Protocol d�actuaci� davant de l�assetjament i del ciberassetjament

1. Detectar i comunicar la situaci�.

Qualsevol membre de la comunitat educativa que tinga coneixement
o sospites d�una situaci� d�assetjament o de ciberassetjament sobre
algun alumne o alumna, ho comunicar� a un professor o professora,
al tutor o tutora o a l�equip directiu. En tot cas, qui reba la informaci�
sempre n�informar� l�equip directiu.
2. Primeres actuacions.
a) Equip directiu, que es posar� en contacte amb el tutor o tutora
de l�alumne o alumna afectats; estar� assessorat pels servicis psicopedag�gics
escolars, el departament d�orientaci�, el gabinet municipal
autoritzat o el personal que tinga atribu�des les funcions d�assessorament en el
centre, i arreplegar� la informaci� per a analitzar i valorar la
intervenci� que calga.
b) L�equip d�intervenci�, que planificar� de manera r�pida els recursos personals,
materials i organitzatius, i el moment i el lloc de reuni�
amb els agressors, la v�ctima i els espectadors, sempre que siguen alumnes del
centre.
c) En el ciberassetjament �s important tindre informaci� de la intensitat, difusi�
i caracter�stiques del mitj� o dispositiu utilitzat. Si hi ha
proves f�siques, estes han de conservar-se (impressi� de pantalla, c�pia
del missatge), sempre sense lesionar els drets de cap persona i respectant la
confidencialitat de les actuacions.
3. Mesures d�urg�ncia.
a) Augmentar la supervisi� i vigil�ncia del professorat i personal del
centre durant els moments de descans i de pati; de l�estada al menjador,
als banys i als vestidors, i de les entrades i eixides del centre.
b) Avisar les fam�lies de la v�ctima i dels assetjadors.
c) Explicar a l�alumne assetjat totes i cada una de les mesures que
es prendran per a donar-li seguretat.
d) En cas de ciberassetjament, indicar a l�alumne, si �s el cas, que
canvie contrasenyes i revise les mesures de privacitat, i insistir-li en el
fet que no fa�a desapar�ixer les proves f�siques que tinga.
e) Demanar a l�alumne assetjat que comunique a un adult qualsevol
insult, ofensa o agressi� que reba i oferir-li els mecanismes i les vies
perqu� ho fa�a amb la major discreci� possible.
f) Una vegada o�t l�alumne assetjador i analitzada la situaci�, la
direcci� del centre li aplicar� les mesures cautelars que considere necess�ries
seguint el procediment disciplinari, segons el Decret 39/2008.
g) Quan s�haja valorat la situaci�, la direcci� del centre decidir�
aplicar al cas, o no, les mesures educatives correctores i disciplin�ries, i
si s�inicia el procediment d�obertura d�expedient disciplinari, segons el
Decret 39/2008, de 4 d�abril.
4. Comunicaci� de la incid�ncia.
a) La direcci� del centre informar� la comissi� de conviv�ncia de la
situaci� i del pla d�intervenci�.
b) La direcci� del centre realitzar� la comunicaci� al Registre Central i a la
Inspecci� Educativa.
c) Si la situaci� s�agreuja o sobrepassa la capacitat d�actuaci� del
centre, se n�ha d�informar la Inspecci� perqu�, si ho estima oport�, sol�
licite l�assessorament o la intervenci� de la unitat d�atenci� i intervenci�
del PREVI de la direcci� territorial corresponent. La Inspecci� Educativa decidir�
sobre la necessitat i el tipus d�intervenci�.
5. Comunicaci� a fam�lies i representants legals de tots els implicats
a) La direcci� del centre far� les entrevistes necess�ries, preferentment de manera
individual.
b) La direcci� del centre informar� les fam�lies dels alumnes implicats en el
conflicte de les mesures i actuacions de car�cter individual,
aix� com les mesures de car�cter organitzatiu i preventiu proposades per
al grup, nivell o centre educatiu.
c) Segons la gravetat del cas, la direcci� del centre comunicar� a
la fam�lia de la v�ctima la conveni�ncia o no de denunciar el cas a les
Forces de Seguretat de l�Estat.
d) Tal com consta en l�article 41 del Decret 39/2008, en aquells
sup�sits reincidents i en els casos en qu� el centre reclame la implicaci�
directa dels pares, mares, tutors o tutores de l�alumne o alumna i estos
la rebutgen, l�Administraci� educativa, si considera que esta conducta
causa un greu dany al proc�s educatiu del seu fill o filla, ho comunicar�
a les institucions p�bliques competents per motiu de desprotecci�, amb
un informe previ a la Inspecci� Educativa.
6. Seguiment del cas per part de les unitats d�atenci� i intervenci� i
de la Inspecci� del centre.
La Inspecci� i les unitats d�atenci� i intervenci� de les direccions
territorials col�laboraran amb la direcci� del centre en el seguiment del
cas en qu� hagen intervingut.
7. Definici� de mesures de tractament individualitzat amb la v�ctima
i els agressors, i de sensibilitzaci� amb observadors, amb les fam�lies i
amb la resta de l�alumnat
a) Estes mesures i actuacions es referiran tant a les que s�apliquen
en el centre i en l�aula, com a les que s�apliquen a l�alumnat en conflicte. Caldr�
garantir el tractament individualitzat tant de la v�ctima i de les
persones agressores com de l�alumnat espectador, i incloure actuacions
espec�fiques de sensibilitzaci� per a la resta de l�alumnat.
b) Amb car�cter orientatiu, en la web de la Conselleria d�Educaci�,
Cultura i Esport es proposen mesures i actuacions per a treballar l�assetjament
escolar en les diferents tipologies que pot presentar, en l�enlla�
�http://www.cece.gva.es/eva/val/previ.htm�.
ANNEX II
Conductes que alteren la conviv�ncia de forma greu i reincident:
insults, amenaces, agressions, baralles o vandalisme
Diferenciem el protocol d�intervenci� davant d�estes situacions a
escala general, del protocol d�actuaci� quan els alumnes que provoquen
estos incidents manifesten problemes greus de conducta o trastorns.
Alumnat que altera greument la conviv�ncia
Es caracteritza per l�incompliment de les normes socials b�siques
de conviv�ncia, que es manifesten per mitj� de conductes disruptives
greus i reincidents, com ara insults, amenaces, agressions, baralles sobre
algun alumne o alumna o accions de vandalisme sobre el centre i les
seues instal�lacions. S�n conductes, en general, que atempten contra la
dignitat personal d�altres membres de la comunitat educativa.
A) Procediment d�intervenci� en general
1. Detectar i comunicar la situaci�.
Qualsevol membre de la comunitat educativa que tinga coneixement
d�una situaci� de conductes disruptives molt greus, com ara insults,
amenaces, agressions, baralles o vandalisme sobre algun alumne o
alumna, o sobre el centre i les seues instal�lacions, o que les presencie,
tractar� de con�ixer els fets i la situaci� i ho comunicar� a la direcci�
del centre.
2. Primeres actuacions.
a) La direcci� arreplegar� i analitzar� la informaci�, i prendr� les
mesures que considere necess�ries.
b) La direcci� del centre, o la persona en qui delegue, comunicar� a
les fam�lies la incid�ncia produ�da i els informar� de la situaci�.
3. Mesures d�intervenci� general.
Mesures educatives correctores i disciplin�ries.
Les alteracions de conducta molt greus, com ara insults, amenaces,
agressions, baralles entre alumnes o accions de vandalisme sobre el
centre i les seues instal�lacions, es consideren conductes perjudicials per
a la conviv�ncia del centre, i, per tant, s�actuar� aplicant mesures educa-
tives correctores o disciplin�ries, segons el Decret 39/2008, de 4 d�abril,
que estaran especificades en el reglament de r�gim interior del centre.
La direcci� del centre arreplegar� la informaci�, i una vegada o�da
la comissi� de conviv�ncia categoritzar� el tipus d�incid�ncia i proposar� mesures
correctores o disciplin�ries, que tindran un car�cter educatiu
i recuperador de la conviv�ncia en el centre.
a) Si es proposen mesures educatives correctores per a alguna de
les conductes tipificades en l�article 35 del Decret 39/2008, de 4 d�abril,
s�ajustaran a l�article 36 del mateix decret.
b) Si es proposen mesures educatives disciplin�ries per alguna de
les conductes tipificades en l�article 42 del Decret 39/2008, s�ajustaran
a l�article 43 del decret.
4. Mesures de suport.
La direcci� del centre, si ho considera convenient, podr� sol�licitar
altres mesures de suport i col�laboraci� externes i rec�rrer als servicis
d�unes altres administracions i institucions, entre d�altres, els servicis
socials municipals, els servicis especialitzats d�atenci� a la fam�lia i
la inf�ncia (SEAFI), les unitats de prevenci� comunit�ries (UPC), les
unitats de conductes addictives (UCA), els centres de salut. En estos
casos, es planificar� la intervenci� conjunta amb totes les institucions
que hi estiguen implicades.
Alumnat amb alteracions greus de conducta
Les alteracions greus de conducta fan refer�ncia a un patr� de comportament
persistent, repetitiu i inadequat a l�edat del menor. D�acord
amb la Classificaci� Internacional de Malalties CIM-10, publicada per
l�OMS, estes alteracions greus de conducta solen enquadrar-se com a
comportament antisocial, comportaments oposicionistes desafiadors,
trastorn d�ansietat, trastorn de d�ficit d�atenci� amb hiperactivitat o
impulsivitat, trastorn dissocial en preadolescents i adolescents, trastorn
explosiu intermitent, alteracions del son, conductes de risc per consum
de subst�ncies t�xiques o alcohol, o alteracions de la conducta aliment�ria, entre
d�altres. Es caracteritzen per l�incompliment de les normes
socials b�siques de conviv�ncia i per l�oposici� als requeriments a les
figures d�autoritat, la qual cosa genera un deteriorament en les relacions
familiars o socials. Este comportament t� repercussions negatives
per a l�alumnat que el patix i per al medi en qu� desenrotlla la seua
vida: fam�lia, escola, oci... Els seus comportaments van m�s enll� dels
l�mits tolerables i les conductes impedixen a la persona tindre un proc�s
d�adaptaci� i desenrotllar tot el seu potencial adequadament.
En l��mbit educatiu, estos alumnes presenten necessitats educatives espec�fiques
derivades de trastorns temporals o permanents de
la personalitat o de la conducta, i requerixen aprenentatges i recursos
excepcionals.
B) Procediment d�intervenci� espec�fic
1. Detectar i comunicar.
Davant d�un incident greu provocat per un alumne que presenta una
alteraci� greu de la conducta, si �s possible, i sempre que no estiguem
a c�rrec d�uns altres alumnes, ser� acompanyat a la zona de despatxos
i s�informar� del cas el director, el cap d�estudis o el cap de personal
dels servicis psicopedag�gics escolars, el departament d�orientaci�, el
gabinet municipal autoritzat o el personal que tinga atribu�des les funcions
d�assessorament en el centre. Sempre que siga possible, l�alumne
quedar� sota la supervisi� d�un adult.
2. Intervenci� d�urg�ncia.
Si la situaci� de crisi continua, es cridar� en primer lloc la fam�lia
perqu� acudisquen al centre; si no s�obt� resposta de la fam�lia, i en els
sup�sits de perill greu i imminent, es telefonar� al 112 per a sol�licitar
ajuda.
3. Mesures d�intervenci� espec�fiques.
a) Comunicaci� de la intervenci� a la fam�lia. La direcci� del centre, o la persona
en qui es delegue, comunicar� la realitzaci� o la revisi�
de l�avaluaci� sociopsicopedag�gica de l�alumne.
b) Arreplega i an�lisi d�informaci�. L�equip directiu, junt amb el
tutor o tutora de l�alumne, l�equip de professors i el personal dels servicis
psicopedag�gics escolars, el departament d�orientaci�, el gabinet
municipal autoritzat o el personal que tinga atribu�des les funcions
d�assessorament en el centre, recopilar� informaci� sobre la intensitat, duraci�,
freq��ncia i context en qu� apareixen estes conductes en l�alumne.
c) Avaluaci� psicopedag�gica. Es realitzar� o revisar� l�avaluaci�
sociopsicopedag�gica, en la qual haur� de constar la planificaci� de
la intervenci�, l�organitzaci� dels suports i les coordinacions externes
necess�ries.
d) Sol�licitud de mesures de suport. La direcci� del centre podr�
sol�licitar mesures de suport i col�laboraci� externes al centre, entre
d�altres, amb els servicis socials municipals, el servicis especialitzat
d�atenci� a la fam�lia i la inf�ncia (SEAFI), la unitat de prevenci� comunit�ries
(UPC), la unitat de conductes addictives (UCA), els centres de
salut, la unitat de salut mental infantil i juvenil (USMIJ), centres hospitalaris,
associacions especialitzades.
e) Recursos complementaris. La direcci� del centre podr�, a m�s,
sol�licitar recursos extraordinaris en la convocat�ria anual de recursos
personals complementaris d�Educaci� Especial regulats en l�Orde de 16
de juliol de 2001 per a Educaci� Infantil i Prim�ria, i en l�Orde del 14
de mar� de 2005 per a Educaci� Secund�ria.
f) Mesures educatives correctores i disciplin�ries. La direcci� del
centre, una vegada analitzada la situaci� i valorat el pla d�intervenci�
proposat per a l�alumne, aplicar� les mesures correctores i disciplin�ries
que estime convenients i respectar� la regulaci� del Decret 39/2008, de
4 d�abril.
C) Comunicaci� de les incid�ncies
a) La direcci� del centre informar� la comissi� de conviv�ncia de la
situaci� i del pla d�intervenci�.
b) La direcci� del centre realitzar� la comunicaci� al Registre Central i a la
Inspecci� Educativa.
c) Si la situaci� s�agreuja o sobrepassa la capacitat d�actuaci� del
centre, se n�ha d�informar la Inspecci� perqu�, si ho estima oport�, sol�
licite l�assessorament i la intervenci� de la unitat d�atenci� i intervenci�
del PREVI de la direcci� territorial corresponent.
D) Comunicaci� a fam�lies i representants legals de totes les persones implicades
a) S�informar� les fam�lies dels implicats de les mesures i actuacions de car�cter
individual adoptades, aix� com de les de car�cter
organitzatiu i preventiu proposades per al grup, nivell i centre educatiu,
preservant sempre la confidencialitat absoluta en el tractament del cas.
b) Totes les mesures correctores i disciplin�ries previstes en els articles 36 i 43
del Decret 39/2008, de 4 d�abril, hauran de ser comunicades
formalment als pares, mares, tutors o tutores de l�alumnat menor d�edat.
c) Tal com consta en l�article 41 del Decret 39/2008, en els sup�sits
reincidents i en els casos en qu� el centre reclame la implicaci� directa
dels pares, mares, tutors o tutores de l�alumne o alumna i estos la rebutgen,
l�Administraci� educativa, si considera que esta conducta causa
un greu dany al proc�s educatiu del seu fill o filla, ho comunicar� a les
institucions p�bliques competents per motiu de desprotecci�, amb un
informe previ a la Inspecci� Educativa.
6. Seguiment del cas per part de les unitats d�atenci� i intervenci� i
de la inspecci� del centre.
La inspecci� i les unitats d�atenci� i intervenci� de les direccions
territorials col�laboraran amb la direcci� del centre en el seguiment dels
casos en qu� hagen intervingut.
ANNEX III
Maltractament infantil
El maltractament infantil es definix com qualsevol acci� no accidental que comporta
ab�s (emocional, f�sic o sexual) o descuit (emocional o f�sic) cap a un menor de
d�huit anys, que �s realitzada pel seu
progenitor o cuidador principal, per una altra persona o per qualsevol
instituci�, i que amenace l�adequat desenrotllament del xiquet. Dins
del maltractament considerem tant el maltractament actiu, ent�s com
a ab�s f�sic, sexual i emocional, com els maltractaments passius, com
ara la neglig�ncia f�sica i emocional. El maltractament pot ser familiar
o extrafamiliar.
Protecci� en l��mbit escolar
Els quatre escalons de protecci� de la poblaci� infantil s�n els pares,
els ciutadans, els professionals de les administracions i l�entitat p�blica
competent en mat�ria de protecci� infantil.
L��mbit escolar ocupa una posici� privilegiada en el proc�s de protecci� del menor
i en la detecci�, la notificaci�, la investigaci� i l�avaluaci�. Pels centres
passen la totalitat dels xiquets i adolescents de la
comunitat, i �s el lloc on romanen una gran part del seu temps. Per a
molts menors que patixen el maltractament en l��mbit familiar en edats
primerenques, l�escolaritzaci� els permet trencar amb l�a�llament social
en qu� l�han patit.
Gravetat i presa de decisions
La valoraci� d�urg�ncia de la situaci� estar� determinada per la
gravetat del succ�s observat i per la probabilitat que torne a repetir-se
(nivell de risc) si no es prenen les mesures de protecci� oportunes.
Un cas ser� greu si corre perill la integritat f�sica o psicol�gica del
menor (exist�ncia de palisses, castics f�sics forts, sospita d�ab�s sexual,
etc.), si el xiquet �s un beb� o t� menys de cinc anys, o si patix una discapacitat
que li impedix autoprotegir-se o demanar ajuda. La urg�ncia
determinar� el tipus d�actuaci� del professional de l�educaci�, el protocol que es
posar� en marxa i la prioritat del cas.
L�avaluaci� exhaustiva correspon als servicis socials o al servici de
protecci� de menors.
Protocol d�actuaci� davant d�una situaci� observada de maltractaments i
desprotecci� del menor
1. Identificaci�.
Qualsevol membre de la comunitat educativa que tinga coneixement
o sospites d�una situaci� de maltractament infantil ho comunicar� a
l�equip directiu.
2. Actuacions immediates.
Despr�s d�esta comunicaci�, es reunir� l�equip directiu amb el tutor
o tutora de l�alumne o alumna afectat i el personal dels servicis psicopedag�gics
escolars, el departament d�orientaci�, el gabinet municipal
autoritzat o el personal que tinga atribu�des les funcions d�assessorament en el
centre, per a recopilar informaci�, analitzar-la i valorar la
intervenci� que calga.
3. Notificaci�.
L�equip educatiu emplenar� el full de notificaci� que apareix en
l�Orde 1/2010, de 3 de maig, de la Conselleria d�Educaci� i la Conselleria de
Benestar Social. L�equip directiu podr� demanar l�assessorament
del personal dels servicis psicopedag�gics escolars o del personal que
tinga atribu�des les funcions d�assessorament educatiu.
4. Comunicaci� de la situaci�.
a) La direcci� del centre enviar� l�original del full de notificaci� als
servicis socials municipals de la localitat on residix el menor, n�arxivar�
una c�pia en l�expedient de l�alumne i en remetr� una altra a la direcci�
general competent en mat�ria de protecci� de menors de la Conselleria
de Benestar Social.
b) La direcci� del centre realitzar� la comunicaci� al Registre Central i a la
Inspecci� Educativa.
c) Si la situaci� s�agreuja i sobrepassa la capacitat d�actuaci� del
centre, se n�haur� d�informar la Inspecci� Educativa, que sol�licitar�
l�assessorament o la intervenci� de la unitat d�atenci� i intervenci�
(UAI) de la direcci� territorial corresponent. La Inspecci� Educativa
decidir� sobre la necessitat i el tipus d�intervenci�.
d) La comunicaci� a la fam�lia es realitzar� una vegada informades
les autoritats competents, i ser� realitzada per la direcci� del centre.
Procediment d�urg�ncia
1. Davant d�un alumne que presente lesions f�siques, greu neglig�ncia o ab�s
sexual, un membre de l�equip directiu o del personal
docent en qui es delegue, l�acompanyar� al centre de salut o als servicis
d�urg�ncia de l�hospital m�s pr�xim.
2 La direcci� comunicar� la situaci� d�urg�ncia a la policia local,
a la Conselleria de Benestar Social i a la Fiscalia de Menors. Per a la
comunicaci� s�utilitzar�
� El full de notificaci� que apareix en l�Orde 1/2010, de 3 de maig,
de la Conselleria d�Educaci� i de la Conselleria de Benestar Social.
Per a la comunicaci� a l�autoritat judicial i al ministeri fiscal s�utilitzar� el
model que es troba en l�annex VII d�esta orde.
3. La direcci� del centre realitzar� la comunicaci� al Registre Central i a la
Inspecci� Educativa perqu�, si ho estima oport�, sol�licite l�assessorament o la
intervenci� de la unitat d�atenci� i intervenci� (UAI)
de la direcci� territorial corresponent. La Inspecci� Educativa decidir�
sobre la necessitat i tipus d�intervenci�.
L�enlla� de la p�gina web de Benestar Social �s:
�http://www.bsocial.gva.es/va/web/menor�.
ANNEX IV
Viol�ncia de g�nere
S�ent�n per viol�ncia de g�nere aquella que, com a manifestaci�
de la discriminaci�, la situaci� de desigualtat i les relacions de poder
dels h�mens sobre les dones, s�exercix sobre ella pel fet de ser-ho. Esta
viol�ncia compr�n qualsevol acte de viol�ncia basada en el g�nere que
tinga com a conseq��ncia, o que tinga possibilitats de tindre com a conseq��ncia,
perju� o patiment en la salut f�sica, sexual o psicol�gica de la
dona. Les amenaces, la pressi� exercida sobre elles per a for�ar la seua
voluntat o la seua conducta, la privaci� arbitr�ria de la seua llibertat,
tant si es produ�xen en la vida p�blica com privada, s�n comportaments
violents per ra� de g�nere.
Tipus de viol�ncia de g�nere
a) Viol�ncia f�sica: �s qualsevol acte de for�a contra el cos de la
dona, amb resultat o risc de produir lesi� f�sica o dany. Estos actes de
viol�ncia f�sica contra la dona poden ser exercits per h�mens amb els
quals tinga o haja tingut relacions de parella, o per h�mens del seu
entorn familiar, social i laboral.
b) Viol�ncia psicol�gica: �s tota conducta que produ�sca desvaloraci� o patiment en
la dona mitjan�ant amenaces, humiliacions o vexacions, exig�ncia d�obedi�ncia o de
submissi�, coerci�, insults, a�llament,
culpabilitzaci� o limitacions del seu �mbit de llibertat. Estos comportaments poden
ser exercits per qui siga o haja sigut el seu c�njuge o
per qui estiga o haja estat lligat a ella per an�loga relaci� d�afectivitat,
incl�s sense conviv�ncia. Aix� mateix, tindran la consideraci� d�actes
de viol�ncia psicol�gica contra la dona els exercits per h�mens en el seu
entorn familiar, social i laboral.
c) Viol�ncia econ�mica: consistix en la privaci� intencionada, i no
justificada legalment, de recursos per al benestar f�sic o psicol�gic de la
dona i de les seues filles i fills, o la discriminaci� en la disposici� dels
recursos compartits en l��mbit de la conviv�ncia de parella.
d) Viol�ncia sexual i abusos sexuals: �s qualsevol acte de naturalesa
sexual for�ada per l�agressor i no consentida per la dona. La viol�ncia
sexual compr�n qualsevol imposici�, per mitj� de la for�a o la intimidaci�, de
relacions sexuals no consentides, i l�ab�s sexual, amb independ�ncia que l�agressor
tinga o no relaci� conjugal, de parella, afectiva o
de parentiu amb la v�ctima.
Protocol d�actuaci� davant d�una situaci� de viol�ncia de g�nere
1. Identificaci�.
Qualsevol membre de la comunitat educativa que tinga coneixement
o sospites de casos de viol�ncia de g�nere ho notificar� a la direcci�
del centre.
a) Recollida d�informaci�. Despr�s d�esta comunicaci�, es reunir�
l�equip directiu amb el tutor o tutora de l�alumne o alumna afectat, amb
els servicis psicopedag�gics escolars o amb el personal que tinga atribu�des les
funcions d�assessorament educatiu, per a recopilar informaci�,
analitzar-la i valorar la intervenci� que calga.
b) Actuaci�. En els sup�sits de perill greu i imminent, i si la situaci�
ho requerix, es telefonar� al 112 i es traslladar� la persona agredida a
l�hospital de refer�ncia. La direcci� del centre podr� sol�licitar mesures
de suport i col�laboraci� externes al centre. Si es considerara necessari,
s�establir� comunicaci� amb el servici especialitzat d�atenci� a
la fam�lia i la inf�ncia (SEAFI), els centres de salut, la unitat de salut
mental infantil i juvenil (USMIJ), els hospitals m�s pr�xims, els centres
d�acollida i les entitats especialitzades.
c) Aplicaci� de mesures disciplin�ries. En el cas que les persones
agressores siguen alumnes del centre, o�da la comissi� de conviv�ncia,
s�actuar� tal com es regula en els articles 42 a 49 del Decret 39/2008,
de 4 d�abril.
2. Comunicaci� de la situaci�.
a) La direcci� del centre informar� la comissi� de conviv�ncia de la
situaci� i del pla d�intervenci�.
b) En el cas que la incid�ncia puga ser constitutiva de delicte o de
falta penal, la direcci� del centre ho comunicar� per fax al ministeri
fiscal utilitzant l�annex VII d�esta orde. Esta comunicaci� s�adre�ar� a
la sala de la Fiscalia que corresponga:
1) Si els agressors i les v�ctimes s�n menors, a la Fiscalia de
Menors.
2) Si els agressors s�n majors d�edat i la v�ctima menor d�edat, a la
Fiscalia de Viol�ncia de G�nere.
3) Si els agressors i les v�ctimes s�n majors d�edat, a la Fiscalia de
Viol�ncia de G�nere.
c) La direcci� del centre realitzar� la comunicaci� al Registre Central i a la
Inspecci� Educativa, i podr� sol�licitar l�assessorament o la
intervenci� de la unitat d�atenci� i intervenci� (UAI) de la direcci� territorial
corresponent. La Inspecci� Educativa decidir� sobre la necessitat
i el tipus d�intervenci�.
3. Comunicaci� a fam�lies i representants legals de tots els implicats.
a) La direcci� informar� les fam�lies dels implicats del fet de viol�ncia i de les
mesures i accions adoptades.
b) Segons la gravetat del cas, la direcci� del centre comunicar� a
la fam�lia de la v�ctima la conveni�ncia de denunciar-lo a les forces de
seguretat.
c) Tal com consta en l�article 41 del Decret 39/2008, en els casos
reincidents i en els que el centre reclame la implicaci� directa dels
pares, mares, tutors o tutores de l�alumne o l�alumna i estos la rebutgen,
l�Administraci� educativa, si considera que esta conducta causa
un greu dany al proc�s educatiu del seu fill o filla, ho comunicar� a les
institucions p�bliques competents per motiu de desprotecci�, amb un
informe previ a la Inspecci� Educativa.
4. Seguiment del cas per part de les unitats d�atenci� i intervenci� i
de la Inspecci� del centre.
La Inspecci� i les unitats d�atenci� i intervenci� de les direccions
territorials col�laboraran amb la direcci� del centre en el seguiment dels
casos en qu� hagen intervingut.
ANNEX V
Agressions al professorat o al personal
d�administraci� i servicis
Definici�
Es considera agressi� al professorat qualsevol acci� il�l�cita que
vaja en contra dels drets del personal docent o d�administraci� o servicis, tal com
queden arreplegats en l�article 4 de la Llei 15/2010, d�Autoritat del Professorat,
quant als drets del personal docent.
Destinataris
Este protocol d�actuaci� est� adre�at als equips docents, al personal
d�administraci� i al personal que preste servicis en els centres docents
p�blics o en els centres privats concertats no universitaris de la Comunitat
Valenciana, en l�exercici de les seues funcions.
Protocol de protecci�, assist�ncia i suport al professorat davant
d�agressions, com a conseq��ncia de l�exercici leg�tim de les seues
funcions
1. Detecci� i comunicaci� de la incid�ncia.
a) Qualsevol membre de la comunitat educativa que tinga coneixement d�una agressi�
que tinga per objecte el personal docent, el d�administraci� o el de servicis, t�
l�obligaci� de comunicar-ho a la direcci�
del centre.
b) Aix� mateix, si els fets que s�n objecte de l�agressi� poden ser
constitutius de delicte o de falta, presentar� una den�ncia davant del
ministeri fiscal, del jutjat de gu�rdia, o en qualsevol depend�ncia de les
Forces i Cossos de Seguretat de l�Estat.
c) El professorat o el personal d�administraci� i servicis, si aix� ho
estima oport�, sol�licitar� l�assist�ncia jur�dica de l�Advocacia General,
tal com es disposa en l�article 7 de la Llei 15/2010, de 3 de desembre,
de la Generalitat, perqu� exercisca les accions legals que corresponguen. La
sol�licitud ser� remesa per la direcci� del centre i s�enviar� a
la direcci� territorial, on l�inspector o inspectora de zona elaborar� un
informe; posteriorment, tota la documentaci� es traslladar� al secretari
territorial que d�na el vistiplau, qui l�elevar� a la Direcci� General de
Personal Docent de la Conselleria d�Educaci�, Cultura i Esport.
d) La sol�licitud d�assist�ncia jur�dica contindr� la informaci�
seg�ent: dades personals de la persona interessada, tel�fon de contacte, relat dels
fets i tots els elements de prova de qu� es disposen i que
servisquen per a confirmar aquells, amb citaci� de testimonis i, si �s
possible, dels seus relats dels fets. Aix� mateix, anir� acompanyada de
la den�ncia presentada, del comunicat d�assist�ncia m�dica, si n�hi ha,
i d�un certificat de la direcci� que confirme si els fets denunciats estan
relacionats amb l�exercici de la funci� o c�rrec de la persona sol�licitant.
e) El director o directora notificar� immediatament el fet denunciat
a la Inspecci� Educativa i ho comunicar� al Registre Central del PREVI.
f) La direcci� del centre realitzar� tots els tr�mits previstos en este
protocol amb la m�xima celeritat.
2. Intervenci� de la Direcci� General de Personal.
La Direcci� General de Personal Docent, a la vista de la documentaci� remesa per
qui sol�licite assist�ncia jur�dica, emetr�, com a superior
jer�rquic, l�informe a qu� es referix l�article 11.2 de la Llei 10/2005,
de 9 de desembre, d�Assist�ncia Jur�dica a la Generalitat. L�esmentat
informe indicar� si es complixen els requisits previstos en la llei mencionada
perqu� la persona sol�licitant puga rebre l�assist�ncia de l�Advocacia General. La
direcci� general traslladar� totes les actuacions fetes
i realitzar� les actuacions complement�ries que considere necess�ries.
3. Resoluci�.
L�advocat general de la Generalitat, de conformitat amb el que disposa l�article
11.2 de la Llei 10/2005, de 9 de desembre, d�Assist�ncia
Jur�dica a la Generalitat, prendr� l�acord que corresponga i el comunicar� a la
persona interessada.
La facultat concedida a la persona interessada per este article no
menyscaba el seu dret a designar advocat que l�assistisca o a sol�licitar
que este li siga designat d�ofici, segons l�article 12.3 de l�esmentada
Llei 10/2005.
ANNEX VI
Consideracions espec�fiques davant de qualsevol de les situacions
plantejades en els annexos, si es produ�xen fora del centre
Actuacions en general
Segons s�arreplega en l�article 28 del Decret 39/2008, de 4 d�abril,
s�aplicaran de forma general els protocols d�assetjament i ciberassetjament
escolar, i de conductes que alteren la conviv�ncia de forma greu
i reincident (insults, amenaces, agressions, baralles o vandalisme, maltractament
infantil i viol�ncia de g�nere), si estes situacions es produ�xen fora del centre,
en activitats extraescolars o complement�ries, i en
les realitzades fora del recinte escolar per� que estiguen motivades per
la vida escolar o directament relacionades amb esta. Els casos seran
tractats d�acord amb el reglament de r�gim intern de cada centre.
Actuaci� davant d�una situaci� de viol�ncia de g�nere fora del centre
1. En el cas de viol�ncia de g�nere fora del centre, se seguir� el procediment de
l�annex IV d�esta orde. En este cas, si la persona que patix
l�agressi� �s menor i es considera que hi ha desprotecci�, es podran
utilitzar el full de notificaci� i el procediment de l�Orde 1/2010, de 3
de maig, de la Conselleria d�Educaci� i de la Conselleria de Benestar
Social, per a la comunicaci� de la situaci� a la Conselleria de Benestar
Social i a la Fiscalia de Menors.
2. Davant la situaci� descrita al punt anterior, la comunicaci� a la
fam�lia es realitzar� nom�s despr�s de les actuacions que s�arrepleguen
en els apartats 2.b i 2.c, amb els quals s�informaran les autoritats competents.
Procediment davant d�actes vand�lics, agressions, baralles, consum
i tr�fic de subst�ncies perjudicials per a la salut, en l�entorn escolar
L�acord de col�laboraci� per a la millora de la conviv�ncia i de la
seguretat escolar entre la Conselleria d�Educaci�, Cultura i Esport i la
Delegaci� del Govern a la Comunitat Valenciana, seguir� el procediment seg�ent:
a) La direcci� del centre realitzar� la comunicaci� de la situaci�
d�agressi�, baralles o vandalisme a les Forces de Seguretat de l�Estat
competents.
b) Quan es produ�sca una situaci� de conflicte que estiga relacionada amb problemes
de conviv�ncia o que atempte contra persones
o instal�lacions en les proximitats del centre escolar, l�equip directiu
arreplegar� les incid�ncies en la fitxa de l�entorn escolar, que est� disponible en
�http://www.cece.gva.es/eva/docs/convivencia/entorn_escolar.
pdf�, i la remetr� a la Direcci� General d�Ordenaci�, Innovaci� i Pol�tica
Ling��stica de la Conselleria d�Educaci�, Cultura i Esport, a l�adre�a
de correu electr�nic �convivencia@gva.es��.
c) La Direcci� General d�Ordenaci�, Innovaci� i Pol�tica Ling��stica remetr�
l�informe a la Delegaci� del Govern per mitj� de l��rea
d�Alta Inspecci� d�Educaci�. En l�acord de col�laboraci� esmentat, la
Delegaci� del Govern a la Comunitat Valenciana es compromet a informar la direcci�
general que ha originat la comunicaci� de les accions
que s�hagen realitzat en relaci� amb l�incident.
d) La Direcci� General d�Ordenaci�, Innovaci� i Pol�tica Ling��stica informar� el
centre interessat i la respectiva direcci� territorial
d�Educaci� sobre els casos comunicats a la Delegaci� de Govern. Si
no s�ha realitzat cap comunicaci� d�incid�ncies, l�esmentada direcci�
general informar� tamb� d�esta circumst�ncia.