EL DOCTOR FAUSTUS ENCÉN ELS LLUMS

Gertrude Stein
Traducció: Teresa Requena

Acte I

Faust és dempeus a la porta de la seva habitació, amb els bra<;:os recolzats a la lIinda mirant
enfora, darrere seu un esclat de lIum electrica.
Just en aquest moment Mephisto s'acosta i apareix a la porta.
Faust remuga.- El dimoni que dimonis que m'importa si el Dimoni hi éso
Mephisto diu. Pero doctor Faustus estimat sí sóc aquí.
Doctor Faustus. Que m'importa a mi no hi ha alla ni aquí. Que sóc jo. Jo sóc doctor Faus-
tus que tot ho sap que tot ho fa i tu dius que va ser gracies a tu pero no, si jo no hagués tin-
gut pressa i si jo m'hagués pres el meu temps hagués sabut com fer. lIum electrica blanca de
dia i lIum de nit i que vaig fer jo et vaig veure diable miserable jo et vaig veure i em vas enga-
nyar i jo creia dimoni miserable jo pensava que et necessitava, i jo creia que el dimoni em
temptava i jo sé que no hi ha cap temptació temptadora a menys que el dimoni així ho digui.
I tu volies la meya anima per que di monis volies la meya anima, com saps que jo tinc anima,
qui ho diu ningú no ho diu pero tu el dimoni i tothom sap que el dimoni és tot mentides, com
ho saps com ho sé que tinc una anima per vendre com ho saps Sr. Dimoni oh Sr. Dimoni com
pots estar tan segur no pots estar segur de tot i jo jo que ho sé tot jo continuo tenint tanta
Ilum que la lIum no és brillant i quina és al cap i a la fi la utilitat de la lIum, pots veure-hi igual
de bé sense ella, pots moure't igual de bé sense ella, pots llevar-te i anar-te'n al lIit igual de bé
sense ella, i jo jo volia aconseguir-ho i el dimoni ho 'acceptes sí tu dimoni tu ni tan sois ho vols
i jo vaig vendre la meya anima per aconseguir-ho. Ho he aconseguit pero tinc una anima que
he de cedir.
Mephisto acostant-se i intentant donar-li uns copets al bra<;:.
Sí estimat doctor Faustus sí és ciar que tens una anima és ciar que la tens, no els escoltis
quan diuen que el dimoni menteix, ja saps que el dimoni no diu mai mentides, ell enganya ah
sí ell enganya pero aixo no és mentir no estimat si us plau estimat doctor Faustus no diguis
que el dimoni diu mentides.
Doctor Faust. A qui li importa si tu menteixes si tu robes, no hi cap serp per alimentar
amb les sobres, no hi ha esperan<;:a no hi ha mort no hi ha vida no hi ha sort, hi ha només
cada dia tot el dia i quan no hi ha dia no n'hi ha, i que hi fa de que serveix un dimoni si no
se'n va, vés-te'n vell dimoni vés-te'n ja de que serveix un dimoni si no se'n va, com pots recor-
dar un dimoni si no se'n va ah dimoni no té sentit que et vinguis a quedar i ara ets vermell
de nit i aixo no m'agrada a mi i ets vermell al matí vés-te'n d'aquí dimoni vés-te'n d'aquí o
queda't aquí després de tot que pot un dimoni dir.

87
 Mephisto Un dimoni pot somriure un dimoni pot estar fora sigui el que sigui el que ell
dóna, i ara no estas orgullós doctor Faustus sí tu ho estas sí tu saps que tu ho estas tu ets I'ú-
nic que sap el que tu saps i sóc jo el dimoni qui et diu aixo.
Faustus Tonto tu dimoni com pots saber, com pots dir-me aixo, si jo sóc I'únic que pot saber
el que sé lIavors cap dimoni no pot saber el que sé i cap dimoni no em pot dir aixo i podria
saber sense cap anima vendre, sense haver-hi res a I'infern. El que sé ho sé, sé com faig el que
faig quan veig el camí per on vaig i sempre un dia veuré un altre dia i tu vell dimoni ho saps
molt bé no veus cap altre camí que no sigui el camí a I'infern, només saps un camí. Només
una cosa saps, mai per res lIest estas i jo tot és sempre ara i ara i ara potser amb tu ara
comen¡;:o a saber que tot és així, que la lIum tot i brillant mai sera res més que lIum i un lIum
és només un lIum i ara no hi ha res més ni de dia ni de nit, només un lIum. Ah dimoni vés a
I'infern, aixo és tot el que saps fer, i a qui li interessa I'infern només a un dimoni li interessa I'in-
fern perque aixo és només el que sap fer, tant si pico com si ploro, tant si vise com si moro,
jo et puc jurar que tot el que un dimoni pot explicar és com anar a I'infern igualment, vés-te'n
d'aquí dimoni, no m'interessa si tu pots comprar o jo puc vendre, vés-te'n d'aquí dimoni, vés
a I'infern.
Faustus li dona una cop de peu horrible, i Mephisto s'aparta i en aquest moment els lIums
electrics es tornen molt alegres.
Tot esta bé.

EL BALLET

El doctor Faustus seu sol envoltat de lIums electrics.

Ve el seu gos i diu
Gnkies.
Un deis Ilums electrics s'apaga i un altre cop el gos diu Gracies.
El lIum que s'ha apagat és substitu'lt per un resplendor.
El gos murmura.
Oh oh quin cel.
I 11 avors diu
Gracies.
Si jo ho faig
Si tu ho fas
Que passa.
Un cop més el gos diu
Gracies.
Un duet entre el doctor Fausutus i el gos sobre la lIum electrica sobre els lIums electrics.
Banya'm
Diu el doctor Faustus
Banya'm
Sota els lIums electrics

88
 Durant aquests instants els lIums eléctrics s'encenen i s'apaguen.
Qué passa
Diu el doctor Faustus
Gracies
Diu el gos.
Just en aquest moment els Ilums eléctrics es tornen més brillants i no passa res
Qué passa
Diu el doctor Faustus
Faustus medita no veu el gos
Sera
Sera
Sera aixo
Sera aixo
Faustus sospira i repeteix
Sera aixo
Duet entre el gos i Faustus
Sera aixo
Només aixo.
En aquell moment la lIum eléctrica es torna paHida un altre cop i en aquell moment Faus-
tus trasbalsat diu
És aixo
Un nen entra i juga amb el gos, el gos diu
Gracies.
El doctor Faustus aparta la vista deis lIums eléctrics i lIavors canta una canc;:ó.
Canc;:ó de Faust.
Deixeu-me sol
Oh deixeu-me sol
Gos i nen deixeu-me sol oh deixeu-me sol
Deixeu-me sol
Deixeu-me estar sol
Nen i gos
Deixeu-me sol
Sospira
I mentre sospira
Diu
Gos i nen nen i gos deixeu-me sol deixeu-me deixeu-me deixeu-me estar sol.
El gos diu
Gracies
Pero no mira Faustus
Una pausa
Sense paraules
El gos diu
Gracies

89
dic gracies
Gracies
El nen
El dia comen<;a avui
El dia
La lIuna comen<;a el dia
Doctor Faustus
Avui de lIuna no n'hi ha pas
Silenci fosc
Tu fas cas Jo faig cas
Avui de lIuna no n'hi ha paso
Silenci
I el gos diu
Jo faig cas Jo faig cas
Gracies qualsevol dia
El nen diu
De tant en tant ells s'aixequen.
El doctor Faustus diu
No pensaré
No ho faré
No no ho faré.
Faustus parla al nen i al gos
La nit és millor que el dia així que si us plau feu-ne via.
El nen diu
Pero digues
Quan la civada cada dia ha de ser tallada Ilavors al dimoni se li ha de pagar la setmanada.
El gos fa el gest de moure's Ilavors s'encongeix i diu
Gracies
Faustus es gira i comen<;a
La sento
Diu ell
La sento dir
Crida-Ia per cantar
Per cantar per tot arreu
Per cantar una can<;ó
Per tot arreu
Llum de dia i lIum de nit.
Llum de Iluna i lIum de les estrelles
Llum electrica i lIum de capvespre
Tots els lIums també.
Els lIums electrics brillen i un cor en la distancia canta
el seu nom és el seu nom és el seu nom és MARGARIDA IDA I HELENA ANNABEL.
Faustus canta

90
 Ho sabia ho sabia els lIums electrics m'ho van dir cap gos no pot saber cap nen no pot
saber Jo no puc saber ells no poden saber els lIums electrics ells m'ho van dir Jo no ho sabria
Jo no podia saber-ho qui pot saber qui m'ho pot dir sé que tu saps ellS poden saber el seu
nom és MARGARIDA IDA I HELENAANNABEL i quan Jo dic ah quan jo dic ah quan jo quan
jo quan jo dic, ah vés-te'n i vés-te'n i digues i digues i digues i digues i digues, ah I'infern.
Els lIums electrics comen ce n a bailar i un a un s'apaguen i s'encenen i el nen i el gos
comencen a cantar.

Ah molt bé ah doctor Faustus molt molt bé ah molt bé, gracies diu el gos ah molt bé diu
el nen el seu nom el seu nom és MARGARIDA IDA I HELENA ANNABEL, sé diu el gos sé
diu el nen sé diu el doctor Faustus no no no no no ningú no pot saber el que jo sé jo sé que
el seu nom no és MARGARIDA IDA I HELENA ANNABEL, molt bé diu el nen ho és diu el
nen el seu nom és MARGARIDA IDA I HELENA ANNABEL, no no no diu el doctor Faustus,
sí sí sí diu el gos, no diu el nen sí diu el gos, el seu nom no és Marguarida Ida i Helena Anna-
bel i encara no esta Ilesta per cantar la lIum del dia i la lIum de la nit, la Ilum de la Iluna i la
lIum de les estrelles la lIum electrica i la Ilum de capvespre no ho esta no ho esta pero ho
estara. No ho estara diu el doctor Faustus mai mai mai, mai el seu nom sera MARGARIDA
IDA I HELENA ANNABEL mai mai mai mai bé també mai MARGARIDA IDA I HELENA
ANNABEL mai MARGARIDA IDA I HELENA ANNABEL.
Hi ha un silenci sobtat i el cor distant diu
Podria ser podria ser el seu nom el seu nom podria ser MARGARIDA IDA I HELENA
ANNABEL podria ser.
I el doctor Faustus diu amb un murmuri fort
Podria ser pero no ho és, i el nen diu com ho saps i Faustus diu podria ser podria no ser
no ser no ser, i mentre diu I'últim no ser el gos diu
Gracies.

ESCENA 11

Jo sóc Jo i el meu nom és MARGARIDA IDA I HELENA ANNABEL, i lIavors ah lIavors Jo

podria sí jo podria jo podria comen~ar a plorar pero per que per que podria jo comen~ar a
plorar.
I jo sóc jo i jo sóc aquí i com ho sé jo com n'és de salvatge el món salvatge com en són
de salvatges els boscos salvatges al bosc li diuen els boscos I'abric de I'home pobre pero ells
em tapen i si ho fan com són de salvatges com són de salvatges i salvatges i salvatges, com ho
sé Jo com són de salvatges els boscos quan mai a la vida no he vist un bose.
Jo desitjaria, (va murmurar ella) saber per que els boscos són salvatges per que els animals
són salvatges per que Jo sóc Jo, per que Jo puc plorar, desitjaria desitjaria saber desitjaria ah
com desitjaria saber. Un cop a dins mai més no passaré pels boscos són alla i jo sóc aquí i sóc
jo aquí o sóc jo alla, ah on ah on és aquí ah on ah on és alla i els animals animals salvatges són
per tot arreu.

91
 Ella seu.
Jo Desitjaria (ha diu en un to de conversa) Jo desitjaria si jo tingués un desig que quan jo
segués no fas aquí pero alla alla on jo pogués tenir una cadira alla on no hagués de mirar al
voltant amb por per tot arreu alla on una cadira i una catifa sota la cadira em farien saber que
hi ha alla, pero aquí aquí per tot arreu no hi ha res res com una catifa res com una cad ira, aquí
tot és salvatge jo sento jo sento per tot arreu que els boscos són salvatges i jo sóc aquí i aquí
és aquí i aquí jo estic asseguda sense una cadira sense una catifa, ah porteu-me cap a una catifa
amb una cadira salveu-me deis bascas els boscos salvatges per tot arreu on tot és salvatge
salvatge i Jo Jo no sóc alla Jo sóc aquí oh no Jo no sóc alla.
Ella s'aixeca amb les mans als costats del cos ella obre i tanca els ulls i els obre un altre
cop.
Si els meus ulls estan oberts i els meus ulls estan tancats Jo veig Jo veig, no veig cap catifa
no veig cap cadira veig els bascas salvatges per tots costats, quin bé em fa tancar els ulls cap
bé els boscos els bascas són alla Jo tanco els ulls pero el verd és alla i jo obro els ulls i he de
mirar fixament per estar segura que el verd és alla el verd deis boscos, el vaig veure quan tenia
els ulls tancats Jo vaig veure els boscos salvatges per tots costats i ara Jo obro els ulls i alla hi
ha el base salvatge per tots costats.
Seria el mateix si el meu nom no fas MARGARIDA IDA I HELENA ANNABEL seria el
mateix Jo fins i tot ha deixaria córrer per una catifa i una cadira i per no ser aquí sinó alla,
pero (i deixa anar un crit) , sóc aquí jo no sóc alla i jo sóc MARGARIDA IDA I HELENA
ANNABEL i no esta bé que jo pogués dir el que hi ha a dir el que hi ha a veure i que veig jo
i ha veig jo realment ah sí sí ha veig Jo crido i crido pero sí Ha veig Ha veig tot oh no oh no
oh no sí Jo sóc aquí.
Ella diu
En la distancia hi ha lIum de dia i aquí a ProP no n'hi ha cap.
Hi ha alguna cosa sota les fuIIes i MARGARIDA IDA I HELENA ANNABEL es gira rapi-
dament i veu que un escur~ó I'ha picada.
En la distancia hi ha lIum de dia i aquí a prop no n'hi ha cap.

Hi ha un moviment sota les fuIIes i MARGARIDA IDA I HELENA ANNABEL Es gira rapi-
dament i veu que un escur~ó I'ha picada, ella ha veu i ella diu i que és aixo. No hi ha resposta.
Fa mal diu ella i lIavors ella diu que no que no gaire i ella diu era un escur~ó i ella diu com
vals que ha sapiga mai no n'he vist cap pero ha és diu ella i ella s'aixeca un altre cap i seu i
es baixa les mitges i diu bé no era una abella no una abella no no, tampoc un mosquit ni un
aguiló ha estat una mossegada i les serps mosseguen sí sí que ha fan potser n'era una. MAR-
GARIDA IDA I HELENAANNABEL seu pensant i Ilavors veu una dona de poble que s'apropa
amb una fal~. He estat diu ella he estat mossegada, la dona s'apropa, he estat Has estat mos-
segada (contesta la dona de poble), bé bé sí pot passar; lIavors he estat mossegada diu MAR-
GARIDA IDA I HELENAANNABEL he he estat mossegada diu MARGARIDA IDA I HELENA
ANNABEL per que no si tu ha has estat és la resposta.
Estan dempeus repetint he estat i sí aixo passa i lIavors MARGARIDA IDA I HELENA
ANNABEL diu deixa'm que t'ensenyi i la dona diu ah sí pero jo mai no he vist ningú que hagi

92
Proves de vestuari de f'espectac/e de /'A/ET El
doctor Faustus encén els lIums, de Gertrude
Stein. A /0 fotograf¡a: Maria Goyeoo/ea.
(Mariona Milla)

93
estat mossegat pero deixa'm veure no no t'ho puc dir diu ella pero vés-te'n i fes alguna cosa,
que he de fer va dir MARGARIDA IDA I HELENA ANNABEL fer alguna cosa per matar el
verí, pero que va dir MARGARIDA IDA I HELENA ANNABEL, un metge pot fer-ho va dir la
dona pero quin metge va dir MARGARIDA IDA I HELENA ANNABEL, el doctor Faustus pot
fer-ho va dir la dona, el coneixes va dir MARGARIDA IDA I HELENA ANNABEL no és ciar
que no el conec ningú no el coneix hi ha un gos, ell diu gracies va dir la dona i vés a veure'l
vés vés va dir la dona i MARGARIDA IDA I HELENA ANNABEL se'n va anar.
Mentre marxava va comen¡;:ar a cantar.
Els escurc;:ons piquen els escur¡;:ons mosseguen
Si ells mosseguen usant tot el que tenen
Piquen piquen
O mosseguen mosseguen
Molt bé ells mosseguen sí ells mosseguen usant tot el que tenen.
I jo sóc jo sóc Margarida Ida o sóc jo Helena Annabel
Oh déu del cel
Sóc jo Margarida Ida o sóc jo Helena Annabel
Déu del cel oh déu del cel
Sóc jo Margarida Ida déu del cel sóc jo Helena Annabel.
Ella s'atura ella recorda I'escur¡;:ó i amb un murmuri ella diu va ser una picada va ser una
mossegada estic relaxada; va ser una picada va ser una mossegada, d'acord va ser una picada,
oh o va ser una mossegada.
Ella fa cap a un costat i de cop s'atura.
Ho dira ell
Ho dira ell que jo sóc Margarida Ida que jo sóc Helena Annabel.
Ho dira ell
I Ilavors ella s'atura de nou
I la mossegada potser sera una mossegada.
Doctor Faustus un nom estrany
Potser sera una mossegada
I lIavors desapareix.

ESCENA 111

El doctor Faustus el gos i el nen tots dormint, el gos dormint diu amb veu pastosa.
Gracies, gracies gracies gracies gracies, gracies gracies.
El doctor Faustus es gira i murmura
Home i gos gos i home cada un pot dir-ho tots com una pilota amb una carícia sense ten-
dresa, home i gos és igual qualsevol se'l pot culpar qualsevol pot bé també saber tot com ells
poden, home i gos, bé bé home i gos quina és la diferencia entre un home i un gos quan jo
die cap marxo jo marxa ell marxar per quedar no ningú no marxa el gos el nen ells poden
quedar jo puc marxar marxar on on hi hi havia, gos i nen poden irritar jo puc anar Jo vaig on

94
vaig jo vaig on vaig, on és alla hi ha alla i tot el dia i tota la nit també va créixer i créixer i no
és possible dir jo i un gos i un nen, si un nen ha de créixer per fer-se un home sóc jo un nen
SÓC jo un gos és un gos un nen és un nen un gos i que sóc jo no puc cridar que sóc jo oh
que sóc jo
I lIavors s'espera un moment i diu
Oh que sóc jo
Just en aquell moment en la distancia algú crida
Doctor Faustus doctor Faustus hi ets doctor Faustus sóc aquí doctor Faustus vinc cap aquí
doctor Faustus, hi ha on DOCTOR FAUSTUS oh on hi ha DOCTOR FAUSTUS digues DOC-
TOR FAUSTUS hi ets doctor Faustus hi ets.
El gos murmura
Gracies gracies
I el nen diu
Hi ha algú és ciar que hi ha algú just alla hi ha algú algú hi ha oh sí algú és alla
I tots junts diuen
On és alla ningú no diu ningú no hi éso Algú és alla i ningú no diu que algú no és alla. Algú
algú hi és algú algú algú algú diu hi ha on on és on és on és on, aquí hi és aquí aquí hi ha algú
algú diu on és on.
A fora la veu diu
DOCTOR FAUSTUS hi ets doctor Faustus en algun lIoc, doctor Faustus hi ets.
I Ilavors algú truca a la porta.
Els lIums electrics brillen suaument i MARGARIDA IDA I HELENA ANNABEL entra.
Bé i sí bé, i aquest és sí aquest és el doctor doctor Faustus i ell pot i ell pot canviar una
mossegada i tenir-Ia controlada fer que no mati no mati Margarida Ida no mati Helena Anna-
bel i déu del cel oh déu del cel no un infern no bé sí bé doctor Faustus pot pot fer que tot
estigui bé.
I lIavors ella diu amb una veu suau.
Doctor Faustus algun cop heu estat a I'infern.
És ciar que no diu ella és ciar que no com podríeu vendre la vostra anima si haguéssiu mai
estat a I'infern és ciar que no, no és ciar que no. '
Doctor Faustus digueu que us van donar quan vau vendre la vostra anima, infern no és ciar
no infern no.
I lIavors ella continua.
Jo Jo sóc MARGARIDA IDA I HELENA ANNABEL i un escurr;:ó em va mossegar o em va
picar esta molt bé comenr;:ar i si és així Ilavors oh oh moriré i com la meva anima no ha estat
venuda Jo MARGARIDA IDA I HELENA ANNABEL potser aniré a I'infern.
El gos sospira i diu
Gracies
I el nen que s'apropa diu
Que és un escurr;:ó, diga'm MARGARIDA IDA I HELENA ANNABEL m'agrada que siguis
MARGARIDA IDA I HELENA ANNABEL que és un escurr;:ó ho sé molt bé o no ho sé molt
bé si us plau deixa'm saber que ets MARGARIDA IDA I HELENA ANNABEL que és un
escurr;:ó.

95
 El doctor Faustus diu
Nen i gas poden ser morts per un escure;:ó pero MARGARIDA IDA I HELENA ANNA-
BEL no molt bé no no molt bé.
(de sobte diu)
Deixa'm sol
Deixa'm estar sol
Nen i gas deixeu-me estar sol, MARGARIDA IDA I HELENA ANNABEL deixa'm estar sol,
No tinc anima no tenia anima La vaig vendre vendre aquí alla i a tot arreu.
El que vaig fer Jo ha sabia. Jo sabia que podia haver-hi Ilum no Ilum de Iluna lIum d'estre-
lIes lIum de dia Ilum d'espelmes, Jo sabia Jo sabia que Jo vaig veure la lIum, la vaig veure encen-
dre's la lIum, Jo vaig dir Jo Jo Jo he de tenir aquella lIum, i que vaig fer oh que vaig ser Jo vaig
dir que jo vendria la meva anima del tot pero Jo sabia Jo sabia que la lIum electrica era veri-
tat del tot i veritat ah sí és veritat ells van creure que era veritat que jo vaig vendre la meva
anima a ells també i així mai mai podria jo anar a I'infern mai mai també. Marxeu gas i nen
marxa MARGARIDA IDA I HELENA ANNABEL marxeu tots els que morireu i aneu al celo
a I'infern marxeu oh marxeu marxeu deixeu-me sol oh deixeu-me sol. Jo ha vaig dir Jo vaig
dir que era la Ilum Jo vaig dir que jo vaig donar la lIum Jo vaig dir que els Ilums són fums i el
dia brilla nen i gas deixeu-me sol deixeu-me estar sol.
La dona de poble amb la fale;: mira per la finestra i canta Bé bé aquest és el doctor
Faustus i ell no ha anat a I'infern ell té uns Ilums bonics i ells iHuminen perfectament i hi ha un
gas i ell diu gracies i hi ha un nen ah nen aquí ets sí hi ets sí nen hi ets i MARGARIDA IDA I
HELENA ANNABEL hi és i un escure;:ó la va mossegar; oh cureu-Ia doctor Faustus cureu-Ia de
que serveix haver estat a I'infern si MARGARIDA IDA I HELENA ANNABEL no s'ha de posar
bé.
I el cor canta.
De que serveix doctor Faustus de que serveix de que serveix haver estat a I'infern si no
podeu curar tan sois tan sois aquesta MARGARIDA IDA I HELENA ANNABEL.
El doctor Faustus diu
Jo cree que he pensat que el pensament no és comprat oh no el pensament no és com-
prat Jo cree que he pensat i el que he comprat jo he comprat pensament, pensar no és com-
prat pero jo jo he comprat pensament i així tu véns aquí tu véns tu véns aquí i aquí i aquí on
jo puc dir que avui no cap dia no puc mirar i veure, no no Jo no puc mirar no no jo no puc
veure i tu tu dius tu ets MARGARIDA IDA I HELENA ANNABEL i jo jo no puc veure jo no
puc veure Margarida Ida i jo no puc veure Helena Annabel i tu tu ets ambdues ino us puc
veure veure a les dues.
MARGARIDA IDA I HELENA ANNABEL
No em vegeu doctor Faustus no em vegeu em terroritzareu si vós vau veure no em vegeu
no no no em vegeu jo sóc MARGARIDA IDA I HELENAANNABEL pero no em vegeu cureu
doctor Faustus I'escure;:ó mossega I'escure;:ó pica amb el seu fibló va ser una rnossegada i vós
vós teniu la lIum cureu-me doctor Faustus cureu-me pero no vegeu-me, Jo el veig pero no
vegeu-me cureu-me pero no vegeu-me us ha imploro.
Doctor Faustus

96
 Un gos diu gracies pero tu tu dius no vegeu-me cureu-me feu-ho pero no vegeu-me que
he de fer.
EII es gira cap al gos
El gos diu
Gracies
I el nen diu
Que hi fa si ho fas que hi fa oh que hi fa si ho fas, facis el que facis facis facis el que facis
facis que hi fa si ho fas.
MARGARIDA IDA I HELENA ANNABEL
Que hi fa si ho fas que hi fa pero jo un escur~ó ha mossegat i Jo Jo morta puc haver estat
pero tu tu no pots morir tu has venut la teva anima pero jo jo tinc la meva i un escur~ó ha
arribat i m'ha mossegat i mira mira funciona el verí mira mira com he de morir, mira com a
poc a poc es torna fort, fort i més fort Jo he de morir oh doctor Faustus que hi fa que oh
que a mi a mi a mi a mi un escur~ó m'ha mossegat un escur~ó espavilat m'ha mossegat.
El gos
Oh gracies gracies a tots a tots vosaltres gracies gracies oh gracies a tothom gracies a ell i
nosaltres us donem les gracies, un escur~ó t'ha mossegat gracies gracies.
El nen
Un escur~ó I'ha mossegada ella ho sap també un escur~ó I'ha mossegada veritat o men-
tida no és cap mentida, un escur~ó I'ha mossegada i si el doctor Faustus no la cura la seva vida
sera acabada un escur~ó I'ha mossegada un escur~ó un escur~ó.
Gos
Gracies
Dona a la finestra
Un escur~ó I'ha mossegada i si el doctor Faustus no la cura la seva vida sera acabada.
Cor en la distancia
Qui és ella
Ella a I'infern no hi ha anat
No hi ha anat
No hi ha anat .
Ella a I'infern no hi ha anat
Qui és ella
MARGARIDA IDA I HELENA ANNABEL
I que li ha passat
Un escur~ó I'ha mossegat
I si el doctor Faustus no I'ha curada
La seva vida sera acabada
I ell que en diu
Que no la pot veure ell diu
Per que veure-Ia no pot
Perque mirar no pot
Mirar MARGARIDA IDA I HELENA ANNABEL no pot
Pero curar sense veure tampoc

97
 ElIs diuen d'acord d'acord
I ell diu que no hi ha ningú que en tingui record
I ell diu
EII pot pero no ho fara
leila diu ell ho ha de fer i ho fara
I el gos diu gracies
I el nen diu molt bé
I la dona diu nosaltres la curarem i ella diu que és MARGARIDA IDA I HELENA ANNA-
BEL
Hi ha silenci els Ilums parpellegen i parpellegen, i MARGARIDA IDA I HELENA
ANNABEL es torna més i més feble i el verí més i més fort i de sobte el gos diu sorpre-
nentment
G raci es
El doctor Faustus diu
No et puc veure a tu
L'escur~ó t'ha oblidat a tu.
El gos ha dit gracies a tu
El nen ha dit i tu
La dona ha dit
Pots tu
I tu, tu has dit tu ets tu
Ja n'hi ha prou.
No has mort.
Ja n'hi ha prou
Ja n'hi ha prou
No has mort
No no has mort
Ja n'hi ha prou
Ja n'hi ha prou
No has mort.
Tots junts repeteixen ja n'hi ha prou no has mort no has mort ja n'hi ha prou sí ja
n'hi ha prou no no has mort sí ja n'hi ha prou, gracies sí ja n'hi ha prou no no has mort.
I al final
En un murmuri molt baix
Ella diu
Jo sóc MARGARIDA IDA I HELENA ANNABEL i ja n'hi ha prou jo no he mort.

Teló

98
Acte 11

Algú entra i canta

Molt
Molt
Timó millor molt bé
Sifó seitó seré
Bé esta bé i plata vendré
Dóna una ametlla torrada a ell
Que jo acceptaré
I bé
Que fa un tipus greixós
Ella no li paga.
No ella no ho fa
No paga.
A hores d'ara ells ja saben Ilegir molt
Molt probablement tot és fon;:a extraordinari
És un descans
Tota I'estona el seu nom és Margarida Ida Margarida Ida
ElIs es deixen portar i canten
Molt probablement tot és fon;:a extraordinari
És un descans
Tota I'estona el seu nom és Margarida Ida
Margarida Ida.
Llavors ells parlen d'aixo.
Margarida Ida és el seu nom MARGARIDA IDA I HELENA ANNABEL qui pot saber si el
seu nom és Margarida Ida o Helena Annabel tontos aixo és el que us fa ser alts.
Ser alt vol dir que la resta s'ha oblidat.
És ciar que els seu s noms és Margarida Ida també i Helena Annabel potser:
El cor al complet
És ciar que els seus noms és Margarida Ida també i Helena Annabel potser:
Una veu profunda pregunta
L'escun;:ó I'hauria mossegat si només hagués tingut un nom hauria hauria.
Com ho saps tu com ho saps tu que un escur<;:ó la va mossegar:
Com hagués pogut curar-la el doctor Faustus si res no li hagués passat.
MARGARIDA IDA I HELENA ANNABEL és veritat el seu nom és MARGARIDA IDA I
HELENA ANNABEL també i un escur<;:ó I'ha picada i el doctor Faustus I'ha curada, I'ha curada
I'ha curada, ell ha venut I'anima a I'infern I'ha curada I'ha curada curada ell ell ha venut I'anima
a I'infern i el seu nom és MARGARIDA IDA I HELENA ANNABEL i un escur<;:ó I'ha mosse-
gada i el doctor Faustus havia de curar-la curar-la curar-la curar-la.
El teló s'aixeca per un cantó i alla és MARGARIDA IDA I HELENA ANNABEL i té
un escur<;:ó artificial al seu cantó i hi ha un halo que I'embolcalla no de lIum electrica sinó de
lIum d'espelma, ella seu i espera.

99
 El cor canta
Allá és
És allá
Mira i veu
És allá
És allá
On és
Mira i veu
És allá
Sí ella hi és
Hi ha allá
Ella és allá
Mira i veu
Ella és allá.
Allá és
Allá allá
On
Per que allá
Mira i veu allá
Allá és
I que hi ha
Un escurc;ó hi ha
Un escurc;ó que la va mossegar
No tonto no
Com podia ser allá
Aixó no és un escurc;ó
Aixó és el que és com un escurc;ó
Ella és allá
I un escurc;ó la va mossegar
I el doctor Faustus la va curar
I ara
I ara
I ara ella és allá
On
Bé allá
Ah sí allá
Sí ah sí sí allá.
Allá és
Mira i veu
I I'escurc;ó és allá
I la lIum és allá
Qui li ha donat la lIum
Ningú

100
 El dodor Faustus I'ánima vengué
i lIavors la lIum vingué
i ella I'ánima vengué.
No tonto ell I'ánima vengué
A ella un escur<;:ó la va mossegar
Ella és allá
Ah sí ella és allá
Mira allá
Sí allá
Ella és allá.
Margarida Ida comen<;:a a cantar
Jo sec i sec amb I'espatlla al sol jo seia i seia amb I'espatlla al sol. Margarida Ida seia amb
I'espatlla al sol.
El sol ah el sol els Ilums són brillants com la posta de sol i ella seia amb I'espatlla al sol i
sela i seia
Ella seu
Hi ha un gran ballet de lIums.
Ningú no pot saber que és així
ElIs vénen de tot arreu
Per terra per mar per aire
ElIs vénen de tot arreu
Per mirar-la allá
Mira com seu
Mira com beu
Mira com encén
Les espelmes.
Mira I'escur<;:ó allá
Mal no li fara.
No no pot.
Res no la pot tocar,
Ella ho té tot
I la seva ánima,
Res no la pot perdre,
Mira com vénen
Mira com vénen
Per veure-Ia.
Mira com vénen.
Fixa't
Vénen per mar
Vénen per terra
Vénen per aire
I ella seu
Amb I'espatlla al sol

101
 Un sol
leila n'és un
MARGARIDA IDA I HELENA ANNABEL també

ElIs comencen a venir i cada cop en vénen més i més i vénen del mar de la terra i de I'aire.
I ella seu.
Un home ve de més enlla deis mars i n'hi ha molts al seu voltant
EII la veu mentre seu.
I ell diu
Bonica bonica
Ella és el meu amor i sempre aquí
I jo sóc seu i ella és per mi
I jo I'estimo així
Bonica bonica bonica.
No diu el cor no.
Ella és ella i I'escur~ó la va mossegar
I el doctor Faustus la va curar.
Lhome deis mars repeteix
Bonica bonica bonica
Ella és el meu amor i sempre aquí
I jo sóc seu i ella és per a mi
I jo I'estimo així.
MARGARIDA IDA I HELENA ANNABEL sent de sobte una cosa i diu
Que passa
EII se li acosta i diu un altre cop
Bonica bonica bonica ella és el meu amor i sempre aquí
Ella canta a poc a poc
Tu fas o no fas.
EII
Bonica bonica bonica ella és el meu amor i sempre aquí.
Bé bé diu ell bé bé i el seu nom és MARGARIDA IDA I HELENA ANNABEL i tots diuen
que va ser un escur~ó, que és un escur~ó, un escur~ó és una serp i a qualsevol I'han mosse-
gat i no tothom mor i plora, i així per que per que ho diuen tata I'estona m'ha mossegat m'ha
m'ha m'ha mossegat ell mossegat ell ella seu alla amb I'espatlla al sol i jo he guanyat I'he gua-
nyada I'he guanyada.
Ella canta una can~ó
Tu fas o no fas
Tu hi ets o no hi ets
Jo sóc alla no hi ha no
Pero tu tu tu
Tu hi ets com tu no hi ets
EII diu
Fas el que fas perque ho sabies tota I'estona tu

102
 Que jo venia cap a tu contesta'm
Ella li dóna I'espatlla.
I ell diu
Jo sóc el teu sol oh molt ben molt ben resolt, tu gires I'espatlla al teu sol, jo sóc el teu sol,
he guanyat he guanyat Jo sóc el teu sol.
MARGARIDA IDA I HELENA ANNABEL s'aixeca. Aguanta I'escur~ó ella diu
Sou vós el doctor Faustus sou vós, digues home deis mars ets ell.
EII riu
Tens por ara tens por de mi.
Ella diu
Ets ell.
EII diu
Jo sóc I'únic ell i tu ets I'única ella i nosaltres som els únics nosaltres. Vine vine em sents
vine vine, has de venir cap a mi, lIen~a I'escur~ó lIen~a el sol lIen~a els lIums fins que no en
quedi ni un. No sóc ningú sóc I'únic, tu m'has de tenir perque sóc I'únic.
Ella sembla molt preocupada i deixa caure I'escur~ó pero de seguida s'ajup i el recull
i alguns deis lIums s'apaguen i en fa un escandol.
I lIavors de sobte comen~a,
Ningú és únic quan n'hi ha dos, mira darrere teu mira darrere teu tu no ets únic tu ets
dos.
Ella es desmaia.
De fet darrere I'home deis mars hi ha Mephistopheles i amb ell hi a un nen i una
Nena.
Junts canten la can~ó el nen i la nena.
Senyor escur~ó Pensi en mi. EII diu que ha fa ella diu que ha fa i si ha fa estimat senyor
escur~ó lIavors tot és veritat ell és un nen jo sóc una nena tot és veritat estimat estimat se-
nyor escur~ó pensi en mi.
El cor diu al darrere,
Estimat estimat senyor escur~ó pensi en ells un és un nen un és una nena estimat estimat
escur~ó estimat estimat senyor escur~ó pensi en ells.
MARGARIDA IDA I HELENA ANNABEL encara miren fixament I'home deis mars i Me-
phisto al seu darrere.
Ella murmura,
ElIs dos jo dos ells dos aixo fan sis hauria de ser set ells dos jo dos ells dos cinc esta fet.
Mephisto diu
I que si jo pregunto que contesta'm que, tinc voluntat de ferro sí la voluntat per fer el que
faig. Faig el que faig el que faig, faig faig.
EII fa un pas endavant,
On on on ets tu, que duro quan brilla el lIum la lIuna fa lIum, quan un lIum no brilla tant lIa-
vors el dia fa lIum, i lIavors quan un lIum no és lIum que és electrica la lIum, pero tu tens espel-
mes fan lIum, qui ets tu.
El ballet entra i surto
MARGARIDA IDA I HELENA ANNABEL aixeca I'escur~ó i diu

103
 Els lIums estan bé pero I'escur¡;:ó també
Bah diu Mephisto, desprecio un escur¡;:ó, I'escur¡;:ó ho intenta pero I'escur¡;:ó s'ho inventa.
A mi no no em tocaran res com aixo, un escur¡;:ó, ja ja un escurt;:ó, un escurt;:ó, ja ja no els
lIums els lIums els Ilums d'espelmes, sé dir que és un lIum quan veig un lIum, treballo treballo
tot el dia i tota la nit, jo sóc el dimoni i dia i nit, mai no vaig al lIit, ni de dia ni de nit mai no
vaig alllit ni de dia ni de nit, no em pots enganyar amb cap lIum d'espelmes, on és la lIum elec-
trica de veritat dona contesta'm.
El nen i la nena s'arrosseguen apropant-se, canten.
Senyor escur¡;:ó estimat senyor escur¡;:ó ell és un nen jo sóc una nena ella és una nena jo
sóc un nen no volem ser un turment pero ho som oh ho som oh senyor escur¡;:ó sí volem
volem que sapiga que ella és una nena que jo sóc un nen, ah sí senyor escur¡;:ó per favor se-
nyor escur¡;:ó som aquí senyor escur¡;:ó escolti'ns senyor escur¡;:ó, per favor senyor escur¡;:ó no
és veritat senyor escur¡;:ó el que diu el dimoni senyor escur¡;:ó que no hi ha senyor escur¡;:ó,
per favor senyor escur¡;:ó voste és senyor escur¡;:ó per favor senyor escur¡;:ó per favor digui'ns-
ho.
L.:home deis mars els somriu a tots, i diu
És meravellós estar ociós.
Mephisto diu
Que saps tu jo sóc el dimoni i tu no m'escoltes Jo treballo i jo treballo de dia i de nit i tu
no m'escoltes a mi ell i ella ella i ell no m'escolten ja veuran ja veuran, si treballo dia i nit i que
sí i que sí jo treballo dia i nit, lIavors veuras el que veuras, vigila vigila'm a mi.
EII se'n va de pressa
I MARGARIDA IDA I HELENA ANNABEL s'enretira, i diu a tots
Que diu
I I'home deis mars diu
Bonica bonica ella és el meu amor i sempre aquí.
I lIavors més a poc a poc
Jo sóc I'únic ell tu ets I'única ella i nosaltres som els únics nosaltres,
I el cor canta suaument
I I'escur¡;:ó la va mossegar i el doctor Faustus la va curar.
I el nen i la nena canten suaument.
Sí senyor escur¡;:ó ell és un nen ella és una nena sí senyor escur¡;:ó
I el ballet de lIums s'apaga a poc a poe.

Teló

104
Acte 111
ESCENA I

La casa del doctor Faustus

Faustus és a la seva cadira, el gos i el nen, els lIums electrics hi són pero I'habitació és fosca.
Faustus
Sí ells brillen
ElIs brillen i brillen.
Sé que brillen
Veig com brillen
I jo sóc aquí
Por no en tinc
Pero que faré
Tot esta fet
No puc sofrir
Cap cura tenir
M'agrada brillant
M'agrada molt brillant
Sí m'agrada brillant,
Pero és blanc
O és brillant.
Estimada estimada
M'importa
Que ningú no pugui compartir.
Que passa si ho fan
M'és igual a mi
Ah no m'agrada aquesta paraula mi,
Per que no si fins i tot rima amb sí. Conec totes les paraules que rimen amb lIum amb fum
amb brillant amb blanc, les sé i no puc dir jo puc sofrir pero no puc dir com necessito no tenir,
no lIum fum, no Ilum no nit no fi, no nit no fi no die, no no no nit no fi no die, no no no die.
Hi ha un moment de silenci i lIavors el gos diu
Gracies.
EII es gira i lIavors diu
Sí gracies.
I Ilavors ell diu
No nit no die estimat el doctor Faustus té raó, sóc un gos sí aixo mateix sóc sóc un gos i
udolo a la lIuna, ho vaig fer sí ho vaig fer solia fer-ho solia udolar a la Iluna sempre solia fer-ho
i ara ara ja no, no puc, és ciar que no puc, els lIums electrics fan que no hi hagi nit i si no hi
ha nit lIavors no hi ha Iluna i si no hi ha lIuna lIavors no la veig i si la veig no li puc udolar.
El gos sospira i s'ajau a descansar
I mentre es col'loca diu
Gracies.
El nen s'arrauleix prop d'ell i diu

105
 Sí no hi ha lIuna i si hi ha lIuna lIavors no udolem a la lIuna i si no hi ha lIuna lIavors ningú
més no és boig perque és la lIuna és ciar és la lIuna qui els feia bojos, digues gracies gosset i
jo també jo també amb tu diré gracies segur.
ElIs murmuren suaument
Gracies gracies gracies segur.
Dormen tots en la foscor amb la lIum electrica ben brillant, i lIavors alguna cosa s'apropa
a la finestra.
És la lIuna diu el gos és la lIuna diu el nen és la lIuna no em desperteu és la lIuna diu Faus-
tus.
No diu una dona no no ho és no és la lIuna, no sóc la lIuna jo sóc a la finestra doctor Faus-
tus no no saps que és que és el que esta passant.
Cap resposta.
Doctor Faustus no saps no saps que esta passant.
Darrere d'ella hi ha el cor
Doctor Faustus no saps que esta passant.
Encara no hi ha resposta
Tots junts més fort
Doctor Faustus no saps no saps que és el que esta passant.
Doctor Faustus
Marxeu dones i homes, nens i gossos lIuna i estrelles marxeu deixeu-me sol deixeu-me
estar sol cap lIum és brillant, marxa dona i deixeu-me nen i gos deixeu-me estar sol no neces-
sito cap lIum per dir-me que és brillant, marxeu marxeu, marxeu marxeu.
No diu la dona no sóc a la finestra i aquí em quedaré fins que tot t'ho diré. Aquí diem per-
que el doctor Faustus així ens ho fa saber, que ell només ell pot fer de la nit dia pero ara ells
diuen, ells diuen (la seva veu es fa forta fins a arribar al crit) ells diuen que una dona pot fer
de la nit dia, ells diuen que una dona i un escur<;ó la va mossegar i ferida no la va deixar i ell
li va ensenyar i ara ella pot fer de la nit dia, doctor Faustus oh doctor Faustus digueu que sou
I'únic que podeu fer de la nit dia, oh doctor Faustus sí digueu que sou I'únic que podeu fer de
la nit dia.
El cor al darrere diu
Oh doctor Faustus oh doctor Faustus digueu que sou I'únic que podeu fer de la nit dia.
Faustus s'aixeca confús mira la dona, ell diu, que és el que dius.
leila li implora
Oh doctor Faustus digueu que sou I'únic que podeu fer de la nit dia.
Faustus es posa a poc a poc del tot erecte i diu
Sí jo die que sóc I'únic que pot fer de la nit dia.
I la dona i el cor di u,
EII és I'únic que pot fer de la nit dia.
I el gos diu
EII és I'únic que pot fer de la nit dia, no hi ha lIuna ni nit odia ell és I'únic que fa de la nit
dia,
I el nen diu
Sí ell és I'únic que fa de la nit dia.

106
 Proves de vestuari de /'espeáacle de /'A/ET El
doctor Faustus encén els lIums, de Gertrude
Stein.A /a fotografla: Xavier Si/es.
(Mariona Milla)

107
 Ila dona diu
Pero veniu doctor Faustus veniu cap aquí i vegeu si ells diuen que ells poden fer de la nit
dia.
Qui diu
Diu el doctor Faustus
Ella diu
Diu la dona
Qui és ella
Diu el doctor Faustus
La resposta
Margarida Ida o Helena Annabel
Ella
Diu el doctor Faustus
Qui va dir que jo no podia anar a I'infern.
Ella Ella
Diu la dona
Ella ella
Diu el cor
Gracies
Diu el gos
Bé
Va dir el doctor Faustus
Bé lIavors puc anar a I'infern, si ella pot fer de la nit dia lIavors jo puc anar a I'infern, veniu
doncs veniu anirem a veure-Ia i li ensenyaré que puc anar a I'infern, si ella pot fer de la nit dia
tal com diuen Ilavors no sóc I'únic molt bé no sóc I'únic així que MARGARIDA IDA I HELENA
ANNABEL escolta molt bé tu no pots pero jo puc anar a l'infernVeniu tots mai més no estaré
sol veniu veniu tots.
Marxen tots.

ESCENA 11

Lescena com abans, MARGARIDA IDA I HELENA ANNABEL seu amb I'home deis
mars tots dos d'esquena al sol, la música expressa un silenci de migdia.
Tothom diu amb to somiador
Senyor escurr;:ó per favor senyor escurr;:ó,
Alguns dient
És ell és ell doctor Faustus no no ho és no no ho és, és ell és ell és ell tot ell estima a ella
és ell és ell és ell tot ella estima a ell, ningú no pot recordar res excepte ell, quina és ella i quin
és ell dolt;:ament després de tot no hi ha abella hi ha un escurt;:ó un de maco dolt;: i tranquil,
ningú algú sap córrer; veniu algú veniu, vegeu algú, algú, vine escurt;:ó sol, no coneixem més
ningú, qualsevol pot oblidar un Ilum fins i tot un d'electric pero ningú no ningú no pot oblidar

108
 un escur~ó ni tan sois un de dissecat no no ningú i ningú no pot oblidar el sol i ningú pot obli-
dar el doctor Faustus no ningú i i ningú no pot oblidar grckies i el gos i ningú pot oblidar el
nen i ningú no pot oblidar ningú no ningú.
(aquestes paraules s'han de distribuir entre el cor)
i I'home deis mars murmura amb to somiador
bonica bonica bonica sóc aquí i tu ets aquí i tot i així i així seria millor si tinguessis més
noms i no només quatre en un deixa que sigui un, oblida-ho oh oblida-ho bonica, i si no ja
oblidaré jo que tu ets una sí ho faré sí ho faré bonica bonica sí ho faré.
MARGARIDA IDA I HELENA ANNABEL s'engarrota una mica
Bé ho faras sí ho faré, ningú no pot saber quan jo no dic lIavors així que ells no poden
saber res que saben, sí ho sé, tan sois sé el que puc saber, no és allá a cap Iloc, jo no puc venir
per ningú jo no puc dir que és el dia que és la nit pero jo sóc I'únic que puc saber alguna cosa
de qualsevol, sóc una estimat estimat sóc una, qui em sent em coneix sóc aquí i aquí sóc, sí
aquí sóc.
El cor es torna més animat i diu
Sí alla hi és
Pobre de mi
Diu I'home deis mars
Just lIavors de la foscar apareix a I'altra banda de I'escenari Faust i el nen i el gos, ningú no
els veu, just lIavors davant de tots apareix Mephisto, molt excitat i canta
Qui de vosaltres pot atrevir-se a enganyar-me qui de vosaltres ell o ella pot atrevir-se a
enganyar-me, jo que tinc una voluntat de ferro jo que faigque el que sera succeeixi jo que
puc guanyar homes i dones jo que puc ser a tot arreu on sóc qui de vosaltres m'ha estat
enganyant qui de vosaltres ella o ell qui de vosaltres m'ha estat enganyant.
EII crida més fort
Si hi ha una lIum que té el dret, jo dic jo li vaig donar a ell, ella diu ell li va donar a ella o
ella no diu res, jo dic jo sóc Mephisto i el que tinc jo no ho dono no a ningú, qui ha estat dins
d'ella qui ha estat dins d'ell, Jo guanyaré.
El nen i la nena criden estridentment
Ella és ella i ell és ell i nosaltres som nosaltres senyor escur~ó no s'oblidi de ser. Per favor
senyor escur~ó no s'oblidi de ser, no s'oblidi que ella és ella i que ell és ell per favor senyor
escur~ó no s'oblidi de mi.
Faustus murmura en veu baixa
Vaig vendre la meya anima per fer-Ia brillar amb Ilum electrica i ara ningú ni jo ni ella ni ells
ni ell els interessa aixo i jo i jo jo no puc anar a I'infern jo he venut la meya anima per fer lIum
i la lIum és brillant pero no gaire interessant i jo preferiria jo preferiria ah sí jo preferiria pre-
feriria anar a I'infern ser jo amb tot el meu poder i després anar a I'infern ah sí anar a I'infern.
Mephisto camina cap a ell i diu
Tu em vas enganyar.
No no ho vaig fer
Diu Faustus
Mephisto
Tu em vas enganyar i a mi no m'enganya mai ningú

109
 Faust, tu em vas enganyar i a mi sempre m'enganyen
Mephisto, tu em vas enganyar i a mi no m'enganyen.
Faustus
Bé bé oblidem encara no esta Ilest oblidem i ara ah com com vull ser jo mateix ara, no
m'importa la lIum ara feu que hi hagi lIum pero, no m'importa res excepte estar bé i anar a
I'infern. Digues-me oh dimoni digues-me anira anira MARGARIDA IDA I HELENA ANNABEL
anira anira ella realment anira a I'infern.
Mephisto
Suposo.
Faustus
Bé doncs com pots estimat dimoni com com puc jo que no tinc anima que la vaig ven-
dre per un lIum com puc jo ser jo un altre cop i anar a I'infern.
Mephisto
peca
Faustus
Quin pecat, com puc sense anima pecar.
Mephisto
Mata alguna cosa
Faustus
Matar
Mephisto
Sí matar alguna cosa oh sí matar alguna cosa.
Sí sóc jo a qui han enganyat jo el dimoni a qui ningú no pot mai enganyar sí sóc jo jo a
qui han enganyat.
Faustus
Pero si mato que
Mephisto
Sóc jo qui te voluntat de ferro.
Faustus
Pero si mato que passara lIavors.
Mephisto
Au vés a I'infern.
Faustus
Hi aniré
Es tomba ell veu el nen i el gos ell diu
Jo mataré jo ho faré faré.
Murmura
Jo mataré jo ho faré faré.
Es tomba cap al nen i el gos i diu
Nen i gos us mataré a tots dos jo mataré jo ho faré faré nen i gos jo us mataré us mataré,
I'escun;:ó us matara pero seré jo qui ho haura fet, morireu.
El gos diu

110
 Gracies, la lIum és tan brillant no hi ha Iluna al voltant no puc udolar a la lIuna I'escun;:ó em
matara. Gracies,
I el nen diu
I jo també, no hi ha dia ni nit no hi ha gos aquesta nit per dir gracies I'escur<;:ó també em
matara a mi, m'he d'acomiadar:
En la distancia les veus del nen i la nena se senten dient
Senyor escur<;:ó per favor escolteu-me ell és un nen ella és una nena.
Hi ha un soroll I'escur<;:ó apareix i el gos i el nen moren.
Faustus
Són morts sí són morts, estimat gos estimat nen sí ja no hi sou més esteu per sempre sem-
pre sempre morts i jo jo puc perque vosaltres moriu ningú ho pot negar més tard jo aniré a
I'infern esta bé esta bé aniré a I'infern Margarida Ida Helena Annabel he vingut a dir dir-te que
jo puc anar a I'infern.
Mephisto
I jo, mentre plores jo que no puc negar que ara pots anar a I'infern no tinc res més afer
amb tu.
Faustus
No ja he acabat amb tu jo no necessito el dimoni puc anar a I'infern tot sol. Deixeu-me
sol deixeu-me estar sol puc anar a I'infern tot sol.
Mephisto
No escolta'm ara porta-la amb tu et faré jove porta-la amb tu fes-ho MARGARIDA IDA
I HELENA ANNABEL porta-la amb tu.
Faustus
És veritat que puc ser jove.
Mephisto
Sí.
Faustus
D'acord
EII és jove s'apropa a MARGARIDA IDA I HELENA ANNABEL que es desperta i el
mira. EII diu
Mira'm bé sóc el doctor Faustus i puc anar a I'infern.
MARGARIDA IDA I HELENA ANNABEL
Tu el doctor Faustus mai mai el doctor Faustus és vell em van dir i ho vaig veure amb els
meus ulls era vell i no podia anar a I'infern i tu ets jove i pots anar a I'infern, molt bé tu no ets
el doctor Faustus mai mai.
Faustus
Jo sóc jo sóc jo vaig matar el nen i el gos quan jo era un home vell i ara jo sóc un home
jove i tu MARGARIDA IDA I HELENA ANNABEL i tu ho saps bé i tu saps que jo puc anar a
I'infern i puc portar algú i aquest algú ets tu.
MARGARIDA IDA I HELENA ANNABEL
Mai mai, mai mai, tu penses que ets tan lIest tu creus que pots enganyar, tu penses que pots
ser vell i ets jove i vell com qualsevol pero mai mai, jo sóc MARGARIDA IDA I HELENA
ANNABEL i jo no conec cap home ni dimoni ni escur<;:ó ni lIum jo puc ser qualsevol cosa i

111
tot i sempre sempre esta bé. Ningú no em pot enganyar ni un home jove ni un home gran i
un home gran sigui un home jove, tu no ets el doctor Faustus no mai mai mai
I ella es desmaia als brac;:os de I'home deis mars que canta
Bonica bonica bonica jo sóc ell i ella és ella i nosaltres som nosaltres, bonica bonica sóc
aquí sí sóc aquí bonica bonica bonica.
Mephisto camina
Sempre enganyat sempre enganyat tinc voluntat de ferro i a mi sempre m'enganyen sem-
pre m'enganyen vine doctor Faustus tinc voluntat de ferro i tu aniras a I'infern.
Faustus canta
Deixeu-me sol deixeu-me estar sol, gos i nen nen i gos deixeu-me sol deixeu-me estar sol
S'amaga en la foscor tot és fosc i el nen i la nena canten
Per favor senyor escurc;:ó escolteu-me ell és ell i ella és ella i nosaltres som nosaltres per
favor senyor escurc;:ó escolti'm a mi.

Teló

112