EL CIRCUIT ELÈCTRIC

Ferran Solís Casas

Novembre de 2018
ÍNDEX

1. L’ÀTOM .................................................................................................................. 2

2. EL CIRCUIT ELÈCTRIC ......................................................................................... 3

 GENERADOR
 RECEPTOR
 FILS CONDUCTORS
 CORRENT ELÈCTRIC

3. MAGNITUDS ELÈCTRIQUES BÀSIQUES ............................................................ 6

 INTENSITAT DEL CORRENT (I)
 TENSIÓ (V)
 RESISTÈNCIA (R)

4. L’ESQUEMA ELÈCTRIC ........................................................................................ 6

5. LLEI D’OHM ........................................................................................................... 7

6. ENERGIA ELÈCTRICA (Eelèc) ................................................................................ 8

7. POTÈNCIA ELÈCTRICA (Pelèc) .............................................................................. 8

8. CONNEXIONS DELS ELEMENTS D’UN CIRCUIT ELÈCTRIC ............................. 9

 CONNEXIÓ SÈRIE
 CONNEXIÓ PARAL·LEL

9. LES MESURES ELÈCTRIQUES .......................................................................... 10

 MESURA DE TENSIÓ
 MESURA DE CORRENT
 MESURA DE RESISTÈNCIA
 MULTÍMETRE / POLÍMETRE / “TÈSTER”
 MESURE DE POTÈNCIA
 MESURA D’ENERGIA

1
1. L’ÀTOM

PROTONS: partícules amb càrrega

elèctrica positiva.
Nucli:
NEUTRONS: partícules sense càrrega
elèctrica.

ELECTRONS: partícules que envolten el nucli amb

càrrega elèctrica negativa. Es mantenen en una
estructura atòmica de nivells d’energia (com una
mena de bloc de pisos on cada pis és un nivell
Electrons d’energia).
Protons
Entre les partícules amb càrrega es manifesten
Neutrons forces d’atracció o repulsió elèctrica:

 Partícules d’igual tipus de càrrega es repel·len.

 Partícules de diferent tipus de càrrega s’atrauen.

Per tant:

 Per què es mantenen units tots els protons en el nucli? Gràcies a la força
nuclear que s’oposa a la força elèctrica que tendeix a separar-los.

 Per què els electrons no cauen cap el nucli atrets pels protons? Perquè
l’estructura de nivells d’energia els manté en el seu lloc impedint que caiguin
cap el nucli (de la mateixa manera que, en un bloc de pisos, els pisos
mantenen les persones en el seu interior sense que caiguin daltabaix).

L’àtom normalment és elèctricament neutre (nombre de protons = nombre

d’electrons). Ara bé, si d’alguna manera (p.e.: per fregament) s’extreuen electrons de
les capes més externes de l’àtom, aquest queda ionitzat (carregat) positivament
(nombre de protons > nombre d’electrons). Mentre que l’àtom que rep els electrons
de l’àtom anterior quedarà ionitzat negativament (nombre d’electrons > nombre de
protons).

Ionitzat - Ionitzat +

Quan això passi els àtoms ionitzats amb diferent tipus de càrrega s’atrauran.

2
 ELÈCTRIC MECÀNIC

En els camps elèctrics, és a dir, en En els camps gravitatoris, és a dir, en

zones de l’espai on es manifesten
forces d’atracció / repulsió elèctrica,
les partícules amb càrrega posseeixen
energia en funció de la seva posició.
Aquesta energia s’anomena ENERGIA
POTENCIAL ELÈCTRICA (Ep):
zones de l’espai on es manifesten
forces d’atracció gravitatòries, els
objectes posseeixen energia en funció
de la seva posició. Aquesta energia
s’anomena ENERGIA POTENCIAL
GRAVITATÒRIA (Ep):

e2 C

e1
B

L’energia potencial dels dos electrons

e1 i e2 respecte del nucli (positiu) és: L’energia potencial de les tres boles
iguals A, B i C respecte del terra és:
Epe2 > Epe1
EpC > EpB > EpA = 0
L’energia potencial d’un electró es
manifesta quan aquest electró passa L’energia potencial d’una bola es
(salta) de la seva capa (nivell) a una manifesta quan aquesta bola passa a
capa (nivell) inferior. una posició inferior.
Per desplaçar un electró a una capa Per desplaçar una bola a una posició
superior cal subministrar-li energia, a superior cal subministrar-li energia, a
partir d’una font energètica, partir d’una font energètica,
transformant-se aquesta energia transformant-se aquesta energia
subministrada en l’increment d’energia subministrada en l’increment d’energia
potencial que ha aconseguit l’electró. potencial que ha aconseguit la bola.

2. EL CIRCUIT ELÈCTRIC

Equivalent mecànic:

e- e- e-
Equímica
RECEPTOR

e-
GENERADOR

RECEPTOR
Equímica

FILS -
CONDUCTORS e
CORRENT
ELÈCTRIC
e-

GENERADOR
3
 GENERADOR

Connectat al circuit trasllada els electrons del corrent elèctric del seu pol positiu al
seu pol negatiu subministrant-los energia potencial elèctrica. L’energia potencial
elèctrica subministrada és a costa d’haver-ne consumit d’un altre tipus (per exemple:
en una pila l’energia potencial elèctrica subministrada és a costa de consumir la
seva energia química). Veiem-ho amb més detall:

a) Pila sense connectar al circuit (no consumeix energia):

- Carregada (electrons amb energia potencial elèctrica respecte del pol positiu).

: electró

: forat (lloc deixat

per un electró)

- Descarregada (electrons sense energia potencial elèctrica respecte del pol

positiu o, el que és el mateix, sense polaritat, elèctricament neutre).

b) Pila connectada al circuit (consumeix energia):

e- e- e-
Equímica
Equímica

e- e- e-

4
Els electrons carregats energèticament del pol negatiu de la pila són atrets pel pol
positiu d’aquesta a través del circuit “tancat”. En cas d’estar “obert” no serien atrets.
Els electrons viatgen del pol negatiu al pol positiu a través del circuit, i perden a
través d’aquest tota la seva energia potencial elèctrica. Un cop els electrons arriben
al pol positiu havent perdut tota la seva energia potencial elèctrica, la pila, a costa de
la seva energia química, els subministra l’energia potencial elèctrica suficient per
tornar-los a traslladar al seu pol negatiu, i repeteixen de nou el cicle.

 RECEPTOR

Connectat al circuit pren l’energia elèctrica dels electrons que circulen a través seu i
la transforma en una altra forma d’energia útil per a les necessitats humanes (per
exemple: una làmpada transforma l’energia elèctrica en energia lluminosa).

e- e- e-
Elluminosa

e-
Emecànica rotació
e-

e-

 FILS CONDUCTORS

Uneixen els diferents elements del circuit, permeten el desplaçament sense

dificultats de les càrregues elèctriques (electrons) entre aquests elements.

 CORRENT ELÈCTRIC

Són els electrons (càrregues elèctriques) que circulen pel circuit “tancat” a causa de
les forces d’atracció elèctrica que atrauen els electrons del pol negatiu cap el pol
positiu del generador a través del circuit “tancat”. Si el circuit estigués “obert” no hi
hauria atracció elèctrica i, per tant, no hi hauria corrent elèctric.

Tants electrons per unitat de temps surten del generador com n’entren. El sentit real
del corrent és del pol negatiu al pol positiu del generador a través del circuit, mentre
que el sentit convencional del corrent és del pol positiu al pol negatiu del generador a
través del circuit. El sentit convencional és el que utilitzarem en els esquemes
elèctrics. El sentit convencional és així ja que les primeres persones que varen
estudiar l’electricitat no coneixien prou bé l’àtom, creien que les càrregues que es
desplaçaven pel circuit eren càrregues positives, i varen deduir a partir d’aquest
supòsit totes les fórmules que utilitzem actualment per fer càlculs elèctrics i, per tant,
per poder-les aprofitar sense modificar-les hem d’utilitzar el sentit convencional del
corrent.

5
Hi ha dos tipus de corrent elèctric:

- Corrent continu (CC): les càrregues elèctriques sempre circulen en el mateix

sentit. És el corrent generat per les piles o les dinamos on la seva polaritat es
manté fixa.

- Corrent altern (CA): el sentit de circulació de les càrregues canvia 50 vegades per
segon (a Europa). El nombre de vegades que canvia el sentit del corrent per unitat
de temps l’anomenem freqüència. És el corrent generat pels alternadors en els
quals la seva polaritat es va alternant. Aquest és el tipus de corrent de casa nostra.

3. MAGNITUDS ELÈCTRIQUES BÀSIQUES

 INTENSITAT DEL CORRENT (I)

És el nombre de càrregues elèctriques que circulen per unitat de temps. La unitat

amb què es mesura és l’amper A.

 TENSIÓ (V)

També s’anomena diferència de potencial. És la diferència energètica potencial

d’un electró entre dos punts diferents del circuit. És una magnitud relacionada amb
els generadors i amb els receptors.

- Tensió del generador (força electromotriu): és l’energia potencial elèctrica que

guanya un electró (càrrega elèctrica) en passar del pol positiu al pol negatiu per
dins del generador.

- Tensió del receptor (caiguda de tensió): és l’energia potencial elèctrica que perd
un electró (càrrega elèctrica) en passar a través del receptor.

La unitat amb què es mesura és el volt V.

 RESISTÈNCIA (R)

És la dificultat que presenten els diferents elements del circuit, normalment els
receptors, al pas del corrent elèctric. En el cas dels fils conductors, es considera que
la seva resistència és pràcticament nul·la. La unitat amb què es mesura és l’ohm Ω.

4. L’ESQUEMA ELÈCTRIC

És la representació gràfica d’un circuit elèctric a través de símbols.

6
 I PILA

VG R VR LÀMPADA

FIL
CONDUCTOR

(en aquest cas VR = VG)

5. LLEI D’OHM

La intensitat del corrent elèctric que circula entre dos punts del circuit és directament
proporcional a la tensió aplicada entre aquests dos punts i inversament proporcional
a la resistència entre aquests dos punts.

I: intensitat entre dos punts del circuit. Unitats (A).

V
I V: tensió entre els dos mateixos punts del circuit. Unitats (V).
R
R: resistència entre els dos mateixos punts del circuit. Unitats ().

Ex.:
I En aquest cas:

a Iab = I
Vab
V R Iab  Vab = V
Rab Rab = R
b

Raonant la llei, per una banda, veiem que si es manté la tensió i s’augmenta la
resistència la intensitat disminueix, mentre que si es disminueix la resistència la
intensitat augmenta; de fet, és lògic, contra més o menys resistència més o menys
dificultat tindran els electrons per circular respectivament; per tant, la intensitat serà
inversament proporcional a la resistència. Per altra banda, si es manté la resistència
i s’augmenta o es disminueix la tensió, la intensitat augmenta o disminueix
proporcionalment i respectivament; de fet, és lògic, contra més o menys tensió més
o menys energia tenen els electrons per vèncer una determinada resistència; per
tant, els electrons circularan més o menys ràpid respectivament, és a dir, la intensitat
serà directament proporcional a la tensió.

7
6. ENERGIA ELÈCTRICA (Eelèc)

L’energia elèctrica pot ser generada en el cas d’un generador, o consumida en el cas
d’un receptor.

Si la tensió V és l’energia que guanya (en el cas d’un generador) o perd (en el cas
d’un receptor) una càrrega elèctrica, l’energia elèctrica total serà: Eelèc = V· nombre
de càrregues.

Per tant, l’energia elèctrica en funció del temps serà:

nombre _ de _ càrregues
Eelèc  V  t
t
Eelèc  V  I  t
nombre _ de _ càrregues
I
t

Eelèc: energia elèctrica generada per un generador o consumida per un

receptor en un temps determinat t.

V: tensió del generador o del receptor.

I: intensitat que circula pel generador o pel receptor.

t: temps transcorregut.

Joule (J) = (V) · (A) · (s)

Unitats per a l’energia:
Watt hora (Wh) = (V) · (A) · (h)

7. POTÈNCIA ELÈCTRICA (Pelèc)

És la capacitat que té un element per generar (generador) o consumir (receptor)

energia elèctrica per unitat de temps. Així, per exemple, un receptor com més potent
és més energia elèctrica consumeix durant el mateix temps i, per tant, més energia
útil genera durant el mateix temps.

Pelèc: potència del generador / receptor.

Eelèc
Pelèc 
t Pelèc  V  I V: tensió del generador / receptor.

Eelèc  V  I  t I: intensitat que circula pel generador / receptor.

Unitats per a la potència: Watt (W) = (V) · (A)

8
8. CONNEXIONS DELS ELEMENTS D’UN CIRCUIT ELÈCTRIC

 CONNEXIÓ SÈRIE:
GENERADORS RECEPTORS

Condició: s’ha de connectar el pol d’un

generador amb el pol contrari del següent.

V1 V2 V3
I

V1 V2 V3 V
I
V = V1 + V2 + V3
V
I = I1 = I2 = I3
V = V1 + V2 + V3 ; I = I1 = I2 = I3
Conseqüència: si es fon (s’espatlla) una
Conseqüència: si es treu o s’espatlla una pila làmpada es talla el circuit i la resta de
el circuit queda obert i deixa de funcionar. làmpades deixen de funcionar.

Aplicació: piles en joguines o en llanternes Aplicació: llums dels arbres del Nadal.
quan en porten més d’una.

 CONNEXIÓ PARAL·LEL:
GENERADORS RECEPTORS

Condició: tots els pols + junts per una banda i

tots els pols – junts per una altra, en cas de
corrent continu, o estar en fase, en cas de
I1
corrent altern. La tensió ha de ser igual en tots
els generadors.
I I2
I1
I3
I2 I
V

I3

V
I = I1 + I2 + I3 ; V = V1 = V2 = V3

I = I1 + I2 + I3 ; V = V1 = V2 = V3 Conseqüència: si es fon una làmpada la resta

Conseqüència: si s‘extreu o s’espatlla una
pila el circuit pot continuar funcionant a la
mateixa tensió.
Aplicació: connexió entre centrals elèctriques.
de làmpades continuen funcionant amb la
mateixa llum.
Aplicació: connexió dels electrodomèstics i
dels receptors en un habitatge.

9
9. LES MESURES ELÈCTRIQUES

 MESURA DE TENSIÓ

Amb el VOLTÍMETRE: es col·loca en paral·lel amb els punts

del circuit que s’han de mesurar.

 MESURA DE CORRENT

Amb l’AMPERÍMETRE: es col·loca en sèrie amb els punts del

circuit que s’han de mesurar.

 MESURA DE RESISTÈNCIA

Amb l’ÒHMMETRE: es col·loca en els extrems dels terminals

de la resistència (la resistència que s’ha de mesurar ha
d’estar desconnectada de qualsevol tensió).

L’òhmmetre s’utilitza també per comprovar curtcircuits (R

= 0) i circuits oberts (R = ).

 MULTÍMETRE / POLÍMETRE / “TÈSTER”: Instrument

que pot mesurar la tensió, el corrent i la resistència. La
selecció de la mesura es fa amb un commutador rotatiu i
canviant les pinces de lloc.

 MESURA DE POTÈNCIA

Amb el WATTÍMETRE.

 MESURA D’ENERGIA

Amb el COMPTADOR D’ENERGIA: és l’utilitzat per la

companyia subministradora d’energia per mesurar-ne el
consum i facturar-lo.

10