Màster Universitari en

Professor/a d’Educació
Secundària
Especialitat d’Empresa Comerç i Turisme

TFM
Projecte d’Innovació Educativa basat en
la cooperació d’estudiants europeus de
Formació Professional

Alumne: Vicente Tomàs Llopis Jimenez

Tutor Universitat: Salva Vivas López

Curs acadèmic 2018/19

Índex
1. INTRODUCCIÓ................................................................................................................. 2

2. MARC CONCEPTUAL ...................................................................................................... 3

3. PROGRAMES EDUCATIUS EUROPEUS ........................................................................ 9

3.1. Erasmus + .............................................................................................................. 9

3.2. Altres programes .................................................................................................. 10
4. PROPOSTA EDUCATIVA ............................................................................................... 12

4.1. Resum de la proposta .......................................................................................... 12

4.2. Centres implicats i formes de participació ............................................................. 12
4.3. Coordinador ......................................................................................................... 14
4.4. Participants .......................................................................................................... 14
4.5. Mòduls Professionals implicats ............................................................................. 14
4.6. Explicació de la proposta ...................................................................................... 17
4.7. Justificació ............................................................................................................ 20
4.8. Propòsits .............................................................................................................. 22
4.9. Metodologia .......................................................................................................... 23
4.10. Recursos ............................................................................................................ 23
4.11. Cronograma ....................................................................................................... 25
4.12. Avaluació ............................................................................................................ 26
5. CONSIDERACIONS FINALS .......................................................................................... 28

BIBLIOGRAFIA ................................................................................................................... 30

1
1. INTRODUCCIÓ

Aquest Treball Final de Màster té com a objecte oferir una alternativa d’ensenyament per als
alumnes de Formació Professional, més concretament per als Cicles Formatius de la família
d’Hoteleria i Turisme. Aquesta proposta educativa recull els principis de la motivació i de la
metodologia de treball d’aprendre fent (learning by doing). El projecte tracta de definir
cadascun dels passos per a assegurar l’èxit en l’àmbit educatiu i cadascuna de les decisions
preses es basa en el marc teòric existent amb alguna aportació basada en l’experiència
personal. El perquè d’aquest projecte és senzill, amb el pas del temps cal introduir noves
maneres d’ensenyament i nous continguts que s’adapten millor a les demandes socials del
present i del futur.

A la primera part del treball es pot trobar el marc conceptual on es parla de la motivació dels
alumnes, la valoració competencial i del marc legislatiu que envolta els projectes educatius
europeus. Amb aquesta part del treball l’objectiu es posar en situació el lector sobre l’entorn
d’aquestes activitats i millorar la comprensió de les decisions preses. A més per a veure
exemples d’altres projectes educatius europeus i poder tindre referències s’han explicat els
més importants.

El següent bloc del treball parla sobre la proposta educativa, on es troben les instruccions a
seguir per a poder dur-la a terme. S’explica com poden participar tant els coordinadors, els
participants com els centres a través de la plataforma eTwinning. També estan exposats els
Mòduls Professionals que es veuen beneficiats amb aquest projecte pels continguts i habilitats
que es treballen i la manera d’avaluar-los. Per a finalitzar aquest bloc es troba la justificació
del projecte així com una explicació de la metodologia a aplicar amb els propòsits
corresponents. També es defineix un calendari orientatiu per al projecte dividit en les fases
que s’han de dur a terme.

Per últim, després de definir la proposta es troben les consideracions finals que cal tenir en
compte a l’hora d’aplicar aquest projecte. Cal reflexionar si es disposa dels recursos
necessaris per a dur-lo a terme, el temps i la motivació són els més importants.

El projecte tracta de treballar conjuntament amb centres educatius d’Europa per a planificar
cadascú un viatge amb tots els seus passos i acabar fent realitat un d’aquests, que serà triat
per la majoria. Així es pretén treballar els continguts dels mòduls d’Hoteleria i Turisme i les
competències transversals de la Formació Professional implicant a l’alumnat en el projecte.

2
2. MARC CONCEPTUAL

En aquest apartat i es farà un repàs del que s’ha parlat sobre la motivació de l’alumnat, es
revisarà la llei que regula en l’actualitat els programes europeus de mobilitat per a la Formació
Professional es parlarà sobre les competències que es consideren més rellevants en l’etapa
formativa.

La motivació de l’alumne afecta positivament el rendiment d’aquest (Rivera, 2013) i és per

això que cal fer un esforç per entendre què és el que motiva els alumnes i com aconseguir-
ho. La paraula motivació és el resultat de la combinació de paraules llatines “motus” i “motio”
que signifiquen mogut i moviment respectivament. Per tant entenem la motivació en l’entorn
de la educació com allò que fa que l’individu prenga una acció per a assumir una posició
respecte a una nova situació, sent decisiu en qualsevol activitat que es desenvolupe (Herrera,
2010).

Els professors i les professores han de centrar tots els seus esforços a intentar despertar
l’interés i el desig d’aprendre dels alumnes. S’hi pot aconseguir motivar el rendiment dels
alumnes de diferents formes. Segons Heckhausen la motivació del rendiment pot definir-se
com l'intent d'augmentar o mantenir el més alt possible la pròpia habilitat en totes aquelles
activitats en les quals es considera obligada una norma d'excel·lència i la realització de la
qual, per tant, pot aconseguir-se o fracassar. Aquesta motivació pot ser controlada, al menys
en part, segons la teoria de Kuhl (Baumann & Kuhl, 2005). Kuhl distingeix diversos tipus de
processos de control de l’acció, dels quals ens quedem amb aquestos 5:

1. Atenció selectiva: el subjecte dirigeix la seua atenció als aspectes de l'acció que
són rellevants per a l'acció en curs.

2. Control de la codificació: es codifiquen els trets dels estímuls que estan relacionats
amb la intenció en curs. S'usen estratègies d'elaboració de la informació per a millorar
l'execució.

3. Control de les emocions: aquest procés enllaça la fase d'execució amb la fase
prèvia motivacional, tractant d'impedir les emocions negatives i d'emfatitzar les que
faciliten la eficàcia de l'acció.

4. Control de la motivació: es tracta, fonamentalment, d'una reconsideració i

revaloració dels motius de l'acció, del valor de la meta, inseparable de la seua pròpia
realització personal, la qual cosa en definitiva manté la intensitat de l'acció.

3
 5. Control de l'ambient: aquest procés és, en realitat, una instància dels dos anteriors
que poden ser posats en joc mitjançant alguna manipulació de l'ambient.

Aquestos processos de control de l’acció (motivació) cal tenir-los en compte a l’hora d’elaborar
una activitat a l’aula per a augmentar les probabilitats d’èxit. Per altra banda, Junco Herrera
és qui ens assenyala la complexitat de controlar els criteris de motivació. Aquests criteris son
la intensitat de la motivació del rendiment, la duració de la acció del rendiment motivat, la
dificultat de la tasca, la diferència d’actitud entre els i les alumnes i l’altura de la meta
(dificultat). El professor és el responsable de gestionar la motivació provocada, a diferencia
de la motivació incidental i la intencional que és una cosa externa a la figura d’aquest. La
motivació provocada s’aconsegueix amb l’exercici del professor, intentant que els continguts
siguen el resultat d'una pulsió o desperten necessitats profundes, que cause grat i es valoren
els assoliments d’objectius de tothom permetent el reconeixement dels èxits.

Per tant tenim que els aspectes més destacats de la motivació influeixen positivament en el
rendiment dels alumnes (Rivera 2013) i és fonamental treballar la motivació extrínseca. El
professor és la guia fonamental per a millorar el rendiment dels estudiants amb la ferramenta
de la motivació i te a les seues mans la responsabilitat de motivar els alumnes per a que
nodrisquen els seus coneixements al màxim en l’etapa formativa.

Una vegada vista la importància de la motivació en la formació, cal explorar el marc

competencial de la Formació Professional. No es pot parlar de educació competencial sense
parlar de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), que es defineix a si mateix com un
complex pla posat en marxa a 1999 per a afavorir la convergència en matèria d’educació al
territori europeu. L’EEES naix amb el propòsit d’adequar els ensenyaments a les necessitats
de la societat i del mercat laboral, dins del context d'un augment de la professionalització de
l'estudiant (Rodríguez, 2007). Entre altres coses l’EEES ha introduït canvis com el disseny
del currículum basat en competències. La gestió per competències té una dilatada tradició en
l'àmbit empresarial, com a procés d'avaluació i millora de persones i organitzacions (Oliveros,
2005). L'aplicació de la gestió per competències comprèn per una banda la gestió dels
recursos humans d'una organització, i per una altra, l’educació en els seus diferents nivells.
Aquesta característica l’associa l’autor amb altres tals com la globalització del mercat laboral,
la mobilitat d’estudiants i treballadors i la competitivitat empresarial que repercuteix
directament en l'exigència d'una major qualificació dels recursos humans.

4
El paradigma educatiu actual situa la visió competencial (gestió per competències) en el punt
central, ja que tots els elements convergeixen cap a la formulació de criteris acadèmics,
competencials i de qualificació professional que responguen a la demanda del mercat laboral
europeu i que permeten respondre als reptes educatius, laborals i socials actuals (García &
Pérez, 2006).

Segons l’article 7 del Decret 142/2008, s’entén per competència la capacitat d’aplicar els
coneixements i les habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que
requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la
comprensió, la reflexió i el discerniment tenint en compte la dimensió social de cada situació.
Si bé amb aquesta definició llancem llum sobre el marc conceptual de les competències
professionals, s’ha de dir que és necessari establir dues categories principals d'aquestes. Les
teories del Capital Humà de Becker (1983) divideixen les competències en dos; les
competències genèriques (o generals) i les específiques. Gracies a la definició d’Ivan
Mendoza (2013) entenem que les competències generals son el conjunt de coneixements,
actituds, valors i habilitats que estan relacionats entre si, ja que en combinació, permeten
l'acompliment satisfactori de la persona que aspira a aconseguir metes superiors a les
bàsiques. Aquestes habilitats també s'usen com a atributs, característiques i qualitats, ja que
són capaces de desenvolupar-se en l'aprenentatge quotidià. Per altra banda les
competències específiques son aquelles que s'adquireixen amb la transmissió i assimilació
per part de la persona, a partir d'una sèrie de continguts relatius a les àrees bàsiques del
saber humanístic; conceptes, teories, coneixements instrumentals, habilitats d'investigació,
formes d'aplicació o estils de treball que defineixen una disciplina concreta.

Per tant es troba que la regulació actual s’emmarca en aquest context competencial, amb el
que s’intenten potenciar les habilitats, destreses i capacitats des dels distints organismes
europeus, nacionals i provincials, tenint en compte sempre el conjunt de competències
generals que han d’assolir els estudiants de totes les modalitats. A continuació, fent un repàs
al marc normatiu, s’explicaran quines son aquestes competències.

Tal i com s’ha vist anteriorment l’EEES dona preferència a les competències, tant
específiques com generals, que més relació guarden amb la inserció laboral. Les
recomanacions que va fer el Parlament Europeu i el Consell d’Europa a desembre de 2006
defineixen huit competències clau, que són aquelles que totes les persones precisen per a la
seua realització i desenvolupament personals, així com per a la ciutadania activa, la inclusió
social i l'ocupació. El marc de referència (Parlament Europeu i Consell, 2006) estableix
aquestes huit competències clau:

5
 1. Comunicació en la llengua materna
2. Comunicació en llengües estrangeres
3. Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia
4. Competència digital
5. Aprendre a aprendre
6. Competències socials i cíviques
7. Sentit de la iniciativa i esperit d'empresa
8. Consciència i expressió culturals.

Aquestes competències clau es consideren igualment importants entre elles, ja que

cadascuna pot contribuir a l'èxit en la societat del coneixement. La competència en les
capacitats bàsiques fonamentals de la llengua, la lectura i l'escriptura, el càlcul i les
tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) constitueixen el fonament essencial per a
l'aprenentatge, mentre que totes les activitats d'aprenentatge se sustenten en la capacitat
d'aprendre a aprendre.

Al territori europeu existeixen distintes institucions que treballen amb intercanvis d’alumnes
per tal de treballar, entre altres, competències clau com la comunicació en llengües
estrangeres, la consciència i l’expressió culturals i les competències socials i cíviques. Segons
l’article 165 del Tractat de Funcionament de la U.E. (Publicat al Diari Oficial de la Unió
Europea el 30 de març del 2010) la Unió contribuirà al desenvolupament d'una educació de
qualitat fomentant la cooperació entre els Estats membres i, si fóra necessari, donant suport
i completant l'acció d'aquests respecte de les seues responsabilitats quant als continguts de
l'ensenyament i a l'organització del sistema educatiu, així com de la seua diversitat cultural i
lingüística. L'acció de la Unió estarà dirigida cap a l'aprenentatge i la difusió de les llengües
dels estats membres, afavorir la mobilitat d'estudiants i professors, fomentant en particular el
reconeixement acadèmic dels títols i dels períodes d'estudis, promoure la cooperació entre
els centres docents, incrementar l'intercanvi d'informació i d'experiències sobre les qüestions
comunes als sistemes de formació dels Estats membres, afavorir l'increment dels intercanvis
de joves i d'animadors socioeducatius, i fomentar la participació dels joves en la vida
democràtica d'Europa i fomentar el desenvolupament de l'educació a distància. El punt 4
d’aquest article (el 165) parla del que es pretén fer per a contribuir a la realització dels
objectius citats, ací s’exposa que el Parlament Europeu i el Consell, d’acord al procediment
legislatiu ordinari i prèvia consulta al Comité Econòmic i Social i al Comité de les Regions,
s’adoptaran mesures de foment, a exclusió de tota harmonització de les disposicions legals i
reglamentàries dels estats membres, el Consell adoptarà, a proposta de la Comissió, les
recomanacions pertinents.

6
Al següent article de la mateixa llei, el 166, es parla d’encaminar l'acció de la Unió cap a
millorar la formació professional inicial i permanent, per a facilitar la inserció i la reinserció
professional en el mercat laboral, facilitar l'accés a la formació professional i afavorir la
mobilitat dels educadors i de les persones en formació, especialment dels joves i estimular la
cooperació en matèria de formació entre centres d'ensenyament i empreses. El punt 3 declara
que la Unió i els estats membres afavoriran la cooperació amb tercers països i amb les
organitzacions internacionals competents en matèria de formació professional.

La cooperació europea en matèria d'educació i formació professional, tractada a Copenhague

l’any 2002 es va reforçar a través del Comunicat de Brujas de 2010 i les Conclusions de Riga
de 2015, en les quals es van acordar una sèrie d’objectius per al període 2015-2020:

1. Promoure l'aprenentatge en el treball en totes les seues formes, amb especial atenció
a la formació d'aprenents, mitjançant la participació dels interlocutors socials, les
empreses, les cambres i els proveïdors de Educació i Formació Professional (d’ara a
endavant EFP) i l'estímul a la innovació i l'emprenedoria.
2. Continuar desenvolupant els mecanismes de garantia de la qualitat en la EFP d'acord
amb la recomanació del Marc de Referència Europeu de Garantia de la Qualitat en
l'Educació i Formació Professionals i, com a sistemes de garantia de la qualitat,
establir circuits d'informació i retroalimentació contínues per als sistemes de EFPI i
EFPC, prenent com a base els resultats de l'aprenentatge.
3. Millorar l'accés a la EFP i a les qualificacions per a tots a través de sistemes més
flexibles i permeables, en particular oferint serveis integrats i eficients d'orientació i
fent possible la validació de l'aprenentatge no formal i informal.
4. Continuar reforçant les competències clau en els plans d'estudis de la EFP i oferir
oportunitats més eficaces d'adquirir o desenvolupar aqueixes capacitats per mitjà de
la EFPI i la EFPC.
5. Introduir enfocaments sistemàtics i oportunitats de desenvolupament professional
inicial i permanent dels professors, formadors i tutors d’EFP, tant en un context
educatiu com en el lloc de treball.

Per últim, tenim que la Comissió compta, en matèria de EFP, amb el suport de dues agències.
La primera és el Centre Europeu per al Desenvolupament de la Formació Professional
(CEDEFOP), que contribueix a desenvolupar polítiques europees de EFP. L’altra agència
amb la que es compta a Europa és la Fundació Europea de Formació (ETF). Aquesta
contribueix al desenvolupament del capital humà en el context de les polítiques de relacions
exteriors de la UE.

7
Vist el marc legislatiu europeu que contempla la cooperació d’entitats educatives i els seus
membres, ara cal analitzar quina legislació a nivell nacional regula aquestes activitats.

El marc normatiu per excel·lència a nivell espanyol és l’actualització de 2007 de l’Ordre del
11 de desembre de 1995 per la qual es va crear l'Agència Nacional Espanyola per a l'aplicació
del Programa Comunitari "La Joventut amb Europa". Amb aquesta decisió (núm. 818/95/CE)
s’emprén el camí per a fomentar el desenvolupament d'intercanvis de joves i d'activitats
juvenils en el si de la Unió Europea i es va establir el Programa d'Acció Comunitària «Servei
Voluntari Europeu per a Joves amb la Finalitat d'Estimular la Mobilitat i Solidaritat dels Joves
en el Marc d'una Ciutadania Activa» (decisió 1686/98/CE). Aquest va ser el començament de
la regulació de la cooperació europea d’intercanvis. Avui dia el programa comprèn les
següents accions:

● La joventut amb Europa.

● Servei voluntari europeu.
● La joventut en el món.
● Sistemes de suport a la joventut.
● Suport i cooperació europea en l'àmbit de la joventut.

Per a l'adequat desenvolupament i execució dels Programes, l'article 8.2 de la Decisió número
1719/2006/CE del Parlament Europeu i del Consell disposa que la Comissió i els països
participants han de prendre mesures per a desenvolupar estructures a escala nacional «a fi
d'aconseguir els objectius del Programa». Així mateix aquesta llei també es pot veure sotmesa
a canvis amb regulació autonòmica. En aquest cas no hi ha legislació específica en la
Comunitat Valenciana per a aquest tipus d’activitats, i per tant s’adoptarà el marc normatiu
estatal.

Amb aquest repàs de la importància de la motivació, del enfocament competencial i de la

legislació que promou els intercanvis i la cooperació intracomunitària es comprén el marc
teòric d’aquesta proposta pedagògica. A continuació es mostren alguns dels exemples dels
programes educatius actuals que promouen aquest tipus d’ensenyament.

8
3. PROGRAMES EDUCATIUS EUROPEUS
En aquest apartat s’explicaran els programes educatius europeus més importants que cal
tindre com a referència ja que son un bon exemple del que s’obté aplicant el marc teòric que
s’ha detallat en el punt anterior.

3.1. Erasmus +
Erasmus+ es un programa dirigit a alumnes i professors de cicles de grau superior, per a la
realització de pràctiques formatives en països de la Unió Europea. És el programa de la UE
en els àmbits de l'educació, la formació, la joventut i l'esport per al període 2014-2020. El seu
treball en aquests àmbits pot és una ajuda
important per a abordar els canvis
socioeconòmics, els principals desafiaments
als quals s'enfrontarà Europa fins al final de
la present dècada, i per a recolzar l'aplicació
de l'Agenda Política Europea destinada al
creixement, l'ocupació, l'equitat i inclusió.
Erasmus + té com a objectiu millorar la
formació professional en tota Europa donant oportunitats. També dona suport a les
institucions a l'hora de crear associacions estratègiques que permeten establir llaços més
estrets entre l'educació, l'aprenentatge i el món del treball. En definitiva, pretén fomentar
l'ocupabilitat dels estudiants d'FP i la capacitació dels seus professors al mateix temps que
dona suport a la creació d'un marc europeu comú.

Aquest programa ofereix als estudiants la possibilitat de realitzar un període de pràctiques o

aprenentatge en una empresa, ONG, administració pública o en una escola de formació
professional d'un altre país de la UE. Als professors en canvi els ofereix formació, períodes
d’observació, docència i oportunitats de cooperar amb altres institucions. Les empreses
també son actors importants en aquest programa, ja que poden formar part del programa
oferint pràctiques a nivell europeu i després en general les empreses se’n podran beneficiar
de perfils de treballadors formats a l’estranger.

Cal destacar que aquest programa acull tant estudiants de formació professional de grau
superior com alumnes universitaris.

9
 3.2. Altres programes
A la pàgina del ministeri es poden
trobar els distints programes de
mobilitat que es poden dur a terme a
la Comunitat Valenciana. El
programa FCT Europa, a diferència
de l’Erasmus+, està dirigit
exclusivament a alumnes de cicles formatius de grau mitjà i superior, per a la realització del
mòdul professional de Formació en Centre de Treball (pràctiques formatives) en països de la
Unió Europea. En aquest cas es la Conselleria d’Educació de la Comunitat Valenciana
l’encarregada d’oferir places per a la realització de les FCT a Irlanda, Regne Unit i França als
centres públics i privats concertats de la Comunitat. Per a poder accedir a aquestes places
els alumnes seran ponderats per les seues notes i nivell de llengua estrangera, a més d’una
entrevista per part de la Comissió de Selecció. Aquesta comissió de selecció estarà composta
per una presidenta i quatre vocals, amb l’opció d’afegir un assessor de llengües amb veu però
sense vot.

El programa ACADÈMIA és un programa de mobilitat dirigida a professionals de l'orientació i

professorat de Formació i Orientació Laboral, de formació professional. Està coordinat pel
Centre Nacional de Recursos per a l'Orientació Professional (CNROP), dependent de la
Subdirecció General d'Orientació i Formació Professional. Aquest programa va començar
l’any 2001 i des de llavors ha promogut la mobilitat de més de cinc-cents professionals de
l'orientació dels Instituts d'Educació Secundària de totes les Comunitats i Ciutats Autònomes
del territori espanyol. Es tracta d’una estança d’una setmana de duració amb la que es pretén
conéixer altres sistemes d'orientació, noves eines i metodologia aplicades a la Informació i
Orientació i potenciar la dimensió europea de l'orientació. Per últim també té com a finalitat
aquest programa reforçar la cooperació comunitària en matèria d'informació i orientació
professionals, millorant el coneixement dels diferents sistemes educatius europeus.

10
Per últim, el programa EURODISEA és un
programa dirigit a joves que estan buscant treball i
que tenen entre 18 i 30 anys. Aquest és un
programa d'intercanvi de l'Assemblea de les
Regions d'Europa (ARE) que ofereix pràctiques de
tres a set mesos, a l'estranger amb l’objectiu de
proporcionar als joves alguna experiència
professional i, alhora, donar-los l'oportunitat
d'aprendre o millorar una llengua estrangera.

Amb l’explicació dels programes educatius europeus més importants de la Formació

Professional es finalitza el primer bloc del projecte que tracta d’explicar l’entorn dels projectes
educatius europeus. A continuació s’explicarà el projecte educatiu que el autor proposa i
defineix tots els passos per a dur-lo a la pràctica.

11
4. PROPOSTA EDUCATIVA

Una vegada revisada la teoria i la legislació sobre els programes europeus, així com els
diferents projectes europeus més importants que existeixen, és el moment de definir l’eix
central d’aquest treball. A continuació es detalla la proposta pedagògica en qüestió.

4.1. Resum de la proposta

La proposta educativa es divideix en 8 fases ordenades cronològicament i en cadascuna de
les fases es treballa unes competències i habilitats específiques recollides al currículum del
Mòdul Professional. Amb la implicació d’altres centres ubicats al territori europeu i la
col·laboració d’altres professors de l’especialitat es du a terme un projecte conjunt amb la
culminació d’un viatge (fase 8). Aquest projecte es pot dur a terme gràcies a la plataforma
eTwinning, funcionament de la qual s’explica a continuació, amb la que estaran en contacte
professors i alumnes per a treballar.

L’aplicació de la proposta és senzilla i està explicada a continuació, tan sols hi ha que seguir
els passos i en cas de dubte, hi ha marge de temps per a fer modificacions. Per tant el
calendari no és estricte i sempre que millore l’aprenentatge dels alumnes es poden fer
modificacions.

4.2. Centres implicats i formes de participació

Els centres que s’han d’implicar en el projecte han d’estar emmarcats dins del sistema
educatiu d’algun dels països membres de la Unió Europea, i si és possible que impartisquen
cicles formatius de la família d’Hoteleria i turisme. No existeix preferència per cap país en
particular, ja que l’objectiu és conéixer la llengua, el potencial turístic i la manera de fer les
coses. Amb aquest projecte poden cooperar fins a cinc centres, localitzats en països distints
o dins del mateix país. La combinació entre centres de països distints i del mateix país es pot
combinar com millor convinga, depenent de les sol·licituds de participació.

Existeix una xarxa social que posa en comú a milers de professors de tota Europa i empren
aquesta ferramenta per a elaborar projectes en comú. Aquesta plataforma s’anomena
eTwinning i es defineix com una comunitat de centres escolars europeus que posa una
plataforma a l'abast dels equips educatius com professors o professores, directors o
directores i fins i tot bibliotecaris o bibliotecàries. Amb aquesta ferramenta els participants es
comuniquen, col·laboren i desenvolupen projectes per a formar part de la comunitat educativa
més atractiva d’Europa.

12
Per a crear un projecte a la plataforma tan sols cal seguir aquests passos:

1. Crear un compte d’usuari a la web i donar-se d’alta.

2. Accedir al apartat de eTwinning Live per a buscar pels fòrums i contrastar la idea que
hi ha sobre el projecte amb les existents. Actualment no existeix cap tema relacionat
amb aquest projecte d’organització d’un destí turístic per a Cicles Formatius, per tant
s’ha d’obrir un tema nou per a buscar els partners.

3. Contactar amb els docents. Cal contactar amb la resta de docents implicats per a
veure si realment estan interessats en treballar conjuntament en el projecte. Hem de
comprovar que el nostre perfil es troba disponible per a projectes eTwinning Plus.

4. Sol·licitar contacte amb els candidats idonis per a dur endavant el projecte.

5. Una vegada acceptada la sol·licitud ja està tot llest per a començar. S’ha de decidir
qui enregistrarà l’activitat. Aquesta persona serà l’encarregada d’accedir a l’apartat de
projectes i crear un de nou. Per a fer-ho s’han de seguir les recomanacions següents:

A. Seleccionar el nom complet del centre educatiu

B. Convidar a la resta de persones

C. Completar el formulari amb totes les dades

D. Utilitzar un llenguatge senzill per a que la resta de docents ho puguen entendre

amb facilitat.

6. Al enviar la sol·licitud de projecte, eTwinning Life notifica automàticament a les

persones escollides per a dur a terme el projecte, i aquestes han d’acceptar. Una
vegada acceptat els Serveis Nacionals d’Ajuda d’ambdós països tenen que aprovar el
projecte.

7. Al aprovar-se el projecte es podrà accedir directament des de la finestra principal de

projectes i es crearà automàticament el TwinSpace, que es l’espai on es treballarà.
Per a cada projecte existeix un TwinSpace on treballar.

8. Sempre es poden afegir més membres a l'equip docent del projecte. Pots incloure
professionals del propi centre o d’altres interessats.

13
4.3. Coordinador
El coordinador del projecte, en aquest cas seria el mateix professor interessat en dur a terme
aquest projecte educatiu. El coordinador és l’encarregat de fer la tasca detallada en l’apartat
anterior per a començar a preparar el projecte. Tindrà la responsabilitat de trobar i coordinar
la resta de centres que es veuran implicats en aquest projecte i marcar les directrius d’aquest.

4.4. Participants
Els participants d’aquest projecte d’innovació educativa es poden diferenciar en dos tipus;
estudiants i professors. En els apartats anteriors s’ha explicat la manera de trobar els
participants docents encarregats de coordinar la part del projecte que corresponga a cada un
dels centres.

Per altra banda, els alumnes participants en el projecte seran estudiants de Formació
Professional de la Família d’Hoteleria i Turisme. En un principi serà indiferent el curs que
estiguen cursant i fins i tot el Mòdul Professional que imparteix el professor que coordinarà
l’activitat, malgrat això, més endavant s’especificarà el Mòdul Professional idoni pel que
respecta a les competències i les sinergies educatives del projecte. Per tant poden participar
els estudiants i professors de la F.P. Bàsica d’Allotjament i bugaderia, els de Cuina i
restauració i els que estudien Activitats de Forn i Pastisseria. Per als Cicles Formatius de
Grau Mitjà de Cuina i Gastronomia (LOE) i Servicis en Restauració (LOE). Dels Cicles
Formatius de Grau Superior d’Agències de Viatges i Gestió d'Esdeveniments (LOE), Gestió
d'Allotjaments Turístics (LOE), Guia, Informació i Assistències Turístiques (LOE), Direcció de
Cuina (LOE) i Direcció de Servicis de Restauració (LOE). Fora d’Espanya poden adherir-se
qualsevol dels Cicles Formatius de la família d’Hoteleria i Turisme.

4.5. Mòduls Professionals implicats

En un principi el Mòdul Professional encarregat de destinar les hores de treball dels alumnes
i del professor de la manera més eficient és el de Destinacions turístiques, que s’imparteix als
Cicles Superiors de Agències de Viatges i Gestió d'Esdeveniments i també al de Guia,
Informació i Assistències Turístiques. El definim com a eficient perquè mostra una major part
de competències a treballar amb el projecte, conjuntament amb les més importants de la
Formació Professional com a conjunt.

Segons l’ORDE 33/2012, de 22 de juny, de la Conselleria d’Educació, Formació i Ocupació,

per la qual s’establix per a la Comunitat Valenciana el currículum del cicle formatiu de grau
superior corresponent al títol de Tècnic Superior en Agències de Viatges i Gestió

14
d’Esdeveniments i l’ORDE 34/2012, de 22 de juny, de la Conselleria d’Educació, Formació i
Ocupació per la qual s’establix per a la Comunitat Valenciana el currículum del cicle formatiu
de Grau Superior corresponent al títol de Tècnic Superior en Guia, Informació i Assistències
Turístiques el mòdul professional de Destinacions Turístiques amb el codi 0383 te una duració
de 160 hores i treballa els següents continguts, la majoria dels quals es treballaran amb el
projecte d’innovació educativa. Continguts del mòdul relacionats amb el projecte:

Identificació de la geografia de la Comunitat Valenciana

– Organització territorial i administrativa de la Comunitat Valenciana.

– Coneixements de l’actualitat política, econòmica, social i cultural.

– Estructura econòmica de la Comunitat Valenciana. Anàlisi sectorial actual i

tendències de futur.

– Població i assentaments urbans a la Comunitat Valenciana. Anàlisi sectorial actual i

tendències de futur.

– Xarxa d’infraestructures de transport de la Comunitat Valenciana.

Identificació de la geografia turística d’Espanya

– Organització territorial i administrativa. Concepte d’autonomia, regió, província,

comarca i municipi. Identificació.

– Relleu. Característiques. Unitats físiques.

– Demografia: distribució de la població.

– Respecte per les diferents creences, llengües i elements diferencials de les diferents
comunitats autònomes.

– Aplicacions informàtiques i altres fonts per a l’estudi de la geografia turística.

Identificació de la geografia turística d’Europa i de la resta del món.

– L’organització internacional del turisme. L’Organització Mundial del Turisme (OMT).

Concepte i funcions. Regions i subregions.

– Organització política i territorial d’Europa. Països comunitaris i no comunitaris.

Territoris dependents de dins i fora d’Europa.

– Unitats físiques europees.

– Diversitat cultural europea: cultures, pobles, llengües.

– Geografia turística de la resta del món: trets distintius del relleu, hidrografia,
vegetació, clima i diversitat cultural de les regions i subregions de l’OMT, excepte
Europa.
15
 – Actitud de respecte per les diferents races, creences i elements diferenciadors
d’estos països.

Identificació de les principals destinacions turístiques d’Espanya.

– Destinacions espanyoles de sol i platja. Centres turístics litorals peninsulars i illes.

– Destinacions culturals espanyoles. Rutes culturals.

– Destinacions urbanes espanyoles.

– Destinacions rurals i de naturalesa espanyoles.

– Destinacions espanyoles d’espais lúdics i d’oci.

– Destinacions esportives (golf, esquí, nàutic, eqüestre, aventura i neu) i de salut i

bellesa.

– Grans esdeveniments en les destinacions.

Identificació de les principals destinacions turístiques d’Europa i de la resta del món.

– Destinacions de sol i platja. Centres turístics litorals, illes i arxipèlags.

– Destinacions culturals. Rutes culturals.

– Destinacions urbanes. L’oferta turística en les ciutats.

– Destinacions rurals i de naturalesa.

– Destinacions d’espais lúdics i d’oci.

– Destinacions esportives (golf, esquí, nàutic, eqüestre, aventura i neu) i de salut i

bellesa.

– Grans esdeveniments en les destinacions.

16
4.6. Explicació de la proposta
Aquesta proposta educativa s’ha dividit en 8 fases per les que ha de passar el projecte amb
l’avanç del curs escolar. A continuació es troben explicades cadascuna de les 8 fases, que
també es troben definides al calendari escolar en l’apartat del Cronograma.

Fase 1: Introducció i busca de partners

La primera tasca serà explicar als alumnes de què tracta el projecte i començar una pluja de
idees per a despertar el interés i aconseguir que s'impliquen. Cal explicar el projecte educatiu,
les seues fases i objectius, amb qui col·laboraran i com ho faran. En aquest moment també
cal decidir si la classe es divideix en grups o si en canvi es du a terme amb tota la classe com
un grup, depenent del nombre d’alumnes; els grups poden ser de 10/12 persones.

La primera tasca és elaborar una breu descripció del projecte amb Photoshop o PowerPoint
per a aconseguir buscar els partners en eTwinning. Es treballarà la creativitat i la capacitat
d’atraure col·laboradors i la proposta definitiva es pujarà a la plataforma que anteriorment, al
subapartat “Centres implicats i formes de participació”, ja s’ha exposat com funciona. A més
de la creativitat també s’han d’explicar els objectius del projecte, els procediments, els
resultats i un esquema d’aquest mateix cronograma perquè els professors coneguen el
projecte.

Per a aquesta fase cal esperar unes 3-4 setmanes fins que es troben els col·laboradors
necessaris per emprendre el projecte i continuar amb la Fase 2. El nombre de col·laboradors,
tal com s’ha dit en els apartats anteriors pot anar des de dos fins a cinc. Aquest últim punt és
on començaran els centres col·laboradors, ja que ells no tenen la tasca de buscar amb qui fer
el treball.

Fase 2: Presentacions

Aquesta fase començarà quan ja estiga clar amb quins centres dels que ho sol·liciten s’hi
treballarà i per a ells serà la primera fase. Cal parlar directament amb el professor que
coordinarà el treball i assegurar que el projecte s’ha de dur a terme per complet i que estan
interessats en els continguts i procediments del projecte així com en els resultats
d’aprenentatge que desprèn el projecte.

A partir d’aquest moment els alumnes que hi participen han de fer una descripció del lloc on
viuen, del potencial turístic de la zona i del tipus d’economia predominant. Mitjançant
tècniques de discussió s’ha d’arribar a un consens de com s’ha de vendre la zona per a que
17
els col·laboradors vulguen fer en aquest lloc el viatge final de projecte. Amb aquesta primera
tasca es pretén que es coneguen les distintes destinacions amb les que es van a treballar.

El següent pas és presentar els alumnes i el centre mitjançant un vídeo. Aquest vídeo i les
presentacions han de ser en anglès perquè el visualitzen la resta de col·laboradors. Es pot
fer ús de ferramentes com Thinglink o Padlet per a fer encara més atractives les
presentacions dels equips al fòrum d’eTwinning. don ferramentes d’interacció amb imatges i
vídeos, i treballar amb elles implica una millora en la utilització de les TIC.

Fase 3: Concurs de logos i Claim

En aquesta tercera fase s’emprén la campanya de promoció turística local on es farà un

concurs de logotips i de eslògans per al projecte. En aquest cas es dividiran els alumnes de
cada centre en grups de 2, 3 o 4 participants (depenent del nombre d’alumnes de la classe)
per a que elaboren el logo, el claim i algunes creativitats amb la finalitat d’aconseguir
transmetre els valors principals de la destinació a promoure.

Els gràfics guanyadors de cada centre són els que s’han de publicar a eTwinning per a
compartir-los amb la resta de col·laboradors. Així també es visualitzaran i es comentaran els
que han resultat guanyadors als altres centres.

Les ferramentes que s’utilitzaran en aquesta fase són el programari específic de disseny gràfic
com Photoshop, Canva, Gimp, Pinterest, Pixlr, etc… i Google Forms per a votar els
guanyadors.

En aquesta fase es pretenen treballar els continguts relacionats amb el màrqueting turístic, la
creativitat i la capacitat de comunicar.

Fase 4: Nadal

Coincidint en l’època nadalenca i aprofitant el claim de la campanya escollida al nadal

s’hauran d’elaborar unes postals nadalenques que després s’enviaran a la resta de partners.
Amb aquesta activitat els alumnes intercanviaran felicitacions i alguna que altra imatge
característica de la zona relacionada amb el nadal.

Per a aquesta fase es farà ús del programari específic de disseny gràfic i en cas de acordar-
ho s’enviarà mitjançant correu postal, treballant els continguts del currículum de Tècniques
Administratives. També es treballarà l’apropament a la cultura estrangera i millorarà la relació
dels alumnes col·laboradors.

18
Fase 5: Destinació turística

En aquesta fase s’han de treballar els continguts del mòdul de destinacions turístiques per a
posar en pràctica tot el que s’ha vist a classe. S’ha d’elaborar el projecte turístic de la zona
potenciant cadascun dels distints tipus de turisme. Es tracta de identificar a la pròpia zona el
turisme rural, de sol i platja, ecològic, cultural i de més tipus de turisme que es puga explotar.

Amb un projecte consistent i ben elaborat per part dels equips, cal decidir quin es presentarà
a la resta de col·laboradors de la plataforma i de quina manera. Així es posaran a treballar
tots en un mateix projecte que pretendrà ser el més atractiu possible per a la resta de
companys europeus. Caldrà posar en pràctica coneixements de màrqueting turístic (identificar
gustos i necessitats del Públic Objectiu), destinacions turístiques i per descomptat treball en
equip, idiomes i TIC. Els resultats s’exposaran a classe, amb la possibilitat de fer-ho en anglès
per a practicar la següent fase.

Es farà ús de ferramentes d’investigació de mercats com Google Forms, SPSS i Excel. El

projecte es presentarà en acabar aquesta fase amb una presentació de Powerpoint o Google
Slides.

Fase 6: Presentació del destí turístic

Aquesta fase serà la culminació de l’anterior i consistirà a presentar en anglès a la resta de

col·laboradors europeus la nostra destinació turística, que serà la que s’escollirà a la fase
anterior. S’ha d’elaborar un vídeo creatiu mostrant el potencial turístic de la zona i explicar-ho
tot en anglès.

Es farà ús de ferramentes per a editar vídeo i afegir subtítols.

Fase 7: Elaboració d’un viatge programat

Cadascun dels destins turístics, és a dir, cadascun dels centres, ha de preparar una
programació de tres dies de viatge del seu destí. Amb aquesta tasca es treballaran els
continguts del mòdul i es posarà en pràctica la organització d’agenda així com la gestió i
coordinació d’un viatge turístic quantificant cadascuna de les despeses i el temps necessari.

19
Fase 8: Culminació

Aquest projecte culminarà escollint un viatge programat per a cada partner. Així els alumnes
podran triar, per majoria, quin destí turístic volen visitar per conèixer en persona els alumnes
amb els que han estat treballant i veure aquest destí. Si s’arriba a un acord d’hospedatge
d’acollida els alumnes es quedaran a casa dels amfitrions i tindrà un cost menor que si han
de pagar allotjament. Aquestes característiques ja haurien d’estar treballades a la fase 7, i
s’han de tindre en compte a l’hora de votar on es farà el viatge final de projecte.

En acabar amb el projecte es treballarà en un formulari per a professors i alumnes amb el que
es recolliran les impressions sobre aquest i les propostes de canvi o millora per a futures
edicions.

En aquest apartat s’han explicat les fases en que es divideix el projecte per a entendre pas a
pas de què tracta. En el pròxim punt es justifica l’aplicació del projecte i el perquè s’ha elaborat
d’aquesta manera.

4.7. Justificació
En aquest apartat es tractarà de justificar l’aplicació de la proposta educativa. Aquest projecte
que intenta introduir novetats en el camp de la educació és positiu per a avançar junt amb la
societat amb els canvis tecnològics i socials que l’envolten. No es pot seguir fent classe com
es feia abans, si res és com abans. Canvis en els mètodes de treball, en els objectius i en els
continguts són necessaris per a treballar les capacitats que més aporten a cadascun dels
futurs professionals, i en aquest cas, als professionals del turisme. Aquestes capacitats
esmentades són les considerades com transversals, i amb aquest projecte com s’ha esmentat
es treballen un gran nombre d’aquestes (competència en les capacitats bàsiques fonamentals
de la llengua, la lectura i l'escriptura, el càlcul, les tecnologies de la informació i la comunicació
i la consciència i expressió culturals)

Per altra banda, la motivació dels alumnes és una cosa que no hi ha que deixar de banda,
sense motivació no hi ha interès per a aprendre i sense aquest, tan sols es memoritza i no
s’aprèn. Per tant és necessari treballar la motivació de l’alumnat per a que s'impliquen en el
procés d’aprenentatge tant com siga possible i traspasse l’adquisició de coneixement,
capacitats i habilitats més enllà de l'horari lectiu. Perquè per a “provocar la set d’aprendre”
(Junco Herrera, 2010) cal treballar proporcionant un mètode (o activitat) i un coneixement pel
qual puguen treballar les competències autònomament, per això l’organització del viatge final
de projecte és una proposta que promet implicar i motivar els alumnes.

20
Respecte a la metodologia utilitzada “Learning by doing” s’ha demostrat (Dam, 2004) que les
taxes de de retenció, memòria i aprenentatge de les persones amb aquesta metodologia son
majors. Per tant l'exercici d'una activitat és fonamental per a garantir la major retenció durant
l'aprenentatge, i això és el que pretén aconseguir aquesta proposta.

Gràfic 1: Taxes de retenció del coneixement en funció de l’activitat

Font: Elaboració pròpia a partir de Dam 2004

En funció de la metodologia també s’hi troben diferències significatives al mateix estudi, on

es conclou que mitjançant mètodes de formació basats en l'experiència s’aconsegueixen
índexs de retenció notablement superiors als de la resta de metodologies grupals com la
lectura, el suport auditiu-visual, les demostracions o les tècniques grupals de discussió.

Gràfic 2: Taxes de retenció del coneixement segons la metodologia utilitzada

Font: Elaboració pròpia a partir de Dam 2004

21
Amb aquest apartat queda justificada l’aplicació d’aquesta metodologia, continguts i finalitats
que tracta aquest projecte. A continuació, al següent subepígraf, s’exposen els propòsits
general i específics que l’autor considera més rellevants.

4.8. Propòsits

General

Aquest projecte d’innovació educativa pretén analitzar les destreses i les habilitats dels
alumnes del cicle formatiu de grau superior de Guia, informació i assistències turístiques. Més
concretament es posa l’ull sobre el Mòdul Professional de Destinacions turístiques. Amb
aquest projecte es vol posar llum sobre les competències d’aquest mòdul i altres del cicle
formatiu, amb la finalitat també de fomentar les competències transversals de la Formació
Professional; les TIC, l’ús de les llengües de la UE i el treball en equip. Gràcies a la posada
en marxa d’un projecte de cooperació amb altres instituts europeus s’intentarà despertar
l'interès per aprendre i culminar amb projecte d’intercanvi.

Específics

El primer propòsit específic d’aquest projecte és treballar les competències transversals de la

Formació Professional. Aquest propòsit s’aconsegueix fent-ho d’una manera novedosa i
original per a aconseguir el màxim interès possible.

El segon propòsit específic és dur a la pràctica els coneixements adquirits i les destreses que
es treballen a l’aula. Perquè siga un projecte real es durà a la pràctica amb els alumnes que
cooperen. L’intercanvi d’alumnes serà la posada en pràctica del treball realitzat i serà un dels
punts diferenciadors d’aquest projecte.

Un altre propòsit és el d’aconseguir mantindre motivats els alumnes durant tot el curs. Amb la
motivació de l’alumnat tot és més fàcil i les classes més amenes, per a alumnes i professors.

L’últim propòsit és el de crear relacions amb diferents professionals del sector. Els alumnes
aconseguiran posar-se en contacte en professionals del sector turístic dels països que
col·laboren en el projecte i pot ser una font de contactes molt valuosa per al futur
professional.

Amb els propòsits definits, el següent punt a tractar és la metodologia d’aquest projecte.

22
4.9. Metodologia
En aquest apartat s’explicarà el tipus de metodologia d’aquesta proposta educativa i el lloc on
s’ha observat. Sense cap dubte aquest treball no hauria sigut possible sense la participació a
un projecte de la mateixa metodologia a l’ IES Les Foies de Benigànim.

Mitjançant aquesta metodologia de posar en contacte estudiants de formació professional de

tota Europa per a que desenvolupen un projecte en comú, el professor Federico Soler Vaya,
ha aconseguit fer cooperar alumnes de FP Bàsica amb alumnes d’altres centres de França,
Espanya, Itàlia, Turquia, Grècia, Holanda, Romania i Lituània. A més ha sigut guardonat amb
l’European Quality Label 2018. A diferència de la proposta que contempla aquest projecte, la
cooperació amb tants països va ser possible amb la mescla disciplinària de matèries
relacionades amb la ciència, la fabricació tèxtil, economia i administració i l'anglès.

Aquest projecte es basa principalment en els principis de la metodologia “Learning by Doing”

com bé s’ha esmentat en la justificació. Aquesta metodologia, segons Borgnakke (2004),
tracta de seguir un model mitjançant el qual es construeixen metàfores de la vida real i amb
l’ajuda del professor l'estudiant extrau els seus propis coneixements de forma reflexiva,
participativa, pràctica, estimulant i flexible.

Analitzada la metodologia a seguir per a dur a terme el projecte, a continuació s'especifica

quins recursos són necessaris perquè la realització siga possible.

4.10. Recursos
En aquest apartat es poden trobar tots els recursos que cal tenir en compte a l’hora
d’emprendre aquest projecte educatiu, encara que no són recursos difícils d’aconseguir, cal
comprovar que el centre disposa d’ells. Els recursos es desglossen en materials, humans i
econòmics.

4.10.1. Materials

Els recursos materials són els béns tangibles o intangibles que disposa un centre. Per a poder
desenvolupar el projecte s’utilitzaran els recursos materials bàsics per a impartir classes com
les instal·lacions i el mobiliari, a més d’equips informàtics i una càmera de gravar vídeo o
telèfon mòbil amb aquesta funcionalitat. Els béns intangibles que es van a necessitar són els
programaris per a elaborar presentacions, muntatges de vídeo i muntatges de imatges. Hi ha
versions gratuïtes d’aquests programaris si el centre no disposa de llicències.

23
 4.10.2. Humans

Els recursos humans fora del context d’un departament d'una empresa és sinònim de capital
humà, és a dir, els treballadors d'una empresa. Així el personal necessari al mateix centre per
a poder desenvolupar el projecte es redueix al professor del mòdul. No obstant això, cal tenir
en compte com a recursos humans els professors que es necessiten per a fer el viatge final
amb els alumnes a l’altre país i la resta de professors dels altres centres que treballaran
conjuntament.

4.10.3. Econòmics

S'entenen per recursos econòmics el conjunt de capital necessari per a generar valor al
procés productiu d'una organització. En aquest cas per a l’elaboració del pressupost s’ha de
tenir en compte si el centre disposa dels recursos esmentats anteriorment per a previndre la
compra d’algun. Tenint en compte que la majoria dels centres disposen d’ordinadors i del
programari pertinent, tan sols es necessiten fons per al viatge final de projecte.

Depenent del tipus de projecte que es duga a terme el pressupost por contemplar solament
el cost del transport i del menjar o en canvi incloure també l’estància si no hi ha acord
d’acolliment. Tanmateix el cost del transport i del menjar dependrà alhora del destí amb el
que es treballe (això dependrà de les decisions dels alumnes).

Una vegada definits els recursos que s’hi necessiten, en el pròxim apartat es detallen les
fases del programa cronològicament ordenades.

24
4.11. Cronograma

En aquest apartat s’ha elaborat un calendari de com es distribueixen temporalment les

distintes fases al llarg d’un curs escolar complet. En aquest cas s’ha agafat el curs 2019/2020
per a mostrar gràficament aquesta distribució.

Gràfic 3: Calendari d’aplicació per al curs escolar 2019/2020

Font: Elaboració pròpia

25
Al final del curs, per a la fase 8, s’ha deixat un marge de temps per a imprevistos i per a poder
preparar el viatge final amb temps. Ara que ja s’ha vist com es reparteix en el temps aquest
projecte, al pròxim apartat es tractarà l’avaluació del mateix.

4.12. Avaluació
L'avaluació es defineix com la determinació sistemàtica del mèrit, el valor i el significat d'algú
en funció d'uns criteris respecte a un conjunt de normes. En aquest apartat es va a definir
com s’avaluaran els alumnes amb els criteris i percentatges.

Primerament el projecte seguirà un criteri d’avaluació contínua a tot el procés, i alhora contarà
per a nota del mòdul en el qual es treballarà. La retroalimentació que ha de rebre l’alumnat
ha de ser constant i ha de tenir lloc al finalitzar cadascuna de les fases, i es tindrà en compte
l’actitud (participació i proposta d’idees), el contingut dels treballs de cada fase, l’aplicació de
coneixements del mòdul i del cicle i també el progrés que hi tenen els alumnes.

Per a avaluar les exposicions i les entregues s’utilitzarà la rúbrica preestablerta al Quadre 1
valorant d’1 a 5 els aspectes considerats com a més rellevants i que cal tenir en compte. La
nota final serà una mitja aritmètica de les mitges dels apartats de Presentació escrita,
Presentació oral i Valoració global. Aquests apartats comptaran un 33% cadascun per a la
nota final, però per a cadascun hi ha un nombre distint de aspectes a avaluar.

En finalitzar el projecte es durà a terme també un qüestionari als alumnes perquè valoren el
projecte amb la finalitat de millorar les futures edicions del mateix. Així també s’oferirà la
possibilitat de fer suggeriments anònims per a millorar l’experiència i la motivació dels
alumnes a través de la ferramenta Google Forms.

26
Taula 1: Rúbrica d’avaluació

ASPECTES DEL TREBALL A AVALUAR NOTA

Presentació escrita:
El resum informa del contingut del treball, s'entén sense llegir el treball
Propostes justificades
Aplicació dels coneixements treballats a l'aula
Ordre i coherència
Adequació
Bon ús de les eines digitals
Plantejament correcte de la investigació comercial
Disseny correcte de la investigació comercial
Metodologia de la investigació
Presentació oral:
Qualitat de l'exposició; estructura, fluïdesa i expressió oral
Suport multimèdia per a la presentació
Fluïdesa de l'anglès
Precisió de resposta a les preguntes
Repartició equitativa de la presentació
Valoració global:
Implicació en el projecte (aporta propostes, mostra interès)
Participació i assistència
Progrés

Font: Elaboració pròpia

Finalitzat aquest subepígraf queda explicada l’aplicació del projecte i en aquest cas l’avaluació
del mateix. A continuació tindrà lloc la última part d’aquest projecte que parlarà sobre les
consideracions que s’han de tenir en compte i les referències bibliogràfiques i legislatives que
s’han hagut de tindre en compte per a l’elaboració d’aquest treball.

27
5. CONSIDERACIONS FINALS
Amb la totalitat de la proposta definida cal afegir unes consideracions finals a tindre en
compte. Primerament cal saber que aquesta proposta és completament flexible, ja que s’ha
d’adaptar al nivell dels col·laboradors, així com a la llengua i al temps que cada centre
dispose. Per tant es pot fer més curt un punt per a aconseguir arribar a la fi del projecte a
temps o pel contrari treballar algun contingut més que es considere interesant com poden ser
les habilitats comunicatives, el domini de la llengua estrangera o conceptes de màrqueting.

Una altra consideració és que cal buscar més de dos col·laboradors, ja que s’han donat casos
a la plataforma eTwinning de professors que s’han desentés dels projectes a mitat del curs,
per tant més val tenir opcions de més que anar justos. A més cal tenir en compte que el cost
de dur a terme el viatge de fi de projecte no siga elevat, ja que s’ha d’intentar que tothom
puga fer el viatge i mai deixar de banda a qui puga sofrir algun problema econòmic. Sempre
s’ha de guiar els projectes perquè no superen la barrera del que tothom es puga permetre
perquè ningú es quede sense anar per culpa de l’elevat cost.

D’acord amb els propòsits d’analitzar les destreses i les habilitats dels alumnes del cicle
formatiu de grau superior de Guia, informació i assistències turístiques. Es pot considerar
vàlida qualsevol titulació relacionada amb la família d’Empresa Comerç i Turisme, ja que les
destreses i habilitats transversals són l’eix central del projecte. Es conseguiran treballar d’una
manera innovadora i poc explotada com és mitjançant un projecte de cooperació. Respecte
del propòsit de dur a la pràctica els coneixements adquirits en l’aula, cal tenir present sempre
que la metodologia per a desenvolupar el projecte és la de Learning by doing, aconseguint
que l’aprenentatge siga significatiu gràcies a l’aplicació d’un treball pràctic en la vida real dels
alumnes. Així el viatge d’intercanvi dels alumnes per a finalitzar el projecte és el que
diferenciarà aquest projecte de la resta.

Aconseguir mantenir la motivació per a aprendre dels alumnes és una tasca complicada, per
això cal entendre com funciona la motivació i la relació que guarda amb la metodologia i els
factors externs. Amb la base teòrica d’aquest treball i les diferents directrius s’intenta
aconseguir dotar el docent de ferramentes eficients per a motivar els alumnes, encara que si
existeixen més camins per a incentivar la motivació es poden aplicar sense problemes,
sempre que contribuïsquen a motivar les ganes d’aprendre dels alumnes i fins i tot dels
professors a l’hora de realitzar aquest tipus d’activitat. L’esforç en que l’experiència siga
positiva també és essencial, ja que l’experiència dels alumnes condicionarà la motivació de
les promocions posteriors a l’hora d’emprendre el projecte, el boca a boca dels alumnes serà
clau a l’hora de “vendre” el projecte als alumnes nous.
28
Amb aquesta col·laboració internacional sorgiran noves relacions entre futurs professionals
del sector turístic, i com aquest sector guarda molta relació amb la internacionalitat, les
relacions que puguen sorgir d’aquest guarden molt de valor. Treballar conjuntament amb
altres estudiants i realitzar junts després un viatge pot crear relacions entre aquests, relacions
que poden aprofitar per a créixer personalment i professional.

Com a mode de reflexió cal nomenar la necessitat d’empatitzar amb els alumnes, ja que s’han
de comprendre els seus punts de vista per a oferir-los la millor motivació i deixar córrer la
imaginació per a aconseguir treballs vertaderament originals. De segur que amb un bon treball
de guia per part del professorat s’aconsegueix traure a la llum uns projectes sobre
destinacions turístiques molt bons.

29
BIBLIOGRAFIA
Referències acadèmiques

Baumann, N.; Kuhl, J. (2005) Positive affect and flexibility: Overcoming the Precedence of
Global over Local Processing of Visual Information. Motivation & Emotion; Jun, Vol. 29, p123-
134, 12p

Borgnakke, K. 2004. Ethnographic studies and analysis of a recurrent theme: Learning by

Doing. European Educational Research Journal, 3 (3), 539-565

García Manjón, J. V. ; Pérez López, M. C. (2016) Espacio europeo de educación superior,

competencias profesionales y empleabilidad. Universidad Europea Miguel de Cervantes.

Junco Herrera, I. (2010). La motivación en el proceso enseñanza- aprendizaje. Temas para

la educación.

Laudadio, Julieta (2008). Motivación y acción en j. heckhausen & j. kuhl. XV Jornadas de

Investigación y Cuarto Encuentro de Investigadores en Psicología del Mercosur. Facultad de
Psicología - Universidad de Buenos Aires, Buenos Aires.

Mendoza, I. (2013). Competencias básicas, genéricas y específicas. Recuperado de

https://www.utel.edu.mx/blog/rol-personal/competencias-basicas-genericas-y-especificas/

Oliveros Martin, L. (2006). Identificación de competencias: una estrategia para la formación

en el Espacio Europeo de Educación Superior. Revista Complutense De Educación, 17 Núm.
1.

Rivera Mendoz, G. (2013). La motivación del alumno incide positivamente en el rendimiento

del alumno. Tegucigalpa, M.D.C.

Rodríguez Esteban, A. (2007) Las competencias en el espacio europeo de educación

superior: tipologías. Humanismo y Trabajo Social; Vol. 6 (139-153)

Van Dam, N. (2004). The e-learning fieldbook. USA: McGraw-Hill

Referències normatives

Comunitat Valenciana. ORDE 34/2012, de 22 de juny, de la Conselleria d’Educació, Formació

i Ocupació per la qual s’establix per a la Comunitat Valenciana el currículum del cicle formatiu
de Grau Superior corresponent al títol de Tècnic Superior en Guia, Informació i Assistències
Turístiques del 5 de juliol de 2012, número 6811. Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.

30
Espanya. BOE 079 del 2 d’abril de 2007 num. 79 Sec 1 Pag 14235 a 14236. Boletín Oficial
del Estado.

Espanya. Disposición 14260 del BOE núm. 215 de setembre de 2009. Boletín Oficial del
Estado.

Espanya. Disposición 14261 del BOE núm. 215 de setembre de 2009. Boletín Oficial del
Estado.

Unió Europea. Recomendación del parlamento europeo y del consejo del 18 de desembre de
2006 sobre les competències clau per a l’aprenentatge permanent. Boletín Oficial de la Unión
Europea.

Unió Europea. Versión consolidada del Tratado de Funcionamiento de la Unión Europea.

Diario Oficial de la Unión Europea C 83/47, 30 de març de 2010.

31