Elclarinetijo1llibre PDF

IMPORTANT!
El CD que acompanya aquest llibre és un CD mixte, això vol dir que

funciona tant en un lector de CD’s com a l’ordinador.
Si el poses a l’ordinador has d’esperar uns segons fins que ell

mateix s’obri. Hi trobaràs molta informació afegida.
Per afinar amb la nota sol utilitza la pista 1.

El clarinet i jo
Mètode d’iniciació
Vol. 1
Música i text:
JAVIER BOFARULL
Dibuixos:
LLUÍS FONT
D I P U T A C I Ó D E
TA R R A G O N A
© Edita: Diputació de Tarragona.
Escola i Conservatori de Música de Grau Mitjà de Reus
Primera edició: octubre 2005
© Del text: Javier Bofarull

© De les partitures: Javier Bofarull
© Dels dibuixos: Lluís Font
Disseny i composició: Silva Editorial
ISBN: 84-95835-47-9
Dipòsit Legal: T-1352-2005
Tots els drets reservats.

Presentació
A través dels diferents serveis culturals i formatius de la Diputació de Tarragona s’han edi-
tat, al llarg dels anys, diversos llibres i quaderns de caràcter musical, des de partitures a
estudis d’autors o d’obres d’ensenyament.
Ara tinc el goig de presentar una nova obra pedagògica de gran interès per als alumnes
de les escoles de música i conservatoris que vulguin aprendre a tocar el clarinet. Aquest
llibre vol ser un manual d’iniciació a les tècniques i els recursos d’aquest instrument tan
preuat i tradicional de les nostres terres.
A més, el goig és doble, perquè l’autor d’aquest llibre és professor de l’Escola de Música
i Conservatori de Reus, el Xavier Bofarull, que, a més de professor de clarinet, sempre ha
mostrat bones aptituds pedagògiques, i prova d’això és el fet que aquesta és la segona
obra didàctica que edita amb la Diputació de Tarragona.
Amb aquesta iniciativa volem refermar el paper de la Diputació de suport a les empreses
culturals i musicals de les nostres comarques i de la nostra gent, promovent i facilitant les
eines d’estudi i de coneixement necessàries. El treball de Bofarull, en aquest llibre i en la
seva tasca docent, és prou reconegut com per garantir-ne l’èxit.
JOAN AREGIO NAVARRO

President de la Diputació de Tarragona
El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1) 5

Pròleg
Després de dedicar-me més de la meitat de la meva vida a l’ensenyança del clarinet, he

cregut oportú plasmar totes les meves experiències viscudes durant tant de temps, però
d’una manera diferent de com ho he anat fent durant anys. M’explico: com molts com-
panys de professió, he hagut d’agafar coses d’aquí i d’allà, d’altres he hagut d’inventar-les
sobre la marxa, per intentar resoldre els problemes que crec que hi ha en l’ensenyança de
l’instrument. No hi ha cap alumne igual, i això és una de les coses que fa que haguem de
superar-nos dia a dia per tal que sapiguem transmetre els nostres coneixements.
És per això, que he escrit aquest mètode d’iniciació, pensant en tots els problemes que he
anat trobant durant molt de temps.
He intentat ser molt clar en les explicacions teòriques que, d’altra banda, crec que és el
professor qui ha d’explicar-les a la seva manera, per tant, no pretenc ser «pedant», sinó
que només intento explicar els conceptes bàsics que tantes vegades trobem a faltar a
molts dels llibres actualment escrits, tenint en compte que la L.O.G.S.E fa que l’alumne
comenci en moltes ocasions l’aprenentatge de l’instrument i del llenguatge musical al
mateix temps.
D’altra banda, i gràcies al meu llarg bagatge en el món de la música lleugera, he desco-
bert que a l’alumne li agrada sentir-se «acompanyat», ja que no oblidem que està apre-
nent un instrument monofònic, i de vegades resulta una mica avorrit el fet d’estudiar. Per
tal d’omplir aquest buit, he escrit un seguit de petites peces, amb els seus corresponents
acompanyaments «moderns» al CD que acompanya el mètode, pensant que l’alumne es
diverteixi des del primer dia i des de la primera nota.
Si aconsegueixo que només un dels que utilitzin aquest llibre s’ho passi millor que estu-
diant tot sol, llavors haurà valgut la pena l’esforç i la il·lusió que hi he posat.
No cal dir que confio en què sigui el professor de cada alumne qui hagi de dir-li què i com
treballar els exercicis proposats. Jo he utilitzat l’ordre que normalment faig personalment,
no vol dir que sigui ni l’únic ni el més correcte.
I ara, estimat alumne: a passar-s’ho bé!!
JAVIER BOFARULL ANGUERA
Professor de clarinet
a l’Escola i Conservatori de Música de Grau Mitjà de Reus

El clarinet i jo
Mètode d’iniciació
Vol. 1
Hola! Em dic Jordi, Jordi Clar i Net, i des
d’aquest moment et faré companyia una
estona cada dia. Aniràs aprenent coses
noves i a fer música amb el teu instru-
ment. Bé, de fet veuràs que aquest llibre
també porta un CD amb moltes cançons.
Són els meus companys d’orquestra,
però... hi faltes tu!
T seràs qui faràs la melodia perquè tot-

hom pugui escoltar-te.
Ja deus saber que la música es composa de melodia, harmonia i ritme, doncs els meus
companys posaran l’harmonia i el ritme, i tu seràs el solista, qui toca la melodia. Quin
goig, oi?
Aprendràs a saber les notes musicals, les figures, el compàs, els silencis, els signes de
repetició... veuràs què bé que ens ho passarem!
Ah! me n’oblidava! Saps perquè els meus cognoms són Clar i Net? Doncs ben fàcil: sem-
pre que toquem l’instrument haurem de fer-ho CLAR i NET, sí, sí, tocar amb bon so, i fer-
ho sense que els dits s’entrebanquin, que si ho fem malament els companys em diuen que
toco molt «brut», ha, ha. I ara... som-hi!!

LA RESPIRACIÓ
Per tocar el clarinet utilitzem la respiració diafragmàtica, que és la més natural de totes.
Quan els nadons neixen, ja utilitzen aquest tipus de respiració.
Per fer-la natural, haurem d’inspirar l’aire sense aixecar les clavícules ni inflar el pit. L’aire
el posarem a la base dels pulmons i els anirem omplint progressivament (hem de notar
que se’ns «enxampla» l’estòmac, a l’altura del melic: posa la teva mà damunt del melic
per notar-ho). Per practicar-la fes-ho davant d’un mirall.
És important que quan bufem dintre de l’instrument tinguem cura de no inflar les galtes,
ja que ens perjudicaria la bona sonoritat.
Cal dir que, tant quan agafem l’aire com quan l’expulsem, ho fem per la boca, no pas pel
nas.
! Recorda que hem

d’agafar l’aire pels
costats de la boca, no
pas pel nas
12 El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

COL·LOCACIÓ DE LA BOQUILLA A LA BOCA
És important fer notar que no has de baixar el cap per posar-te la boquilla a la boca, és la
boquilla la que ha d’apropar-se a nosaltres, i no a l’inrevés.
Doblega lleugerament el llavi inferior i posa el clarinet (la canya) damunt d’aquest. Dintre
de la boca quedarà aproximadament 1 cm. de boquilla. Ara subjecta el clarinet amb les
dents superiors (les pales), de manera que entre les dents i el llavi inferior fem que el cla-
rinet no es bellugui. Ara agafa aire pels costats dels llavis, tanca’ls bé de forma que tot l’ai-
re vagi dintre del clarinet i no s’escapi pels costats. Amb la llengua darrera les dents, pres-
siona la canya de manera que l’espai que hi ha entre la canya i la punta de la boquilla
quedi totalment tancat. El pas següent serà el de bufar, però, com que tenim la llengua tan-
cant el pas de l’aire, no sonarà res, però sí que haurem aconseguit crear una columna d’ai-
re des de la base dels pulmons fins a la punta de la boquilla. Quan volguem que soni, reti-
rarem la llengua, deixant que la canya pugui vibrar, i així produir-se el so.
IMPORTANT!
El CD que acompanya aquest llibre és un CD mixte, això vol dir que

funciona tant en un lector de CD’s com a l’ordinador.
Si el poses a l’ordinador has d’esperar uns segons fins que ell

mateix s’obri. Hi trobaràs molta informació afegida.
Per afinar amb la nota sol utilitza la pista 1.
! RECORDA:
Fer notes llargues cada dia.

Estudiar davant d’un mirall.
No aixecar les clavícules quan agafem aire.
No inflar les galtes per tocar.
No abaixar el cap, la posició ha de ser natural.
Utilitza llapis per fer els exercicis.

EL METRÒNOM I EL SOL
El metrònom és el nostre amic que ens ajudarà a portar la pulsació en cada moment.
Sempre que agafem el clarinet per tocar, haurem d’agafar també el metrònom perquè ens
ajudi a què no correguem massa, ni massa poc! El metrònom ens marca amb el seu «tic»
la pulsació que hem de fer a cada cançó que toquem.
Agafem el nostre amic «metrònom» i posem-lo a una velocitat de 90. Ja ho tens? Bé, ara
intenta comptar fins a quatre cada cop que sentis el «tic» del metrònom: «tic» «tic» «tic»,
tic», «un», «dos», «tres», «quatre», «tic», «tic», «tic», «tic», «un», «dos», «tres», «quatre»,
«tic», «tic», «tic», «tic», «un», «dos», «tres», «CAT»,........ Eeeeeep! Què és això de «Cat»?
CAT?
Cada vegada que haguem de dir «qua-

tre» direm «CAT» perquè és molt més
curt, i així podem dir-ho més ràpid, d’a-
cord?
Ara posa el metrònom a una velocitat

més gran, diguem.... a 120... i tornem a
comptar fins a «quatre»... perdó!, fins a
«CAT».... som-hi!.... «tic», «tic», «tic»,
«tic», «un», «dos», «tres», «cat»,... Bé!
Ja ho tens!
Per a la primera nota que aprendrem a fer amb el clarinet només haurem de bufar, sense
haver de col·locar cap dit. El seu nom és molt fàcil de recordar: ens recorda la llum del dia,
ens recorda l’estiu, ens recorda la calor, ens recorda...
Ja ho has endevinat? Doncs, sí!! És el SOL!

El «sol» està situat just al mig de la segona línia del
pentagrama (el pentagrama són les cinc línies on hi
escriurem les notes), així, cada vegada que veiem
una nota a la segona línia del pentagrama l’anome-
narem «sol».
Com que el sol és rodó, començarem fent música amb RODONES. Una rodona és la figu-
ra que necessitem per omplir el compàs anomenat 4 per 4. El compàs de 4 per 4 té qua-
tre temps, així que haurem de fer durar les rodones quatre temps, (quatre «tics» del metrò-
nom) fàcil, no?
Ara dibuixa més «sols» com el que veus dibuixat, ho farem sempre entre ratlla i ratlla, que
en música anomenem línia divisòria. L’espai entre dues línees divisòries l’anomenarem
compàs.
Omple els compasos buits amb la nota sol rodona. Fes-ho sempre amb llapis.

El compàs de quatre per quatre també es pot indicar amb una C, llavors l’anomenem
compàs de «compasillo». És indiferent si ho posem d’una forma o de l’altra.
Les rodones que són blanques signifiquen que els

forats estan destapats. Si són negres vol dir que els
hem de tapar. La rodona «suelta» a l’esquerra vol dir
que és el forat del darrere.
Cada vegada que toquem una «rodona» haurem d’es-

coltar el metrònom i fer-la durar quatre «tics» sense
deixar de bufar.
Posició de «sol»
Escolta la pista número 1 del CD per sentir com hem de tocar les rodones. Fixa’t bé en els
«tics» del metrònom, i compta fins a quatre per fer cadascuna d’elles, com en l’exemple
anterior. Recorda que per tocar el sol no hem de tapar cap forat. (Per afinar utilitza aquesta
pista).
Pista 1
EL SOL ESTÀ SOL
J. Bofarull
Ara posa la pista número 1 del CD i toca les rodones amb la posició que has après avui.
Fixa’t bé que abans de començar a tocar sentiràs una «claqueta» («tics»), primer dos cops
separats, i després quatre «tics» més junts, perquè puguem agafar bé el ritme:
«Tic» «Tic» «Tic» «Tic» «Tic» «Tic»
Pista 1 Pots respirar cada vegada que trobis una coma.

Ara veurem un element musical nou: el silenci de
compàs. Com el seu nom indica, quan trobem un silenci
de compàs no haurem de tocar, només haurem de
comptar fins al número de temps que ens indiqui el
compàs. Com que fins ara hem treballat el compàs de
quatre per quatre o de «compasillo», comptarem fins a
quatre sense tocar. El silenci s’indica com un petit rec-
tangle situat sota la quarta línia del pentagrama:
Pista 2
SOL TRENCAT
J. Bofarull
LA BLANCA
Ara veurem la figura anomenada blanca. És de color blanc i porta un palet. Quan trobem
blanques haurem de fer-les durar dos temps. Mira com són:
Dibuixa totes les blanques que falten. Recorda que com que les blanques duren dos
temps, hem de posar-ne dues en cada compàs per tal de completar els quatre temps.

Pista 3
FORMA CLÀSSICA
J. Bofarull
El silenci que correspon a la blanca és el

silenci de blanca. Igual que aquesta, el farem
durar dos temps sense tocar (Shhhh). El
col·locarem sempre damunt de la tercera
línia del pentagrama:
Pista 4
SOL NAIXENT
J. Bofarull
Pista 5
ANEM CREIXENT
J. Bofarull

El MI
Ara veurem una nota nova: el «mi». Recorda que has de tapar bé els forats amb el palpís
del dit, per tal que no s’escapi l’aire. El polze de la mà esquerra ha d’estar molt a prop de
la clau que hi ha prop del forat (és la clau de dotzena), ja que més endavant necessitarem
tenir el forat tapat, i a més, obrir aquesta clau. Fixa’t bé en la figura com has de posar el
dit, i recorda que si el dit fos l’agulla petita del rellotge i la clau de dotzena fos la gran, l’ho-
ra que hauríem de «posar» fóra les 7 o les 8.
Posició de «mi»
Pista 6
M’HO DIUS A MI?
J. Bofarull
Pista 7
JOVENTUT
J. Bofarull

LA NEGRA
Ara veurem la figura anomenada negra. És de color negre i porta un palet. Quan trobem
negres haurem de fer-les durar un temps. Mira com són:
Dibuixa totes les negres que falten. Recorda que com que les negres duren un temps, hem
de posar-ne quatre en cada compàs per completar els quatre temps.
Pista 8
EGOISME
J. Bofarull
Pista 9
OKLAHOMA
J. Bofarull

Pista 10
A L’ESCENARI
J. Bofarull
Pista 11
HO RECORDES?
J. Bofarull
EL FA
Ara veurem una nota nova: el «fa». Recorda que has de tapar bé els forats amb el palpís
del dit, per tal que no s’escapi l’aire. Fixa’t bé en la figura com has de posar el dit, i recor-
da que si el dit fos l’agulla petita del rellotge i la clau de dotzena fos la gran, l’hora que
hauríem de «posar» fóra les 7 o les 8.
Posició de «fa»

Dibuixa més notes «fa» per completar la peça. Pots utilitzar rodones, blanques o negres,
però recorda que com que és un compàs de quatre per quatre, només podem posar qua-
tre temps a cada compàs (una rodona, dues blanques, una blanca i dos negres, o bé qua-
tre negres.) No utilitzis els silencis per a aquest exercici.
Pista 12
QUÈ FAS?
J. Bofarull
Pista 13
INFANTESA
J. Bofarull
Pista 14
EL PRIMER “ROCK”
J. Bofarull

Pista 15
VIATGEM A GRÈCIA
J. Bofarull
LA REPETICIÓ
Sempre que trobem el signe que veiem en el compàs de dalt haurem de tornar a tocar tot
el que estigui dintre dels dos puntets, sigui la quantitat de compassos que sigui. Per això,
perquè hem de repetir-ho, li direm signe de repetició.
De vegades, alguns dels compassos que estan dintre dels signes de repetició només els
haurem de tocar el primer cop que passem per allí, indicant-nos amb una barra què és el
que hem de tocar la primera vegada, i què és el que haurem de tocar la segona vegada.
Vegem l’exemple següent: els signes de repetició estan entre les notes sol i fa, però veiem
que damunt del fa hi ha una ratlla que indica 1a, això vol dir que la primera vegada toca-
rem aquest compàs, però la 2a ens saltarem aquest compàs i tocarem el mi (que té una
ratlla damunt que indica que hem de tocar-lo la segona vegada). Així doncs, haurem de
tocar:
sol-fa-sol-mi (sol-fa la primera vegada, i sol-mi la segona).
Realment sonarà això:

Pista 16
UN BON DIA
J. Bofarull
EL COMPÀS DE TRES PER QUATRE
Fins ara, totes les peces que has fet estaven escrites en el compàs de quatre per quatre, i
com ara ja saps, la figura que ocupa tot el compàs de 4 x 4 és la rodona, o bé podíem
omplir-lo amb dues blanques, quatre negres, etc.
El proper compàs que aprendràs a fer és l’anomenat de tres per quatre, que és un compàs
que té tres temps. Per tant, en aquest compàs hi podem posar tres negres, o bé una negra
i una blanca; fixa’t que no hi podem posar la rodona, ja que aquesta dura quatre temps
(quatre tics), i ens passaríem de llarg. Ara bé: necessitem una figura que ens ocupi els tres
temps sencers del compàs, i aquesta figura serà la blanca amb punt (és igual que una
blanca, però amb un punt que l’acompanya). Vegem-ho:

Completa amb una sola figura el
següent compàs:
Completa amb un sol silenci el següent

compàs:
EL SILENCI DE NEGRA
Fins ara hem vist el silenci de compàs i el silenci de blanca, ara veurem el silenci de negra,
que, a l’igual que la negra valdrà un temps (un tic). D’aquesta manera podrem fer moltes
més combinacions entre figures i silencis per tal de completar els compassos. Vegem pri-
mer com el fem servir:
Ara fes tu un altre exemple de silenci de

negra.

Completa el següent fragment posant el silenci de blanca o de negra que correspongui a
cada fletxa. (Recorda que has de completar quatre temps).
Omple els següents fragments amb les notes i silencis que has après fins ara, recorda que
el primer és un compàs de quatre per quatre (quatre temps per compàs), i que el segon
és un compàs de tres per quatre (tres temps per compàs).
Ara practicaràs el silenci de negra en la propera cançó:
Pista 17
TOQUEM JUNTS
J. Bofarull

Pista 18
EL PRIMER VALS
J. Bofarull
! Primer estudia
sense el CD
Pista 19
AHIR
J. Bofarull

EL RE
Ara veurem una nota nova: el «re». Recorda que has de tapar bé els forats amb el palpís
da que si el dit fos l’agulla petita del rellotge, i la clau de dotzena fos la gran, l’hora que
Posició de «re»
Pista 20
MELANCOLIA
J. Bofarull

Pista 21
CLARINET “COUNTRY”
J. Bofarull
! Primer estudia
sense el CD
Pista 22
FENT CAMÍ
J. Bofarull

Pista 23
LA CAMPANETA
J. Bofarull
Pista 24
ÀLIGUES
J. Bofarull

Pista 25
AMISTAT
J. Bofarull
Pista 26
TARDOR
J. Bofarull
Pista 27
ANEM A ALEMANYA
J. Bofarull

EL DO
Ara veurem una nota nova: el «do». Recorda que has de tapar bé els forats amb el palpís
del dit, per tal que no s’escapi l’aire. Fixa’t bé en la figura com has de posar els dits, i recor-
Posició de «do»
Dibuixa més notes «do» per completar la peça. Pots utilitzar rodones, blanques o negres,
però recorda que com que és un compàs de quatre per quatre, només podem posar qua-
tre temps a cada compàs (una rodona, dues blanques, una blanca i dues negres, o bé qua-
tre negres.) No utilitzis els silencis per a aquest exercici.

Pista 28
CAMINEM JUNTS
J. Bofarull
Pista 29
SEMPRE PENSO EN TU
J. Bofarull
! Fes els exercicis

sempre amb llapis

Pista 30
VALS DEL JAZZ
J. Bofarull
Pista 31
A REVEURE!
J. Bofarull
Pista 32
HO SAPS?
J. Bofarull

Pista 33
DESPERTANT
J. Bofarull
A partir d’ara col·loca les respiracions allà on creguis que han d’anar. Fes-ho sempre en
llapis, per si el teu mestre ho ha de corregir.
Pista 34
T’ESPERARÉ
J. Bofarull

EL SI
Ara veurem una nota nova: el «si». Recorda que has de tapar bé els forats amb el palpís
Posició de «si»
Copia el «si» rodona als següents compassos. Fixa’t bé que la ratlla està just al damunt
de la rodona, tocant-la per la part de dalt.
! Recorda que ara

has de posar tu
les respiracions
amb llapis

Pista 35
LA CARRERA
J. Bofarull
Pista 36
PER LA PAU
J. Bofarull

Pista 37
PORTA’M AMB TU
J. Bofarull
! RECORDA:
Fer notes llargues cada dia.

Estudiar davant d’un mirall.
No aixecar les clavícules quan agafem aire.
No inflar les galtes per tocar.
No abaixar el cap, la posició ha de ser natural.

Pista 38
M’AGRADA FER ESCALES
J. Bofarull
Pista 39
SOMNI
J. Bofarull

Pista 40
BALLEM EL ROCK
J. Bofarull
Pista 41
ROCK DOBLAT
J. Bofarull

SILENCIS MULTICOMPÀS
Els silencis multicompàs serveixen per abreviar l’escriptura de molts silencis de compàs
repetits. Com ja hem vist anteriorment, un silenci de compàs és aquell silenci que trobem
sota de la quarta línia del pentagrama. Doncs bé, quan tenim més d’un silenci de compàs
seguit, podem estalviar-nos de dibuixar-los tots, i en el seu lloc col·locarem un número
damunt d’una ratlla horitzontal que ens indicarà quants silencis de compàs hem de fer.
Podem veure-ho en el següent exemple:
En lloc d’utilitzar quatre silencis de compàs en els primers quatre compassos, i entre els
compassos números vuit, nou, deu i onze, podem substituir-los per una barra horitzontal
al mig del pentagrama, fent-hi constar el nombre de compassos que volem que siguin
silencis de compàs. Com podràs comprovar, l’escriptura és molt més fàcil de llegir, i, a
més, ens ocupa molt menys lloc a la partitura. Quan la partitura és més llarga, guanyem
molt d’espai a l’hora d’escriure, i a més, ens resulta més fàcil de llegir. Mira com queda
una vegada hem substituït els silencis de compàs per silencis multicompàs:
Substitueix els silencis de compàs en la següent partitura per silencis multicompàs (fes-
ho a la pàgina seguent).

La pròxima peça està escrita amb una petita introducció després de la claqueta. Després
dels dos compassos de claqueta haurem d’esperar quasi quatre compassos abans de
començar a tocar. L’escriptura que he utilitzat ha estat la de silencis multicompàs, però,
com hem après fa un moment, podríem substituir els silencis multicompàs per silencis de
compàs.
Pista 42
VORA LA PLATJA
J. Bofarull

Pista 43
DIES DE PLUJA
J. Bofarull
Pista 44
UN DIA A NOVA YORK
J. Bofarull

EL LA
Ara veurem una nota nova: el «la». Recorda que has de tapar bé els forats amb el palpís
Posició de «la»
Copia el «la» rodona als següents compassos. Fixa’t bé que té dues ratlles, una creuant la
nota, com el «do», i l’altra està just damunt de la rodona, tocant-la per la part de dalt.
Completa els següents exercicis dibuixant les notes «la» amb la figura que correspongui
a cada compàs inacabat. Fixa’t bé que el primer és un compàs de quatre per quatre, i el
segon de tres per quatre.

Pista 45
EUROVISIÓ D’AQUEST SEGLE
J. Bofarull
Pista 46
PASSEJANT
J. Bofarull

Pista 47
AQUELLS VUITANTA!
J. Bofarull
Pista 48
JA TOCO AMB LA “BIG BAND”
J. Bofarull

Pista 49
JA T’HO HE DIT CENT VEGADES
J. Bofarull
! Recorda que
abans de tocar
les lliçons has de
solfejar-les bé.

Pista 50
“JAZZ QUARTET”
J. Bofarull
! Recorda que per

començar a tocar
has de fer notes
llargues per tal de
millorar el so.

EL SOL GREU
Ara veurem una nota nova: el «sol». Recorda que has de tapar bé els forats amb el palpís
Posició del
«sol greu»
Copia el «sol» rodona als següents compassos. Fixa’t bé que té dues ratlles, una just
damunt de la rodona, tocant-la per la part de dalt, i l’altra damunt d’aquesta.
Pista 51
TORNA A FER SOL
J. Bofarull

Pista 52
SINCOPANT
J. Bofarull
! Primer estudia les

lliçons sense el CD
¡Poc a poc!

Pista 53
SOM NUVIS
J. Bofarull
! Recorda que abans

de tocar qualsevol
peça has de
solfejar-la primer.

! Recorda que has de
tocar una estona
cada dia per tal de
millorar.

Pista 54
JA ARRIBA EL FRED
J. Bofarull

tocar davant d’un
mirall.

Pista 55
M’AGRADES TAL COM ETS
J. Bofarull
! Recorda que no has

d’inflar les galtes al
bufar.

Pista 56
SÓC FELIÇ
J. Bofarull
! Utilitza sempre el
metrònom per
estudiar. T’ajudarà a
portar la pulsació.

LA LLIGADURA D’EXPRESSIÓ
Fins ara hem vist que cada cop que toquem una nota hem de fer-ho amb un cop de llen-
gua a la canya, que anomenem «picat» o «nota picada», però ara veurem una nova forma
de tocar les notes que anomenarem «lligat» o «notes lligades». Per indicar que diverses
notes estan lligades ho indicarem amb una línia corba que comença des de la primera
nota, que haurem de picar, fins a l’última, i totes les notes que quedin dintre d’aquesta
línia les farem només aixecant els dits, sense ajudar-nos de la llengua; és a dir, d’una sola
bufada, com si volguéssim fer una sola nota llarga. Podem veure-ho a l’exemple següent:
Notes picades
Notes lligades
Toca el següent exercici. Fixa’t bé en l’últim «do» (amb *), aquest encara que estigui «lli-
gat» haurem de picar-lo, ja que la nota anterior és la mateixa, i haurem de picar-la per fer
sonar les dues. Si no ho féssim així, en lloc de dues notes només en sonaria una.

Ara toca aquest:
Posa les lligadures que creguis que queden millor a la següent peça. Toca-la primer sense
lligadures per provar on queden millor, i després toca-la amb les lligadures que hagis
posat.

Fes el mateix amb el següent:
Pista 57
JA ÉS DIVENDRES
J. Bofarull
! No tinguis pressa
per aprendre.
Primer toca poc a
poc i escoltant-te.

Pista 58
VOLS VENIR?
J. Bofarull
Pista 59
FINS L’ANY VINENT!
J. Bofarull

INTERVALS DE SEGONA

INTERVALS DE TERCERA
! Utilitza sempre el
metrònom per
estudiar.

INTERVALS DE QUARTA
! Si toques cada dia,

cada dia sonarà
millor!

INTERVALS DE QUINTA

ESCALES

ARPEGIS
SALTS
! Escolta’t bé!
El so és el més
important.

! Vigila sempre la
posició dels dits.

LA CORXERA
Aquesta figura anomenada corxera, dura la meitat que una negra, és a dir, necessitem
dues corxeres per omplir un temps del compàs, que és el que ocuparia una negra. Per tant,
en l’espai d’una negra hi posarem dues corxeres, en l’espai d’una blanca (o dues negres)
hi posaríem quatre corxeres, etc. Cada «tic» del metrònom el dividirem en dos. Vegem-ho:
Fixa’t bé que les corxeres estan «enganxades» per una barra que les junta per la punta del
«pal» (el «pal» s’anomena PLICA). Això ens ajuda a saber que les dues notes juntes ocu-
pen un sol temps.
Escolta en el CD la pista 60, per veure com hem de tocar les corxeres. Fixa’t en el «tic» del
metrònom, per veure com sonen dues corxeres en un sol «tic».
Pista 60

LECTURES RÍTMIQUES
Posa el metrònom a 60 i llegeix aquests exercicis sense dir el nom de les notes, o dient la
nota que vulguis, però fent durar les notes el seu valor real.

EXERCICIS
Completa amb silencis els valors que falten en cada compàs:
! No et «saltis» els
silencis quan toquis.

Posa les línies divisòries que falten en cada compàs:

DUO Núm. 1

«solfejar» abans de
tocar.

DUO Núm. 2
FINS AVIAT!!

Elclarinetijo1llibre PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Elclarinetijo1llibre PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

IMPORTANT!

El CD que acompanya aquest llibre és un CD mixte, això vol dir que

Si el poses a l’ordinador has d’esperar uns segons fins que ell

Per afinar amb la nota sol utilitza la pista 1.

Primera edició: octubre 2005

© Del text: Javier Bofarull

Disseny i composició: Silva Editorial

Tots els drets reservats.

JOAN AREGIO NAVARRO

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1) 5

Després de dedicar-me més de la meitat de la meva vida a l’ensenyança del clarinet, he

I ara, estimat alumne: a passar-s’ho bé!!

JAVIER BOFARULL ANGUERA

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1) 7

T seràs qui faràs la melodia perquè tot-

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1) 11

! Recorda que hem

12 El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

El CD que acompanya aquest llibre és un CD mixte, això vol dir que

Si el poses a l’ordinador has d’esperar uns segons fins que ell

Per afinar amb la nota sol utilitza la pista 1.

Fer notes llargues cada dia.

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1) 13

Cada vegada que haguem de dir «qua-

Ara posa el metrònom a una velocitat

Ja ho has endevinat? Doncs, sí!! És el SOL!

14 El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1) 15

Les rodones que són blanques signifiquen que els

Cada vegada que toquem una «rodona» haurem d’es-

Pista 1 Pots respirar cada vegada que trobis una coma.

16 El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1) 17

El silenci que correspon a la blanca és el

18 El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1) 19

20 El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1) 21

22 El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

Realment sonarà això:

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1) 23

EL COMPÀS DE TRES PER QUATRE

24 El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

Completa amb un sol silenci el següent

Ara fes tu un altre exemple de silenci de

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1) 25

Ara practicaràs el silenci de negra en la propera cançó:

26 El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1) 27

28 El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1) 29

30 El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1) 31

32 El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

! Fes els exercicis

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1) 33

34 El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1) 35

! Recorda que ara

36 El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)

El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1) 37

Fer notes llargues cada dia.

38 El clarinet i jo. Mètode d’iniciació (vol.1)