Àrea de Formació Lingüística

LA H

1. Ompli, si cal, els espais buits de les frases següents amb la lletra hac.
Després relaciona els mots —amb hac o sense hac— amb les definicions de la
part inferior.

—Abans de començar l'acte, van __issar la bandera.

—Una de les bena__urances es refereix als humils.
—Cal no confondre el concepte apre__endre amb aprendre, ‘adquirir
coneixença’.
—Si viatgeu per Alemanya no us oblideu de visitar Munic__.
—Encara conserves aquella disfressa tan ex__uberant?
—La creu egípcia també s'anomena creu de ta__u.
—Trans__umar és recórrer, el ramat, grans extensions de terreny per aprofitar
l'escalonament de pasturatges.
—Prop del riu ha crescut un impressionant __om blanc.
—La de__iscència també es produeix quan un òrgan clos s'obri per deixar anar el
seu contingut.
—Estic ex__ultant d'alegria perquè he aprovat les oposicions.
—La fi de l'__ègira, que acabà el 16 de juliol del 622, marca l'inici de l'era
musulmana.
—Relacionem els terme ni__ilisme amb la filosofia de Nietzsche i de Bakunin.

__________ (med.) Separació natural o espontània d'una part de l'organisme.

__________ Estat feliç d'una persona que té Déu com a motiu principal.
__________ Arbre de bosc de ribera.
__________ Nom donat a l'emigració de Mahoma cap a Yatrib, la futura Medina.
__________ Seu dels Jocs Olímpics de 1972.
__________ Passar el ramat d'una terra a l'altra.
__________ Que està transportat d'alegria.
__________ Doctrina que nega radicalment la possibilitat del coneixement.
__________ Lletra grega.
__________ Abundant i copiós en excés.
__________ Copsar mentalment.
__________ Fer pujar alguna cosa estirant la corda de la qual penja.

S A O Convencions 1
Àrea de Formació Lingüística

2. Corregeix les hacs sobreres de les frases següents.

—Ha vingut a peu des de Benlloch, i ara pensa continuar amb bicicleta fins a
Albuixech.

—Hurra! Ho hem haconseguit!

—Aquesta mala passada només podia fer-la un truhà com ell.

—El Rhin és un dels rius més importants d'Europa.

—L'Orquestra Filharmònica assatja els dijous a les huit.

—Avuhi a les dotze començarà oficialment l'hivern.

—S'enherva sovint perquè s'ho pren tot molt seriosament.

—En obrir el sobre es va adonar que es tractava d'un document hològraf,

—Vaig nàixer a l'illa de Menhorca, a Mahó, més concretament.

—Aquesta poethessa mostra certa predilecció pels versos hendecasíl·labs.

—Han anat a visitar els jaciments d'hulla.

—Amb el terme ‘brahmanisme’ hom ha designat, impròpiament, l'hinduisme.

—Malhaurat qui perd diners en el joc.

—El dia de Sant Anthoni portaven les haques a beneir.

—Les vacances passades vam recórrer Hosca, Saragossa, Terol i part de Conca.

—Va gastar tot el que tenia a la subhasta, no és digne de conhort.

3. Classifica els mots següents segons l'esquema que et proposem a la part

inferior.

harmonia, Bach, vehicle, hall, ham, Hannover, hàmster, hawaià, hèrnia, anhel,
Khomeini, handicap, adhesió, ehem!, hospital, hegelianisme, subtrahend,
Txèkhov, hoquei, hippy, Maastricht, Hèlsinki, Honolulu, Hong Kong, Llach,
holding

AMB HAC MUDA

—Valor etimològic
__________ __________

S A O Convencions 2
Àrea de Formació Lingüística

__________ __________
__________ __________
__________ __________
__________

—Mots estrangers adaptats gràficament

__________
__________
__________
__________

AMB HAC ASPIRADA

—Mots onomatopeics
___________

—Mots estrangers no adaptats

__________ __________
__________ __________
__________ __________

—Mots estrangers adaptats, però derivats d'altres amb hac aspirada

__________, de Hawai
__________, de Hegel

—Mots amb el dígraf kh (en transcripcions d’alfabets no llatins: es

pronuncia com la j castellana)
__________
__________

—Mots alemanys o neerlandesos amb ch (es pronuncia de manera

semblant a la j castellana)
__________
__________

EL GUIONET

4. Classifica els SUBSTANTIUS compostos següents segons l'esquema que et

proposem.

cama-roja, bufanúvols, guardaagulles, poca-roba, figaflor, llepafils, pellroja,

picaplets, nord-oest, rebentapisos, capicua, somiatruites, tastaolletes, espiadimonis,
curtmetratge, caganiu, café concert, escuradents, espanta-sogres, pocatraça,
passamà, portaclaus, celobert, camió cisterna, berenar sopar, salfumant,
trencaclosques, para-xocs, pinçanàs, coliflor, allioli, rata penada, escura-xemeneies,

S A O Convencions 3
Àrea de Formació Lingüística

altaveu, migjorn, vetesifils, milhomes, cerca-raons, pocavergonya, para-sol,

pasdoble, pica-soques

A. VERB + SUBSTANTIU
________, ________, ________, ________, ________, _______, ________,
________,
________, ________, ________, ________, ________, _______, ________,
________,
________, ________, ________, ________

—En aquest tipus de compost se separen amb un guionet els mots el primer
element dels quals acaba amb vocal i el segon comença amb -r, -s o -x: ________,
________,
________, ________, ________, ________
En seria una excepció tornassol.

B. SUBSTANTIU + ADJECTIU/PARTICIPI
________, ________, ________, ________, ________, _______

—Aquests mots se separem amb un guionet si el primer element acaba amb vocal
i el segon comença amb -r, -s, o -x: ________.
—Si tenen la possibilitat de pluralitzar el primer element, s’escriuen separats (per
un espai buit): ________.

C. ADJECTIU/PARTICIPI + SUBSTANTIU
________, ________, ________, ________, ________, ________, ________

—Se separen amb guionet si el primer element acaba amb vocal i el segon
comença amb -r, -s, o -x: ________.

D. SUBSTANTIU + SUBSTANTIU/SUBSTANTIU + I + SUBSTANTIU

________, ________, ________, ________, ________, _______, ________,
________,
________

—Se separen amb guionet els compostos en què figura almenys un dels punts
cardinals (nord, sud, est, oest): ________.

—S’escriuen separats (per un espai buit) si tenen la possibilitat de pluralitzar el

primer element: ________, ________, ________.

S A O Convencions 4
Àrea de Formació Lingüística

5. Et presentem una sèrie d'ADJECTIUS compostos amb un SUBSTANTIU

+ un ADJECTIU o un PARTICIPI.

Classifica'ls segons s'escriguen o no amb guionet i, seguidament, completa

l'esquema que et presentem a la part inferior.

alallarg, barbablanc, barra-sec, bocabadat, bocamoll, cama-segat, cara-rodó,

cara-xuclat, cellajunt, coll-llarg, cordur, esmaperdut, esquena-romput,
frontample, garratibat, mà-llarg, palplantat, panxacontent.

A. SENSE GUIONET
________, ________, ________, ________, ________, ________, ________,
_______,________,________, ________.

B. AMB GUIONET
________, _______, ________, ________, ________, _______,________.

Separem amb un guionet:

—Els mots coll-llarg, mà-llarg, pèl-llarg.

—I els mots el primer element dels quals acaba amb vocal i el següent
comença per -r, -s o -x: _________, ________, _________, _________,
_________.

6. Relaciona cada terme amb la seua definició o amb els contextos que et
proposem.
agredolç, clarobscur, anglonormand, gastrointestinal, anglocatòlic, grecoromà,
francoprussiana, sordmuts, fisicopolític, francoprovençal, austrohongarés,
maternoinfantil, literariomusical

________ Dit dels normands que restaren a Anglaterra després de la conquesta

normanda i llurs descendents.
________ Conjunt de parlars gal·lo-romànics d'una regió que abraça les zones de
confluència.
________ Que té un sabor dolç i agre alhora.
________ Que és catòlic i anglés alhora.

S A O Convencions 5
Àrea de Formació Lingüística

—L'imperi ________ era una monarquia dual.

—Aquells vòmits eren símptoma de la inflamació _______ (de les mucoses gàstrica
intestinal).
—La guerra ________ esclatà perquè França temia que Bismark posés un
Hohenzollern com a rei d'Espanya.
—Quan ens referim al món clàssic, parlem del món ________.
—Aquesta nit assistirem a la vetllada ________ que tindrà lloc a la llibreria de Josep.
—Només té tres anys, encara va a l'escola ________.
—Li han recomanat que es compre un mapa ________ si vol entendre bé la
geografia.
—No van sentir el xiulit perquè eren ________.

—El ________ és un estil pictòric basat en la perspectiva espacial obtinguda amb la

llum, d'una banda, i l'ombra, de l'altra.

SIGNES DE PUNTUACIÓ

7. Relaciona les frases següents amb les deu regles d'ús de la coma que et
proposem més avall. Escriu en els parèntesis les lletres que corresponguen
segons cregues adequat.

a. Apa, Dick, deixa estar el diari, home, i menja.

b. No he de pagar pas totes les despeses, jo.
c. La popularitat assolida per una popular cantant de les Illes és prou notòria.
d. Aquesta cantant, per cert, va formar part d'Els Setze Jutges.
e. En Jaume es va menjar un croissant, dues ensaïmades i vuit iogurts.
f. Ja és ací, i ve tot sol.
g. Quan hom pensa que malgrat l'enorme quantitat d'imbècils que hi ha en la
governació d'un país, hom pot anar tirant, la sorpresa és permanent i inenarrable.
h. Els turistes, marejats, van baixar corrents de l'autocar.
i. Bèlgica, potència mundial del diamant.
j. Sap el que he escrit de la rosa?, que per ser perfecta hauria de ser comestible.

S A O Convencions 6
Àrea de Formació Lingüística

k. Estimada dolceta meua, [segueix el text d’una carta]

LA COMA

• Separa un element desplaçat del seu lloc sintàctic habitual de la resta de l'oració. ()
• En les enumeracions separa elements de categoria idèntica o equivalent. ()
• Es pot usar davant les conjuncions coordinants. ()
• Separem amb comes les subordinades adverbials llargues i algunes coordinades. ()
• Marca la supressió d'un verb en una frase. ()
• Separa les fórmules de salutació dels encapçalaments de les cartes de la resta del
text. ( )

DELIMITEM AMB UN PARELL DE COMES

• Certes conjuncions i locucions que expressen relacions lògiques entre frases. ()

• Els CN explicatius, les aposicions i les intercalacions interrogatives i exclamatives. ( ) ( )
• Els vocatius i les interjeccions. ()

NO POSEM COMA

• Entre subjecte i predicat (tret que es produesca ambigüitat o que el S siga llarg). ()

8. Destria les frases dels fragments de més avall, separa-les per punts i
destaca'n el subjecte.

M'he sentit identificat amb aquest personatge els seus problemes em resulten
molt pròxims.
Abigaille, tota ella maldat, ofereix a Ismaele el perdó per al seu poble a canvi
del seu amor el valerós hebreu, però, se sent capaç de lliurar la vida però mai
l'amor.
Finalment ha trencat l'angoixós silenci s'ha posat a sanglotar ens ha implorat asil
polític ens hem quedat estupefactes.
Un avió molt estrany ha aterrat al bell mig de la plaça l'Esteve fins i tot s'ha
hagut de fer enrere s'ha obert tot seguit una porteta n'ha sortit una mena de dona
amb la pell de color caqui i amb unes orelles com radars s'ha quedat silenciosa i
amb la mirada fixa en la multitud tothom estava a l'expectativa.

9. Posa comes, sempre que calga, a les frases de més avall.

S A O Convencions 7
Àrea de Formació Lingüística

Qualsevol persona dona o home mereix el màxim respecte.

Un important home de negocis de Borriana ha decidit embarcar-se cap a

Austràlia.

La senyora Filomena va fer un viatge inoblidable a Beijing capital de la Xina.

L'aparició de nous sistemes de calefacció o energia com el gas o l'electricitat provocà

l'extinció de l'ofici de carboner.

La ministra nord-americana d'Afers Estrangers Joan Johnson va negar-se a negociar

amb els holandesos.

El protagonista de mica en mica es va adaptant al nou medi.

El cantant va retornar a Alcoi la seua ciutat natal.

La falta de coordinació entre les diferents seccions suposa doblar gairebé les despeses

de producció.

Carlota Riera directora del Diari de Barcelona el rotatiu més antic del continent

europeu ha demanat al Gabinet de Subvencions Culturals dirigit per Teresa Riu

honorable consellera de Cultura la seua col·laboració en l'organització d'una

exposició retrospectiva.

L'Andreu acompanyat per diversos companys de feina va anar a veure l'alcalde.

10. Posa punt i seguit i majúscules quan calga a les següents ressenyes de
llibres.

El crim de Lord Arthur Savile Oscar Wilde traducció de Jordi Larios editorial
Quaderns Crema Barcelona, 1995.

Lord Arthur Savile ha decidit casar-se tanmateix, un obstacle inesperat i

incòmode li endarrereix el projecte: en una festa social, un quiromàntic l'informa
que hi ha un assassinat al seu futur a partir d'aquest moment, el lector assistirà,
entre divertit i incrèdul, als fracassos continuats de les seves temptatives per

S A O Convencions 8
Àrea de Formació Lingüística

resoldre aquest enutjós problema abans del casament tractat amb una capacitat
irònica envejable, El crim de Lord Arthur Savile és, a més d'una comèdia brillant,
un al·legat enèrgic contra la superstició escrit per un dels prosistes més brillants
de la llengua anglesa.

(El Temps, 20-3-95)

Aspectes del pensament sociolingüístic europeu edició d'Amadeu Viana editorial

Barcanova Barcelona, 1995.

La sociologia de la llengua no és una branca gaire diferenciada de la sociologia, ja

que no és clar que s'haja de considerar els fets lingüístics d'una forma específica
s'ocupa de la formació i el reconeixement de grups socials, de la difusió del
coneixement escrit, de la comunicació quotidiana i de les repercussions culturals
dels canvis històrics; temes que enllacen amb l'antiga reflexió sobre la transmissió
del pensament, el vehicle de comunicació i les paraules i les coses la present
edició ha reunit alguns dels elements clau d'aquesta història, construïda
principalment en llatí i explicada aviat en diferents vernacles europeus.

(El Temps, 20-3-95)

11. Puntua adequadament els textos següents, si no et semblen bé.

Perseguit per la Inquisició va haver de fugir d'Espanya on havia entrat en contacte

amb cercles intel·lectuals.

Aquests manuals eren pràctics perquè servien de gramàtica i de diccionari alhora;

així els estudiants només havien de comprar el llibre.

Els llibres escolars d'aquesta època no són mai originals. Això cal tenir-ho en compte
a l'hora de judicar el nostre gramàtic.

El diccionari de Torra és català-llatí, així com el de Font, del qual pren força mots,
però d'altra banda, Torra incorpora mots de collita pròpia.

Aquesta obra estava destinada a l'ensenyança de l'anglès. Per això hi apareixen gran
nombre de traduccions. I això, demostra que l'autor domina aquesta llengua.

El llatí, era per tant, la llengua d'ús de l'escola.

S A O Convencions 9
Àrea de Formació Lingüística

No es tracta de paraules gaire estranyes ans al contrari.

Amb la irrupció d'Ausiàs March, —i dic “irrupció” perquè és el primer poeta que
utilitza
exclusivament el català—, la llengua comença a afermar-se.

MAJÚSCULES I MINÚSCULES

12. D'entre els mots següents tria el que cregues adequat per als espais buits
de les frases de més avall.

migjorn, carrer, reina, Armada, riu, Nadal, estiu, kàiser, serra, Batxillerat,
gregal, Contrareforma, plaça, hivern, consellera, Via, Pasqua, Llucifer, arxiduc,
papa, Quaresma, mestral, majestat.

— El nom propi del diable és ________; i el seu sobrenom, el Maligne.

— La ________de Cultura inaugurarà l'exposició aquesta vesprada.
— Des del ________ de la Pujada a l'Ermita no podràs veure la ________ Major.
— Passejava per la Gran ______ quan va rompre a ploure.
— Després d'haver estudiat el _________, es va enrolar a l'_________.
— Llevant, xaloc i ________, llebeig, ponent i ________, i tramuntana i ________...
vet ací els vuit vents del món.
— Per _________, pas de pardal.
— Els emperadors d'Àustria, a partir del 1806, s'anomenen ________.
— L'arxiduquessa passarà l'_________ a un país càlid; a l'________, però, farà un
creuer amb el seu marit l'_________.
— Des de ma casa puc veure el ________ Millars i la ________ d'Espadà.
— Va presidir l'acte sa ________ la ________Sofia.
— El ________Joan XXIII fou qui convocà el concili Vaticà II.
— La Reforma és el període de la història del cristianisme occidental origen de les e
sglésies protestants per una banda i de la _________ per l'altra.
— Després de la festivitat de la _________ celebrem la _________.

13. Completa els buits següents amb els termes de l'exercici anterior.
AMB MAJÚSCULA
_________ _________
_________ _________
_________ _________

S A O Convencions 10
Àrea de Formació Lingüística

_________ _________
AMB MINÚSCULA
— El nom dels vents: ________, ________, ________.
— Els càrrecs, tractaments i títols: _______, _______, _______, ________,
_ ______, ________.
— El nom comú que precedeix els topònims: ______ Millars, _______d'
Espadà.
— Els noms comuns de les vies públiques: _______de la Pujada a l'Ermita,
_ _____ Major.
— El nom de les estacions de l'any: ________, ________.

14. Corregeix, quan calga, les inicials de les clàusules següents tot tenint en
compte els esquemes de més avall.

A. ANTROPÒNIMS
víctor català m. hble. Eduard Zaplana
Joan Navarro, l'encobert el president Zaplana
mossèn Alcover el magnífic i excel·lentíssim rector
Isabel I de Castella, la catòlica Isabel de Parma
el sociòleg de Miguel santa marta

ESCRIVIM AMB MAJÚSCULA

1. les inicials d'antropònims
2. les inicials de pseudònims
3. les inicials de malnoms
4. les inicials de sobrenoms
5. la inicial de les abreviatures dels tractaments dels càrrecs
6. la inicial de les partícules d'enllaç entre nom i cognom quan no hi apareix
el nom
ESCRIVIM AMB MINÚSCULA
1. la inicial de títols i càrrecs
2. la inicial de les partícules d'enllaç entre el nom i el cognom si van
acompanyades del nom.

B. TOPÒNIMS
la plana de Castelló comunitat catalana
la vall d'Albaida la serra de Mariola
la plana Alta la vall de Murta
comunitat Valenciana l'illa de Mallorca
la península Ibèrica les illes Balears

ESCRIVIM AMB MAJÚSCULA

S A O Convencions 11
Àrea de Formació Lingüística

—Els elements integrants de la designació d'un topòmin.

ESCRIVIM AMB MINÚSCULA

—Els elements que són termes descriptius del topòmin (en aquests cas hem
de tindre en compte que poden modificar-ne el nombre, podem dir-hi les
penínsules Ibèrica i Itàlica, p. e.).

15. Tria l'opció correcta per a cadascun dels espais buits de les frases
següents.
—Les mocions les emet l'...
1. Alcaldia
2. alcaldia

—Les vacances de Pasqua comencen ... Sant.

1. Dijous
2. dijous

—Posa'm una copa de ...

1. Xerès
2. xerès

—Perquè tot isca bé, heu d'organitzar una ...

1. Comissió
2. comissió

—La cerimònia tindrà lloc a l'... de Sant Josep.

1. Església
2. església

—Per demanar el certificat de residència heu de passar per l'...

1. Ajuntament
2. ajuntament

—S'ha comprat un ...

1. Ford
2. ford

—Ho trobareu a l'... de l'Ordre 3/1995.

1. Annex
2. annex

—Van anar a prendre unes copes al ... Lisboa.

1. Cafè
2. cafè

S A O Convencions 12
Àrea de Formació Lingüística

—L'... és perpendicular a la línia dels pols.

1. Equador
2. equador

16. Tria les opcions correctes per als espais buits de les frases següents.
— He llegit la ressenya del llibre que m'has regalat en el setmanari ...
1. El Temps
2. el temps
3. El temps
4. el Temps
— S'espera una forta onada d'immigrants dels ... de l' ...
1. Països - Est
2. països - est
3. Països - est
4. països - Est
— Cada ... democràtic té una ...
1. Estat - Democràcia
2. estat - democràcia
3. Estat - democràcia
4. estat - Democràcia
— Les ... són una ... autonòmica.
1. Corts - Institució
2. corts - institució
3. Corts - institució
4. corts - Institució
— Mai no arriba a hora a classe d' ..., perquè viu molt lluny de la ...
1. Història - Facultat
2. història - facultat
3. Història - facultat
4. història - Facultat
— El ... pertany a l'... secundària.
1. Juràssic - Era
2. juràssic -era
3. Juràssic - era
4. juràssic - Era
— Barcelona, la ... Comtal, ha estat ciutat olímpica, s'hi van celebrar els ... Olímpics
del 92.
1. Ciutat - Jocs
2. ciutat - jocs
3. Ciutat - jocs
4. ciutat - Jocs
—Qui ha guanyat més vegades el ... ?

S A O Convencions 13
Àrea de Formació Lingüística

1. Premi Nobel
2. premi nobel
3. Premi nobel
4. premi Nobel

17. Esmena les incorreccions que trobes al text següent. Tin en compte les
convencions tipogràfiques pel que fa a l'ortografia dels signes de puntuació.

Confessions d'un fumador d'opi

per Martí Domínguez

L'aparició d'unes “estranyes roselles ”al bell mig de la rotonda de Blasco Ibàñez
ha despertat la inquietud dels valencians benpensants. Un d'ells, gran coneixedor
de totes les espècies de romer que colonitzen la Península Ibèrica (que són, al
capdavall, tan sols una),i per tant, com és intrínsec a aquest poble, especialista
acreditadíssim en filologia i botànica, ha donat el crit d'alarma. Aquelles roselles
són indubtablement típiques de la planta de l'opi.La gent benpensant de sobte ha
entés que els pubs del seu barri, que a la nit s'omplen de galifardeus porrers, es
prolonguen en el vici dissolut fins als seus jardins, on realitzen fabuloses
plantacions de cascall.
Res més plausible , ben pensat. Si Oscar Wilde escrivia que una mala dona és
aquella de la qual un home mai no es cansa, aquesta societat valenciana podria
convertir-se en l'amant irresistible de centenars d'antropòlegs
perplexos.Evidentment, aquelles roselles són una varietat ornamental de la rosella
comuna (Papaver rhodeas) que omple a la primavera tots els camps valencians,
roselles que, siga dit de passada, també tenen els seus efectes al·lucinògens. Tots
els anys, en aquests pubs, algun prestidigitador contumaç dels plaers celestials, es
fa les seues cigarretes de tabac mesclat amb llavoretes de rosella, i assegura que
aquestes el condueixen positivament envers abismes divins insondables.
Ja Thomas de Quincey en les seues impressionants Confessions d'un anglés
fumador d'opi (1822) fa una de les més erudites dissertacions sobre l'efecte de
l'opi, confessava De Quincey:“Li assegure a vostè que desvarie i en segon lloc, li
assegure que no desvarie per principi ni per afany de lucre, sinó llis i ras, llis i ras,
llis i ras — ho va repetir tres voltes- perquè estic embriagat d'opi, cosa que
m'esdevé tots els dies”. Quin plaer tanta digressió!. Evidentment els valencians
benpensants haurien d'abstenir-se del consum de l'opiàcia. Per a desvariejar no
necessiten més que ser ells, llis i ras....
El Temps (20-3-95)

S A O Convencions 14
Àrea de Formació Lingüística

SIGLES

18. Agrupa les sigles següents segons siguen sil·làbiques —es pronuncien com
qualsevol altra paraula— o alfabètiques —es lletregen.

UGT COI FMI

IRA LP ONU
URSS OLP UNESCO
EGB GEC UPV
UNED UEFA PNV
OTAN RDA NBA
ETA PP ACB

SIL·LÀBIQUES
________ ________
________ ________
________ ________
________ ________
________ ________

ALFABÈTIQUES
________ ________
________ ________
________ ________
________ ________
________ ________
________

19. Segons JOSEP LACREU, les sigles alfabètiques no s'han d'apostrofar ja

que les lletres aïlladament no s'apostrofen. Escriurem, doncs, la EGB, la ACB,
la OLP.

Així, seguint les normes d'apostrofació, classifica les sigles silàbiques segons
s'apostrofen o no, tot anteposant-hi l'article determinat.

APOSTROFEM NO APOSTROFEM
________ ________
________ ________
________ ________
________ ________
________ ________

S A O Convencions 15
Àrea de Formació Lingüística

20. Completa el significat dels símbols que et proposem distribuïts en les

sèries següents.

1. FB F R _ _ _ BE L _ _
FF FR___ FR___É_
FL FL_R_
FS FR___ ____
MPTA __L__ _E _E__E_E_
2. E E__
ENE E _ _-N _ _ _-E _ _
ESE E _ _-_ U _-E _ _
N N___
NO N _ _ _-_ E _ _
SO _ U _-_ E _ _
3. a _RE_
cl _E______RE
dm _E___E_RE
g _R__
ha _E___RE_
mm ______E_RE
q ______R
kHz ______ER__
kV _________
4. A A_PE_
J ____E
V ___T
W _ATT
5. C C_RC___R
D __CR__
DC __CR__ LL__
R R___L_C__
RD R___L __CR__
RDL R___L __CR__ LL__
6. FM __D__A___ D_ ______N__A
MW _NA ____ANA
OP _NA _______A
7. % P_R__ NT_T__
' __N_T
" S___N
h __R_

S A O Convencions 16
Àrea de Formació Lingüística

21. A l'àmbit administratiu i comercial l'ús de les abreviatures i dels símbols

és de gran utilitat ja que hi permeten una escriptura més ràpida i sintètica.

Desplega els abreujaments que trobes als textos següents.

A.
Si segueixes per aquesta av. trobaràs el c/ Major, amb un bl. de cases antic. Al
costat hi ha el ptge. on es troba la botiga en què et vas comprar dl. la brusa roja.
Al capdavall hi ha una trav., una bda. i un cró. que mena a la via del FC. En
aquest cró. a la 2a. casa, la núm. 7 entl. 4a. pta., em pense que hi viu l'admitiva.
Peris.

B.
Joan viu a l'av. de Dalt, és adv. i fill de Pere i de Maria. La seua germana, d'(a)
Lloca, va fer anys el ppt. dia 15 de març i el pvt. 19 serà el seu St. La dona de
l'únic cunyat de l'adv. es diu Pepa. Com es diu la filla de Maria?

C.
Per aquesta cra. a mà esq. veuràs el campus que anomenem “de la cra. de
Borriol”. A l'ed. de la dta, bl. B ala S, pujant per l'escala de l'O al 1r. pis, hi és el
Centre.

D.
Gen. fa el pecat i març és acusat.
A despit del feb. floreix l'atmetller.
Per l'ab. cada gota en val mil.
Juny, jul. i ag. ni dona, ni col, ni most.
Pel set. el vi per vendre.
Quan l'oct. fa la fi, Tots Sants és al matí.
Nov. humit no et farà ric
Des. finat, any acabat.

S A O Convencions 17
Àrea de Formació Lingüística

22. Abreuja tant com pugues les frases següents.

— Va nàixer el primer dia de gener, la nit de dissabte a diumenge. Hi plovia

molt.

— El dilluns compra lluç.

— El garbí és el vent del sud-oest.

— El dimarts compra naps.

— El Decret 107/1987 ha estat desplegat per la Circular de 24 d'abril de 1989.

— El dimecres compra nespres.

— Segons aquest document la comissió pagarà totes les despeses.

— El dijous compra ous.

— Signaré per absència i per poder.

— El divendres, faves tendres.

— Aquest certificat va al cinturó de ronda, plaça del Teatre.

— El particular té una impremta.

— No hi ha telèfon ni al passatge, ni al passeig, ni al polígon, ni a la finca.

— Trameteu-me per correu l'expedient, al carrer de Baix, sense número.

— El lloc citat del foli cinquè.

— L'arquitecte demanarà calefacció per al doctor i per al director.

S A O Convencions 18