EDITORIAL............................................. 4 Liberisliber fa 10 anys!

CINEMA.................................................. 6 1ra part de la jornada LiterACCIÓ:

el projecte Engage i el poder de la
 Properes adaptacions a la gran poesia
pantalla basades en llibres
XIV Jornades de les Lletres Ebren-
MÚSICA.................................................. 8 ques - Crònica de l’últim dia (1a
part)
 Epic Rap Battles of History: Ed-
gar Allan Poe vs. Stephen King Crònica del festival Barcelona No-
vel•la Històrica – Part 1
EL RACÓ DEL QUELLEGISTA.......10
HORÒSCOP LITERARI................... 24
 Entrevista:
ART........................................................ 26
Caterina Riba i Ester Pou, curado-
res de l’antologia sobre Anna Do-  Crims artístics al MNAC: Assassi-
das “Capvespres de foc i de gra- nat de cambra
na”,
PUBLICITAT........................................ 28
 L’article:
 Canals de Booktube destacats
Rilke: Cartes a un jove poeta influ-
encer  La web de la Revista

 Sabies que...?  Tallers 4FanTIC BCN

 Cròniques: CRÈDITS.............................................. 31
Ja ha arribat la tardor! Les fulles cauen i s’ajunten per formar
nous llibres, i els esdeveniments literaris surten com bolets!

En aquesta edició de Tardor 2019 (la cinquena ja!) us portem un

petit resum de tot plegat. A més a més, també...

...us avançarem novetats a la gran pantalla basades en llibres que

ens sorprendran aquest hivern!

...us ensenyarem un duet de rap genial per a Tots Sants, entre dos
autors de terror.

...podreu llegiu una entrevista en exclusiva amb les curadores

d’una antologia molt especial amb obres inèdites d’Anna Dodas.

...aprendreu consells per tenir èxit a les xarxes socials a través

d’un mestre inesperat.

...i sereu testimonis d’un crim artístic al MNAC orquestrat per

una escriptora de novel·la negra, entre moltes altres coses! A què
espereu per descobrir-les?

La Redacció
5
 PROPERES ESTRENES DE PEL·LÍCULES BASADES EN LLIBRES

Encara que tots coneixem el musical composat

per Andrew Lloyd Webber, que no se'ns oblidi
que 'Cats' va néixer de les pàgines de la novel·la
de T.S. Eliot, 'El llibre dels gats hàbils del vell
Possum'.

El repartiment confirmat promet ser imponent:

Jennifer Hudson, James Corden, Judi Dench, Ja-
son Derulo, Idris Elba, Taylor Swift ... Prepareu-
vos per miolar!

S'estrena el 20 de desembre.

Després de l'èxit de 'Lady Bird', la cineasta Greta

Gerwig torna amb una nova adaptació de la no-
vel·la de Louisa May Alcott, tot un clàssic de la
literatura.

Dones poderoses com Saoirse Ronan, Emma

Watson, Laura Dern o Meryl Streep s'uneixen
per donar vida de nou a la història.

S'estrena el 25 de desembre.

Jojo Rabbit, és una comèdia fosca que tracta te-

mes sobre la II Guerra Mundial i el nazisme. Es-
crita dirigida i protagonitzada per Taika Waititi,
al costat de Roman Griffin Davis, Scarlett
Johansson (Avengers), Sam Rockwell (Iron Man
2) i Rebel Wilson (Pitch Perfect 3).

La pel·lícula està basada en el llibre Caging

Skies de Christine Leunens, una novel·la sobre
l'obsessió i l'amor, en la qual Johannes, membre
de la Joventut de Hitler el 1940 descobreix que
els seus pares amaguen a una nena jueva anome-
nada Elsa.

S’estrena el 24 de gener de 2020

6
7
EDGAR ALLA POE VS.SEPHEN KING

Tal i com us explicàvem a l’edició anterior de la Revisa,

el canal ERB es dedica a interpretar batalles de rap entre
personatges històrics icònics… i ja que fa poc que ha pas-
sat Halloween, us portem la increïble batalla ente dos
grans autors de terror: Edgar Alla Poe i Stephen King…
Qui creieu que té millor flow?

Directed by: Nice Peter

Written by: Zach Sherwin, George Watsky, Epi-

cLLOYD, Nice Peter and Dante Cimadamore

Stephen King: Zach Sherwin

https://www.youtube.com/zachsherwin

Edgar Allan Poe: George Watsky

https://www.youtube.com/gwatsky

8
9
 L’ENTREVISTA

Caterina Riba i Ester Pou són les curadores d'una antologia so-
bre Anna Dodas publicada per Edicions Cal·lígraf, i inclou ma-
terial inèdit de la jove escriptora.

Anna Dodas i Noguer va estudiar filologia catalana a la Univer-

sitat de Barcelona, i es formà com a guitarrista al Conservatori
Superior de Música. És coneguda sobretot com a autora dels poe-
maris Paisatge amb hivern (1986), amb el qual guanyà el premi
Amadeu Oller, i El volcà (1991). Tanmateix també escrigué pro-
sa, publicada fins ara de forma esparsa o que romania inèdita.

Malauradament, la trajectòria d'Anna Dodas va quedar truncada l'any 1986 a causa del seu assassinat,
mai resolt, quan viatjava amb una amiga pel sud de França. Tenia només vint-i-tres anys.

 En primer lloc, felicitats per la segona edició
de ―Capvespres de foc i grana‖! M’agrada-
ria començar preguntant-vos com vau conèi-
xer l’obra d’Anna Dodas respectivament. En
el teu cas, Caterina, expliques que Maria-
Mercè Marçal hi va estar implicada, no és
així? I tu, Ester?
Caterina: Sí, el meu primer contacte amb l'Anna
Dodas va ser a través d'un breu text que li va dedi-
car Marçal. En l'escrit de Marçal hi havia uns frag-
ments de poemes de Dodas i em van fascinar.
Ester: Com a osonenca, havia sentit a parlar de la
jove poeta de Folgueroles arran de la mort tràgica
que va patir. Tanmateix, no va ser fins anys més
tard que també vaig descobrir que aquella poeta era
la "fúria" que Maria-Mercè Marçal lloava en el
text que va escriure en motiu de la presentació a
Vic del poemari pòstum El volcà.
 Els vostres pròlegs estan escrits amb molta
tendresa i admiració... De fet, em penso que
aquesta és la primera vegada que llegeixo
unes introduccions tan poètiques. Com va ser
el procés? Imagino que haureu treballat en
aquesta antologia amb molt de sentiment, oi?
C. i E. : Ha sigut un projecte que hem entomat
amb moltíssima il·lusió... Descobrir l'Anna Dodas
narradora i trobar alguns relats inèdits va ser tota
una experiència. La família ens va deixar llegir tot
el que tenia: molts eren textos de quan era adoles-
cent, altres d'inacabats, diferents versions d'un ma-
teix relat, etc. Vam decidir què inclouríem en el
llibre i en quin ordre i vam haver de passar a l'ordi-
nador els textos que no estaven digitalitzats. Vam
pensar molt en quin títol posar al recull i al final
ens vam decidir pel títol d'un dels relats,
"Capvespres de foc i de grana", ja que amb la re-
ferència al foc entroncava amb la seva poesia, reco-
llida a El volcà.

10
 Quin relat i/o poema creieu que representa
millor l’estil i talent d’Anna Dodas? N’hi ha
algun que preferiu personalment per sobre
la resta?

C. : "La deessa de les flors" i "Capvespres de foc i

de grana" són, segurament, els relats en què desple-
ga de manera més perceptible el seu estil musical,
la seva cadència, i on es posa de manifest el treball
literari que fa amb les repeticions d'estructures i de
paraules. En totes dues narracions construeix uni-
versos molt plàstics a través de la descripció minu-
ciosa de petits detalls. Personalment també m'agra-
da molt la narració de la ciutat de les cigonyes, que
és molt diferent...

E. : Per a mi "Capvespres de foc i de grana" és la

narració més especial. Segurament perquè, com diu
la Caterina, enllaça d'una manera molt clara amb la
poesia recollida a El volcà. La seva veu poètica,
alhora hereva de Sylvia Plath i Anne Sexton, resso-
na en aquest relat, talment com si l'escriptora ha-
gués estat escrivint els dos textos simultàniament.
Aquest diàleg entre textos de la mateixa autora és
una cosa que em fascina.

 Al seu pròleg de ―Capvespres de foc i gra-

na‖, Julià Guillamón diu que la literatura de
Dodas ―no naixia del trauma o del plany‖
sinó que era ― una literatura entesa com una
forma d’elevació, construïda com una obra
d’art‖. Amb quina obra d’art la relaciona-
ríeu vosaltres? O, ja que Anna Dodas també
era amant de la música, amb quina cançó?

C. : Jo la relacionaria amb el quadre "El naixement

de Venus" o "La primavera" de Botticelli i amb la
cançó "Suzanne" de Leonard Cohen.

 Quina mena de lector pot sentir-se inter-

pel·lat per ―Capvespres de foc i grana‖?

C. : Penso que qualsevol persona amb certa curiosi-

tat literària podria gaudir-ne.

 Què us agradaria preguntar-li o senzillament

dir-li a l’Anna si fos avui aquí amb nosal- Anna Dodas
tres?

C. i E. : Ens agradaria animar-la a seguir escri-

vint...

11
 L’ARTICLE

Rilke: Cartes a un jove poeta influencer

Homenatge — Arnau Gómez Farell que m’ha donat permís per aconsellar-lo),
@nerdifico jo li demano que deixi estar tot això. Vostè
mira cap a fora, i això és justament el que
Les xarxes socials bullen de poetes influencers, no hauria de fer ara. Ningú no el pot
joves (i vells) talents que han buscat un lloc on aconsellar i ajudar, ningú.
expressar-se lluny l’ecosistema editorial que hem
conegut tota la vida. Molts de nosaltres, quelle-
És cert: per més que els likes i els followers pu-
gistes, escrivim i ens preguntem si podrem es-
guin inflar-te l’autoestima, hi ha un art de la
calar l’èxit i convertir-nos en artistes a Insta-
poesia que només es pot aprendre amb esforç,
gram o Twitter. Per sort, hi ha un petit gran llibre
pràctica constant i la lectura dels autors que
— de gairebé 150 anys — que ens pot ser de gran
més ens agraden. Hem de buscar la crítica cons-
ajuda.
tructiva i no l’acceptació de la nostra tribu.

L’any 1875, el jove estudiant i futur soldat F. X.

Kappus estava ansiós com molts de nosaltres per
dedicar-se a la poesia, i va pensar en enviar els
seus poemes al famós Rainer Maria Rilke. D’allà
en va sortir Cartes a un poeta jove, un dels llibres
més motivadors per als que volem començar a
escriure. La traducció és de Ramon Farrés, publi-
cada per Angle Editorial. Fem una ullada a les
millors frases. Són vigents a l’era de les xarxes
socials?
Em pregunta si els seus versos són bons.
M’ho pregunta a mi. Abans ho ha pregun-
tat a d’altres. Els envia a revistes. Els
compara amb altres poemes i es neguiteja
quan determinats consells de redacció re-
butgen les seves temptatives. Doncs bé (ja
Entri dintre seu. Investigui el fonament
que l’impulsa a escriure; esbrini si les se-
ves arrels arriben fins a l’indret més pro-
fund del seu cor, confessi’s a si mateix si
es moriria en cas que li impedissin d’es-
criure. Sobretot això: pregunti’s en l’ho-
ra més silenciosa de la seva nit:
¿he d’escriure? Excavi dintre seu per tro-
bar una resposta fonda. I si fos una res-
posta afirmativa, si pot acarar-se a aques-
ta seriosa pregunta amb un fort i simple
«he d’escriure», aleshores construeixi la
seva vida damunt d’aquesta necessitat; la
seva vida, fins a l’hora més indiferent i
insignificant, ha de convertir-se en un sen-

12
 yal i un testimoni d’aquest impuls. sa i reial, aquest tresor dels records?

El camí sempre serà més difícil del que ens imagi-
nem, així que, si volem escriure a les xarxes, hem
d’escriure sobre el que ens mou el sentiment, i
no sobre allò que està de moda. La meva ex-
periència a Instagram (@nerdifico) és que la since-
ritat és caràcter, i el caràcter sorprèn i enganxa. En
canvi, les publicacions que segueixen el ramat es
perden entre milions de publicacions iguals.
Un consell encara més útil avui dia, on els nostres
ulls ja han visitat tots els països del món darrere
d’una pantalla d’ordinador. Els poemes i les publi-
cacions més interessants no sempre són sobre temes
nous, sinó noves perspectives sobre el que sempre
ens ha agradat.

Aleshores, les Cartes a un poeta jove són impres-

Si la seva vida quotidiana li sembla pobra,
cindibles per als joves poetes influencers? La res-
no la blasmi; blasmi’s vostè mateix, digui’s
posta és: SÍ. I potser encara ho són més ara que
que no és prou poeta per invocar-ne les ri-
l’any 1875. Perquè, en un món on els likes semblen
queses; perquè per al creador no hi ha po-
més importants que el poema en si, Rilke ens recor-
bresa ni cap lloc pobre, indiferent. I fins si
da que aquells poemes que ens generen calfreds a
es trobés en una presó les parets de la qual
l’espinada no s’aconsegueixen a partir d’un cert
no deixessin arribar als seus sentits cap
nombre de seguidors. La bona poesia, la que arriba
dels sons del món, ¿no tindria llavors enca-
a la gent, s’aprèn a través d’un un llarg viatge on
ra la seva infància, aquesta riquesa delicio-
cal escoltar amb humilitat el nostre món interior. ●

13
 SABIES QUE...?

...la Setmana del Llibre en Català 2019 va batre rècords?

XIFRES RÈCORD DE LA SETMANA DEL LLIBRE EN CATALÀ: 544.000 € DE FACTURACIÓ

PRIMERA VALORACIÓ DE LA 37A EDICIÓ DE LA SETMANA DEL LLIBRE EN CATALÀ

14
15
 CRÒNIQUES

Liberisliber 2019. Crònica de la Mixa

7/10/19

Enguany LiberisLiber (la fira d’editorials indepen-

dents per excel·lència) ha complert ni més ni
menys que 10 anys!

En una dècada, han passat de ser una petita fira

que no tenia sort amb la pluja, a un esdeveni-
ment consolidat que està a l’agenda de moltes
editorials (i lectors). De fet, cada any hi ha més
estands, i la plaça de Sant Pere de Basalú ja no dó-
na a l’abast!

Com que no hi podia anar el dissabte 5, vaig arribar

ben d’hora el diumenge 6... Just a temps per veure
com la fira es despertava. Els editors col·locaven
els llibres de la forma més vistosa i atractiva possi-
ble, i es preparaven per gaudir de l’últim de la Li-
berisLiber. Al cap d’una hora la plaça ja bullia
d’activitat!
L’esperit era el mateix d’anys anteriors, però algu-
nes coses havien canviat... Per començar, l’esce-
nari ara tenia una carpa bellament il·luminada
per resguardar-nos del vent i la pluja (que per
sort, no va fer acte de presència) i la fira dispo-
sava d’un oracle.
Sí, sí, ja ho heu sentit bé: la companyia de Marga
Socias havia preparat un petit estand on els més
valents i decidits podien aconseguir respostes a
les seves preguntes a través dels títols dels lli-
bres.
nar al clau amb un títol ben suggeridor!
Mentre saludava a editorials conegudes i també en
descobria de noves, vaig aprofitar per gravar un
vídeo-reportatge pel meu canal Paraula de Mi-
xa... em proposava esbrinar com havien viscut
aquells 10 anys intensos els integrats de la Libe-
risLiber i quina havia sigut la evolució de la fira.
Tot i així, també vaig ser a temps d’apropar-me a
escoltar alguna de les xerrades principals, com el
debat entre Bernat Ruiz i Txetxu Barandia-
ran (moderats per Carme Fenoll) sobre el futur del
sector editorial. Ja havia sentit a Bernat Ruiz durant
la Setmana del Llibre en Català parlant sobre el seu
nou llibre (“Desencadenats. Un nou mercat per al
llibre independent”) però va ser d’allò més interes-
sant escoltar la seva conversa.

Tal i com deia el programa “Potser l'Oracle dels
llibres no et revela res de res però potser et fa gi-
rar la mirada cap a un lloc inesperat. I una cosa és
certa: sempre diu la veritat. Al capdavall és un
Oracle.” Quan ho vaig provar jo, certament va do-
Plegats van estar d’acord en que no hi ha suficient
debat sobre el futur del llibre i que és impossible
competir amb Amazon. Tot i així apostaven per
invertir en aquells petits aspectes que escapen al
gegant, com ara les experiències culturals que es

16
viuen en persona a la llibreries i als festivals.

Entre les conclusions de la xerrada, em quedo amb

els consells de Txetxu i Bernat per començar a re-
fer el sector: apostar per normalitzar els proces-
sos d’informació entre totes les baules de la ca-
dena, i solucionar els problemes de distribució
(segons Bernat, el forat negre del sistema).

Mentre seia a la carpa, em va fer molta il·lusió veu-

re passar al meu costat una munió de gent de totes
les edats que s’endinsava a la fira. Criatures al
cotxet, altres amb patinets, gossos panxacontents,
persones amb cadira de rodes, fins i tot algun nen
amb crosses... Realment LiberisLiber s’ha con-
vertit en un espai per a totes les edats, on tothom
pot trobar el que busca, amb tantes editorials
especialitzades i variades.

Per sobre de tot, és una excusa ideal per gaudir

del caliu del sector editorial independent i pas-
sar un dia entranyable al poble màgic de Besa-
lú. Si encara no hi heu anat, no ho dubteu més i re-
serveu-vos ja el primer cap de setmana d’octubre el
2020... jo ja tinc ganes de tornar!

Mx

17
 1ra part de la jornada LiterACCIÓ: el projecte Engage i el
poder de la poesia
12/10/19
El passat 10 d’octubre va tenir lloc la jorna-
da LiteraACCIÓ al CCCB de Barcelona per cele-
brar el final del projecte europeu Engage! Young
Producers. Aquest projecte, finançat pel programa
Europa Creativa, fou liderat pel PEN Ca-
talà amb Det Fria Ordets Hus de Växjo
(SE), Krakowskie Festiwalowe de Cracòvia (PL)
i National Centre For Writing de Norwich (GB).
Segons el programa: “Engage! Neix amb la volun-
tat d’ajudar les organitzacions literàries a interac-
tuar amb la gent jove, especialment adolescent.
L’objectiu és el de millorar l’accés, la igualtat i la
diversitat en la cultura així com garantir la lliber-
tat d’expressió i el dret a fer sentir la pròpia veu.”
“I bastir ponts entre la educació i la cultu-
ra” afegí Judit Carrera (directora del CCCB) durant
la benvinguda institucional. “Els joves sovint són
exclosos, però els que ens acompanyen avui funden
editorials, organitzen festivals...” explicava Àngels
Gregori (presidenta del PEN Català). També co-
mentà que aquest projecte ha servit per escalfar
motors de cara el centenari de l’organització,
d’aquí a dos anys.
Gemma Rodríguez, coordinadora del projecte En-
gage!, donà les gràcies a tothom per haver-los
acompanyat en un fantàstic projecte. “Avui veu-
reu una petita mostra dels projectes que hem re-
collit” afirmà, i ens animà a entrar a la web per sa-
ber-ne més:
https://engagenow.eu/ca/arxiu/
També comentà que l’alumnat de 1er de Batxillerat
de l’IES Viladomat de Barcelona, presents a l’au-
ditori, avaluarien la jornada. Per últim, el director
de la Institució de les Lletres Catalanes, Oriol
Ponsatí-Murlà defensà que “jornades com aquestes
són bàsiques. La cultura és una eina de transfor-
mació social, i hem de deixar que només sigui un
18
lema per creure’ns-ho. El nostre repte és entendre
la diferència i integrar-la amb normalitat per dei-
xar de veure-la com una raresa. La cultura està
cridada a integrar aquesta diversitat perquè TOTS
som diferents.”
La primera ponent fou la guardonada escriptora i
professora Kate Clanchy, qui fa servir la poesia
com una eina guaridora. Segons deia, Oxford és
més que la idíl·lica seu de l’ensenyament que molta
gent coneix, doncs està rodejada “d’una gran
ciutat lletja”. El 80% dels seus alumnes són
immigrants, i, segons ella, “un poema és un pont
entre els dos Oxfords”.
Clanchy ensenya a tots aquests nois a escriure poe-
sia, i el 2018 va presentar una antologia amb els
seus poemes anomenada “England: Poems from a
School”. Durant el seu discurs, ens explicà les
històries corprenedores i punyents d’alguns dels
seus perseverants alumnes. Molts d’ells han acon-
seguit beques, i una d’elles va aconseguir parlar a
les Nacions Unides. “No podria estar més orgullo-
sa” afirmà, i assegurà que els que ho fan pitjor són
els d’aquí, doncs no tenen esperança.
A tot ells, però, el procés d’escriure i sentir els
seus poemes recitats els ajuda a superar els
traumes i els fa sentir escoltats al món.
“Què diries a la gent que pensa que la poesia no
és útil?” l’hi vaig preguntar jo. Segons Clanchy,
a la majoria dels seus alumnes ja els agrada la poe-
sia, doncs com que està a internet i moltes xarxes
socials no ho veuen com una cosa antiga (“només
els haig de convèncer perquè escriguin”. I en el cas
dels adults... “ni cas, estan equivocats. Crec pro-
fundament que la poesia et fa més intel·ligent i
amable”

A continuació, Nil Barutel (gestor i consultor)

i Nicolás Barbieri (UAB IGOP) ens presentaren la
guia “Engage!”, on parlaren sobre com promocio-
nar la participació dels joves amb la literatura. “Els
drets culturals són el germà menor dels drets hu- nera s’implicaran emocionalment, agafaran confia-
mans.” deia Nicolás Barbieri. Drets que van més nça i crearan vincles entre ells. Al capdavall “la
enllà d’accedir a la cultura, sinó també a la partici- manera d’apropar-se a la literatura és molt varia-
pació, formació i creació, i la presa de decisions. da”

Segons Nil Barutel, “volíem que fos un punt de tro-
bada de gent que treballa en aquest àmbit” i van
separar la guia en tres apartats: disseny, implemen-
tació i avaluació. La il·lustradora Eli Ramirez, en
va fer un resum interessant.
A la web del projecte, a més a més, trobareu un pila
de propostes i recursos (i serà una base de dades
que s’anirà actualitzant). https://engagenow.eu/
ca/resources/

Ras i curt, és molt important tenir en compte els Mx

interessos dels joves i que ells puguin decidir en els
projectes que es volen dur a terme. D’aquesta ma-

2NA PART DE LA JORNADA LITERACCIÓ: L’APODERAMENT DE LA GENT JOVE I EX-

PERIÈNCIES LITERÀRIES ALS INSTITUTS

3RA PART DE LA JORNADA LITERACCIÓ: EXPERIÈNCIES DE PROMOCIÓ DE LA LECTU-

RA I L’ESCRIPTURA, BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES, I CONCLUSIONS DE ENGAGE!

19
 XIV Jornades de les Lletres Ebrenques - Crònica de l’últim
dia (1a part)

24/10/19

Quan vaig baixar de l’autobús a Amposta, em vaig

adonar que havia viatjat junt a la llibretera Paula
Jarrín sense saber-ho. I és que les dos assistíem a
les XIV Jornades de les Lletres Ebrenques, que,
com cada any, tenen lloc a la Biblioteca Juan Ar-
bó (una biblioteca impressionant situada al costat
mateix del riu).

Vam arribar just a temps perquè Jarrín preparés la

seva activitat, una presentació de llibres infantils i ho haig de veure tot al cap”. Paz Castelló (La lla-
juvenils. Alguns d’ells eren obra dels autors locals ve 104, 2019) també afirmava que “matar és un
presents, i posteriorment es sortejarien entre els art”, però afirmà que deixa que els personatges fa-
joves assistents perquè se’ls poguessin endur sig- cin la feina: “tracto temes d’actualitat i em deixo
nats. La LiJbrera (com s’autoanomena Ja- portar per la intuïció”.
rrín) havia creat una sèrie de capses amb llibres
de la mateixa temàtica, per demostrar com so-
Angeline Pfitzner (Los niños del éxodo, 2018) hi
vint un llibre et pot portar a un altre, com si
coincidia: “les històries m’escullen a mi, viatjo
d’una ruta literària es tractés.
amb els personatges i escric amb impul-
sos”. Montse Sanjuan (Anna Grimm, memòria
Mentre recomanava les novel·les i àlbums
mortal, 2018) en canvi, afirmava desconèixer “la
il·lustrats, Jarrín va aprofitar per reivindicar la ne-
por al full en blanc” doncs sempre té clar el que
cessitat de llegir per plaer, tenir una biblioteca per-
vol escriure. “Ja sé qui ha sigut l’assassí, tan sols
sonal i compartir les històries. De fet, ens va ani-
m’haig de preguntar per què” A més a més, afirmà
mar a copiar-li una pràctica curiosa: enviar
que el simple fet de sortir a caminar l’ajuda a pen-
postals amb frases de llibres per fer despertar
sar.
les ganes de llegir als amics i coneguts.
Fàtima Llambrich també assegurà que el procés
A continuació, al pis superior ens esperava una ex-
que ha emprat per escriure la seva única no-
tensa taula rodona de novel·la negra. Hi participa-
vel·la “Sense cadàver” (basada en fets reals) és poc
ven ni més ni menys que nou autors ben diversos,
glamurós. “Vaig fer servir posts-its amb la infor-
moderats per la sociòloga Daniela Gil. I la primera
mació necessària que volia incloure, i altres amb
pregunta que els hi va plantejar girava al voltant del
anècdotes simpàtiques per airejar el text”. D’altra
procés creatiu...
banda Margarida Aritzeta (Rapsòdia per una
mort, 2018) també beu de la realitat per començar
Maria Carme Roca (El far, Premi Prudenci Ber-
a construir les seves novel·les. “Començo buscant
trana 2018) i Josep Viñas (La Sivella, 2018) van
el titulat d’un crim a les notícies –perquè no només
començar dient que tot i que no són escriptors de
els assassinats són crims- el situo en una geografia
novel·la negra, algunes de les seves obres negre-
i m’invento el final”
gen força. Ambdós tenen el principi i el final
clar, però de vegades els personatges secundaris
Àngel Burgas (Tots estimem l’Emma, 2018), autor
li prenen protagonisme al principal, i de tant en
sobretot d’obres juvenils, va resumir prou bé la
tant ocorren canvis inesperats.
qüestió: “hi ha autors de mapa i autors de brúixola,
i jo sóc més d’aquests últims. Parteixo d’imatges
Anna Moner (La mirada de vidre, 2019) , fins i tot
reals, vivències, anècdotes que em queden gravades
es plantejava l’escriptura com la pintura, “primer
i les combino. I de vegades em deixo sorprendre

20
pel final.”
Per últim, la moderadora Daniela Gil plantejà un
debat tant antic com interessant: la realitat supera
la ficció?
Pfitzner i Castelló estaven totalment d’acord en
que l’afirmació és certa. Segons Paz Castelló: “Si
vull ser fidel la gent no s’ho creu, diu que és inver-
semblant perquè la realitat pot ser més crua.”
Quelcom semblant li passava a Josep Viñas: “Allò
que has escrit forçant els límits, resulta que ja li
ha passat a vàries persones.” Segons ell, la realitat
més aviat arriba a igualar la ficció, perquè, tal i
com deia Fàtima Llambrich: “la ficció beu de la
realitat”
Aritzeta exclamà, irònica: “Si la veritat supera la
ficció, els escriptors ja podríem tancar i marxar a
casa. Però com deia Aristòtil, no escriguis coses
XIV JORNADES DE LES LLETRES EBRENQUES - CRÒNICA DE L’ÚLTIM DIA (2A PART)
reals fantàstiques perquè no les creurà nin-
gú.” Sanjuan també ho tenia clar: “No, la realitat
no supera la ficció, perquè té uns límits” Potser per
això Àngel Burgas assegurava que els joves bus-
quen coses increïbles, cansats de la realitat.
Anna Moner opinà que la ficció posa un espill da-
vant de la realitat. “Per això els autors que tracten
l’horror no ens hem de justificar” afirmà. Maria
Carme Roca estava d’acord amb els dos punts
de vista: “Els escriptors som molt capaços de su-
perar la realitat, però de vegades els fet ens sor-
prenen.”
Tot un matí de debat ens havia fet entrar gana, així
que va arribar l’hora de fer una pausa pel dinar de
germanor, on tots els autors i participants de les
Jornades dinàrem plegats.
Mx
21
 Crònica del festival Barcelona Novel•la Històrica – Part 1
11/11/19
Del 4 al 9 de novembre, la capital catalana ha tor-
nat a viatjar en el temps gràcies al festival Barcelo-
na Novel·la Històrica. Enguany la temàtica girava
al voltant de les petites històries, doncs tal i com
deia Joan Subirats (tinent d’alcaldia de Cultura,
Educació, Ciència i Comunitat):
“Els historiadors s’interessen cada vegada més per
la petita història, la història que escriu, sense sa-
ber-ho, la gent del carrer, homes i dones allunyats
de l’esfera pública que participen de manera activa
en fets que marquen el progrés d’una societat.”
Tot i que no em va ser possible ser present a la
inauguració del festival i el lliurament del premi
internacional de novel·la històrica Barcino a l’es-
criptora Isabel Allende, vaig intentar visitar la
biblioteca Jaume Fuster (centre principal del
festival) el màxim de dies possibles. Així que tot
seguit us porto un resum en dos parts de les xerra-
des i activitats a les que vaig assistir:
L’entusiasta historiadora Isabel García Tróco-
li conversava el dia 5 de novembre sobre la seva
primera novel·la, Rubricatus, amb l’escripto-
ra Núria Pradas (autora també d’una variada selec-
ció de novel·la històrica).
Rubricatus, que significa “riu enrogit” (antic nom
del Llobregat) és el títol d’una història que gira al
voltant del naixement de la colonització Romana i
el naixement de Barcino, un tema sobre el qual no
s’havia escrit fins ara cap novel·la ni llibre de di-
vulgació.
Isabel García Trócoli, cansada d’esperar, va de-
cidir posar fil a l’agulla i començar a plasmar
una història que l’estava esperant.
Segons ens va revelar, la seva intenció era escriure
un llibre per a tothom, homes i dones, amb perso-
natges femenins fora dels tòpics, ben construïts i
22
forts. Una història de romans, però sobretot de
laietans, els pobladors originaris de la nostra
actual capital.
“No se sap com van acceptar la colonització roma-
na” explicava García Trócoli “probablement van
arribar a un pacte, doncs hi ha pocs signes de des-
trucció durant aquell període, però segur que hi
havia rebels contraris a perdre la seva cultura i la
seva llengua”.
És per això que Rubricatus ens parlar de perso-
natges perduts i plens de contradiccions que
hauran de trobar la seva veritable identitat i de-
cidir per què val la pena lluitar. Però sobretot
neix de petites històries que l’autora ha descobert
gravades a les làpides. García Trócoli es va re-
conèixer com una apassionada de l’epigrafia, doncs
les pedres parlen prou per plantejar dubtes, intri-
gues i misteris.
Durant la presentació vam tancar els ulls per tornar-
los a obrir fa 2.000 anys i descobrir la nostra evolu-
ció des de l’arribada dels primers romans al Barce-
lonès. Encara que, tal i com deia Trócoli, “Les
històries de romans ens agraden perquè en el fons
ens atreuen les mateixes coses, i seguim essent
una mica com ells”
L’escriptora Care Santos presentava el dia 6 de no-
vembre una conversa entre dos autors que li han
robat el cor: la britànica Jo Baker (autora de El ál-
bum de fotos) i el cubà/canari Anelio Rodrí-
guez (autor de Historia ilustrada del mundo).
 Plegats van debatre sobre la importància de des-
cobrir i conservar l’herència històrica que ens
deixen els nostres familiars. De fet, això és exac-
tament el que han fet tots tres, i el procés d’investi-
gació i publicació els ha portat a viure experiències
úniques.
“La vostra intenció era donar veu a qui no la te-
nia?” preguntava Santos. “Sí.” contestà Anelio
Rodríguez. “De petit anava fent fotos, i vaig veure
que cada una tenia una història, i que els meus fa-
miliars tenien fusta de personatges.”
“En efecte, el llibre va néixer del desig de narrar
històries que s’haurien perdut.” coincidia Jo Ba-
ker, i afegia “volia escriure sobre l’herència dels
pobres, diguéssim que tot el contrari de Downton
CRÒNICA DEL FESTIVAL BARCELONA NOVEL•LA HISTÒRICA – PART 2
23
Abbey”
De fet, quan Santos els va preguntar si desitjarien
que els objectes parlessin, ambdós escriptors varen
manifestar la seva passió pels objectes més humils
que conserven, aquells que contenen innumerables
històries, secrets, records i energies d’altres temps.
Fou una conversa realment agradable i dolça, un
homenatge a aquells que no hi són, i que van mar-
car el nostre present. Em quedo sobretot amb els
consells dels autors: aprenem a restaurar la
memòria com les pintures rupestres i cuidem-la
com un ésser estimat.
Mx
 Preveient el futur lector

Àries Cranc Balança

21 MARÇ-20 ABRIL 22 JUNY-22 JULIOL 24 SET -23 OCTUBRE
Freqüència (de lectura): Freqüència: Freqüència:

Quantitat (de llibres): Quantitat: Quantitat:

Qualitat: Qualitat: Qualitat:

Taure Lleó Escorpió

21 ABRIL-20 MAIG 23 JULIOL-23 AGOST 24 OCTUBRE-22 NOV
Freqüència: Freqüència: Freqüència:

Quantitat: Quantitat: Quantitat:

Qualitat: Qualitat: Qualitat:

Bessons Verge Sagitari

21 MAIG-21 JUNY 24 AGOST-23 SETEMBRE 23 NOV- 21 DESEMBRE
Freqüència: Freqüència: Freqüència:

Quantitat: Quantitat: Quantitat:

Qualitat: Qualitat: Qualitat:

24
 Capricorn
22 DESEMBRE-20 GENER
Freqüència:

Quantitat:

Qualitat:

Aquari
21 GENER-18 FEBRER
Freqüència:

Quantitat:

Qualitat:

Peixos
19 FEBRER-20 MARÇ
Freqüència:

Quantitat:

Qualitat:

25
 Crims artístics: Assassinat de cambra (MNAC)
L’altre dia vaig gaudir d’una activitat autònoma
del Museu d’Art Nacional de Catalun-
ya anomenada ―Assassinat de cambra‖ i creada
per l’escriptora de novel·la negra Raquel Gámez
Serrano.
Es va estrenar coincidint amb la trobada annual de
novel·la negra de Barcelona BCNegra 2018,
però podeu gaudir d’aquest joc de pistes tots els
dies de l’any, doncs tan sols heu de descarregar
un PDF de la web del MNAC o demanar el fu-
lletó/guia al mostrador d’informació del mu-
seu. En ell trobareu una introducció escrita per Gá-
mez Serrano, on el comissari Nicolas de la Rey-
nie (el primer tinent general de la policia de París)
es troba davant d’un misteriós crim de porta tanca-
da en un fred hivern de 1675. L’escrit acaba quan
la Reynie descobreix el culpable, però haurem
de ser nosaltres qui esbrinem com es va perpe-
trar l’assassinat i per què.
Set obres de la col·lecció de Renaixement i Barroc
ens donaran les claus de la trama criminal, així
que després de trobar-les, llegiu les descripcions
que trobareu al fulletó. Cadascuna de les curio-
sitats que esmenten aportaran una nova peça
per resoldre el trencaclosques.
La veritat és que em sembla una activitat molt
ben ideada, doncs converteix la visita a la
col·lecció en una persecució en busca dels qua-
dres, i us asseguro que s’ha de parar esment per
trobar-los. Alguns estan situats a llocs tan evidents
26
que us passaran desapercebuts i haureu de donar
més d’una volta per trobar-los tots!
Després de discutir les meves teories amb la famí-
lia i amics que ens havien acompanyat, estàvem
gairebé segurs d’haver descobert la trama. Amb
pas decidit, ens vam dirigir novament al taulell
d’informació per demanar la solució.... I va anar
de poc que no ens agafa un atac, perquè no tro-
baven el fulletó de la resposta! Us imagineu que
ens quedem sense descobrir què va passar?
Aaarg!
Per sort, vam aconseguir la continuació de la
història de La Reynie, i gairebé coincidia punt
per punt amb la nostra teoria! Tan sols se’ns va
passar un fet anterior al crim que, si haguéssim pa-
rat més atenció a les curiositats de la guia, potser
hauríem descobert.
Gràcies a ―Assassinat de cambra‖ no tan sols us
fixareu en detalls de les obres de la col·lecció de
Renaixent i Barroc, sinó que també us submergi-
reu en una època convulsa plena de crims pas-
sionals, coneixereu vocabulari de l’època i pas-
sareu una estona entretinguda.
Us recomano que hi aneu acompanyats d’amics
amants del misteri! I si porteu nens, també podeu
gaudir d’altres jocs de pistes i itineraris auto-
guiats. Paraula de Mixa que us sorprendrà!
Mx
27
Canals de Booktube destacats

28
 Altres webs d’interès

revistaql.jimdo.com
No us la perdeu! Aquí trobareu tots els números anteriors de la Revista del s
Lectors del QL, contingut exclusiu i molt més!

Qui som?
El 28 d’Abril de 2011, dos lectores del Boli van compartir amb els seus companys Quellegistes una
idea emocionant que havien tingut: crear una revista on hi tinguessin cabuda tota mena de temes,
essent la literatura el principal. Aviat la proposta va acumular seguidors i en un tres i no res el tema
bullia de redactors atrafegats.

Malauradament, el que en un principi s’havia ideat com un entretingut butlletí es va acabar conver-
tint en un projecte tan gegantí que va començar a patir baixes quan faltava poc per publicar el pri-
mer numero i finalment va quedar congelat. Pero no tot estava perdut! El maig de 2014, un nou
grup d’intrepids Quellegistes van decidir tirar endavant aquell projecte que prometia tant amb la in-
tencio de que tota la il·lusio que hi havien dedicat els seus companys no quedes en l'oblit. Tres mesos
mes tard, la primera edicio d’aquella “operacio fenix” va veure la llum, i amb ella va va reneixer La
Revista del QL.
Ens ajudes a que la seva flama cremi més que mai?

Comptem amb tu!

29
 T’atreveixes a conèixer la filosofia dels nostres cursos?

Després d'impartir-los durant sis mesos a la Xarxa de Biblioteques, per encàrrec de Barcelona Activa,
ara arriba el moviment FanTIC a les escoles.

T’avisem que... crea addicció!

El nostre objectiu és portar a les escoles una nova manera d'aconseguir que les noies i nois s'apropin
activament a diverses disciplines creatives tals com la literatura, música, fotografia, pintura, dansa, ci-
nema... Fem breus formacions emprant nous i innovadors formats adreçats a escoles.

Què són els Booktubers? Els Booktubers són milers de joves arreu del món que pugen vídeos a You-
Tube parlant sobre la seva passió pels llibres i acumulen milions de seguidors!

Sabies que...? El fenomen Booktuber està agafant volada i fins i tot el sector editorial potencia aquesta
manera de promocionar els seus llibres. Una bona recomanació d'un BookTuber conegut pot fer aug-
mentar les seves vendes fins a un 20%!

I per què no extrapolar aquest sistema exitós a d’altres disciplines artístiques? Amb 4FanTIC els alum-
nes es divertiran convertint-se en creadors i divulgadors (Tubers) de l'art que hagin treballat durant les
formacions. Fem-los Booktubers, Dansatubers, Artstubers, Musictubers, Fototubers, Teatretu-
bers! Satisfarem objectius pedagògics i, a més, complementem els recorreguts curriculars en una gran
quantitat de competències.

+informació a:
www.4fanticbcn.com

Twitter | Facebook | YouTube | Instagram

30
 Membres de la Redacció:

Mixa

Agraïments a:

Arnau Gómez Farell @nerdifico

Tu també vols participar a la Revista dels

Lectors del QL? Escriu-nos un correu a…

revistaql@gmail.com

31