LA VERTADERA HISTÒRIA DE

CAPUCHETA ROJA
Idea original: José Luis Marqués
Text: Álex Lujàn

REPARTIMENT
Narrador
Llop
Capucheta
Mare
Caçador 1
Caçador 2
Caçador 3
Majordom i Guarda forestal
Yaya

ESCENA 1
Narrador: (Dirigint-se al públic) Segur que tots vostés coneixeu el famós conte de Capucheta Roja.
Vitat? I segur que vos donà pena la pobra Capucheta, devorà pel llop, i sa pobra yaya, indefensa...
Que pena, veritat? (Fa una llarga pausa mentres passeja per l'escenari). Puix... vos han enganyat, si,
aixina com el sentiu. Vos han enganyat sobiranament, i a mi també, i a vostres pares, i a vostres
yayos, i a tot lo món. ¡Mos han estafat per tot el morro!
Realment no succeí aixina , vullc dir, no com mos ho han contat. Si, es vitat que hi hagué una
Capucheta, encà que no sabem en certea si era roja, blava o tal volta taronja, i si el seu nom de
veritat era eixe o se dia Clotilde o Faustina, ¡Vaja vosté a saber!... ; També existí sa mare com es
natural, i sa yaya, encara que açó, no ho se en seguritat, pero lo si que n'hi havien eren caçadors,
mooolts caçadors .
Perque anem a vore, no sigam ingenus. ¿Vosatros creeu sincerament, que la yaya de Capucheta
podia viure sola en mig d'un bosc i damunt estant malalta? ¿O que a una bona mare se li ocorre
enviar a sa filla menuda a creuar el bosc per a on ronda un terrorífic llop? (Imitant els caminars i la
veu del llop). Que mare mes cruel seria eixa ¿ No? I damunt en dinar, ¡hala ! ¿per a que l'olore
abans!
I lo mes graciós de tot: La chiqueta se posa a vacilar al llop sobre la boca descomunal que este te,
aixina, per les bones, puix clar, se la menja! En chuleries al llop ¡ ¡A qui se li ocorre!
I quan els caçadors maten al llop i li baden la pancha, allà que ixen Capucheta i sa yaya, tan
campants, ¡Hala! ¡Com si res haguera passat!, sens un sol arràp. ¡Vinga home¡ A atre gos en eixe
os, que això no s'ho creu ni Heidi.
Lo que realment passà es que...bè, millor serà que ho vejam i aixina eixirem de dubtes.
(El Narrador se va pel fondo de l'escenari mentres este s'obscurix i s'ou un ganyit llastimós del llop,
que més be sembla el d'un gos)

ESCENA 2
Llop: ¡Que llobatina vida la meua, sens una pujola d'ovella que portar-me a la boca, ad este pas me
vaig a fer vegetarià.
( Se senten dispars d'escopeta en la lluntea)
Llop: I damunt tenint-me que amagar d'eixos pesats, que se passen la vida perseguint-me en les
seues escopetes per a fardar els uns en els atres, menys mal que son tan roïns que no encertarien ni a
un elefant a dos metros de distancia.
Capucheta: ¿A on estas llobet? llobet ¿a on estàs ? Aguaita el morro que vullc donar-te'n un beset.
Vinga llobet...
Llop: No la soporte, si es que no la soporte ¿Que li hauré fet yo?, ¡mare meua! Me perseguix per tot
el bosc i ya no hi ha cau ni cova en que me puga amagar. L'última volta me trencà tres quixals i un
colomello, aixina com sona. Me regalà un suculent filet de vedell, pero ho farcí en pedretes de riu i
a poc me deixa sense dentat la molt bruixa.
Capucheta: Llobet, ¿a on estàs? Esta volta te porte un apetitós pastiç (dirigint-se al públic i somrient
malévolament) replé de pebrera! que te farà chuplar-te els dits, millor dit, les pujoles. ¡Pren llobet,
llobet bonico!
Llop: Si clar, va a eixir ta mare! perque lo que soc yo, d'ací no me mou ni la Guàrdia Civil. Si me
descobrix soc llop mort, menuda es, com se les gasta la chiqueta. Que te cara d'angelet, pero es un
dimoni.
Capucheta: ¡ Anda llobet! ¡Apiadat d'una pobre i indefensa chiqueta que te que creuar el bosc per
anar a casa de sa yaya que està malalta i a soles!
Llop: Malalta diu, si se va tots els dumenges a ballar a la llar del jubilat i no se'n pert ni una
excursió. ¿I pobre? La mitat dels terrenys del bosc son seus! i en te un chalet... que ya voldrien
molts ya, i res d'adossat, no, ¡En una parcela de 2000 metros quadrats ¡Pobre diu! Pero si este conte
sancer es seu! Serà mentirosa...
Capucheta: Llobet, m'han dit qu'eres molt veloç... Pero yo soc més.
Llop: ¡Vinga home, damunt provocant la chiqueta!
Capucheta: Va llobet, fem una carrera fins a casa ma yaya, i qui aplegue el primer tindrà dret a
menjar-se el berenar que m'ha preparat i a donar-se una escabuçà en la piscina olímpica ¿Que et
sembla la proposta?
Llop: Esta es capaç d'ofegar-me a la piscina, aixina que d'ací no me mòc, ¡vaja!
Capucheta: ¡Vinga pesat! Que ya m'estic cansant ¿Vols eixir d'una volta? Que per ad això te paga
ma yaya, per a que ixques en el conte i et deixes assotar. Ad este pas este mes no vas a cobrar ni un
euro, encara que reclames al Sindicat de personages.
Llop: No si al final me va a fer eixir la macarra esta. Tal com està el treball, qualsevol se nega.
(El llop se fa el trobadiç i interpreta el seu paper de llop feroç ensenyant les seues sarpes i
colomellos, pero Capucheta el para d'una galtà)
Capucheta: Tanca eixa boca de rap estúpit, que ya no esglayes a ningú. Vinga elegix el camí que
preferixes per aplegar al chalet de la yaya, el de la dreta o el de l'esquerra. Val tu el de l'esquerra, yo
el de la dreta...
Llop: ¡Pero senyoreta! si el de l'esquerra està tallat i ademés està ple d'albarzers i de cactus, per ahí
es molt difícil passar. I ademés no m'has deixat escollir.
Capucheta: (Li dona atra galtà) Puix passes, que per ad això eres el llop i yo una senyoreta. ¿Tu que
t'has cregut? Tu aniràs per on yo et diga! Aixina que tu per l'esquerra i yo per la dreta. I ademés
deuràs contar fins a cent abans de escomençar a caminar.
Llop: Pero Capucheta, si yo no se contar, mai he anat a l'escola.
Capucheta: (Donant-li atra galtà) Si ya dia yo que eres un ignorant, ignorant, més que ignorant, no
se ni com me relacione en tu. Puix aixina deprens, vinga i sense botar-te ningun número.
Llop: (En veu melodramàtica i mirant l'entrepà en ansietat) ¿No podries al menys donar-me'n un
trosset de pa d'eixe entrepà que t'estàs menjant?, encà que siga per fer boca .
Capucheta: (En repugnància) ¿Un tros del meu entrepà de Pernil de pota negra? ¿Mesclar yo un tros
del meu entrepà en les teues baves de llop puçós? ¡Ni parlar-ne! ¡Guanya-te'l en el suor del teu
front! Vinga escomença a contar, i sense botar-te ni un número, que en tinc a tot el públic vigilant-te
(Li dona l'ultima galtà i desapareix de l'escena)
Llop: ¡Serà desagraïda! ¡Aixina entopece en totes les arraïls i pedres del camp. Si no fora perque me
tinc que guanyar el sustent, anava a fer una carrera en ella sa mare, sa yaya i tots els caçadors d'este
conte. ¡Malaïda siga sa estampa! Un llop com yo, de bon llinage i millor pedigrí, i tindre que portar
esta vida de gos.
( El llop està un temps fent com que conta sobre un arbre, mentres Capucheta desapareix pel camí
de la dreta de l'Escenari)

ESCENA 3
Mare: ¡Per fi m'he desfet d'eixa chiqueta impertinent! ¡Que pesà! ¡No hi ha qui l'aguante! Mare
donam açò , mare donam lo atre... I ya s'ho he dit mil voltes: Demana-li-lo a ta yaya que es
millonària, que yo tinc que currar tots els dies per a traure't avant. Puix res, ella donant-me la vara,
aixina que hui li he dit: ves-te'n a fer-li un poquet la pilota a ta yaya; li portes esta gerreta de mel, un
formaget, este pastiç i est entrepà de pernil ibèric.
¡Pero que veig! ¿Eixe es pobre llop plorant en un arbre? Açò segur que es obra de capucheta, que el
va a matar a disgusts, i es l'últim llop que mos queda per la Calderona... Llobet... ¿ Que et
passa?¿Que t'ha fet eixa pocavergonya de ma filla?
Llop: ¡Ay Na Cabacet! ¡ Quina filla mes retorçuda te!¿On ha criat vosté eixe mastodont de
chiqueta? que me va a matar, me va a matar... ¡Puix no s'ha encabotat en que vaja a casa de sa sogra
pel camí dels albarzers i les penyes!
Mare: ¿Pel camí dels albarzers? ¡Te vas a matar!
Llop: ¡Naturalment! ¡Pero qualsevol li diu que no! Si li contradius en alguna cosa te dona una galtà
que... Mire com m'ha posat la cara.
Mare: ¡Quina barbaritat ! ¡Quina chiqueta mes béstia! A eixit a son pare que era tan béstia que se
morí d'una indigestió d'arròs en fesols i naps. Se papà un olla sancera per no deixar-les per a atre
dia.
Llop: ¿I que m'aconsella vosté que faça? No puc contradir-le.
Mare: Mira, ves-te'n pel sender de la vall, pel camp de taronges del tio Vicent, que es un camí que
no coneix Capucheta, i t'estalvies una llegua i mija. Aixina t'evitaràs els albarzers i els captus.
(Se senten dispars cada volta mes a prop)
Llop: I eixos? també venen a per mi.
Mare: Ad eixos ya els entretindré yo, no et preocupes, i ademés eixos no encertarien ni a una vaca
pastant davant d'ells. ¡Ves-te'n tranquil!
(El llop li dona les gràcies fent una reverencia en les mans i se marcha pel costat dret de l'escenari)
Mare: (Mirant per a on ha desaparegut el llop ) ¡Pobret!, quina pena em dona ¡Com caiga en mans
d'eixes dos harpies, el van a desquarterar.

ESCENA 4
(Entren el caçadors, tots deuen portar ulleres i escopetes. Entren precipitadament a l'escenari)
Caçador 3: ¡Per allà, per allà, se'n ha anat per allà! L'he vist yo.
Caçador 2: Podem anar mes espai, estic esgotat.
Caçador: 1 Yo també.
Caçador 3: Vinga, ya se que es vostra primera semana com a caçadors, pero teniu que seguir-me el
ritme, en un parell de mesos estareu tan forts com yo. Vinga seguiu-me.
Mare: (Entretenint-los) ¡Alt, alt, senyors! ¿A on van en tanta precipitació? Acàs se'ls ha perdut
alguna cosa?
Caçador 3: ¡Senyora Cabacet, quina sorpresa! ¿No te vosté por d'estar sola en mig del bosc, quan
ronda per ací un terrorífic llop devorador de dones indefenses?
Mare: ¿Devorador de que? ¿De dones indefenses diu? Pero per l'amor de deu, si Llobet es com de la
família, no faria dany ni a una mosca. A soles li queda una dent sana gràcies a les gamberraes de ma
filla Capucheta. D'ella es de qui deuríeu tindre por. ¡Quin perill!
Caçador 2: ¿Perillosa? Si sembla una chiqueta encantadora, en els cabells rossos, en eixos ulls
blaus... ah, tan bonica en eixa capucheta roja que li senta taaan be. Ah, ma que es bonica.
Mare: Puix fies-se, fies-se vosté, que ya vorà. Eixa chiqueta es capaç de doblar-li el canó de la
escopeta per a que quan dispare el tir ixca per la culata.
Caçador 3: Bo, anem al gra, ya basta de paradiça. Diga'ns per on se n'ha anat eixa béstia, que la
yaya mos paga per a que cacem tots els llops del bosc perque diu que li ataquen les ovelles i les
vaques.
Caçador 1: I clar, com totes les empreses de ganaderia de la zona son seues diu que pert molts
diners.
Mare: Si esque no te decència, a qui se li ocorre? Seria capaç d'acabar en tots el animals d'este bosc
per traure algún benefici.
Caçador 2: ¿Per que li té tanta mania si es pot saber, no es sa mare?
Mare: No es ma mare, es ma sogra, i des de que em vaig casar en son fill que no para de fer-me la
vida imposible, i ara que ell ya no està encara més.
Caçador 3: ¿Voleu deixar de xarar o el perseguixc yo a soles? ¡Quan abans el cacem abans
cobrarem!
Caçador 1: (Sunyint) ¡Bo anem! ¡Vinga que farà tart!
Caçador 2: Si del bosc no se'n pot anar!
Caçador 3: Vinga, vinga, vinga. Correu que sou molt llents.
Mare: No digau que no vos ho he advertit, per mi poden vostés fer lo que vullguen. Se marchà per
allà.
(La mare els indica el camí de l'esquerra: el dels albarzers i els cactus)

ESCENA 5
(S'allumena l'escenari i apareixen els caçadors, uns assentats, atres tirats al sól, en les escopetes
desperdigolaes, alguns sens ulleres i tots chillant, cloixits)
Caçador 1: De tal pal, tal astella, i dia que sa filla era una gamberra, puix anda que ella, ¡Per a on
mos ha ficat! Estic ple de ferides!
Caçador 2: (Fent-se el valent) Yo també ne tinc moltes, pero aguante com un valent!
Caçador 3: Yo t'he vist plorar fa un moment.
Caçador 2: M'havia entrat pols als ulls i no podia vore.
Caçador 1: Puix yo tinc el cos tan cloixit que apenes ho sent. M'he despenyat torrentera avall i m'he
clavat tots els cactus que havia al meu pas. Crec que m'he trencat un turmell.
Caçador 2: ¡Ay, mare meua , ay mare meua! Tinc tantes punches i forats per tot el cos que tem beure
aigua i que se m'ixca per tots ells. Ay! A mi que em posaven malalt les injeccions i m'han posat en
un moment un milló. ¡ay , ay ,ay... !
Caçador 3: Vinga va no vos poseu aixina que tampoc ha segut per a tant.
Caçador 1: D'això res! Açò no pot quedar aixina. El Llop es una ànima de la caritat, al costat d'estes
males bésties. Està en un greu perill en mans d'eixes dos harpies, puix si la filla es mala, i la mare es
pijor, ¿imagineu com serà la yaya?
Caçador 2: ¡Pijor encara! ¿Que podem fer ?
Caçador 1: Devem anar corrent a casa de la yaya de capucheta i conseguir aplegar abans que eixes
dos desquarteren al pobre Llop. ¡O l'ofeguen en la piscina olímpica! Que son capaços d'això i molt
mes.
Caçador 2:Tenim que anar corrent a salvar el llop d'eixes harpies.
Caçador 3: Pero espereu un moment! Si no donem caça al llop la yaya mos despacharà i mos
quedarem sense treball. I no només això, sino que com tot lo mon li te por farà que no mos torne a
contractar ningú.
Caçador 2: Puix tu si vols no vingues, pero yo ya estic fart d'anar matant animals sense cap motiu.
Caçador 1: Tens raó, mos estem carregant l'ecosistema. Des de que cacém als llops els herbívors
s'han quedat sense depredadors naturals, per lo que cada volta n'hi han més conills, llebres i porcs
cervals, que ademés es mengen els cultius i fan perdre millons als llauradors.
Caçador 3: Que eres ara? biòlec?
Caçador 1: Si, pero com no trobava treball me vaig ficar a fer açò.
Caçador 2: Ya ho entenc, com mos hem carregat la cadena alimentaria hem produït un desequilibri
en el ecosistema!
Caçador 1: Això es, si amem la naturalea deuríem protegir al llop en conte de perseguir-lo. Tenim
que anar a rescatar-lo.
Caçador 3: Puix anireu vosatros, a mi me dona igual si s'extinguix el llop, destruïm el ecosistema o
talen el bosc sancer, yo lo que vullc es conservar el meu treball per a poder comprar-me un 4x4 i un
chalet com el de la yaya.
Caçador 1: Puix tu voràs lo que fas, mosatros s'en anem a ajudar a Llobet. ¡Vinga anem a tota
velocitat! Bo, a molta velocitat no, que yo no puc ni caminar ¡Cada volta que m'enrecorde... Ay ,
Ay , Ay ... !
Caçador 2: (Coixejant exageradament) Yo no se si aplegaré, pero devem intentar-ho. ¡Vinga agarreu
les escopetes i no pergam mes temps! ¡Pobre Llobet... Pobre Llobet!

ESCENA 6
Narrador: (Eixint des de darrere de les cortines) Diu el conte, que el llop aplegà a casa de la yaya, se
la menjà, se ficà en el llit i esperà allí a Capucheta. Res mes lluntà de la realitat. La primera en
aplegar a la casa, millor dit, a la mansió, a la majestuosa mansió, fon Capucheta Roja. Aplegà tota
segura de sí mateixa, si senyor, ¡menuda era ella per a les pelees! Aplegà en la seua cistella, en una
gerra de mel, en el seu formaget i en un suculent pastiç. Això si, l entrepà de pernil ibèric ya s'ho
havia menjat, clar.
No obstant, no semblava donar-li importància, agitava la cistella sense ningún cuidat, com
sabedora de que el seu contingut no anava a causar ninguna emoció a la la seua destinataria, es dir, a
sa yaya. Com si sabera que el seu regal era una menudència per ad aquella important senyora.
En eixe convenciment, cridà a la porta de bronze que tenia davant ella mentres cantava allò de: “¿
Qui te por al llop feroç?”

ESCENA 7
(Capucheta toca varies voltes al timbre)
Majordom: (Es tartamut, totes les seues frases les dirà tartamudejant) (Fent tot tipo de reverencies)
Benvinguda Senyoreta Capucheta, es un plaer tindre-la en mosatros.
Capucheta: ¡Vinga! ya està be, so ignorant, no em faces més la pilota que porte un bon temps
cridant. ¿Es que estàs sorda?
Majordom: (Al públic) ¡Que caràcter! No senyoreta, es que des de la cuina fins ací n'hi ha un llarc
camí.
Capucheta: Excuses, excuses, vinga dis-li a la ma yaya que ya estic ací, i no tardes, que estic
esperant.
Criada: Ara mateixa senyoreta. (Se'n va corrent cap al fondo de l'escenari)
Capucheta: ¡Com està el servici! No se pot confiar en ningú d'estos.
(Apareix el Majordom pel costat dret de l'escenari)
Majordom: La senyora me comunica que se guarde les quatre porqueries que li envia sa mare per a
fer-li la pilota i que les tire al fem. Ho sent senyoreta, pero son les órdens que porte.
Capucheta: (Tirant la cistella) No, si ya ho sabia, això era una forma molt porca de fer-li la pilota a
la yaya, pero la mare insistí i...
Majordom: La senyora diu que m'acompanye a sa habitació. Seguix-me per favor...
(Capucheta entra en l'habitació de la yaya en una certa “chuleria“)
Capucheta: ¡Que pasaaa yayetaaa! Eres una tia molt enrollà, si senyor ¿A on t'has t'has comprat
eixa chupa?
Yaya: Deixat de destarifos i dis-me q'has fet en el llop!
Capucheta: L'he deixat pa l'arrastre yaya, ad estes hores ya s'haurà caigut per l'escarpat. Li enganyí,
dient-li que se fora pel camí dels albarzers i ya s'haurà despenyat ¿No et sembla divertit?
(Capucheta es riu de forma atronadora)
Yaya: Molt bé Capucheta, pero recorda que els llops tenen set vides com els gats, no me fie, per si
les mosques, li diré al servici que s'amague, i yo me ficaré en el llit. Si ve, menuda sorpresa se'n va
a portar.
Capucheta: ¡Yaya, eres genial! ¡Quines idees mes bones tens! Aixina quan s'acoste a mirar-te, yo li
done el primer colp i quan estiga sense coneiximent, demanem auxili i cridem als caçadors per a
que l'arrematen, ¡fenomenal!
Yaya: (Al públic).Ya sabia yo que ma neta tenia els meus gens, pero millor que després de la garrotà
l'emborrachem, el fiquem en el meu llit i tu l'interrogues, aixina mos riem un poc ¿Que et sembla?
En acabant ya cridem als caçadors. Sino no te gràcia!
Capucheta: ¡Genial!
(La yaya toca una campaneta i apareix el majordom)
Majordom: Volia alguna cosa senyora?
Yaya: Si, vullc que quan vinga el Llop li digues que passe a ma habitació, que tinc que revisar-li el
contracte.
Majordom: Si senyora. (Tartamudejant molt) Alguna cosa me...
Capucheta: Que no! Que te calles ya pesat! Que d'ací a quan acabes de parlar ya s'ha acabat el
conte! (A la yaya) Pero tu per que has contractat ad este tio? Si no sap ni parlar!
Yaya: Ya Capucheta, pero me donaven una subvenció si contractava un discapacitat per al conte.
(Es riu)
Capucheta: Pero si pareix fava.
Majordom: (Ya indignat) D'això res! Ya està be! Des de que vingut ad esta casa m'esteu tractant
com un esclau, treballant 24 hores mentres vos rieu de mi constantment per com parle. Tinc un grau
i un doctorat en gestió forestal i del mig ambient! Me mereixc un respecte i un treball digne!
Yaya: I que vols ser? El Narrador? Vinga no digues favaes i ves-te'n a treballar!
Majordom: Si, me'n vaig, pero d'esta casa, que sou unes explotadores. Ahí vos quedeu! (Se'n va)
Yaya: Mira lo que has fet Capucheta! Ara tinc que buscar un atre majordom!
Capucheta: (Ironia) També pots fer tu les coses de la casa. (Se riuen les dos)
Yaya: Mira! Per ahí aplega el Llop!
(Apareix el Llop temerós, movent-se sigilosament per a no ser vist. S'acosta al llit de la yaya, i esta
s'alça de colp apartant els llançols i donant-li un esglai. El Llop pega un crit i es dona la volta just
per a que Capucheta li done una garrotà en el garrot de la yaya. El Llop es tambaleja marejat avant i
arrere i cau d'esquena) (S'apaga la llum de l'escenari)

ESCENA 8
(S'encén la llum de l'escenari i apareix el llop en un llit, mig bufat i vestit en un camisó de dormir)
Capucheta: Yaya yaya, ¡Quins ulls mes grans tens!
Llop: (Borracho) Es pe pe per a vore't millor.
( Capucheta li dona una galtà)
Capucheta: Yaya yaya, ¡Quines orelles mes grans tens!
Llop: ¡Es pe pe, per a sentir-te millor! (El Llop intenta protegir-se)
(Capucheta li dona atra galtà)
Capucheta: Yaya, yaya¡ Quina boca mes gran tens!
Llop: Es pe pe, per a menjar-te millor! (El Llop intenta protegir-se de nou)
Capucheta: (Li dona un últim colp que el deixa fora de combat) ¡Yaya, yaya, este, este ya està per
l'arrastre!
Yaya: Molt bé. Ya ho podem tirar a la piscina olimpica, i a continuació, chilla tot lo que pugues i
demana auxili per a que vinguen a arrematar-lo els caçadors.
(Capucheta i sa Yaya arrosseguen al llop fins a la vora de la piscina, que serà la vora de l'escenari, i
fan con si l'anaren a tirar)

ESCENA 9
(Apareixen els caçadors just abans de que el tiren)
Caçadors 1 i 2: ¡Alt, alt!
Capucheta: Oh! Ajudeu-mos, esta béstia ha entrat a casa de ma yaya i casi se la menja! Sort que li
he donat un pastiset per a entretindre-lo i li ha donat una indigestió. Pero ara tenim que acabar en
ell!
Yaya: (Fingint estar molt afectada) Aiii, aiii, que casi em menjaaa! A mi que soc una pobra yayaa!
Aiii, aiii, quina por he pasat! Aiii.
Llop: (Encà borracho) Pero no diga mentires senyora, que està senil ya!
Yaya: Ho veu, està fora de si!
Caçador 1: No mos conteu contes. Anaveu a cometre un crim i vos hem vist. ¡Que aneu de bones
pero sou mes roïns que el diable! ¡Amolleu a Llobet ara mateix malvades!
Capucheta: Pero que diuen estos?
Yaya: Açó no està en el guió.
Caçador 3: Senyora Yaya, yo...
Yaya: (Al caçador 3): Açó que significa? Fes alguna cosa! Protegix-nos d'estos homes despiadats!
Llop: (Per a si mateix, canta) Eren u, dos, i tres, els famosos caçadors! (música mosqueperos)
Caçador 3: (Es posa davant de la Yaya i Capucheta, defentsant-les) Vinga, ya vos heu fet els valents,
ara rendiu-vos i doneu-vos la volta que hi ha molt en joc. Sino, sentint-lo molt, vos tindré que
disparar.
Caçador 1: (Apuntant, nerviós). De rendir-mos res! O llibereu a Llobet ara mateix o obrim foc
contra vosatros!
Caçador 3:Vinga ya! Es un farol! Pero si des de que vos conec no heu tingut agalles ni per a
disparar a un conill.
Llop: Es vitat, els conills se riuen de vosatros.
Caçador 2: (Envalentonat) Que no tenim agalles? Que no tenim agalles?
(Apunta al caçador 3, temblorós, i se li dispara l'arma. El caçador 3 solta l'escopeta de l'esglai, lo
que aprofita el caçador 1 per a agarrar-la del sól)
Caçador 2: Perdó, se m'ha disparat.
Llop: (Cantant) Me'n vaig a la mascletaaaaa, a tope per el baipasaaaass!
Caçador 1: Si es que les armes les carga el diable, vinga donámela que te vas a fer mal, o pijor, s'ho
vas a fer ad algú.
(El caçador 2 li dona sa escopeta) (El caçador 1 apunta en les tres escopetes)
Caçador 1: Vinga, amolleu a Llobet, ningú no te per que eixir ferit.
(Capucheta i la yaya amollen al Llop, que s'en va gatejant fins als caçadors)
Caçador 1: (Al caçador 2): Corre, ves a buscar al guarda forestal per a que arreste ad estos
desalmats.
(El Caçador 2 s'en va)
(Entra la Mare)
Mare: (Al vore l'escena) Que passa açi? (A Capucheta i la yaya) Que heu fet?
Llop: La vida pirata es la vida millor, sense estudiar, sense treballar, en la botella de ron!
Caçador 1: Han maltractat al Llop i el volien tirar a la piscina. Ve de camí el guardia forestal.
Capucheta: Mare! Ajudan's. Fes alguna cosa!
Mare: No Capucheta, no puc fer res, mira que ho vea vindre, pero has decidit no fer-me cas i ara
tindrás que afrontar els teus errors.
(Entra el caçador 2 en el guarda forestal, que resulta ser el majordom)
Caçador 2: Estes son.
Guarda Forestal: (Tartamudejant) Si, si ya me les conec. Vaja vaja qui ho diria eh, s'han canviat les
tornes.
Yaya: Aço no pot ser! El conte es meu! Teniu que fer lo yo vos diga! Vullc un advocat!
Guardia Forestal: I el tindràs, no et preocupes Esteu acusades de maltracte animal, i tu (dirigint-se al
caçador) de caça furtiva. Aixina que vindreu en mi i pasareu una temporaeta a l'ombra.
Caçador 3: Pero eixirem pronte no? Que el dumenge n'hi han bous i m'acabe de comprar
l'abonament de temporà!
Yaya: No no no, yo ya estic molt major! No puc anar a presso! Quants diners vols? Puc pagar-te el
que siga! Cent, dos-cents, tres-cents, mil...!
Guardia Forestal: Que no senyora que no.
(El guardia l'ignora i posa les esposes als tres)
Capucheta: Ho sent Llobet, ho sent, he sigut molt mala amiga, pero per favor no deixes que me
tanquen a un reformatori. Per favor Llobet, per tot lo que mos hem divertit junts. No te tornaré a
pegar, te donaré el meu entrepà...
Llobet: Ho sent Capucheta, pero yo m'he quedat sense dents per les galtaes que em donaves.
Capucheta: Maleit, desagraït! Quan ixca te'n vaig a donar tants colps que no vas a saber ni com et
dius. Chucho covart, puçós, desdentat, galliponter, que no eres ni de pedigí ni res...
(El guardia se'ls emporta m'entres Capucheta insulta al Llop)
Llop: I ara, acabarem l'obra escoltant l'himne de nostre regne: Tots baix els pleeecs, de la nostra
senyeraaa. Junts a una veuu, germans vingauuu.
(El callen els caçadors)
Llop: ¡Deixeume cantar!
(Fosc)

Escena 10
Narrador: Be, puix ara ya sabeu la veritat. Després d'aquell dia Llobet va viure en pau. Se va fer
molt amic del guarda forestal i els caçadors que el van salvar. Junts van obrir un centre de
recuperació de fauna salvage, on Llobet conegué a la Lloba del conte de Pedro i el Lobo, que també
havia patit molt la pobra. Junts van formar una família de Llobets que quan creixqué protagonisà el
seu propi conte, Els Tres Llobets, on es contava con uns porcs vandàlics intentaven tirar ses cases
bufant. La Yaya rebé el seu mereixcut, passa un par d'anys en la presó i li embargaren les propietats.
Com que no tenia ya diners, en eixir es casà en un torero en el que compartia ideals. Ya saben lo que
diuen, Deu els cria i ells se junten. El caçador va complir deu anys de presó per la caça furtiva de
centenars d'animals inocents i perguí l'abonament de temporada dels bous. I en lo que respecta a
Capucheta, després d'uns mesos en un reformatori, recapacità i es donà conte de que havia actuat
malament, per lo que quan eixí li demanà perdó al Llop, tornà a viure en sa mare, i quan se feu
major estudià biologia i es feu voluntaria de Greenpeace.
I això es tot, aixina que a partir d'ara quan vos conten un conte, pregunteu-vos: ¿Serà veritat el
conte que mos han contat?