TEMA 3.

ESTADÍSTICA DESCRIPTIVA
Distribució de freqüències

Mètodes i tècniques d'investigació II

Grup PA, 2019/20
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ: L’ESTADÍSTICA DESCRIPTIVA
2. DISTRIBUCIÓ UNIDIMENSIONAL DE FREQÜÈNCIES
3. MESURES DE SÍNTESI
3.1 MESURES DE TENDENCIA CENTRAL
3.2 MESURES D’ASSIMETRIA O POSICIÓ
3.3 MESURES DE DISPERSIÓ
5. ASSIMETRIA I CURTOSIS
4. DISTRIBUCIÓ BIDIMENSIONAL DE FREQÜÈNCIES
 POBLACIÓ

Inferència
Probabilitat

MOSTRA Estadística descriptiva

1. INTRODUCCIÓ: L’ESTADÍSTICA DESCRIPTIVA
L’estadística descriptiva té com a objectiu la ordenació, resum i
classificació de les dades amb la finalitat de tenir una visió més
precisa i conjunta de les observacions, intentant descobrir
d’aquesta manera possibles relacions entre les dades, veient
quines prenen valors semblants, quines difereixen de la resta,
destacant fets de possible interès,... (García Pérez, 2015:27)
Per això ens interessa observar la variabilitat de les dades
(variables)

Forma part del que s’anomena anàlisis exploratori de les dades

L’ anàlisis exploratori de les dades....
- Té com a objectiu resumir, identificar i descriure
- Revela l’estructura de les dades, les classifica
- Ajuda a elegir bons mètodes d’inferència
- Ajuda a comparar dades

Els gràfics i resums numèrics, que són la seua representació gràfica...

- Donen una visió ràpida de les dades
- Destaquen les característiques més importants
- Són imprescindibles en les representacions
2. Distribució unidimensional de freqüències

Freqüència absoluta (ni): expressa el Freqüència absoluta acumulada (Ni):

nombre de vegades que apareix un és la suma de les freqüències
determinat valor (de la variable). La absolutes de tots els valors anteriors
suma d'aquesta columna ha de ser o iguals al considerat.
igual a la de la mostra (N). Per exemple: N3 = n1 + n2 + n3

És una fracció: quina part del tot (N)

constitueix una categoria d’observacions

Freqüència
Freqüència Freqüència Freqüència relativa
Freqüència Freqüència relativa absoluta relativa percentual
absoluta relativa percentual acumulada acumulada acumulada
(ni) (fi) (pi) (Ni) (Fi) (Pi)
1 573 0,2 19,8 573 0,2 19,8
2 1765 0,6 60,9 2338 0,8 80,6
3 561 0,2 19,4 2899 1 100
Total 2899 1,0 100,0
2. Distribució unidimensional de freqüències
Freqüència relativa (fi): es calcula fent Freqüència relativa acumulada (Fi):
el quocient de la freqüència absoluta De forma anàloga a Ni, s'obté sumant
entre la mida de la mostra, indica la les freqüències relatives anteriors o
proporció en tant per un de cada valor. iguals al valor considerat.
La suma d'aquesta columna ha de ser
igual a 1.

És una proporció: part d’un tot. Número

d’observacions expressada en decimals

Freqüència
Freqüència Freqüència Freqüència relativa
Freqüència Freqüència relativa absoluta relativa percentual
absoluta relativa percentual acumulada acumulada acumulada
(ni) (fi) (pi) (Ni) (Fi) (Pi)
1 573 0,2 19,8 573 0,2 19,8
2 1765 0,6 60,9 2338 0,8 80,6
3 561 0,2 19,4 2899 1 100
Total 2899 1,0 100,0
2. Distribució unidimensional de freqüències

Frecuencia relativa percentual (pi): Freqüència relativa percentual

És el percentatge de l'anterior, per acumulada (Pi): Igual que les
tant s'obté multiplicant cada valor per anteriors es calcula sumant els valors
100. El seu suma ha de ser igual a anteriors o iguals.
100.

És un percentatge: és una proporció

multiplicada per 100. Estandaritzem per
poder comparar

Freqüència
Freqüència Freqüència Freqüència relativa
Freqüència Freqüència relativa absoluta relativa percentual
absoluta relativa percentual acumulada acumulada acumulada
(ni) (fi) (pi) (Ni) (Fi) (Pi)
1 573 0,2 19,8 573 0,2 19,8
2 1765 0,6 60,9 2338 0,8 80,6
3 561 0,2 19,4 2899 1 100
Total 2899 1,0 100,0
2.1 Exemple amb variable qualitativa. Freqüències simples

S'ha classificat a 20 individus segons el seu nivell d'estudis, variable que pren

les següents categories:

Sense estudis (1)

Primaris (2)
Nivell d’estudis
Secundaris (3)
Superiors (4)

I s’han obtés els següents valors:

1 4 3 3 3 2 2 4 2 2 1 4 2 3 2 3 4 2 3
 2.1 Exemple amb variable qualitativa
I s’han obtés els següents valors:

1 4 3 3 3 2 2 4 2 2 1 4 2 3 2 3 4 2 3 1 Pi= Fi*100
fi= ni/N pi= fi*100 Ni= n1+n2+...+ni Fi= f1+f2+...+ni

xi ni fi pi Ni Fi Pi
Sense estudis (1) 3 0,15 15 3 0,15 15
Primaris (2) 7 0,35 35 10 0,50 50
Secundaris (3) 6 0,30 30 16 0,80 80
Superiors (4) 4 0,20 20 20 1 100
20 1 100
N També pot calcular-se sumant el valor de Ni que volem obtenier més
l’anterior (és l’acumulat, el sumatori dels valors anterior)
Ex. 10= 3 + 7
Podem operar de la mateixa manera amb Fi i Pi
Representació gràfica
A) Diagrama de barres: Permet visualitzar de forma senzilla la distribució
d'una variable qualitativa. Es dibuixa sobre cada categoria una barra (eix
d’absises) l'altura coincideixi amb la freqüència absoluta o relativa de
cada categoria (eix d’ordenades)
ALTURA = FREQÜÈNCIA

Representació freqüències relatives percentuals (%) variable nivell d’estudis

40

35
Diagrama de barres
horitzontal 30

25
Superiors (4)
20
Secundaris (3)
15
Primaris (2)
10
Sense estudis (1)
5
0 10 20 30 40
0
Sense estudis (1) Primaris (2) Secundaris (3) Superiors (4)
Tipus de diagrames de barres: comparacions

a.) Diagrama de barres agrupat b.) Diagrama de barres apilat

c.) Diagrama de barres 100% apilat

C) Gràfic de línies: per a representar dades que tenen lloc durant un
periode continuat de temps (estudi longitudinal).
B) Pictograma: Consisteix en un cercle en el qual es representen
sectors o porcions amb àrees proporcionals a les freqüències de
cadascuna de les categories.

Representació freqüències relatives percentuals (%) variable nivell d’estudis

20 15
Sense estudis (1)

Primaris (2)

Secundaris (3)

35 Superiors (4)
30
2.2 Exemple amb variable quantitativa. Distribució de
freqüències agrupades

Es recull la qualificació rebuda en una assignatura (baremades de 0 a 50)

de 40 individus, que són les següents:

Com ordenem la informació? Amb intervals de classe

Interval de classe: Són divisions o categories en les que s’agrupa un
conjunt de dades ordenades per presentar característiques comunes. És a
dir, són fraccionaments del recorregut de la sèrie de valors per a reunir les
dades que presenten valors compresos entre dos límits.

Per a organitzar les els valors de la sèrie de dades cal determinar un

número de classes que siga convenient, que no ha de ser:
- Ni molt elevat: pot provocar massa grups, el que impediria la seua
observació
- Ni massa menut: pot ocultar la natura dels valors
- Rang o amplitut de classe total (recorregut): és el tamany de l’interval en el
que s’ubiquen tots els valors valors que pren la variable estudiada, des del més
menut fins al més elevat. Es designa amb la lletra R.
- Valor mínim: 7
- Valor màxim: 43
- R= 43-7 = 36
-Amplitud de classe, longitut o ampliaria d’una classe: és el número de valors
que concorren a una determinada classe.
- Marca de classe (punt mig): és el centre de la classe, és el valor de les dades
que s’ubica en la posició central de la classe i representa a la resta de valors
d’eixa classe.

Els intervals de classe poden ser de 2 tipus:

1.) Classes d’igual tamany
2.) Classes desiguals: distribuïm segons criteris teòrics
1.) Classes d’igual tamany
No existeix una norma establerta per a utilitzar classes iguals o desiguals,
però es sugereix que quan el número total de dades (N) és igual o superior
a 50, s’utilitza intervals com a referència. Per a valors superiors no de
deuen utilitzar-se més de 20 intervals.
- Valor mínim: 7
- Valor màxim: 43
- Tenim 40 dades, i decidim construir 8 intervals
- Amplitut de l’interval =
(43-7)/8 = 36/8 = 4,5 → arrodonim a 5
Representació gràfica
A) Histograma: Representació gràfica d'una distribució de
freqüències per mitjà de rectangles, les amplades representen
intervals de la classificació i les altures representen les
corresponents freqüències.
ÀREA (base*altura) = FREQÜÈNCIA

Representació freqüències relatives percentuals (%) variable edat de finalització dels estudis
10

0
5-10 11-15 16-20 21-25 26-30 31-35 36-40 41-45
Podem construir els histogrames amb diferents classes
EXERCICIS PER PRÀCTICAR

DOCUMENT excel: Exercici_1_freqüències (full 1 i 2)

EXERCICI 1. (excel)

EXERCICI 2. (excel)

EXERCICI 3. Busca en la teua vida quotidiana (noticies tv, premsa, internet,

exemples de taules de freqüències i de gràfics descriptius d’una variable
qualitativa o quantitativa