Tema 2.1. Processos de divisió cel.

lular
El cicle cel.lular a eucariotes
El cicle cel.lular a eucariotes
Durant la interfase:
.creixement cel.lular (tota la interfase)
.replicació DNA (fase S)

La replicació del DNA permet separar el cicle cel.lular en 4 fases:

El cicle cel.lular a eucariotes

Fase M________traducció

Fase G1_______(interval entre fase M i S) transcripció,

traducció

Fase S________(replicació DNA, transcripció i traducció)

Fase G2_______es sintetitzen proteïnes necessàries per la mitosi,

transcripció i traducció

La duració de les fases del cicle cel.lular i el número de

division cel.lulars varia al llarg de la vida de la cèl.lula i depèn
molt dels diferents tipus cel.lulars
El cicle cel.lular a eucariotes
 El cicle cel.lular a eucariotes

Les cèl.lules en relació del cicle cel.lular poden

trobar-se:
• en cicle (estan en procés de divisió i creixement)

• fora de cicle (pèrdua de capacitat de divisió)

-temporalment (poden tornar al cicle quan reben un

estímul, per ex. quan cal substituir cèl.lules que s’han perdut per
ferida), per ex. cèl.lules del fetge, pulmó, després lesió pot haver-hi
regeneració
-definitivament (es perd de forma irreversible la capacitat
de divisió, per ex. neurones, cèl. múscul cardíac)

Les cèl·lules que estan fora de cicle temporalment, surten de G1 i entren en

un estadi QUIESCENT (de repòs o inactiu) anomenat G0, a on estan
metabòlicament actives (síntesi de RNA i proteïnes) però no es divideixen
més fins que no reben el senyal extracel·lular adequat. En G0 poden estar-hi
dies, setmanes, anys…
Regulació del cicle cel.lular a eucariotes
El sistema de control del cicle cel.lular (sèrie ordenada d’interruptors
bioquímics que controlen els principals processos del cicle cel·lular):

• activa en el moment adequat els enzims i proteïnes responsables

de dur a terme cadascuna de les etapes

• inactiva els enzims i proteïnes quan el procés s’acaba

• assegura que cada etapa del cicle cel.lular s’ha completat abans
de que comenci la següent. Per ex.:

- Cal assegurar que la duplicació del DNA s’hagi acabat

abans de passar a la fase M.
-Cal que no comenci una altra ronda de replicació de DNA
si la cèl.lula no ha passat per mitosi.
-Cal que la cèl.lula hagi duplicat el tamany abans de
dividir-se (quan cal mantenir el tamany)

• ha de ser sensible als senyals d’altres cèl.lules

Regulació del cicle cel.lular a través de senyals externs

El sistema de control del

cicle cel.lular té uns punts
de control que actuen com a
frens accessoris

Paren el cicle cel.lular en

uns punts concrets davant
senyals externs com un
augment de Tª o pH

O estimulen la divisió
cel.lular per efecte
d’hormones o factors de
creixement.
Regulació del cicle cel.lular a través de factors de creixement

G1-S

Al final de G1 hi ha un punt de control: punt R (punt de Restricció)

Aquest punt de control és regulat per factors de creixement

Els factors de creixement són produïts per cèl.lules, actuen com a senyals
positius de proliferació i tenen receptors a les cèl.lules diana

Si no existeix el factor de creixement,

el cicle cel.lular es para al punt R, La
cèl.lula entra en un estat quiescent o
de repòs conegut com G0 i pot estar
un temps molt llarg sense dividir-se
Regulació del cicle cel.lular a través d’hormones

G2-M

Els oòcits de vertebrats

estan parats a diplotè,
durant llargs períodes en
humans. El pas a diacinesi
és provocat per
estimulació hormonal
Quan?
Regulació del cicle cel.lular a través de senyals interns
(Cdk-ciclina)
En general la coordinació entre
les fases del cicle cel.lular es
dóna gràcies a l’activació i
desactivació del complexe
quinasa ciclina dependent (Cdk-
ciclina), de manera que hi ha uns
punts de control que eviten l’
entrada en una fase quan
l’anterior no s’ha acabat.

El sistema de control del cicle

cel.lular actua a través de la
fosforilació que fan les quinases-
ciclina dependents que
transfereixen un grup fosfat a un
aa d’una proteïna diana que
bàsicament inicien i regulen la
replicació del DNA, l’inici de la
mitosi i el final de la mitosi
 Regulació del cicle cel.lular a través de senyals interns
(Cdk-ciclina)

Punts de control que es regulen per senyals internes:

De G1 a S
El cicle cel.lular s’atura al final de G1 quan:
-la cèl.lula no ha crescut prou
-el DNA danyat. Es dóna temps per reparar el DNA abans d’entrar
en fase S. En cèl.lules de mamífer aquesta aturada a G1 és
provocada per la proteïna p53 que s’activa quan hi ha DNA
danyat. Molt sovint el gen d’aquesta proteïna està mutat en
càncers humans

Si no existeixen senyals d’altres cèl.lules el cicle cel.lular s’atura també

en el punt de control de G1 i entra en G0. Quan la cèl.lula entra en G0 la
maquinària del cicle cel.lular es desorganitza: les Cdks i ciclines es
destrueixen ràpidament.
Regulació del cicle cel.lular a través de senyals interns
(Cdk-ciclina)
De G2 a M

El cicle cel.lular es para al final de G2 i evita pas

a mitosi quan:
- El DNA no s’ha replicat completament
- El DNA ha estat danyat
- La cèl.lula no ha crescut prou

De M a G1 o G0 (al final de la mitosi)

- Aquest punt de control assegura que tots els cromosomes estan
completament alineats al fus mitòtic en la metafase

A part d’aquests tres punts de control també cal que existeixi un

mecanisme que asseguri que el DNA es replica només una vegada en
cada cicle cel.lular, que no hi haurà una altra fase S abans de la fase M.

Què passa quan aquests sistemes de control funcionen

malament, quan hi ha divisió quan no toca?
Processos de divisió cel.lular: mitosi

MITOSI
 La mitosi
En una cèl.lula eucariota el DNA és lineal i es condensa
formant un cert nombre de cromosomes
Cromosoma
abans de què Cromosoma en iniciar-se la mitosi
s’hagi duplicat

1 cromàtida 2 cromàtides
germanes
Regulació cicle cel.lular: inici mitosi
 interfase profase
La mitosi:
les fases del
procés

metafase

anafase telofase
Fecundació/meiosi

Les gàmetes han de tenir una dotació haploid. D’altra manera, el

número de cromosomes es duplicaria en el zigot format al
fusionar-se les gàmetes.
Cariotip d’un humà

Dotació diploid 2n = 46 Dotació haploid n = 23

Genética. Conceptos esenciales. Ed Panamericana
Cromosomes homòlegs

Per a cada caràcter tota

cèl.lula diploid té la
informació d’un
cromosoma provinent de la
gàmete de la mare i la
informació que ha portat la
gàmeta del pare. Aqueta
informació s’organitza en
parells de cromosomes
que es coneixen com a
parells d’homòlegs.
 La meiosi

La meiosi consisteix
de dues divisions,
meiosi I i meiosi II,
sense una replicació
cromosòmica
intermèdia. Durant
la meiosi I, els
cromosomes
homòlegs es
separen l’un de
l’altre. A la meiosi
dos, les cromàtides
germanes de cada
cromosoma es
separen l’una de
l’altre.
La meiosi
Meiosi: 1era divisió
Entrecreuament i cromàtides
recombinació homòlogues
Esquema d’entrecreuament
 Meiosi: 1era divisió
Aparellament dels cromosomes homòlegs

díada

tètrada
 Meiosi: 1era divisió

Si s’ha produït entrecreuament i recombinació els cromosomes seran

diferents que qualsevol dels que estaven presents en la cèl.lula original
Meiosi: 2ona divisió
 Mitosi-Meiosi
semblances i diferències
Processos comuns
Processos propis de la mitosi
Processos propis de la meiosi
 Mitosi Meiosi

2 cel.lules idèntiques degut a l’entrecreuament i la

recombinació entre parells d’homòlegs,
les quatre cèl.lules són diferents

si ho hi hagués entrecreuament-
recombinació, aleshores hi hauria quatre
cèl.lules iguals dos a dos
Tipus de gàmetes
La importància de la reproducció sexual

Els individus produïts de manera assexual són genèticament

idèntics al seu progenitor
 Significat genètic de la meiosi
Recombinació
opció 1 opció 2
Aa aA

Bb Bb
A a a A

B b B b

Recombinació deguda a
AB AB ab ab aB aB Ab Ab l’entrecreuament i recombinació
entre homòlegs
Recombinació deguda a la distribució a
l’atzar dels cromosomes homòlegs
durant la meiosi
La recombinació augmenta la diversidad
fenotípica

F1

F2
 Generació de variació
per recombinació

La combinació de cromosomes possible a través de

la recombinació és molt i molt gran

Un humà, home o dona, amb els seus 46

cromosomes, es capaç de produir 223 tipus
d’espermatozous o d’òvuls diferents, és a dir:

8.388.608 combinacions diferents de cromosomes!!!

 a- a- A-A-
Meiosi i entrecreuament

b- b- B- B-
gamets possibles
c- c- C- C- després de la meiosi
d- d-D- D- no entrecreuament abcd, ABCD

cromosomes
inicials
entrecreuament
i recombinació

gamets possibles després de

la meiosi
abcd, abCD, ABcd, ABCD
 Generació de variació
per recombinació
La combinació de gens possible a través de la
recombinació és molt i molt gran

Si un organisme té dos al.lels per cadascun dels

10,000 gens que té (els humans poden tenir de
30,000 a 40,000 gens) hi ha:

210,000 gamets diferents possibles!!!

Haploid/Diploid

plantes animals

En plantes, fecundació i meiosi En animals la meiosi està

estan separades en el temps, de immediatament seguida per la
manera que el seu cicle vital fecundació, i la major part del cicle
inclou una fase haploid i una fase vital de la cèl.lula és diploid.
diploid.
 Haploid/Diploid

Cicle vital del llevat

(Saccharomyces cervisiae) Cicle vital de plantes amb flor (Hippeastrum spp)
Genética. Conceptos esenciales. Ed Panamericana
Cicle vital en animals (Sula nebouxii)
Genética. Conceptos esenciales. Ed Panamericana