ELS

CONCERTS
DE
BRANDENBURG

Jaume Blanquer i Soler

Fitxa tècnica:
OBRA: Concerts de Brandenburg

COMPOSITOR: Johann Sebastian Bach

ÈPOCA: Segle XVII (1721)

ESTIL: Barroc

CONTEXTUALITZACIÓ
La música barroca és un estil musical europeu que es va donar al llarg de tot el segle XVII i la
primera
meitat del XVIII. Musicalment, al llarg de tot el període destaquen la riquesa d’ornamentació, la
tendència a les variacions tant en el camp vocal con en l’instrumental, l’aplicació nova del baix
continu i
l’aparició de noves formes organístiques. No obstant, distinguim el barroc en tres etapes:

Primera etapa (1600-1650) de la música barroca, la melodia es va fer preponderant, originant

l'anomenada monodia acompanyada, i van nàixer l’òpera primitiva i l'oratori. Posteriorment, es va
crear
també la suite, altres modalitats d'òpera com el bel canto i les passions, la sonata i el concert.

En la següent etapa, anomenada barroc mitjà (1650-1700), hi predominava l'òpera i la cantata.

L'última etapa, anomenada barroc tardà (1700-1750), es caracteritzava pel predomini de la música
instrumental sobre la música vocal. També va ser l'època del concert i d'obres més llargues. Els
Concerts de Brandenburg pertanyen a aquesta tercera i última etapa.

A més, el barroc i les obres composades en l’época es van vore influenciades per el context històric
d’aquest segle. En el camp de la cultura, triomfa la filosofia naturalista, pel que es produeix un
allunyament de la Teologia. Si el Classicisme es basava en l'estable i l'home era el seu centre , el
Barroc se centra en l'efímer , transitori i cosmogònic , està immers en l'esdevenir constant de la
natura.

Des del punt de vista econòmic, a tota Europa té lloc un estancament econòmic, produït en part pel
final de la importació de l'or americà, i també per les contínues guerres empreses per les
nacionalitats per obtenir l'hegemonia europea (Guerra dels trenta Anys). L'economia europea es
polaritzarà en mans
d'Anglaterra i Holanda, països de gran desenvolupament industrial i comercial, seguides molt de prop
per França. A les guerres cal afegir com a conseqüència directa les epidèmies , sobretot les de
Pesta,
que segueixen assolant a la societat. La depressió demogràfica serà el resultat immediat. Pel que fa
a
la política, les guerres civils donaran com a resultat l'eliminació de la noblesa en l' executiu i la
consolidació de la monarquia, que tendeix clarament cap a l'absolutisme : Lluís XIV a França, serà
emulat per la majoria de les nacions europees. Les monarquies absolutes intentaran posar l'art al seu
servei, amb ell donen més pompa al poder. S'eliminaran els gremis i l'ensenyament, així com el
control
social dels artistes, que passaran a ser dirigits pel govern. Apareixeran les Acadèmies.
Des del camp social i de les mentalitats, els esdeveniments relacionats amb l'Església en el segle
XVI,
la Reforma i la Contrareforma , crearan una aguda sensibilitat religiosa, es refermen els dos pols del
cristianisme, el protestant i el catòlic, però la consciència col∙lectiva segueix sumida en un desconcert,
el que farà que en ocasions, es busquen fórmules noves per a la salvació, el misticisme.
COMPOSITOR
Johann Sebastian Bach (Eisenach, Turíngia, Alemanya, 21 de març de 1685 - Leipzig, Alemanya, 28
de
juliol de 1750) va ser un organista i compositor alemany de música barroca, membre de la família de
músics més extraordinària de la història, amb uns 120 músics.

Johann Ambrosius, son pare, va ser el primer en ensenyar-li lliçons musicals. Quan aquest va morir,
va
anar a viure i estudiar amb el seu germà major, Johann Christoph, en aquells dies organista de
Ohrdruff. En 1700, Bach va començar a treballar com a membre del cor de l'església de Sant Miquel,
a
Lüneburg.

En 1703 va passar a ser violinista de l' orquestra de cambra del príncep Johann Ernst de Weimar,
eixe
mateix any el va passar a Arnstadt, on es va convertir en organista d'església. Cap a finals de l’any
1705 va aconseguir un permís per cursar estudis amb Dietrich Buxtehude, organista i compositor
danès
que vivia a Alemanya. Entre ells dos es va establir un relació tan positiva que es va quedar a Lübeck
un
mes més del que s'ha acordat . Això va crear crítiques per part de les autoritats eclesiàstiques, que a
més es queixaven de les floritures i harmonies amb les que acompanyava a la congregació en els
seus
cants religiosos.

En 1707 es va casar amb Maria Barbara Bach, cosina segona seua, i es va traslladar a Mulhose, on
va
treballar com a organista a l'església de Sant Blai. Un any després va tornar a Weimar com a
organista i violinista de la cort del duc Wilhelm Ernst. Allí es va quedar durant els set anys següents i
va fer
concertino de l'orquestra de la cort en 1714.

En Weimar va compondre unes 30 cantates, inclosa la coneguda cantata de funeral Gottes Zeit ist
die
allerbeste Zeit, a més va compondre obres per a orgue i clavicèmbal. Entre 1717 i 1723 va exercir
com
a mestre de capella i director de música de cambra a la cort del príncep Leopold d' Anhalt-Köthen.

Durant aquest període va escriure fonamentalment música profana per a conjunts instrumentals i
instruments solistes. També va compondre llibres de música per a la seva dona i fills per a l'estudi de
la
tècnica del teclat i l'art de la música en general.

Després d'un any de la mort de la seva dona en 1720, es va casar amb Anna Magdalena Wilcken,
cantant i filla d'un músic de la cort amb la que va tindre tretze fills, a més dels set que havia tingut
amb
la seva anterior esposa. En 1723 es radica a Leipzig, ciutat on va viure ja fins a la seua mort.

El seu càrrec de director musical i cap de cor a l'església de Sant Tomàs i a l'escola eclesiàstica no li
satisfeia per les disputes contínues amb membres del consell municipal.

Johann Sebastian Bach va començar a quedar-se cec l'últim any de la seva vida, morint a Leipzig el
28
de juliol de 1750, després de sotmetre a una fallida operació ocular. Va deixar la seua influència en
músics posteriors com Mozart, Beethoven, Mendelssohn o Chopin.

CARACTERÍSTIQUES DE L’OBRA
En la primavera de 1721, Bach envia al marcgravi Ludwig de Brandenburg una carta dedicatòria
acompanyada de "Six Concerts avec plusieurs instruments" (els Concerts de Brandenburg).

Els Concerts de Brandenburg estan dedicats per Bach a Sa Altesa Reial, del seu Humil i obedient
servidor. Es desconeix quan va ser que el marcgravi va encarregar a Bach aquests concerts. El 1718,
mentre estava a Berlín per encarregar un nou clavecí, el compositor va conèixer el marcgravi de
Brandenburg. Christian Ludwig cultivava les seues relacions amb molts músics, i col∙leccionava
partitures, especialment de concerts. Va sentir tocar en Bach i, més tard, va mencionar que estava
interessat en una sèrie de concerts.

Ben aviat el tal marcgravi s'oblidà de la seva petició i sens dubte es va sorprendre quan, dos anys
més
tard, rebé una partitura bellament autografiada de Sis concerts per a diversos instruments.

Probablement, Bach s'havia pres tant de temps per escriure aquesta música perquè sentia molt poc
entusiasme per compondre per la petita orquestra de la cort de Brandenburg.

A Christian Ludwig els concerts no li semblaren el suficients bons com per incloure'ls en el catàleg de
la biblioteca, què, de fet, comprenia quasi dos-cents concerts d'altres compositors.

La instrumentació és diferent en cada concert, però en tots els casos el conjunt era massa gran pels
músics de Brandenburg. Malgrat això, cada peça s'adequava perfectament als recursos disponibles a
Cöthen, i aquest fet suggereix que tal vegada els concerts foren escrits per ser utilitzats en la cort de
Leopold i que poc després fossin dedicats a Christian Ludwig.

Els concerts Brandenburgesos són típics de l'època, perquè usen una diversitat de combinacions
instrumentals dintre del format del Concerto grosso. Això no obstant, alguns aspectes dels concerts
són francament experimentals: el tractament virtuós de la trompeta (Concert no. 2), del violí (Concert
no. 4), i del clavecí (Concert no. 5); la supressió del contrast entre un petit grup de solistes i un major
cós de cordes acompanyant (Concert no. 3 i primer moviment del Concert no. 1; fer que els solistes i
el continu executaran un moviment entremig sense orquestra (Concerts ns. 2, i 6). Els concerts
Brandenburgesos constitueixen al mateix temps un resum de la tradició del concerto grosso barroc i
un presagi del concert instrumental de la imminent era clàssica.

Els sis concerts estan concebuts pensant sobretot en la varietat. No n'hi ha dos d'iguals i hi són
utilitzades tot tipus de combinacions instrumentals, algunes d'elles altament atrevides.

Concert núm. 1 en fa major

● Estructura
1. (Allegro)

2. Adagio

3. Allegro

4. Menuetto-Trio-Polonaise-Menuetto-Trio
● Instrumentació: À 2 Corni di Caccia, 3 Hautbois è Bassono, Violino piccolo concertato, 2
Violini, una Viola e Violoncello, con Basso continuo.

Concert núm. 2 en fa major

● Estructura

1. Allegro

2. Andante

3. Allegro
● Instrumentació: À 1 Tromba, 1 Fiauto, 1 Hautbois, 1 Violino concertati, è 2 violini, 1 Viola è Violona
in Ripieno col Violoncello è Basso per il Cembalo.

Concert núm. 3 en sol major

● Estructura

1. (Allegro)

2. Andante

3. Allegro
● Instrumentació: À 3 Violini, 3 Viole è 3 Violoncelli col Basso per il Cembalo.

Concert núm. 4 en sol major

● Estructura

1. (Allegro)

2. Andante

3. Presto
● Instrumentació: À Violino Principale, 2 Flauti d'Echo, 2 Violini, 1 Viola è Violone in Ripieno,
Violoncello e Continuo.

Concert núm. 5 en re major

● Estructura

1. (Allegro)

2. Affettuoso

3. Allegro
● Instrumentació: À une Traversiere, une violino principale, une violino è una Viola in Ripieno,
Violoncello, Violone è Cembalo Concertato.
Concert núm. 6 en si bemoll major
● Estructura

1. (Allegro)

2. Adagio, ma non tanto

3. Allegro
● Instrumentació: À 2 Viole, 2 Viole da Gamba, Violoncello, Violone e Cembalo.