i llençar, ara comencen a disminuir perquè la gent comença a reutilitzar. Cal destacar que a
partir de la crisi, les persones es repensen més a l'hora de gastar els diners, s'està tornant a comprar
el que és realment necessari. Ara es llencen menys coses, les que es poden aprofitar s'aprofiten i les
que no, es donen a mercats d'intercanvi o s'utilitzen per fer troc. Emaús és una empresa que recull
allò que està en bon estat de la brossa, ho restaura o renta si cal i ho posa a la venda a preus baixos.
Sí que hi ha qui ho fa per necessitat però es tracta més aviat de sostenibilitat ecològica. La base de
tot això resideix en fer un passeig pel carrer en busca de coses que es puguin reutilitzar o
decoratives (al gust de cadascú) això sí, s'ha de procurar arribar abans que el camió. A l'hora de fer
troc, Internet fa les coses més fàcils, gràcies a pàgines web com www.truequi.com,
wwww.truekalo.com o www.cambia.es. Aquestes iniciatives han sigut aprofitades per empreses
com Gas Natural, que recorre Espanya amb un mercat de troc amb un èxit inesperat. Pot ser que no
es tracti d'una nova ètica de consum responsable sinó d'una situació puntal degut a la crisi, però el
fet de començar a reutilitzar i reciclar ens pot portar a aquesta ètica sostenible. No cal acabar amb el
capitalisme però en podem construir un de més “amable”.

A continuació la portada del'article.

( 27) RAMÍREZ, Cristóbal i RUBIO, Luís, “Trastos, segunda vida”, El País Dominical, 2009

36
3. Pràctica

En aquesta part del treball es troba l'article sobre Heidemarie Schwermer que va inspirar
l'experiència pràctica. Tot seguit hi ha el diari dels 21 dies que la conformen (inclou, els
procediments per fer sabó a partir d'oli i per germinar llegums així com els fulletons que vam
recopilar durant aquests dies i els cartells que havien de contribuir a la difusió de la nostra situació).
Després hi ha una abstracció general de l'experiència ja que al diari apareixen fets quotidians, poc
rellevants pel treball. De tota manera, al diari hem subratllat els fets o reflexions més importants i
relacionats amb el treball.
Per últim, hem cregut convenient incloure un apartat dedicat a les organitzacions solidaritzades amb
aquest tipus de vida alternativa. Algunes s'acosten més que d'altres a la vida sense diners però totes
hi estan relacionades o comparteixen alguns valors.

3.1. Article que va inspirar l'experiència pràctica

CRÓNICA

Domingo 24 de Marzo de 2002 - Número 336

POBRE POR VOCACIÓN | HEIDEMARIE SCHWERMER
Vivir bien sin dinero es posible
ANA ALONSO MONTES
HEIDEMARIE SCHWERMER / PSICOTERAPEUTA
Edad: 60 años. Nacionalidad: alemana / Tiene dos hijos /
Renunció a su puesto de funcionaria para vivir un año sin
dinero y ya lleva seis / Ha escrito sus experiencias en
«Mi vida sin dinero» / Realiza trabajos a cambio de
comida, cama o diferentes servicios / «La gente gasta en
cosas que no necesita», dice.
Feliz. Heidemarie Schwermer, psicoterapeuta de 60 años, lleva seis viviendo sin
dinero y sin renunciar al bienestar de una sociedad como la alemana. «He
cumplido todos mis sueños sin él», asegura convencida.

Dispone de un ordenador, usa un móvil y viste con sencillez, pero con elegancia.

37
Comenzó su experimento en 1996, después de crear en 1994 una sociedad de
intercambio, y lo que iba a ser una etapa de un año en su vida se ha convertido en
su forma de estar en el mundo. Hace un año publicó en Alemania un libro en el
que resumía su experiencia, Mi vida sin dinero, que mañana lunes llega a las
librerías españolas editado por Gedisa.

Para hacerse a la idea de lo complejo que resulta vivir sin dinero en nuestros días,
aunque sea por elección, como es el caso de Heidemarie, piense cuántas veces ha
pagado con euros por algún bien o servicio a esta hora del día. ¿Cómo es posible
entonces comunicarse con el mundo por e-mail, usar un móvil o vestir
decentemente sin gastar un euro? «Puedo vivir así gracias a los contactos. Mucha
gente me conoce, entiende mi proyecto y quiere ayudarme. Sé dónde voy a
dormir en las próximas semanas, tengo un refugio por si me fallan las previsiones
y nunca me falta para comer», explica en su bastión de Dortmund, un centro
cultural llamado Wissenschaftsladen que fue fundado en 1983 por un grupo de
estudiantes.

Allí le dejan dormir, ducharse o usar el ordenador a cambio de cocinar para los
jóvenes que pasen por el recinto. «No empleo mucho tiempo en la cocina. Suelo
utilizar lo primero que encuentro, verduras variadas, las echo a la sartén y hago lo
que salga», dice.

ASESORA
Duerme en el piso superior, donde ayuda a quien lo necesita con sus prácticas
terapéuticas. «Antes asesoraba a gente con mucho dinero, pero no estaba
satisfecha con mi trabajo. Ahora ayudo a quien viene a verme. A veces me dan
algo a cambio, pero no siempre es así», cuenta quien entre sus pertenencias (un
par de faldas, tres jerséis, dos pares de zapatos y dos prendas de abrigo) tiene
algún que otro producto cosmético.

Asegura que en sus primeros tiempos pasó hambre, pero siempre que necesita
algo lo desea con fuerza y termina apareciendo. Mantiene que un «ángel» cuida
de ella y que «se siente guiada».

Todo comenzó cuando vio cómo funcionaba la sociedad de intercambio Da y

38
Toma de Dortmund. Decidió lanzarse a la aventura en solitario y vivir un año sin
blanca. Lo primero era encontrar dónde dormir, ducharse y cómo conseguir la
comida. Al principio recurrió a casas de amigos que se iban de vacaciones por
temporadas largas. Ella, a cambio de cuidarles la vivienda, regar las plantas o
bien ocuparse de los animales, disfrutaba de una cama cómoda y a veces hasta de
una nevera repleta. «En realidad, no echo nada de menos, porque si lo hiciera
volvería a usar el dinero. No hago esto como un sacrificio», reconoce.

Heidemarie es madre de dos hijos adultos que sólo al principio se preocuparon

por el arriesgado experimento de su madre. «Ahora ya están más tranquilos
porque saben que me organizo bien», añade. Desde hace un año, cuando publicó
su libro en Alemania, todavía es más conocida, lo que facilita su red de contactos.
Los ingresos por la publicación del libro, unos 20.000 marcos (10.000 euros), que
recibió en dos cheques, los fue regalando a gente necesitada: sin techo, madres
solteras o trabajadores sociales.

REGALOS
En su monedero guarda el pasaporte, el carné de conducir y otra documentación.
Ni un solo euro, aunque sabe que los precios han subido con la nueva moneda y
que dos marcos equivalen a un euro. «Mi vida ahora es más libre. No tengo nada
fijo. Voy cambiando la ropa según me la van regalando o encuentro algo que me
gusta. Nunca sé lo que me va a deparar el día cuando me levanto», relata.

Lo suyo, pese a todo, no es la vida contemplativa. Se levanta hacia las siete de la

mañana, un par de veces a la semana acude a la tienda de productos biológicos
donde le suministran alimentos sobrantes o con mal aspecto, da conferencias,
imparte sesiones de terapia, acude a seminarios... Si quiere cortarse el pelo puede
elegir entre tres peluqueras que están encantadas de recibirla.

Tampoco se priva de ir al cine y para ello se lo propone a alguien que, por

ejemplo, necesite que le cuide una tarde los niños a cambio. «Cuando quiero algo
pienso cómo conseguirlo, quién lo tiene y qué puede necesitar que yo le pueda
dar», señala.

«Mi actividad, que tiene como misión llamar la atención sobre la injusticia, es mi

39
vocación. No necesito vacaciones. Ése es uno de los errores de nuestra sociedad,
que separa ocio y trabajo, porque la mayoría hace algo que no le gusta sólo por
ganar dinero y gastarlo en cosas que no necesita», expone.

Confiesa que no busca seguidores, sino que quiere invitar a reflexionar a la gente:
«Éste es mi camino, pero no es un camino de masas. Para muchos en esta
sociedad uno vale lo que gana. Yo creo que todos los trabajos son igualmente
dignos. Es posible no tener nada y valer mucho. Ése es mi mensaje».

40
3.2. Diari de l'experiència pràctica

Primer cal veure del que disposo i del que no.

EL QUE TINC:
− Tinc una comunitat d'intercanvi al meu mateix poble per major de 18 anys:
− He d'entrevistar als caps o incloure informació d'alguna forma al meu treball.
− Tinc 2 viatges a Sitges que vaig aconseguir al intercanviar-los per dues plantes de
pastanagues que ja havien crescut.
− Tinc 3 àpats a casa d'un amic (Jaume Fortuny) a canvi de fer una presentació que
tractava d'explicar el curt que havíem realitzat durant el curs davant de un públic a
l'institut francès.
− Tinc un sopar ple de proteïnes i gran aliment a casa d'una amiga (Adama Thiam) a
canvi de passar tota una tarda al seu costat)
− Tinc un àpat a casa d'una amiga, Marta Boleda (a canvi de pintar la seva habitació).
− Tinc el convit per una setmana de passar nits i dies a una casa okupa “propietat”
d'unes amigues (Lola Barbarà) a canvi de passar aquesta experiència amb elles i de
col·laborar en el que es necessiti a la casa.
− Tinc adob gratuït, me'l regala en (Tomàs González) però ja no el necessitaré.
− Tinc roba gratuïta que una amiga (Patricia González), que treballava a una botiga
em va regalar. Era roba que havien intentat robar i estava amb alguns foradets o tares.
L'havien separat de la resta de la roba perquè l'agafessin els dependents. Com que hi
havia molta, va pensar en mi. Per tant:
− Tinc: dues faldilles, uns pantalons i dues samarretes (i unes xancles que em vaig trobar
el mateix dia). Pel meu aniversari em van regalar roba interior que puc utilitzar per
començar.
− Tinc un mòbil que la meva mare em va regalar, però no tindré saldo, només es per
rebre les seves trucades ja que davant tot, soc menor i ella es vol assegurar de que estic
bé.
− Tinc les llavors de l'hort pagades amb un massatge.

EL QUE NO TINC:
− No tinc un hort:
− Qüestions de clima: vaig plantar massa tard les llavors.
− Errors de plantació: vaig plantejar malament el meu hort ja que era massa petit per que
hi plantés tot el que vaig plantar. A més a més vaig plantar les llavors a la part enfonsada
dels solcs quan era a l'inrevés i no em vaig cuidar el suficient de regar-lo ja que es

41
 tractava d'una temporada complicada per mi plena d'exàmens. Hauré de plantejar-me
l'experiència pràctica sense l'ajut dels aliments d'un hort, un nou repte.
− No tinc treball:
− Degut a la crisis financera no tinc un treball que em cobreixi cap àpat com era la meva
idea principal, dirigida a l'hostaleria. Seguiré deixant currículums als restaurants i parlaré
amb els supermercats del poble per veure si em podrien pagar en espècie, una cosa poc
probable. No necessitaré l'adob que anaven a regalar-me.

− No tinc gaire suport de la meva família. Tot i així, la meva mare m'ha promès que
es pensarà un troc per fer-me a canvi del lloguer de la meva habitació i de l'ús de
l'electricitat (de la cuina i la rentadora).

A continuació, el relat dels 21 dies.

01/07/2009
9:35h.
La nit anterior no vaig poder dormir, de fet tinc problemes d'insomni però com que
actualment no em medico, això no serà cap problema per aquesta experiència. Avui he
esmorzat a casa però penso dinar a casa de la Laia Soley. Ella cursa batxillerat a l'IES
Dolors Mallafré, i el treball de recerca el realitza durant segon de batxillerat. Tenia
previst que el seu treball fos un film i m'ha proposat fer un documental d'aquesta
experiència, una idea que trobo genial. Em pagarà la feina en forma de menjar sempre
que vagi una mica justa i sincerament em sembla que el film final pot valdre molt la
pena. He quedat amb ella a la 1 a l'entitat cultural del poble GER, des d'on anirem a casa
seva. Per la tarda tinc previst anar a deixar currículums als comerços de Ribes
(preguntant els supermercats si hi ha possibilitat de pagament en espècie) i sobretot als
restaurants i negoci d'hostaleria (ja que treballar a allà, pot suposar estalviar-me algun
àpat). A més a més, he de passar d'urgències per l'ambulatori del poble ja que tinc la
impressió que durant la Festa Major de Sant Pere (28/07/1009) em vaig esquinçar un peu.
Després, aniré a sopar a casa de l'Anna Rosenberg, ella em convida així que no he de fer
cap troc més que depilar-me amb ella de forma alternativa, una qüestió que vam parlar fa
molt de temps. En definitiva, pensem depilar-nos amb mel o alguna cosa així, algunes
pàgines web(28) expliquen com fer-ho.
També em quedaré a dormir a casa de l'Anna. Així doncs, el lloguer a casa meva (que he

( 28) www.lindisima.com/azucar.htm
www.lindisima.com/sugaring.htm,
www.innatia.com/s/c-cuidado-piel/a-depilacion-casera-azucar.html,
www.femenino.info/18-04-2008/belleza/metodos-de-depilacion-casera

42
 quedat amb la meva mare que pagaré cada dos o tres dies) serà menor. La meva mare ma
posat la condició de que segueixi col·laborant a casa i traient a la meva gossa a passejar
tal i com faig quan no estic fent l'experiència. L'única condició del meu pare és que
treballi. Crec que es pensen que aquesta experiència la faig per gust, no se'n adonen de
que es un treball escolar. En fi, veurem com evolucionen les coses a casa, de moment
hem fet una taula per anar controlant el lloguer. Començaré el dia dutxant-me i, com que
en aquests dies tinc la regla, estava disposada a fer-me compreses de gasa i tovallola quan
la meva mare m'ha il·luminat amb la idea de trocar-li un paquet de compreses. És el que
faré, així no hauré de destruir un parell de tovalloles al meu pas. Tot i així, hi ha pàgines
web(29) que ensenyen a fer compreses de forma casolana.
Tot seguit, utilitzaré només roba que m'hagin regalat. És el cas de la roba de la Patricia
de la que parlo abans, de roba interior que em van regalar per meu aniversari. Aquesta nit
la rentaré i deixaré que s'assequi per demà.
Mentre vagi pel poble deixant currículums, penjaré alguns dels cartells que vaig fer
perquè la gent col·labori desinteressadament en el projecte. Així doncs, només queda
veure com va en el meu primer dia sense diners.
10:11 h.
Per l'esmorzar i el paquet de compreses he de netejar els vidres de la cuina.
11:26 h.
He netejat els vidres de la cuina, estic lliure de deutes.
21:29 h.
A les 13:00 havia quedat amb la Laia al GER. M'he dutxat i m'ho he apuntat per pagar-li
amb el lloguer a la meva mare. He cuidat la meva higiene amb articles gratuïts d'hotel:
pinta, sabó per la roba interior que portava, raspall de dents i pasta de dents. He posat en
una bossa una ampolla d'aigua que un cop va portar la meva avia, els currículums i els
cartells. M'he vestit amb uns pantalons que vaig agafar de l'ocasió de la Patricia, una
samarreta que la meva mare em va regalar un dia que vam sortir a passejar, uns sostens
que em van regalar pels reis, unes calces que em sortien gratis amb un descompte de la
botiga “Women Secret”, una arracada que vaig trobar-me al terra i una altra que em van
regalar, i les xancles que la meva mare em va regalar quan va començar l'estiu de fa
bastants anys. He anat a dinar a casa seva per parlar del curt ma convidat al menjar i al
beure i a un gelat de postre. Després hem estat estirades una estona i després hem sortit a
deixar currículums, penjar cartells i anar al metge. A nostra intenció era gravar el
reconeixement mèdic que certifiqués que estava bé de salut per després comprovar que
aquests dies no afecten a la meva nutrició i estat saludable. Això ens ha portat tota la
tarda. M'he trobat amb la Júlia Gaitán, diu que em vol fer un bossa, estic molt contenta i a

( 29) www.nopuedocreer.com/quelohayaninventado/4482/compresas-caseras-por-un-mundo-limpio
www.bloodsisters.com

43
més a més portava alguns cèntims a sobre, m'he deixat convidar a algunes llaminadures.
He omplert una ampolla d'aigua de la font, un bé públic del que em puc aprofitar. Al
vespre hem gravat la meva presentació al curt i hem filmat material per adjuntar al curt
en forma de talls. Aquesta nit, sopo i dormo a casa de l'Anna.
02/07/2009
13:20 h.
Acabo de tornar a casa després de sopar, dormir i esmorzar a cals Rosenberg. La veritat,
estic sorpresa de l'hospitalitat amb que m'estan tractant les famílies dels meus amics. He
explicat el meu projecte als Soley i als Rosenberg i s'han ofert per convidar-me si passo
pitjor moment a l'hora que m'omplien el plat. A canvi de tot el que he rebut dels
Rosenberg, els ajudaré aquest dissabte a la mudança. Com que canvien de casa, les dues
germanes estan buidant els seus armaris, l'Anna ha aprofitat per fer una mica de neteja i
n'he tret algunes peces de roba: uns pantalons llargs texans que m'he tallat (no aguanto
més aquesta calor de juliol), una faldilla llarga que també m'he tallat, una samarreta
negra, i un vestit de colors. M'he adonat de que ara puc transformar la roba al meu gust ja
que no he pagat diners per ella. Més llibertat. Per agrair-li i que pensi en mi el proper cop,
he llençat jo la brossa.
L'Adama ha vingut, m'ha convidat a dinar a casa seva no se que faré encara per pagar-li.
21:48 h.
He arribat fa més o menys una hora de la platja. Feia exactament 7 anys i uns dies que no
agafava una bicicleta, però he entès que es tracta d'un mitjà de transport gratuït i més
pràctic que el caminar. El meu pare ha estat encantat de deixar-me la bicicleta però es
molt de muntanya i no m'he vist amb cor. L'Adama i jo hem anat a casa seva. Hem
acordat, que li pagaré aquest dinar acompanyant-la demà a ella, la seva avia i el seu oncle
a comprar al mercat. M'ha preparat espaguetis, i, tot i que porto tres àpats seguits menjant
pasta, estaven boníssims. Un cop més he estat molt còmoda i he gaudit d'una conversa
interessant davant d'un plat extraordinàriament abundant per mi. Quan hem acabat, he
rentat els plats a canvi de que em pagués un viatge en bus cap a Sitges ja que havíem
quedat tota la colla per anar a la platja. M'ha deixat un biquini, hem compartit tovallola.
Un cop allà, ens hem banyat tots al mar i després a la piscina de l'Anna , que també té una
casa a Sitges. Després, he ajudat a l'Anna a tancar la seva porta abans d'anar a menjar
alguna cosa. Com que el Francesc Arau havia de marxar, m'ha regalat les patates fregides
que ell no podia menjar-se, és a dir, la meitat. Hem anat a l'autobús i hem esperat a l'Anna
a la parada mentre ella anava a veure a la seva mare. Per ajudar-la a tancar la porta de
casa seva i depilar-la de forma natural aquest diumenge, m'ha pagat el viatge de tornada a
Ribes. Al arribar, he anat a casa de la Marina Oorthuis, que m'ha fet pa amb la seva
panificadora a canvi d'un massatge el dia que em quedi a dormir a casa seva (demà,
espero). Li he canviat un tros de pà per un plat d'amanida de tomàquet al meu pare, he

44
begut aigua de la font, l'ampolla que vaig reomplir el primer dia de l'experiència.
L'Adama ma regalat pasta de dents, que utilitzaré a partir d'ara. Avui m'he vestit amb les
calces que ahir vaig deixar netes per avui, he netejat les d'avui per demà, també he netejat
(a mà, amb sabó d'hotel) la samarreta que portava ahir. M'he posat la faldilla que l'Anna
em va regalar ja que ella l'anava a llençar, però més curta ja que l'he tallat. Els sostens
d'ahir i la samarreta que la meva mare em va regalar junt amb la que portava ahir. Per
sortir una estoneta aquesta nit, m'agafaré la jaqueta que em van regalar per reis.
03/07/2009
23:01h.
Avui escric tan tard ja que no he parat per casa. Aquest matí, m'he aixecat a les 9:00 per
dutxar-me i marxar corrents a casa de l'Adama, on m'esperaven ella, la seva àvia i el seu
oncle per que els acompanyés al mercat. L'oncle de l'Adama va en cadira de rodes i ella
el portava. Mentrestant, jo agafava del braç a l'àvia, amb qui he parlat de tot. Després els
he acompanyat a comprar verdures i les hi he carregat fins a casa. L'Adama ha estat molt
agraïda però jo només estava pagant pel dinar que ahir em va brindar. Tot seguit he anat a
casa i he esmorzat, eren les 11:30 justes. He esmorzat cafè i galetes. Avui m'havia vestit
amb les calces netes a mà d'ahir, els pantalons texans que em va regalar l'Anna, però
tallats curts, la samarreta groga que portava el dia 1 i que havia netejat a mà, els mateixos
sostens i les mateixes sabates. M'he posat unes arracades que les meves amigues hem van
regalar pel meu aniversari. Tot seguit he començat a fer la bossa que li regalaré a la meva
mare (amb intencions de que m'abaixi el lloguer, tot s'ha de dir...). L'estic fent a partir del
vestit de colors que em va passar l'Anna ja que es bastant lleig com a vestit. He pagat
l'esmorzar i la dutxa plegant la roba i guardant-la a l'armari. Després he marxat a casa de
la Marta, que degut a un dibuix que vaig fer-li a la paret, em devia un àpat a casa seva o a
un restaurant baratet. Hem anat al restaurant Mandala. Com que ha resultat molt car, l'he
ajudat amb la feina de la farmàcia dels seus pares, on m'he passat la tarda. Després m'ha
trucat l'Anna dient-me que tenia més roba per mi. M'ha passat: unes botes d'hivern (que
utilitzaré per l'exposició, unes sandàlies que utilitzaré durant aquests 21 dies, un sostens,
una jaqueta texana, un jersei primet de color blanc, una samarreta de màniga llarga (que
tallaré per poder aprofitar), una de màniga curta vermella i una de tirants de color marró
amb una pinya dibuixada. Demà a les 9:00 aniré a ajudar-los amb la mudança i a
acompanyar a l'Anna a donar la resta a càrites, ja de pas preguntaré si em donarien roba
ja que era un dels punts del projecte. De tornada m'he trobat amb l'Irina Faura, que m'ha
convidat a sopar algun dia d'aquests i m'ha promès que es pensarà algun troc perquè li
pugui pagar. Quan he arribat a casa, he bullit les verdures que vaig recollit de l'hort i n'he
fet un brou, que ha sigut el meu sopar. L'hora de dinar ha sigut genial, m'ho he passat
molt molt bé amb la Marta i l'Isabel (una altra amiga que a més a més, m'ha dit que em
comprarà enciam i algunes coses més a canvi de que li dibuixi unes

45
felicitacions...perfecte!). Però he dinat molt i porto 3 dies dinant més del que estic
acostumada. Aquest brou m'ha sentat prou bé, demà no, perquè passaré el dia de mudança
a casa l'Anna (m'han dit que si ho faig bé, em tornen a convidar a alguns àpats) però el
proper dia, passaré per la batedora les verdures i em faré un puré. Ara per ara he de dir
que estic molt cansada però hi trobo un encant. El que és cert, és que no podria fer el
mateix si no tingués gent que conegués la meva situació, s'hi solidaritzés i volgués fer
trocs amb mi. Els cartells han donat el seu resultat, hi ha una noia (“Sara de Can Manel”)
que vol parlar amb mi. Com que no la puc trucar, aniré a veure si a la botiga que es diu
Can Manel me'n poden dir alguna cosa. Si veig que no, em veuré obligada a trocar una
trucada pel que vulgui la meva mare. S'ha de creure molt en aquesta filosofia, és veritat
que per uns moments la meva mare i el meu germà m'han fet enveja quan menjaven
pizza. També he pensat que si aquesta situació fos per sempre, seria més fàcil contactar
amb altres persones en la mateixa situació, però noto que els meus amics i coneguts estan
fent això perquè només dura 21 dies, no ho sé. En fi, durant el dia, se'm havien acudit
multitud de conclusions, però ara mateix no em venen al cap! Me'n vaig a donar una
volta, al GER amb les amigues, com cada nit i després a dormir a casa de la Marina, a qui
li faré un massatge per pagar-li el pa. I demà no se que li hauré de fer per pagar-li el que
em deixi quedar-me a dormir a casa seva. Avui m'ho dirà, en tot cas, el troc no podrà dur-
se a terme durant tot el dia de demà. Deixo la bossa per ma mare a mitges, espero que no
la vegi.
04/07/2009
23:00 h.
Ahir per la nit, de camí al GER, la Marina i jo ens vam trobar a la Florencia Da Silva.
Ens va dir d'anar a prendre alguna cosa amb l'Adama i la Lola al bar Bus. Vam anar i vam
estar rient i parlant una bona estona i elles van beure alguns chupitos. Jo també en volia
però no els puc pagar. Després ens vam quedar la Marina, la Flor i jo esperant a
l'Antonella Machi per pujar al GER i reunir-nos amb les demés. L'Anto em va pagar un
chupito i em va prometre que es pensaria alguna cosa amb la que li podria pagar. Després
vaig anar al GER abrigada amb el jersei blanc que l'Anna m'havia passat. Allà vaig
insistir a l'Anto que no volia que em convidés i em va dir que si m'esperava amb ella (que
estava sola) a que arribés la Lola, ja el tindria pagat i així ho vaig fer. Ens vam estar
parlant totes una bona estona i després vam ballar una mica. Al GER van posar bona
música. Després la Marina i jo vam anar a dormir a casa seva, com que ella tenia gana va
treure menjar i em va convidar a algunes galetes. Després li vaig pagar el pa amb un
massatge als peus i tot seguit vam anar a dormir. Aquest matí, m'he aixecat a les 9:00 i he
recollit el meu llit de l'habitació de la Marina. Ella s'ha aixecat i m'ha acompanyat a
esmorzar. Hem esmorzat, m'he menjat tres torrades (una amb mantega, l'altra amb
mantega i melmelada i l'altra amb nutella), un suc de taronja i un cafè: genial. Hem

46
 quedat que li netejaré els vidres del menjador demà. Després m'ha trucat l'Anna i m'ha dit
que a les 11:00 havia d'estar a casa seva per marxar a la casa nova i ajudar-la en la
mudança. He passat per casa meva, m'he rentat les dents, me pentinat, m'he vestit amb els
pantalons texans curts, la samarreta negra de tirants que portava abans d'ahir, els sostens
que em va passar l'Anna i les calces que vaig netejar ahir. M'he posat les arracades que
les meves amigues em van regalar pel meu aniversari i he anat caminant a casa de l'Anna.
Quan he arribat he carregat algunes coses al cotxe i hem anat a Sitges. Allà, l'he ajudat
escombrant i fregant i quan ha arribat al camió, he descarregat caixes i alguns mobles.
Després m'he posat amb la cuina i he netejat a fons els calaixos, que estaven plens de
greix. He acabat tota suada a les 15:00. A aquesta hora, hem anat a dinar unes pizzes i a
banyar-nos a la seva piscina. La Marta m'ha trucat. M'ha dit que si aquesta tarda també
treballava a la farmàcia, els seus pares anaven a pagar-me el viatge en bus de tornada a
Pamplona.[1] Així doncs, aquest dilluns, pel matí, aniré a Pamplona amb el cotxe de la
Marta, acompanyada d'ella mateixa i la seva mare. Allà tenen una casa ja que la família
per part de mare de la Marta viu a Pamplona. Viuré allà intentant pagar el màxim número
de coses amb troc, sortirem a les festes de San Fermín de Pamplona i tornaré
gratuïtament en bus cap a Ribes al cap de tres dies. Així doncs, l'Anna m'ha donat uns
auriculars que li van costar gratis al tren i que no necessitava i també crema solar de grau
20, que es massa poc per ella i la seva família i se l'han trobada per casa i xampú d'hotel,
una cosa que considerava poc important per traslladar a la nova casa... o mansió, perquè
és una casa enorme. He promès fer-li la pedicura després de depilar-la demà a canvi del
viatge de tornada en bus. Quan he arribat he anat directament a la farmàcia de la Marta i
m'he passat allà la tarda treballant per guanyar-me el viatge. A les 21:00 la Marta m'ha
sorprès. Com que li vaig pintar un dibuix a l'habitació que em va quedar prou bé, l'Isabel
(la noia amb qui vam anar a dinar al Mandala ahir, vol que li faci una targeta de
felicitació per una amiga seva que fa 30 anys. He acceptat i m'ha dit que com a canvi,
m'havia comprat un quart de síndria i 4 taronges (tota la que pugui gastar abans de
marxar aquest dilluns). Li he canviat a la Marta els auriculars de l'Anna per beguda un
cop estiguem de festa a Pamplona. També hem quedat que podré endreçar i netejar la
casa a canvi dels menjars, però com en una situació normal, de viure amb diners, també
em convidarien als àpats, no caldrà que m'hi escarrassi gaire. Durant els meus dies de
viatge, seguiré el diari amb un diari que em van regalar quan era petita i un bolígraf
gratuït de publicitat d'una biblioteca. Per cert, ahir vaig anar a la biblioteca a demanar en
préstec un llibre que he de llegir per l'escola. Després de la farmàcia (on la mare de la
Marta ens ha convidat a berenar galetes, que encara que dietètiques, eren boníssimes) he
anat a buscar la fruita i els materials per la targeta que m'ha comprat l'Isabel i he tornat
cap a casa. He tret a la meva gossa a passejar (com cada dia). M'he assabentat que el meu

[ 1] El bitllet està a l'apartat 3.2.2. Fulletons recopilats en l'experiència.

47
germà ha tingut una lipotímia aquest migdia quan els meus pare si ell havien anat a
visitar a la meva avia, a qui van operar fa poc. M'he sentit una mica malament, primer per
no haver tingut temps d'anar a visitar a la meva avia i segon per no haver estat amb el
meu germà quan no es trobava gaire bé. Algú que viu sense diners, pot estudiar (assistint
d'oient a la universitat) però no pot treballar (no li cal) ja que ha de dedicar molt apart del
seu temps als intercanvis. Per si no fos poc, la meva família sembla que cregui que no ho
podré fer i que hauria de passar més temps a casa. M'han recriminat que passi tant temps
fora i que faci més trocs amb gent que no és familiar que amb ells. No entenen que la
casa sé que la tindré però abans, aprofito les oportunitats de la gent que marxarà de
vacances i després no podrà oferir-me res a canvi d'alguna acció meva. Crec que es
pensen que ho faig expressament i ni tan sols em pregunten que he fet durant el dia. En
qüestions familiars, ho estic passant bastant malament. La Marta m'ha donat crema
hidratant de mel per la cara. He continuat una mica la bossa per ma mare. Ahir al GER
vaig recollir premsa gratuïta que parlava sobre la situació financer actual. Després, he
sopar fruita i li he canviat un tros de síndria a la meva mare per dues mandonguilles amb
tomàquet. He acabat marxant a un pícnic que m'han dit que hi havia davant la masia vella
de Can Puig. He menjat patates i he begut suc. M'he assabentat que l'Anna anava a
llençar un mocador i l'he agafat per fer-lo servir de diadema, em queda molt bé. Ara em
transformaré les samarretes de l'Anna d'ahir, que són massa estretes per mi a veure si puc
fer algun “arreglillo”. Em noto sense ni gota de temps lliure. M'hagués agradat fer
fotografies de tot però no me'n recordo d'agafar mai la càmera. Crec que la Laia no tindrà
suficient material pel seu curt ja que només em va gravar el dia 1.
05/07/2009
13:17 h.
Avui m'he aixecat bastant tard, vaig dormir a casa meva, però abans de fer-ho, vaig anar a
buscar la bicicleta que la Marina em deixa. Fa molts anys que no vaig en bicicleta,
concretament uns 7 i ho vag deixar quan es podria dir que encara no en sabia gaire. Ahir
per la nit vaig tornar a pujar a una bicicleta i vaig començar a fer corbes. Les primeres no
van sortir molt bé però després vaig anar perdent la por, estic molt orgullosa, vaig dormir
molt bé. Aquest matí, he esmorzat una xocolatina TOBLERONE que la meva mare em va
regalar el dia que vaig començar el projecte (no he esmorzat més perquè m'he aixecat a
les 12:00 i avui tenim visites a dinar, per tant, hauré de dinar força). Després d'esmorzar
m'he dutxat i me vestit amb les calces que havia netejat ahir, amb la faldilla que l'Anna
em va passar i que vaig tallar, amb la samarreta de tirants groga amb la que vaig
començar el projecte i amb els mateixos sostens. Tot seguit, he anat a casa la Marina a
pagar-li la nit que vaig passar a casa seva netejant els vidres del menjador. Com que hem
acabat totes suades, m'ha convidat a un suc de fruites ben fresc. He tornat cap a casa i he
cridat al meu pare per que veiés com anava en bicicleta, li ha fet molta il·lusió ja que ell

48
sempre ha insistit molt en que tornés a intentar agafar la bicicleta, i a mi m''ha encantat
que li hagi fet il·lusió. Ara estic esperant a la Marta, que em portarà la cartolina per fer-li
la targeta de felicitació a l'amiga de l'Isabel, per la que ella mateixa em va pagar ahir amb
4 taronges i un quart de síndria.
23:03 h.
La meva mare ha insistit molt en convidar-me a dinar avui que teníem visites, al final he
acceptat i he dinat paella acompanyada de cava, tot boníssim. He avançat molt la tarja de
felicitació. A les 19:00 ha vingut l'Anna perquè la depilés amb cera feta de llimona i sucre
(ella ha portat els ingredients). La barreja no ha quedat bé, s'ha cremat i no ens hem pogut
depilar. Hem quedat que tornarem a provar-ho quan ella torni a tenir pels. Li he fet la
pedicura que també teníem pendents i hem pensat que a canvi de la depilació, quan torni
de Pamplona li faré la manicura. La meva mare em deixa roba per anar a Pamplona ja
que no és molt adient que marxi amb la roba tallada i confeccionada per mi que he anat
aprofitant. Marxaré amb el raspall de dents d'hotel, la pasta de dents que em va regalar
l'Adama, la pinta d'hotel, uns texans i tres samarretes i 3 calces i un parell de mitjons. Tot
a la motxilla de sempre i cap a Pamplona!! Surto demà a les 9:30, la Marta em passarà a
buscar i anirem ja directament, tinc moltes ganes. Aquesta nit la Flor no pot sortir, jo
aniré a fer-li companyia a canvi de quedar-me a dormir. M'emportaré a Pamplona un diari
que em van regalar i un bolígraf de propaganda per seguir escrivint. Intentaré seguir amb
el treball, espero poder fer-ho. Durant el dia he continuat la bossa i he arreglat una mica
la robeta que tinc per adaptar-la encara més a mi.
06/07/2009
9:23 h.
Ahir em vaig quedar a dormir a casa de la Flor a canvi de fer-li companyia ja que ella no
podia sortir. Vam començar a veure una peli (Miedo y asco en Las Vegas) però a les 3:00
de la matinada vaig demanar que la tragués degut a que ja era tard i jo m'havia d'aixecar
l'endemà a les 8:00 per estar a casa a les 9:00 i llesta per a que la Marta i els seus pares
em recollissin. He esmorzat i m'he dutxat i ho he pagat amb el quart de síndria (quasi
sense estrenar) ja que durant aquests dies que no hi seré, es farà malbé. Ahir vaig pagar el
pastís de tonyina que vaig menjar per sopar fent-li la pedicura a la meva mare. Estic
esperant a que la Marta em passi a buscar. Vaig vestida amb la samarreta groga que
portava ahir, uns texans que em deixa la meva mare, les calces que vaig netejar ahir i,
això si, sabates esportives (es veu que pel carrer i ha molts vidres trencats) que també
m'ha deixat ma mare.
09/07/2009
11:03 h.
Han passat 3 dies exactament des de l'últim cop que vaig escriure el diari, abans de
marxar a Pamplona. En aquest moment estic tornant en bus cap a casa. El meu treball a la

49
farmàcia Arizcun s'ha vist recompensat amb un bitllet de bus que costa exactament
24'69€. Durant aquests dies ha hagut de tot. El primer dia, vam anar en cotxe (no els hi
costava gens portar a una persona de més. La família Boleda Arizcun em va convidar a
un entrepà cap a les 11:30. Anàvem escoltant la ràdio, alternant música i la retransmissió
dels San Fermines. No vam poder arribar a Pamplona a les 12:00, el moment del
“chupinazo”, així que el vam sentir per la ràdio. Vam arribar a casa dels avis de la Marta
a les 13:30. Ens vam vestir totes dues de blanc. La Marta em va deixar la roba blanca ja
que jo no era conscient que en aquestes dates, Pamplona es tenyeix COMPLETAMENT
de blanc i vermell. Vam sortir a donar una volta abans de dinar. Tothom estava borratxo i
brut de vi del “chupinazo”. Després vam dinar amb la María Boleda, la germana de la
Marta, i les seves amigues. Elles havien portat truita de patates, salsitxes de Frankfurt, pa
i molta sidra. Ens van convidar a una mica de tot. Vam fer el pícnic a la gespa de davant
de casa dels avis de la Marta, la gespa mes freqüentada ja que és on es reunia tothom per
menjar, dormir, veure els focs artificials, etc. Tot seguit vam anar a veure als “kilikis”,
capgrossos que et peguen amb una porra de goma i als gegants, Després vam anar amb la
María Acebrón (cosina de la Marta) i les seves amigues a comprar sangria per aquella nit.
Tot seguit, la Marta i jo vam anar a sopar un pollastre a l'ast que els pares de la Marta
havien portat de Ribes i vam veure el castell de focs, un espectacle que em va deixar
bocabadada. Més tard, vam sortir de festa amb la María Acebrón i les seves amigues.
Primer vam beure la sangria a la gespa, després vam entrar a molts molts bars a ballar. Hi
havia molta gent. A les 4:00, la Marta i jo vam anar a buscar a la seva germana María
Boleda i a la seva cosina Blanca Acebrón. Vam seguir ballant amb elles i al cap d'unes
hores vam marxar a donar una volta (vam acabar a un barri ple de cartells pro-etarres) per
estar a casa a les 8:00 i dormir un parell d'hores abans de la processó (a la que s'havia
d'anar vestit de blanc immaculat, com que les robes blanques estaven brutes de vi, les
vam posar a rentar i enlloc de pantalons blancs, portava els texans). L'ambient de San
Fermín m'encanta, tothom ballant, parlant, rient amb tothom. És una festa constant amb
molt de bon rotllo. Vam arribar una mica tard a la processó, però vam veure al Sant. Casa
dels avis de la Marta queda al centre de Pamplona. Després vam anar a fer un vermut
amb tota la família de la Marta. Tot seguit, vam anar a dormir fins al migdia, vam dinar
llibrets i pollastre a l'ast i vam tornar a dormir durant tota la tarda. Després vam reservar
el meu bitllet de tornada. Al vespre, la mare de la Marta, els seus dos germans, ella i jo
vam anar a la tómbola. La mare de la Marta va comprar tiquets per tots i a cadascú li va
tocar alguna cosa. A mi una pilota que s'ha acabat quedant a casa de la María Boleda...de
fet no crec que la pilota pogués ser meva si els tiquets els ha comprat la seva mare! Que
et convidin et treu certes llibertats. Casa de la María Boleda i del Guillem Boleda (l'altre
germà de la Marta) està a la porta de davant de casa dels avis de la Marta així que
anàvem d'una casa a l'altra. Tot seguit vam sopar i vam veure de nou els focs artificials

50
 (encara més genials pel fet de ser 7 de Juliol el dia de Sant Fermí). Ens vam preparar i a
la 1:00 vam trobar-nos amb tots els cosins de la Marta, que volien sortir de festa junts.
Vam anar al casino, el lloc més selecte de Pamplona ja que alguns cosins tenien bastants
entrades i vam acabar podent passar tots. Després, vam anar per un munt de bars més.
M'ho vaig passar millor que la nit anterior, els seus cosins són molt divertits. Vam anar a
molts locals a ballar i vam beure bastant (tota la beguda me'l va pagar la Marta, cosa que
em va fer sentir incòmoda ja que sobrepassava de lluny el valor dels auriculars, a més a
més, la seva família m'havia convidat a dormir i menjar i em vaig sentir molt aprofitada,
però no tenia temps de realitzar trocs...vam quedar que li faria un massatge quan ella
tornés a Ribes, i així serà). A les 7:20 vam quedar tots al portal de casa dels avis per anar
a veure el final del “encierro” a la plaça de toros, on van deixar anar les vaquetes i la gent
que havia corregut davant els toros, jugava amb elles. L'entrada[2] valia 5€, cosa que no
vaig saber fins al mateix moment però que van insistir en pagar-me. Alternativa sense
diners: les entrades per seure a la part de la plaça de toros on dona el sol són gratuïtes.
Després vam dormir fins al migdia, vam dinar espaguetis amb tomàquet i salsitxa que
havia cuinat la mare de la Marta. Després de dinar vam dormir fins les 17:00. Vam anar a
casa de la María Boleda, vam veure la tele una estona i després, la Marta i jo vam anar a
buscar el meu bitllet de tornada. Una hora de cua després (hi va haver molts problemes de
falta de personal atenent a les cues) vam tornar a casa. Allà ens vam torbar amb la
Blanca. La María Boleda, la Blanca, la Marta i jo, vam decidir anar a fer una volta per les
paradetes hippies, a mirar i a que la María Boleda es comprés un jersei vermell i la Marta
una ronyonera. A mi no em va caldre comprar-me cap jersei vermell ja que una amiga de
la María Acebrón, me'n havia regalat un el dia anterior. És un jersei tot vermell llis i a
l'esquena posa NAVARRA. És de la selecció de futbol, ella es veu que en tenia uns
quants, a mi m'encanta, vaig agrair-li molt ja que a més a més, feia molt fred. Vam tornar
a casa i la Marta i jo vam fer-nos una bona amanida, salsitxes de Frankfurt i llom de gall
d'indi a la planxa. Es notava que la seva mare havia anat a comprar. Després de sopar
vam veure el castell de focs, un cop més: genial. Quan va acabar, vam sortir amb les
amigues de la María Acebrón. Elles em van convidar a la beguda (la Marta també). Vam
estar ballant per diferents locals, tot ple de gent. A les 3:00, la Marta i jo vam decidir anar
per lliure ja que ens estàvem avorrint. Vam ballar les dues fins quasi bé les 4:30. A
aquesta hora, vam anar cap a casa, i ens vam posar a dormir a les 5:00. A les 8:00 m'he
aixecat, m'he dutxat, he esmorzat un got de llet i un tros de pa de pessic que ha comprat la
mare de la Marta. Després m'han acompanyat a l'estació (estava davant de cas dels avis
de la Marta) la María Boleda i la Marta. A les 8:45, el bus ha sortit cap a Barcelona.
14:53 h.
Segueixo al bus, ja sembla que el trajecte acaba. Quant a la roba, he anat sempre amb la

[ 2] L'entrada està a l'apartat 3.2.2. Fulletons recopilats en l'experiència.

51
roba blanca que la Marta em va deixar (quan dormíem, la posàvem a rentar), el mocador
vermell al coll (típic de San Fermín) que també em va deixar la Marta, les vambes de ma
mare, per la nit els texans de ma mare (els pantalons blancs eren curts i passava fred), el
jersei vermell que em va regalar aquella amiga de la María Acebrón i roba interior que
s'anava rentant cada dia junt amb la roba blanca.
20:42 h.
Quan he arribat a Sants, he pagat el bitllet de tren amb diners de la meva mare fins a
Sitges. Allà, m'ha vingut a buscar ella en cotxe. He arribat i he dinat ja que només havia
menjat un petit entrepà que m'havia fet la mare de la Marta a les 11:20. Després he anat a
dormir al sofà. A les 19:00 he berenat un tall de pastís fresc de llimona. (Demà li pagaré
tot). He pujat a la meva habitació, he desfet la maleta, he posat a rentar la roba bruta (el
lloguer té dret a rentadora) i he començat a passar el diari d'aquests dies que he escrit
durant les 6 hores de bus. Avui dormiré a casa, estic massa cansada.
10/07/2009
21:55 h.
Avui m'he despertat a les 13:30 perquè estava molt cansada d'ahir. He esmorzat suc de
taronja de les que vaig canviar amb l'Isabel. Després el meu germà ha fet el dinar. Li he
canviat a ell per anar a buscar croissants per esmorzar aquest diumenge i a la meva mare
per anar a comprar el diari el diumenge al matí. He dinat arrós amb verduretes,
llonganissa i xoriço i una amanida de canònics i tomàquet. He pagat el dinar d'ahir (truita
i embotits) amb un massatge als peus al meu pare. He pagat el berenar (pastís de llimona)
amb un massatge als peus a la meva mare. He pagat el sopar d'ahir (peix i truita que havia
sobrat del migdia) amb un massatge a l'esquena a la meva mare. He pagat el dormir a
casa meva acompanyant a la meva mare a comprar. He pagat el bitllet de tren d'ahir
(Barcelona Sants- Sitges) i un paquet de salsitxes de Frankfurt petites amb una pedicura a
la meva mare. He sopat algunes salsitxes de Frankfurt amb pa del que la Marina em va
donar. Després he continuat la cartolina de l'Isabel i la bossa per la meva mare. He quedat
amb la Marina que aniré a dormir a casa seva avui a canvi de netejar-li el moble del llit.
Abans però, aniré una estona al GER. Avui vaig vestida amb els pantalons texans curts i
la samarreta vermella que em va passar l'Anna... Porto els sostens que em va passar
l'Anna i les calces que vaig netejar ahir.
11/07/2009
20:24 h.
Ahir vaig dormir a casa la Marina a canvi de netejar-li el moble del llit. Aquest matí, m'ha
convidat a esmorzar un entrepà de nutella i un altre de fuet acompanyats de suc de
fruites. Després he anat cap a casa i he ajudat a fer el llobarro amb verdures al forn i
després he recollit tota la cuina. Així doncs, no m'han cobrat res per dinar. Després he fet
la migdiada i he passat la tarda descansant al sofà, mirant la tele amb els meus pares i el

52
meu germà o llegint ja que no em trobo gaire bé. Em fa mal el cap i per això no tinc
ganes de sortir. Suposo que avui soparé les salsitxes de Frankfurt que em van quedar amb
pa de la Marina i dormiré a casa, ja veuré a canvi de que.
21:21h.
Fa tres dies que dèiem d'anar a sopar avui per celebrar les notes del meu germà, del meu
pare i les meves. Però avui el meu germà treballa (de fet comença a treballar, per ell si
que hi ha treball.. el que fa l'experiència...) i al final no hi hem pogut anar. Això es una
espècie de tradició familiar que fem. Ara estàvem parlant amb el meu pare que ens
havíem fet moltes il·lusions i al final hem acordat que anirem nosaltres tres al restaurant
xinès, que em conviden. Després aniré al bar Bus, és la acomiadament de la Flor abans de
que marxi a Uruguai la resta de l'estiu. He anat vestida amb la roba interior que vaig
netejar ahir, els pantalons vermells que portava el primer dia (del Cel i Terra, Patri) i la
samarreta negra que em va passar l'Anna.
12/07/2009
22:24 h.
Això està decaient. Avui he anat a buscar el diari i l'esmorzar a les 9:00 per pagar el troc
que devia a la meva mare i al meu germà. Com que era una part molt petita, m'han dit que
valia també pel meu esmorzar així que m'he comprat un croissant de Frankfurt també per
a mi. M'he vestit amb unes calces que no me'n recordava que m'havien regalat pel meu
aniversari, una faldilla (Cel i Terra, Patri) i la samarreta negra de tirants de sempre. Ha
vingut família a dinar (els meus tiets, la meva cosina de 3 anys i el meu cosí, que no té ni
un any). He dinat paella i he sopat pizza feta per la meva mare. Faré un troc que la meva
mare s'ha de pensar per pagar-li tots dos àpats. Em fa ràbia que la meva mare no em digui
el que hauré de fer abans de menjar perquè no tinc elecció. Per la tarda he anat a casa de
la Marina a acabar la peli de “Miedo y asco en Las Vegas”, també ha vingut la Júlia, hem
menjat crispetes (convidava la Marina). Ara aniré al GER, li he dit al meu pare que
vingui amb mi, em ve de gust, a veure que passa.
13/07/2009
11:54 h.
Al final el meu pare no a venir al GER ahir. Quina decepció, m'hagués agradat que
vingués. De totes formes al GER no hi havia ningú així que la Marina i jo vam donar una
volta i després vam anar a buscar a la Júlia que s'havia quedat a casa la Marina però quan
vam arribar ja havia marxat. La Marina va dir que es quedava a casa i jo vaig tornar a
pujar sola però enlloc d'entrar al GER, vaig rebre un sms de la Júlia indicant-me que anés
directament a casa seva. Vaig pujar i la vaig acompanyar mentre sopava. Després vam
veure la tele (sense posar-li molta atenció a la telebrossa que la programació oferia)
mentre que parlàvem i li feia un massatge als peus per pagar-li la nit. Realment els
massatges són el troc més sol·licitat però no hi ha cap problema, recordo que de petita

53
fins i tot vaig voler ser fisioterapeuta, m'agrada fer massatges i a més a més trobo que
se'm dona prou bé. A les 4:30 vam anar a dormir i aquest matí ens hem despertat a les
11:00 i hem esmorzat suc i galetes. Després he marxat cap a casa i encara li dec a la meva
mare dos àpats i dues dutxes i em fa ràbia que no em digui el que vol que faci (que m'ho
hauria d'haver dit abans de que els àpats o dutxes es realitzessin però ella només diu que
s'ho pensarà i així jo no sé si em convé dinar a casa o no, per exemple) perquè porto dies
sense fer res i ella ni s'immuta. En fi, avui dinaré a casa, a veure si acumulo deutes. Amb
el meu pare ahir vam estar parlant que potser viure sense diners estava sent possible per
mi perquè venia d'una base de socialització bona i tenia una aparença cuidada, però que
pels marginats de la societat, no era tan fàcil. Vull recordar en aquest diari que la meva
experiència pràctica és basa en si una persona com jo, Clara Juárez amb les meves
característiques i ideologia podria viure sense diners. Tot i que intento globalitzar el
projecte al màxim (m'agradaria que qualsevol persona pogués agafar aquest treball i així
tingués una guia per poder viure sense diners sense cap llacuna).
13:05 h.
He acabat la bossa de la meva mare i li he donat a canvi de 4 dutxes (3 que i devia i la
que tinc pensada avui). Porto 13 dies i m'he dutxat 6 vegades, ara ja no li dec res més que
dos àpats. M'ha dit que els hi pagaré ajudant-la a fer el dinar així que ara mateix vaig.
14/07/2009
14:26 h.
Vaig ajudar a ma mare a fer el dinar, ja no li dec res. Pel dinar d'ahir, he de rentar els
vidres del menjador i de l'estudi, ho faré avui. Després de dinar vaig treure a la Yuma,
com faig cada dia. He començat a omitir al diari els detalls de rentar-me les dents o
pentinar-me, fins i tot crec que m'he deixat d'apuntar alguna dutxa, que no vol dir que no
les hagi pagat. Després vaig estar llegint fins que em va trucar la Carla Jiménez. Vam
quedar en anar a prendre alguna cosa al Cabaler Cafè. Em va convidar a un cafè, vam
estar fent petar la xerrada i vam pensar que podria quedar-me a sopar a casa seva. Ho
vaig fer a canvi d'estendre-li la roba. Vaig sopar arròs amb tomàquet i un ou fregit, síndria
i un tros de coca. Després vam anar al GER i ens hi vam estar una bona estona, fins les
2:00 o així. Ahir anava vestida amb la samarreta gorga de sempre i la faldilla curta
taronja que vaig tallar que em va passar l'Anna, avui vaig igual, amb els meus sostens
(ahir anava amb els de l'Anna) i la roba interior que vaig deixar neta ahir. Al GER vaig
parlar amb la Noemi Perea, que diu que té molta roba per llençar i que me la portarà avui
al GER. Avui aniré a dinar a casa de l'Arnau Borrull a canvi de ajudar-lo a cuinar.
Aquesta nit, tinc previst sopar a casa de la Núria Ballesteros, encara m'ha de dir a canvi
de que. No he esmorzat perquè m'he aixecat molt tard.
15:55 h.
Jo he fet les empanadilles de tonyina, l'Arnau ha fet la pizza. Els dos hem dinat les dues

54
coses a la terrassa, estava tot molt bo, però tinc la sensació d'estar fins i tot massa tipa.
22:24 h.
Per berenar, la Carla ens ha convidat a la Júlia, la Marina i a mi a un tros de pastís de la
Pasqual, la fleca on ella treballa. Al final no he pogut anar a sopar a casa de la Núria així
que he acabat les salsitxes de Frankfurt que em quedaven. He de netejar els vidres de casa
i li dec a la meva mare la nit d'ahir i la d'avui. He acabat la postal de l'Isabel. He quedat
amb la Noemi a les 11:30, a veure com és la roba que porta!
15/07/2009
13:24 h.
Avui m'he aixecat a les 12:00. He netejat uns dels finestrals del menjador i els de l'estudi
per pagar el dinar del dia 13. He esmorzat el suc de les taronges que em quedaven. La
meva mare m'ha dit que per pagar-li les dues nits havia de netejar els altres finestrals del
menjador i els de la seva habitació i estendre la roba de la rentadora. Ho acabo de fer,
estic bastant cansada i sobretot tinc molta calor, em dutxaré i li deuré una dutxa. Estic
farta de tants deutes. Ahir la Noemi em va portar bastant roba: uns pantalons texans llargs
(que estan al contenidor de la roba usada perquè m'anaven petits), uns texans molt molt
curts, una samarreta molt curta rosa, una samarreta de màniga curta blanca i taronja, uns
sostens sense tirants negres, una samarreta sense mànigues rosa i blanca, una camisa de
màniga tres quarts negra, una camisa també negra de tres quarts però amb el tacte de la
roba una mica desagradable, una camisa molt fina i transparent per anar a la platja, una
samarreta de tirants llisa taronja, una samarreta mig de licra en tons roses i els tirans
creuats a l'esquena, un jersei verd i blanc que al davant posa 66, una samarreta de màniga
llarga fineta que m'agrada bastant.
M'ho he emprovat tot i algunes coses no sé quan me les posaré, però està be tenir-les.
Crec que no he mencionat que actualment funciono amb quatre calcetes que vaig rentant
cada dia que les utilitzo per tenir-les al dia següent o l'altre si plou (sense quedar-me
sense roba interior) i tinc tres sostenidors. I cal dir, que disposo d'un armari força
complet. Vaig a dutxar-me i cap a casa la Irina!!
16:38 h.
He anat a casa de la Irina i hem dinat pinxos moruns i patates fregides, hem estat una
estona estirades al llit, mirant fotografies a l'ordinador i tal. Acabo de tornar a casa, a les
6, tinc metge pel mal de peu del dia de Festa Major, que encara em dura.
20:55 h.
El metge m'ha manat fer unes radiografies del peu demà. He pagat la dutxa desant tot el
que hi havia a la pica. Ara aniré a sopar al restaurant “L'Oganqüit” de Vilanova per
celebrar les bones notes que hem tret el meu germà, el meu pare i jo. Aquesta tarda he
estat parlant amb els meus pares, que volen marxar de vacances amb mi i el meu germà.
Ell no pot ja que té feina però jo si. Volen anar a l'Alpujarra aquest mateix divendres. Els

55
hi pagaré el viatge d'avió canviant les rajoles del meu jardí i la manutenció un cop allà,
arreglant el terrat, podant els xiprers, tapant escletxes de la paret, etc. No sé si donarà
temps de fer-ho ja que marxaríem dimarts que ve, però teòricament, el treball el
finalitzaré allà el dia 21. Cal dir que no consideraré acabat el treball fins que no hagi
pagat aquest viatge.
16/07/2009
13:13 h.
Vaig dormir a casa de la Marina a canvi de netejar-li els vidres de divermagic (una pasta
de color amb la que fas dibuixos i després pots enganxar-los a les finestres) . És una tasca
peculiarment difícil, m'he deixat moltes ungles que s'han trencat pel camí. La Marina
m'ha bonificat amb l'esmorzar. Quan he arribat a casa m'he depilat les cames amb la
maquina depiladora. Cap problema ja que pensava pagar-li un troc per la llum a la meva
mare el dia 21. Com que no podrà ser el dia 21, haurà de ser quan torni que hauré de
pagar-li un troc per la llum, un troc per l'avió i un altre per la manutenció allà a
Andalusia. Quan torni hauré de fer-li també els massatges a la Marta, entregar la cartolina
a l'Isabel, la manicura de l'Anna, buscar a la Sara de Can Manel, anar a Càrites i anar a
Can Torreta i a diversos comerços de Ribes a preguntar si podrien pagar en espècie. A la
maleta m'emporto: productes d'higiene d'hotel (com a Pamplona), el texans i els esportius
que em va deixar la meva mare, els pantalons curts que m'ha passat la Noemi, les xancles,
la jaqueta lila que em van regalar pel meu aniversari, una samarreta negra de l'Anna (per
fer de pijama) la faldilla del Cel i Terra, el sostens de sempre i també els que em va
passar la Noemi sense tirants, la samarreta groga, i algunes de les que m'ha passat la
Noemi. Ara aniré a dinar a casa del Jaume que em devia tres àpats (crec que en complirà
dos com a molt).
20:38 h.
He anat a comprar amb la meva mare per pagar aquesta nit, ja que com que l'avió surt pel
matí, millor que estigui llesta i preparada a casa meva. Aquest vespre vaig a sopar al
xinès ja que el Jaume em convida (per pagar-me els dos àpats restants). Durant el viatge
escriuré un diari en la mateixa llibreta que la de Pamplona. Vaig vestida amb la faldilla
del Cel i Terra i la samarreta groga.
17/07/2009
0:34 h.
Avui han començat les vacances a Andalusia amb el meu pare i la meva mare. Res del
que faci fins al dia 21 podrà implicar la meva utilització de líquid monetari i en cap cas
acceptaré convits excessius. Això sí, pagaré aquesta setmana a la meva tornada a Ribes.
Ho faré amb treballs de construcció i jardineria ben durs. És per això, que des que m'he
aixecat aquest matí a les 9:15, he considerat que començaven les vacances, que podia
esmorzar el mateix que la meva família (en aquest cas, suc de síndria i meló i una

56
 torrada) sense fer cap troc a canvi: es durà a terme després. He esmorzat mentre acabava
el llibre que m'estava llegint: malament, m'hauria d'haver pres alguna cosa per llegir. Tot
seguit, el meu germà ens ha portat a l'aeroport. Ell ha tornat cap a casa, nosaltres hem
embarcat. L'avió[3] s'han enlairat a les 12:15 encara que havia d'haver-ho fet a les 11:45.
El que està més que clar és que quant al transport públic (es tracti tant d'avions com de
trens o autobusos), és difícil comptar amb el seu ús sense diners. Si visquéssim en una
societat que s'hagués posat d'acord i no utilitzés els diners (una tant utòpica), jo podria
treballar a les oficines de la Renfe a canvi de bitllets de tren. Però no és així i l'únic que
puc fer és que m'ho pagui algú solidaritzat amb aquest tipus de vida i jo després li torni
l'import en forma de troc, com sempre. Tot i això, hi ha companyies com Spanair que
ofereixen la possibilitat de comprar bitllets per punts obtinguts en altres viatges: bitllet
gratuït. Al arribar a Granada, aeroport Federico García Lorca, hem anat a l'estació
d'autobusos, hem tret el bitllet de bus fins a Bubión i hem dinat a la cafeteria (pollastre
am suc, patates fregides, amanida, una peça de fruita, en el meu cas: síndria). Després
hem pres un cafè i un gelat per fer l'hora de marxada del bus (16:30). A aquesta hora hem
carregat maletes a l'autocar i ens hi hem passat a dins unes 2h. i mitja ben bones. Quan
hem arribat a Bubión, ens hem dirigit a la casa rural que hem llogat (400 euros tota la
setmana). Una casa preciosa, grandíssima, rústica. Ens hi hem instal·lat i hem anat a
donar una volta. Hem anat a compar al “supermercat” del poble uns quants queviures per
fer el sopar. Hem arribat a casa, hem picat cireres boníssimes i prunes no tan bones
acompanyades d'un vi de la Contraviesa molt fort (potser massa i tot). Hem estat una
estona a la terrassa. Després veient la tele mentre que els altres ens dutxàvem. Un cop ens
hem dutxat tots, hem sopat (amanida de tomàquet, oli andalús, all, tonyina, vi, pà. Fruita i
de postre: “guirlache de Bubión”). Hem anat a fer un té a una terrassa. L'aigua d'aquest
poble es boníssima, l'aigua d'aquestes fonts si que podria servir pel treball i no la de la
Plaça de la Font, que és bastant dolenta. Després hem donat una altra volta pel petit poble
(tranquilíssim...) i hem anat a dormir. Jo dormo sola al pis de baix de tot, fa bastant por.
Els meus pares estan dues plantes més a dalt.
Aquest matí m'he vestit amb: faldilla del Cel i Terra, samarreta de la Noemi, sostenidors
de la Noemi, calces gratuïtes del Women Secret i xancletes.
Després de la dutxa: texans de ma mare, esportius de ma mare, la mateixa samarreta de la
Noemi, mateixos sostenidors, he netejat les calces, m'he posat les que hem van regalar pel
meu “cumple” el Jaume i la Bruna. Jaqueta lila que em van regalar pel meu aniversari.
Pijama: samarreta negra que em va donar l'Anna.
1:00 h.
Intentaré dormir...

[ 3] El bitllet està a l'apartat 3.2.2. Fulletons recopilats en l'experiència.

57
 18/07/2009
1:23 h.
Aquest matí m'he aixecat a les 9:00, he esmorzat fruita i torrades, m'he vestit amb els
pantalons curts de la Noemi i la samarreta d'ahir i he marxat amb els meus pares a fer un
cafè en una cafeteria. Tot seguit hem començat la nostra ruta per la muntanya cap al
poble de Capileira (estem allotjats al poble de Bubión). Ha sigut una ruta dura ja que es
tractava de molta pujada. De totes formes, ens n'hem sortit prou bé: la ruta durava 2-3h.
aproximadament i l'hem fet un 1-1:30 h. Quan hem arribat a Capileira, hem donat una
volta, va ser el poble de meu avi, que era moliner. Hem agafat un camí per la muntanya
per anar a veure el seu molí. Era un camí bastant llarg. Sorprèn molt que per anar a tot
arreu et trobis amb fonts i salts d'aigua naturals, rierols que es formen del desglaç de la
neu de les muntanyes (encara visible al mes de juliol). Hem trobat les dues parets en
runes que resten del molí dels Juárez just al costat d'un pont que travessa unes cascades
prou impressionants del riu Poqueira. Ens hem banyat els peus i hem descansat una
estona (no ens hem mullat res mes perquè l'aigua estava congelada). Després hem tornat a
Capileira, molta pujada pels penya-segats de Poqueira. A Capileira hem dinat carn amb
salsa, papas a lo pobre i el típic plato alpujarreño. Capileira té més alegria i ambient que
Bubión. Quan hem arribat, hem pensat de baixar al poble del costat: Pampaneira. Però
estàvem molt cansats, hem tornat a casa a dutxar-nos i reposar. Un parell d'hores després,
hem anat al “super” del poble a comprar per sopar. Hem sopat amanida i jo també
torrades amb mantega i melmelada i fuita i iogurt. Després hem estat al menjador llegint i
escoltant música i per últim, a les 00:00 aproximadament, hem anat a dormir. La Marina
m'ha trucat (cap a la mateixa hora, l'Adama va fer el mateix ahir, que bé :D) i hem estat
parlant fins ara (té una oferta que li surt gratis trucar durant els caps de setmana). Ara he
penjat i intentaré dormir, ha sigut un dia cansat i demà a les 10:30 tenim una ruta a
cavall[4] planificada. Serà el primer cop que hi pujo, estic molt emocionada!! En fi, ho
deixo ja.
Després de la dutxa m'he posat els texans de la mama, samarreta de la Noemi i xancletes.
Ara porto el pijama.
1:45 h.
Bona nit...
19/07/2009
00:30 h.
Avui m'he “despertat” a les 9:45, les cometes són degudes a que de, de fet, porto aquests
dies (i un parell d'abans de venir) sense dormir més que una hora. M'he aixecat i m'he
rentat la cara, he esmorzat torrades amb mantega i melmelada, m'he vestit (pantalons
texans, les calces netes d'ahir, els sostenidors de sempre, samarreta de tirants groga) i,

[ 4] El fulletó propagandístic està a l'apartat 3.2.2. Fulletons recopilats en l'experiència.

58
amb mons pares, he posat rumb a les quadres. Havíem quedat allà a les 10:30 però hem
començat la ruta una hora més tard perquè l'home ens ha ensenyat a muntar una mica a
ma mare i a mi. La ruta ha sigut fantàstica, el cavall (euga en el meu cas, de nom
Matilde) passava per senders de menys de mig metre (he d'admetre que he tingut sensació
de vertigen, els penya-segats són molt esquerps i estàvem molt amunt. Han sigut 3 hores
de ruta pel parc natural , prop de Capilerilla. Quan hem arribat, estàvem morts de gana.
Als meus pares els hi feien mal les cames. Jo en canvi, tinc el cul destrossat. A casa, ens
hem dutxat amb aquesta aigua meravellosa, ens hem embadurnat de crema (ells s'han
cremat al sol) i hem marxat al restaurant del costat a dinar eren les 15:00. Després de la
dutxa anava vestida amb els pantalons de la Noemi i una samarreta de les seves. Cada
cop que ens dutxem, posem una rentadora amb la roba bruta. Hem dinat pebrots i bonítol
guisats a la planxa, amanida de cous-cous, hommos de cigrons, faves i albergínia, corder
amb salsa i arròs i lasanya vegetal. Ens ha sortit massa car, més del que esperàvem, hem
fet el cafè a casa. Després hem fet la migdiada. Jo primer he pres el sol a la terrassa amb
la música i més tard he anat al llit ( no hi havia cap sofà lliure). Hem reposat fins les
20:00, hora en que hem sortit a donar una volta per Bubión, veure l'antiga escola,
l'ermita, l'església, la plaça, els antics safaretjos, etc. A la tornada hem sopat truita,
amanida amb tomàquet i unes torrades. De postre: fruita. Hem pujat al menjador a llegir
i escoltar música. A les 23:00 ma mare i jo hem anat a donar una volta i ens ho hem trobat
tot tancat. Hem tornat a les 00:00. Els meus pares han anat a dormir. Jo he estat una
estona més al menjador i després he baixat a la meva habitació per escriure això. Enyoro
al meu germà, està treballant per guanyar diners per pagar-se els estudis. De fet, sóc
conscient de que quan torni, m'espera molta feina per pagar aquest viatge.
1:02 h.
A veure si avui dormo.
20/07/2009
23:19 h.
Avui m'he aixecat a les 9:00 aproximadament. He esmorzat torrades amb mantega i
melmelada i cafè. Després he fregat plats mentre mons pares anaven a comprar i també
m'he vestit (pantalons de la Noemi, una samarreta de l'Anna, calces netes d'ahir,
sostenidors de la Noemi, esportius de ma mare) i tota la pesca. Després hem anat
caminant cap al poble de Pampaneira, el tercer poble regat pel riu Poqueira, i el més baix.
Hem anat per ruta i hem arribat allà cap a les 12:00. Hem passejat pel poble, hem mirat
botiguetes (volem portar-li alguna cosa al Marc), hem acabat prenent un vi de costa (amb
tapa de formatge i pernil salat) a una bodega (5€). Després hem dinat entrepans d'enciam,
tomàquet i tronquets de mar (surimi) i de tonyina. En acabat, hem fet uns cafès (3€) en
una terrasseta. Tot seguit, al camí de tornada, aquest cop de pujada, hem anat parant a
totes les ombres que hem trobat. Estic moreníssima de caminar al sol. La tornada ha sigut

59
 dura. Tinc el cos totalment dolorit de la sortida a cavall d'ahir. Un cop a casa, ens hem
dutxat, m'he posat la faldilla del Cel i Terra i la samarreta de tirants negra. He fet la
migdiada, he escoltat música, he pres el sol i he dibuixat. A les 7:30 hem donat una volta
per Bubión, hem arribat al poliesportiu, per fi he vist una mica de jovent! Però el meu cos
no està per grans passejades. Hem tornat, he ajudat a la meva mare a fer el sopar i el dinar
de demà. Al les 9:30 hem sopat amanida amb ceba i pebrot escalivats, truita de patates i
lluç fregit. Després hem mirat la televisió i llegit. Aviat he anat al llit . M'acaba de trucar
la Marina, que bé que s'en recordi de mi! Ara escoltaré música i intentaré dormir. Quieta
no em fa mal el cos. Demà m'espera un dia llarg que començarà a les 5:45 per agafar
l'autobús Alsina (“Arsina” en andalús) cap a Granada capital, a buscar el cotxe de lloguer.
El cotxe està clar que serà molt molt pràctic, però aquests dies sense ell no han estat gens
però gens malament.
21/07/2009
1:33 h.
Avui m'he aixecat a les 5:40 per esmorzar (torrades amb mantega i melmelada i cafè),
vestir-me corrents i marxar ràpidament a la parada del bus Alsina de Bubión. Hauria
d'haver passat a les 6:15, a les 6 ja hi érem. No obstant, ha arribat amb una hora de retard.
Hem arribat a Granada capital a les 10:15 aproximadament. Hem anat a buscar el cotxe
de lloguer a Europcar . Un polo blau marí (quatre dies, 12 € gràcies als punts Spanair del
meu pare. Hem pres un cafè i cap a Sevilla. Hem parat a un restaurant per anar al lavabo i
descansar. Hem parat a Loja per comprar “roscos” i “pestiños”. A les 13:30 hem arribat a
Sevilla, hem aparcat i hem anat a veure la Torre del oro, el archivo de Índias, la casa de
la caridad, el Guadalquivir, la catedral, la Giralda i l'Alcázar. Estava en alerta taronja,
les temperatures han sigut inhumanes. Hem dinat un entrepà de truita de patates i
tomàquet que vam fer ahir, però no entrava res a causa de la calor. Al meu pare li paguen
una part del sou en tiquets restaurant perquè es pagui els àpats fora de casa. Hem entrat a
un antic forn de 1385 “El horno de San Buenaventura”[5] i hem comprat bombons i
alguna cosa per beure ja que acceptaven aquests tiquets. No hem pogut aguantar més, així
que cap a les 16:30 hem decidit tornar a Granada. Hem parat a fer la compra a l'Hipercor.
De camí a Granada, però, hem parat al poble de García Lorca (Fuente Vaqueros) i hem
baixat a veure casa seva. A les 9:15 hem arribat a casa. He sopat un plat de fideus gust de
pollastre i mini salsitxes. He picat amanida de tomàquet, de cogombre, de ceba confitada
i tonyina i pernil salat. He begut aigua. Després m'ha trucat un amic d'aquí d'Andalusia
per veure si podíem quedar. He pujat a veure la televisió amb mons pares fins ara. Avui
anava vestida amb els pantalons de la Noemi, les calces netes d'ahir, els sostens de la
Noemi i la samarreta groga.

[ 5] El rodal que vam agafar d'aquest forn està a l'apartat 3.2.2. Fulletons recopilats en l'experiència.

60
Així acaba l'experiència pràctica del meu treball de recerca: vint-i-un dies vivint
sense diners. Encara que el període pràctic ha acabat, em queden algunes
activitats que volia fer i no he pogut i també tinc alguns deutes. Tot això, seguirà
essent narrat. Vull esmentar que en tot moment he cuidat de la meva higiene,
rentant-me les dents tres cops al dia, dutxant-me com a mínim un dia sí i un dia
no, pentinant-me, netejant la meva roba i cuidant d'altres detalls que no sempre
m'he recordat de reflectir en aquest diari (però que sempre he pagat).

La Marta va arribar de Pamplona a principis d'agost. Li vaig donar la postal que la

Isabel m'havia encarregat i ella li va fer arribar. Pocs dies més tard li vaig fer el
massatge que li devia.

L'Anna va marxar a Colorado a cursar segon de batxillerat. Durant el temps que la

he vist m'he ofert a fer-li la manicura que li dec però sempre ho ha aplaçat. M'ha
demanat que li faci quan torni, com a excusa per quedar i veure'ns. No és una
decisió que recolzi ja que d'aquí un any aquest projecte estarà més que acabat,
però és ella qui decideix el dia en que vol que li pagui.

Amb la meva mare vam decidir que el lloguer inclouria l'aigua a part de les dutxes
i la llum.

En un bon principi volia pagar amb troc també les ulleres que necessito per la
meva vida quotidiana. Després de llegir l'experiència de Heidameri Schwermer,
he decidit que es tracta d'un canvi que es fa sense haver de tornar a començar, és a
dir, si ja tinc les ulleres i un dia vaig pagar per elles (amb diners) no cal que hi
torni (amb troc).

Per pagar el viatge a Granada vaig netejar el menjador i la cuina a fons,

envernissar els mobles de fusta de teca del jardí, fer el dinar un dia, pintar les
rajoles del jardí, i tapar les esquerdes del terrat de casa meva.

Vaig trobar-me amb la Sara, la noia que em va trucar durant l'experiència i em va

explicar que forma part de la Xarxa pel Decreixement i la Xarxa d'Intercanvi de
Ribes. Em va oferir una vivenda si algun cop la necessitava i em va explicar que
ella procura viure amb el mínim de diners possible.

61
Finalment no vaig fer-me una revisió mèdica abans i després de l'experiència. Ara
bé, em vaig pesar abans i després. Abans pesava 53 quilograms i després dos
quilograms més. Això és una prova de que aquesta vida no té perquè afectar al teu
pes. De fet, jo vaig tenir la sensació que menjava més que abans de començar
aquests 21 dies.

Vaig anar al supermercat Can Torreta. És el supermercat més important a Sant

Pere de Ribes i ho demostra amb els quatre punts de venda que hi ha ubicats en
aquest municipi. Vaig preguntar a l'encarregat d'un dels punts de venda si hi
hauria la possibilitat de pagar en espècie als treballadors. Em va contestar que si
entrava dins la legalitat, sí que hi havia disposició del supermercat a negociar un
contracte en espècie.

També vaig anar a Càrites a donar la roba que l'Anna no volia i jo no podia
utilitzar. Primer de tot ens van dir que podíem anar a deixar la roba a qualsevol
contenidor de roba, no calia anar a un punt Càrites expressament. Li vaig
preguntar si podia emportar-me roba i em va dir que sí, si la necessitava realment.
Com tenia bastant roba de l'Anna i la Noemi no me'n vaig emportar però és una
possibilitat. Hi ha roba gratuïta i també a preus molt baixos i no hi fa res que sigui
una entitat eclesiàstica.

Vaig enviar-li un email a Heidemarie Schwermer i vaig rebre una resposta. Jo li

vaig preguntar si encara vivia sense diners, la vaig felicitar pel seu llibre i li vaig
explicar el meu treball. Ella em va respondre que sí, que actualment vivia sense
diners, que era molt feliç, que en la seva opinió viure sense diners era el futur
(encara que ella no pretenia amb la seva experiència, que tothom visqués sense
diners, només un replantejament de les formes de vida actuals). Em va agrair el
missatge i es va oferir a ajudar-me si necessitava alguna cosa.

62
3.2.1. Procediments útils.

Al projecte vam afirmar que provaríem la fabricació de sabó casolana, la depilació amb mel i la
germinació de llegums. Només vam tenir temps per fer la depilació amb mel però hem volgut
incloure al treball els dos procediments restants.

3.2.1.1. Fabricació de sabó

Existeixen moltes receptes(30) per la fabricació casolana de sabó a partir d'oli. He escrit la més
senzilla que he trobat.
• Material necessari:
- 5 litres d'oli
- 5 litres d'aigua.
- 1 kg. de sosa càustica.
- 1 bastó de fusta
• Preparació:
L'oli utilitzat s'haurà de passar per un
colador per treure-hi les impureses. Pot ser
qualsevol tipus d'oli (soja, coco, gira-
sol...fins i tot poden estar barrejats) mentre
sigui vegetal.
Primer hem d'abocar la sosa càustica i
l'aigua en un recipient no metàl·lic.
S'ha de remenar o esperar fins que la sosa s'hagi dissolt per complet. És
millor si es prepara aquesta dissolució unes hores abans.

A continuació, hem d'abocar l'oli. S'ha de fer molt a poc a poc, de forma constant i el rajolí d'oli ha
de ser tan prim com si s'aboqués amb un porró. Mentre s'hi tira l'oli, s'ha d'anar remenant la barreja
amb un bastó de fusta, sempre en la mateixa direcció.
Poc a poc, si la temperatura ambient no és gaire alta el producte anirà adquirint una textura com de
mel molt líquida. Si se li vol donar un millor aspecte, si li pot afegir una mica de farina a la barreja,
blanquejant el producte final. Quan tenim la barreja amb la textura ja esmentada, és el moment de

( 30) www.autosuficiencia.com.ar
abloide.eurofull.com
www.corazonverde.org
iactinspain.wordpress.com

63
posar-la en petites safates o motlles. Podem utilitzar les safates de poliuretà amb les que es ven el
peix o la carn (així estarem reutilitzant un altre material). Encara que el preparat sigui molt líquid,
sempre acaba solidificant-se (pot trigar un parell de dies).

Per tallar el sabó, es pot utilitzar

un filferro fi.

3.2.1.2. Germinació de llegums

Pel que fa al valor nutritiu, els germinats tenen moltes més vitamines que les llavors de les quals
provenen. Aquesta quantitat de vitamines augmenta quan les llavors es posen a remullar.

• Ingredients:
- Algun tipus de llavor (llenties, soja...la longitud del brot variarà en funció de la llavor utilitzada:
els de les llenties poden mesurar 4 cm. perfectament mentre que els del blat, mesuren uns
mil·límetres).
- Aigua.
• Preparació:
Primer hem de posar les llavors a un plat fons. Es millor posar-hi poques perquè ocupin el fons del
plat però només hi hagi una capa. És preferible que no ocupin tot el fons a que muntin unes sobre
d'altres ja que s'ha de tenir en compte que amb l'aigua les llavors augmentaran el seu volum. Si
acaben unes sobre les altres, el ritme de germinació serà diferent i en els mateixos dies, unes estaran
crues i les altres podrides. Aproximadament necessitarem una cullerada de llavors.
A continuació afegim l'aigua. Les ha de mullar però no sobrepassar. Un cop fet això, es posa el plat
a un racó amb no gaire llum, si cal a dins d'un armari. S'ha d'anar mirant el plat cada dia. L'aigua va
desapareixent a causa de l'evaporació i l'absorció de les llavors. Quan veiem que falta aigua,
n'afegim. Passats uns dies, veurem com comencen a aparèixer els brots blancs, si falta aigua,
seguirem afegint-ne. Quan els brots tinguin 2, 3, o 4 cm. ja estaran llestos per menjar (encara que la
longitud depèn de cada llavor). Si hi hem posat massa aigua, veiem fongs o no oloren bé, haurem de
llençar-les i tornar a començar. Abans de menjar, rentarem bé els brots amb un colador, si no els
acabem en un àpat, els podem guardar al frigorífic. Si germinem soja, hem de vigilar a l'hora de

64
menjar-la ja que les llavors sense germinar estan molt dures. La temperatura ambient afecta al
desenvolupament dels brots, ha de voltar els 20º. Seguint els exemples de les llenties i la soja, cal
afegir que aquestes llegums necessiten estar 14 hores en remull. Estaran preparades per ingerir als 4
o 6 dies de germinació.

Hem extret la informació d'una pàgina web(31) on es poden trobar més consells i casos concrets
(germinacions diferents per depèn de quin tipus de llegums).

3.2.1. Fulletons recopilats durant l'experiència

Durant l'experiència pràctica, vam anar trobant-nos amb diversos fulletons informatius (com poden
ser els de la comunitat d'intercanvi de Ribes). Hem trobat adient ajuntar-los a les pàgines següents,
junt amb bitllets, entrades o pamflets propagandístics que poden funcionar com a prova de la realitat
dels 21 dies viscuts sense diners.

( 31) www.alimentacion-sana.com.ar

65
[1] Bitllet del viatge Pamplona-Barcelona
[2] Entrada a l' “encierro” de Pampona

66
[3] Bitllet d'avió del viatge Barcelona-Granada
[4] Fulletó propagandístic de les rutes a cavall per l'Alpujarra
[5] Rodal del “Horno de San Buenaventura” (Sevilla)

67
[5] Fulletó informatiu de la Comunitat d'Intercanvi de Ribes

68
[6] Fulletó informatiu de la Comunitat d'Intercanvi de Ribes (revers)

69
[7] Fulletó informatiu de la Comunitat d'Intercanvi de Ribes (meitat esquerra)

70
[8] Fulletó informatiu de la Comunitat d'Intercanvi de Ribes (meitat dreta)

71
3.2.2. Cartells

Després de llegir l'article sobre Heidemarie Schwermer, vam deduir que l'experiència seria molt
més fàcil si la nostra situació fos més similar a la seva. Heidemarie declara textualment: «Puedo
vivir así gracias a los contactos. Mucha gente me conoce, entiende mi proyecto y quiere ayudarme.
Sé dónde voy a dormir en las próximas semanas, tengo un refugio por si me fallan las previsiones y
nunca me falta para comer». Per això se'ns va acudir la idea de difondre la nostra situació i així la
gent solidaritzada, podria ajudar-nos en cas que volgués. En vam fer en català i en castellà per
arribar a un públic més ampli. Els cartells que vam penjar pel poble (en el seu format original), són
els següents:

Estoy realizando un proyecto para

averiguar si es posible llevar una vida sin
dinero.

Si quiere ayudarme, puede contactar

conmigo llamando a este teléfono
938961117.

Comida, ropa, lo que sea que me quieran

regalar.

AYUDA DESINTERESADA
72
Estic realitzant un projecte per esbrinar si
és possible portar una vida sense diners.

Si vol ajudar-me, pot contactar amb mi

trucant a aquest telèfon 938961117.

Menjar, roba, el que sigui que se’m vulgui

regalar.

AJUDA DESINTERESSADA

73
3.3. Abstracció general de l'experiència (conclusions positives i entrebancs)

Conclusions positives:
• Es bo aprofitar els béns públics.
• Per assolir els objectius de la meva base teòrica no és necessari viure sense diners, però sí
que una experiència com aquesta pot servir com a transició una vida menys consumista.
• El fet que viure sense diners limiti la teva estètica és interessant perquè en certa manera t'
allibera de cànons i modes.
• Actualment els títols d'estudis superiors costen diners (sinó es rep cap beca). Si l'objectiu
que es té és purament cultural, és possible assistir d'oient gratuïtament.
• Treballar, com a eina per guanyar diners, deixa de ser necessari.
• Viure sense diners és fàcil per una persona que vingui d'una base de socialització bona i que
tingui una aparença cuidada. Podria ser una ajuda per aquelles persones realment afectades
per la crisi(en el sentit que pot derivar la vida la forma de vida consumista actual a una de
menys consumista).
• No s'accepta cap convit com a excusa de pagament si no és perquè en una situació de viure
amb diners també s'acceptaria.

Entrebancs i comentaris. Encara que l'experiència pràctica en general va ser positiva, no deixa de
tenir aspectes negatius. A continuació hi ha alguns exemples. Tot seguit també hi ha comentaris que
són més aviat neutres.
• Es difícil comptar amb el recolzament de família i amics.
• Sovint no es distingeix entre troc i caritat.
• Els diners, com tots els invents, tenen la seva raó de ser: els trocs sovint són injustos per
alguna de les parts implicades i és difícil arribar a consens.
• El fet de trocar amb gent propera, propicia moments incòmodes per les parts implicades en
que o bé a algú no li sembla just o bé hi ha algun amic que no vol fer pagar per un àpat, per
exemple.
• Coincidir amb tallatge de la roba que s'obté sense diners és poc probable.
• Treballar per trocar esdevé completament necessari.
• Implica viure amb sensació de falta de temps constant.
• És preferible pagar un lloguer, ja sigui setmanal o diari, però que estigui tot inclòs. El fet de
pagar cada servei per separat s'allunya de la realitat dels lloguers pagat amb diners i a més a
més fa que els pagaments puguin retardar-se.

74
• Amb la fallida de l'hort (en un principi, durant l'experiència pràctica havia de viure d'un hort
que finalment no va donar fruit), la subsistència es fa realment complicada. Els àpats a casa
no haurien pogut ser realitzats si la meva situació fos d'emancipació. De totes formes,
sempre s'han pagat com qualsevol intercanvi comercial. D'aquí es dedueix que sovint s'haurà
de comptar amb un intermediari que pagui amb diners als comerços que no acceptin trocs i
que, per la seva banda no rebutgi l'intercanvi.
• Convidar és gairebé impossible.
• No serà tan fàcil per una persona marginada per la societat ja que implica també la capacitat
d'adaptació. Es refuta doncs, aquest treball com a solució per la gent més afectada per la
crisi.
• S'acumulen els deutes i al ser tasques físiques, el cansament pot ser un element normal.
• No es poden fer distincions de pagaments per tractar-se de gent propera però si que es poden
arribar a negociacions.
• El més complicat és potser, el tema del transport o les institucions públiques ja que és segur
que no acceptaran cap tipus de troc i aquí és indispensable la feina d'intermediaris. Seria
possible si aquesta forma de vida fos generalitzada però mentrestant existeixen ofertes
d'acumulació de punts.

75
3.4. Organitzacions solidaritzades

3.4.1. ATTAC

ATTAC (Associació per la Tassació de les Transaccions i per l'Ajuda als Ciutadans) és una xarxa
internacional present actualment en 50 països i composta per ciutadans i ciutadanes que s'organitzen
amb la finalitat de recuperar el poder de decisió que creuen que l'actual sistema financer els ha pres.

Aquesta organització defensa uns serveis públics dignes, evitant la seva privatització en benefici de
les grans empreses. Promou el control democràtic dels sistemes financers i les entitats que els
controlen. Reivindica l'aplicació de la tassa Tobin contra l'especulació. La tassa Tobin és un impost
sobre el flux de capitals. Va ser proposada per l'economista James Tobin l'any 1971 (Premi Nobel
d'Economia l'any 1981).

ATTAC denúncia i lluita contra el sistema neoliberal i tot el que aquest pot implicar: llibertat
absoluta en els mercats de capitals, privilegis i abusos comercials, especulació, paradisos fiscals que
permeten als més rics i multinacionals evadir impostos. En definitiva, es busca canviar l'actual
sistema econòmic per a que realment busqui millorar la vida de tots els ciutadans i ciutadanes, i no
enriquir a uns pocs.

S'organitza en Associacions ATTAC legalment constituïdes, Col·lectius Locals, Col·lectius de

Xarxa, Comissions de Treball que depenen directament d'ATTAC Espanya i les associacions en
general que s'adhereixen al projecte d'ATTAC. El seu mitjà de divulgació més important és Internet.

Ignacio Ramonet, un dels fundadors de l'organització i antic director de Le Monde Diplomàtique va

publicar en aquest mateix diari un article on reivindicava l'aplicació de la tassa Tobin i que va
impulsar la creació d'ATTAC.

ATTAC també realitza conferències per conscienciar a la població. Per exemple, Susan George,
presidenta honorífica d'ATTAC França, va donar una conferència sobre “Globalització i
Desenvolupament” el passat 14 d'Octubre a la Casa de Cultura de Palma de Mallorca, dins del cicle
“Altres veus, altres realitats”.

La seu d'ATTAC Catalunya està a l'adreça C/Aragó 174-176, 2n 3a de Barcelona. El seu telèfon és
934520285. Per informació d'horaris o per contactar directament, es pot consultar la seva pàgina

76
web(32) i entrar a l'apartat “Contacte”.

3.4.2. Les xarxes d'intercanvi

Són una forma de troc . Es poden intercanviar bens. Per exemple, si algú vol un llibre i li sobren
retoladors de colors, pot inscriure's a la xarxa i indicar el que vol i el que té i si hi ha algú que tingui
el llibre que vol però vulgui retoladors de colors, la xarxa els posarà en contacte perquè realitzin
l'intercanvi. Pot resultar necessari fer intercanvis creuats (seguint amb el mateix exemple, si algú
vol un llibre i té retoladors, algú altre vol una pilota i té un llibre i una altra persona vol retoladors i
té una pilota: el primer pot donar-li els retoladors al tercer, aquest al seu torn pot donar-li la pilota al
segon i aquesta persona pot donar-li el llibre al primer). També es poden intercanviar coneixements
(seria el cas d'algú que ensenya anglès a algú a canvi de rebre classes de papiroflèxia) i serveis (per
exemple, algú que sap cuinar canvia un àpat per un tall de cabell a algú que sàpiga de perruqueria
però sàpiga de cuina) sense la intervenció dels diners. Fins i tot poden participar-hi empreses. La
xarxa funciona com un suro on es pengen anuncis. Cada participant diu el que té i el que ofereix. La
xarxa crea un mitjà de comunicació intern perquè els membres puguin saber tot el que es busca i
s'ofereix i per facilitar els contactes. Darrerament, el mitjà que més s'utilitza és Internet. Quan algú
troba alguna cosa que li interessa, intenta arribar a un acord, ja sigui directament amb la persona
que ho ofereix o a través d'un mediador, coordinador de la xarxa. Hi ha dues grans diferències amb
els intercanvis amb diners. Per una banda, ningú pot guanyar res sense donar res a canvi. Per l'altra
banda, en el cas d'utilitzar monedes socials, no té sentit la seva acumulació ja que no produeixen
interessos. De fet, convé que tothom tingui les seves comptes a zero, així tothom haurà donat i rebut
en la mateixa mesura (per això hi ha xarxes que no volen utilitzar monedes socials).

3.4.2.1. Comunitat d'Intercanvi de Ribes

La Comunitat d'Intercanvi de Ribes és, en principi una xarxa d'intercanvi de coneixements però
al ser molt recent, encara no té un gran índex de participació ni tampoc un camp d'acció potent.
Malgrat això, ja ha realitzat algun mercat d'intercanvi d'objectes materials (12 de desembre de
1009). En els fulletons[6], s'afirma que els objectius de la comunitat d'intercanvi són “fomentar i
enfortir les relacions socials a través de la cooperació, la comunicació i la participació de la gent de
Ribes per intercanviar temps i habilitats, “fer possible l'assoliment d'actituds positives entre les

( 32) www.attac-catalunya.org
[ 6] Els fulletons informatius de la comunitat d'intercanvi de Ribes estan a l'apartat 3.2.2. Fulletons recopilats en
l'experiència.

77
persones que en formen part, tot aprenent a donar i a rebre allò que ens agrada i allò que sabem fer”
i “ organitzar l'intercanvi no lucratiu de feines per aconseguir que els intercanvis puguin satisfer
necessitats reals”. En aquest cas, el mitjà intermediari entre els usuaris de la xarxa és Internet i
l'entitat GER. Potser un dels inconvenients que té aquesta xarxa d'intercanvi és l'actitud de restricció
del camp d'acció a Ribes i concretament l'Entitat GER. Encar així, és una iniciativa molt
prometedora.

3.4.2.3. La Xarxa d'Intercanvi de Coneixements de Castelldefels

Aquesta xarxa es troba a Castelldefels i els seus tallers tenen lloc a multitud d'espais públics arreu
d'aquesta ciutat (teatres, locals diversos i també a les cases particulars dels que oferten el curset).
S'hi pot contactar molt fàcilment per correu electrònic. Vam entrar a participar oferint conversa en
català, castellà o anglès. Vam rebre una trucada d'una dona interessada en la conversa en anglès,
però finalment no vam poder posar-nos d'acord en el horaris. Vam contactar amb un dels
organitzadors i vam acordar que la millor definició de la xarxa la trobaria a la web d'aquesta.
"Les Xarxes d'Intercanvi de Coneixements són un espai de trobada i de relació entre persones
interessades a intercanviar coneixements, sabers i experiències, en un context de comunicació
mútua. Es basen en la reciprocitat: per aprendre quelcom cal ensenyar alguna altra cosa a curt o
llarg termini, i viceversa. Hi participen tot tipus de persones, partint d'un principi clar tot i tothom és
igual, persones i cultures. A les Xarxes els aprenentatges que s'hi fan no es paguen amb diners ni
serveis ni tasques, sinó oferint un altre ensenyament, que es concreta quan algú el demana. (...)"(33)

3.4.2.2. El cas d'Argentina

El barri de Burzaco de Buenos Aires, Argentina és un exemple dels molts mercats d'Intercanvi
(actualment hi ha 450 xarxes d'intercanvi amb més de 370 mil membres, relacionades entres sí i
amb Canadà i Espanya a través de la “Red Global de Clubes de Trueque”) que tenen lloc en aquest
país de Sud-Amèrica, possiblement per la gran recessió que va patir l'any 1995. Cada setmana,
centenars de persones es troben a la porta del poliesportiu de Burzaco. El valor dels objectes es
mesura en “crèdits”, i hi ha mercaderies de tot tipus: aliments (fins i tot cuinats a casa i amb els
mínims adobs orgànics possibles), roba (la majoria fabricada a mà), joguines, llibres i articles de
bany entre d'altres. Fins i tot es pot trobar una perruqueria. Per participar a aquest mercat has de
formar part de la xarxa d'intercanvi. Cada membre paga un crèdit d'entrada. L'equip que munta el

( 33) xarxaintercanvi.entitatscastelldefels.cat

78
mercat, el de neteja i el que guarda el pàrquing reben 60 crèdits. Qui segueix a la xarxa al cap de
tres mesos, rep 50 crèdits més.
La primera xarxa d'intercanvi es va fundar l'any 1995 a Bernal, un altre barri de Buenos Aires. El
van fundar un químic (Horacio Covas), un psicòleg (Carlos de Danzo) i el gerent d'un museu. Van
ubicar el mercat de la xarxa a una fàbrica tèxtil abandonada anomenada “La Bernalesa”.
Actualment, el mercat funciona tres vegades per setmana i compta amb 2500 participants
aproximadament. La seva inspiració va ser Silvio Gesell, que experimentava amb models
econòmics alternatius des de la Primera Guerra Mundial. S'ofereixen tot tipus de serveis, hi ha un
catàleg on s'inclouen totes les categories professionals que ofereixen els seus serveis a canvi de
crèdits. També es permeten formes mixtes de pagament, per exemple es pot pagar el material amb la
moneda reglamentària (en aquest cas, pesos) i el servei en crèdits. Fins i tot es pot viatjar amb
crèdits ja que ja hi ha alguns hotels que els accepten. A més a “La Bernalesa” ofereixen també
cursos de formació. Darrerament, els fundadors estan pensant en un mecanisme “d'oxidació” dels
diners per agilitzar la circulació de crèdits i evitar massa estalvi, és a dir, volen reduir el valor dels
estalvis un 1% cada mes.(34)

( 34) SCHWERMER, Op. Cit. p.p. 223-229

79
3.4.3. Entrevista a la responsable del banc del temps de Vilanova i la Geltrú

Entrevista a Sílvia Ruiz Miracle

Un banc del temps és una entitat que intercanvia habilitats, favors o coneixements. La unitat de
pagament és l'hora, és a dir, no es paga amb diners com es fa habitualment, sinó en una mesura de
temps com ara el treball per hora. Es tracta d'un sistema d'intercanvi de serveis per serveis o favors
per favors on els diners no tenen lloc.

Quina creus que és la raó de ser d'un banc del temps?

En primer lloc, enfortir les relacions socials a través de l’intercanvi de tasques i contribuir,
d’aquesta manera, en la millora de les condicions de vida de les persones més vulnerables i de tota
la població en general. En segon lloc, promoure els valors de convivència, solidaritat, ajuda mútua,
coneixement entre veïns i veïnes i la participació.

Hi ha molta gent implicada en aquest projecte?

Actualment al banc del temps de Vilanova hi ha 52 persones apuntades.

Creus que seria possible una societat que funcionés amb bancs del temps en lloc de diners?

Crec que seria molt complicat ja que la gent no està acostumada a aquest tipus d’intercanvis no
monetaris.

Hi ha alguna cosa que puguis aconseguir a través d'un banc del temps i no dels diners

Enfortir les relacions socials, augmentar la cohesió social, i posar en valor que tothom té alguna
cosa per oferir i alguna per demanar (per tant contribueix a reduir les desigualtats socials).

Què creus que mou a la gent a participar en els bancs del temps? No creus que es molt fina la línia

80
entre caritat i el fet de viure amb trocs?

La gent que participa ho fa per diferents motius: alguns perquè creuen en un sistema alternatiu de
vida on no tot depengui dels diners, altres s’apunten per motius econòmics (no tenen diners per
pagar els serveis), alguns ho fan per conèixer gent nova i entrar en una xarxa de relacions socials.

La línia entre la caritat i el troc és fina però sempre que algú s’apunta se li deixa clar que un banc
del temps no és voluntariat sinó un sistema d’intercanvi on tothom dona alguna cosa i rep alguna
cosa.

No creus que depenent de la feina que s'intercanvii deixa de ser equivalent l'esforç que pot fer
cadascú en, per exemple, una hora?

En un banc del temps tots els serveis es valoren per igual precisament perquè la filosofia és que tots
tenim alguna cosa per donar i per demanar. Val igual fer de paleta, que acompanyar una senyora al
metge, etc. La societat està acostumada a discriminar als que ja no són “eficients” (per exemple la
gent gran) però en un banc del temps es considera que tothom és igual i que te potencialitats.

81
4. Enllaç entre la teoria i la pràctica

4.1. Enllaç amb el món de la publicitat.

4.1.1. Adhesius publicitaris.

Sovint no ens adonem, però a través dels mitjans de comunicació ens venen falses necessitats. Ens
manipulen i l'eina que més s'utilitza és, sens dubte, la publicitat. Però hi ha un altre tipus de
publicitat. Fent aquest projecte, me l'he trobada. Els següents adhesius mostren una voluntat de
difondre un missatge reivindicatiu i lluny del consumisme.

82
83
84
85
4.2. Internet com a mitjà de divulgació

Els avenços tecnològics han permès la creació de nous espais de participació (comunitats i pàgines
web) així com la difusió ràpida i eficaç d'informació (especialment a través de emails i missatges de
mòbil). Fa uns anys, les pàgines web eren entorns estàtics, amb poques actualitzacions i sense
interacció amb l'usuari. Després va arribar l'anomenada “Web 2.0”. Aquest terme prové d'una
conferència en la que es parlà d'evolució i renaixement de les webs. La Web 2.0 ofereix aplicacions
tradicionals enfocades a l'usuari final. Es tracta de comunitats d'usuaris que ofereixen certs serveis i
creen col·laboració. En són exemples les xarxes socials, els blogs o els espais wiki. Fomenten
l'intercanvi àgil i eficaç d'informació entre els usuaris de la comunitat o xarxa social. Són espais
aliens a l'àmbit formal. En molts casos, són eines de divulgació, de supervivència pels moviments
socials. Els blogs, per exemple, són fòrums de comunicació comparables a les antigues àgores
gregues. Un blog que ens interessa i que compleix aquesta funció divulgativa anticonsumista és
“¿Consumes o te consumen?”posat en marxa per Canalsolidario.org. En aquest espai virtual, dotze
entitats socials (Fundación Chandra, Adena, Coordinadora Estatal de Comercio Justo, Ecodes,
Espacio por un Comercio Justo, Greenpeace, Ideas, Intermón Oxfam, SETEM, Terra i la Xarxa de
Consum Solidari) donen consells sobre consum responsable i estalvi d'energia. El portal de
tendències www.flylosophy.com ofereix tot un llistat de col·lectius importants en la lluita
consumista com els blogs sinDinero o Suite101, Daily Cents i el col·lectiu Basic Income Hearth
Network. També fa ressò de les reivindicacions anticonsumistes de la xarxa Netzwerk
Grundeinkommen. Cada cop apareixen més organitzacions que volen impulsar nous moviments
socials en plena era de la informació.

86
4.2.1. Article sobre el troc basc

El següent article el vam trobar al blog meneame.es, especialitzat en notícies curioses o interessants.
viernes, 16 octubre 2009

Dirurik gabeko eguna, el primer día sin dinero en Bilbao

por Amaia Ocerin

El 24 de octubre podrás salir por la Plaza Nueva de Bilbao sin un duro encima y volver
con algo, o con mucho, a casa. Se celebrará el primer día sin dinero, donde lo que valga
será el trueque.

Salir y no gastar un euro. Este es el objetivo del Dirurik gabeko eguna, el día sin
dinero que un grupo de amigos ha organizado para el día 24 de octubre en la Plaza
Nueva.

La idea nació de tanto darle vueltas al tema de la crisis, el poder adquisitivo, el ipc… y
es que estos amigos se dieron cuenta de que hay muchas iniciativas que se pueden llevar
a cabo sin dinero, con sólo las ganas de compartir experiencias y si acaso, mediante el
trueque para el caso de los bienes materiales.

Es mucho más que el dinero; es dar un lugar a la creatividad, a las experiencias,

las ideas, el placer de intercambiar…

Porque el día 24 en Bilbao se podrán conseguir cosas materiales, mediante el

intercambio y la negociación, pero además se podrá disfrutar durante todo el día de un
montón de actividades: talleres, música en directo, presentaciones, proyecciones etc.

Y habrá dos actos muy especiales, para compartir conocimiento y cultura y afecto.
El primero, un Bookcrossing masivo; se “soltarán” libros de forma masiva; una buena
manera de difundir la cultura. El segundo, intercambio de afectos por medio de
abrazos gratis; anímate a convertirte en abrazadora oficial, a cambio de otro abrazo y
una sonrisa.

87
Así que ya sabes, el próximo 24 de octubre tienes una cita desde las 10 de la
mañana. Busca todo lo que consideres que no vayas a usar pero que le podría venir
bien a otra persona; cárgate de energía para poder disfrutar de todas las actividades que
se llevarán a cabo y ¡a pasarlo bien sin acordarse de abrir la cartera!

En esta época parece algo irrealizable, pero la verdad es que con un poco de
imaginación y pensando en ideas innovadoras, surgió esta iniciativa en la que
colaborarán diferentes agentes, que además fue premiada por el Ayuntamiento de
Bilbao en el 2º Concurso de ideas redondas.

Podremos disfrutar de:

• Música: actuaciones de grupos de percusión africana, DJs, ritmos latinos y

fusión, rock&roll y el blues
• Charlas: sobre ecología, viajes, arte digital, CouchSurfing (comunidad virtual y
mundial de viajeros sin ánimo de lucro)
• Talleres: marca páginas, reciclaje textil
• Recitales de poemas y cuentos
• Performances…

Buenas ideas que no cuestan nada y con las que podemos compartir bienes tangibles e
intangibles.
Y para todo lo demás… ¡el trueque!

Más información: www.dirurikgabekoeguna.tk

88
5. Conclusions

Un dels objectius que ens vam marcar en aquest treball va ser el que pogués utilitzar-se com a
solució a la crisi financera actual. El conflicte el vam trobar durant l'experiència pràctica, que ens
vam adonar que viure sense diners podia resultar relativament fàcil per una persona procedent d'una
base de socialització bona. Ara bé, no és tan simple per una persona marginada per la societat ja que
implica també la capacitat d'adaptació. Es refuta doncs, aquest treball com a solució per la gent més
afectada per la crisi.

Les dificultats que vam trobar en la part pràctica van ser nombroses. En primer lloc, l'hort que vam
plantar no va donar fruit. Tampoc no vam trobar feina a cap restaurant que em cobrís un àpat ni a
cap restaurant que em pagués en espècie (encara que malgrat que no tenien llocs de treball lliures,
el supermercat del poble va deixar oberta la porta a la negociació d'aquest tipus de pagament). Ho
vam solucionar pagant amb troc per cada àpat. Així el problema de porta una dieta complerta pel
que fa a hidrats de carboni i proteïnes desapareixia. De totes formes vam voler incloure a
continuació del diari de l'experiència pràctica, un apartat explicatiu sobre la germinació dels
llegums ja que en un principi, havia d'aportar els nutrients bàsics temporals. Ara bé, mentre el
problema de duu una dieta complerta desapareixia, apareixia una dependència dels contactes aliens
a l'experiència que no es va solucionar.

En segon lloc, no va ser possible passar els dies que tenia previstos a la casa okupa. Com no vam
viure l'experiència i no és l'única alternativa d'habitatge sense diners, no vam voler incloure un
apartat sencer sobre aquest tipus de vida. La solució que vam trobar va ser pagar per troc als
propietaris de les cases on passàvem les nits. De nou, es generava dependència dels nostres
contactes. En tercer lloc, recollir aigua de les fonts públiques i fabricar sabó a partir d'oli va resultar
molt costós degut al pes de l'aigua i la manca de vivenda fixa. Vam decidir que pagaríem les dutxes
mitjançant el troc. De tota manera, vam voler incloure una recepta per fer sabó a partir d'oli al final
del diari.

A més a més, vam pensar que podíem trobar-nos amb algunes situacions complicades: no tenir roba
per començar l'experiència pràctica, no trobar a ningú amb qui trocar-la (o de qui aprofitar-la),
haver de portar roba que no ens agradés o que aquesta roba no ens anés del tot bé (sovint la gent
dóna el que no li agrada, li va petit o gran i és difícil coincidir en les talles). Viure sense diners pot
comportar aquest tipus de situacions. A aquestes dificultats se li ha de sumar la poca immediatesa a
l'hora d'aconseguir els productes. Per exemple, si volem una samarreta, podem obtenir-la ràpida i

89
fàcilment pagant els diners que valgui a la botiga. En canvi, per obtenir allò que volem en una vida
sense diners, podem fer intercanvis amb roba. També podem anar a una botiga, que un intermediari
compri la peça de roba que volem i nosaltres li paguem després amb un troc. Ara bé, aquesta última
opció denota dependència dels contactes que viuen amb diners, així que s'hauria de veure com una
última opció. Hi ha una altra opció que no implica diners però igualment denota dependència els
altres: acudir a Càrites. Càrites és una institució eclesiàstica i per tant aliena i en part contrària als
nostres valors ideològics. Es fonamenta en la caritat (ajuda que es dóna als més necessitats) i la
beneficència (ajuda social o econòmica que es dóna de forma desinteressada a persones que
manquen de recursos). No es tracta d'acudir a ells per aquests valors cristians ja que no estem
portant una vida sense diners per necessitat ni manca de recursos. Però en última instància, una
institució que ens proveeixi de roba gratuïta pot resoldre algunes situacions difícils, sent un “mal
menor” que serveixi per poder continuar amb l'experiència d'una vida sense diners. En el nostre cas,
vam començar amb roba que ens havien regalat, després una coneguda, degut a la seva situació
personal (una mudança), buidava l'armari i ens va proporcionar la roba que no volia emportar-se.
Una altra coneguda també va fer una selecció de peces de roba que ja no li anaven bé, i les anava a
llençar. Vam demanar que ens deixés fer un cop d'ull per veure si ens anava bé alguna cosa i així va
ser. Per tant, no ens va caldre cap intermediari i tampoc anar a Càrites.

Una de les activitats que volíem realitzar consistia en participar en una xarxa d'intercanvi,
concretament la de Castelldefels. Ens vam oferir per a proporcionar el servei d'escoltar o donar
conversa a algú que ho necessités. Només es va posar una persona en contacte amb nosaltres i no
vam poder fer coincidir els nostres horaris. Així doncs, no vam participar al a xarxa de forma activa.

Per últim, vam pensar que abans i després del període sense diners, realitzaríem una visita mèdica
per comprovar que la vida “antieconòmica” no afectava a la nostra salut. La visita no era un
problema ja que és possible a Espanya sense assegurança privada gràcies a la Seguretat Social (hi
pots accedir sense pagar si la resta de la població ho fa, un cop més es necessita a algú que sí visqui
amb diners). Ara bé, els primers dies ja vam veure que no tindríem problemes d'alimentació així que
només ens vam pesar abans i després. El resultat va ser un augment de pes.

Pel que fa a la part teòrica, la dificultat es va trobar en la base ja que el treball era, en un principi,
fonamentalment pràctic i, per tant, subjectiu. Vam haver d'extrapolar l'experiència pràctica a
l'objectivitat i a una experiència col·lectiva. Ho vam solucionar dedicant-hi temps i consultant
bibliografia.

90
La conclusió principal que s'extreu del treball en conjunt i que el sintetitza és que realment sí és
possible viure sense diners. Ara bé, requereix d'esforços i per tant, d'una motivació que, en aquest
cas, és principalment moral-política i ideològica (incloent alguns aspectes de tipus ecològic). Per
portar aquest tipus de vida, es necessita voluntat, no pot ser una necessitat fruit de problemes
econòmics ja que pot resultar necessari afrontar algunes dificultats. En primer lloc, es crea una
relació de dependència amb els contactes ja que sense tenir-ne, és impossible seguir un model
econòmic fonamentat en el troc. En segon lloc, trobem diversos casos en que no es podria continuar
la vida sense diners si no fos perquè hi ha d'altres persones que si que n'utilitzen (ús de la Seguretat
Social en cas de malaltia, biblioteques coma font cultural i béns públics en general...). Aquests
serveis impliquen que o bé sigui un grup reduït qui visqui sense diners o bé sigui una qüestió global
(una idea un tant utòpica).

91
6. Bibliografia

6.1. Pàgines web

podemospress.blogspot.com
www.mileuristas.com (l’apartat de fòrum és el que ens interessa, hem publicat un post per esbrinar
la mínima quantitat de diners que consideren necessària per viure però no hem rebut cap resposta).
www.vivirsindinero.com
www.antimilitaristas.org
www.crisisenergetica.org
www.telegrama.com
www.elventanuco.com
www.17-s.info
mentides@podem.cat
postcapitalista@podem.cat
www.17-s.info/grupsperbancs
www.exgae.net
wwwcgtcatalunya.org
www.sabadell.cat
xarxasbd.blogspot.com
www.bancdeltemps.org
inteligenciafinanciera.blogspot.com/2007/10/el-futuro-del-dinero.html
www.decreixement.net
www.solarcooking.org
www.horturba.com
www.decreixement.net
www.cambia.es
www.nosevende.com
www.truequear.com
www.telocambio.net
www.ecoseny.net
www.maulets.org
www.attac.es
www.wikipedia.org
www.monde-diplomatique.es

92
aithne.net
www.freegan.info
www.maestrosdelweb.com
bah.ourproject.org
xarxaintercanvi.entitatscastelldefels.cat
www.meneame.es

En aquesta pàgina web es poden trobar tots els bancs del temps i com contactar amb ells:

www.red-bdt.org/?q=node/210

Aquesta és la pàgina web del banc del temps de Vilanova i la Geltrú, el banc del temps que
tenim més a prop:

www.vilanova.cat/html/tema/urbanisme_i_habitatge/banc_del_temps.html

Article de Heidemarie Schwermer:

www.elmundo.es/cronica/2002/336/1017050504.html

6.2. Llibres

MARX, Karl i ENGELS, Friederich, Cartas sobre El Capital, Ed. Grandes Clásicos, Sèrie Historia
inmediata.

LIETAER, Bernard, El futuro del dinero, Ed. Longseller.

SCHWERMER, Heidemarie, Mi vida sin dinero, Ed. Gedisa. Barcelona, 2002.

VALOR, Carmen, Ciudadanos de mercado y consumidores políticos. UNED-UJI, 2009-2010

6.3. Premsa

DURAN, Enric..., Crisi, 17/11/2008

93
DURAN, Enric..., Crisi? PODEM!, 17/04/2009

DURAN, Enric..., Volem! viure sense capitalisme!, 17/11/2009

RAMÍREZ, Cristóbal i RUBIO, Luís, “Trastos, segunda vida”, El País Dominical, 2009

94
7. Índex

Esquema p.p. 2-3

1. Introducció p.p. 4-6
2. Teoria p.p. 7-34
2.1. Base teòrica. p.p. 7-16
2.1.1. “El context” p.p. 7-10
2.1.2. “Els petits passos” p.p. 11-16
2.1.2.1. Desprendre's dels costums consumistes pàg. 11
2.1.2.2. Formar part d'una xarxa d'intercanvi p.p. 11-12
2.1.2.3. L'alimentació p.p. 12-13
2.1.2.4. El vestuari pàg. 13
2.1.2.5. L'habitatge p.p. 13-14
2.1.2.6. La cultura pàg. 14
2.1.2.7. L'ensenyament pàg. 14-15
2.1.2.8. Ús de materials locals i aprofitament de les terres en desús pàg. 15
2.1.2.9. El transport públic pàg. 15-16
2.2. Influències p.p. 17-19
2.2.1. Marxisme i anarquisme pàg. 17
2.2.2. Xarxa pel decreixement pàg. 18
2.2.3. Heidemarie Schwermer p.p. 18-19
2.2.4. El moviment simplyfing pàg. 19
2.3. Annexos p.p. 20-34
2.3.1. CRISI p.p. 20-26
2.3.2. Crisi? PODEM! p.p. 27-30
2.3.3. Volem! viure sense capitalisme! p.p. 31-33
2.3.4. TRASTOS, segunda vida p.p. 34
3. Pràctica p.p. 35-79
3.1. Article que va inspirar l'experiència pràctica p.p. 35-38
3.2. Diari de l'experiència pràctica. p.p. 39-60
3.2.1. Procediments útils p.p. 61-63
3.2.1.1. Fabricació de sabó p.p. 61-62
3.2.1.2. Germinació de llegums p.p. 62-63
3.2.2. Fulletons recopilats en l'experiència p.p. 63-69
3.2.3. Cartells p.p. 70-71

95
3.3. Abstracció general de l'experiència (conclusions positives i entrebancs) p.p. 72-73
3.4. Organitzacions solidaritzades p.p. 74-79
3.4.1. ATTAC pàg. 74
3.4.2. Les xarxes d'Intercanvi p.p. 75-77
3.4.2.1. Comunitat d'Intercanvi de Ribes p.p. 75-76
3.4.2.2. Xarxa d'Intercanvi de Coneixements de Castelldefels pàg. 76
3.4.2.3. El cas d'Argentina p.p. 76-77
3.4.3. Entrevista a la responsable del banc del temps de Vilanova i la Geltrú p.p. 78-79
4. Enllaç entre la teoria i la pràctica p.p. 80-86
4.1. Enllaç amb el món de la publicitat pàg. 80-83
4.1.1. Adhesius publicitaris p.p. 80-83
4.2. Internet com a mitjà de divulgació p.p. 84-86
4.2.1. Article sobre el troc basc p.p. 85-86
5. Conclusions p.p. 87-89
6. Bibliografia p.p. 90-92
6.1. Pàgines web p.p. 90-91
6.2. Llibres pàg. 91
6.3. Premsa p.p. 91-92
7. Índex p.p. 94-95
8. Fitxa B: Resum de la recerca pàg. 96

96
V PREMI RECERCA PER A LA PAU

Fitxa B: Resum de la recerca

Aquesta fitxa ha de tenir una extensió màxima d'una pàgina i s'ha d'incloure únicament en el CD o DVD, junt amb la
còpia electrònica del treball de recerca.

Títol del Treball: Podem viure sense diners?

Pseudònim d'Autoria: Betty Bukowski.
Origen de la recerca / Motivació:
Les nostres motivacions es relacionen clarament amb els objectius. La primera motivació (relacionada
amb el primer objectiu) va ser la possibilitat d'aportar una eina per afrontar la crisi econòmica actual. La
segona motivació, corresponent-se amb el segon objectiu, és l'experiència pràctica que vam dur a terme i
que implicava, si més no, sortir individualment del sistema evitant utilitzar els diners. Amb tot, la raó
principal per la que vam pensar en fer aquest projecte és el resultat d'una anàlisi de la societat. Ens vam
parar a mirar al nostre voltant i vam observar que, socialment, les classes altes tenen privilegis. La
contradicció es troba a l’hora que analitzem la població i veiem que la majoria és de classe mitjana-baixa.
Aquesta raó es relaciona directament amb el nostre tercer objectiu.

Objectiu:
Els objectius que ens vam marcar des d'un bon principi van ser tres. En primer lloc, demostrar que els
diners no són tan importants com creiem. En segon lloc, obrir la ment per deixar pas a altres formes de
vida lluny de les velles estructures socials, aportant un nou punt de vista sobre l'economia mitjançant la
demostració de la hipòtesi. Per últim, mostrar que som independents de la nostra situació econòmica, que
no som el que tenim.

Metodologia:
Aquest treball de recerca es fonamenta en la hipòtesi que es pot viure de forma saludable i amb certa
qualitat sense requerir l'ús dels diners. El primer que vam fer va ser planificar a fons l’experiència
pràctica. Durant l’estiu de l’any 2009 vam realitzar i documentar l’experiència pràctica (21 dies vivint
sense diners). A continuació, vam procedir a redactar la memòria escrita, requerida d’abundant
documentació bibliogràfica.

Continguts:
El treball es divideix en tres parts. Per començar, hi ha la part teòrica que està composada pel context
(anàlisi de la situació sociopolítica actual), algunes iniciatives que apropen a una vida sense diners, les
influències rebudes i annexos amb els seus anàlisis.

Tot seguit hi ha la part pràctica, que engloba el diari de l'experiència pràctica (21 dies vivint sense diners),
fulletons recollits durant aquesta experiència, una abstracció general del període de temps viscut sense
diners, i informació sobre organitzacions solidaritzades amb aquest tipus de vida.

Per últim, trobem un enllaç amb el món de la publicitat (publicitat alternativa, reivindicativa, que no incita
al consumisme) i amb Internet com a mitjà divulgatiu d'idees de tot tipus.

Conclusions principals:
Sí es pot viure sense diners, però ha de ser per voluntat i no per necessitat. Requereix d'una motivació (en
aquest cas de tipus polític, ideològic i, en part, ecològic). Hi ha limitacions: dependència dels contactes i
de gent que sí viu amb diners. L'alternativa a aquestes limitacions és o bé que visquin poques persones
sense diners o bé que hi visqui tothom (una opció difícil).

97