Fenomen

És Què en penses? Altres

actual? fenòmens

Teatralment, un personatge com Sí

Està clar que si estàs En els anuncis,
Manelic podrà dir paraules com interpretant un personatge per exemple, hi
trebaiar, tabé i vos venir. d’una altre regió, és possible ha casos que,
canviar la seva pronuncia en una mateixa
per una més adequada a la família, usen
usada en la seva dialectes
procedència. diferents.
Fugir de castellanades i tota Sí, en L’ideal seria complir-ho, Hi ha certes
pronuncia estrangera. certa però si està justificat, com el paraules que
manera. cas del Manelic, podria ser acaben amb
usas el llenguatge d’aquesta consonant,
forma. com camp, que
la p final és
muda.
Llenguatge NO afectat i NO Sí, en El mateix que abans i sense Quan una
vulgar. certa abusar. Els extrems sempre paraula
manera. són dolents. comença per
vocal i
l’anterior
acaba amb m o
b, s’ajunten
(Sant Andreu,
amb un)
Llenguatge “un poc més distingit No. No és necessari. Si
que el familiar”. representem una escena
familiar, no fa falta elevar-ne
el llenguatge pel simple fet
d’estar fent una
representació. Malgrat això,
s’ha de respectar sempre
una dicció correcte dels
mots.
Fer sempre sonora la combinació Sí Normalment diria que sí,
tj/tg (fetge, jutjar) i bl i gl (poble, però en paraules com poble,
joglar). jo no ho pronunciaria
sonorament. Hauria de
comprovar la convenció per
si estic errat.
No ometre mai la e vora una r No Trobo que depèn de les
(però, veritat). característiques del to del
text que estiguem
representant. Jo
personalment ometria les e,
però entenc que potser
podria ser òptima la no
omissió d’aquesta vocal.
No ometre mai la t o d final Sí Estic d’acord.
darrera d’una r (curt, tort).
Pronunciar vell i cella, NO vei i Sí És evident, almenys per mi,
ceia. que la pronuncia de la ll ha
de ser la correcte.
RR ha de ser fortament i Sí Estic d’acord.
robustament vibrada, igual que
la r final o davant de consonant
(forta, mar).
Articular fortament les Sí Sense exagerar, però estic
consonants finals (amic, pot, d’acord. No s’han de perdre
Joan), gairebé com si fossin aquestes consonants pel
dobles. simple fet de ser al final del
mot.
Evitar tota mena de vulgarismes No Depenent del personatge i el
(nosatres, un antre, etzistir, tot seu context, com he explicat
lo dia...) en punts anteriors. Sempre
justificat. És a dir, ho podrà
usar algú que parli així per
les seves característiques
socials o temporals, per
exemple. Algú que pari
estàndard no podrà, de
sobte, dir tot lo dia. No
tindria massa sentit.
No dir mai semana per setmana. No Avui en dia, la forma
correcte és dir semana
(malgrat jo digui setmana).
Pronuncies deixades, com aquet No Reflexió anotada
home, no usar-les mai. anteriorment, sempre
justificat.
Ningú pot pronunciar la l com a Sí La l catalana és així, i així
dental i no com a velar. hauria de ser pronunciada.
No posaré a totes les
caselles que depèn del
personatge, ja que ho trobo
bastant evident.
Ningú pot pronunciar la aa Sí Estic d’acord, sempre que es
prepalatal, les ee i oo mitjanes, vulgui estandarditzar, és
enlloc d’obertes o tancades. clar.
Evitar les ss andaluses, les yy o ii Sí Estic d’acord.
consonants de timbre fortament
fricatiu (cajent per caient).
Evitar substituir la ll per y. Sí Estic d’acord.
Evitar pronunciació de vocals Sí Estic d’acord.
nasals.
Articulació TOTALMENT i No Depenent del personatge i el
ENÈRGICAMENT catalana, sense context, com abans exposat.
manlleus ni transigències amb
llengües forasteres.
Pronunciar els dos accents No Crec que aquest tipus de
catalans, el principal i el pronuncia ja no és vigent, si
secundari, que apareix cada dues no vaig errat.
síl·labes (èsternùdaría,
àfectìvitát).
Les ee inaccentuades han de ser Sí Estic d’acord, us de la
pronunciades com aa (si no és en neutra.
ea).
Les a i o inaccentuades han de Sí Igual que l’anterior.
ser pronunciades com a u
(incoar, colorit).
No fer mai diftong en la Desconec la regla per aquest
combinació ie (quïeta, recipïent). tipus de hiat. Jo faria diftong,
però potser vaig errat.
Lligar juntament i mot terminat Sí Estic d’acord.
en s o x amb un mot començat
per una vocal. La primera
consonant ha de ser sonora, com
una z o j respectiavement. (els
amics, peix amb salsa).
Conèixer la pronuncia de tots els Sí Està clar que és bastant
mots de la llengua catalana, fins difícil, per no dir impossible,
i tot aquells que no pertanyin al conèixer totes les paraules i
llenguatge familiar. la seva pronuncia. Però
també està clar que, si has
de llegir un text, has
d’investigar la pronuncia de
tots els mots.
Pronunciar amb naturalitat, Sí És evident. Per molt que no
SEMPRE, fins i tot paraules que estiguem acostumats a usar
no estem acostumats a usar. certes paraules, ni a
pronunciar-les, ens
prepararem el text abans de
representar-lo. Per tant, les
paraules que no estem
acostumats a usar les
haurem fet una mica més
nostres.
Hi ha certes paraules, com jo, o No Diríem que la pronunciació
arbre, que poden ser correcte d’arbre és abre, i la
pronunciades com a io o abre, ja de jo, jo. Per tant, veig que
que no es tracta de barbarismes, diverses paraules han estat
sinó de duplicats que han existit acceptades i altres que no.
des dels antics.
Diferenciar el to poètic, líric, Sí Estic d’acord.
burgès... permetent petits canvis
en la pronuncia (exemple previ
de Manelic).
Combinacions de pronoms com No No té cap tipus de sentit,
li ho o els n’hi ha, només s’usen segons el meu parer. O tots
fora de Barcelona. Per tant, seria moros o tots cristians, no em
forçat voler-les imposar en el sembla bé la reflexió
teatre. N’hi ha d’altres, com li’n, aquesta d’algunes sí, o
els ho o els el no resulten xocants algunes no. No estic segur de
 en l’ús parlat, poden ser usades si s’hauria de canviar la
per barcelonins endinsats en pronuncia o no.
parlars locals del Principat).
Aquestes haurien de ser dites de
manera més literària.
Normalment val més pronunciar No No estic segur de la
–ió i –ció, com a dues síl·labes, pronunciació, sigui hiat o
però si la frase es excessivament diftong. El que no em sembla
difícil, no hauria de ser del tot just és això que, si hi ha una
necessari. frase difícil, pots modificar la
pronuncia. En tot cas,
accentuaria la seva
pronuncia per tal de fer-ne
més fàcil la pronuncia.
No cal pronunciar la v Sí Ningú, tret dels balears (em
labiodertal, ja que no seria dit sembla). Fan les v
amb massa naturalitat. labiodentals.
Quan un autor escriu No No crec que s’hauria de
determinats mots, ho fa pensant modificar la pronuncia, però
en la sonoritat d’aquests i en si que s’hauria de seguir la
quines propietats físiques ens musicalitat i accentuar els
comporta. Ens proposa una sèrie sons vocàlics recurrents,
de normes per tal de ser més però sempre respectant la
estrictes en aquest sentit. No dicció establerta.
s’ha de ser intransigent, es tracta
de saber discernir entre les
diferents possibilitats.
No hem d’usar pronuncies No Penso com abans, o tots
dialectals, però algunes si que moros o tots cristians.
poden aspirar a un respecte També és depenent del
especial. No es pot pronunciar personatge i el seu ambient,
fló(r) com un gironès, però un com abans.
balear si que pot usar les v
labiodentals.