M7: Serveis de Xarxa

Desprès de cursar aquesta UF del MP

l’alumne hauria de poder:

Gestiona servidors web identificant requeriments
d'utilització i aplicant criteris de configuració.

Estableix l'accés de xarxes locals a xarxes
públiques identificant possibles escenaris i
aplicant programari específic.

Concretament pels servidors web:

Gestiona servidors web identificant requeriments d'utilització i aplicant
criteris de configuració.

Descriu els fonaments i protocols en què es basa el funcionament d'un servidor web.

Instal·la un servidor web.

Crea llocs virtuals.

Verifica les possibilitats existents per discriminar el lloc de destinació del tràfic entrant
al servidor.

Configura la seguretat del servidor.

Comprova l'accés dels usuaris al servidor.

Diferencia i prova l'execució de codi al servidor i en el client.

Instal·la mòduls sobre el servidor.

Estableix mecanismes per assegurar les comunicacions entre el client i el servidor.

Realitza la documentació adient per donar suport a l'usuari.

Estableix l'accés de xarxes locals a xarxes públiques identificant possibles
escenaris i aplicant programari específic.

El protocol FTP ja permet l’accés a
informació localitzada en equips
remots, però resultava massa aparatós.

HTTP, HyperText Transfer Protocol,
apareix com una solució per facilitar
l’accés a la informació en equips
distants.
1969
La primera xarxa
Primera connexió
entre les universitats
de Stanford i UCLA
Internet i WWW
Internet és un conjunt
descentralitzat de xarxes.
WorldWide Web (any
1990) és un conjunt de
protocols senzills que
permeten la consulta
d’informació mitjançant
Hipertexts

El protocol FTP ja permet l’accés a
informació localitzada en equips
remots, però resultava massa aparatós.

HTTP, HyperText Transfer Protocol,
apareix com una solució per facilitar
l’accés a la informació en equips
distants. Internet i WWW
Internet és un conjunt
descentralitzat de xarxes.
WorldWide Web (any
1972
1969 1990) és un conjunt de
La primera xarxa
ARPANET protocols senzills que
Primera presenta
DARPA connexióla permeten la consulta
entre lesxarxa
primera universitats
basada d’informació mitjançant
de línies
en Stanford
comutades
i UCLA Hipertexts

El protocol FTP ja permet l’accés a
informació localitzada en equips
remots, però resultava massa aparatós.

HTTP, HyperText Transfer Protocol,
apareix com una solució per facilitar
l’accés a la informació en equips
distants. Internet i WWW
Internet és un conjunt
descentralitzat de xarxes.
WorldWide Web (any
1982
1969
1972 1990) és un conjunt de
La primera xarxa
ARPANET
TCP/IP protocols senzills que
Primera presenta
DARPA
ARPANET connexió
canvialael permeten la consulta
entre lesxarxa
primera
protocol NCP
universitats
pel
basada d’informació mitjançant
de línies
en
TCP/IP
Stanford
que
comutades
i UCLA Hipertexts
s’estandaritzarà.

El protocol FTP ja permet l’accés a
informació localitzada en equips
remots, però resultava massa aparatós.

HTTP, HyperText Transfer Protocol,
apareix com una solució per facilitar
l’accés a la informació en equips
distants. Internet i WWW
Internet és un conjunt
descentralitzat de xarxes.
WorldWide Web (any
20061100
1990
1969
1972
1982
1989 milions 1990) és un conjunt de
d’usuaris
HTML
La
ARPANET
TCP/IP
OSI primera xarxa protocols senzills que
Transformació
A Ginebra,presenta
al del
CERN,de laxarxa
un permeten la consulta
Primera
DARPA
ARPANET
Integració connexió
canviamodel
lael
d’ús governamental
grup dirigit per Tim en
entre
primera
protocol
OSI que
lesxarxa
Berners-Lee
un conjunt NCP
permetrà
universitats
decrea pel
basada
el l’ús
xarxes
d’informació mitjançant
en
TCP/IP
de Stanford
línies
xarxes
llenguatge que
heterogènies i comutades
i iprivades
UCLA
el primer client Hipertexts
web.
s’estandaritzarà.
heterogènies a la web

El protocol FTP ja permet l’accés a
informació localitzada en equips
remots, però resultava massa aparatós.

HTTP, HyperText Transfer Protocol,
apareix com una solució per facilitar
l’accés a la informació en equips
distants. Internet i WWW
Internet és un conjunt
descentralitzat de xarxes.
WorldWide Web (any
1990
1969
1972
1982
1989 1990) és un conjunt de
HTML
La primera xarxa
ARPANET
TCP/IP
OSI protocols senzills que
A Ginebra,presenta
Primera
DARPA
ARPANET
Integració al del
CERN,
connexió
canvia un
model
lael permeten la consulta
grup dirigit per Tim
entre
primera
protocol
OSI que
lesxarxa
Berners-Lee NCP
permetrà
universitats
creapel
basada
el l’ús d’informació mitjançant
en
TCP/IP
de Stanford
línies
xarxes
llenguatge que
i comutades
i UCLA
el primer client Hipertexts
web.
s’estandaritzarà.
heterogènies a la web

El protocol FTP ja permet l’accés a
informació localitzada en equips
remots, però resultava massa aparatós.

HTTP, HyperText Transfer Protocol,
apareix com una solució per facilitar
l’accés a la informació en equips
qui crea
la riquesa?
distants. Internet i WWW
-->http://www.internetlivestats.com/internet-users/ Internet és un conjunt
2019
4.100 aprox descentralitzat de xarxes.
WorldWide Web (any
2006
1990
1969
1972
1982
1989 1990) és un conjunt de
1100
HTML
La
ARPANET
TCP/IP
OSI milionsxarxa
primera d’usuaris protocols senzills que
Transformació
A Ginebra,presenta
al del de laun
CERN, permeten la consulta
Primera
DARPA
ARPANET
Integració connexió
canvia
modellael
xarxa d’úsper Tim
grup dirigit
entre
primera
protocol
OSI que
lesxarxa
Berners-Lee
governamentalNCP
permetrà
universitats
creaenpel
basada
el un l’ús d’informació mitjançant
en
TCP/IP
de Stanford
línies
xarxes
llenguatge
conjunt que
de i comutades
el i UCLA
primer
xarxes client Hipertexts
web.
s’estandaritzarà.
heterogènies
heterogènies a la web
i privades

Consulta ràpida d’informació generada per un
usuari de la xarxa.

Accés mitjançant clients web

Localització de la informació als servidors
web a través del port 80 si es fa servir HTTP, o
del port 443 si es fa servir el port segur
HTTPS.
TCP

Els clients web accedeixen a la informació localitzada en documents
anomenats pàgines web o, simplement, webs.

Les webs poden contenir informació

Textual

Imatges

So

Vídeo

Alguns elements poden ser l’accés a d’altres pàgines. Aquests vincles
s’anomenen hiperenllaços.

El llenguatge original per formatar la informació rep el nom de
HyperText Markup Language. (HTML)

Llenguatge de tags o etiquetes (<p>,<h1>,<a ...>, <i>, <cr>,...

Dona diferents característiques a la pàgina i el seu contingut.

Tipus de pàgines:

Estàtiques

Dinàmiques

Pàgines estàtiques

Tenen un contingut que no permet la
interacció per part de l'usuari

Com a molt permeten visitar altres
pàgines a través de hiperenllaços.

Pàgines dinàmiques

Mitjançant mòduls intèrprets i altres
llenguatges encastat (“empotrado”) a
la pàgina es permet programació i per
tant interacció amb l’usuari.

Tecnologies per pàgines dinàmiques:

PHP: les instruccions s’interpreten i processen al
servidor HTTP i posteriorment s’envia un document en
format HTML

ASP (Active Server Pages): codi mitjançant scripts
combinats amb documents HTML. S’interpreten al
servidor i s’envia el document HTML resultant al client.
▪ Derivat d’ASP i aprofitant .NET sorgeix ASP.NET que
permet la utilització de llenguatges com C#.

Java: Llenguatge de programació multiplataforma
basat en C++ que permet incorporar informació a una
web mitjançant applets (petit programa que s’obté i
s’executa pel software client, navegador) o
servlets(aplicació executada al servidor).

Tecnologies per pàgines dinàmiques:

JSP (Java Server Pages): Aquestes pàgines s’escriuen en
HTML o XML (Estensible Markup Language) que fan servir
tags o etiquetes especials per incloure contingut dinàmic
mitjançant codi Java. El servidor interpreta o compila la
pàgina i mitjançant servlets genera una pàgina ed
resposta al servidor.

JavaScript: Llenguatge basat en Java. Les seves
instruccions formen part d’un document HTML i
s’interpreten pel software del client, el navegador.

CGI (Common Gateway Interface): Interfície (no
llenguatge) que permet a documents HTML intercambiar
dades amb programes C o Perl.

Ajax (Asinchronous JavaScript and XML): Fa servir
diferents tecnologies, XML i Javascript. La comunicació
entre client i servidor es fa en segon pla, facilitant la
interacció i evitant recàrregues de la pàgina.

SW específic per la visualització de la informació: el Navegador.

L’accés a les pàgines es fa mitjançant la localització per part de l’usuari
fent servir la URL (Uniform Resource Locators).
ex. http://ies-sabadell.xtec.net

La URL s’ha de resoldre mitjançant consultes DNS i establint una
connexió pel port adequat (http://, port 80).

Amb ordres senzilles aquest obté la informació ( es pot fer també amb una comanda
telnet al port 80 i al servidor web)

No hi ha connexió de control com al FTP, les línies de capçalera incorporen informació
sobre la transferència i tramitació .

Les pàgines s’emmagatzemen en servidors HTTP i es localitzen a
directoris BEN ESTRUCTURATS (fons, imatges, webs, perfils...)amb una
jerarquia definida. Els llocs web.

La pàgina index.html o index.htm es situa al directori arrel, és la pàgina
mostrada per defecte si s’indaca només el lloc web.
quan no es demana cap,
és la que retorna el servidor

Tot i que l'estàndard MIME va ser definit pel correu, també
s’utilitza avui en dia a les web per definir el format del contingut
ex. <meta http-equiv=“content-Type” content=“text/html”>

client
3: Sol·licitud connexió (port 80) Servidor HTTP
4: Connexió acceptada Apache
5: Sol·licitud http://10.0.0.155/index.html
6: Enviament pàgina web

1: Sol·licitud DNS
www.exemple.org
2: Resposta DNS
IP: 10.0.0.155
Servidor DNS

Un cop instal·lat el servei al servidor aquest passa a ser un host de la
pàgina web, però podem aprofitar millor els recursos Hardware i
Software si fem que la màquina pugui mantenir diversos llocs web
«Virtuals Hosts».

Diverses pàgines web allotjades a una única màquina física.

Múltiples clients d’un hosting a una màquina per exemple.

Usos:

Virtual web hosting proveeix a un baix cost la possibilitat d’oferir el servei de hosting a
molts usuaris.

Per motius administratius o tecnològics es podem separar websites d’una empresa
(extranet, intranet, llocs per departaments…) i tots barrejats a un mateix servidor.

Tipus: papa i filosof

IP-Based: cada lloc web té la seva pròpia IP (Definida al DNS
corresponents). Implementació
A l’hora de decidir quin
▪ Desavantatge:
mètode de HostVirtual
▪ Necessitat de tenir una IP per a cada lloc web que es desitgi.(IPv4)
pitufina i barrufeta volem aplicar cal tenir

Named-Based: Un servidor pot allotjar diversos dominis i pàgines en compte les nostres
amb una única IP. necessitats .
▪ Avantatges: També cal tenir present
el servidor DNS que
▪ Permet múltiples hosts amb una única IP
resoldrà els hosts i
▪ Desavantatges: configurar-lo de
▪ Requereix HTTP1.1 o superior (target host amb el request) manera adequada.
▪ Problemes amb el DNS. S’han de fixar bé els registres de cada domini. Possiblement la millor
giganton

Port-Based: En aquest cas es diferencia el host virtual al que es vol manera és una
accedir indicant un port diferent al 80. Per exemple el port 8080. ex. combinació de IP-
Based i Named-Based.
«www.dominiper port.com:8080».
▪ Desavantatges:
▪ els usuaris estan poc acostumats (i no tenen per que conèixer) a treballar amb ports
no estàndards.
▪ Alguns firewalls poden blocar aquests ports.

De vegades es necessita confidencialitat per
accedir a pàgines web.

La informació a través de la xarxa viatja
sense xifrar.

Certificats
Document digital que es troben
validats per una entitat

Aparició de nous protocols per pal·liar certificadora (Certification
aquestes deficiencies. Authority) com per exemple la
Fàbrica Nacional de Moneda i

HTTPS Timbre que mitjançant

S-HTTP mecanismes de xifrat garanteix la
identitat, autenticitat i

Certificats confidencialitat de la informació
proporcionada.

HTTPS (HyperText Transfer Protocol Secure)

Es recolza en una connexió segura preestablerta a la capa de transport amb
SSL (Secure Socket Layer) o TSL(Transport Layer Security).

La informació es xifra a través de la xarxa.

Mecanismes basats en clau pública (seguretat asimètrica) i certificats

Port 443 en lloc del 80

A la URL https://

S-HTTP (Secure Hyper Text Transfer Protocol):

Fa servir extensions de les capçaleres per la negociació de seguretat entre
client i servidor.
▪ Sintaxi determinada amb informació de seguretat
▪ tipus d’algoritme
▪ Ex, PGP (Prety Good Privacy)

No requereix certificats ni claus públiques

Només es pot fer servir a nivell d’aplicació (OSI)  Poca acceptació

SSL

SSL

Un servidor web ha de:

Tenir configuració TCP/IP i accés a la xarxa

El router ha de tenir el port 80 habilitat

Els tallafocs han de permetre la comunicació pel port 80

SI el servidor ha de tenir accés a Internet
▪ Configuració de DNS
▪ DDNS en el cas de no poder tenir una IP estàtica.

Abans de la instal·lació del servei a qualsevol plataforma s’ha
d’ubicar un directori arrel
▪ Opcionalment es pot establir una estructura jeràrquica a efectes d’organització
▪ La gestió es pot delegar (és habitual) en un o diversos usuaris: webmasters.

Paràmetres opcionals com la configuració d’accessos segurs HTTPS i
la instal·lació de certificats (ex. Autoemissió mitjançant OpenSSL).

Un client web
ha de:

Bàsicament indicant URL

Diferents clients tenen
diferents components i
paràmetres de configuració.
▪ Ex. No tots els navegadors accepten
CSS (Cascade Style Sheet)
Comparativa Navegadors:
Accedir a comparativa
12 dic 2013

“Servicios en Red”, Ed. Ra-Ma, Francisco José Molina Robles,
Eduardo Polo Ortega, ISBN 978-84-7897-983-7

Virtual Hosting
http://en.wikipedia.org/wiki/Virtual_hosting

MTA,MDA,MUA
http://madhacking.com/2011/06/teoria-servicio-de-correo-
electronico/

Internet
http://es.wikipedia.org/wiki/Internet

HTTPS vs S-HTTP
http://www.iec.csic.es/criptonomicon/sslvsshttp.html

Comparativa Navegadors
http://es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Comparativa_de_navegadores_web