Tema 1.2.

Dogma central de la biologia:

del DNA a les proteïnes

Els experiments de
Beadle-Tatum

un gen – un enzim

un gen – una cadena polipeptídica

 El dogma central de la Biologia: del DNA a les proteïnes

Característiques del RNA que el fan idoni pel paper d’intermediari de la

informació DNA-proteïnes:

el RNA es troba al citoplasma, que és on es produeix la síntesi de proteïnes

s’observen alts nivells de RNA en cèl.lules de molts embrions diferents en
desenvolupament
alt número de ribosomes (2/3 parts de RNA, 1/3 part proteïna) en cèl.lules
que fabriquen grans quantitats de proteïens
producció de RNA víric a partir de DNA en cèl.lules bacterianes infectades
per bacteriòfags
alguns virus contenen només RNA
Implicacions dels Dogma Central en
l’Evolució i la Teoria de Darwin

Generacions

Un determinat caràcter no s’adquireix al llarg de la vida, la selecció

natural només pot actuar sobre la variació ja existent en el DNA, però no
pot crear variació!!!
El dogma central de la Biologia: la replicació del DNA
Significat biològic de
l’estructura del DNA

Extrem 5’ T A
(carboni 5 del sucre)

A
L’any 1953 Watson & T
Crick van descobrir
l’estructura de doble
hèlix del DNA G
C

T
A

C
G
Extrem 3’
(carboni 3 del sucre)
 Significat biològic de l’estructura del DNA

Perquè el material genètic pugui desenvolupar la seva funció biològica

ha de complir:

Portar una gran quantitat d’informació de cèl.lula mare a cèl.lula

filla i de generació en generació

Ser capaç de produir una còpia de si mateix amb gran precisió

Ser químicament estable

Ser capaç de mutar i de fer còpia fidel d’aquestes errades

 Replicació del DNA

Model proposat per Watson & Crick

REPLICACIÓ SEMICONSERVATIVA
Les dues cadenes de la doble hèlix
original es desenrotllen i cadascuna fa
MOTLLO MOTLLO
de motllo per fer les cadenes de nova
síntesi mitjançant la complementarietat
de bases.
Replicació del DNA- Experiment de
Meselson i Stahl

14N

15N

Si la replicació fos
conservativa

1a gen
La replicació és
semiconservativa

2a gen
Replicació del DNA
Experiment de
Meselson i Stahl

El model correcte de
replicació del DNA era el
semiconservatiu
La replicació és bidireccional

Helicasa desenrotllant la doble hèlix

Forquilla de replicació
Inici de la replicació

Procariotes: un únic punt d’origen

 Inici de la replicació

Eucariotes: varis punts d’origen o replicons

Síntesi de DNA

Enzims implicats

Helicases
Topoisomerases
Proteïnes d’unió a la
cadena simple
DNA polimerases
RNA primases
Cadena DNA ligasa
adelantada

RNA
primasa

Cebador de
RNA
Síntesi de DNA
Origen

5’

5’

RNA
DNA
Dogma Central de la Biologia: La transcripció

La transcripció
és el procés pel
qual el RNA és
sintetizat a partir Cèl.lula procariota
d’un motllo de
DNA

Cèl.lula eucariota
Complementarietat DNA-RNA

La RNA polimerasa sintetiza només en direcció 5’ a 3’

Inici de la transcripció
La RNA-polimerasa
Bombolla de transcripció
Cadena
complementària Punt de
del DNA desenrotllament
Punt
d’enrotllament

DNA

Cadena motllo
del DNA

RNA Punt d’elongació

Hybrid
RNA-DNA Lloc del promotor

Direcció de la transcripció
 Direcció i assimetria de la transcripció

Cadena codificant

Cadena sense sentit (motllo)

A la cadena que en realitat no es transcriu, se l’anomena, generalment,

cadena codificant, ja que tan aquesta cadena com el mRNA trancrit tenen
la mateixa seqüència de bases (substituint T per U), i són complementàries
de la mateixa cadena motllo, també anomenada cadena sense sentit o no
codificant.
Tipus de RNA
Maduració del RNA missatger a eucariotes

Splicing

5’ CAP 3’ Poli-A

Splicing
Principals diferències entre els processos de replicació i transcripció

Transcripció Replicació

Enzim principal RNA polimerasa DNA polimerasa

Nucleòtids ACGU (dedioxy) A C G T

Aparellament C-G .....A-U C-G.....A-T

Cadena copiada cadena 3'-5' ambdúes cadenes

Regions Regions específiques

totes
copiades (gens)

Temporalitat del
Selectiva Contínua
procés
El codi genètic
Segona lletra El codi genètic és qui
estableix la
correspondència entre el
llenguatge de nucleòtids del
DNA i mRNA i el llenguatge
d’aminoàcids de les

Tercera lletra (extrem 3’)

Primera lletra (extrem 5’)

proteïnes
61 codons codifiquen
per un aa concret
3 codons són codons
sense sentit o de parada
És degenerat
És universal

Hi ha 8 aa que
permeten qualsevol
base en la tercera
posició del codó
El dogma central de la Biologia Molecular: La traducció

La traducció és el
procés pel qual la
informació Cèl.lula procariota
transcrita al mRNA
en forma de
nucleòtids és
traduïda a una
Cèl.lula eucariota
seqüència
específica
d’aminoàcids,
d’acord al codi
genètic
 El ribosoma com a lloc de síntesi de proteïnes
complexe d’iniciació

El ribosoma està format per Iniciació de la síntesi en

dues subunitats. Sense ell,
la unió entre mRNA i tRNA
no seria prou forta ni
estable per permetre que
els aminoàcids transportats
pel tRNA quedessin units
per donar lloc a un
polipèptid
procariotes: el
reconeixement entre el
ribosoma i el mRNA es
produeix per
complementarietat de bases
entre el rRNA de la
subunitat petita i el mRNA
El RNA de transferència (tRNA)
extrem 5’
El tRNA és el màxim responsable
del pas d’un llenguatge de bases
nucleotídiques a un llenguatge
extrem 3’
d’aminoàcids

anticodó
El RNA de transferència (tRNA)
Ser Tyr
Aminoacil-tRNA

La unió de les molècules de tRNA

als seus aminoàcids específics
es deu a un grup d’enzims
anomenats aminoacil-tRNA
sintetases, que són altament
específics i diferents segons
l’aminoàcid al que s’uneixen.
El procés general de traducció en procariotes
 El procés general de traducció en procariotes

Iniciació
Un cop format el
complexe d’iniciació
(subunitat ribosòmica
petita + fMet-tRNA unit
al codó d’inici del
mRNA + factors
d’iniciació), la
subunitat major del
ribosoma s’acopla a la
menor, de manera uqe
el fMet-tRNA iniciador
quedi ubicat en el lloc
P de la subunitat gran
El procés general de traducció en procariotes
Durant aquesta etapa el lloc
Elongació A del ribosoma anirà essent
ocupat transitòriament pels
aminoacil-tRNA. En el
moment que els llocs A i P
del ribosoma estiguin
G
AA ocupats, la peptidil
transferasa catalitzarà un
enllaç peptídic entre els dos
aminoàcids. Després,
l’aminoacil-tRNA que havia
entrat al lloc A passarà a
ocupar el lloc P, i el tRNA
que ocupava el lloc P
quedarà lliure, i el ribosoma
es desplaçarà un codó en la
molècula de mRNA. El codó
del mRNA determinarà quin
aminoacil-tRNA s’incorpora,
per complementarietat de
bases.
 El procés general de traducció en procariotes

Direcció de
síntesi

Direcció de transcripció
El procés general de traducció en procariotes

Terminació La terminació es
produeix perquè no
hi ha cap tRNA que
porti un anticodó
complementari amb
el codó de
terminació.
Una peptidil
transferasa
provocarà que la
cadena polipeptídica
es separi del tRNA.
Aleshores, les dues
subunitats del
ribosoma es
separen també.
El procés general de traducció en procariotes
 Polisomes o poliribosomes

Els polisomes o poliribosomes són dos o més ribosomes que sintetitzen

múltiples còpies del mateix polipèptid utilitzant el mateix mRNA
El procés general de traducció en procariotes

En procariotes, el mRNA conté seqüències que codifiquen per

vàries cadenes polipeptídiques diferents (mRNA policistrònic), i
el procés de traducció es pot iniciar fins i tot mentre l’altre
extrem de la molècula de mRNA està encara essent transcrita.
La traducció a eucariotes

Cèl.lula procariota

En eucariotes, els
Cèl.lula eucariota
mRNA madurs han
de ser transportats
al citoplasma pels
porus de la
membrana nuclear
La traducció a eucariotes: síntesi de proteïnes al RE rugós

ribosomes
lliures units al RE

citosol reticle
endoplasmàtic

mitocondria peroxisomes Golgi

vesícules de lisosomes
secreció
cloroplasts nucli
membrana
plasmàtica
La traducció a eucariotes: síntesi de proteïnes al RE rugós