Manual Riscos Sector Docent Valencià

Riscos específics i
la seua prevenció
en centres
educatius no
universitaris
Autora: Mª Cruz Benlloch López
Institut Valencià de Seguretat i Salut en el Treball

Riscos específics i la seua prevenció en centres educatius no universitaris
ÍNDEX
1. OBJECTIU
2. INTRODUCCIÓ
3. RISCOS DERIVATS DEL TREBALL EN L'AULA
4. RISCOS DERIVATS DE LA CÀRREGA I ORGANITZACIÓ DEL TREBALL
5. RISCOS DERIVATS DE L'ÚS DE PANTALLES DE VISUALITZACIÓ DE DADES
6. RISCOS DERIVATS DE LES PRÀCTIQUES REALITZADES EN LABORATORIS
7. RISCOS DERIVATS DE LES PRÀCTIQUES REALITZADES EN ELS TALLERS
8. RISCOS EN MISSIÓ
9. REFERÈNCIA NORMATIVA I BIBLIOGRÀFICA
1. OBJECTIU
En el present mòdul s'escomet l'estudi dels riscos propis del sector educatiu, en concret, riscos
específics del personal docent de centres educatius no universitaris, així com totes aquelles
mesures de prevenció i/o protecció de caràcter humà, tècnic i organitzatiu que permetran
eliminar o reduir el risc.
2. INTRODUCCIÓ
El manual està orientat als treballadors/ores que desenvolupen la seua activitat laboral en el
sector educatiu no universitari, i té per objecte donar a conéixer els riscos més freqüents i les
mesures preventives per a eliminar o, si hi manca, minimitzar els riscos esmentats.
S'inclouen els riscos inherents als seus llocs de treball, en els nivells educatius d'Educació
Infantil, Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria i Secundària no Obligatòria i els
riscos propis dels centres en què treballa el personal docent i no docent.
El personal del sector educatiu és un col·lectiu que, per les característiques del seu treball,
presenta principalment riscos d'origen ergonòmic i psicosocial. Derivats de la càrrega de treball
manifesta trastorns de tipus osteomuscular, problemes de salut relacionats amb la veu o de
caràcter psicosocial. És per això i per les particularitats del sector, que ens centrarem
principalment en aquests riscos.
El professorat es caracteritza per exercir funcions d'intervenció educativa en alumnes de

diferents edats, i du a terme una activitat de tipus intel·lectual, acompanyada d'un component
administratiu que s'incrementa en les persones que ocupen càrrecs directius.
Així mateix, a més de tindre una qualificació específica sobre la matèria que imparteixen, han
de posseir determinades destreses personals, i aconseguir un equilibri entre el servei a l'usuari
i les condicions en què ha de desenvolupar el seu treball.
3. RISCOS DERIVATS DEL TREBALL EN L'AULA
3.1 Riscos lligats a les condicions de seguretat
Caigudes al mateix/distint nivell
a. Causes. Es produeix quan hi ha una caiguda en aquest o en distint pla de treball, a causa:
-D’obstacles en zones de trànsit (cables, objectes, etc.).
-De vessaments de líquids (sucs, aigua, material de pintura, etc.) o restes alimentàries
dels xiquets.
-De mal estat del sòl, escalons, etc. per on es transita.
-De l’existència de desnivells en els diferents corredors.
-De falta de manteniment o ús incorrecte de l'escala manual.
-De pujar-se a objectes amb rodes o sense aquestes per a accedir a un objecte enlaire.
- D’uns altres.
b. Conseqüències. Es poden produir: colps, torçades, fractures, esquinços, etc.
c. Mesures preventives. Algunes recomanacions generals per a evitar els riscos serien:
• En els corredors i zones de pas, evitar qualsevol obstacle i assegurar-vos que no hi

haja: carpetes, bosses de mà, papereres, etc. Retirar els elements no necessaris
d'aquestes zones.
• Establir un manteniment periòdic d'ordre i neteja dels sòls i escalons: irregularitats,

sòls esvarosos, escalons en mal estat, etc. de manera que siguen fixos, estables i no
esvarosos, sense irregularitats ni pendents perillosos.
• Disposar de recipients per a la gestió de fem en llocs idonis.
• Establir programes d'arreplega de residus per a l'alumne.
• Comunicar immediatament qualsevol vessament al responsable per a la seua neteja

tan ràpidament com siga possible.
• Hauran de protegir-se els costats oberts de les escales i rampes de més de 60 cm

d'altura. Els costats tancats tindran un passamans, a una altura mínima de 90
centímetres, si l'amplària de l'escala és major d’1,2 metres; si és menor, però ambdós
costats són tancats, almenys un dels dos portarà passamans.
• Establir revisions i programes de manteniment de les escales de mà, on

s’examinen els elements de suport, la resistència, els elements de
subjecció, etc.
• Utilitzar les escales de mà de manera adequada: pugeu i baixeu de cara

a l'escala, subjecteu-vos als travessers, no tracteu d'agarrar objectes allunyats de
l'escala, no utilitzeu l’escala més d'una persona, etc.
• No heu de pujar-vos a objectes amb rodes o sense.
Xocs/colps/talls
a. Causes. Derivats de colps o xocs contra algun objecte o amb aquest, principalment, per falta
d'ordre i neteja, emmagatzematge inadequat, etc. Els talls es poden produir en la manipulació
d'útils del treball, ferramentes...
b. Conseqüències: ferides, colps, contusions, etc.
c. Mesures preventives. La legislació vigents estableix que:
“Les zones de pas, eixides i vies de circulació dels llocs de treball i, en especial, les eixides i vies de
circulació previstes per a l'evacuació en casos d'emergència, hauran de romandre lliures d'obstacles de
manera que siga possible utilitzar-les sense dificultats en tot moment”.
Algunes recomanacions generals, podrien ser:
• Mantindre els corredors d'eixida, com a mínim, d’1 metre. La separació entre els
elements que servisquen de pas al treballador/a serà de, com a mínim, 80 centímetres.
• Senyalitzar les superfícies transparents (portes, vidres...) a l'altura de la vista.
• Mantindre els calaixos i les portes de mobles tancats.
• Realitzar l’emmagatzematge i la manipulació adequada d'objectes. Habilitar zones

d'emmagatzematge. Depositar tots els materials en les zones d'emmagatzematge.
• Depositar els objectes de manera que es facilite el seu abast. Teniu en compte la
càrrega màxima de les prestatgeries.
• Els objectes punxants o tallants (tisores, grapadores, etc.) hauran de romandre en els
llocs destinats (calaixos, prestatgeries, etc.). S'hauran d'extremar les precaucions
durant el seu ús.
FOTO: Objectes ben emmagatzemats

FOTO: Ordre en l'aula
FOTO: Porta transparent sense senyalització i objectes mal emmagatzemats
Contactes elèctrics directes/indirectes
Els centres docents estan equipats actualment amb gran nombre de mitjans (projectors de
diapositives, transparències, cassets, aparells de vídeo, reproductors de DVD, televisions,
canons de projecció, ordinadors, impressores, focus, llums, estufes, equips d'aire condicionat,
ventiladors, microscopis, neveres, màquines de café, etc.), en els quals la presència de
l'electricitat pot donar lloc tant a contactes directes com a indirectes.
a. Causes. Es produeix quan la persona entra en contacte directe amb les parts actives dels
materials i equips o per contacte indirecte amb parts que s'han posat sota tensió com a
resultat d'una fallada d'aïllament.
Principalment ocorren per: manipulació de quadres elèctrics, contactes accidentals amb

instal·lació elèctrica en mal estat, treballar amb electricitat prop de l'aigua, etc.
b. Conseqüències: cremades, caigudes, fibril·lació ventricular, etc.

c. Mesures preventives. A més de complir amb la normativa de seguretat vigent, s'estableixen

unes mesures de seguretat bàsiques per a la persona usuària, com ara:
• Manteniu els cables flexibles d'alimentació dels equips elèctrics en bon estat, i eviteu
els empalmaments amb cinta aïllant. Substituïu els cables pelats o amb aïllament
defectuós.
• Manteniu els cables fora de les zones de pas o col·loqueu aquests en canals de sòl
xafables.
• No introduïu cables nus, és a dir, sense connector o clavilla, en els alvèols de les bases
d'endoll de les preses de terra.
• No useu connexions intermèdies, o bases d'endoll que no garantisquen la continuïtat

de la presa de terra.
• Utilitzeu el cable flexible de prolongació amb atenció, i eviteu estirades, xafades,

fregades, talls, etc.
• No manipuleu objectes o instal·lacions elèctriques. Només ha de fer-ho personal

autoritzat i/o competent.
FOTO: Cables nus FOTO: Connexions intermèdies. Cablejat zona de pas.

FOTO: Sobrecàrrega
3.2 Riscos derivats de les condicions ambientals de l'entorn
En el sector educació hem de tindre en compte les condicions ambientals que es generen en
les diferents dependències del centre: aula, gimnàs, tallers, laboratoris, etc.
Els riscos relacionats amb el medi ambient de treball són aquells que estan vinculats amb
l'exposició a agents químics, físics i biològics.
En l'àmbit de la docència aquests contaminants o agents estan relacionats fonamentalment

amb el soroll ambiental o confort acústic, les condicions termohigromètriques i la il·luminació.
Soroll/confort acústic
En qualsevol lloc hi ha soroll i aquest arriba fins a les persones des d'unes quantes fonts i a
través d'unes quantes vies. El soroll emés per una font es propaga en totes les direccions i, en
el seu camí, pot arribar directament a la persona receptora, ser parcialment absorbit, transmés
i/o reflectit pels obstacles que es troba en el seu camí.
S'estima que en la majoria de les aules el nivell diari equivalent de soroll compleix amb els
requisits que estableix la legislació vigent. No obstant això, en tallers, aules de música,
gimnasos, és recomanable realitzar una avaluació de soroll per a, si és procedent, proposar
mesures preventives.
a. Causes i fonts de soroll. En general, es poden considerar quatre fonts de soroll: el procedent
de l'exterior (trànsit rodat, obres, etc.), el de les instal·lacions de l'edifici (equips d'aire
condicionat, ascensors, etc.), el dels útils o accessoris utilitzats o demandats en determinades

classes (ferramentes dels tallers, instruments musicals, pilotes, etc.) i el produït per l'alumnat.
b. Conseqüències. La literatura científica indica que un nivell elevat de soroll de manera contínua
pot produir els efectes següents: irritabilitat, falta de concentració, trastorns del son, etc.
Tant el soroll ambiental que es produeix en l'aula com fora d'aquesta pot provocar molèsties i
interrupcions que poden impedir la concentració del personal docent, i l'atenció de l'alumnat.
c. Mesures preventives:
• Cal reduir el soroll al màxim possible en el seu lloc d'origen. Ex.: manteniu un to de veu
baixa, canvieu el tipus de tasca per una altra menys sorollosa, eviteu les vibracions de
les ferramentes o màquines de les aules tallers, allunyeu les fonts de soroll (cal reunir
equips de soroll en una sala: impressora, trituradora, etc.).
• Cal actuar sobre el mitjà de transmissió del soroll:
Si el soroll procedeix de l'exterior, cal interposar barreres arquitectòniques, augmentar

la grossària de parets i paraments verticals, col·locar finestres amb bon aïllament, etc.
Si el soroll procedeix de l'interior, es creu convenient la col·locació de materials

absorbents en el sostre, el sòl i les parets, interposar panells absorbents, etc.
• Cal actuar sobre la persona treballadora.
Per a això es proposen, entre altres, mesures i idees per a promoure el confort acústic,
i poder-lo treballar conjuntament amb l'alumnat:
• Cal situar cartells indicatius relacionats amb el silenci en cada corredor, en

zones de menjador, etc.
Foto: cartell infantil
• A l'hora de moure cadires i taules, no s’han d’arrossegar.
• Cal promoure parlar amb to de veu baix en treballs en grups, mantindre

moments de relaxació i silenci en classe.
Condicions termohigromètriques
Les condicions termohigromètriques fan referència a les condicions específiques de

temperatura, humitat i corrent de l'aire que mal regulades poden donar lloc a situacions de
desconfort tèrmic.
Segons la normativa vigent, en l'RD 486/97, de llocs de treball, s'estableix que per a treballs
sedentaris la temperatura estarà compresa entre 17°C i els 27°C, la humitat estarà compresa
entre el 30 i el 70 % i no hauran d'estar exposats de forma freqüent o continuada a corrents
d'aire que excedisquen els 0,25 m/s. L'aïllament tèrmic dels locals tancats haurà d'adequar-se
a les condicions climàtiques pròpies del lloc.
La temperatura òptima del centre i de les seues instal·lacions dependrà de l'activitat que es
desenvolupe. S'estima que el docent realitza una activitat sedentària en l'aula, per tant, els
paràmetres de temperatura i humitat corresponen amb els citats anteriorment.
a. Causes. Les condicions termohigromètriques dels centres educatius estaran condicionades

pel clima de la zona, el tipus de construcció, l’antiguitat del centre, l’orientació de l'edifici, els
sistemes de climatització, etc.
b. Conseqüències. L'home és un animal homeoterm, per la qual cosa ha de mantindre la seua

temperatura interna constant. Quan la climatologia ambiental és adversa o quan l'home
realitza una activitat física elevada es posen en funcionament els mecanismes de
termoregulació corporal.
En el sector docent cal descartar els riscos d'estrés tèrmic per calor o fred. No obstant això, a
l'estiu es pot manifestar desconfort tèrmic que es tradueix en incomoditat o molèstia,
augment del ritme cardíac i en casos extrems sudoració o deshidratació parcial.
c. Mesures preventives. Es recomana:
-Evitar la calor radiant en les aules amb: persianes, tendals, vidres dotats amb materials que
reflectisquen els rajos solars, etc.
-Reduir la temperatura en interiors i afavorir la ventilació natural obrint finestres i portes. A

falta d'això, forceu corrents d'aire emprant, per exemple, ventiladors.
-Utilitzar vestimentes adequades a les condicions ambientals.
-A l'estiu, es recomana que eviteu l'exposició al sol. Utilitzar cremes de protecció solar.
-Beure aigua o begudes isotòniques per a evitar la deshidratació.
Il·luminació
Les distintes dependències que componen un centre docent han d'estar dotades de sistemes
d'il·luminació (natural o artificial) que proporcionen un entorn visual confortable i suficient.
Segons s'estableix en l'RD 486/97, de llocs de treball, la il·luminació dels llocs de treball haurà
de permetre que els treballadors/ores disposen de condicions de visibilitat adequades per a
poder circular per aquests i desenvolupar-hi les seues activitats sense risc per a la seua
seguretat i salut.
Els nivells mínims que s'han de garantir seran els compresos en l'annex IV del citat RD. En
general, per a les activitats realitzades en un centre educatiu amb exigències visuals entre
moderades i altes, el nivell mínim d'il·luminació serà de 200 a 500 lux.
La norma UNE-EN 12464 1:2012, sobre il·luminació dels llocs de treball, en l'annex
d'establiments educatius, recomana, en la taula 5.36, els nivells d'il·luminació següents:
Tipus d'interior, tasca, activitat lux
Aules, aules de tutoria 300
Pissarres negres, verdes i blanques 500
Aules de pràctiques de laboratori 500
Sales de professors 300
Sala d'esports, gimnasos i piscines 300
Aules de circulació, corredors 100
a. Causes. En una aula podem trobar riscos relacionats amb:
-Reflexos produïts per la llum natural o el llum artificial que dificulta la visió de la
pissarra (taulers, pissarra digital...)
-Enlluernaments per lluminàries malament ubicades, sense paralúmens o

deficientment apantallades.
b. Conseqüències: fatiga visual (molèsties oculars, picor d'ulls, irritació, llagrimeig...), fatiga
mental (cansament, mal de cap, etc.).
c. Mesures preventives. Segons el nivell de percepció que cal per a realitzar la tasca o funció
especifica, indicarem una sèrie de recomanacions:
1) Espais amb activitat visual elevada
-Aules d'ensenyament pràctic (com ara dibuix, pintura, escultura, treballs manuals,
informàtica), laboratoris i tallers.
En aquestes dependències, on l'aparença del color és molt important, les fonts de llum
utilitzades han de tindre la capacitat de reproduir bé els colors.
Hi ha equips de treball (torns o altres màquines giratòries), l'ús dels quals requereix una
exigència visual elevada.
En aules d'informàtica, es tenen riscos de les brillantors i els reflexos produïts sobre les
pantalles dels ordinadors per les fonts de llum artificial i els finestrals. S'hauran de distribuir bé
els equips informàtics i dotar de cobertura els finestrals (persianes, cortines, tendals, etc.).
2) Espais amb activitat visual normal:
S'inclouen principalment les aules, i s’assimilen a aquestes altres locals, com ara seminaris,
sales de professors i oficines administratives.
Les lluminàries d'una aula poden ser col·locades en diverses posicions; no obstant això, s'ha de
tindre especial atenció en la seua orientació, d'acord amb els factors següents:
-Posició i orientació dels pupitres i taules de treball.
-Situació i proximitat de les finestres.
-Altura dels sostres.
-Característiques fotomètriques de les lluminàries.
-Flexibilitat de l'espai per a altres funcions.
-Situació del tauler o pissarra.
S'aconsella adaptar els colors de les aules. Per a evitar l'esforç continuat de l'ull és aconsellable
aplicar la uniformitat de fons, de manera que es permeta l'equilibri de luminàncies entre els
diferents objectes del camp visual.
3) Espais amb activitat visual baixa: vestíbuls, corredors i escales, menjadors i cafeteries,
lavabos i dutxes, magatzems, zones d'esperes i pas i zones exteriors
En els espais d'activitat visual baixa s'haurà de garantir i mantindre els nivells mínims
d'il·luminació. S'haurà d'aconseguir la uniformitat de totes les zones, i evitar variacions
brusques de contrastos d'una zona a una altra.
Riscos per infeccions pròpies de la infància
Els treballs realitzats pel sector docent no estan inclosos en la llista d'activitats en el RD
664/97, d'exposició a agents biològics. No obstant això, es produeixen situacions puntuals que
són necessàries conéixer a fi de prendre les mesures preventives que calguen.
En general, els docents estan exposats als mateixos patògens que la població general, si bé el
col·lectiu professional docent (mestres d'Educació Infantil, educadors d'Educació Especial,
mestres d'alguns mòduls de FP de la branca sanitària, etc.) poden manifestar major
probabilitat de perill per la població que atenen.
En algunes malalties (pallola, varicel·la, infeccions estreptocòcciques, rubèola, etc.), la forma

de transmissió és per contacte directe persona a persona, gotetes respiratòries en suspensió,
etc. Com a mesures preventives es recomana:
• Informació al personal treballador sobre mesures higièniques i normes d'higiene

personal, com es pot produir el contagi i mesures preventives específiques.
• Promoció de campanyes i programes de vacunació a fi de conéixer l'estat

d'immunització de tot el personal, prestant especial atenció al personal de nova
incorporació i treballadores embarassades i en període de lactància; informació al
personal treballador sobre els riscos i beneficis de la profilaxi de la vacunació
recomanada.
Si el personal del centre educatiu treballa amb mostres biològiques no inertitzades, es

recomana establir procediments de treball i aplicar codis de bones pràctiques; utilització de
protecció col·lectiva (cabines de seguretat, etc.) i equips de protecció individual necessaris
(guants, màscara, ulleres, etc.).
4. RISCOS DERIVATS DE LA CÀRREGA I ORGANITZACIÓ DEL TREBALL
Es defineix la càrrega de treball com el conjunt de requeriments físics i mentals als quals està
sotmesa una persona al llarg de la seua vida laboral. La conseqüència d'una càrrega de treball
excessiva o d'una absència del descans necessari es denomina fatiga.
4.1 Càrrega física
Els trastorns musculoesquelètics (TME) són el problema de salut relacionat amb el treball més
comú a Espanya i a Europa i afecten, amb major freqüència, l'esquena, el coll, els muscles i les
extremitats superiors, però també les inferiors però amb menor freqüència.
Qualsevol treballador/a pot estar afectat i el personal docent no és una excepció, però poden
previndre's avaluant els riscos associats a les tasques que es realitzen en el treball, aplicant les
mesures preventives oportunes i comprovant-ne l'eficàcia.
La normativa vigent fa referència a:
- Manipulació de càrregues. RD 487/1997, de 14 d'abril, sobre disposicions mínimes de

seguretat i salut relatives a la manipulació manual de càrregues que comporte riscos, en
particular dorsolumbars, per als treballadors/ores.
- Vibracions. RD 1311/2005, de 4 de novembre, sobre la protecció de la salut i la seguretat dels

treballadors/ores davant dels riscos derivats o que puguen derivar-se de l'exposició a
vibracions mecàniques
Figura 1. Gràfic 12 de la VII Enquesta Nacional de Condicions de Treball de 2011 (INSHT). Localització de les molèsties per
trastorns musculoesquelètics.
Molts factors poden contribuir, per si sols o en combinació, a l'aparició de TME.
a. Factors físics:
-Aplicació de força física (alçament, transport, tracció o espenta de càrregues).
-Moviments repetitius (treball amb PVD, pintar, etc.).
-Postures inadequades (romandre de forma prolongada en posició vertical o sedent,

posicions de treball forçades, etc.).
-Pressió directa sobre el cos (ferramentes i superfícies).
-Vibracions (cos complet, braç-mà).
-Entorns de treball freds.
b. Factors organitzatius: treball amb incentius, falta de control sobre les tasques efectuades,
treball repetitiu, ritme de treball elevat, urgència de temps, falta de suport per part de
l'organització.
c. Factors personals: història mèdica anterior, capacitat física, edat, etc.
La manipulació manual de càrregues és una tasca que es realitza en determinades activitats

docents (moviment d'alumnes d'infantil, trasllat de material escolar, espenta de mobiliari
escolar, transport de material i equipament d'educació física, etc.).
Als efectes del RD 487/1997, de 14 d'abril, s'entendrà per manipulació manual de càrregues
qualsevol operació de transport o subjecció d'una càrrega per part d'un o més
treballadors/ores, com l'alçament, la col·locació, l'espenta, la tracció o el desplaçament, que
per les seues característiques o condicions ergonòmiques inadequades comporte riscos, en
particular, dorsolumbars, per als treballadors/ores.
Tal com indica la Guia para la manipulación manual de cargas, es considera que la manipulació
manual de tota càrrega que pese més de 3 kg pot comportar un potencial risc dorsolumbar no
tolerable, ja que a pesar de ser una càrrega prou lleugera, si es manipula en unes condicions
ergonòmiques desfavorables (allunyada del cos, amb postures inadequades, molt sovint, en
condicions ambientals desfavorables, amb sòls inestables, etc.), podria generar un risc.
Les alternatives de prevenció en el maneig manual de càrregues solen resultar de la

combinació de tres orientacions:
1. Eliminació i/o modificació del procés:
Des del punt de vista preventiu, conforme ordena el Reial decret 487/1997, de 14 d'abril, la
primera mesura que ha de tractar d'implantar l'empresari/ària és evitar la manipulació
manual de les càrregues, mitjançant l'automatització dels processos o l'ús d'ajudes
mecàniques, sempre que siga possible.
En el cas concret de classes d'alumnes d'Infantil l'alternativa recomanable seria:
- Intentar que els xiquets/etes es desplacen pels seus mitjans.
- Usar les escales específiques per a pujar els xiquets/etes als canviadors. No pujar-los
directament al canviador agafant-los enlaire.
2. Formació i informació en el maneig de càrregues:
Es recomanen mesures com ara:
- Procurar manipular les càrregues prop del tronc, a una altura compresa entre els
colzes i els nusos, amb l'esquena dreta, i eviteu girs i inclinacions.
- Quan hàgeu de realitzar alçaments, flexioneu les cames doblegant els genolls,
manteniu la columna dreta, i una vegada de peu no gireu el tronc. Es realitzaran
aquests alçaments de forma suau i espaiats.
- Si la càrrega és pesada no l’ha de moure una sola persona, sol·liciteu ajuda a altres
companys/anyes. Demaneu ajudes mecàniques, carros, etc.
- Si emmagatzemeu càrregues en armaris o prestatges, organitzeu les tasques de

manera que els elements més pesats s'emmagatzemen a l'altura més favorable entre
els muscles i la mitja cama, i deixeu les zones superiors i inferiors per als objectes
menys pesats.
- Si manipuleu càrregues en posició asseguda, no hauríeu de manejar càrregues

superiors als 5 kg i sempre que siga en una zona pròxima al tronc, eviteu manipular
càrregues a nivell del sòl o per damunt dels muscles, girs i inclinacions.
- No carregueu més pesos dels que pugueu transportar, és preferible realitzar més
viatges.
- Reduir la distància en què ha de ser transportada la càrrega manualment.
- El vestuari i el calçat ha de ser adequat que permeta la mobilitat i comoditat del

treballador/a, i eviteu enganxalls, colps i caigudes.
- Proporcionar cursos pràctics als treballadors/ores en tècniques de maneig de

càrregues.
3. Adaptació i vigilància de la salut:
- Selecció de càrregues en funció de la capacitat individual.
- Promoure la realització de reconeixements mèdics per a la detecció precoç de les

lesions.
Les postures forçades s'aprecien en certes tasques i estan influenciades pel disseny del lloc de
treball:
- Treballar amb material o elements a una altura inadequada. Exemple: taules d'infantil
o primers cursos amb una altura molt baixa.
- Aconseguir elements o persones ubicats en llocs de difícil abast i amb obstacles

intermedis.
- Llocs estàtics que obliguen a romandre un temps prolongat adoptant la mateixa

postura.
Els personal docent pot reduir el risc associat a postures forçades tenint en compte les
recomanacions següents:
• Mantindre ordenades les zones de treball.
• Planificar les tasques per a evitar colps laterals i els girs de tronc o coll.
• Evitar la flexió de tronc i coll (exemple: en docents d'Infantil i primers cursos de

Primària treballeu asseguts, junt amb els xiquets/etes, etc.).
• Mantindre bons hàbits posturals (eviteu la sobrecàrrega postural estàtica prolongada

recolzant el pes del cos sobre una cama o una altra, combineu tasques realitzades de
peu i asseguts, utilitzeu calçat que vaja bé subjecte al peu , etc.).
El professorat d'Educació Física, a més de les recomanacions mencionades i a fi de disminuir

les lesions pròpies de la seua activitat física i de l'esport, pot:
- Utilitzar calçat subjecte la sola del qual tinga capacitat d'amortiment.

- Efectuar estirades i calfaments previs abans d'iniciar qualsevol activitat, en especial
aquelles tasques que requerisquen un esforç físic més intens.
- Establir períodes de descans en classes que faciliten la recuperació de la fatiga, així
com combinar les activitats que comporten un major esforç amb altres de menor
intensitat.
- Interrompre immediatament qualsevol exercici físic si provoca dolor o s'agreuja el
persistent i informar el vostre metge.
Possibles exercicis de calfament i estirada davant d'exercici intens:

Sobrecàrrega de la veu
La veu, entre altres, és l'instrument d'expressió utilitzat pel personal docent, per la qual cosa
constitueix l'instrument i ferramenta fonamental del seu treball.
Les malalties de l'aparell fonador relacionades amb l'ús professional de la veu són una de les
patologies més importants en el sector de l'ensenyament.
Apareix reflectida en el quadre de malalties professionals (RD 1299/2006, de 10 de novembre,

pel qual s'aprova el quadre de malalties professionals de la Seguretat Social i s'estableixen els
criteris per a la seua notificació i registre), en l'annex I, grup 2, agent L, subagent 01, codi
2L0101- nòduls de les cordes vocals a causa dels esforços sostinguts de la veu per motius
professionals.
A causa de l'esforç mantingut de la veu es poden manifestar certs trastorns que van des de la
disfonia fins a l'aparició de nòduls i pòlips de les cordes vocals.
Les patologies vocals per mal ús o abús vocal, o disfonies funcionals, són les més freqüents, i es
caracteritzen per la seua tendència a la cronicitat i per la desproporció existent entre la
capacitat individual de rendiment i l'esforç vocal, una vegada descartats altres factors orgànics
i/o neurològics.
Com a factors afavoridors o desencadenants de les patologies de la veu establirem:
1. La tasca. La pràctica docent exigeix un ús constant de la veu, pujades i baixades de to, per a
comunicar, preguntar, etc.
2. Soroll ambiental del centre i de l'aula i l'acústica de l'aula. Un nivell de soroll elevat obliga a
forçar la veu per a mantindre la comunicació. L'acústica d'algunes aules de grans dimensions,
sostres elevats, materials que el recobreixen, etc., obliguen el docent a elevar el to per a
aconseguir que el seu missatge siga comprés per l'alumnat.
3. Condicions termohigromètriques. Unes condicions inadequades de temperatura, humitat i

ventilació, tant dins de l'aula com entre l'aula i els corredors, poden generar problemes en
l'aparell respiratori i, per tant, també afectar la fonació.
4. Pols. La pols que origina el clarió no hipoalergènic pot resultar molesta i irritar la gola del
personal docent.
5. Factors de riscos ocupacionals: nombre d'hores de classe, nombre i duració de pauses, edat
dels alumnes, nombre d'alumnes/aula, formació i entrenament específic sobre prevenció dels
problemes de la veu, mesures de prevenció de l'estrés, assignatura impartida (Música,
Idiomes, Gimnàstica, etc.), responsabilitats accessòries (direcció, tutories, etc.).
6. Factors individuals: la ingestió terapèutica de fàrmacs (antihistamínics, corticoides, etc.),

hàbits individuals (gargamell, tos compulsiva, tabaquisme, etc.) i factors orgànics (laringitis,
traqueïtis, infeccions de les vies respiratòries, alteracions hormonals, etc.), poden afavorir i/o
desencadenar l'aparició de trastorns de la veu.
Les mesures preventives recomanables estan basades en:
-Formació i teràpies de la veu: higiene vocal, entrenament auditiu, eliminació del mal ús/abús
de la veu, tècniques de relaxació, tècniques de control del to i volum, coordinació de la
respiració, etc.
-Informació de riscos i pautes preventives d'higiene vocal: hidratació de les cordes vocals
regularment durant la classe, no exposar-se a factors irritants: alcohol, ambients secs i calents,
ambients bruscos de temperatures, etc., evitar els estats de fatiga vocal, mantindre un nivell
tonal òptim amb volum moderat, etc.
-Vigilància específica de la salut.
4.2 Càrrega mental
Podem definir la càrrega mental com la quantitat d'esforç mental deliberat que ha de realitzar-
se per a obtindre un resultat concret.
La càrrega de treball mental és un concepte que s'utilitza per a referir-se al conjunt de tensions
induïdes en una persona per les exigències del treball mental que realitza.
Impliquen fonamentalment processos cognitius, processament d'informació i aspectes

afectius; per exemple, les tasques que requereixen una certa intensitat i duració d'esforç
mental de la persona en termes de concentració, atenció, memòria, coordinació d'idees, presa
de decisions, etc. i autocontrol emocional, necessaris per al bon exercici del treball.
Les capacitats de memòria, de raonament, de percepció, d'atenció, d'aprenentatge, etc. són

recursos que varien d'una persona a una altra i que també poden variar per a una persona en
distints moments de la seua vida i poden enfortir-se, per exemple, quan s'adquireixen nous
coneixements útils, quan es coneixen estratègies de resposta més econòmiques (quant a
esforç necessari), etc.
Els factors que contribueixen a la càrrega de treball mental i que exerceixen pressions sobre la
persona que l’exerceix s'han d'identificar per a cada lloc o situació de treball concreta i es
poden agrupar segons procedisquen:
• De les exigències de la tasca.

• De les circumstàncies de treball (físiques, socials i d'organització).
• De l'exterior de l'organització.
La càrrega de treball mental pot ser inadequada quan un o més dels factors identificats és
desfavorable i la persona no disposa dels mecanismes adequats per a afrontar-los.
Així mateix, les característiques individuals influeixen en la tensió que provoquen en la persona
les distintes pressions que recauen sobre aquesta.
Algunes mesures per a millorar les condicions de treball i adequar les exigències de treball
mental a les persones poden ser les que van dirigides a:
- Facilitar i orientar l'atenció necessària per a exercir el treball.
- Ajustar la càrrega informativa a les capacitats de la persona, així com facilitar

l'adquisició de la informació necessària i rellevant per a realitzar la tasca, etc.
-Proporcionar les ajudes pertinents perquè la càrrega o l’esforç d'atenció i de memòria

arribe fins a nivells que siguen manejables (ajustar la relació entre l'atenció necessària
i el temps que s'ha de mantindre).
-Reorganitzar el temps de treball (tipus de jornada, duració, flexibilitat, etc.) i facilitar

prou marge de temps per a l'autodistribució d'algunes pauses breus durant cada
jornada de treball.
-Redissenyar el lloc de treball (adequar espais, il·luminació, ambient sonor, etc.).
-Reformular el contingut del lloc de treball, i afavorir el moviment mental.
-Actualitzar els útils i equips de treball (manuals d'ajuda, llistes de verificació, registres
i formularis, procediments de treball, etc.) seguint els principis de claredat, senzillesa i
utilitat real.
4.3 Organització del treball
El treball que exigeix un poc més que un mer esforç físic i que ofereix un mínim de varietat,
iniciativa, creativitat, etc. és un treball més saludable.
Els factors derivats de l'organització del treball, denominats factors psicosocials, que poden
influir a nivell físic, psicològic o social, són entre altres: ritmes de treball, estil de
comandament, estatus social, relacions professionals, comunicació, etc.
-Factors psicosocials
Els factors psicosocials que es troben en el medi ambient de treball són nombrosos i de
diferent naturalesa. Comprenen aspectes del medi físic i certs aspectes de l'organització i els
sistemes de treball, així com la qualitat de les relacions humanes en l'empresa.
Consisteixen en interaccions entre, d'una banda, el treball i el medi ambient i les condicions
d'organització, i d’una altra, les capacitats del treballador/a, les seues necessitats, la cultura i la
seua situació personal.
Representen el conjunt de les percepcions i experiències del treballador/a, que poden influir
en la salut, el rendiment i la satisfacció en el treball.
Algun dels efectes més importants que es produeixen sobre el treballador/a són: estrés, fatiga,
mal de cap, etc. i a nivell empresa: descens de la productivitat, absentismes, pèrdua d'interés
etc.
-L'estrés
L'estrés és un desequilibri substancial percebut entre la demanda i la capacitat de resposta de

l'individu.
El concepte d'estrés implica un ajust inadequat entre la persona i el seu entorn.
És generat per la percepció que té l'individu d'aqueixa situació; la situació real, objectiva, no té
a penes importància en el desencadenament de l'estrés. Una mateixa situació pot ser
estressant per a un individu i plaent per a un altre.
-Síndrome del cremat (burnout)
El terme burnout és la sensació d'esgotament, decepció i pèrdua d'interés per l'activitat

laboral, com a conseqüència del desgast diari, en persones que es dediquen a professions de
serveis als éssers humans (educació, sanitat, serveis socials, etc.).
La dinàmica en què es desenvolupa la síndrome es representa en el diagrama següent:
La no-consecució d'objectius personals en el treball, associada a la baixa realització personal,

genera un esforç emocional per mantindre's en el context indesitjat.
-Assetjament psicològic en el treball (mobbing)

Es pot definir l'assetjament psicològic en el treball (APT) com l'exposició a conductes de
violència psicològica, dirigides de forma reiterada i prolongada en el temps, cap a una o més
persones per part d'una altra/es que actuen enfront d’aquella/es des d'una posició de poder
(no necessàriament jeràrquica). La dita exposició es dóna en el marc d'una relació laboral i
suposa un risc important per a la salut. Aquestes accions i comportaments d'APT poden
generar danys sobre la salut dels treballadors/ores, com en qualsevol altra exposició a riscos
d'origen laboral.
5. RISCOS DERIVATS DE L'ÚS DE PANTALLES DE VISUALITZACIÓ DE DADES
La major part del personal docent dels centres educatius no estan considerats com a usuaris
de pantalles de visualització de dades (PVD), ja que tal com indica la definició establida en el
RD 488/97, de 14 d'abril, sobre treballs amb pantalles de visualització, treballador/a
usuari/ària és qualsevol treballador/a que habitualment i durant una part rellevant del seu
treball utilitze un equip amb pantalla de visualització.
El RD 488/97, de 14 d'abril, està destinat a protegir la salut dels empleats/ades considerats

com a ”treballadors usuaris d'equips amb pantalles de visualització”. Aquesta protecció es
relaciona amb els riscos associats a la utilització efectiva dels equips esmentats; que originen
principalment: trastorns musculoesquelètics, problemes visuals i fatiga mental.
La probabilitat d'experimentar aquests trastorns està relacionada directament amb la

freqüència i la duració dels períodes de treball davant de la pantalla, així com la intensitat i el
grau d'atenció requerits per la tasca. Junt amb aquests factors intervenen altres, com la
possibilitat que l'usuari/ària puga seguir el seu mateix ritme de treball o puguen efectuar
pauses.
Molts dels problemes visuals solen estar relacionats amb la utilització incorrecta de les
pantalles de visualització, la presència de reflexos i parpallejos molestos, especialment si la
tasca comporta la lectura freqüent de textos en pantalla.
Els problemes musculoesquelètics solen estar associats, entre altres causes, al manteniment
de postures estàtiques prolongades unides a l'adopció de males postures.
La fatiga mental pot estar causada, entre altres, per les dificultats de manejar amb soltesa les
aplicacions informàtiques o programes d'ordinador, així com l'excessiva pressió de temps,
absència de pauses i, en general, per deficiències en l'organització.
La majoria d'aquests problemes poden evitar-se mitjançant un bon disseny del lloc, una
correcta organització i una informació i formació adequada.
Prevenció dels problemes visuals
a. Causes:
El sistema d'il·luminació pot produir enlluernaments a la persona usuària, així com els reflexos
molestos en la pantalla, taula o altres superfícies reflectores de l'entorn.
En els últims anys s'han produït grans avanços en la fabricació de monitors de PVD; que
permeten regular el contrast de luminàncies a voluntat de la persona usuària.
b. Conseqüències: molèsties oculars, trastorns de la visió, cefalees, etc.
-Utilitzar una pantalla de bona qualitat i orientar-la de manera que no s’hi produïsquen
reflexos molestos.
-Orientar el seu lloc de manera que quede situat paral·lelament a les finestres.
-Utilitzar correctament les cortines o persianes en funció de l'hora del dia a fi
d'obtindre un ambient de llum confortable.
-Col·locar la pantalla a la distància dels seus ulls perquè li resulte més confortable,
especialment per a la lectura de documents.
-Aprendre a utilitzar els controls de brillantor i de contrast i ajustar-los fins a
aconseguir les condicions que els resulte més confortables.
-En el cas que l'aplicació ho permeta, cal ajustar la grandària dels caràcters dels textos
per a aconseguir una còmoda lectura.
-Mantindre neta la pantalla.
-Realitzar xicotetes pauses periòdiques i, si és possible, alternar el treball en pantalla
amb altres que suposen menor càrrega visual.
-Realitzar exercicis de relaxació de la vista.
-Consultar el vostre metge davant de la presència de símptomes o molèsties en els ulls
o en la vista.
Prevenció dels problemes musculoesquelètics
a. Causes. En els treballs amb PVD és habitual mantindre postures estàtiques prolongades i
adoptar postures inadequades que poden tindre diverses causes: hàbits adquirits, disseny
incorrecte del lloc, etc.
b. Conseqüències. Es pot propiciar l'aparició de molèsties en l'esquena, coll (zona cervical),

braços i extremitats superiors.
c. Mesures preventives. Algunes recomanacions bàsiques per a usuaris de PVD i per a docents
que esporàdicament usen l'ordinador serien:
-Ajustar correctament l'altura del seient, de manera que els colzes queden
aproximadament a l'altura del pla de treball.
-Si, una vegada realitzat l'ajust anterior, no podeu recolzar els peus còmodament en el
sòl, sol·liciteu un reposapeus (en el cas que no siga ajustable l'altura de la taula).
-Seure de manera que la vostra esquena romanga en contacte amb el respatler del
seient.
-Aprendre a regular l'altura del respatler de la vostra cadira de treball i ajustar-la de
manera que la suau prominència del respatler quede situada a l'altura de la zona
lumbar (la corba natural de la columna vertebral en la part baixa de l'esquena).
-Utilitzar, de tant en tant, el mecanisme que permet inclinar cap arrere el respatler per
a relaxar la tensió de l'esquena.
-Col·locar el teclat de manera que quede un espai davant d’aquest en la taula que li
servisca de reposamans.
-Habilitar un espai suficient en la taula per a poder accionar el ratolí i recolzar
l'avantbraç sobre la taula.
-Utilitzar un model de ratolí que s'adapte a la grandària de la mà i el disseny del qual us
permeta accionar-lo amb comoditat.
-Acostar la cadira a la taula de treball de manera que no hàgeu d'inclinar el tronc cap
avant (verifiqueu que els eventuals reposabraços de la cadira no us impedeixen el dit
acostament, per a la qual cosa haurien de poder lliscar sota el tauler de la taula).
-Col·locar el monitor enfront de vosaltres o, en tot cas, dins d'un angle de 120º en el
pla horitzontal, de manera que no necessiteu girar repetidament el tronc o el cap per a
visualitzar-lo.
-Realitzar xicotetes pauses periòdiques per a relaxar la tensió muscular i contrarestar
l'estatisme postural.
-Durant les dites pauses realitzar moviments que afavorisquen la circulació sanguínia:
estirades, moviments suaus de coll, donar alguns passos, etc.
-Contrarestar l'estatisme del vostre treball fent algun esport en el vostre temps lliure
o, si hi manca, caminar a pas lleuger almenys mitja hora diària.
-Consultar el metge davant de l'aparició de símptomes o molèsties de tipus
musculoesquelètic.
NTP: 232. Pantalles de visualització de dades (PVD).
Prevenció de la fatiga mental
a. Causes. La fatiga mental pot estar causada, entre altres coses, per les dificultats de manejar
programes o aplicacions informàtiques. En un altre ordre de coses, una organització del treball
que no permeta les pauses periòdiques, que impose una excessiva pressió de temps o que
establisca tasques excessivament monòtones i repetitives, pot constituir també una important
causa d'estrés generador de la fatiga mental.
b. Conseqüències: estrés, cansament, esgotament, etc.
-Seguir amb aprofitament les activitats formatives necessàries per a manejar i

consultar els programes o les aplicacions informàtiques que heu d'utilitzar en el vostre
treball.
-Tractar de realitzar treballs variats o alternar amb altres tasques que no requerisquen
l'ús de la pantalla de visualització.
-Realitzar xicotetes pauses periòdiques per a previndre la fatiga.
-Contribuir al manteniment d'un bon clima laboral i cuidar les relacions personals amb
els vostres companys de treball.
6. RISCOS DERIVATS DE LES PRÀCTIQUES REALITZADES EN LABORATORIS
El treball en els laboratoris té unes característiques que el diferencien del que es desenvolupa
en altres àrees. Els riscos existents no són, en general, prou valorats i tenen una especificitat
pròpia.
-En primer lloc, la varietat. En un laboratori poden detectar-se riscos d'origen i conseqüències
molt diferents que depenen de les instal·lacions existents i de les operacions que s’hi realitzen.
No és difícil trobar, en un mateix laboratori, riscos elèctrics, biològics, d'incendi, d'intoxicació,
de cremades químiques i tèrmiques, etc.
-En segon lloc, la intensitat. Poden tindre lloc exposicions puntuals molt intenses, i és
relativament corrent treballar amb productes d'elevada perillositat.
-En tercer lloc, cal considerar també la multiplicitat de riscos. Sol haver gran quantitat de
productes químics amb característiques de perillositat molt diverses.
-I, finalment, en els laboratoris de pràctiques les persones usuàries, no professionals, que, o bé
es troben en període de formació o bé l'únic contacte que tindran amb el laboratori serà
durant la realització d'unes pràctiques.
L’alumnat de pràctiques són jóvens, entre 11 i 18 anys, en plena etapa formativa i amb poca
informació i experiència preventiva. Realitzen aquestes activitats de manera esporàdica en
general, la qual cosa impedeix que s'adquirisquen hàbits pel mecanisme de repetició. La
dotació en elements de seguretat i el coneixement sobre aquests sol ser molt limitat, i alguns
dels productes químics utilitzats són de característiques de perillositat elevades.
Els problemes detectats amb major assiduïtat en el treball en els laboratoris de pràctiques són:
-Xicotets incendis.
-Cremades per contacte amb objectes calents.
-Caiguda de materials i productes.
-Abocaments i esguitades.
-Inhalació de vapors irritants o tòxics.
Per a avaluar el nivell de seguretat general en les activitats exercides en el laboratori de
pràctiques, s'indiquen una sèrie de mesures preventives/correctives a inspeccionar
contínuament.
a. Aspectes generals del laboratori:
-Comprovar que els alumnes han rebut la formació i la informació adequada i suficient per a la
realització del treball en el laboratori.
-Les portes del laboratori han de tindre les mesures adequades per a realitzar una
evacuació d'emergència.
-Treballar amb les portes tancades i tancar les portes del laboratori amb clau quan no
s'utilitzen.
-Disposar de senyalització normalitzada d'emergències.
-Disposar de material i productes específics per a neutralitzar i/o arreplegar els
abocaments.
-Disposar de material suficient i en bon estat per a la pràctica o treball a realitzar.
-Disposar d'espai suficient
-Disposar d'un lloc específic per a guardar la roba i el material escolar fora de la taula
de treball.
-Disposar de banyera ocular i dutxa de seguretat
-Disposar de mitjans d'extinció, senyalitzats i en llocs accessibles i visibles.
-Conéixer les mesures d'emergències i evacuació del centre i realitzar els simulacres
necessaris.
-Disposar de material de primers auxilis. Tindre instruccions clares d'actuació en cas
d'accident.
b. Manipulació d'equips, instal·lacions i materials:
-S'ha de tindre constància que el laboratori compleix amb la normativa de seguretat

elèctrica.
-Es recomana que no hi haja allargadors, lladres/multiendolls de forma permanent.
-Les bases dels endolls i dels aparells han de tindre presa de terra.
-Totes les connexions elèctriques han d'estar en bon estat.
-Les piques han d'estar allunyades dels endolls.
-Les botelles de gasos a pressió no s'emmagatzemaran prop de les zones de trànsit o
en llocs que hi haja objectes pesats. Hauran d'anar proveïdes de caperutxa o protector
i hauran de tindre la vàlvula tancada. L'emmagatzematge serà en posició vertical.
-Assegurar el manteniment dels equips de treball del laboratori, tenint en compte les
instruccions del fabricant o, si hi manca, les característiques d'aquests equips, les
seues condicions d'utilització o qualsevol altra circumstància normal o excepcional que
puga influir en el seu deteriorament o desajust.
-Comprovar que s'utilitzen equips amb dispositius de seguretat (exemple: equips que
permeten interrompre el subministrament de gasos en cas d'anomalia, que no
permeten posar-se en marxa si la tapa no està ben tancada o el rotor està en
moviment, sistemes de seguretat de control de temperatures, etc.).
-Comprovar que els materials emprats són els adequats a un laboratori escolar.
-Comprovar que el material de vidre està en bon estat, és de la qualitat adequada a
l'experiment/pràctica a realitzar.
-Examinar l'estat de les peces abans d'utilitzar-les i rebutjar el material que haja patit
un colp d'una certa consistència, encara que no s'observen clavills o fractures.
-Disposar dels materials a utilitzar disponibles prop del lloc de treball (exemple: pinces,
guants de protecció tèrmiques per a agafar el material procedent de l'estufa, etc.).
-Utilitzar suports, abraçadores adequades, elements de fixació de peces, etc., per a
efectuar els muntatges per a les diferents operacions (reaccions amb addicció i
agitació, endotèrmiques i exotèrmiques, etc.)
-No calfar directament el vidre a la flama, per a això cal interposar un material capaç
de difondre la calor (reixeta metàl·lica, manta calefactora, etc.).
c. Manipulació de productes:
-Els productes químics han d’estar guardats en els seus armaris respectius.
-Comprovar que els envasos no es deixen oberts durant l'operació o pràctica
realitzada.
-Tots els productes adquirits conservaran l'etiqueta. En els pictogrames de risc i en les
frases H i P (antigues R i S) de l'etiqueta és on està la primera informació útil per a
saber com cal emmagatzemar els productes.
-S'etiquetaran totes les dissolucions i mescles que es preparen.
-Les substàncies sòlides sempre s'extrauran dels envasos mitjançant una espàtula i les
substàncies líquides mitjançant una pipeta neta o es transvasaran emprant un embut.
-Disposar de manera accessible totes les fitxes de dades de seguretat dels productes
químics (FDS). En aquestes s'indica la informació sobre la manipulació, els equips de
protecció individual necessaris, l’emmagatzematge, etc.
-Utilització de vitrines o campanes d'extracció.
-Comprovar que l'aire que s'extrau de les vitrines o campanes no anirà a zones
comunes i revisar periòdicament el funcionament de les vitrines o campanes.
-Disposar en l'interior de les vitrines únicament el material indispensable per a dur a

terme el treball que es vaja a realitzar. No utilitzar la vitrina com a unitat
d'emmagatzematge.
Foto: Vitrina de centre educatiu
d. Emmagatzematge de productes:
-Disposar d'un magatzem per als productes fora del laboratori i fàcilment accessible.
-El magatzem ha de disposar de finestres o un sistema de ventilació. No utilitzar per a
emmagatzematge els corredors, llocs de pas, vestíbuls d'accés general, sales de visites,
buits d'escales, etc.
-Els productes inflamables i corrosius s'han d’emmagatzemar en armaris específics.
-Els productes que no cal guardar en els armaris de seguretat, es col·locaran en
prestatgeries el més pròximes possible al sòl.
-Les prestatgeries utilitzades per a guardar líquids han de disposar d'una vora
protectora per a evitar la caiguda.
-Comprovar l'emmagatzematge dels productes químics tal com s'indica en la FDS.
-Disposar d'un registre actualitzat dels productes químics per a evitar el seu
envelliment.
-Limitar l'estoc i emmagatzemar sistemàticament la mínima quantitat possible.
-Agrupar i classificar els productes i respectar les restriccions d'emmagatzematges
conjunts de productes incompatibles, així com les quantitats màximes recomanades.
EXPLOSIUS COMBURENTS INFLAMABLES TÒXICS CORROSIUS NOCIUS
EXPLOSIUS SÍ NO NO NO NO NO
COMBURENTS NO SÍ NO NO NO (2)
INFLAMABLES NO NO SÍ NO (1) SÍ
TÒXICS NO NO NO SÍ SÍ SÍ
CORROSIUS NO NO (1) SÍ SÍ SÍ
NOCIUS NO (2) SÍ SÍ SÍ SÍ
(1) Es podran emmagatzemar conjuntament, si els productes corrosius no estan envasats en recipients fràgils.
(2) Es podran emmagatzemar junts, si s'adopten determinades mesures.
NTP: 725. Seguretat en el laboratori. Emmagatzematge de productes químics
e. Gestió de residus:
Els residus que es generen en els laboratoris docents reuneixen les característiques comunes
següents:
✔ Xicoteta quantitat. Habitualment s'usen quantitats limitades.

✔ Diversitat. Es poden manejar una gran varietat de productes químics.
✔ Universalitat. Tots els laboratoris generen residus, siga quina siga la seua activitat.
✔ Difícil gestió. No hi ha un model de gestió universal.
Els residus que es generen en laboratoris docents es poden dividir en:

-Residus no perillosos: són assimilables als residus urbans. Exemples: paper, cartró,
envasos no contaminats...
-Residus perillosos: productes de pràctiques, productes caducats, sobrants, etc. i els
seus envasos que per la seua composició o característiques resulten perjudicials per al
medi ambient, la salut humana o els recursos naturals. Aquests s'han de gestionar
adequadament perquè no suposen un risc per al personal docent i l’alumnat del
centre.
A continuació, es classifiquen els grups bàsics següents de residus perillosos que poden
generar-se en un laboratori docent:
GRUP I DISSOLVENTS HALOGENATS
GRUP II DISSOLVENTS NO HALOGENATS
GRUP III DISSOLUCIONS AQUOSES INORGÀNIQUES
GRUP IV DISSOLUCIONS AQUOSES ORGÀNIQUES (elevada DQO)
GRUP V ÀCIDS CONCENTRATS
GRUP VI SÒLIDS INORGÀNICS, OLIS, SÒLIDS ORGÀNICS, ENVASOS I

MATERIAL CONTAMINAT
GRUP VII ESPECIALS
NTP: 767. Residus perillosos en centres docents de Secundària. Gestió intracentre.
Normes de seguretat en la manipulació de residus:
• Actueu amb els mateixos criteris preventius que quan s'està exposat a productes
químics.
• Abans de manipular qualsevol residu cal llegir el seu etiquetatge.
• Sempre que siga possible és convenient evitar el contacte amb els residus, i utilitzar
equips de protecció individual.
• Si és raonablement viable, no manipuleu residus en solitari.
• No useu envasos que superen els 20 kg. El transport d'envasos superiors a 30 l s'ha de
fer per mitjans mecànics.
• L'abocament dels residus als envasos corresponents s'ha de fer de forma lenta i
controlada.
• En transvasaments cal utilitzar utensilis adequats (embuts, sifons, pipetes, buretes,
provetes, dosificadors...).
• Netegeu possibles vessaments, immediatament després de produir-se, per adsorció o
neutralització. Ventileu la zona afectada.
• No col·loqueu els envasos o contenidors de residus en zones de pas ni on hi haja focus
de calor.
• Etiqueteu tots els envasos que continguen residus perillosos abans del seu
emmagatzematge.
Normes de seguretat bàsiques i recomanacions generals per a l’alumnat
La informació i la formació a l’alumnat, efectuada a l'inici de la pràctica/tasca, ha d'incloure, en

primer lloc, la correcta i completa informació sobre l'activitat/pràctica a realitzar.
La formació prèvia ha d'incloure també l'enfocament adequat per a la comprensió i el

tractament de les propietats perilloses dels productes químics (per exemple, inflamabilitat,
reactivitat, corrosivitat i toxicitat) així com una introducció a la seguretat en el laboratori i la
gestió dels residus químics.
S’indica un possible contingut de les instruccions a donar a l’alumnat abans de la seua entrada
en el laboratori per a la realització d'una pràctica o experiment:
• Títol de la pràctica o activitat a realitzar.
• Introducció en què es tracten els aspectes teòrics de cada pràctica.
• Objectiu en el qual es concreta quina és la finalitat de cada pràctica.
• Materials i equips necessaris per a poder realitzar els experiments.
• Reactius, és a dir els productes químics usats en els experiments.
• Equips de protecció individual (EPI) que són obligatoris per a poder realitzar la
pràctica.
• Documentació sobre els perills que presenta l'activitat, i s’han de remetre a la Fitxa de
dades de seguretat o amb informació preparada pel professor/a.
• Precaucions de seguretat, a tindre presents abans de realitzar la pràctica.
• Procediment en el qual es descriu com realitzar els experiments.
• Full de qüestions i preguntes per a entregar en finalitzar la pràctica.

El professor/a responsable de les pràctiques ha de conéixer a priori els problemes de diversa
índole que es poden presentar i la manera d'abordar-los.
És per això, que no han de descartar-se unes instruccions bàsiques de comportament i hàbits
higiènics a transmetre als alumnes, com:
-Ús d'EPI, sempre que la tasca/pràctica ho requerisca.

-Utilització de bata de laboratori, correctament cordada.
-No utilitzeu calçat descobert.
-Els cabells han de portar-se arreplegats.
-No portar polseres, penjolls, ni mànegues amples.
-Els objectes personals no s’han de depositar en el banc de treball del laboratori , sinó
en l’armariet o la destinació corresponent.
-Han d’utilitzar ulleres de seguretat, imprescindible en el cas de portar lentilles.
-No han de portar menjar ni beguda al laboratori ni consumir-la dins d'aquest. No han
de mastegar xiclet, caramels o altres.
-Han de tapar qualsevol ferida amb apòsit i col·locar guants adequats.
-Mantindre l'ordre i la neteja en l'execució i la finalització de les activitats
programades.
-No han de realitzar experiments o assajos no previstos, sense el professor/a
responsable.
-No han de gastar bromes ni jugar en el laboratori.
-Han d’informar dels incidents al professor/a responsable.
-En eixir del laboratori, s'ha d'assegurar la desconnexió de les instal·lacions (aigua,
llum, gas, etc.)
7. RISCOS DERIVATS DE LES PRÀCTIQUES REALITZADES EN ELS TALLERS
A causa de la multiplicitat de tasques que es realitzen i a la gran diversitat de famílies

professionals, com poden ser entre altres: electricitat i electrònica, imatge i so, manteniment
industrial, metall i mecànica, fusta i moble, arts gràfiques, arts plàstiques i disseny, vidre i
ceràmica, edificació i obra civil, hostaleria i tèxtil es faciliten una guies que proporcionen les
ferramentes necessàries per a abordar les accions preventives necessàries i d'informació per al
personal docent i el personal en pràctiques.
Les guies esmentades estan accessibles en l’adreça:
http://www.insht.es/portal/site/Insht/menuitem.3cf21cd4ca9db1e6f124b07db5d061ca/?
vgnextoid=a90aaf27aa652110VgnVCM100000dc0ca8c0RCRD&tipus=416d844b768d6110VgnV
CM100000b80ca8c0TAXC&page=1
A títol d'exemple: Mòdul d'FP de Tancaments Metàl·lics
8. RISCOS EN MISSIÓ
La utilització del vehicle per a treballar o per a desplaçar-se cap al treball o des d’aquest
suposa estar exposat a un risc, que està experimentant un important creixement en els últims
anys: l'accident de treball produït pel trànsit rodat.
A diferència de la resta d'accidents de treball, els accidents de trànsit no es produeixen en les
instal·lacions de l'empresa, sinó fora d'aquesta, bé en dirigir-se o en tornar del treball, accident
en trajecte (in itinere) o bé realitzant el treball fora del centre, en missió, per exemple:
professorat que es desplaça d'un centre a un altre a impartir les seues classes.
Els factors de risc més importants pareix que s'associen, segons totes les investigacions, amb el
denominat factor humà (fatiga, hàbits de vida i estrés), i queden, en segon lloc, els que són
deguts a l'estat de la carretera i al vehicle.
Característiques de concepte de “risc en la conducció”
-El risc sempre està present. Les condicions de risc sota les quals normalment conduïm,
tendeixen a ser certament moderades la major part del temps. Les probabilitats de tindre, per
exemple, un accident greu no són realment elevades (un per cada 57 anys). No obstant això,
quan es condueix, no hi ha cap període de temps en què no hi haja la possibilitat de patir un
sinistre, inclús les situacions teòricament menys problemàtiques com les grans rectes es poden
convertir en altament perilloses. En definitiva, per a evitar el sinistre, cal assumir que qualsevol
situació de conducció pot comportar risc.
-El risc pot ser alterat. Cal assumir que el risc en la conducció es pot evitar o almenys pal·liar. El
nostre comportament en la conducció pot incrementar o reduir notablement el risc, perquè,
com diem, som nosaltres els que, amb les nostres decisions, el provoquem o evitem. Si el
nostre motiu fonamental és conduir amb seguretat, i no per exemple, arribar el més
ràpidament possible, o mostrar la nostra perícia, moltes de les nostres decisions al volant no
serien tan perilloses.
-El risc es comparteix. La conducció, a diferència d'altres activitats socials, és una activitat on el
risc es comparteix amb els altres. Açò és, els resultats de les nostres accions tenen,
generalment, conseqüències sobre els altres usuaris de les vies, i viceversa. D'aquesta manera,
els altres, o nosaltres mateixos, podem estar involucrats en situacions perilloses que no hem
provocat.
-I, finalment, risc objectiu o real, risc tolerat i risc percebut són conceptes distints. El risc
objectiu correspondria al perill real que entranya una situació de trànsit. El tolerat faria
referència que nosaltres, com a conductors/ores, estem disposats a assumir, i el percebut, al
risc que creiem que posseeix una determinada situació. Hi ha situacions de trànsit en què el
perill és evident i, generalment, en aquestes el risc objectiu i el percebut sol coincidir. Al
contrari, durant la conducció són moltes les situacions en què el risc no és tan evident, o,
almenys, no ens ho pareix. I precisament el problema sol aparéixer quan el risc real que
implica una situació no coincideix amb el que percebem.
Factors humans que intervenen en la conducció:
1. Fatiga
D'entre els factors humans, un dels més importants és la fatiga.
La possibilitat de patir un accident quan es condueix fatigat és molt alta. Per aquesta raó és
important conéixer els efectes negatius de la fatiga en la conducció, les condicions que
afavoreixen la seua aparició, així com les mesures preventives que poden desenvolupar-se,
tant des del punt de vista ergonòmic com des del mateix subjecte que condueix.
Quan estem fatigats notarem: parpelleig, dolors, pesadesa, vista tèrbola, disminució de
l'agudesa visual, augment de la pressió arterial, pressió al cap i polsos, set, cansament, dolor
d'esquena, braços dormits, badalls, fam, mal de panxa, dolor de bescoll, picor de nas, sensació
de fred, peus freds, cap pesat, picors en el cap, impossibilitat de mantindre el cap dret, fixació
dels ulls en els senyals, reaccions lentes, automatisme, no anar recte, disminució o augment
injustificat de la velocitat, pèrdua de la sensació de velocitat, etc.
Si voleu previndre un accident de trànsit relacionat amb la fatiga, teniu en compte les
recomanacions següents:
-Realitzar una alimentació adequada, per a no potenciar la fatiga o afavorir la son.

Menjar aliments rics en ferro (carn roja, verdures de fulla verda fosca, llegums, etc.) i
beure aigua de manera abundant.
-No s'han de realitzar exercicis físics violents, especialment abans de començar a

conduir.
-Llavar-se la cara i els braços amb aigua freda o inclús dormir, si la fatiga és intensa.
-Tindre en compte que determinats estats emocionals com els disgustos, l'excitació,
les preocupacions, etc., faciliten l'aparició de la fatiga.
-No recórrer a la ingestió de tòxics com ara alcohol, tabac, estimulants, etc. Molts
estimulants usats contra la fatiga no l'eliminen sinó que en realitat l'emmascaren, amb
els perills consegüents que se’n deriven.
-Obrir les finestretes del vehicle perquè hi haja ventilació i entre aire fresc, ja que la
temperatura elevada augmenta la fatiga. Evitar en tot cas les temperatures elevades
dins del vehicle. Les eixides d'aire, en qualsevol cas mai no han de dirigir-se cap als ulls,
per a evitar la fatiga ocular.
-Preveure que entre la mitja hora i l'hora de conducció, l'atenció es relaxa i ja pot
començar a aparéixer la fatiga, especialment si es comença a conduir cansat.
-Evitar les males postures, deixar separació entre el seient i les cuixes perquè
s'afavorisca la circulació, procurar no portar els braços i dits excessivament rígids i
tenir ben recolzada la part baixa de l'esquena.
2. Hàbits de vida
Conduir sota els efectes d'alcohol, medicaments, drogues d'abús tenen també una incidència
negativa en la seguretat viària. Les capacitats que genèricament estan més afectades pel
consum d'aquestes substàncies tenen a veure amb: l'atenció, la percepció visual, la
identificació, el processament de la informació, l'avaluació del risc i la subsegüent presa de
decisions i el control motor.
Si voleu previndre un accident de trànsit relacionat amb el consum de medicaments, heu de

tindre en compte les recomanacions següents:
-Seguir les instruccions del metge/essa quant a horaris i temps de tractament.

Confondre la dosi de consum prescrita pel metge/essa pot modificar notablement els
efectes del fàrmac. Hi ha diferències individuals i situacionals en els efectes que poden
produir els psicofàrmacs.
-L'estat físic i altres circumstàncies (per exemple, estar en dejú, estar fatigat, patir
trastorns orgànics, etc.) poden variar l'efecte esperat del fàrmac ingerit. Qualsevol
efecte o alteració que es note pel medicament, ha de ser comunicat al metge/essa
com més prompte millor.
-És molt important llegir amb deteniment els prospectes, la composició, les
indicacions, la posologia, els efectes adversos i contraindicacions. Mai no s'ha de
consumir un psicofàrmac sense la recomanació d'un especialista.
-Consulteu amb ell els efectes que aquest té per al maneig de vehicles.
-En termes generals no ha de prendre's alcohol quan s'està seguint algun tractament,
en especial quan els fàrmacs són depressors del sistema nerviós central, perquè pot
potenciar o alterar la seua acció.
-No s’han de realitzar mescles de medicaments si no han sigut indicades pel

metge/essa, ja que poden derivar en efectes altament perillosos per a la conducció.
3. Estrés
Conduir estressat pot tindre una influència negativa en la seguretat viària en disminuir la
sensació del risc, en augmentar la presa de decisions incorrecta, per l'escassa atenció a les
condicions de trànsit, etc.
Alguns consells per a reduir l'estrés en conduir:
-Heu de ser conscients de l'estat en què es trobeu. Si sabeu que esteu travessant un
moment emocionalment difícil, si esteu patint alguns dels símptomes d'estrés, caldrà
extremar les mesures de seguretat en conduir o bé, evitar conduir i consultar un
especialista.
-Quan viatgeu, mai no fixeu hores rígides d'arribada: planifiqueu cada viatge i doneu a
aqueix recorregut més temps del que s’estime. D'aquesta manera evitareu l'ansietat
davant dels retards o inconvenients en el trajecte.
-Disminuïu la velocitat i adeqüeu-la a les circumstàncies de trànsit i al seu estat

emocional. Està comprovat que a major velocitat de circulació, major tensió. Busqueu
una velocitat en què sentiu que circuleu més relaxats. A més, en circular més
lentament, teniu més temps per a reaccionar davant d'un imprevist o corregir una
maniobra equivocada.
-Accepteu les condicions de trànsit. Això significa que davant d'un embotellament,
retencions, obres, semàfors mal coordinats, flux de trànsit lent, etc., cal procurar
calmar-se i no intentar forçar la velocitat de marxa esgotant els altres o zigzaguejant;
penseu que la vostra salut i la seua seguretat estan en joc. Si cal, realitzeu exercicis
respiratoris de relaxació per mitjà d'inspiració profunda amb exhalació lenta. Podeu
ajudar-vos escoltant una música agradable i relaxant.
-Eviteu discutir amb els acompanyants de viatge sobre temes conflictius.
-No atengueu el telèfon mòbil mentre conduïu, és font de distracció i moltes vegades
afig tensions.
-Descanseu un mínim de 7 o 8 hores cada nit. És recomanable el consum de vitamines

C i E.
-Eviteu el consum d'alcohol i /o altres drogues des d'hores abans de conduir. Rebaixeu
o elimineu els estimulants: tabac, café, etc.
9. REFERÈNCIA NORMATIVA I BIBLIOGRÀFICA
• Reial decret 1627/1997, de 24 d'octubre, pel qual s'estableixen les disposicions

mínimes de seguretat i de salut en les obres de construcció.
• Reial decret 485/1997, de 14 d'abril, sobre disposicions mínimes en matèria de

senyalització de seguretat i salut en el treball.
• Reial decret 486/1997, de 14 d'abril, pel qual s'estableixen les disposicions mínimes de
seguretat i salut en els llocs de treball.
• Reial decret 488/1997, de 14 d'abril, pel qual s'estableixen les disposicions mínimes de
seguretat i salut relatives al treball amb equips que inclouen pantalles.
• Reial decret 1299/2006, de 10 de novembre, pel qual s'aprova el quadre de malalties

professionals de la Seguretat Social i s'estableixen els criteris per a la seua notificació i
registre.
• RD 1311/2005, de 4 de novembre, sobre la protecció de la salut i la seguretat dels

treballadors/ores davant dels riscos derivats o que puguen derivar-se de l'exposició a
vibracions mecàniques.
• NTP: 767, 921,135, 854.

• Pràctiques de química per a la prevenció de riscos professionals.
• Prevenció d'accidents de trànsit en l'àmbit laboral. INVASSAT-GVA-Universitat de

València.
• Guia técnica de eficiencia energética en centros docentes. Comité Espanyol

d'Il·luminació.

Manual Riscos Sector Docent Valencià

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Manual Riscos Sector Docent Valencià

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Riscos específics i

Institut Valencià de Seguretat i Salut en el Treball

El professorat es caracteritza per exercir funcions d'intervenció educativa en alumnes de

3. RISCOS DERIVATS DEL TREBALL EN L'AULA

3.1 Riscos lligats a les condicions de seguretat

Caigudes al mateix/distint nivell

-D’obstacles en zones de trànsit (cables, objectes, etc.).

-De mal estat del sòl, escalons, etc. per on es transita.

-De l’existència de desnivells en els diferents corredors.

-De falta de manteniment o ús incorrecte de l'escala manual.

b. Conseqüències. Es poden produir: colps, torçades, fractures, esquinços, etc.

• En els corredors i zones de pas, evitar qualsevol obstacle i assegurar-vos que no hi

• Establir un manteniment periòdic d'ordre i neteja dels sòls i escalons: irregularitats,

• Disposar de recipients per a la gestió de fem en llocs idonis.

• Establir programes d'arreplega de residus per a l'alumne.

• Comunicar immediatament qualsevol vessament al responsable per a la seua neteja

• Hauran de protegir-se els costats oberts de les escales i rampes de més de 60 cm

• Establir revisions i programes de manteniment de les escales de mà, on

• Utilitzar les escales de mà de manera adequada: pugeu i baixeu de cara

• No heu de pujar-vos a objectes amb rodes o sense.

b. Conseqüències: ferides, colps, contusions, etc.

c. Mesures preventives. La legislació vigents estableix que:

Algunes recomanacions generals, podrien ser:

• Senyalitzar les superfícies transparents (portes, vidres...) a l'altura de la vista.

• Mantindre els calaixos i les portes de mobles tancats.

• Realitzar l’emmagatzematge i la manipulació adequada d'objectes. Habilitar zones

FOTO: Objectes ben emmagatzemats

FOTO: Porta transparent sense senyalització i objectes mal emmagatzemats

Contactes elèctrics directes/indirectes

Principalment ocorren per: manipulació de quadres elèctrics, contactes accidentals amb

b. Conseqüències: cremades, caigudes, fibril·lació ventricular, etc.

c. Mesures preventives. A més de complir amb la normativa de seguretat vigent, s'estableixen

• No useu connexions intermèdies, o bases d'endoll que no garantisquen la continuïtat

• Utilitzeu el cable flexible de prolongació amb atenció, i eviteu estirades, xafades,

• No manipuleu objectes o instal·lacions elèctriques. Només ha de fer-ho personal

FOTO: Cables nus FOTO: Connexions intermèdies. Cablejat zona de pas.

3.2 Riscos derivats de les condicions ambientals de l'entorn

En l'àmbit de la docència aquests contaminants o agents estan relacionats fonamentalment

condicionat, ascensors, etc.), el dels útils o accessoris utilitzats o demandats en determinades

• Cal actuar sobre el mitjà de transmissió del soroll:

Si el soroll procedeix de l'exterior, cal interposar barreres arquitectòniques, augmentar

Si el soroll procedeix de l'interior, es creu convenient la col·locació de materials

• Cal actuar sobre la persona treballadora.

• Cal situar cartells indicatius relacionats amb el silenci en cada corredor, en

Foto: cartell infantil

• A l'hora de moure cadires i taules, no s’han d’arrossegar.

• Cal promoure parlar amb to de veu baix en treballs en grups, mantindre

Les condicions termohigromètriques fan referència a les condicions específiques de

a. Causes. Les condicions termohigromètriques dels centres educatius estaran condicionades

b. Conseqüències. L'home és un animal homeoterm, per la qual cosa ha de mantindre la seua

c. Mesures preventives. Es recomana:

-Reduir la temperatura en interiors i afavorir la ventilació natural obrint finestres i portes. A

-Utilitzar vestimentes adequades a les condicions ambientals.

-Beure aigua o begudes isotòniques per a evitar la deshidratació.

Tipus d'interior, tasca, activitat lux

Aules, aules de tutoria 300

Pissarres negres, verdes i blanques 500

Aules de pràctiques de laboratori 500

Sales de professors 300

Sala d'esports, gimnasos i piscines 300

Aules de circulació, corredors 100

a. Causes. En una aula podem trobar riscos relacionats amb:

-Enlluernaments per lluminàries malament ubicades, sense paralúmens o

1) Espais amb activitat visual elevada