Professional Documents
Culture Documents
Mecanismos de Herencia
Mecanismos de Herencia
Mecanismes d’herència:
Mendel va comunicar
els seus experiments
l’any 1865, però no va
ser fins a l’any 1900 que
es van redescubrir els
seus treballs, per
deVries, Correns i
Tschermak, que van
donar lloc a l’inici de
tota la genètica
moderna.
Coneixements previs
que Mendel no tenia:
Al 1865 el coneixement sobre la reproducció es
limitava al procés de la fecundació com a unió de les
gàmetes femenines i masculines
• El 1873 Schneider va observar que el contingut
nuclear (cromatina) no desapareix durant la divisió
cel·lular, sino que condensa en estructures
(cromosomes, Waldeyer 1988) que es distribueixen
en els nous nuclis resultants de la divisió.
S’autofecunda
Però la fecundació
creuada artificial és fàcil
És de fàcil cultiu
Hi havia varietats ben
definides
Va estudiar 7 característiques diferents (repetibilitat dels
resultats) amb dues alternatives fàcilment identificables
Tret Tret Tret Tret
Caràcter dominant recessiu Caràcter
dominant recessiu
Llavor
forma llisa rugosa
Posició
flor
color groga verda
rosa blanca
Vaina
Alçada
forma inflada constricta planta
color
verda groga
alta baixa
Va analitzar els resultats més enllà de la
primera generació
F1 homogènea, tota de
llavors grogues, però
HÍBRIDA.
Variant llavor groga és
una variant dominant
Els encreuaments
recíprocs donen el
mateix resultat. F1
homogènea.
Les proporcions a la F2 eren sempre de 3:1
Forma de la
rodona x rugosa 5474 1850 2,96:1
llavor
Color de la
groga x verda 6022 2001 3,01:1
llavor
Posició de la
axial x terminal 651 207 3,14:1
flor
Color de la
rosa x blanca 705 224 3,15:1
flor
Forma de la
inflada x comprimida 882 299 2,95:1
vaina
Color de la
verda x groga 428 152 2,82:1
vaina
F1 F1 homogènea,
tota de flors
roses
F2 amb
plantes de
F2
flors liles i
plantes de
flors blanques,
en proporció
3:1
El diagrama de Punnet
Fenotip i Genotip
1. L’aparença dels individus és el seu fenotip.
2. Els factors d’herència que té un individu per un
caràcter és el genotip de l’individu per aquell
caràcter.
3. Els factors d’herència de Mendel s’anomenen albí al·lels.
4. Mendel va suposar que el genotip de l’individu per
un determinat caràcter el formen 2 al·lels.
5. Els individus que tenen els dos al·lels del genotip
iguals són homozigots.
6. Els individus que tenen els dos al·lels del genotip
diferents són heterozigots.
7. L’al·lel responsable del fenotip dels heterozigots és
l’al·lel dominant ( i l’altre és l’al·lel recessiu)
Contrastant la Llei de la segregació: la F3
F2
Proporció genotípica a la F2
1BB:2Bb:1bb
30%
70%
F3
L’encreuament prova és
molt útil per determinar el
genotip d’un individu que
presenta el fenotip
Bb
BB bb
dominant
Dihibridisme
F1 homogènea
F2
556 llavors
315 llises i grogues
32 rugoses i verdes
209 fenotips diferents
d’ambdós progenitors
Considerant cada
caràcter per separat,
es continuen
mantenint les
proporcions de 3:1
Segona Llei de Mendel o principi de transmissió independent
Dihibridisme
encreuament
prova
proporcions 1:1:1:1
Trihibridisme
SS GG RR x ss gg rr
(SGR) (sgr)
Ss Gg Rr
Ss Gg Rr x Ss GgRr
S- G- R-
S- G- rr
S- gg R-
ss G- R-
S- gg rr
ss G- rr
ss gg R-
ss gg rr
S- vaina verda
G- vaina inflada
R- flor rosa
Gen A (A i a) Gen B (B i b) Gen C (C i c) Genotipos
CC AABBCC
Cc AABBCc
Cruce trihíbrido cc AABBcc
BB
CC AABbCC
AA
Cc AABbCc
Bb
cc AABbcc
bb CC AaBBCC
Cc AaBBCc
cc AaBBcc
CC AaBbCC
BB Cc
Aa cc
AaBbCc
Bb CC AaBbcc
Cc AabbCC
cc AabbCc
bb
CC Aabbcc
Cc
cc
aaBBCC
BB CC aaBBCc
Cc aaBBcc
aa cc aaBbCC
Solución 2: CC
Bb aaBbCc
Expandir el diagrama Cc
cc
aaBbcc
árbol de los distintos
bb aabbCC
genotipos CC
aabbCc
Cc
cc aabbcc
3 X 3 X 3 = 27
Trihibridisme
Multihibridisme
Nº de gamets
Nº de
Nº gens diferents produïts Nº de genotips Nº de fenotips
combinacions de
implicats pels heterozigots a diferents a la F2 diferents a la F2
gamets F1 X F1
la F1
1 2 4 3 2
2 4 16 9 4
3 8 64 27 8
5 32 1024 243 32
n 2n 4n 3n 2n
La meiosi i les lleis de Mendel:
Llei de la segregació
1. Els individus no
transmeten el seu
genotip a la
descendència sinó
els gens (al.lels)
Heterozigot
Herència dels al·lels
Adults:
genotips
amb 2
al·lels Meiosi: separació
dels al·lels, gàmetes
portadores d’un únic
al·lel
A A a a a a A A
opció 1 Aa Bb opció 2
Combinacions possibles
per la formació de Aa aA
F1
gàmetes en un individu
doble heterozigot (AaBb
F1 dels encreuaments de
Mendel). La disposició Bb Bb
dels parells d’homòlegs A a a A
en el pla equatorial és
totalment a l’atzar, de
manera que tots els tipus b
B B b
de gàmetes tenen la
mateixa probabilitat de
formar-se en cada
individu de la F1
AB AB ab ab aB aB Ab Ab
La meiosi i la 2ª llei de Mendel
AB Ab aB ab
Aparellament
1ª Llei Segregació
2ª Llei
Distribució
independent
La meiosi i les lleis de Mendel
a-a- A-A-
b- b- B B-
-
c- c-C- C-
d- d-D- D-
A B
AB
AABB x aabb
A
B
A b
Ab
A b
A B 50% recombinants
A
B a B
b
aB
a
a B
b
a
a b
Genotips F1 ab a
b
A B
a b Gàmetes proporció 1:1:1:1
Lligament: associació de gens que tendeixen a passar d'una
generació a la següent com un grup unit, per la qual cosa no se
segreguen a l'atzar i no compleixen la segona llei de Mendel.
Lligament total
A B
A B
A
A B
B
a b
a b
a a
b b
Genotip F1 100% gàmetes parentals
50 % AB
AB / ab 50 % ab
Dominància incompleta o herència intermèdia
RR rr
Rr Rr
r
RR Rr
Rr rr
Codominància
Al.lelisme múltiple
XbXb XBY
XBXB XbY
XB Y
Xb Y
Xb
XB
XBXb XbY
XBXb XBY
XB Xb
XBXb XBY
XBXb XbY
(F1) (F1)
XBXb XBY
F2
Femelles d’ulls vermells: 2459
Femelles d’ulls blancs: 0
XB Y Mascles d’ulls vermells: 1011
Mascles d’ulls blancs: 782
F2
XB
Xb
XBXb XbY
Herència lligada al sexe
(F1)
Encreuament prova
XBXb XBY
Xb
XbXb XbY
Intrepretació de Morgan (1909):