ESPIROQUETES Bacteris gramnegatius i quimioheteròtrofs ·Bacteris prims I llargs, amb forma helicoïdal flexible.

·Sistemes aquàtics
·No tenen flagells rotadors externs ·Animals (tracte digestiu)
·Moviments reptants o d’arrossegament sobre superficies ·Patògens (Treponema
·Presenten FIBRES AXIALS. Aquest permet moviments pallidum, causant sífilis)
ondulatoris per tal de desplaçar-se Biota de la boca
ENTEROBACTERIS Cocobacils anaerobis facultatius ·Poden o no tenir flagel·lació pètria ·Intestí
(FAMÍLIA) ·Catalasa positiu (tenen Citocrom C). Oxidasa negatiu ·Sòls
· Redueixen nitrits a nitrats ·Aigües residuals
Molts són patògens
Escherichia coli És un gramnegatiu ·Flagel·lació perítrica Algunes soques són
·Capaç d’utilitzar la lactosa per produir àcid i gas patògenes (Malalties
·IMViC ++-- : INDOL ( Triptofanasa) intestinals i extraintestinals)
ROIG METIL (Fermentació acido-mixta)
VOGES-PROSCAUER (Fermentació butanodòlica)
CITRAT (Ús del citrat)
·Presenta fímbries adhesives (malalties del tracte urinari)
Shigella spp. Molt semblant a E.coli, amb homologia de ·No utilitza la lactosa ·Patogenicitat (10 bact
DNA d’entre 70-100%. ·Enteropatogen primari podem infectar un hoste)
·Provoca gastroenteritis ja que envaeix el teixit epitelial de ·Transmissió per aigües
l’intestí i produeix endotoxines contaminades fecalment
Salmonella spp. Espècies S.enterica ·Enteropatogen primari ·Transmissió aigües i
· S.enterica no typhi: Produeix gastroentetiris o la salmonel·la aliments contaminades
S.enterica si typhi: Causant de les febres tifoides. fecalment
Yersinia spp. ·Enteropatogen primari ·Transmissió per aigua i
· Causant de la Pesta bubònica (Y.pestis), Tuberculosis aliments contaminats. Y.
limfàtica (Y. Pseudotuberculosis) i Yersinosis Pestis ho pot fer per vectors
Vibrioneceae Afins a les enterobacteriàcies ·Família formada per bacils rectes o corbats amb flagel·lació ·Aigüa dolça i marina
(FAMÍLIA) Heteròtrofs i anaerobis facultatius polar ·Alguns patògens. V.cholera
· Oxidasa positiu es transmet per via fecal-
·Presenten bioluminescència (viuen en simbiosi amb peixos i oral a través de l’aigua.
calamars. Presenten l’enzim luciferasa, produint llum amb ATP i
O2. Ex: V. Fisheri i Photobacterium sp.
· V.cholera, causant del còlera. Producció d’una toxina que
dona diarrees aquoses
 Enterobacter aerogenes ·No es patogen (ocasionalment nosocomial) ·Aigües i terra
Klebsiella pneumoniae ·Causant històric de la pneumonia ·Aigües, terra, femta,
Serratia marcesens · Patogen nosocomial. Dona lloc al pigment prodigiosina respirat
·Aigües i terra

LEGIONELLA ·Proteobacteri bacil gramnegatiu
·Heteròtrof complex (medi ric amb aàs,
cisteïna i ferro) i aerobi
BIOFILM: Associació de microorganismes
units a una base rígida. Els bacteris formen
hexopolisacàrids i es forma un consorci.
Pseudomonas ·Gamma proteobacteris gramnegatius
spp. ·Aerobis estrictes. Alguns poden utilitzar
NO3- com a acceptors finals
· Patogen. Causant Pneuomonia atípica (Legionella · Medis aquàtics naturals,
pneumophila) i Febre de Pontiac (semblant a grip) però també sistemes de
·Flagel·lació polar refrigeració, spas, fonts,...
· Pot sobreviure entre els 10-60ºC, en pH variant i ·Reservori natural: Viu
concentracions molt variants d’O2 associat a biofilms i
· Multiplicació intracel·lular a l’interior dels protozous que els protozous
fagociten · No transmissió pers-pers
·Bacils rectes o lleugerament corbats, amb flagel·lació polar · Aigües i sòls. Responsables
·Oxidasa positiu de la degradació de
·Molt versàtil en quan als substrats que es pot adherir materials solubles de
·Via Entner-Doudoroff per metabolitzar glucosa plantes i animals
·Poden ser patògens oportunistes

Pseudomonas Característiques iguals que Pseudomonas · Produeixen: Piocianina (Actua com a biocida, autodefensa) i ·Sòls i també en la pell
aeruginosa spp. Pioverdina (actua com a sideròfor, quelador del ferro. Ajuda al humana o femta
creixement del bacteri).
· Gran síntesi d’enzims lítics. Degrada substàncies refràctils.
Codifica per monooxigenases
·Hemolític (capacitat de trencar glòbuls vermells
·Genoma gran i complex. 6 Mpb
·Patogen oportunista. Crea infeccions específiques (otitis,
infecc ocular,orina...) i infeccions oportunistes

Pseudomonas Característiques iguals que Pseudomonas · Sols produeix fluoresceïna, NO PIOCIANINA

fluorescents spp. · Creix a 4ºC, no a 37ºC. Poc patogen
·Degradació de lípis i proteïnes. Implicat en la deterioració de
llet, ous, carn,...

Pseudomonas Característiques iguals que Pseudomonas ·Produeix clorosis (manca de magnesi i coloració) i necrosis en ·Infecció entre plantes per
syringae spp. les fulles de les plantes contacte directe
· Síntesi enzims lítics i toxines per la planta.
Bacteris Èpsilon Tipus de proteobacteris Bacteris corbats de 0,5-5 micrometr. de llarg ·El reservori principal es el
(Aquí parlem Bacteris gramnegatius i microaeròfils CAMPYLOBACTER tracte intestinal de molts
especialment de · Morfologia lleugerament espiril·lada animals
Campylobacter) Formada per Campylobacters (C.jejuni, ·Triple de tamany estàndard
C.coli, C.lari, C.upsaliensis) i altres patògens · Catalasa positiu i oxidasa positiu
d’animals ·Flagell polar
·Dos grups: Termotolerant (42ºC) i C.fetus (patogen)
·Infeccions causades per C.jejuni (gastroenteritis)
Helicobacter Bacteri gramnegatiu i microaeròfil ·Flagel·lació polar. Flagel enveinat (protecció anticossos) ·Sobreviu en la mucosa de
· Espiralat l’estómac ja que segrega
Diagnòstic: A) Veure urea marcada, si en té ·Oxidasa positiu i catalasa positiu ureasa, capaç de produir
el pacient exhalarà CO2 marcat. B) Fer una ·Algun patogen. Helicobacteri pylori és causant de la gastritis AMONI I BASIFICAR el medi
biòpsia i es fa la prova de la ureasa, tipus B en l’estòmac, que pot derivar en úlceres i càncer àcid de l’estómac, creant
catalasa i oxidasa medi neutre on es pot
reproduir
Proteobacteris Tipus de proteobacteris S’alimenta d’altres bacteris. Entra en el periplasma, es divideix
Delta aprofitant els nutrients del bacteri i un cop madurs, surten del
(Aquí parlarem de bacteri amb flagell. La cèl·lula infectada sobreviu però deixa de
Bdellovibrio) multiplicar-se

Proteobacteris Tipus de proteobacteris · Poden tenir càpsules i fímbries · Habiten en mucoses dels
Beta (Aquí ·Gènere quimioorganòtrof ·Oxidasa positiu i quasi sempre catalasa positiu mamífers
parlarem de · Es cultiven normalment en agar sang, requeriments exigents
Neisseria) pel seu cultiu
ELS ENTEROBACTERIS SÓN ELS ÚNICS ·Alguns patògens, poden causar gonorrea i meningitis
CATALASA POSITIU!!!!!!!!!!!!!!
Neisseria Tipus de proteobacteris ·Morfologia específica de gonococ, semblant a grans de cafè · Es pot transmetre per via
gonorrhoeae ·Gènere quimioorganòtrof ·Presència de pilis que faciliten l’adherència sexual (ETS)
·Sensible al tractament en penicil·lina. Per prevenció als ·Reservori humà: Mucosa
nounats es fa amb AgNO3 a l’1% uretral tant masculina com
femenina

Neisseria ·Causant de la meningitis. Símptomes amb febre olt alta, mal · Transmissió per vies
meningitidis ·El diagnòstic es duu a terme per punció estar, petèquies,... respiratòries superiors
lumbar i extracció de líquid espinal ·Morfologia de meningococ
·Presenta càpsules per adherència
· Tractament amb rifampicina o minociclina
ENDÒSPORES TOTS SÓN GRAMPOSITIUS ·Morfologia: Rodones o ovals · El gènere clostridium viuen
·Adopten posició terminal, subterminal o central en el bacteri generalment en sòls i alguns
·Esporangi: normal o inflat s’usen en la indústria
GÈNERE BACILLUS: Bacil grampositiu, amb COMPOSICIÓ QUÍMICA DE L’ENDÒSPORA (C.acetobutulicum) per
flagel·lació perítrica. Heteròtrofs, aerobis o ·Exospòrium: Capa de lipoproteïnes amb el 20% de sucres produir butanol
facultatius. No solen ser patògens ·Coberta externa: Proteïnes hidrofòbiques. Recobreix
·Còrtex: De peptidoglicà. Són capes refringents
GÈNERE CLOSTRIDIUM: ·Protoplasts: Està deshidratat. Té dipicolinat càlcic, específic
·Bacils grampositius anaeròbics que ·Conté proteïnes acido-solubles per mantenir el DNA estruct.
fermenten sucres i aa. Alguns són patògens
C. botilinum · Causant del botulisme per ingestió de la toxina botulínica. · Localització en llaunes i
GÈNERE Causa paràlisis flàccida. Aquestes toxines inhibeixen la conserves de verdures, carn
CLOSTRIDIUM transmissió sinàptica (menys acetilcolina). Ex: botox i peix. També la mel
(ENDÒSPORES)
C. tetani · Responsable del tètanus i de la rigidesa muscular. Produeix · Transmissió per contacte
exoneurotoxines com la tetanospasmina, inhibidora de la directe de ferides amb pols
transmissió sinàptica o excrements d’animals

Clostridis responsables de la mionecrosi Majorment produïda per C.perfingens

· Transmissió cutània,
GÈNERE BACILLUS B. anthracis ·Patogen humà i animal, responsable del carboncle (àntrax). pulmonar (inhalació) o
Pot ser mortal en cas de septicèmia intestinal.
·Reservori d’ovelles, bous,
B.thuringensis · Patogen d’insectes. Produeix una toxina paralitzant i cavalls,...
necrosant (formada per 50 proteïnes diferents. Cossos
paraesporals cristal·lins bipiramidals) ·Transmissió per ingestió de
la toxina o del bacteri.
Producció de bioinsecticides
GÈNERE Són cocs grampositius amb agrupacions ·No utilitzen la lactosa · Algunes espècies viuen a la
STAPHYLOCOCCUS irregulars ·Fermentados i oxidadors (OF positiu positiu). nostra pell, glàndules
·Algunes espècie són patògenes, responsables de malalties de cutànies,.. Sobreviuen
Exemple: Staphylococcu aureus, virulència variable també en ambients amb
Staphylococcus epidermis aigua residual
Staphylococcus Del gènere Staphylococcus
aureus
LACTOBACILLUS Són bacils pleomòrfics i grampositius
Pertanyen a la classe Bacilli
PRODUCCIÓ IOGURT: Ajustar la composició
de la llet, pasteuritzar i homogeneïtzar per
refredar-la. Després la inoculem amb un
starter (Lactobacillus) i la mantenim a 3-4
de Ph i finalment refredem a 6ºC el iogurt.
COCS DELS
BACTERIS
LÀCTICS: S.pneumoniae (Grup alfa-hemolític)
STREPTOCOCCUS S.mutants (Grup alfa): responsable càries
CIANOBACTERIS Bacteris gramnegatius!
Producció de acinets: cèl·lules de
resistència similar a les espores. Les parets
són riques amb substàncies de reserva.
Exemples: Spirulina, Nostoc sp., Anabaena
sp, Lyngbia
·Produeixen un pigment groc daurat · Viu en la mucosa nasal,
·Factors de virulència: Coagulasa (coagula el plasma sanguini) i tracte intestinal i aparell
listeria (bacil que dona lloc a infeccions alimentàries) genitourinari
·Malalties més comunes són els FURUNCLES, infeccions en
ferides quirúrgiques, pneumònia i sobretot infeccions
alimentàries. Espores resistents a múltiples temperatures i
antibiòtics
·Fan la fermentació làctica i poden produir tant D com L-àcid
làctic
·No són patògens
·Responsables del deterior de begudes alcohòliques, derivats
de la carn,... Usats també en biotec per produir embotits,
cervesa, vi, iogur, col fermentada, etc.
·Fan la fermentació homolàctica (transformació de piruvat en · Viuen en la boca i l’aparell
lactat en una sola etapa), sent catalasa negatius respiratori dels éssers vius
·Classificació: Tipus hemolític sobre agar sang (alfa, beta,
gamma) o Grup serològic
·Grup alfa-hemolític (hemòlisi parcial) i grup beta-hemolític
(hemòlisi total)
·Sobreviuen en condició d’anòxia
·Formes variables: unicel·lulars o en paquets o filaments,... · Aigües dolces, salades,
Formes colònies, tricomes (cèl·lules associades en estret termals
contacte) ·Gels i deserts
·Segreguen ficocianina, un pigment de color verd-blau i també ·Terra, roques, volcans,
ficoeritrina, que les dona coloració vermell/marró muntanya
·Fotosíntesi aeròbia oxigénica autòtrofa o heteròtrofa. Ús de ·Zones mal il·luminades
CLOROFIL·LA ALFA i també pigments accessoris com ·Medis pobres en matèria
FICOCIANINA, FICOERITRINA, CAROTENOIDES,... El orgànica
fotosistema II que tenen duu a terme la fotosíntesis ·Associacions simbionts
·Heterocists (cèl·lules de conteniu incolor amb paret (Líquens)
engruixuda). Permeten la fixació del nitrogen quan no hi ha
oxigen. Si hi ha oxigen, aquest inhabilita la nitrogenasa
·Reproducció per FISSIÓ BINÀRIA TRANSVERSAL, DIVISIÓ
MÚLTIPLE O HORMOGÒNIES (tricomes mòbils)
BACTERIS VERDS Bacteris gramnegatius ·Fotosíntesi anaeròbica anoxigènica auròtrofa o heteròtrofa
·Pigments concentrats en clorosomes
·Tenen BACTERIOFIL·LES A,C,D I E
·Estrictament anaerobis
TIPUS
·Bacteris verds del sofre: Dipositen els grànuls de sofre fora
de les cèl·lules. Ex: Chlorobium sp.
·Bacteris no del sofre. Ex: Chloroflexus sp.
BACTERIS Bacteris gramnegatius · Fotosíntesi anaeròbica anoxigènica auròtrofa o heteròtrofa
PORPRES O ·Pigments concentrats en membranes intracitoplasmàtiques
VERMELLS ·Tenen BACTERIOFIL·LES A I B
·Fixen el diòxid de carboni pel Cicle de Calvin (Rubisco) i poden
fer ús de compostos orgànics
TIPUS
·Bacteris porpres del sofre: Acumulen grànuls de sofre a
*** Tots dos, verds i porpres, no tenen 2 l’interior cel·lular. El SH2 és el dador de protons. Ex:
fotosistemes, tenen una estructura ciclada Chromatium spp.
tancada amb un únic fotosistema ·Bacteris porpres no sofre: Utilitzen molècules orgàniques
com a font d’electrons. Ex: Rhodospirillum spp. / Rhodobacter
spp.