EL FRANQUISME

(1959-1975)

1. Liberalització economica i plans

1.1. Pla d'Estabilizació

demana ajuda condició

ESPANYA
Organismes
- Liquidació de la política dirigista i
Internacionals
autarquica.

- implementar opció d'economia lliure

de mercat

- Exauriment reserves Banco d'Espanya.

- Gran dèficit comercial.

el 1959
- Inflació elevada.

- Fort desequilibri pressupostari.

PLAN DE ESTABILIZACIÓN

· Fomentar el creixement econòmic OBJECTIUS · Posar fi al fort internacionalisme estatal.

· Suprimir els obstacles a la liberalització

comercial i financiera.

Liberalització interior

Eliminació Fi de la
organismes regulació de

Liberalització exterior interventors preus Estabilitat Economica

Eliminacio Tipus de canvi únic Atracció Reducció de la inflació Reducció del dèficit públic

d'obstacles al i devaluació de la d'inversions

comerç exterior pesseta extrangeres
Congelació Alça del Reforma Reducció de
salarial tipus fiscal la despesa
d'interès pública

1.2. Tecnòcrates

Nova generació de polítics preparats

1957
professionalment (anomenats tecnocrates)

que té d'objectiu
fan Garantia d'estabilitat social
Tecnòcretes Desarrollismo Economico
i continuïtat política
(no questionen la dictadura)

1.3. Plans de Desenvolupament

porta
com

3 plans 1964-1967

Plan d'estabilització
Plans de desenvolupament 1968-1971

1972-1975

Planificació orientativa amb objectiu

d'impulsar l'activitat del sector públic i
oferir previsions i ajudes als inversors
privats

1.4. Paper de l'estat

implica
Nova Orientació Economica Reorganitzar les administracions públiques

- Reforma Fiscal

- Actiuació d'Hisenda

A més a més Modificació de les prioritats economiques del govern degut a "Desarrollismo".

$
Ministeris de serveis

social i Ministeris de
infrestructures defensa i govern $


2. Anys Creixement Econòmic

2.1. Protagonisme de la indústria

- Millora de productivitat industrial

Motor principal d'expansió econòmica degut a

INDÚSTRIA - Importació de maquinaria i tecnologia
entre 1960 i 1973, un augment del
- Inversió extrangera

10% en el ritme de producció anual.

- Baixos costos salarials

Metal·lúrgic

Diversificació de la Creixement del sector Químic

producció Alimentari

com Vigo, Sevilla, Cadis, Huelva,

Expansió de les zones
Valladolid, Pamplona
industrialitzades en Espanya

2.2. Transformació de l'agricultura

1960 Crisis agrícola Abandonament de les explotacions agraries i

poc rendibles

Augment demanda de Implica inversió en Creació d'explotació ramadera i

productes ramaders i maquinària i adobs intensificació dels conreus
hortofrutícoles

Govern estimula la Mecanització Pagesos Creació noves
concentració agrícola i la abandonen camp I empreses

parcel·lària i intensificació dels van a zones agràries
promou el regadiu conreus industrials

amb
Alta capacitat de
producció i amb menys
mà d'obra

2.3. La modernització de dels serveis de la construcció

Increment de

El pes dels serveis La millora dels L'augment de Creixement Desenvolupament

en l'economia mitjans de les xarxes de dels serveis del turisme.
degut al procés transport i de comerç. públics.
d'urbanització. comunicació.

Comerç internacional creix Importacions i Exportacions

Construcció Augmenta Edificació de nombrosos habitatges a les àrees urbanes en

creixement, d'instal·lacions hoteleres a les àrees turístiques
i d'obres i d'equipaments públics

per noves activitats - Invertir en capital de noves indústries.

Sector bancari Augmenta

econòmiques - Atorgar crèdits a empreses i particulars

- Actuar com a intermediari en inversions

de capital extranger

2.4. La fragilitat del model econòmic

L'economia espanyola depen Necessitava importar tecnologia i inversions

de factors externs estrangeres, que implicaven grans despeses,
i també la supeditació als interessos i a les

decisions de les empreses estrangeres.

L'estat no sigui capaç de la redistribució provoca

de rendes ni impulsar la construcció Manca de recursos públics

d'infraestructures, ni crear serveis

públics necessaris

Febleses i mancances

es van palesar

Greu crisi econòmica mundial iniciada el 1973



3. Els Canvis Demogràfics I Socials

3.1. Un gran creixement demogràfic

Millora
Augment demogràfic - Devallada mortalitat (sobre tot infantil)

1960 i 1975 condicions

a Espanya - Manteniment d'una taxa de natalitat elevada
de vida

3.2. Del camp a la ciutat

Moviments Migratoris causes Capacitat d'atracció de ciutats industrials

espanyoles i europees

més

Oferien unes condicions de treball i de

importants vida més bones

Entre el 1940 i el 1975 1,8 milions Zones rurals manca de futur

d'immigrants a Catalunya.

L'any 1960 i el 1975, en què gairebé

5 milions de persones van canviar de
província de residència.

Va provocar la proliferació del barraquisme als

afores de les ciutats
 3.3. Els canvis de l'estructura laboral i social

Creixement Activitats professionals i Imposar-se al conjunt

permet
de la població formes de vida de les ciutats de la societat

urbana

Desenvolupament Canvia l'estructura

industrial i el del socioprofessional
sector dels serveis espanyola

Es pot observar la disminució dels actius

agrícoles i l'augment dels dedicats a la indústria i
als serveis

3.4. La millora del nivell de vida

· Millora dels salaris

Millora la capacitat de
Augmenta renda Increment del
· Increment del nombre consum de béns i de
per càpita i familiar nivell de vida
d'ocupats serveis per habitant.

Variació de la destinació
de les despeses
 3.5. Procés d'urbanització i desequilibris terriotials

conseqüències
Creixement econòmic, les - Procés intens d'urbanització

Ràpid i poc
transformacions - Creació de barris nous densa-ment poblats

controlat
demogràfiques i socials
- Consolidació de desequilibris econòmics i
(1960-1775)
de nivell de vida entre les diferents regions
espanyoles.

Regions més industrialitzades Regions agrícoles

Dinamisme econòmic I social Despoblament i activitat econòmica

estancada

Com a conseqüència

2 Espanyes

1. Poblada, dinàmica i amb 2. Despoblada, endarrerida

població jove. econòmicamenti amb
població envellida.
 3.6. La modernització social

Transformacions socials

Urbanització progressiva
Permet avançar la societat de la postguerra a una
societat amb hàbits socials i culturals d'Europa.

Millora del nivell de vida Com

• Accés a societat de consum

• Laïcització i secularització

• Acces a l'ensenyament bàsic de tota la població.

• Modificació de l'estructura familiar

• Canvi en el paper de les dones

Noves generacions que no Antifranquisme "España es diferente"

han viscut la Guerra Civil

4. Reformisme Polític Sense Llibertats

4.1. El reformisme limitat dels tecnòcrates

volen orientar-se cap a

Governs dels Govern de molts
anys 60 tecnòcrates

• La promoció del desenvolupament econòmic.

• Una renovació política. Modernització de

l'administració, la legislació
i les institucions del país

La realitat es que esperaven que la prosperitat i

el benestar social suplissin la manca de llibertat
del govern. I que el desarrollismo consolides el
régim
4.2. Les reformes institucionals i legislatives

Creació Tribunal de Orden Público (TOP)

Passava delictes polítics de jurisdicció
(1963)
militar a la civil.

Ley de Bases de la Seguridad Social

L'Estat cobreix les assegurances de
malaltia, vellesa i viduïtat.
(1963)

Ley de Prensa e Imprenta

Suprimia la censura prèvia i permetia la publicació
(1966) de revistes, llibres i diaris fins llavors prohibits, però
sancionats si incomplien la permissivitat de la llei.

Ley Orgánica del Estado

Pretenia coronar l'edifici institucional del
(1967) franquisme.

1969 Franco designa com a successor Joan Carles de Borbó d'acord amb la Ley de Sucesión.

Significa la culminació del programa d'institucionalització auspiciat per Carrero Blanco.

 4.3. Tensions entre immobilistes i oberturistes

• Reformes provoquen dissenssions dins bàndol franquista.

• 1969 es fan publiques les diferències polítiques del govern. Crisis

• 1969 Esclat escàndol Matesa

Resolta amb la victòria de Carrero i la formació del

govern monocolor.

4.4. Crisis I renovació de l'Esglèsia

Concili Vatica II Fa un avís a l'Esglèsia

catòlica, dient que retiraven el
suport incondicional de 1939 Nova orientació esglèsia.

+ = Santa Seu renova jerarquia eclesiàstica.

Vicent Enrique i Tarancón nou cardenal

Crisi interna de la institució (secularitzacions,
capdavant de la Conferència Episcopal.

disminució de les vocacions), laïcització

creixent societat i pèrdua d'influències.

Irritació del govern

 5. La Reorganització De L'Antifranquisme
5.1. Els grups d'oposició política

Esquerra Gran protagonisme polític.

Present en la majoria de mobilitzacinos i conflictes socials

Partido Comunista de España Dirigit per Dolores Ibárruri i Santiago Carillo.

(PCE) Forta presència en el moviment de masses.

Organitzacions socialistes i marxistes

(FLP, PCEML, i PCL)

(FRAP) Pugnava la lluita armada

Poc present en moviments socials.

Partido Socialista Obrero Español
Condicionat per un enfrontament entre
(PSOE)
direcció de l'exili i militància interior

Oposició al franquisme per Decebuts per la persistència de política repressiva i

dissidents del règim antidemocràtica.

1962 participen al Congrés del Moviment Europeu

per tal de denunciar internacionalment la dictadura
de Franco.
 5.2. El nacionalisme basc i la creació d'ETA

ETA (Euskadi Ta Askatasuna: Euskadi i Llibertat)

Organització revolucionària i nacionalista radical.
(1959)

Fragmentada a mitjans dels 60

sector militar sector politicomilitar

1968 Primer atemptat mortal Augment del terrorisme d'ETA

contra policies I guàrdies civils =

Estat d'exepció + Delictes amb violència

considerats rebel·lió militar.

1970 Petició 6 penes de mort Gran Rebombori a Espanya i a

contra militants ETA l'estranger.

Fins 1975 ETA provoca 44 víctimes i van ser empresonats 500 membres
 5.3. El nou moviment obrer

1964 creació de l'organització Clandestina que impulsava la lluita laboral i

Comissions Obreres (CCOO) política.

Combinava accions il·legals amb mitjans legals

i aprofitaval'elecció de representants sindicals
per introduir-se en el sindicat franquista (CNS)

1967 declarades il·legals pel govern degut al

seu èxit

1967 Sindicalistes vinculats a les Joventuts Obreres Cristianes (JOC) es van separar de CCOO

i van fundar la Unió Sindical Obrera (USO)

5.4. Protestes estudiantils i ciutadanes

Nova generació que no Sindicat falangista SEU

VS
ha viscut guerra civil obligatori (sinicat estudiantil univeritari)

Creació de sindicats democràtics d'estudiants

(Sindicat d'Estudiants Universitaris de Barcelona (SDEUB), creat el 1966)

Règim respon amb tancament d'escoles, penalitzacions a estudiants,

expulsions...

1968 "maig frances" Radicalització del moviment estudiantil i utilització

dels centres per a rebel·lia i contestacions.

Sorgiment de nous moviments socials a favor de les llibertats i de

la democràcia manifestats per un gran nombre d'entitats legals + Activisme de les
associacions de veïns
 5.5. Reivindicació a Catalunya

Augment de la parla del català Degut a tolerància del régim Dona pas a
en l'àmbit públic

Acompanyat de campanyes reivindicatives en Creació de revistes en català, creació d'entitats i

defensa de l'ús de la llengua catalana, dels signes sorgiment de projectes culturals i noves editorials.

d'identitat catalans i de les llibertats democràtiques.

Nova Canço catalana

Augmentde l'acció reivindicaiva dels Vagues constants i vages generals

treballadors i la província de Barcelona

Universitatsa a favor d'una universitat democràtica, autònoma,

científica i catalana

Al camp l'any 1974 es creà la Unió de Pagesos.

"Llibertat, Amnistia i Estat d'Autonomia"

 6. L'Agonia De La Dictadura
6.1. Els darrers governs franquistes

Carrero Blanco nomenat Carrero Blanco és el Carrero Blanco és

president del govern successor de Franco assassinat desembre 1973
(1973) per ETA

Búnquer i Oberturistes s'allunyen molt

1974 es va formar un nou govern, Intent d'unir Immobilistes

Fracàs Total
presidit per Carlos Arias Navarro i Oberturistes

Oberturistes marxen
del govern

6.2. - L’increment de la mobilització popular

per
A partit 1973 increment conflictivitat social Previsió de la proximitat de la mort de
Franco

Creació d'organismes unitaris per reivindicar el sistema democràtic i impedir la continuïtat del franquisme:

• El 1974, iniciativa del PCE, Junta Democràtica (a París).

• El 1975 el PSOE va impulsar la Plataforma de Convergència.

• Increment atemptats d'ETA, sorgeix terrorisme ultraesquerrà.

Intensificació de la repressió del govern d'Arias

 6.3. El conflicte del Sàhara i la mort del dictador

1956 França pacta amb el rei del Marroc la independència de la zona francesa

Espanya es veu forçada a procedir de la mateixa manera.

1957 petit conflicte armat 1969 Espanya cedeix el territori d'Ifni al Marroc i el
descolonitza mitjançant un referèndum.

1975 Marroc aprofita malaltia de Franco per exigir el lliurament del territori Marxa Verda

Arias va claudicar i el 14 de novembre

Perill de conflicte bèl·lic
es va signar l'acord de Madrid

6.3. La fi de la dictadura

20 de novembre de 1975 va morir el Context:

general Francisco Franco
Condemna internacional per repressió
franquista.

Agudització de les tensions del règim.

Conflicte del Sàhara.