Portada Montserrat_Layout 1 08/07/16 12:30 Página 1

LA COL·LECCIÓ EGÍPCIA DEL MUSEU DE MONTSERRAT

LA COL·LECCIÓ EGÍPCIA DEL MUSEU DE MONTSERRAT
Quan el Pare Bonaventura Ubach, a principis del segle passat, va tenir la ini-
ciativa de fundar el Museu de l’Orient Bíblic de Montserrat no només estava
procedint a il·lustrar la Bíblia de Montserrat, com ell mateix deia, sinó que
també estava posant les bases de la primera escola sòlida d’orientalisme antic
a Catalunya. Actualment, el Museu de Montserrat, ha arribat a posseir la més
nombrosa i important col·lecció d’antiguitats egípcies de Catalunya, però pre-
cisament per la seva magnitud, ha dificultat fins avui l’edició d’una guia-catà-
leg prou completa que permetés donar a conèixer aquests tresors, tant als
especialistes com al públic en general.

LA COLECCIÓN EGIPCIA DEL MUSEO DE MONTSERRAT

Cuando el Padre Bonaventura Ubach, a principios del siglo pasado, tuvo la ini-
ciativa de fundar el Museo del Oriente Bíblico de Montserrat no solamente es-
taba procediendo a ilustrar la Biblia de Montserrat, como él mismo decía, sino
que también estaba colocando las bases de la primera escuela sólida del orien-
talismo antiguo en Cataluña. Actualmente, el Museo de Montserrat, ha lo-
grado poseer la más numerosa e importante colección de antigüedades egipcias
de Cataluña, pero precisamente por su magnitud, ha dificultado, hasta hoy, la
edición de una obra lo suficientemente completa que permita dar a conocer
estos tesoros, tanto a los especialistas como al público en general.

LA COL·LECCIÓ THE EGYPTIAN COLECTION OF MONTSERRAT’S MUSEUM

EGÍPCIA DEL MUSEU DE When Father Bonaventura Ubach, in the beginning of the last century, took the
initiative to found the Orient Biblical Museum of Montserrat, he was not only

MONTSERRAT proceeding to illustrate the Bible of Montserrat, as he himself said, but he was
also building the foundations for the first solid example of a school of ancient
Orientalism in Catalonia. Nowadays, the Montserrat Museum, has managed
to bring together the largest and most important collection of Egyptian anti-
quities in Catalonia, but it is precisely the size of the collection that has, until
now, made it difficult to compile a sufficiently detailed work with which to let
www.montserratvisita.com
these treasures be known to specialists and also to the general public

www.egiptologia.cat MUSEU DE MONTSERRAT - SOCIETAT CATALANA D’EGIPTOLOGIA

001-013_Primeres pagines:Boceto 22x22 16/10/07 12:02 Página 3

LA COL·LECCIÓ
EGÍPCIA DEL MUSEU DE
MONTSERRAT

Coordinadors:
JAVIER URIACH
JAUME VIVÓ

MUSEU DE MONTSERRAT - SOCIETAT CATALANA D’EGIPTOLOGIA

BARCELONA 2008
001-013_Primeres pagines:Boceto 22x22 16/10/07 12:02 Página 4

Coordinació Disseny Gràfic i Maquetació

Vivó i Garrido
Javier Uriach
Jaume Vivó Traducció dels Textos
Colin Clark
Autoria dels Textos Carme Guillamon
Denise Hudd
Andrés Ayén (AA)
Núria Castellano (NC) Fotografies dels Articles
Josep Comerma (JC) Joan Miralles
Maite Mascort (MM) Josep Padró
Victor Rivas
Joan Miralles (JM)
Javier Uriach
Josep Padró (JP) Jaume Vivó
Concepció Piedrafita (CP) Arxiu de Montserrat
Esther Pons (EP) Biblioteca-Museu Víctor Balaguer
Marta Saura (MS)
Fotografies del Catàleg
Sofia Torallas (ST) Dani Rovira
Lluis G. Turell (LT)
Pius-Ramon Tragan Coordinació d’impressió
Joan Aguilar
Javier Uriach (JU)
Jaume Vivó (JV) Impressió
Klaas A. Worp (KW) Gràfiques Arpograf SA

© dels textos: els autors

© d’aquesta edició: Javier Uriach

ISBN: 978-84-611-9807-8
Dipòsit legal: B-48249-07
001-013_Primeres pagines:Boceto 22x22 16/10/07 12:02 Página 6

S UMARI

Presentació 9
Rvdm. P. Josep Maria Soler

Pròleg 11
Josep Padró

Un monjo, un ideal, una obra.

El P. Bonaventura Ubach fundador del
Museu de l’Orient Bíblic 15
Pius-Ramon Tragan

Els atzarosos inicis de l’egiptologia

a Catalunya 25
Josep Padró

6
001-013_Primeres pagines:Boceto 22x22 16/10/07 12:02 Página 7

Cronologia 40 Materials 87

Mapa d’Egipte 41 Bibliografia 261

Història general d’Egipte 43 Traducción al castellano 269

Marta Saura
English translation 323
El Món dels déus 53
Maite Mascort

El poder de la paraula 63
Andrés Ayén

Art i arquitectura a l’antic Egipte 69

Nuria Castellano

La vida a la vall del Nil 77

Jaume Vivó

7
174-181_Cons (c):Boceto 22x22 15/10/07 12:22 Página 174

CONS FUNERARIS

E
ls anomenats cons funeraris són uns elements arquitectònics de forma cònica, fets amb fang,
modelats a mà i cuits posteriorment a altes temperatures per endurir-los, en la base dels quals apa-
reixen una sèrie de textos jeroglífics. Les seves mides oscil·len entre 10 i 35 cm de llargada, amb una
base d’entre 5 i 10 cm. Segons les evidències arqueològiques, i tal com es pot veure en algunes represen-
tacions en els parets de les tombes i en alguns papirs, aquests elements estaven col·locats en fileres for-
mant un fris pel damunt de la porta d’entrada, encastats en la superestructura de tovots de la façana de
les capelles funeràries decorades, o també decorant les piràmides de tovots que coronaven les tombes que
es van fer excavar els alts funcionaris de l’estat a la necròpolis tebana.
La primera constatació de la utilització de cons funeraris en els tombes tebanes data de la dinastia
XI, però en aquells inicis no estaven inscrits i eren d’una mida sensiblement més gran, i poden arribar a
tenir uns 50 cm de llargada. Originàriament, i pel seu aspecte, aquests elements probablement simbolit-
zarien els extrems de les bigues de fusta que sobresortien del sostre en les façanes de les cases. No fou,
però, fins a inicis de la dinastia XVIII, a l’Imperi Nou, que en la base plana d’aquests elements de fang s’hi
van començar a inscriure textos jeroglífics relatius al difunt. Una vegada modelats, en nombre suficient
per decorar l’espai previst i abans de coure’ls, s’hi aplicava una matriu feta de fusta o pedra on hi havia
inscrits, en negatiu, uns textos jeroglífics amb el nom del difunt i els seus títols principals. Algunes vega-
des també hi apareixia el nom de l’esposa, els fills o els pares, així com el nom del rei al qual van servir1.
Des de Champollion, que és la primera persona de qui tenim notícia que va fer esment d’aquests
objectes, molts estudiosos es van sentir atrets per aquests enigmàtics elements de forma cònica. S’ha de
pensar que, en aquells temps, els cons funeraris es trobaven escampats per terra entre les runes de la
necròpolis tebana, i encara no se sabia per a què servien. S’havien anat formulant moltes teories sobre
aquests cons. Per la seva forma es va dir que eren simulacres de pans d’ofrena dedicats als difunts, o
també mollons que, clavats a terra, delimitaven l’espai sagrat de la tomba. Pel que fa a les inscripcions,
s’apuntava la possibilitat que fossin segells per segellar la tomba, o també una mena de targetes de visita
que els parents i amics dipositaven en les tombes quan les anaven a visitar. Finalment, van ser Borchardt,
Königsberger i Ricke2, en un estudi acurat sobre aquests elements, els qui en van donar la solució defini-
tiva, confirmada anys més tard per la troballa in situ de dues fileres de cons sense inscripcions encastats
en la façana d’una tomba de l’Imperi Mitjà damunt de la porta d’entrada de la capella funerària.
Des dels inicis de l’egiptologia diversos autors reuniren i publicaren les inscripcions jeroglífiques
estampades sobre la base dels cons funeraris, però no va ser fins l’any 1957 que M. F. Laming Macadam
va editar un corpus que agrupava totes les inscripcions conegudes fins a aquell moment, recollides i dibui-
xades amb molta cura per Norman de Garis Davies a la necròpolis tebana3. Des de llavors, són molt pocs
els exemplars amb estampacions noves que han aparegut4.
La utilització dels cons funeraris queda restringida únicament a la necròpolis de Tebes Oest, enca-
ra que, excepcionalment, alguns exemplars han estat trobats al jaciment d’Aniba5, l’antiga Miam, que va
ser centre administratiu de la regió de Uauat, a la Baixa Núbia, entre la primera i la segona cascada. Cal
aclarir que els cons trobats pertanyien a un personatge que va ser enterrat a Tebes, on també s’han trobat

174
174-181_Cons (c):Boceto 22x22 15/10/07 12:22 Página 175

cons similars, cosa que indicaria que els trobats a Aniba formarien part d’un cenotafi que aquest alt fun-
cionari reial s’hauria fet construir mentre va estar destinat sota les ordres del virrei a Núbia. No obstant
això, recentment s’han trobat alguns exemplars de cons funeraris entre les restes d’una tomba d’estil tebà
a la regió de Tombos, a la Núbia sudanesa6.
Durant l’Imperi Nou, i sobretot a la dinastia XVIII, la utilització de cons funeraris per decorar les
tombes tebanes es va generalitzar, però a inicis de la següent dinastia en va anar decreixent l’ús fins a
extingir-se completament, per tornar a aparèixer, uns 500 anys més tard, en les grans tombes saïtes de la
dinastia XXVI. Cada tomba podia tenir uns 200 o 300 cons similars fets amb la mateixa matriu, i hi havia
tombes que tenien diversos tipus de cons, tots, però, pertanyents al mateix personatge propietari de la
tomba.
S’han pogut trobar poc més de 600 tipus de cons funeraris diferents pertanyents a uns 440 perso-
natges diferents, que sens dubte es van fer enterrar en una tomba decorada a la necròpolis tebana, però
de tots aquests cons, sols una tercera part aproximadament s’han pogut vincular a una tomba coneguda.
Resten encara, en el moment actual, dues terceres parts del total de cons funeraris coneguts que no s’ha
pogut identificar a quina tomba pertanyerien7.
El Museu de Montserrat conserva set cons funeraris8 pertanyents a tres personatges diferents, que
van ser adquirits pel pare Ubach al final del setembre de l’any 1923 directament al Museu Egipci d’El
Caire. Dels set exemplars, quatre9 porten la mateixa inscripció10 i pertanyen a un escriba anomenat Nakht
propietari de la tomba TT 52 (‘Theban Tomb’) de la necròpolis tebana11; un altre exemplar12 pertany a
un cap de l’exèrcit, de nom Amenemheb13, propietari de la tomba TT 8514, i els dos exemplars restants15
pertanyen a Pabasa16, intendent en cap de la divina adoratriu Nitocris i propietari de la tomba TT 279,
també de la necròpolis tebana17. J.V.

(1) VIVÓ 1998, pp. 67-80. (2) BORCHARDT, KÖNIGSBERGER i RICKE 1934, pp. 25-35. (3) DAVIES i MACADAM 1957. (4) VIVÓ i
COSTA 1998, pp. 59-72. (5) STEINDORFF 1937, p. 61, pl. 35(1), p. 187. (6) SMITH 1996-1998. (7) VIVÓ 2002, pp. 5-30. (8)
BAQUÉS 1973, pp. 107-109; BAQUÉS 1976, pp. 13-15. (9) Números d’inventari: 610.301, 610.302, 610.305 i 610.307. (10) DAVIES i
MACADAM 1957, núm. 157. (11) PORTER i MOSS 1970, pp. 99-102; VIVÓ 2002, p. 23. (12) Número d’inventari: 610.303. (13)
DAVIES i MACADAM 1957, núm. 270. (14) PORTER i MOSS 1970, pp. 170-175; VIVÓ 2002, p. 24. (15) Números d’inventari: 610.304
i 610.306. (16) DAVIES i MACADAM 1957, núm. 468. (17) PORTER i MOSS 1970, pp. 357-359; VIVÓ 2002, p. 26.

175
174-181_Cons (c):Boceto 22x22 15/10/07 12:22 Página 176
92
Con funerari de Nakht
Fang cuit
Llargada 20 cm; diàmetre 8 cm
Imperi Nou, dinastia XVIII regnat de Tutmosis IV o
Amenhotep III
Necròpolis tebana, tomba TT 52
Núm. inventari: 610.305
Bibliografia: BAQUÉS 1973, pp. 107-108; BAQUÉS 1974b,
pp. 13-14; COSTA 1984, pp. 182-183
Con funerari sencer modelat a mà en molt bon estat
de conservació. Únicament la part superior esquerra de
la base ha sofert una mica de desgast, però no afecta la
lectura dels textos. Si bé la base del con és gairebé circu-
lar, l’estampació té forma rectangular, amb els costats
més curts arrodonits, i correspon al número 157 del cor-
pus de Davies i Macadam. El color vermellós de la peça
és degut a la cocció del fang, mentre que tant en el tronc
del con com en la base encara es conserven algunes res-
tes de pintura blanca. El text està inscrit en tres colum-
nes separades per dues línies verticals, i es llegeix de dalt
a baix i d’esquerra a dreta, com és habitual en aquest
tipus de peces. Hi diu: “L’honorat davant d’Osiris,
astrònom d’Amon, l’escriba Nakht. La seva esposa, la
cantora d’Amon, Taui”.
Per la informació que ens dóna aquest text sabem
que es tracta del mateix personatge que es va fer cons-
truir una tomba a la zona de Xeikh abd el Gurna, a la
necròpolis tebana, i que actualment porta el número TT
52. La tomba va ser estudiada pel Metropolitan
Museum de Nova York entre els anys 1907 i 1910, que
en va copiar totes les pintures a color i a mida natural.
La petita tomba de Nakht, probablement perquè no va
ser descoberta fins l’any 1889, és una de les més ben
conservades de la necròpolis i, tot i que va quedar inaca-
bada, presenta un gran nombre d’escenes de la vida
quotidiana, pintades amb colors vius i multitud de
detalls que cobreixen les parets de la sala transversal,
l’única que va ser decorada.
Quan la tomba va ser descoberta ja s’hi van trobar
alguns exemplars de cons funeraris similars a
l’esmentat. A més d’aquest con de Nakht, el Museu de
Montserrat en conserva altres tres de similars amb la
176
mateixa inscripció (números d’inventari 610.301,
610.302 i 610.307). D’aquest tipus de con n’hi ha poc
més d’un centenar localitzats en diferents museus arreu
del món. Aquí, al nostre país, en tenim un altre exem-
plar conservat al Museu Arqueològic de Barcelona
(GRIÑÓ 1968, p. 253-261).
Sobre la personalitat de Nakht en sabem molt
poques coses. Únicament és conegut per la seva tomba
inacabada, els cons funeraris i una estàtua estelòfora que
es va perdre quan es traslladava a Nova York l’any 1915.
Les inscripcions de la tomba no afegeixen cap més títol
que els dos que ens donen els cons funeraris. El títol
d’’escriba’, sense especificar cap funció concreta, ens
indica solament que Nakht formava part del cos de fun-
cionaris de l’estat que sabien llegir i escriure. El segon
títol d’’astrònom d’Amon’, traduït també com ‘observa-
dor de l’hora d’Amon’ ens suggereix que podria tenir el
càrrec de controlar els horaris dels diferents ritus del
culte a Amon en el gran temple de Karnak. Tant en els
cons com en la tomba, se’ns informa que l’esposa de
Nakht es deia Taui i que tenia el títol de ‘cantora
d’Amon’, funció reservada a les altes dames de la cort
que acompanyaven la divinitat durant les processons. A
la tomba hi ha representats, presumiblement diversos
fills i filles, però solament el nom d’un d’ells, Amenemi-
pet, ha arribat fins als nostres dies.
A la tomba no hi apareix el nom de cap rei, però com
que el nom del déu Amon va ser esborrat de totes les pin-
tures de les parets on apareixia, es pot deduir que Nakht
va viure en un temps anterior al regnat d’Akhenaton. Tot
això es confirma per les característiques de l’estil de les
pintures i per la comparació amb altres tombes similars,
de manera que es pot datar cap al final del regnat de Tut-
mosis IV o al principi del d’Amenhotep III. J.V.
174-181_Cons (c):Boceto 22x22 15/10/07 12:22 Página 177

177
174-181_Cons (c):Boceto 22x22 15/10/07 12:22 Página 178

93 panyes militars a l’exterior del país, i després va servir

Con funerari de Amenemheb sota les ordres del seu fill Amenhotep II, amb el càrrec
de delegat en cap de l’exèrcit. Una estela autobiogràfica
Fang cuit d’Amenemheb, gravada en una paret de la seva tomba,
Llargada 15,4 cm (incomplet); diàmetre 6,5 cm ens descriu amb bastant detall totes les seves accions
Imperi Nou, dinastia XVIII, regnat de Tutmosis III i militars al costat del rei, i que per això va ser recompen-
Amenhotep II sat multitud de vegades. També ens parla de la mort de
Necròpolis tebana, tomba TT 85 Tutmosis III i de l’ascensió al tron d’Egipte del seu fill
Núm. inventari: 610.303 Amenhotep II.
Bibliografia: BAQUÉS 1973, pp. 108-109; BAQUÉS 1974b, L’esposa d’Amenhemheb es deia Baki i va ser una
pp. 14-15; COSTA 1984, p. 180 dona molt important que, a més d’ostentar el prestigiós
títol d’ornament reial, va ser una de les nodrisses del
Con funerari modelat a mà amb la part inferior del príncep i futur rei Amenhotep II. Una escena de la
tronc desapareguda i força mal conservat. La part tren- tomba la presenta oferint flors directament al rei, cosa
cada mostra l’interior de color negre a causa de la coc- inversemblant, ja que aparentment aquest acte ritual
ció. Sobre el tronc del con s’hi poden observar encara estava reservat exclusivament al propietari de la tomba.
restes de pintura blanca, i de pintura vermella sobre la Probablement, Amenemheb i Baki van tenir diversos
base. L’estampació d’aquest con correspon al número fills, però solament s’ha conservat el nom d’un d’ells,
270 del corpus de Davies i Macadam. La base del con és anomenat Iamu, que també va ser educat a l’harem
circular i mostra l’estampació de dues columnes de tex- reial, com ho havia estat el seu pare.
tos jeroglífics inscrites a l’interior d’un cercle lleugera- En total, i fins al moment, s’han trobat poc més de
ment ovalat i separades per una línia vertical central. Els quaranta cons d’aquest personatge amb la mateixa ins-
textos es llegeixen, com és habitual en aquest tipus de cripció, conservats en diversos museus arreu del món;
peces, d’esquerra a dreta i de dalt a baix: “El delegat en alguns, però, presenten la característica física de tenir
cap de l’exèrcit, Amenemheb”. En tots els cons d’aquest una secció quadrada, amb el tronc lleugerament en
personatge s’aprecia un defecte en la matriu utilitzada forma piramidal. J.V.
per estampar els textos jeroglífics, que presenta una irre-
gularitat en l’últim signe de la segona columna.
Tot i la poca informació que ens dóna aquest con, es
pot atribuir sens dubte al mateix personatge que es va
fer excavar una tomba a la necròpolis tebana, cap a
l’oest i a la part alta de la muntanya de Xeikh abd el
Gurna, identificada actualment amb el número TT 85.
La decoració de la tomba d’Amenemheb és una de les
poques de la necròpolis que va ser totalment completa-
da, encara que avui en dia es troba en bastant mal estat
de conservació. Els textos de la tomba ens informen que
Amenemheb, conegut amb el sobrenom de Mahu, pos-
seïa els títols honorífics de noble, príncep, amic únic i
portador de segell del rei del Baix Egipte, així com el
títol de “nen de l’harem reial” cosa que ens indica que
va ser educat a l’escola de palau juntament amb els fills
del rei i d’altres nobles. Amenemheb va desenvolupar la
seva carrera militar com a cap dels arquers sota el regnat
de Tutmosis III, a qui acompanyà almenys en cinc cam-

178
174-181_Cons (c):Boceto 22x22 15/10/07 12:22 Página 179

179
174-181_Cons (c):Boceto 22x22 15/10/07 12:23 Página 180

94 únic del rei i portador del segell juntament amb altres

Con funerari de Pabasa càrrecs sacerdotals. Es va fer construir una de les tom-
bes més grans a la necròpolis tebana, a la zona de
Fang cuit l’Assassif, prop de la via processional per on tenia que
Llargada 18,8 cm; diàmetre 11 cm passar cada any la barca del déu Amon de Karnak per
Baixa Època, dinastia XXVI regnat de Psammètic I visitar els temples de la vorera Oest de Tebes en
Necròpolis tebana, tomba TT 279 l’anomenada Bella Festa de la Vall.
Núm. inventari: 610.306 Actualment la tomba de Pabasa porta el número TT
Bibliografia: BAQUÉS 1973, p. 108; BAQUÉS 1974b, p. 14; 279 i comportava una gran superestructura amb dos
COSTA 1984, pp. 183-184. pilons fets de tovots, lloc on probablement estarien des-
tinats els cons funeraris. A més d’aquests dos cons de
Con funerari sencer modelat a mà en bon estat Pabasa conservats al Museu de Montserrat n’hi ha
general de conservació, excepte la inscripció, que resta constatats del mateix tipus poc més de cent-trenta
gairebé il·legible, sobretot en els laterals. El fang utilitzat exemplars en varis museus arreu del món. La tomba de
per modelar aquesta peça conté petites partícules de Pabasa, però, tenia tres tipus de cons més, amb estam-
restes vegetals. L’estampació de la base del con és com- pacions diferents i dels que se’n coneixen molt pocs
pletament circular i els textos estan repartits en quatre exemplars. Dos d’ells identificats en el corpus de Davies
fileres inscrites entre cinc línies horitzontals de separa- i Macadam amb els números 469 i 470, sensiblement
ció. La lectura dels textos jeroglífics és de dreta a esque- més petits i similars en la disposició dels signes però que
rra i de dalt a baix, i correspon al model número 468 del es llegeixen un d’esquerra a dreta i l’altre d e dreta a
corpus de Davies i Macadam. El color vermellós del con esquerra. Tot i així, es molt possible que el conegut amb
és degut a la cocció al forn. Sobre la superfície s’hi el número 470 del corpus no existeixi en realitat. El ter-
poden observar encara algunes restes de pintura de cer model, és de secció quadrada amb quatre columnes
color blanc. El Museu de Montserrat conserva un altre verticals de textos i porta el número 92 del corpus de
exemplar amb idèntica inscripció que porta el número Davies i Macadam. J.V.
d’inventari 610.304, que si bé els signes jeroglífics estan
millor conservats, la inscripció resta incomplerta perquè
el con està trencat en varis fragments.
La inscripció d’aquest con ens dóna varis dels nom-
brosos títols que va ostentar el seu propietari, a més
d’informar-nos del nom del seu pare i de la seva mare:
“L’Osiris, sacerdot d’Amon-Re rei dels déus, cap dels
sacerdots dels déus de l’Alt Egipte, superintendent de
tota la Ciutat del Sud (Tebes), intendent en cap de la
divina adoradora, Pabasa. Fill del pare diví, estimat del
déu, Padibastet. La seva mare, Tasenetenhor”.
Pabasa va ser un alt funcionari sota el regnat de
Psammètic I, i a les ordres de la seva filla Nitocris, divi-
na adoradora d’Amon, amb el càrrec de gran majordom
i administrador en cap de tots els seus dominis. Aquest
càrrec comportava una gran importància doncs les divi-
nes adoradores d’Amon exercien el poder religiós i polí-
tic des de Tebes, mentre que el rei, en aquesta època,
residia a Sais en el Baix Egipte. Pabasa també va osten-
tar els càrrecs honorífics de príncep hereditari, amic

180
174-181_Cons (c):Boceto 22x22 15/10/07 12:23 Página 181

181
269-376_CATELLANO-INGLES:Boceto 22x22 16/10/07
what seems to be the cobra goddess Uadjet. To the
left is a symbol which is hard to interpret, but
doubtless symbolic of protective power. On the
lower part, and holding the three previously men-
tioned symbols, appears the Nebu sign, which can
be translated as “gold,” but which may have the
idea of eternity in this context.
On the other face, there are three symbols,
which correspond to the following words: Men,
nebu and seret. They can be interpreted in various
ways, since the various possible combinations give
very different readings. J.U.
Pag. 174
Funerary cones
The so called funerary cones are architectonic
elements with a conical shape, hand made of clay,
and fired afterwards at high temperatures to harden
them, and that have hieroglyphic texts on their
base. They measure between 10-35 cm long and
their base is 5-10 cm wide. According to archaeolo-
gical evidence and from some illustrations found
on tomb walls and some papyri it would appear
that these objects were inserted as lines making
friezes over the tomb entrance doors. They were
stuck into the sun-dried brick façade of decorated
funerary shrines also decorating the sun-dried
brick pyramids that crowned tombs and that high
state officers ordered to be dug out in the Theban
necropolis.
The first record of the use of funerary cones in
Theban tombs dates back to the 11th dynasty but in
those days they had no inscriptions on them and
they were noticeably bigger, measuring up to 50cm
long. Originally, because of their shape, these objects
probably symbolised the end of the wooden lintels
that stuck out from under the roof on house façades.
It was not until the 18th dynasty that the flat base of
these clay objects began to have hieroglyphic writing
referring to the deceased person on them. Once
enough of them to decorate the allotted space had
been moulded, and before they were fired, a wooden
or stone negative mould was applied with hierogly-
phic texts including the name and main titles of the
dead person. Sometimes the names of their wives,
children and parents appeared as well as the name of
the king whom they had served.
After Champollion, who was the first person to
name the objects, many scholars felt attracted to
these enigmatic conical shaped objects. It must be
born in mind that in those days, funerary cones
were found spread out amongst the grounds of the
ruins of the Theban necropolis and nobody had yet
discovered their use. Many theories were propo-
sed. Due to their shape, it was thought that they
were bread models offered to the deceased, or per-
360
09:52 Página 360
haps boundary stones that were stuck into the
ground to mark the border of the tomb’s sacred
space, whilst it was also suggested that because of
they were used to seal tombs because of their ins-
criptions, or perhaps they were a kind of calling
card left in the tomb when friends or family of the
dead person went to visit them. Finally it was Bor-
chardt, Königsberger and Ricke, in a careful study
of these objects, which offered a definite solution,
confirmed several years later in the in situ finding of
two rows of cones, without inscriptions, stuck into
the façade of a Middle Kingdom tomb above the
entrance door to the funerary shrine.
There have been several authors who have uni-
ted and published articles about hieroglyphic ins-
criptions on the base of funerary cones since the
beginning of Egyptology but it was not until 1957
that M.F. Laming Macadam edited a Corpus that
included all the known inscriptions from the The-
ban necropolis up until then. These cones were
collected and very carefully drawn by Norman
Garis Davies. Since then, very few new stamped
examples have been found.
Using funerary cones was restricted to the west
Theban necropolis, although as an exception, a few
examples have been found at the Aniba site,
ancient Mem that was the managerial centre of the
Wawat region, in Lower Nubia between the first
and second Cataract. It must be explained that the
cones found there belonged to someone who had
been buried in Thebes where similar cones were
also found, which would indicate that the ones
found in Aniba formed part of a funerary monu-
ment that this high royal officer had ordered to be
made, during his rule under orders from the Vice-
roy in Nubia. However, having stated that, recently
some funerary cones have been found within the
remains of a Theban style tomb in the area of Tom-
bos, in southern Nubia.
During the New Kingdom and especially the
18th dynasty using funerary cones to decorate The-
ban tombs became popular but at the beginning of
the following dynasty their use decreased until it
totally extinguished, reappearing again, about 500
years later, in the 26th dynasty Saite tombs.
Each tomb could have two or three hundred
cones all made with the same mould, with some
tombs having different types of cones in them but
all belonging to the same owner. A few more than
600 types of funerary cones have been found
belonging to about 440 different people, who were
no doubt buried in decorated tombs in the Theban
necropolis but out of all these cones only a third of
them have been connected to a particular tomb. At
this moment, two thirds of the known cones are
still unidentified.
The Montserrat Museum keeps seven funerary
cones that belonged to three different people and
that were bought by Father Ubach at the end of
September 1923 directly from Cairo Museum. Out
of these seven cones, four have the same inscrip-
tion on them and belonged to a scribe called
Nakht, owner of the TT 52 tomb in the Theban
necropolis; another one of them belonged to an
army chief called Amenemheb, owner of tomb TT
85 and the two remaining cones belonged to Psam-
metik, Chief Steward to the Divine Adoratrice,
Nitocris and owner of tomb TT 279, also in the
Theban Necropolis. J.V.
92
Funerary cone of Nakht
This whole funerary cone was hand made and is
well preserved except from the top left part of the
base that is slightly worn but not affecting the texts
that are readable. Although the base is almost
round the stamp is rectangular with short, rounded
edges, and this kind corresponds to number 157 of
Davies and Macadam’s Corpus. Its reddish colour
comes from the fired clay whilst the trunk and base
of the cone still have remains of white paint. The
text is written in three separate columns separated
by two vertical lines and is read from top to bottom
and left to right, which is normal in this kind of
object: “I stand honoured before Osiris, astrono-
mer of Amun, Scribe Nakht. His wife, the songs-
tress of Amun, Taui”.
From the information obtained from this text it
is known that it refers to the same person who had
a tomb built in the Sheik Abd el-Gurna region in
the Theban necropolis and currently has the num-
ber TT52. The tomb was studied by the New York
Metropolitan Museum between 1907 and 1910
who made life-size copies of all its coloured pain-
tings.
The small Nakht tomb is one of the most well
preserved tombs of the necropolis, possibly becau-
se it was not discovered until 1889, and although it
was unfinished it contained a large number of
everyday life scenes, painted with bright colours
and many details covering the walls of the transver-
sal chamber, the only one that was decorated.
When the tomb was discovered some funerary
cones, similar to the one mentioned, had already
been found. Apart from the Nakht cone, the Mont-
serrat Museum preserves three other similar cones
with the same description (inventory numbers
610.301, 610.302 and 610.307). There are no more
than a hundred cones of this type in different
museums around the world. Here, in this country,
there are other examples kept at the Archaeological
Museum of Barcelona (Griñó 1968, pp. 253-261).
269-376_CATELLANO-INGLES:Boceto 22x22 16/10/07
Very little is known about Nakht because he is
only well-known due to his unfinished tomb, the
funerary cones and a stele like statue that was lost
when is was moved to New York in 1915. The tomb
inscriptions do not include any other title that is
not already included on the funerary cones. The
title of “Scribe”, without specifying any particular
function, only indicates that Nakht formed part of
the body of state officials that knew how to read
and write. The second title “Astronomer of Amun”
also translated as “Observer of the hour of Amun”
suggests that he could have been in charge of the
timetables of the different Amun worshipping
rituals in the Temple Complex of Karnak. Both in
the tomb and on the cones, there is information
that Nakht’s wife, called Taui, was known as “The
Songstress of Amun”, a duty reserved only for the
high ladies of the court and who accompanied the
god during processions. In the tomb there are refe-
rences to several presumable children but only the
name of one of them Amenemipet, is known
nowadays.
No king’s name appears in the tomb but, due to
the fact that Amun’s name was rubbed off all the
wall paintings where it appeared, it can be deduced
that Nakht lived in the times before Akhenaten’s
reign. This can also be confirmed by the characte-
ristic way in which it was painted and if compared
to other similar tombs, can be dated back to the
end of Thutmosis IV’s reign or the beginning of
Amenhotep’s III reign. J.V.
93
Funerary cone of Amenemheb
Handmade funerary cone with the lower trunk
missing and rather badly preserved. The broken
part shows up the black colour caused by firing. On
the cone’s trunk remains of white paint can be
observed and red remains on the base. This cone’s
stamp corresponds to number 270 of Davies and
Macadam’s Corpus. The base of the cone is round
and shows a stamp with two columns of hierogly-
phic texts inscribed inside a slightly oval circle and
separated by a central, vertical line. The texts read
from top to bottom and from left to right that is
normal in this kind of object: “Amenemheb, Com-
mander of soldiers”. All the cones corresponding
to this person have a defect in the mould used for
printing the texts and the last sign of the second
column is irregular.
In spite of the small amount of information offe-
red by this cone it no doubt belongs to the same
person who had a tomb dug out in the Theban
necropolis, towards the west in the Sheik Abd el-
Gurna area, identified by number TT 85. The
decoration in Amenemheb’s tomb is one of the few
09:52 Página 361
in the necropolis that was totally finished, although
nowadays it is very badly preserved. The writings
in the tomb inform us that Amenemheb, also
known as Mahu, possessed the honorific title of
noble, prince, only friend and stamp holder of the
king of Lower Egypt, and also that of ‘child of the
royal harem’ that indicates that he was brought up
in the palace school together with the children of
the king and other nobles. Amenemheb developed
his military career as chief archer under the reign of
Thutmosis III, who he accompanied in at least five
military campaigns abroad and possibly serving
later on under the orders of his son Amenhotep II
with the rank of Commander of soldiers. An auto-
biographic stele of Amenemheb, engraved on the
walls of his tomb, illustrates with great detail all his
military actions next to the king and for which he
was compensated on many occasions It also descri-
bes the death of Thutmosis III and the ascension to
the throne of Egypt by his son Amenhotep II.
Amenemheb’s wife was called Baki and was a
very important woman, because she held the pres-
tigious title of “royal ornament” and was one of
nanny’s to the prince and future king, Amenhotep
II. One of the tomb’s scenes shows her offering a
bunch of flowers directly to the king, something
unheard of, because apparently this ritual was
reserved exclusively for the tomb’s owner. Pro-
bably, Amenemheb and Baki had several children
but only the name of one of them called, Iamu, has
been preserved and he was also brought up in the
royal harem just like his father.
Up to now a total of forty cones about this per-
son with the same inscription have been found and
are kept in several museums around the world but
some of them have the physical characteristic of
having a square section with a slightly pyramidal
trunk. J.V.
94
Funerary cone of Pabasa
A whole handmade funerary cone in rather a good
state of preservation except for the inscription that is
almost unreadable. The clay used to mould this cone
contains small particles of vegetable remains. The
stamp on the base of the cone is completely round
and the texts are shared out into four written lines in
between five horizontal separations. The hierogly-
phic texts read from right to left and from top to bot-
tom and this cone corresponds to the model number
468 of Davies and Macadam’s Corpus. The cone’s
red colour is due to it having been fired. Remains of
white paint can still be seen on the surface. The
Montserrat Museum keeps an example with an
identical inscription and has the inventory number
610.304 and although the hieroglyphic signs are in a
better state, the inscription is not complete because it
has broken into several pieces.
The inscription on this cone offers several of the
titles held by its owner, apart from information
about his parent’s names. “Osiris, priest of Amun-
Re king of the gods, chief priest of the gods of
Upper Egypt, steward of the South City, steward of
the Divine Adoratrice, Pabasa. Son of the divine
father, loved of the god, Padibastet. His mother,
Tasenetenhor”.
Pabasa was a high state officer during the reign of
Psammetik I, and was under the orders of his
daughter Nitocris, Divine Adoratrice of Amun, as
Chief Steward and Chief Administrator of all
domains. This position was highly important since
the Divine Adoratrice of Amun exerted political
and religious power from Thebes, whilst the king
resided at that time in Saite in Lower Egypt. Paba-
sa also held the honorific position of crown prince,
only friend and stamp holder of the king together
with other priestly positions. He ordered one of the
largest tombs to be built in the Theban necropolis,
in the el-Assasif area, near to where every year the
barque of Amun, the god of Karnak passed by in a
procession to visit the temples on the west side of
Thebes in the so called Beautiful Feast of the Valley.
Nowadays Pabasa’s tomb is number TT 279 and
is made up of a huge superstructure on two sun-
dried brick pillars, and is possibly the place where
the funerary cones were destined to. Apart from
these two Montserrat cones there are few more
than thirty examples that are known about and that
are in museums around the world. Pabasa’s tomb
had three other kinds of cones, with different
stamps although very few examples of them are
known.
Two of them are identified in Davies and Maca-
dam’s Corpus with numbers 469 and 470. They are
smaller than the others although the signs are set
out in the same way but one of them is read from
left to right and the other from right to left. In spite
of everything, it is possible that the cone numbered
470 in the Corpus did not really exist. The third
model has square sections with four vertical
columns of writing and is number 92 in Davies and
Macadam’s Corpus. J.V.
Pag. 182
Funerary models
The set of figures, placed inside tombs represen-
ting the characters belonging to the dead person’s
surroundings and scenes of everyday life, are called
funerary models. For Ancient Egyptians the After-
life was just as real as life on earth that is why once
they were dead the deceased had to assure that they
had everything they needed to live eternally.
361