Ciéncies de La Terra I Del Medi Ambient

CIÈNCIES
DE LA TERRA
Modalitat
de Ciències
i Tecnologia
I DEL MEDI
AMBIENT 1 MARCEL COSTA, MARC FERRER,
M. DOLORS BONAFEU,
GUIA DIDÀCTICA MONTSE ESTRADA I EULÀLIA ROGER
9 788498 045697
GD CTMA_1_BTX_CNOU.indd 1 28/7/08 14:04:31

Telèfon d’atenció al professorat: 902 90 36 46
www.castellnoudigital.com
Direcció editorial: Dolors Rius

Coordinació de l'àrea: Isaac Camps
Edició: Isaac Camps

Correcció lingüística: Laia Fidalgo
Disseny de la coberta: BUM, Blasi, Urgell i Morales, S.L.
Disseny gràfic interior: Maria Partegàs
Maquetació: Oriol Samper
Il·lustracions: Farrés Il·lustració Editorial
Fotografia coberta: Getty Images (Bryce Pincham)
Primera edició: juliol de 2008

ISBN: 789-84-9804-569-7
Dipòsit legal: xxxxxxx
Impressió: xxxxxxx
© Marcel Costa, Marc Ferrer, M. Dolors Bonafeu, Montserrat Estrada i Eulàlia Roger, 2008, pels textos
© Farrés Il·lustració Editorial, 2008, per les il·lustracions
© Hermes Editora General, S. A. - Castellnou Edicions
Castellnou Edicions
Pau Claris, 184
08037 Barcelona
www.castellnouedicions.com
Prohibida la reproducció o la transmissió total o parcial d’aquest llibre sota cap forma ni per cap mitjà, electrònic
ni mecànic (fotocòpia, enregistrament o qualsevol mena d’emmagatzematge d’informació o sistema de reproducció),
sense el permís escrit dels titulars del copyright i de l’editorial.
Les activitats i els exercicis proposats en aquest llibre s’han de fer en un full a part o una llibreta.
Hermes Editora General, S. A. ha fet una selecció acurada de les pàgines web, però no es pot fer responsable de cap
reclamació derivada de la visualització o dels continguts de les pàgines web que no són de la seva propietat.
Aquest llibre ha estat imprès en paper provinent d’una gestió forestal sostenible, i és fruit d’un procés
productiu eficient i responsable amb el medi ambient.
Paper ecològic i 100 % reciclable

Índex
PROJECTE
1. PRESENTACIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
2. PRINCIPIS DIDÀCTICS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
3. ELS MATERIALS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9
PROGRAMACIONS
PROGRAMACIÓ DE MATÈRIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .12
PROGRAMACIÓ D’AULA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .23
n Unitat 1: Introducció a les ciències de la Terra i del medi ambient . . . . . . . . . . . . . . . . .23
n Unitat 2: Materials terrestres: roques i minerals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .25
n Unitat 3: Estructura de la Terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .26
n Unitat 4: Magmatisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .28
n Unitat 5: Serralades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .30
n Unitat 6: Processos geològics externs. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .32
n Unitat 7: Estratigrafia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .34
n Unitat 8: Teledetecció. El mapa geològic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .35
n Unitat 9: Història de la Terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .36
ORIENTACIONS
n Unitat 1: Introducció a les ciències de la Terra i del medi ambient . . . . . . . . . . . . . . . . .40
n Unitat 2: Materials terrestres: roques i minerals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .41
n Unitat 3: Estructura de la Terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .43
n Unitat 4: Magmatisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .46
n Unitat 5: Serralades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .48
n Unitat 6: Processos geològics externs. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .50
n Unitat 7: Estratigrafia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .52
n Unitat 8: Teledetecció. El mapa geològic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .54
n Unitat 9: Història de la Terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .56
Ciències de la Terra i del medi ambient 1 BATXILLERAT 3

SOLUCIONARI
n Unitat 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .60
n Unitat 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .62
n Unitat 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .66
n Unitat 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .74
n Unitat 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .82
n Unitat 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .88
n Unitat 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .92
n Unitat 8 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .95
n Unitat 9 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .101
AVALUACIONS
PRIMER TRIMESTRE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .110
SEGON TRIMESTRE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .113
TERCER TRIMESTRE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .119
SOLUCIONARI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .124
4 Ciències de la Terra i del medi ambient 1 BATXILLERAT

GUIA DIDÀCTICA
PROJECTE

1. PRESENTACIÓ
La matèria del Batxillerat de Ciències de la Terra i del medi ambient se centra en l’estudi dels sistemes
terrestres del medi físic i les seves interrelacions amb l’activitat humana. Pretén aportar el coneixe-
ment de la dinàmica d’aquests sistemes per tractar, posteriorment, els canvis que s’hi produeixen amb
l’acció humana. L’enfocament de la matèria és interdisciplinari i de síntesi, ja que es considera la Terra
com un sistema global en què els components físics –aire, aigua, substrat sòlid– interactuen amb els
components biològics –els éssers vius– i, a causa del paper dominant i cada vegada més decisiu de
l’espècie humana, amb els components socioculturals.
Aquesta perspectiva implica tenir en compte, per una banda, les anomenades ciències de la Terra,
que corresponen a la geologia i matèries afins –meteorologia, climatologia, hidrologia, edafologia–
i a altres ciències experimentals –biologia, química, física–, les quals, conjuntament, aporten els co-
neixements bàsics necessaris per entendre el funcionament dels sistemes. I per l’altra, cal destacar
l’aportació de les ciències socials –geografia, història, economia, ètica–, amb una visió centrada en les
actuacions humanes sobre el territori. L’educació ambiental és present en moltes àrees del currículum
i les Ciències de la Terra i del medi ambient hi han de contribuir, incidint en els components físics del
medi, que són la base dels sistemes vius i antròpics.
El replantejament de les relacions entre l’ésser humà i el medi respon a un debat emergent de la
societat actual, que constata les greus conseqüències del model de creixement indefinit, errat en
considerar il·limitats els recursos del planeta. Aquesta matèria, doncs, ha d’augmentar el coneixe-
ment de l’alumnat en aquests temes, i preparar-lo per a la inserció en els nous estudis i professions
que s’estan generant en aquest camp. Hi ha continuïtat entre els continguts d’aquesta matèria i els
que s’han treballat en les àrees de l’Educació Secundària Obligatòria i altres que es treballen en el
Batxillerat. Per això, és important que l’alumnat els assoleixi tenint en compte com es relacionen els
nous continguts amb els que ja es dominen. L’edat de l’alumnat de Batxillerat permet donar un pes
important als continguts relatius a conceptes i sistemes conceptuals. Els objectius terminals defineixen
capacitats intel·lectuals més complexes de relacions entre conceptes i relacions causals, i també de
realització d’aplicacions o d’investigacions. La metodologia escollida per assolir els objectius d’aquesta
matèria es basa en activitats d’investigació, de simulació i de resolució de problemes en un context
proper a l’alumnat, cosa que facilita l’aprenentatge i l’exercita en els mecanismes socials de presa de
decisions.
Sobre la distribució de la matèria, en aquest primer curs s’estudien els processos, part fonamental per
entendre els recursos, riscos i impactes, que es veuran a segon curs. Tal com estableix la programació
oficial, es dóna més rellevància a l’estudi dels processos geològics.
Els autors i les autores

2. PRINCIPIS DIDÀCTICS
Orientacions metodològiques
En primer lloc, detallarem els aspectes més generals d’aquestes orientacions. Pel que fa als continguts
de l’assignatura, és molt recomanable que el professorat no es limiti a fer-ne una exposició malgrat
l’extensió de la matèria d’aquests continguts. Els resultats acadèmics seran millors si s’adopten altres
formes de treball, si més no a part de les sessions teòriques. Fomentar el diàleg i la participació de
l’alumnat durant les sessions dedicades als continguts més teòrics serà sempre molt positiu. Tanma-
teix, com que l’alumnat de batxillerat és capaç d’adoptar actituds de treball personal o cooperatiu amb
un important component d’autonomia, hi ha una part dels continguts que es pot treballar mitjançant
sessions en les quals el professorat es dediqui només a resoldre dubtes i controlar el treball del grup.
D’aquesta manera, el grup classe avança matèria solucionant exercicis o fent resums, esquemes o
mapes conceptuals dels continguts programats per a cada sessió. El llibre de text que heu triat conté
tota la informació teòrica necessària desenvolupada clara i entenedora i, per tant, permet que l’alum-
nat treballi de manera autònoma.
En segon lloc, a l’assignatura de Ciències de la Terra i del medi ambient també hi ha un important
component aplicat, amb nombrosos procediments que cal desenvolupar. Hi ha una gran quantitat
de continguts teòrics que no es poden acabar d’entendre sense una aplicació mitjançant exercicis
pràctics. En aquest sentit, el llibre que heu triat ofereix un ampli ventall d’activitats pràctiques per des-
envolupar amb l’alumnat, però no s’han de dur totes a terme; cal que el professorat triï aquelles que
més s’escaiguin al grup d’alumnes que té i al seu entorn. En molts casos s’hi inclouen preguntes o
exercicis oberts per fomentar la reflexió personal sobre els problemes mediambientals. També s’han
triat diversos casos o situacions actuals i properes per poder establir, sempre que sigui possible, con-
nexions amb l’entorn.
Com a complement de totes aquestes activitats d’ensenyament-aprenentatge, recomanem fer una

sortida de pràctiques a partir de la meitat del segon trimestre, per tal que l’alumnat pugui comprovar
i estudiar sobre el terreny diversos continguts de l’assignatura.
Les Ciències de la Terra i del medi ambient tenen una relació molt estreta amb d’altres disciplines que
s’estudien a Batxillerat, especialment amb la biologia i la química. És convenient que s’estableixi una
coordinació en la seqüenciació de totes aquestes matèries per evitar mancances o solapaments dels
continguts. A més, és important establir sempre que es pugui la connexió amb els continguts i proce-
diments vistos en aquestes altres matèries per facilitar-ne una visió global i, per tant, més entenedora
dels coneixements que s’han treballat.
Avaluació
L’avaluació és una eina molt important del procés educatiu. A més de tenir una funció de valoració
quantitativa de l’assoliment d’uns objectius (aspecte necessari si considerem que l’alumnat i el pro-
fessorat han de tenir clar si poden ser capaços de superar la prova de selectivitat de l’assignatura)
l’avaluació també pot exercir un paper clau per millorar alguns aspectes del procés educatiu. Si l’avalu-
ació no es limita a una prova escrita al final de cada crèdit, sinó que suposa una recollida sistemàtica
d’informació sobre el procés d’aprenentatge de l’alumnat, podrà ser molt útil per:

• a l’alumnat, ja que prendrà consciència del seu progrés dels coneixements de l’assignatura.
• al professorat, que podrà millorar la seva pràctica docent d’acord amb el progrés que observi en
l’alumnat.
Per poder complir aquests objectius, les activitats d’avaluació que es programin s’haurien de realitzar
al llarg del curs i no només en les darreres sessions de cada crèdit. Igualment, i tenint en compte la
gran quantitat de continguts de tipus procedimental i actitudinal que inclou la programació de l’assig-
natura, l’avaluació de les Ciències de la Terra i el medi ambient ha de considerar-los específicament.
La distribució de les activitats d’avaluació també té tres moments clarament diferenciats:
• Al principi de cada unitat per analitzar els coneixements previs de l’alumnat i poder ajustar el nivell dels
continguts per iniciar les activitats d’ensenyament-aprenentatge. Aquesta fase d’avaluació es pot dur a
terme a partir d’activitats diverses: proves escrites, exercicis pràctics o, senzillament, preguntes orals.
• Al llarg de la realització de les unitats, per poder adequar les activitats que es porten a terme i així
assegurar-ne el màxim aprofitament per a tot l’alumnat. No és necessari que aquesta fase de l’ava-
luació es realitzi mitjançant proves escrites. Altres tipus d’activitats, com ara els exercicis fets a classe
o les preguntes orals, poden ser tan o més útils, i sempre més senzilles de qualificar per part del
professorat.
• Al final de cada unitat o trimestre, per poder avaluar el grau d’assoliment dels objectius. En aquesta
fase s’han de tenir en compte, com a mínim, les informacions de què disposa l’alumnat. La princi-
pal activitat per avaluar aquesta fase final de l’avaluació és una prova escrita. És molt recomanable
que aquesta prova permeti avaluar de manera global el contingut de la unitat o trimestre, ja que els
alumnes i les alumnes que facin la selectivitat s’examinaran de tota la matèria de l’assignatura en
una única prova d’una hora i mitja. En aquest sentit, és important adequar la tipologia de la prova
al tipus d’examen que cada any es realitzi en les proves d’accés; d’aquesta manera, es mantindrà
el rendiment de l’alumnat i s’evitarà el factor sorpresa que pot suposar un tipus d’examen diferent.
En aquest sentit, també creiem recomanable treballar la matèria de manera que en cada prova
d’avaluació d’una unitat hi hagi preguntes d’altres unitats de la matèria que ja s’hagin cursat. Aquest
recurs també permetrà una visió molt més entenedora i global de les Ciències de la Terra i el medi
ambient.

3. ELS MATERIALS
Llibre de l’alumne
Els continguts de la matèria s’han distribuït en 9 unitats didàctiques.
El llibre de l’alumne inclou un CD de recursos digitals.
Índex de continguts
del CD de l’alumne
GZXjghdhY^\^iVah
eZgVaÉVajbcZ
9?ÞD9?;I
:;B7J;HH7
Modalitat
de Ciències ?:;BC;:? Esquemes de les unitats
i Tecnologia
7C8?;DJ'
Unitats digitals
Galeria d’imatges
Podeu trobar més recursos a www.castellnoudigital.com
Recursos per al professorat

La guia didàctica és un conjunt de materials concebuts per facilitar la planificació que cada docent fa
de la matèria. Conté les programacions, les orientacions didàctiques, les avaluacions i el solucionari.
Programacions
de matèria i d’aula
Egd\gVbVX^dch
eZgVaegd[Zhhdg
9?ÞD9?;I
:;B7J;HH7
Modalitat
de Ciències ?:;BC;:?
i Tecnologia
7C8?;DJ'
<j^VY^Y|Xi^XV
^gZXjghdhY^\^iVah 9?ÞD9?;I
eZgVaegd[Zhhdg
:;B7J;HH7
Modalitat
de Ciències ?:;BC;:?
i Tecnologia
7C8?;DJ'
Guia didàctica
Esquemes de les
unitats
Unitats digitals

Projecte
PROJECTE
GUIA DIDÀCTICA
PROJECTE Inclou una presentació, els principis didàctics
i els materials.
Programacions
GUIA DIDÀCTICA
PROGRAMACIONS
En la programació de matèria s’inclou el currí-
PROGRAMACIONS
culum oficial. En les programacions d’aula es

despleguen els objectius, continguts, criteris
d’avaluació i competències.
GUIA DIDÀCTICA
ORIENTACIONS I SOLUCIONARI
Orientacions i Solucionari
S’hi proposen indicacions, suggeriments i co-
mentaris del contingut del llibre de l’alumne
I SOLUCIONARI
ORIENTACIONS
i es recopilen les solucions de totes les acti-

vitats.
Avaluacions
GUIA DIDÀCTICA
AVALUACIONS
En aquest apartat es proposen una sèrie

d’activitats d’avaluació trimestrals per a com-
probar que s’han asimilat els continguts im-
partits en ells.
AVALUACIONS
GUIA DIDÀCTICA
ALTRES RECURSOS Altres recursos
S’ofereix un espai per a que el docent orga-
nitzi els seus propis recursos.
ALTRES RECURSOS

GUIA DIDÀCTICA
PROGRAMACIONS

Programació de matèria
Currículum de la matèria de Ciències de la Terra i del medi ambient segons la legislació vigent.
INTRODUCCIÓ
Les ciències de la Terra i del medi ambient tenen com a finalitat proporcionar a l’alumnat del batxillerat
científic que la cursi, eines teòriques i practiques per al coneixement del sistema Terra, els subsistemes
terrestres i les interaccions d’aquests amb els éssers humans. L’ensenyament-aprenentatge d’aquests
continguts té una doble funció: terminal i propedèutica. Respecte de la primera, ha de facilitar a
l’alumnat l’anàlisi i valoració dels problemes rellevants relacionats amb els continguts de la matèria
i presents en els debats socials i, pel que fa al segona funció, preparar a l’alumnat per seguir els estu-
dis universitaris o de grau superior on els coneixements d’aquesta matèria són imprescindibles.
Un dels objectius de les ciències de la Terra i del medi ambient és afavorir la capacitat d’entendre la
dinàmica del planeta i dels fenòmens naturals, interpretar el seu passat i conjecturar el seu futur, així
com interpretar els fenòmens naturals que ens rodegen i les relacions causa-efecte (interaccions)
que sovint s’estableixen amb els éssers humans. Amb aquesta finalitat, s’han anat construint models
explicatius que donen suport a aquestes interpretacions i que han servit de base per a un gran desen-
volupament científic i tecnològic. El desenvolupament econòmic i el seu impacte a escala global sobre
el planeta comporta no només avantatges sinó també, en molts casos, riscos per a tots els éssers vius.
Cal, doncs, que l’alumnat adquireixi una visió holística del planeta i de la interacció amb els éssers
humans i d’aquests com a part activa i compromesa amb el present.
A més a més, és important que l’alumnat adquireixi els coneixements i les habilitats necessàries per
participar en el procés d’anàlisi i valoració crítica dels problemes ambientals i la seva gestió, i també
una sensibilització fonamentada en la recerca i anàlisi d’informació contrastada i, si s’escau, compro-
misos per a l’acció, tant individual com col·lectiva, en defensa i millora del medi. Les ciències de la
Terra i del medi ambient ajuden a reflexionar sobre les relacions entre la ciència, la tecnologia i la
societat, i a valorar algunes de les implicacions ètiques que comporten aquestes relacions.
Les ciències de la Terra i del medi ambient es desenvolupen bàsicament en el marc de l’estudi dels
processos geològics resultants tant de la dinàmica interna com externa del planeta i les seves mani-
festacions, dels riscos que se’n deriven per a les persones i també dels problemes ambientals, de les
seves causes, processos i conseqüències o impactes resultants de la interacció dels éssers humans
amb i sobre el planeta i també la gestió del seus recursos. Per assolir aquests aprenentatges, l’alum-
nat necessita utilitzar models i simulacions simplificades que expliquin i permetin analitzar alguns
d’aquests processos, problemes o impactes, abordant-los des de diferents àmbits del coneixement
i punts de vista.
S’haurà d’incidir, quan s’escaigui, en la importància que tenen per a aquesta matèria els aspectes
socials i ètics amb la finalitat de prendre consciència que les interaccions amb el sistema Terra i els di-
ferents subsistemes poden tenir conseqüències i efectes positius o negatius i que accions individuals
(microescala), en passar a ser col·lectives (macroescala) tenen efectes a escala planetària.
Competències específiques de la matèria

Es poden distingir tres competències específiques de la matèria, algunes de les quals són compartides
amb altres ciències experimentals: la competència en indagació i experimentació; la competència en
la comprensió de la natura de la ciència i la competència en la comprensió i capacitat d’actuar sobre
el món.

La competència en indagació i experimentació implica la capacitat de portar a terme una re-
cerca, en el context de la ciència escolar, basada en l’anàlisi dels problemes ambientals, tot posant
en pràctica habilitats com: identificar i acotar problemes; diferenciar les causes, processos i conse-
qüències dels problemes ambientals, generar qüestions susceptibles de ser investigades; dissenyar
i realitzar investigacions; preparar i realitzar experiments; enregistrar i analitzar dades; valorar-les a la
llum de la bibliografia consultada, treure’n conclusions; comunicar tot argumentant de manera crítica
i defensar explicacions; analitzar i fer prediccions a partir dels models; examinar les limitacions de les
explicacions científiques; i argumentar la validesa d’explicacions alternatives en relació a les evidèn-
cies experimentals. A més a més, pel que fa a l’etiologia dels problemes ambientals, l’alumnat ha
de prendre consciència que els problemes ambientals són socioecològics i que la resposta científica
cal sumar-hi altres respostes com l’econòmica i la social i, en definitiva, la política, per tal d’arribar a
respostes satisfactòries i possibles solucions.
La competència en la comprensió de la naturalesa de la ciència implica apropar-se a la natu-

ralesa de la ciència i de com es construeix el coneixement científic. És important que l’alumnat com-
prengui el que distingeix a la ciència d’altres formes de coneixement. La ciència treballa amb l’elabora-
ció de models i amb l’ús de mètodes empírics, anàlisi d’explicacions i arguments fonamentats, anàlisi
i discussió de les evidències obtingudes amb l’observació i l’experimentació, per tal de contrastar les
hipòtesis i validar els models i teories proposats. Amb aquests procediments, els científics s’esforcen
en elaborar les millors explicacions possibles sobre els fets naturals i el món real i en aquest context el
coneixement científic és, en principi, susceptible de ser revisat i canviat a la llum de noves evidències
que no encaixen en les teories vigents; per tant, és un coneixement sotmès a revisió. Cal considerar
també la manera en què el coneixement científic és obtingut, comunicat, representat i argumentat en
la comunitat científica i divulgat a la societat.
Pel que fa a la interdisciplinarietat, l’alumnat ha d’adonar-se que ha de posar en joc coneixements adqui-
rits en el camp de les matèries de ciències i sumar-hi altres del camp de les ciències socials en el marc
ampli de les relacions entre ciència, tecnologia i societat, per valorar alguns dels problemes tractats.
La competència en la comprensió i capacitat d’actuar sobre el món implica apropiar-se dels

conceptes fonamentals, dels models i dels principis de la ciència per utilitzar-los en explicacions argu-
mentades, en prediccions o per donar compte dels fets observats, però també adquirir consciència de
les possibles aplicacions dels resultats obtinguts per les ciències i la tecnologia en donar resposta a les
necessitats humanes, individuals i col·lectives, i també valorar els impactes de les activitats humanes
en el si de biosfera, avaluant-ne les possibles respostes, alternatives o solucions aportades per a un
desenvolupament sostenible. En un món cada cop més globalitzat cal valorar i avaluar la dimensió
social i cívica de les ciències de la Terra i el medi ambient.
Contribució de la matèria a les competències generals del batxillerat

El caràcter transversal i la dimensió holística de les ciències de la Terra i del medi ambient contribueix
a l’assoliment de les següents competències genèriques dels batxillerat: comunicativa, en recerca,
digital, personal i interpersonal i en coneixement i interacció amb el món.
Pel que fa a la competència comunicativa, la matèria contribueix al seu desenvolupament amb la uti-
lització de les diferents tipologies textuals, tant de forma escrita com oral, i amb l’ús dels recursos dels

mitjans de comunicació de masses i les tecnologies de la informació en la descripció i exposició dels

fets i fenòmens. També col·labora en la promoció del diàleg i els debats fonamentats sobre els fets i
fenòmens observats, les evidències experimentals, la idoneïtat dels models emprats i l’elaboració de
treballs o informes de caire científic, a més, de la seva valoració ètica quan s’escau i la proposta de
possibles i alternatives. Així mateix, la matèria de ciències de la Terra i del medi ambient enriqueix el
vocabulari general de la ciència amb termes específics i amb el seu ús de forma protocolaritzada, cre-
ativa i significativa; en aquest sentit es posa un especial èmfasi en contextualitzar de forma adequada
termes com canvi climàtic, desertificació, energies alternatives i un llarg seguit de mots i expressions
que troben freqüentment als mitjans de comunicació.
Amb el plantejament d’hipòtesis, la recollida i interpretació de dades i l’elaboració de conclusions

basades en evidències es contribueix al desenvolupament de la capacitat de recerca. Cal, però, exer-
citar aquestes habilitats de forma contextualitzada i amb problemes de diferent abast, tot seleccionant
les fonts d’informació degudament contrastades. S’ha d’afavorir que els àmbits de recerca estiguin
integrats amb fets i notícies d’actualitat que contínuament subministren els diferents mitjans de co-
municació i fonts d’informació.
La matèria també contribueix a la competència digital. Formen part del dia a dia de l’alumnat a l’aula
la recerca d’informació a través d’Internet, la interpretació i elaboració de gràfics amb fulls de càlcul i la
producció de presentacions amb diferents programes informàtics. Les ciències de la Terra i del medi
ambient necessita d’aquesta competència per tal de fer un seguiment de la informació disponible
i actualitzada de temes relacionats amb la matèria. El volum dels recursos fa que calgui una selecció
molt acurada de les fonts i suports d’informació.
La dimensió global de la ciència actual i especialment en el cas de les ciències de la Terra i del
medi ambient facilita l’intercanvi d’experiències i opinions sobre temes científics entre el professorat
i alumnat i dels alumnes entre sí, de manera gairebé immediata. L’intercanvi d’experiències, idees o
projectes entre membres de diferents realitats socials afavorirà i facilitarà l’establiment d’ espais de
comunicació enriquidors i positius per a la comunitat global, contribuint així a l’assoliment de la com-
petència personal i interpersonal.
Finalment, la matèria col·labora a l’adquisició de la competència en el coneixement i interacció amb

el món, ja que un dels seus objectius prioritaris és que, un cop assegurats els coneixements sobre
l’estructura, el funcionament, els riscos i els impactes dels diferents subsistemes que formen la Terra,
els alumnes s’endinsin en el món de la gestió ambiental animant-los a prendre decisions de forma
simulada que en un futur hauran potser de prendre de manera real. Caldrà, doncs, educar en la sos-
tenibilitat, la preservació dels recursos, el control dels impactes i la prevenció dels riscos.
Estructura dels continguts

Els continguts de les ciències de la Terra i del medi ambient estan estructurats en sis grans apartats,
tres a primer i tres a segon de batxillerat. Els aspectes que es treballen comprenen, a més del conei-
xement de la Terra i els canvis causats per la transferència de matèria i energia, les interaccions dels
éssers humans amb el medi ambient.
Els apartats són: El sistema Terra i el medi ambient; La geosfera; El temps en geologia; Els mètodes
d’estudi de la Terra i la seva aplicació; Les capes fluides de la Terra; Riscos, recursos i impactes de la

geosfera; Interfases entre subsistemes i Gestió ambiental i desenvolupament sostenible.
En l’apartat el sistema Terra i el medi ambient, s’introdueixen algunes de les idees fonamentals que es
desenvoluparan de manera més detallada en altres apartats. El caire general respon a la finalitat que
l’alumnat s’introdueixi en un conjunt de conceptes sota una perspectiva nova. L’estudi de situacions
problema tant reals com virtuals, li ha de permetre assolir les idees bàsiques de la matèria i famili-
aritzar-se amb una determinada forma de treballar. Es promourà l’aportació d’idees fonamentades,
l’anàlisi acurada de les situacions, el debat en grup, el respecte per l’opinió dels altres i la presa de
decisions argumentades.
L’apartat la Geosfera, l’alumnat ha de familiaritzar-se amb els coneixements geològics bàsics teòrics
i pràctics, així com les eines que li han de permetre apropar-se al funcionament del planeta i els
fenòmens i processos que hi tenen lloc. L’adquisició d’aquests continguts proporciona els elements
científics imprescindibles per a una correcta anàlisi i interpretació de les interaccions complexes que
tenen lloc en els diferents nivells.
En l’apartat El temps i l’evolució. Mètodes d’estudi de la Terra i la seva aplicació, tracta les tècniques
específiques emprades en l’estudi del planeta des de diferents àmbits. El coneixement, ús i valoració
d’algunes d’aquestes tècniques proporcionarà a l’alumnat una visió global dels canvis en el pensament
científic i en la interpretació dels processos que tenen lloc al planeta. L’aplicació d’aquestes tècniques
en alguns casos pràctics senzills el familiaritzaran amb la forma de fer recerca en aquest camp. Aquest
apartat permet diferents graus d’interacció amb altres matèries, com: matemàtiques (estadístiques,
gràfics, resolució d’equacions), ciències socials (necessitat de l’educació en ciències de la ciutadania,
presa de decisions fonamentada, repercussions globals de decisions i actituds personals), TIC (GPS,
programes de simulació ambiental), etc.
Els continguts de l’apartat Les capes fluides de la Terra, es basen sobretot en el coneixement de la
composició, estructura, dinàmica i interrelacions de les dues capes fluïdes (l’atmosfera i la hidrosfera)
que embolcallen el planeta. S’incideix de forma particular en l’estudi de la seva dinàmica i l’aprofita-
ment dels seus recursos. S’aprofundeix en la idea de la gestió racional dels recursos, que és un dels
eixos vertebradors de la matèria. Es treballen també els impactes de les activitats humanes sobre
l’atmosfera i la hidrosfera com a conseqüència de les seves activitats.
En l’apartat Riscos i recursos de la geosfera. Interfases entre subsistemes, integra alguns dels aprenen-
tatges adquirits en altres apartats per fer una síntesi del funcionament del sistema Terra. Caldrà que
l’alumnat conegui els riscos associats a la dinàmica terrestre i les possibles respostes davant aquests
riscos. L’estudi d’algunes interfases permet adonar-se que els subsistemes terrestres funcionen de
manera conjunta: sovint, els canvis, naturals, provocats o induïts per les persones en un subsistema
tenen repercussions en els altres. En aquest apartat també s’estudien els impactes humans sobre el
medi, sovint com a conseqüència d’una gestió deficient de la utilització dels recursos naturals.
En l’apartat Gestió ambiental i desenvolupament sostenible, l’alumnat adquireix una visió a escala
planetària dels grans problemes ambientals. Aquesta visió permet connectar des d’una perspectiva
històrica, l’evolució dels diferents models de desenvolupament que s’han succeït en el temps i la seva
valoració crítica. Dins la gestió ambiental, l’estudi de problemes com el tractament dels diferents tipus
de residus permet aplicar el model de desenvolupament sostenible en un context proper. Aquest
apartat ha d’integrar els coneixements adquirits en altres apartats de la matèria i dirigir-los cap a la idea

que el futur del planeta depèn d’una gestió ambiental adequada i una actitud personal compromesa
i que petits canvis en els hàbits quotidians poden contribuir a grans transformacions globals.
Connexions amb altres matèries

El caràcter integrador i de síntesi de les ciències de la Terra i del medi ambient afavoreix l’establiment
de nombroses i complexes relacions amb altres matèries.
Sota la perspectiva que els éssers humans formen part de la natura com una espècie mes entre totes
les existents en l’actualitat i les que han existit en el passat, el punt de vista biològic resulta d’impor-
tància estratègica a l’hora de plantejar la matèria: cal detectar tant les conseqüències de les nostres
activitats sobre la resta dels éssers vius com els canvis que es produeixen en aquests o en el medi en
què viuen per quantificar la importància d’aquests impactes.
Cal que l’alumnat disposi d’un mínim d’eines matemàtiques que li permeti analitzar, quantificar, valo-
rar i avaluar els fenòmens estudiats. En aquest sentit, resulten d’especial importància el domini dels
gràfics en totes les seves formes (diagrames de barres, lineals, mapes tant topogràfics com temàtics,
blocs diagrama, columnes estratigràfiques, talls geològics) per representar de manera entenedora la
informació obtinguda o elaborada. Així mateix, caldrà un bon coneixement de les eines matemàtiques
bàsiques com, per exemple, la resolució d’equacions, el canvi d’unitats, la proporció, etc.
A l’hora d’estudiar diferents processos que tenen lloc en el planeta resulta imprescindible un bon
coneixement dels mecanismes físics que els controlen. D’especial importància són els conceptes
termodinàmics bàsics per comprendre la dinàmica tant de les capes fluïdes dels planeta, com la de la
geosfera; en ambdós casos l’escala temporal pot ser instantània o extremadament dilatada.
La química proporciona el suport necessari especialment quan s’analitzen els materials que formen el
sistema terra. Els aspectes dinàmics (reaccions i la seva velocitat, equilibri químic i els factors que el mo-
difiquen, etc.) permetran superar el model d’un planeta estàtic.
L’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació en les ciències de la Terra i del medi ambient
és tan necessari com en qualsevol dels altres àmbits del coneixement. La recerca d’informació a través
d’Internet, la selecció de la informació subministrada per la xarxa, la representació gràfica de les dades
recollides aprofitant les potencialitats dels fulls de càlcul i els diversos programes gràfics, la presentació
de resultats de les investigacions utilitzant processadors de textos o eines de presentació multimèdia
en serien algunes de les seves principals aplicacions.
Les ciències socials (geografia, història, història contemporània, economia) constitueixen un referent
en els desenvolupament de les ciències de la Terra i del medi ambient: la història de la humanitat
abunden els exemples d’interaccions no desitjades de caràcter catastròfic, agudes i cròniques, irre-
versibles o no, en el sí del medi ambient. Es comparteix també amb les ciències socials l’interès pel
temps i la visió històrica dels esdeveniments que marquen el nostre present.
Caldrà insistir també en els aspectes ètics de les nostres actituds i pràctiques envers el medi. L’alum-
nat ha d’entendre causes, processos, conseqüències, valorar impactes i riscos, tot adoptant actituds
crítiques i positives i de canvi, a nivell individual i col·lectiu.
Cap aspecte comunicatiu és aliè al desenvolupament de la matèria. Caldrà, doncs, interpretar crítica-
ment de forma científica els textos periodístics relacionats, examinar de forma crítica textos produïts

per científics, tan actuals com del passat, saber expressar les idees que es volen transmetre, debatre
i discutir amb els altres, arribar a acords, etc. Així mateix, caldrà fer molt d’èmfasi en el domini de la
llengua, tant a nivell oral com escrit, imprescindible per a comunicar les idees i afavorir la comunicació
entre el professorat i l’alumnat.
Consideracions sobre el desenvolupament del currículum

A l’hora de desenvolupar el currículum de les ciències de la Terra i del medi ambient, un dels pri-
mers elements que cal tenir en compte és el seu caràcter interdisciplinari i global (holístic). Caldrà
que l’alumnat construeixi els seus propis models mentals a partir de contextos quotidians. Aquests
models s’enriquiran amb l’aportació del mètode científic i amb la participació d’altres camps del co-
neixement.
Sovint, part de la informació que s’utilitza en l’aprenentatge de la matèria, prové de fonts, properes
o no, referides a fets quotidians que són recollits pels mitjans de comunicació de masses (premsa,
revistes, televisió, ràdio, etc.), i Internet.
Seleccionar, analitzar i discriminar les informacions valuoses d’aquelles que no ho son permet avaluar
les capacitats i el grau de maduresa que va adquirint l’alumnat. Afavorir el treball progressivament més
autònom ha de permetre que, a partir de l’estudi pràctic de situacions, siguin capaços d’extreure’n els
fonaments teòrics de la matèria.
Es valorarà el desenvolupament d’actituds positives envers el medi ambient i de creixement individual.

Es procurarà enfrontar l’alumnat amb qüestions i problemàtiques que admetin respostes o solucions
diverses per tal d’afavorir el respecte a les idees dels altres. Es valorarà, doncs, la seva actitud crítica,
la seva capacitat d’argumentació, la tolerància i el treball en grup.
Així mateix, s’avaluaran les capacitats adquirides en el domini de les TIC, de les tècniques pròpies de
la matèria i d’altres recursos aplicats als problemes ambientals.
Objectius
La matèria de ciències de la Terra i del medi ambient del batxillerat té com a finalitat el desenvolupa-
ment de les capacitats següents:
1. Adquirir els fonaments teòrics i pràctics bàsics, tant de gabinet com de camp, del funcionament de
la Terra com a sistema i dels subsistemes terrestres per relacionar i interpretar les interaccions entre
els fenòmens locals i globals.
2. Cercar informació a través de fonts i suports diferents sobre problemes ambientals d’origen antro-
pogènic i/o relacionats amb fenòmens naturals i valorar-ne la resposta dels éssers humans.
3. Analitzar diferents problemes ambientals en les seves causes, processos i conseqüències, tant a
nivell local com global, i debatre les possibles decisions encaminades a promoure millores en un
marc de cooperació entre comunitats i països.
4. Conèixer i aplicar els criteris per discriminar entre fonts d’informació fiables i no fiables i per con-
trastar fonts de diverses procedències.
5. Aplicar amb propietat els coneixements adquirits a l’anàlisi i resolució de problemes concrets del

territori, reals i simulats, i participar en l’avaluació de les solucions proposades, mostrant respecte,
tolerància i esperit crític.
6. Analitzar i avaluar els límits dels recursos naturals. Valorar la necessitat d’adaptar l’explotació dels
recursos a les taxes de la seva renovació i a la protecció d’indrets específics que mereixin ser pre-
servats pel seu interès científic i cultural.
7. Formular i assolir els conceptes, teories i models més importants i generals de les ciències de la Ter-
ra i del medi ambient. Adquirir una visió històrica dels grans canvis naturals en l’evolució del planeta
dins d’una perspectiva global de la dinàmica terrestre tot analitzant-ne els processos subjacents.
8. Reconèixer l’entorn natural com una realitat dinàmica sotmesa a canvis que tenen lloc per causes,
processos, velocitats i intensitats diferents. Recollir dades sobre el propi terreny per a la seva dis-
cussió posterior. Analitzar l’evolució dels fets en l’espai i temps de manera que permeti hipotetitzar
sobre el passat i els possibles canvis geològics i mediambientals en el futur.
9. Identificar, analitzar i debatre situacions relacionades amb el risc geològic, les intervencions dels
éssers humans en i sobre el medi natural i els impactes ambientals derivats de l’explotació i ús dels
recursos naturals, valorant els impactes que produeixen en els subsistemes terrestres.
10. Avaluar la importància de la gestió ambiental com a resposta de present i futur que ha de perme-
tre minimitzar i resoldre determinades situacions i problemàtiques actuals.
CONTINGUTS
Primer curs
El sistema Terra i el medi ambient.
Coneixement i aplicació de la teoria de sistemes a l'estudi del medi. Identificació de la Terra com
a un gran sistema. Evidència de les transformacions energètiques en la dinàmica terrestre interna i
externa. Representació de relacions causals en el diferents subsistemes terrestres.
Història del coneixement de la Terra. Exposició i comparació d’algunes grans controvèrsies geològi-
ques per mitjà de l’anàlisi i valoració de textos científics històrics.
Descripció de l’explotació dels recursos naturals al llarg de història. Diferenciació i comparació entre
els recursos renovables i no renovables. Identificació dels recursos energètics convencionals i alterna-
tius. Valoració de l’ús racional en l’explotació dels recursos. Relació entre alguns consums i residus.
Distinció entre riscos geològics naturals i induïts. Identificació dels factors que intervenen en la va-
loració del risc geològic. Descripció de mètodes de previsió i prevenció de riscos. Aplicació a casos
particulars de risc.
Definició del concepte d'impacte ambiental. Caracterització d’alguns impactes ambientals a dife-
rents escales.
Caracterització del concepte de gestió ambiental. Valoració de les conseqüències de les accions
humanes sobre el medi ambient. Identificació de diferents postures ideològiques davant dels pro-
blemes ambientals. Relació entre creixement econòmic i problemes ambientals: comparació entre
el conservacionisme i el desenvolupament sostenible.

La geosfera.
Caracterització de la Terra dins el sistema solar. Exposició dels diferents mètodes d'estudi de l'inte-
rior de la Terra, interpretació i aplicació de les dades que proporcionen. Esquematització de l’estruc-
tura interna de la Terra.
Formulació del balanç energètic de la Terra. Descripció de les diferents manifestacions de les ener-
gies interna i externa i comprensió de la seva relació amb la dinàmica del planeta. Identificació de
canvis en la superfície del planeta causats per l'energia interna i externa de la Terra. Representació
i interpretació del cicle geològic.
Formulació de la teoria de la deriva continental. Descripció de la teoria de la tectònica de plaques:

representació dels límits entre plaques i dels fenòmens geològics associats. Comprensió dels dife-
rents models de convecció en el mantell. Debat sobre les aportacions de la tectònica de plaques
als coneixements actuals en geologia.
Definició de vulcanisme. Identificació i classificació dels productes volcànics. Diferenciació dels tipus
d'erupcions volcàniques. Definició de terratrèmol. Identificació de les ones sísmiques. Interpretació
de sismogrames. Comparació de les diferents escales de mesura. Explicació de la distribució mun-
dial de volcans i terratrèmols. Aplicació del mètode per la localització i càlcul de la magnitud dels
sismes. Aplicacions de l'energia geotèrmica.
Caracterització dels processos geològics interns. Representació de gràfics esforç/deformació. De-

ducció dels mecanismes i tipus de deformació. Identificació d'estructures de deformació: plecs i
fractures. Explicació de l’origen de les grans serralades de muntanyes. Representació esquemàtica i
interpretació d'estructures de deformació en el camp.
Identificació dels processos geològics externs bàsics. Caracterització de les grans conques sedimen-
tàries. Aplicació dels processos geològics externs en els diferents sistemes: vessants, fluvio-torrenci-
als, aigües subterrànies, glacials, eòlics i costaners.
Evidenciació del relleu com a resultat de la interacció entre els processos geològics interns i externs.
Representació esquemàtica de diferents formes de relleu i deducció del seu origen.
Descripció dels minerals més importants. Generalització de la formació dels cristalls. Identificació
dels jaciments minerals i valoració del seu aprofitament. Caracterització dels minerals formadors de
roques. Identificació i classificació dels minerals.
Representació del cicle de les roques. Descripció dels processos formadors de les roques magmà-
tiques, metamòrfiques i sedimentàries. Classificació de les roques segons el seu origen. Formulació
de la composició i estructura dels diferents tipus de roques. Interpretació de les roques en el camp:
recollida i identificació de roques “in situ”. Identificació dels usos de les roques en la construcció, la
indústria i l’energia.

El temps en geologia. Els mètodes d’estudi de la Terra i la seva aplicació.
Valoració de la importància del temps en geologia: datació relativa i absoluta. Anàlisi dels principis
de datació relativa. Descripció del procés de fossilització. Aplicació dels fòssils com a indicadors de
l‘edat i dels ambients sedimentaris. Identificació i classificació d'alguns fòssils característics. Exposi-
ció sobre l’origen i l’evolució de la vida a la Terra.
Interpretació del passat a partir de models actuals: descripció dels diferents ambients sedimentaris.
Definició del concepte d'estratigrafia. Elaboració i interpretació de columnes estratigràfiques. Repre-
sentació de la taula dels temps geològics. Caracterització de l’origen i evolució de la Terra.
Interpretació i usos del mapa geològic. Anàlisi, interpretació i elaboració de talls geològics i blocs
diagrama. Identificació dels trets geològics bàsics de Catalunya i de la Península Ibèrica.
Identificació, representació i interpretació del relleu de la Terra: sistemes cartogràfics. Localització

per fotografia aèria. Aplicacions del mapes temàtics. Interpretació de mapes topogràfics. Càlculs de
superfícies i pendents.
Comprensió dels sistemes de determinació de la posició per satèl·lit: els GPS. Valoració dels siste-
mes d’informació geogràfica (SIG). Interpretació d’imatges enviades per satèl·lits.
Coneixement d’alguns programes informàtics de simulació ambiental. Utilització pràctica d’eines

TIC.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Descriure i representar el funcionament bàsic dels sistemes i la seva aplicació a l’estudi de la Terra i
del medi ambient. Distingir els diferents tipus de relacions que es poden establir entre els elements
d’un sistema i deduir la seva evolució temporal. Elaborar diferents tipus de simulacions i models i
comprendre’n l’ús i aplicacions pràctiques.
2. Contrastar críticament textos històrics i actuals sobre les grans controvèrsies que han fet progressar
la geologia. Deduir i defensar que la ciència està sotmesa a revisió permanent i valoració critica.
3. Evidenciar i valorar alguns dels models de percepció social del medi ambient històricament explici-
tats a través de l’anàlisi de fonts diverses (textos, documents i il·lustracions significatives) i analitzar
algunes de les actuacions rellevants actuals dels humans sobre el medi.
4. Cercar i exposar algunes de les característiques físiques i químiques de la Terra (en comparació
amb altres planetes del sistema solar) que fan possible l’existència de la biosfera i permeten expli-
car i justificar els seus processos dinàmics.
5. Reconèixer a la Terra com un planeta sotmès a canvis continus. Diferenciar entre les manifestacions
de la dinàmica interna i externa del planeta i comprendre la diversitat de ritmes i intensitat d’alguns
fenòmens.
6. Exposar i esquematitzar els principals mecanismes que regulen la dinàmica de la litosfera i deduir
la seva relació amb la distribució actual i històrica dels continents, la distribució sísmica i volcànica i
de les grans estructures que conformen el relleu terrestre.

7. Representar de manera esquematitzada el cicle geològic tot explicitant les escales temporals i
espacials dels esdeveniments que hi tenen lloc. Valorar la importància d’alguns models per a la
comprensió del funcionament de la Terra.
8. Identificar, descriure i classificar els principals minerals i roques. Obtenir informació rellevant sobre
els seus processos de formació i distribució espacial. Mesurar i valorar la importància de la seva
explotació, aprofitament i ús.
9. Definir i localitzar els processos dinàmics interns i externs de la Terra per demostrar la relació exis-
tents entre les seves manifestacions i l’evolució de la superfície del planeta.
10. Interpretar mapes topogràfics i geològics. Construir i interpretar columnes estratigràfiques i talls
geològics senzills. Conèixer i adquirir els hàbits necessaris en el funcionament bàsic dels GPS i
els SIG.
Segon curs
Les capes fluides de la Terra.
Caracterització de l’atmosfera: composició, estructura i evolució. Comprensió del concepte d’ener-

gia solar. Càlcul del balanç energètic. Coneixement de la funció reguladora de l'atmosfera i com a
filtre protector. Exposició de la dinàmica atmosfèrica: identificació dels agents i processos atmosfè-
rics. Identificació dels factors responsables dels canvis climàtics.
Diferenciació entre clima i temps atmosfèric. Actuació dels factors de control climàtic. Esquematit-
zació de la circulació general de l'atmosfera. Classificació dels climes en la Terra. Comparació dels
climes de Catalunya. Construcció i anàlisi de climogrames. Esquematització i interpretació de mapes
del temps. Classificació dels riscos atmosfèrics: tipus, previsió i prevenció. Localització i comprensió
del fenomen de El Niño. Exposició dels recursos energètics relacionats amb l’atmosfera.
Identificació d’impactes a l'atmosfera. Evidenciació i anàlisi de la contaminació de atmosfèrica:

agents contaminants. Valoració dels efectes de la contaminació atmosfèrica a escala local: el boirum
i la pluja àcida. Valoració dels efectes a escala global: l'afebliment de la capa d'ozó i l’escalfament
del planeta. Anàlisi d’actuacions en defensa de la qualitat de l'aire. Definició de contaminació acús-
tica. Realització d’exercicis pràctics sobre la contaminació de l’aire i les seves conseqüències.
Caracterització de la hidrosfera: composició i evolució. Esquematització i anàlisi del cicle hidrològic.

Formulació i càlcul del balanç hídric. Coneixement de la funció reguladora de la hidrosfera. Aigües
oceàniques: característiques, dinàmica, font de recursos energètics. Aigües continentals superficials
: la conca hidrogràfica com a sistema. Les aigües subterrànies: l’aigua al subsòl, els aqüífers, el mo-
viment de l’aigua i la seva extracció. Anàlisi de paràmetres relacionats amb circulació de les aigües:
cabal, permeabilitat i porositat.
Anàlisi dels usos de les aigües. Valoració dels recursos hídrics de Catalunya. Evidència de l'aigua
com a font d'energia: aplicació a les centrals hidroelèctriques.
Identificació dels impactes a la hidrosfera. Anàlisi de la contaminació de l'aigua continental superfi-

cial i subterrànies. Valoració dels l’impacte de la sobreexplotació i contaminació dels aqüífers. Identi-
ficació de l’origen de les aigües residuals i esquematització del procés de depuració. Descripció del

procés de potabilització i dels mètodes de control de la qualitat de l'aigua. Anàlisi de la contamina-

ció de les aigües marines: marees negres. Debat sobre la gestió sostenible de l'aigua. Determinació
en el camp o laboratori de la qualitat de l’aigua.
Riscos, recursos i impactes de la geosfera. Interfases entre subsistemes.
Tipificació del risc volcànic i risc sísmic. Elaboració i valoració de mesures de previsió i prevenció.
Representació cartogràfica de riscos relacionats amb processos geològics interns. Exposició, anàlisi
i valoració de casos pràctics de risc volcànic i sísmic.
Descripció i comprensió de riscos relacionats amb processos gravitacionals i provocats per les ai-
gües. Elaboració i valoració de mesures de previsió i prevenció. Representació cartogràfica de riscos
associats a processos geològics externs. Exposició, anàlisi i valoració de casos pràctics de riscos
gravitacionals i associats a les aigües.
Caracterització i descripció dels recursos de la geosfera. Anàlisi de càlculs estimacions de reserves

d’alguns recursos no renovables. Anàlisi i valoració dels impactes derivats de l'explotació d’alguns
recursos no renovables. Reflexió sobre l'ús racional i l'optimització dels recursos. Descripció i iden-
tificació del paisatge com a recurs.
Caracterització de la pedosfera: composició, estructura i evolució. Descripció de processos edàfics.

Identificació practica d’horitzons, perfil i pedió d’un sòl. Identificació de diferents tipus de sòls. Rea-
lització d'exercicis pràctics sobre la classificació textural dels sòls. Valoració dels usos del sòl: agrícola,
ramader, forestal i urbà. Anàlisi del risc de contaminació, erosió i desertització. Anàlisi de les causes
de la pèrdua de sòls a Catalunya. Valoració de la gestió i preservació del sòl.
Establiment de les principals característiques dels sistemes costaners. Definició dels conceptes de
dinàmica litoral i morfologia costanera. Localització i comprensió de la importància ecològica dels
aiguamolls, manglars i esculls coral·lins. Valoració dels riscos i els impactes mediambientals en les
zones costeres: debat sobre la gestió del litoral. Estudi pràctic i aplicació sobre casos concrets de
riscos, impactes i gestió del litoral català.
Gestió ambiental i desenvolupament sostenible.
Definició del concepte de residus sòlids. Identificació i caracterització dels residus: urbans, agrí-
coles, ramaders, forestals, sanitaris, industrials i radioactius. Exposició i debat dels problemes
que presenta el tractament dels residus i la seva gestió. Anàlisi de la producció i gestió dels
residus urbans en una ciutat.
Exposició i comprensió del concepte de gestió ambiental i dels seus instruments. Descripció i
aplicació de mesures preventives: ús de les normatives i aplicació a un estudi de cas per ava-
luar l'impacte ambiental. Anàlisi d'algun exemple de gestió ambiental.
Identificació i valoració dels instruments de política ambiental a l'estat espanyol i a Catalunya.

Anàlisi de la relació entre la conservació i preservació del medi i la millora de la qualitat de vida.
Evidència de la necessitat de preservació de la biodiversitat i espais naturals.
Valoració del conflicte entre alguns sistemes econòmics i el desenvolupament sostenible. Caracte-
rització dels trets bàsics de l'educació ambiental i en la sostenibilitat. Anàlisi crític d’algunes cimeres
internacionals sobre el desenvolupament sostenible i de la viabilitat dels acords presos.

Programació d’aula
Unitat 1 Introducció a les ciències de la Terra i del

medi ambient
OBJECTIUS
Aplicar el concepte de sistema a l’estudi de la dinàmica terrestre de les interaccions amb l’activitat
humana.
Explicar les interrelacions entre els sistemes terrestres.
Saber utilitzar els conceptes de recursos, riscos i impactes per analitzar les relacions entre els siste-
mes naturals terrestres i l’activitat humana.
Relacionar recursos i riscos geològics amb els materials i els processos geològics que els originen.
Conèixer les branques de la geologia i tot allò que estudia.
CONTINGUTS
Una perla blava en l’espai
La teoria de sistemes aplicada a l’estudi del medi
- Sistemes oberts i sistemes tancats
- Característiques d’un sistema
- Relacions causals
La Terra com a sistema
L’exploració dels recursos naturals al llarg de la història
Relació de l’ésser humà amb el medi
- Recursos
- Residus
- Riscos naturals
- Impactes
- Gestió ambiental
Les ciències de la Terra i la geologia
COMPETÈNCIES
Competència comunicativa aconseguida l’elaborarció i tractament de la informació i la interpretació
de sistememes senzills
Competència personal i interpersonal assolida mitjançant l’adquisició d’hàbits correctes de treball.
Competència en el coneixement i interacció amb el món assolida mitjançant la presa de conscièn-

cia i responsabilitat davant del medi ambient i la valoració de les activitats humanes tenen sobre els
recursos, els riscos i els impactes.
Descriure i representar el funcionament bàsic dels sistemes i la seva aplicació a l’estudi de la Terra
i del medi ambient.
Distingir els diferents tipus de relacions que es poden establir entre els elements d’un sistema i
deduir la seva evolució temporal.
Elaborar diferents tipus de simulacions i models i comprendre’n l’ús i aplicacions pràctiques.
TEMPORITZACIÓ
Durada aproximada per a aquesta unitat: 10 hores.

Unitat 2 Materials terrestres: roques i minerals
OBJECTIUS
Conèixer els conceptes de mineral, roca i jaciment.
Saber identificar els minerals per les seves propietats físiques.
Conèixer els set grans grups de minerals.
Identificar el cicle de les roques i saber que les roques estan sotmeses a canvis que les transformen.
Conèixer els tres tipus de roques –magmàtiques, metamòrfiques i sedimentàries– i saber-ne reco-
nèixer les més usuals.
Identificar els diferents mecanismes de formació de cristalls i els factors de creixement.
Exemplificar tots els tipus de roques de Catalunya.
CONTINGUTS
Els minerals
- Propietats: les empremtes digitals dels minerals
- Tres mil minerals repartits en vuit grups
Les roques: filles dels processos geològics
- Roques ígnies: filles del foc
- Roques metamòrfiques: filles de la calor i la pressió
- Roques sedimentàries: filles de la meteorització
Jaciments minerals
Els usos de les roques i dels minerals
COMPETÈNCIES
Competència comunicativa basada en el maneig del vocabulari específic de l’àrea.
Competència en la recerca aconseguida mitjançant el maneig d’estris com el microscopi petrogràfic, la

lupa binocuar, la identificació de mostres de roques i minerals i la utilització de claus dicotòmiques
Competència personal i interpersonal assolida mitjançant l’adquisició d’hàbits de treball en grup.
Identificar, descriure i classificar els principals minerals i roques.
Obtenir informació rellevant sobre els seus processos de formació i distribució espacial.
Mesurar i valorar la importància de la seva explotació, aprofitament i ús.
TEMPORITZACIÓ
Durada aproximada per a aquesta unitat: 10 hores.

Unitat 3 Estructura de la Terra

OBJECTIUS
Entendre els models que la ciència actual utilitza per conèixer l’estructura interna de la Terra.
Conèixer els conceptes de sisme, ona sísmica i discontinuïtat sísmica.
Saber l’estructura vertical de la Terra, i distingir entre mesures directes i indirectes.
Entendre la teoria de la tectònica de plaques com a marc per interpretar les manifestacions de la
geodinàmica interna.
Conèixer els antecedents de la teoria de tectònica global i les dades en què es basen.
Conèixer el motor que mou les plaques tectòniques i els diferents tipus de límits de plaques.
CONTINGUTS
Quan la Terra tremola
- Tipus d’ones sísmiques
- Distribució dels sismes
- Registre i mesura dels terratrèmols
Una radiografia de la Terra
Tectònica de plaques: la globalització del planeta
- Els antecedents
- L’estudi del fons marí revifa l’antiga teoria
- El motor de les plaques
COMPETÈNCIES
Competència comunicativa basada en el maneig del vocabulari específic de la unitat i la lectura
i interpretació de gràfiques i taules.
Competència en la recerca aconseguida mitjançant el càlcul i determinació de la magnitud d’un

sisme i de la distància de l’epicentre i la interpretació de gràfiques d’ones sísmiques.
Competència coneixement i interacció amb el món treballada mitjançant la valoració de les reper-
cusions que les activitats humanes tenen sobre els riscos i de com els factors ambientals afecten
i influèixen la pròpia vida i la dels altres.

Contrastar críticament textos històrics i actuals sobre les grans controvèrsies que han fet progressar
la geologia.
Deduir i defensar que la ciència està sotmesa a revisió permanent i valoració critica.
Exposar i esquematitzar els principals mecanismes que regulen la dinàmica de la litosfera i deduir
la seva relació amb la distribució actual i històrica dels continents, la distribució sísmica i volcànica
i de les grans estructures que conformen el relleu terrestre.
TEMPORITZACIÓ
Durada aproximada per a aquesta unitat: 10 hores

Unitat 4 Magmatisme
OBJECTIUS
Conèixer què és el magma: els diferents tipus de magmes, l’origen, la localització i les estructures
que originen.
Identificar l’estructura d’un volcà, les estructures i els productes volcànics, les fases d’una erupció
volcànica i els diferents tipus d’activitat volcànica.
Relacionar el vulcanisme amb la tectònica de plaques.
Conèixer els fenòmens volcànics poc freqüents i els associats al vulcanisme atenuat.
Interpretar i valorar la informació dels mapes, perfils topogràfics o gràfiques.
CONTINGUTS
Roques líquides
- Viscositat dels magmes
- Localització dels magmes a les capes de la Terra
- Formació del magma
- Tipus de magmes
- Estructures originades pels magmes
Muntanyes de foc
- Anatomia d’un volcà
- Productes volcànics
- Estructures volcàniques
- Fases de l’erupció d’un volcà
- Tipus d’activitat volcànica
- Altres fenòmens volcànics
- Vulcanisme atenuat
- Els volcans i la tectònica de plaques
COMPETÈNCIES
Competència comunicativa basada en el maneig del vocabulari específic de la unitat i la lectura
i interpretació de mapes temàtics relacionats amb el magmatisme
Competència en la recerca aconseguida mitjançant la interpretació d’esquemes, perfils topogràfics

i mapes relacionats amb l’activitat volcànica.

Competència digital assolida mitjançant la utilització de diferents Webs relacionades amb la vulca-
nologia.
Comprendre i diferenciar entre ells conceptes com magmatisme i vulcanisme.
Relacionar magmatisme i tectònica de plaques.
TEMPORITZACIÓ

Unitat 5 Serralades
OBJECTIUS
Conèixer els processos que originen les deformacions de l’escorça.
Identificar els diferents elements d’un plec i la classificació dels plecs.
Identificar les diferents parts d’una falla i diferents tipus de falles.
Descriure el procés i els factors que generen el metamorfisme i les transformacions que hi tenen
lloc.
Explicar els diferents tipus de metamorfisme.
Relacionar els processos tectònics amb les estructures de deformació.
Conèixer el procés d’orogènesi i la dinàmica i característiques dels orògens alpins i andins.
CONTINGUTS
Deformacions corticals
- Esforços
- Deformacions plàstiques: els plecs
- Deformacions fràgils: falles i diàclasis
Roques que es transformen
- Factors que generen el metamorfisme
- Canvis fisicoquímics del procés metamòrfic
- Tipus de metamorfisme
- Migmatització i anatèxia
Orògens: monstres de pedra
- Processos previs a l’orogènesi
- Inici de l’orogènesi
- Trets generals i particularitats dels orògens
- Orògens andins
- Orògens alpins
- Evolució dels orògens

COMPETÈNCIES
Competència comunicativa aconseguida mitjançant la lectura i comentari de textos periodístics i
divulgatius, i l’argumentació oral dels punt de vista propis.
Competència en la recerca assolida mitjançant la interpretació i descripció de fotografies reals de

estructures geològiques.
Competència en el desenvolupament personal i interpersonal assolida mitjançant uns hàbits cor-

rectes de treball.
Identificar els elements de plecs i falles.
Analitzar talls geològics i interpretar-los.
Identificar els factors que generen el metamorfisme i relacionar-los amb la tectònica de plaques.
TEMPORITZACIÓ

Unitat 6 Processos geològics externs

OBJECTIUS
Conèixer l’acció geològica dels agents externs i analitzar-ne la incidència en el modelatge del re-
lleu.
Relacionar els riscos geològics amb els processos geològics que els originen.
Identificar els factors naturals i antròpics que influeixen en els danys causats per fenòmens geolò-
gics.
Descriure els diferents tipus de riscos geològics i els seus possibles danys. Identificar els diferents
sistemes morfoclimàtics i l’acció en cadascun dels diversos agents geològics.
CONTINGUTS
Processos geològics externs
- Els efectes de viure al ras: meteorització
- Els agents externs
En equilibri inestable: fenòmens de vessant o inestabilitats gravitatòries
- Caigudes
- Lliscaments
- Moviments de massa
Acció geològica de les aigües continentals
- Passejant per la superfície: les aigües d’aixaragallament
- Muntanya avall i esbojarrats: acció geològica dels torrents
- Unes aigües amb més seny: acció geològica dels rius
- L’agent que vingué del fred: les glaceres com a agent geològic
Tan suau com la brisa o tan intensa com un huracà: acció geològica del vent
- Erosió i transport eòlics
- Formes de sedimentació eòlica
I, de mica en mica, es van menjar la roca: acció geològica de les aigües subterrànies
- Formes exocàrstiques
- Formes endocàrstiques

Tot un mostrari de formes: els sistemes morfoclimàtics
- Sistema morfoclimàtic periglacial
- Sistema morfoclimàtic tropical àrid
- Sistema morfoclimàtic intertropical
La sorra i les costes: acció geològica del mar
- Formes d’erosió
- Transport i sedimentació
- Evolució de les costes
COMPETÈNCIES
Competència comunicativa aconseguida mitjançant el domíni específic del vocabulari de la unitat.
Competència en la recerca assolida mitjançant la identificació d’estructures i formes de relleu oca-

sionades en el cicle geològic extern.
Competència en gestió i tractament de la informació la interpretació de mapes, diagrames, perfils,

fotografies i talls geològics.
Competència en el coneixement i interacció amb el món adquirint el compromís d’analitzar objec-

tivament la informació sobre els problemes del medi ambient que es plantegin.
Reconèixer a la Terra com un planeta sotmès a canvis continus.
Diferenciar entre les manifestacions de la dinàmica interna i externa del planeta i comprendre la
diversitat de ritmes i intensitat d’alguns fenòmens.
Definir i localitzar els processos dinàmics interns i externs de la Terra per demostrar la relació exis-
tents entre les seves manifestacions i l’evolució de la superfície del planeta.
TEMPORITZACIÓ

Unitat 7 Estratigrafia
OBJECTIUS
Conèixer els conceptes d’estrat, fàcies estratigràfica i els diferents ambients sedimentaris.
Analitzar la informació d’una columna estratigràfica.
Reconèixer les estructures sedimentàries que podem trobar en els estrats.
Saber interpretar el passat geològic estudiant el registre sedimentari.
Reconèixer les concordances i les discordances entre els estrats.
CONTINGUTS
Estrats: pàgines gegants d’història antiga
Estructures sedimentàries: les primeres lletres
- Estructures de la superfície d’estratificació
- Estructures internes
Interpretar el passat estudiant el present: ambient i models sedimentaris
- Ambients continentals
- Ambients marins
- Ambients de transició
La columna estratigràfica. Correlació
COMPETÈNCIES
Competència comunicativa aconseguida mitjançant el domíni específic del vocabulari de la unitat.
Competència en la recerca assolida mitjançant la identificació d’ambients sedimentaris i la seva

evolució a partir de sèries estratigràfiques.
Competència en gestió i tractament de la informació mitjançant la interpretació la interpretació de

columnes estratigràfiues.
Competència en el coneixement i interacció amb el món adquirint el compromís d’analitzar objec-

tivament la informació sobre els problemes del medi ambient que es plantegin.
Fer correlacions estratigràfiques, identificant les discordances i les concordances dels estrats.
Interpretar la història geològica d’un territori a partir de les observacions de camp.
TEMPORITZACIÓ

Unitat 8 Teledetecció. El mapa geològic
OBJECTIUS
Conèixer diferents mètodes de representació, anàlisi i estudi del planeta Terra.
Utilitzar diverses fonts d’informació del territori per extreure informació sobre el medi.
Utilitzar la informació continguda en els mapes i talls geològics com a eina per interpretar el terri-
tori.
Elaboració de perfils topogràfics i talls geològics a partir de mapes topogràfics i geològics.
Conèixer la simbologia dels mapes geològics.
CONTINGUTS
La representació de la Terra
- A vol d’ocel
- Allò que l’ull humà no veu
- Els sistemes d’informació geogràfica
El perfil topogràfic
El tall geològic: com omplim de roques el perfil?
- El tall geològic
COMPETÈNCIES
Competència comunicativa aconseguida mitjançant la lectura i de taules de dades, gràfiques, ma-
pes i diagrames.
Competència digital assolida a partir de la pràctica en l’ús de GPS i SIG.
Competència personal i interpersonal a partir del desenvolupament de la sensibilitat vers el gaudi

dels espais naturals.
Interpretar mapes topogràfics i geològics.
Construir i interpretar columnes estratigràfiques i talls geològics senzills.
Conèixer i adquirir els hàbits necessaris en el funcionament bàsic dels GPS i els SIG.
TEMPORITZACIÓ

Unitat 9 Història de la Terra

OBJECTIUS
Tenir una visió històrica dels grans canvis naturals de l’evolució del planeta Terra.
Conèixer els conceptes d’edat absoluta i relativa, i la taula i les divisions del temps geològic.
Conèixer el procés de fossilització i l’ús dels fòssils com a indicadors geològics.
Entendre l’evolució de la biosfera i dels continents al llarg del temps geològic.
Saber els trets geològics més destacables de Catalunya i la península Ibèrica.
Situar correctament en l’escala del temps geològic els canvis més rellevants succeïts al llarg de la
història del planeta.
Reconèixer les principals unitats de relleu de Catalunya i la seva evolució geològica.
Interpretar la història geològica o un problema geològic a partir d’observacions de camp o de ma-

pes.
CONTINGUTS
Datació absoluta i datació relativa
- Ordenar esdeveniments geològics en el temps
- Esbrinar l’edat exacta d’un estrat, una roca o un fòssil
- Un calendari de 4.500 milions d’anys
Els fòssils. Procés de fossilització i ús com a indicadors
- Fossilització
- Mètode de treball en paleontologia
- Utilitat dels fòssils
Evolució de la biosfera
- Hi havia una vegada...
- Al començament del començament
- La vida al paleozoic
- La vida al mesozoic
- La vida al cenozoic

L’evolució des continents
- La distensió al paleozoic
- L’orogènesi herciniana
- La distensió mesozoica
- L’orogènesi alpina
- La distensió postalpina
Trets geològics de la península Ibèrica
- Massís Ibèric
- Els Pirineus
- Serralada Bètica
- Serralada Ibèrica i Serralada Costanera Catalana
- Conques sedimentàries postalpines
COMPETÈNCIES
Competència comunicativa aconseguida mitjançant la lectura i de taules de dades, gràfiques, ma-
pes i diagrames.
Competència en la recerca a partir de la extracció d’informació documental.
Competència personal i interpersonal a partir del desenvolupament de la sensibilitat vers el gaudi

dels espais naturals.
Reconèixer a la Terra com un planeta sotmès a canvis continus.
Diferenciar entre les manifestacions de la dinàmica interna i externa del planeta i comprendre la
diversitat de ritmes i intensitat d’alguns fenòmens.
Ordenar esdeveniments geològics en el temps
Descriure les principals unitats de relleu de Catalunya i la península Ibèrica.
Descriure l’evolució de la biosfera al llarg dels temps geològics.
TEMPORITZACIÓ

GUIA DIDÀCTICA
ORIENTACIONS I SOLUCIONARI

Unitat 1 Introducció a les Ciències de la Terra
i del medi ambient
Orientacions didàctiques
La primera unitat del llibre pretén enunciar una sèrie de conceptes generals sobre el medi ambient
que no tenen cap aplicació pràctica a primer de Batxillerat i que s’aprofundiran a segon curs. És im-
portant comprendre la idea que els processos terrestres generen, a la vegada, recursos i riscos. És
important, també, entendre el concepte de risc com la suma de perillositat, exposició i vulnerabilitat.
Pel que fa a la perillositat, es pot parlar del període de retorn.
La gestió pretén minimitzar impactes i riscos i maximitzar recursos. Per això hi ha una sèrie de me-
sures que tenen com a finalitat prevenir un conflicte i d’altres que s’estableixen per solucionar-ne un
d’existent.
A més, s’hi introdueix la teoria de sistemes i se’n donen diversos exemples. Cal que l’alumne sigui
capaç d’elaborar senzills esquemes lineals o bucles amb variables, i que aquest procediment s’apliqui
no només en aquesta unitat, sinó també en d’altres. Es vol aconseguir que, a part de conèixer els
aspectes teòrics d’aquesta teoria, els alumnes la sàpiguen aplicar.
Recursos didàctics
Llibres
ARACIL, J., Introducción a la dinámica de sistemas, Alianza Editorial, Madrid, 1983.
BERTALANFFY, L., Teoría general de sistemas, Fondo de Cultura Económica, Mèxic, 1974.
COSTA, M. I FERRER, M., Ambientcard, Castellnou Edicions, Barcelona, 2006.
Bibliografia web
Pàgina en català en què s’expliquen els conceptes que formen part de la teoria de sistemes:
http://www.edu365.cat/aulanet/comsoc/complex_index.htm
Pàgina del Departament de Biologia i Geologia de l’IES Berenguer d’Anoia en què es proposen una
sèrie de lectures interessants, lligades a la teoria de sistemes:
http://www.telefonica.net/Web2/pepverd/cienciesterra/temes_geologia/geo-tema1.htm
Pàgina web amb diapositives per fer una presentació sobre la teoria de sistemes. Conté, a més de la
part teòrica, nombrosos exemples de sistemes senzills:
http://ambientals.iespana.es/educacio_ambiental3.htm
Web que explica la teoria de sistemes a una escala bàsica:

http://perso.wanadoo.es/aniorte_nic/apunt_terap_famil_2.htm
Web amb una presentació sobre els conceptes de riscos, recursos, etc., i alguna activitat. El trobareu,
juntament amb altres presentacions de la matèria, en:
http://www.xtec.cat/%7Ejcarras2/index_ctma.htm

Unitat 2 Materials terrestres: roques
i minerals
La segona unitat didàctica del llibre té com a principal objectiu conèixer i diferenciar els conceptes de
mineral i roca com a materials que constitueixen el nostre planeta. En geologia, la identificació dels
materials terrestres constitueix una eina bàsica per entendre la majoria de processos geològics que
s’estudiaran en unitats posteriors.
Pel que fa als minerals, es pretén que l’alumnat conegui els grans grups minerals –establerts en fun-
ció de la composició química i l’estructura cristal·lina– i que identifiqui els minerals per les propietats
físiques, siguin vectorials o escalars. En aquest apartat és important utilitzar claus dicotòmiques per
classificar els minerals i identificar-ne les propietats més visibles, i, així, donar un enfocament proce-
dimental en aquest àmbit.
Quant a les roques, es destina una part essencial de la unitat a l’estudi de les que formen l’escorça
terrestre, el cicle de les roques durant els processos geològics interns i externs i la classificació dels
diferents tipus. A l’hora de treballar és important emprar la lupa binocular per observar mostres i el
microscopi petrogràfic, com també les claus dicotòmiques per classificar i identificar textures, que ens
donaran informació de les condicions fisicoquímiques que van originar cada tipus de roca. És interes-
sant, sobretot, que els alumnes coneguin les roques més habituals del país.
Finalment, l’últim apartat d’aquesta unitat tracta dels jaciments i les mineralitzacions en funció de l’ús
dels minerals que se’n poden obtenir o segons el procés geològic que els ha originat, i, també, dels
principals usos de les roques i minerals per la humanitat. Aquest darrer tema s’estudiarà àmpliament
a segon curs de Batxillerat en la unitat dedicada als recursos naturals –minerals i roques industrials–,
en què es tractarà també de les aplicacions, els tipus d’explotacions, els impactes sobre el medi de
l’explotació i altres paràmetres.
Les activitats d’aplicació més interessants relacionades amb aquesta unitat poden ser:
Observació de mostres microscòpiques de roques per observar-ne la composició mineral i la textura

(activitat 2).
Estudi de sorres per observar-ne el volum mitjà de les partícules, la forma dels clasts i valorar la
maduresa de la textura del sediment (activitat 4).
Reconeixement de les principals propietats dels minerals visualment (activitat 5).
Ús de claus dicotòmiques per classificar minerals i roques (activitats 6 i 7).
Visualització del procés de formació de cristalls (activitat 8).
Recursos didàctics
Llibres
BATEMAN, A. M., Yacimientos minerales de rendimiento económico, Omega, Barcelona, 1982.
BAYLY, B., Introducción a la petrologia, Paraninfo, Madrid, 1982.
DIVERSOS AUTORS, Història Natural dels Països Catalans, (volum 3), Enciclopèdia Catalana, Barcelona,
1989.

Unitat 2 Materials terrestres: roques
i minerals
ERNST, E., Los materiales de la Tierra, Omega, Barcelona, 1981.
HURLBUT, C. S., Manual de mineralogía de Dana, Reverté, Barcelona, 1991.
PALACIOS, L. Minerals i roques dels Països Catalans, Pòrtic, Barcelona, 2003.
SCHUMANN, W., Rocas y minerales (guía de campo), Omega, Barcelona, 1988.
SKINNER, B., Los recursos de la Tierra. Omega, Barcelona, 1974.
Bibliografia web
Pàgina bàsica però bastant completa en què s’expliquen gairebé tots els conceptes de la unitat:
http://www.practiciencia.com.ar/ctierrayesp/tierra/estructura/rocasymin/rocas/index.html
Pàgina amb fitxes i arxius fotogràfics dels diferents minerals i roques. Conté també una autoavalua-
ció:
http://www.montes.upm.es/Dptos/DptoSilvopascicultura/edafologia/guia/indice.html
Pàgina senzilla amb activitats per als alumnes:

http://roble.pntic.mec.es/~hotp0039/jaznar/INDICE.html
Lloc interactiu amb explicacions dels continguts i activitats diverses:

http://www.librosvivos.net/smtc/homeTC.asp?TemaClave=1125
Dues pàgines web amb exercicis de diferents tipus per identificar roques i minerals, i també amb
activitats d’autoavaluació:
http://www.corralb.jazztel.es/roques/
http://www.corralb.jazztel.es/

Orientacions
La tercera unitat didàctica del llibre té com a objectiu principal donar una visió global de l’estructura i la
geodinàmica interna del nostre planeta. Aquests conceptes hauran de servir de base per comprendre
i relacionar-ne molts d’altres que es veuran en unitats posteriors.
Malgrat la importància d’aquest nucli de conceptes, no es tracten en primera instància en el fil con-
ductor dels continguts de la unitat. Per facilitar la comprensió dels estudiants es parteix d’un fenomen
que no és quotidià però que és conegut per tothom: els terratrèmols.
Aquest inici té una segona intencionalitat: donar a conèixer el mètode més important que utilitzen
els científics per estudiar les característiques de l’interior de la Terra. Efectivament, després de veure
les causes dels terratrèmols, els tipus d’ones sísmiques, la distribució d’aquests fenòmens a escala
mundial i la forma d’enregistrar-los, s’estudia detalladament com les dades sísmiques serveixen per
analitzar l’estructura interna de la Terra. Cal donar a aquesta part un enfocament procedimental mit-
jançant alguns exercicis d’aplicació, com l’activitat 5.
La segona part de la unitat es dedica a l’estudi de la tectònica de plaques, des dels seus antecedents
fins a les dades més actuals, i es fa una revisió dels diferents tipus de contacte entre plaques tectòni-
ques i la fenomenologia i el relleu associats en cada cas.
Les activitats d’avaluació més importants relacionades amb aquesta unitat són:
Determinació de la magnitud i ubicació d’un sisme (com l’activitat 1).
Elaboració i interpretació de mapes d’isosistes (com l’activitat 4).
Aplicació del mètode sísmic (com l’activitat 5).
Interrelació entre processos i estructures geològiques i la tectònica global (com les activitats 7, 9,
11 i 12).
Recursos didàctics
Llibres
BASTIDA, F. Geologia. Una visión moderna de las ciencias de la Tierra (volum 2, unitat 6), Trea, Gijón,
2005.
DIVERSOS AUTORS, Riesgos naturales. Procesos de la Tierra como riesgos, desastres y catástrofes, (unitat
2), Pearson Prentice Hall, Madrid, 2007.
DIVERSOS AUTORS, Tierra: guía visual de la Tierra, Pearson – Alhambra, Madrid, 2004.
MELÉNDEZ, B. I FUSTER, J. M., Geología (unitats 2 i 15), Paraninfo, 9a edició, Madrid, 2001.
PEDRINACI, E., Los procesos geológicos internos, Síntesis Educación, Madrid, 2001. Presenta aspectes
didàctics relacionats amb la geodinàmica interna.
REDFERN, R., Orígenes, Paidós, Barcelona, 2002. Dóna una visió de la història del planeta i dels conti-
nents a la llum de la tectònica de plaques.

STRAHLER, A., Geologia física, (unitats 8, 10, 11, 12 i 13), Omega, Barcelona, 1997.
TARBUCK, E. I LUTGENS, F., Ciencias de la Tierra, (unitats 11, 12, 13 i 14), Pearson Prentice Hall, 8a edició,
Madrid, 2005.
Bibliografia web
Pàgina en català amb informació sobre els aspectes més importants relacionats amb els terratrèmols.
Conté algunes animacions i propostes d’activitats pràctiques:
http://xtec.net/~ftrillo/sismes.htm
Pàgina web de l’Institut Cartogràfic de Catalunya amb informació sobre sismes a Catalunya:
http://www.icc.es/sismes/catala/inf/intro/introsis.html
Mapamundi amb emplaçament dels sismes recents. Es poden fer zooms sobre les zones afectades:
http://www.iris.edu/seismon/
Diverses activitats d’avaluació relacionades amb els sismes:

http://www.cienciesnaturals.com/ciencterra/terract/sismes.html
Web del servei d’informació sísmica de l’Instituto Geográfico Nacional:

http://www.ign.es/ign/es/IGN/SisIndice.jsp
Pàgina web del servei d’informació sobre terratrèmols del Servei Geològic dels Estats Units. Conté
molta informació i enllaços a altres webs (en anglès):
http://earthquake.usgs.gov/regional/neic/
Diverses animacions sobre els sismes i enllaços amb animacions sobre altres processos de la geodi-
nàmica interna:
http://earthquake.usgs.gov/learning/animations/
Relació de l’activitat sísmica a escala mundial gairebé en temps real. Dóna dades i mapes de tots els
terratrèmols importants que es produeixen al món:
http://www.iris.edu/hq/audience/public/earthquakes
Pàgina web del Ministeri d’Educació i Ciència que conté diverses activitats sobre l’estructura de la
Terra, els sismes i el moviment de les plaques:
http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/1bachillerato/estrucinternatierra/actividades.htm#
En el Youtube es poden trobar una quantitat important de filmacions i animacions sobre sismes. Al-
guns exemples d’imatges reals obtingudes durant un terratrèmol són:
• Banda Aceh (Indonèsia), 26 de desembre de 2004:

http://www.youtube.com/watch?v=JPj41JySMLk&feature=related
• Xina, 12 de maig de 2008:

http://www.youtube.com/watch?v=mBoCik8RKpc
• Japó, 16 de juliol de 2007:

http://www.youtube.com/watch?v=UfogDQMyDXY&NR=1

Altres filmacions relacionades:
• Animació de la formació d’una dorsal oceànica:

http://www.youtube.com/watch?v=T_yb3TRpYlk&feature=related
• Procés d’obducció:
http://www.youtube.com/watch?v=xL6sKtG2UVs&feature=related
• Procés de subducció:
http://www.youtube.com/watch?v=o7He57HuqQE&feature=related
• Tipus de contactes entre plaques:

http://es.youtube.com/watch?v=ifke1GsjNN0&feature=related

Unitat 4 Magmatisme
Orientacions
Aquesta unitat didàctica està molt lligada conceptualment amb l’anterior. Quan s’estudia la dinàmica
de les plaques tectòniques es veu com un dels fenòmens que porta molt sovint associat és el mag-
matisme. En aquesta unitat s’aprofundeixen diversos aspectes d’aquests processos geodinàmics in-
terns. Des del punt de vista didàctic, hi ha dos conceptes clau que permetran comprendre i connectar
amb facilitat els diferents continguts de la unitat. El primer és la vinculació que hi ha entre la compo-
sició química d’un magma (contingut de sílice, principalment) i la seva viscositat. La interrelació entre
ambdós factors permet parlar de dinàmiques eruptives i els diferents paràmetres que s’hi vinculen
(IEV, tipus d’edificis volcànics, tipus d’activitat, etc.) d’una manera lògica i fàcil d’entendre. Com es pot
suposar, prèviament cal fer la diferenciació entre els processos que s’esdevenen si el magma surt a
l’exterior tot generant fenòmens de vulcanisme o bé se solidifica a l’interior i dóna lloc a diversos tipus
d’estructures intrusives.
El segon concepte clau, que dóna una visió global i integradora dels fenòmens del magmatisme, és
la connexió existent entre aquests fenòmens i la tectònica de plaques. Tot i que és l’últim apartat de
l’índex, pot servir de punt de partida de la unitat per la connexió natural que té amb l’anterior, o bé
fer-se al final com a síntesi i integració de conceptes. En qualsevol cas, és molt important que s’analitzi
aquesta interrelació entre magmatisme i tectònica de plaques.
Com en totes les unitats didàctiques, dins la col·lecció d’activitats que hi ha al final, se’n poden trobar
d’adequades per comprovar que els alumnes són capaços d’aplicar els conceptes bàsics que s’han
tractat en contextos i situacions diferents.
Relació de la distribució mundial del vulcanisme amb la tectònica de plaques (com les activitats 5
i 6).
Interrelació entre diferents paràmetres d’un esdeveniment o zona volcànica (com les activitats 7, 8
i 9).
Anàlisi de la dinàmica eruptiva d’un volcà a partir de la columna estratigràfica (com l’activitat 10).
Recursos didàctics
Aquesta unitat és probablement una de les que disposen d’un banc de recursos més important. Sen-
se pretendre fer-ne una relació exhaustiva, n’esmentem a continuació alguns de destacables.
Llibres
BASTIDA, F. Geología. Una visión moderna de las ciencias de la Tierra, (volum 1, unitat 3), Trea, Gijón,
2005.
BOURSEILLER, P. I DURIEUX, J. Los volcanes y los hombres, Lunwerg Editores, Madrid, 2001
DECKER, R. I DECKER, B. Montañas de fuego, Mc Graw-Hill Divulgación científica, Madrid, 1993.
DIVERSOS AUTORS, Riesgos naturales. Procesos de la Tierra como riesgos, desastres y catástrofes, (unitat
3), Pearson Prentice Hall, Madrid, 2007.

Unitat 4 Magmatisme
MELÉNDEZ, B., FUSTER, J. M., Geología, (unitats 16, 17 i 18), Paraninfo, 9a edició, Madrid, 2001.
STRAHLER, A., Geología física, (unitat 4), Omega, Barcelona, 1997.
TARBUCK, E. I LUTGENS, F., Ciencias de la Tierra (unitats 4 i 5), Pearson Prentice Hall, 8a edició, Madrid,
2005.
Bibliografia web
Totes les pàgines web referenciades en l’activitat 4 d’aquesta unitat contenen molta informació, pro-
postes d’activitats i enllaços relacionats amb el vulcanisme. A banda d’aquestes pàgines, es poden
trobar també d’altres recursos en:
Web dedicada a la divulgació d’informació sobre els volcans de les Canàries, la principal zona volcà-
nica d’Espanya:
http://www.volcanesdecanarias.com/
Resum setmanal d’activitat volcànica a nivell mundial de la pàgina web del servei d’informació sobre vol-
cans del Servei Geològic d’Estats Units. Conté molta informació i enllaços amb altres webs (en anglès):
http://www.volcano.si.edu/reports/usgs
Permet connectar amb càmeres web que mostren imatges gairebé en temps real de diversos volcans
del món. És especialment interessant quan es pot veure algun volcà en fase eruptiva:
http://vulcan.wr.usgs.gov/Photo/volcano_cams.html
Pàgina mexicana elaborada a partir de la col·laboració de l’alumnat i el professorat de diversos cen-

tres. Conté una fitxa amb moltes dades dels principals volcans de la Terra, com també un exemple
de la Lluna i de Mart:
http://redescolar.ilce.edu.mx/redescolar/publicaciones/publi_volcanes/
En el Youtube es poden trobar una quantitat important de filmacions i animacions sobre l’activitat
volcànica. En són alguns exemples:
• Erupció del volcà Kilauea a Hawaii:

http://www.youtube.com/watch?v=488BkTUsMa4&NR=1
• Erupció de l’Etna l’any 2007:

http://www.youtube.com/watch?v=NFfASxEESBM&feature=related
• Colada piroclàstica d’un volcà del Japó:

http://www.youtube.com/watch?v=gX2HqAqmF1c&feature=related
DVD
Volcanes: montañas de fuego. Los mejores reportajes del National Geographic, RBA Vídeo, 2003.
Durada: 60 minuts.
Volcanes: la fúria del interior de la Tierra. Planeta Feroz, Discovery Channel, 2003.
Durada: 52 minuts.
La erupción del volcan St. Helens, Producciones IMAX. JRB Vídeo, 1999. Reportatge nominat per a
l’Oscar al millor documental curt.
Durada: 28 minuts.

Unitat 5 Serralades
Orientacions
Continuant amb la geodinàmica interna i les seves conseqüències, en aquesta unitat didàctica s’estu-
dien bàsicament tres aspectes: els processos de deformació i trencament de les roques, el metamor-
fisme i les orogènies.
També en aquest cas té una continuïtat conceptual natural amb les dues unitats anteriors, especi-
alment amb la 3. Els continguts s’ordenen començant pel més proper als alumnes: les estructures
de deformació de les roques (plecs, falles, etc.), així com les roques de tipus metamòrfic i els seus
processos de formació. El darrer bloc de continguts és el més global, ja que parla dels processos de
formació de serralades i s’ha emplaçat al final de la unitat atès el seu caràcter més global. De tota
manera, si es vol treballar en connexió directa amb la tectònica de plaques també es podria fer aquest
bloc de continguts en primer lloc i, posteriorment, veure’n algunes de les conseqüències: deformació,
trencament i transformació de les roques.
En qualsevol cas, cal vetllar perquè els alumnes siguin capaços d’establir les connexions següents
entre continguts de forma adequada:
Relació entre processos de deformació i trencament de les roques i les forces tectòniques que els
originen.
Relació entre els processos de formació de muntanyes i la tectònica global.
El metamorfisme com a procés derivat de les condicions de pressió i temperatura a les quals es
veuen sotmeses les roques en els processos esmentats en els dos punts anteriors.
En relació amb els processos de metamorfisme, els aspectes més importants que cal que els
alumnes comprenguin són bàsicament dos: es tracta de canvis produïts per l’acció de la pressió
i/o la temperatura sobre roques d’altres tipus preexistents, l’acció d’aquests factors confereix a les
roques metamòrfiques característiques que ens permeten diferenciar-les dels altres tipus bàsics de
roques.
Identificació visual d’estructures de deformació i fractura de les roques (com les activitats 1 i 2).
Saber que, segons les condicions en què es produeixi el metamorfisme, les roques que es formaran
seran també diferents (com les activitats 3, 4 i 6).
Integració dels diferents tipus de metamorfisme en el marc de la tectònica global (com l’activitat
5).
Identificació dels factors que han generat la transformació d’una roca i dels tipus de metamorfisme
que l’ha format, a partir de l’observació i anàlisi de la seva textura (com l’activitat 8).
Reconeixement dels dos tipus bàsics d’orògens i les seves característiques (com l’activitat 10).

Unitat 5 Serralades
Recursos didàctics
Llibres
BASTIDA, F., Geología. Una visión moderna de las ciencias de la Tierra (volum 1, unitat 5), Trea, Gijón,
2005.
MELÉNDEZ, B., FUSTER, J. M., Geología, (unitats 13, 14 i 19), Paraninfo, 9a edició, Madrid, 2001.
STRAHLER, A., Geologia física, (unitats 7 i 12), Omega, Barcelona, 1997.
TARBUCK, R. I LUTGENS, F., Ciencias de la Tierra (unitat 10), Pearson Prentice Hall, 8a edició, Madrid,
2005.
Bibliografia web
Informació bàsica sobre formació de muntanyes, plecs i falles:
http://freehost02.Websamba.com/biogeo1/tecto5.html
Pàgina web del Ministeri d’Educació i Ciència que conté les explicacions bàsiques i algunes activitats
i animacions sobre deformacions i fracturació de les roques:
http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/4ESO/MedioNatural2/contenido1.htm
Webquest sobre plecs i falles (en castellà):

http://enebro.pntic.mec.es/mgag0010/
Vídeo sobre les roques metamòrfiques (durada: 3 minuts 55 segons):

http://www.xtec.cat/cgi/digital?F=F&REGISTRE=5992
Animació molt didàctica per comprendre el procés de formació d’una roca metamòrfica a partir d’una
roca ígnia (en anglès):
http://www.classzone.com/books/earth_science/terc/content/visualizations/es0607/es-
0607page01.cfm?chapter_no=visualization
Pàgina web amb informació general sobre el metamorfisme i les roques metamòrfiques (en anglès):
http://csmres.jmu.edu/geollab/Fichter/MetaRx/
Pel·lícula curta d’animació que explica el procés de formació de muntanyes (en anglès). Tot i l’estè-
tica infantil, explica molt bé els diferents processos que originen la formació de muntanyes al nostre
planeta:
http://magma.nationalgeographic.com/ngexplorer/0303/quickflicks/
En el Youtube es poden trobar algunes filmacions sobre activitats pràctiques relacionades amb els
continguts de la unitat.
• Algunes simulacions del procés de formació de plecs:

http://www.youtube.com/watch?v=s8a3i1Zqm98
• Construcció d’un model d’orogen:

http://es.youtube.com/watch?v=12tq4_Ezjio

Orientacions
La sisena unitat del llibre té com a objectiu principal donar una visió general de la formació i modifi-
cació del paisatge a causa de l’acció dels processos geològics que es produeixen a la superfície del
planeta.
Es tracten els diferents agents geològics externs: se’n descriu la forma d’acció així com les formes de
paisatge que originen.
L’objectiu principal és entendre la relació que hi ha entre un paisatge i els processos que l’han originat
i modificat. Per tal d’assolir aquest objectiu és important analitzar imatges d’una gran diversitat de
formes de paisatge, com el que es proposa en l’activitat 7.
Pot ser molt útil utilitzar imatges aèries, com les que proporciona el programa Google Earth.
En l’apartat corresponent a les aigües subterrànies, és fonamental l’anàlisi de talls geològics per en-
tendre la relació entre el tipus de materials i l’estructura geològica del terreny, amb la localització dels
aqüífers i la circulació subterrània. Es poden fer exercicis com el que es proposa a l’activitat 5.
La part de la unitat en què es mostra la influència del clima en el paisatge, fa un repàs dels principals
sistemes morfoclimàtics. Aquí, l’objectiu principal és veure la relació que hi ha entre clima i paisatge
i associar a cada tipus de clima unes formes de paisatge característiques.
La metodologia que convé aplicar en aquest apartat és la mateixa que en la resta de la unitat, és a dir,
analitzar imatges de paisatges corresponents als diversos sistemes morfoclimàtics.
Les activitats d’avaluació més importants d’aquesta unitat són:
Anàlisi de fotografies de diferents formes de paisatge tot relacionant el paisatge amb el clima i els
agents geològics que hi han intervingut (com l’activitat 7 o l’activitat 2).
Interpretació de perfils longitudinals de rius com a eina per entendre’n la dinàmica (com l’activitat 3).
Anàlisi de talls geològics per entendre la història geològica que ha portat fins a les actuals formes
de paisatge.
Anàlisi de talls geològics per entendre la distribució i la circulació de les aigües subterrànies (com
l’activitat 5).
Recursos didàctics
Llibres
ANGUITA VIRELLA, F. I MORENO SERRANO, F., Procesos geológicos externos y Geología ambiental, Rueda,
Madrid, 1993.
MELÉNDEZ, B. I FUSTER, J. M., Geología (unitats 3, 4, 5, 6, 7 i 8), Paraninfo, 9a edició, Madrid, 2001
STRAHLER, A., Geología física (unitat 4), Omega, Barcelona, 1997.
TARBUCK, E. J. I LUTGENS, F. K., Ciencias de la Tierra. Una introducción a la Geología física (capítols 5, 9,
10, 11, 12, 13 i 14), Pearson Prentice Hall, Madrid, 2004.

Bibliografia web
Banc d’imatges de geologia amb índex temàtic. Molt útil per analitzar fotografies:
http://www.earthscienceworld.org/images/index.html
Programa que presenta imatges aèries de tota la superfície del planeta. Imprescindible:
http://earth.google.com/intl/es/
Inventari de tots els punts d’interès geològic de Catalunya. Situa tots aquests llocs sobre el mapa
i s’adjunta un document en format pdf amb descripció molt completa: condicions d’accés, situació
geològica, rellevància geològica i fotografies:
http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/natura/sistema_informacio/inventari_interes_geologic/
inici.jsp?ComponentID=39149&SourcePageID=3490#1
Activitats interactives senzilles sobre modelatge del paisatge:

http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/3ESO/ModelpaisII/actividades.htm

L’estratigrafia té com a finalitat explicar la història geològica. Per poder encarar bé aquesta unitat,
l’alumne ha de conèixer les roques sedimentàries, que són la base per interpretar el passat. La idea
és que, a partir de les roques, les estructures sedimentàries i els fòssils, es pot arribar a reconstruir
l’ambient sedimentari que correspon a un paquet d’estrats. A partir de la successió vertical i horitzontal
d’ambients sedimentaris es pot explicar la història.
És important que l’alumne entengui que els ambients sedimentaris canvien en l’espai (al costat d’una
platja podem tenir una plataforma continental) i en el temps (on abans hi havia una platja, si el nivell
del mar pujar, tindrem una plataforma). Les variacions espacials tenen a veure amb el concepte de
correlació: quan correlacionem sèries diferents no només estem unint formacions d’estrats, sinó am-
bients sedimentaris sincrònics.
El color pot ser una bona pista per fer una primera aproximació als ambients: vermell, gris i ocres solen
ser colors que van lligats a la presència de minerals formats al continent, mar i en zones de transició,
respectivament.
En aquesta unitat és molt recomanable fer una sortida per veure estrats al camp. Proposem treballar-
la de la manera següent:
1r. L’alumne ha de reconèixer les roques, les estructures sedimentàries i, si cal, algun fòssil. Es tracta
de respondre en quin medi sedimentari es troben avui dia els organismes semblants a aquells fòssils
que hem trobat. Per això, cal portar un dossier de camp amb una taula d’identificació de roques i de
medis sedimentaris.
2n. A partir de la informació anterior, s’han d’identificar els diferents medis sedimentaris representants
en la columna de camp.
3r. Cal fer una explicació geològica que inclogui aspectes com les transgressions o regressions, les
possibles orogènies i els medis sedimentaris i llacunes estratigràfiques.
L’observació de sèries sedimentàries del mesozoic o cenozoic solen ser fàcils de treballar. No pas les
paleozoiques.
Recursos didàctics
Llibres
ANGUITA, F. I MORENO, F., Procesos geológicos externos y Geologia ambiental, Rueda, Madrid, 1993.
CORRALES, I. ET AL. Estratigrafia, Rueda, Madrid, 1977.
MELÉNDEZ, B. I FUSTER, J. M., Geología, Paraninfo, 9a edició, Madrid, 2001.
TARBUCK, J. I LUTGENS F. K., Ciencias de la Tierra. Una introducción a la Geología física, Pearson Prentice
Hall, Madrid, 2004.
Vídeos
Interpretant els sediments, The Open University, Ancora, 1983. Disponible en la Mediateca del Centre de

Recursos Pedagògics de la XTEC (http://www.xtec.es/cgi/mediateca_crp?NU=CRMC1169&CRP=).

Durada: 24 minuts
Bibliografia web
El lloc web del Departament d’Estratigrafia de la UB pot ser una bona font bibliogràfica:
http://www.ub.es/dpep/1welcom1.htm
Aquesta pàgina web té nivell bàsic i es troben ben explicats molts dels conceptes que es veuen a la
unitat d’estratigrafia:
http://www.geovirtual.cl/geologiageneral/ggcap10.htm
En aquesta pàgina trobareu amplies explicacions amb dibuixos de les estructures sedimentàries:
http://members.fortunecity.com/chema/ense/estrati/
En la pàgina del Camp d’Aprenentatge Can Santoi (Pallejà) (http://www.xtec.es/cda-cansantoi) es

publica un quadern de camp en pdf que parla de l’estratigrafia del triàsic, un sistema molt ben repre-
sentat al nostre país:
http://www.xtec.es/serveis/cda/a8903085/Roques%20sedimentaries_eso.PDF

Es tracta d’una unitat especial, en què l’aprenentatge de procediments com l’elaboració d’un perfil o
un tall geològic tenen una gran importància. Són aspectes que hauran de dominar, ja que, si el curs
següent trien aquesta assignatura, els hauran de tornar a aplicar.
L’elaboració de mapes digitals (SIG) i el treball que es pot fer amb aquest material i un bon programa-
ri, a base de fusionar mapes i elaborar-ne de nous, representa una tècnica amb moltes possibilitats
dins del món de la investigació.
També és important el concepte de teledetecció. Ha de quedar clar que la distància a què es prenen
les imatges no té gaire importància. Es poden prendre amb satèl·lit o avió, i el que sí que importa és
que s’obtenen mitjançant una banda de l’espectre electromagnètic. Si no han vist aquest concepte
a física, caldrà explicar-lo abans. Es pot introduir aquesta idea amb els exemples dels programes del
temps de la televisió, on es parla de la banda d’infraroig o la banda visible a l’hora de fotografiar la
superfície de la Terra, per veure núvols alts o baixos.
L’alumne ha de ser capaç d’elaborar un tall geològic amb les dificultats següents: estrats inclinats,
discordances, plecs, falles i formacions superficials. En el llibre es van donant una sèrie de mapes
amb talls de creixent dificultat, de manera que amb tres dies, i de forma individual, l’alumne aprèn
pel seu compte l’elaboració del perfil. El professor ha de supervisar-los a mesura que l’alumne els va
elaborant. És convenient que aquesta activitat es faci a classe i no a casa.
L’alumne pot presentar dificultats, sovint, en l’elaboració de talls amb discordances. En aquest cas, cal
recordar que la superfície de discordança és posterior a la sedimentació dels estrats inferiors i per tant
els talla, o sigui que si el paquet d’estrats superiors és horitzontal, la discordança també ho és, i si el
paquet superior està inclinat 10 graus, la superfície de discordança també.
Els estrats no es continuen a una banda i altra d’una falla, per tant ha de quedar palès que estan tallats
i desplaçats.
Finalment, cal recordar que les roques sedimentàries tenen estrats i que convé dibuixar-los, mentre
que les altres roques no.
L’elaboració del perfil topogràfic sol presentar menys problemes, ja que l’alumne arriba a primer de
Batxillerat amb aquest procediment après, de manera que es tracta només de repassar-lo.
Recursos didàctics
Llibres
CORBERO, M. V., Trabajar mapas, Alhambra Longman, Madrid, 1987.
LÓPEZ, J. A., Mapas topográficos, Alhambra Longman, Madrid, 1995.
MALTMAN, A., Geological maps. An introduction, John Wiley and Sons, Nova York, 1990.
MARTÍNEZ, J. A., Mapas geológicos. Explicación e interpretación, Paraninfo, Madrid,1991.
STRAHLER, A. N., Geografía física, Omega, Barcelona, 1981.

Bibliografia web
Col·lecció de fotografies aèries Fotogeología. Selección de fotogramas aéreos, disponible en la Me-
diateca del Centre de Recursos Pedagògics de la XTEC. A més del comentari de les fotografies, el
dossier inclou uns conceptes bàsics de fotogeologia i de geomorfologia, unes orientacions per cons-
truir un estereoscopi escolar, un model de pràctica de fotogeologia, és a dir, com s’analitza un parell
de fotografies consecutives, i dóna un guió per a la interpretació d’alguns fenòmens geomorfològics
mitjançant l’observació estereoscòpica de fotografies aèries:
http://www.xtec.es/cgi/mediateca_crp?NU=CRMC1169&CRP=
Hi ha diverses webs amb exemples d’elaboració de talls geològics, fins i tot amb activitats:
http://www.igc.cat/web/gcontent/ca/cartografia/igc_cartografia_mapageol_tallgeol.html
http://www.uam.es/personal_pdi/ciencias/casado/GEORED/Mapas-2/prac8.htm
http://www.uam.es/personal_pdi/ciencias/casado/GEORED/Cortes/test1.htm
http://www.geovirtual.cl/geologiageneral/ggcap10i.htm
Un lloc web molt bo per conèixer el mapa geològic regional és el de l’Insitut Geològic de Catalunya.
Un cop obert un mapa, a l’esquerra es pot seleccionar l’opció Cartografia de base i triar Geologica,
i llavors apareix el mapa geològic.
http://www.icc.es/web/content/ca/index.html
Podem comprovar com són els mapes topogràfic en webs com ara:
http://www.uam.es/personal_pdi/ciencias/casado/GEORED/Topo-1/prac5.htm
També és interessant la pàgina web de l’Instituto Cartográfico Nacional:

http://www.ign.es/ign/es/IGN/home.jsp
El lloc web de l’Institut Cartogràfic de Catalunya permet baixar mapes i fotografies aèrees de tot
Catalunya:
http://www.icc.es/web/content/ca/index.html
S’explica com aixecar un perfil topogràfic en:

http://www.uam.es/personal_pdi/ciencias/casado/GEORED/Topo-2/prac6.htm
http://www.uam.es/personal_pdi/ciencias/casado/GEORED/Mapas-1/prac7.htm
Lloc web interessant:

http://www.uwsp.edu/geo/faculty/ritter/geog101/textbook/essentials/outline.html

La novena unitat del llibre té com a objectiu donar una visió general de la història de la Terra i dels
mètodes emprats per reconstruir-la.
En una primera part es parla dels mètodes utilitzats per reconstruir la història geològica del planeta. És
fa un repàs dels mètodes de datació relativa i absoluta i de la importància dels fòssils per reconstruir
el passat de la Terra.
En aquest apartat s’utilitzen continguts treballats en unitats anteriors: estratigrafia, correlació i anàlisi
de talls geològics.
És important fer exercicis de reconstrucció d’històries geològiques a partir de l’anàlisi de talls geològics
com els proposats en l’activitat 3.
En la segona part de la unitat es fa un ràpid repàs de la història de la Terra: el fil conductor de la història
és l’aparició i l’evolució dels éssers vius sobre el planeta.
Tenint en compte l’extensió d’aquests continguts i el poc temps de què es disposa per tractar-los,
recomanem utilitzar de recursos com vídeos i lectures complementàries sobre aquest tema.
En l’apartat de Recursos didàctics fem alguns suggeriments.
Recursos didàctics
Llibres
ANGUITA, F., Biografía de la Tierra, Aguilar, Madrid, 2002. Llibre per conèixer la història de la Terra, amb
un llenguatge senzill i entenedor.
ARSUAGA, J. L, I MARTÍNEZ I., La especie elegida, Ediciones Temas de Hoy, Madrid, 1998. Per conèixer els
nostres orígens.
BRAHIC, A., TAPPONIER, P., et al., La historia más bella de la Tierra, Anagrama, Barcelona, 2003. Una altra
història de la Terra, en forma de preguntes i respostes.
FORTEY, R., ¡Trilobites!, Laetoli, Pamplona, 2006. Per conèixer millor aquests animalons que van viure fa
tants anys.
KENNETH J., La gran extinción, Antoni Bosch Editor, Barcelona, 1986. Per conèixer com un gran meteorit
va acabar amb les tres quartes parts de totes les espècies del planeta (dinosaures inclosos), fa uns
65 milions d’anys.
LEAKEY, R. I LEWIN, R., La sexta extinción, Tusquets Editores, Barcelona, 1997. Obra per conèixer millor les
cinc grans extincions en massa i el nostre paper en la sisena.
WALKER, G., Cataclismo climático, Antoni Bosch Editor, Barcelona, 2007.
Bibliografia web
Conté informació sobre el temps geològic: escales relatives, escales radiomètriques i fòssils:
http://pubs.usgs.gov/gip/geotime/contents.html

Pàgina de l’Institut Català de Paleontologia:

http://www.diba.es/museus/inspal.asp
Pàgina de l’equip d’investigació liderat per J. L. Arsuaga:

http://www.atapuerca.tv/
Pàgina del Museo Nacional de Ciencias Naturales (Madrid):

http://www.mncn.csic.es/copaleontologia.htm
DVD
Caminando con monstruos. Sèrie documental de la BBC que mostra la vida a la Terra durant el pa-
leozoic.
Historias de la Tierra. Capítol 1, Los viajeros del tiempo, i capítol 7, La vida en la Tierra. Sèrie docu-
mental de la BBC.

GUIA DIDÀCTICA
SOLUCIONARI

Unitat 1 Solucionari
1 1. Precipitacions. Quan les precipitacions són baixes, hi ha risc de sequera. Quan són altes,
tenim risc d’inundacions.
2. Vent. Quan és baix, no tenim energia eòlica disponible i no podem generar electricitat per
aquest mitjà. La manca d’aquest recurs podria representar un risc de manca d’abastament elèctric.
Les fortes ventades comporten destrosses.
3. Radiació solar. Una manca de radiació solar pot comportar diversos riscos, com per exemple
el fred, la manca de precipitacions (sequera), la manca de fotosíntesi (aliment), etc. Un excés pot
comportar onades de calor.
atmosfera
5 3 10 6
pedosfera biosfera
9 7 2 4 8
geosfera hidrosfera
3 Tenim quatre variables: les relacions entre aquestes queden reflectides a la gràfica. Així, quan una
variable puja, l’altra pot baixar (relació negativa) o pujar (relació positiva).
concentració de CO2 a l’atmosfera
temperatura global
–
albedo nivell del mar

–
Existeix també una relació entre l’albedo i la temperatura global: com més gran sigui l’albedo, el
Sol reflecteix més la llum i l’energia solar, i la temperatura global disminueix.

4 En aquest cas, cal observar que en les èpoques en què hi ha hagut glaciació, el nivell del mar ha
baixat, cosa que ha propiciat un fort efecte erosiu del fons de la llera del rius i, per tant, la formació
de terrasses o desnivells:
temperatura mitjana de la Terra
profunditat
terrasses fluvials volum del mar
–
+ +
erosió dels rius nivell del mar

–

1 1. Es pot veure que està formada per partícules amb cares planes; per tant, deduïm que es tracta
de cristalls. Aquests cristalls mesuren uns quants mil·límetres i tots són de grandàries semblants.
Podríem parlar d’una textura granuda.
2. És semblant a l’anterior, però amb cristalls més grans, que ocupen tot l’espai. Podria ser una
textura pegmatítica.
3. Les partícules tenen formes arrodonides, de pocs centímetres de grandària, i estan envoltades
d’una matriu. Podria tractar-se d’un conglomerat.
4. És semblant a l’anterior, però amb partícules anguloses, per tant parlaríem d’una bretxa.
5. Es tracta d’una textura similar a la tercera, però amb clasts més petits, de pocs mil·límetres. Es
tractaria d’un gres.
6. Els minerals presenten una clara orientació en una direcció. Les seves formes fan pensar que
es tracta de cristalls. Podríem pensar en una textura esquistosa.
2 a)
1. Granit, ja que presenta cristalls de quars, feldspat i biotita. També seria correcte parlar de gra-
nodiorita, ja que el feldspat no especifica si és ortosa o plagiòclasi.
2. Calcària fossilífera o lumaquel·la, per la presència de calcita i de fòssils.
3. Presenta una textura porfírica i té cristalls de feldspat i de quars. Podria tractar-se d’un pòrfir.
4. La presència de calcita cristal·litzada pot ser indicatiu d’una calcària o d’un marbre.
5. Presenta clasts amb fragments de roca i d’altres composicions. Aquests clasts tenen forma
arrodonida i mesuren uns quants centímetres. Es tracta d’un conglomerat.
6. És un gres, ja que presenta clasts de quars de grandàries de l’ordre de mil·límetres. La gran

quantitat de matriu ens pot fer pensar que es tracta d’un tipus de gres anomenat grauvaca, però
la composició uniforme dels clasts també ens pot fer pensar en un gres del tipus quarciarenita.
7. Presenta clasts de grandàries molt petites, alguns dels quals són dels anomenats minerals de
l’argila. Es tracta d’una argil·lita.
8. És semblant a l’anterior, però amb calcita; per tant és una marga.

b)
textura nom de la roca
mostra A (1) granuda granit
mostra B (2) gres calcarenita o lumaquel·la
mostra C (3) porfírica pòrfir
mostra D (4) textura sorrenca calcarenita
mostra E (5) conglomerat conglomerat
mostra F (6) textura sorrenca quarciarenita
mostra G (7) textura argilosa argila
mostra H (8) textura argilosa marga
3 Hem de calcular les proporcions relatives dels tres components essencials: quars, ortosa i pla-
giòclasi. Per fer-ho, cal que sumem els tres percentatges i mirem en quina proporció es troba
cadascun. Després mirem a la gràfica a quin tipus de roca correspon.
Mostra 1. Les proporcions són: 41% de quars, 18% d’ortosa i 41% de plagiòclasi. Es tracta d’una
granodiorita.
Mostra 2. Les proporcions són 42% de quars, 31% d’ortosa i 27% de plagiòclasi. Es tracta d’un
granit.
Mostra 3. Les proporcions són 60,3% de quars, 18,7% d’ortosa i 21% de plagiòclasi. Per tant,
és un granit ric en quars.
4 El resultat d’aquesta activitat dependrà del tipus de sorra que s’hagi utilitzat. La finalitat és treballar
l’habilitat per reconèixer diferents tipus de clasts i bioclasts, i fer els raonaments necessaris per
esbrinar la maduresa textural del sediment a partir de les pautes donades en l’activitat.
5 El resultat d’aquesta activitat dependrà de les mostres dels minerals utilitzades per reconèixer-ne
les propietats. La finalitat de l’activitat és habituar-se al reconeixement de les diferents propietats
a ull nu.
Exemples:
color
nom del altres
duresa densitat i ratlla de brillantor exfoliació
mineral propietats
color
perfecta en
biotita 2,5 - 3 3 normal fosc nacrada
làmines
birefringèn-
calcita 3 2,7 normal blanc vítria romboèdrica cia en espat
d’Islàndia
7,4 -7,6
galena 2,7 gris plom metàl·lica cubica
pesant

magnetisme
magnetita 6 5,4 pesant negre metàl·lica cúbica
intens
groc llautó
pirita 6 - 6,5 5 pesant ratlla verdo- metàl·lica no en té
sa/negra
gust salat
incolor,
amarg,
silvina 2 2 lleuger blanc o vítria cúbica
soluble en
rosat
aigua
6 i 7 La finalitat d’aquestes activitats és familiaritzar-se amb l’ús de claus dicotòmiques com a sistema
de codificació, i també aprendre a identificar diferents minerals i roques per reconèixer les més
comunes.
8 Si l’experiment s’ha fet correctament, la mostra que s’ha refredat més lentament tindrà cristalls
més grossos. Això és degut al fet que els àtoms d’aquest han tingut més temps per reorganitzar-
se.
9 a) Un mineral és un material d’origen natural, sòlid i inorgànic que té una composició química
determinada i una estructura atòmica ordenada. La formiga no és un mineral perquè és un ésser
viu amb components químics orgànics. Tampoc no ho és el sucre, el qual és un compost orgànic,
i tampoc no ho és un clau perquè no és natural, sinó fabricat per l’ésser humà.
b) Les propietats escalars dels minerals són propietats físiques que no depenen de l’estructura
interna del mineral i, per tant, sempre donen el mateix valor, independentment de la direcció
en què s’efectua la mesura. En canvi, les propietats vectorials sí que depenen de l’estructura
interna del mineral i, per tant, el seu valor canvia segons la direcció de la mesura.
c) Les sèries de Bowen són seqüències de cristal·lització dels minerals durant el procés de
solidificació del magma, ja que no tots els minerals cristal·litzen a la mateixa temperatura perquè
tenen diferents punts de fusió.
d) La composició química d’una roca magmàtica ens dóna informació sobre el tipus de magma
a partir del qual s’ha format, però la textura ens dóna informació sobre les condicions fisicoquí-
miques del procés de solidificació del magma i formació de la roca.
e) Per subdividir roques sedimentàries s’utilitza el criteri de la naturalesa dels seus compo-
nents. Per subdividir els gresos s’utilitza el criteri de la composició mineral dels clasts que formen
la roca i el ciment que els uneix. Finalment, per subdividir roques detrítiques s’empra com a
criteri la grandària dels clasts.
f) La carbonització és el procés de transformació de la matèria orgànica vegetal en carbó, que

produeix un enriquiment en carboni i una pèrdua d’oxigen. Les condicions ambientals necessàries
per al procés són: conques continentals o pantanoses on s’acumulin les restes vegetals, condi-
cions anaeròbiques perquè els bacteris descomponguin la matèria orgànica, i en darrer terme
enterrament de la matèria orgànica a altes pressions i altes temperatures.

g) Les roques evaporites són roques sedimentàries no detrítiques formades a partir de la pre-
cipitació de sals en llacunes o mars interiors, en zones on hi ha una intensa evaporació.
h) Una roca filoniana es pot diferenciar d’una roca plutònica a ull nu, perquè la roca filoniana
presenta usualment una textura porfírica o afanítica, amb cristalls sense mida uniforme i, en canvi,
la roca plutònica presenta normalment una textura granuda, amb cristalls de grandària uniforme.
i) Les roques calcàries es formen per precipitació de la calcita, ja sigui en ambients continentals
a partir d’aigües subterrànies carbonatades, o en ambients marins a partir d’esquelets calcaris
d’organismes marins.
j) La classificació correcta és la següent:
ígnies sedimentàries metamòrfiques

no sense
volcàniques filonianes plutòniques detrítiques amb foliació
detrítiques foliació
basalt gabre conglomerat calcària pissarra marbre
riolita granit marga
sienita

1 2. a) Estació de Granada: S-P (diferència de temps d’arribada d’ones S i ones P): 23 s. Amplitud:
20 mm. Estació de Madrid: S-P: 50 s. Amplitud: 2,9 mm. Estació d’Alacant: S-P: 26 s. Amplitud:
23 mm. Unint els punts corresponents, tal com es veu a la figura, la magnitud del terratrèmol és
aproximadament de 5.
500
50 100
400
6 50
40
500 20
30 5
10
300
20
4 5
200 10 2
60 8 3
5 1
40 0,5
4 2
0,2
1
20 0,1
2
5 0 amplitud
magnitud (mil·límetres)
0
distància S-P
(km) (segons)
b) 300 km. Després de la diferència d’arribada entre les ones S i P.
c) Més alta, perquè l’amplitud hauria de minvar amb la distància en un mateix sisme, de la ma-
teixa manera que un so se sent més fluix com més lluny és.
d) No. 0,4 graus. S’augmenta l’amplitud, també ho fa la magnitud, però no s’incrementa de ma-
nera proporcional.
e) El procediment consisteix a calcular les distàncies de l’epicentre a Madrid, Granada i Alacant, a

partit de la diferència d’arribada d’ones sísmiques S i P (les podem anomenar d, d’ i d’’). Després
es traça una circumferència amb el centre a cada ciutat i amb el radi calculat (d, d’ i d’’). El punt
d’intersecció de les tres circumferències és l’epicentre.
3)
epicentre
500 KM

2 • (F) On diu epicentre hauria de dir hipocentre i a la inversa.
• (F) Les ones P es poden transmetre en aquests tres medis.
• (V)
• (F) Les zones amb més activitat sísmica són les subduccions i les àrees on hi ha lliscament
lateral de plaques litosfèriques.
• (F) A Califòrnia l’activitat sísmica està provocada per una gran falla transformant i no per una
zona de subducció.
• (V)
• (F) L’escala de Richter és de tipus logarítmic i no decimal normal.
3 a) En aquest text s’expliquen els efectes d’un terratrèmol i d’un tsunami.
b) Un terratrèmol es forma a causa del moviment lent de les plaques, el qual acumula enormes
tensions en els blocs de roques separats per falles. Quan se supera el límit de plasticitat de les ro-
ques, es produeix un trencament que allibera bruscament la tensió acumulada, amb la qual cosa
té lloc una vibració que origina el terratrèmol.
Un tsunami, en canvi, és el resultat de l’acció de les ones sísmiques d’un sisme submarí o originat
en una zona costanera, sobre les aigües marines. La vibració transmesa a l’aigua origina la forma-
ció d’ones de gran longitud que guanyen alçada ràpidament en arribar a la costa.
c) La zona on s’han produït aquests fenòmens es troba entre la placa pacífica i la placa nord-ame-
ricana.
d) La placa pacífica es desplaça cap a la placa nord-americana i es forma una zona de subducció
on la primera s’enfonsa sota la segona. El fregament que s’origina entre les superfícies de totes
dues plaques, a causa d’aquest descens, és la causa de l’activitat sísmica.
e) El sisme que es va produir a Alaska va alliberar deu vegades més energia que el que va tenir
lloc a Michoacán (Mèxic) el 30 de gener de 1935 perquè va assolir un punt més de magnitud.
Aquest paràmetre és una escala logarítmica decimal, per la qual cosa cada unitat representa un
valor deu vegades més gran que l’anterior.
Per aquesta mateixa raó, el sisme d’Alaska va alliberar 1.000 vegades més energia que el de
Taixkent (Uzbekistan) del 26 d’abril de 1966, de magnitud 5,4.
f) La majoria de danys d’un terratrèmol són provocats per les ones L o superficials.

4 Comentaris sobre l’elaboració del mapa: només cal unir amb una línia (isosista) tots els punts que
han tingut una mateixa intensitat. Les isosistes no poden creuar-se.
19
1 Núria
2 la Molina
20 3 Bruguera
22 21 9 4 Pardines
11 10 5 Castellar de N'Hug
12 8
23 6 Ripoll
2 1 7 Ogassa
V 4 18
5 8 Setcases
3
24 7 9 Planès
13 IV 6 10 Sellagosa
17
11 Puigcerdà
12 Bellver de Cerdanya
III 13 Guardiola de Berguedà
14 16
15 14 l'Espunyola
15 Prats de Lluçanès
16 Torelló
17 Olot
18 Prats de Molló
19 Vilafranca de Conflent
20 Font-romeu
21 Querol
22 Viliella
23 Martinet
24 Gósol
localitat intensitat localitat intensitat

Núria V Guardiola de Berguedà IV
la Molina V l’Espunyola III
Bruguera V Prats de Lluçanès III
Pardines V Torelló III
Castellar de N’Hug V Olot III
Ripoll IV Prats de Molló III
Ogassa IV Vilafranca de Conflent III
Setcases IV Font-romeu III
Planès IV Querol III
Sallagosa IV Viliella III
Puigcerdà IV Martinet III
Bellver de Cerdanya IV Gósol III
a) L’epicentre estaria situat a la part central de l’àrea delimitada per la isosista V, ja que és la zona
on la intensitat ha estat més alta perquè la proximitat al focus sísmic és màxima.
b) La intensitat d’un sisme es mesura amb l’escala de Mercalli.
c) La intensitat assolida per un sisme en una determinada localitat es mesura a partir dels efectes
que causa.
d) Les línies traçades en el mapa, anomenades també isosistes, uneixen els punts en què aquest
sisme ha tingut la mateixa intensitat.

e) Per trobar les intensitats en aquests punts, cal ubicar-los en el mapa d’isosistes que hem ela-
borat. A Ribes de Freser la intensitat d’aquest sisme va ser d’aproximadament V; a Campdevànol,
d’entre IV i V; a Berga, d’entre III i IV, i a Vic va ser inferior a III.
f) Observant entre quines isosistes es troben.
g) Aquest terratrèmol s’ha produït en una zona de sismicitat moderadament elevada.
h) Un sisme com aquest és el resultat d’un llarg procés. El moviment lent de les plaques acumula
tensions enormes en els blocs de roques separats per falles. Quan se supera el límit de plasticitat
de les roques, es produeix un trencament que allibera bruscament la tensió acumulada i té lloc
una vibració que origina el terratrèmol. En aquest cas, els Pirineus constitueixen el límit entre la
subplaca ibèrica i la placa eurasiàtica. Es tracta d’un límit convergent amb nombroses falles encara
actives.
5 a) En el planeta A hi ha sis discontinuïtats (als 200, 400, 700, 850, 1.350 i 2.200 km de profun-
ditat). Les discontinuïtats dels 400, 700, 850, 1.350, i 2.200 km són de primer ordre, i la dels
200 km és de segon ordre. En el planeta B hi ha tres discontinuïtats (als 100, als 200 i als 680
km de profunditat). La discontinuïtat dels 100 km és de segon ordre i les dels 200 i 680 km
són de primer ordre. Ens basem en els canvis sobtats de velocitat de les ones P i S al llarg dels
planetes.
b) El planeta A té set capes, de les quals només és homogènia la que comprèn dels 700 als
850 km de profunditat, ja que la velocitat de les ones sísmiques és constant, i aquesta capa, on
la velocitat de les ones presenta una forta davallada, pot tenir característiques de fluid. Les altres
capes són heterogènies perquè la velocitat de propagació de les ones sísmiques és variable. El
planeta B té quatre capes, totes heterogènies.
c) Gairebé totes les capes que s’observen en els dos planetes presenten rigidesa creixent, ja que
la velocitat de les ones sísmiques augmenta en profunditat. Només té rigidesa constant la capa
homogènia del planeta A.
d) En el planeta A, des de la superfície fins als 1.350 km de profunditat, les capes són sòlides, ja
que s’hi propaguen les ones P i S; en canvi, des dels 1.350 km fins al centre del planeta és fluid
perquè no s’hi propaguen les ones S. El planeta B és sòlid fins als 680 km de profunditat i fluid
des d’aquesta discontinuïtat fins als 1.200 km, que corresponen al centre del planeta.
e) Planeta A:
capa 1 (0 - 200 km): sòlida, heterogènia, rigidesa creixent;
capa 4 (700 - 850 km): sòlida amb característiques de fluid, homogènia, rigidesa constant;
capa 5 (850 - 1.380 km): sòlida, heterogènia, rigidesa creixent;
capa 6 (1.380 - 2.200 km): fluida, heterogènia, rigidesa creixent;
capa 7 (2.200 - 2.800 km): fluida, heterogènia, rigidesa creixent.

Planeta B:
capa 4 (680 - 1.200 km): fluida, heterogènia, rigidesa creixent.
0
planeta A
200 capa superficial (escorça)
400
700 capa intermèdia (mantell)
1 850
2
3 capa interna (nucli)
4 1.380
5
6
2.200
7
2.800
planeta B
0
100 capa superficial (escorça)
200
capa intermèdia (mantell)
1
2
capa interna (nucli)
3 680
1.200
6 1 litosfera 4 endosfera (nucli)

3 mesosfera 2 astenosfera
6 escorça continental 8 mantell inferior
10 nucli intern 5 escorça oceànica
7 mantell superior 9 nucli extern
7 a) L’illa d’Islàndia emergeix de la dorsal atlàntica.
b) Perquè les dorsals són zones amb molta activitat volcànica, ja que hi ha corrents ascendents
de magma que provoquen la sortida de material calent cap a l’exterior.
c) La franja central de l’illa d’Islàndia és la més moderna des del punt de vista geològic (color
rosat) perquè correspon al límit de les plaques nord-americana i eurasiàtica, on aquestes plaques
se separen per la sortida de magma pel rift.
Les franges a l’est i a l’oest de la franja central (color taronja) tenen edats similars i són anteriors
a la franja central, perquè els corrents de l’astenosfera divergents provoquen la separació de les
plaques.

d) Perquè la dorsal és una zona constructiva, on es va generant nova escorça per la sortida de
magma pel rift, i els corrents divergents de l’astenosfera separen les dues plaques en contacte.
e) La zona central correspon al rift i, per tant, té forma de vall; en canvi, els relleus més abruptes
i muntanyosos es troben a l’est i a l’oest del rift central, formant un esglaonat tectònic.
8 a) L’ordre correcte és b, d, c i a.
b) Es tracta d’un procés de fragmentació d’una placa continental per l’ascens de magma provinent
de l’astenosfera i la posterior formació d’una dorsal i l’obertura d’un nou oceà.
c) A la vinyeta b s’observa la pujada de calor provinent de l’astenosfera, amb els consegüents

debilitament i fractura de l’escorça continental. A la vinyeta d es produeix un aprimament de
l’escorça, la formació de falles esglaonades formant una fossa tectònica o rift-valley amb erup-
cions volcàniques, i l’arrossegament de l’escorça continental a causa dels corrents divergents.
A la vinyeta c se separen els dos blocs d’escorça continental i s’observa una dorsal encara no ben
constituïda. Finalment, a la vinyeta A s’observen dues plaques amb escorça oceànica separades
per una dorsal, on els mars circumdants han envaït la zona deprimida i s’ha format un nou oceà.
d) Els materials que pugen pels corrents de convecció ascendents provenen de l’astenosfera.
e) A causa de la calor provinent del mantell, la capa es debilita i es fractura, i després s’aprima
perquè els corrents divergents empenyen l’escorça.
f) Un rift-valley és una vall tectònica formada per falles esglaonades, per on pugen materials
magmàtics procedents de l’astenosfera, i que correspon a un límit de separació de plaques que
precedeix l’obertura d’un nou oceà.
g) La nova escorça que es crea és escorça oceànica, encara que es formi enmig d’un continent,
ja que és la fase inicial de distensió prèvia a l’obertura oceànica.
h) En principi, es formarà un oceà estret, amb una dorsal poc definida, i si el procés continua es
formarà un gran oceà amb una dorsal ben constituïda, amb la consegüent separació continental.
Per tant, l’antic continent quedarà fragmentat en dues parts.
9 a) Perquè correspon a una etapa primerenca de la fragmentació del continent africà, i la gran
fossa tectònica de l’est del continent correspon al rift-valley, on l’ascens de magma provoca molta
activitat sísmica i volcànica. Un conegut volcà d’aquesta zona és el Kilimanjaro, a la zona fronterera
entre Kenya i Tanzània, que amb 5.916 m d’alçada és el cim més alt del continent africà.
b) Perquè és una zona deprimida on s’acumulen les aigües dels rius provinents de les muntanyes
veïnes.
c) Perquè abans de l’obertura del mar Roig, l’actual península Aràbiga estava unida amb el nord-
est africà de manera que formava part d’una mateixa placa litosfèrica. Actualment, són plaques
diferenciades: la placa africana, a l’oest del mar Roig, i la placa aràbiga, a l’est.
d) El mar Roig és un mar en expansió que s’anirà engrandint a causa de l’ascens de material
magmàtic provinent de l’astenosfera i de la separació de les plaques pels corrents divergents. La
península Aràbiga s’anirà desplaçant cap al nord-est, de manera que se separarà cada cop més
del continent africà, i s’unirà amb la placa eurasiàtica.

10 a) És una falla transformant, que correspon a un límit de plaques de conservació, amb un movi-
ment de lliscament paral·lel entre les plaques en contacte.
b) La península de Califòrnia es troba a la placa pacífica. La falla que separa les dues plaques és
la falla de San Andrés, falla de transformació que recorre l’oest dels EUA en direcció nord-sud.
c) La previsió és que, d’aquí a uns quants milions d’anys, la península de Califòrnia se separi del
continent americà i es mogui cap al nord-oest, a causa del continu fregament entre les plaques.
d) Malgrat que el fregament entre les dues plaques separades per la falla de San Andrés és con-
tinu, sovint es presenten moviments sobtats a causa de l’acumulació d’energia al llarg de la falla
que s’allibera de cop. Les conseqüències són forts terratrèmols amb hipocentres poc profunds,
fins a 100 km de profunditat.
11 a) i b) Les dades obtingudes a partir de l’estudi dels materials recollits al fons marí de l’oceà Atlàn-
tic ens indiquen que les roques més properes a la dorsal són les més modernes, i que, a mesura
que ens allunyem de la dorsal, les roques són més antigues. Aquests resultats coincideixen amb el
que diu la teoria de la tectònica de plaques, segons la qual la dorsal és un límit de plaques cons-
tructiu, per on surten materials magmàtics que provoquen la creació de nova escorça oceànica
i també l’expansió de l’oceà i la separació dels continents.
c) Per calcular la velocitat de moviment de les plaques, es pot fer una senzilla regla de tres.
El resultat és que les plaques es desplacen aproximadament uns 2 cm l’any, a la mateixa velocitat
a totes dues bandes de la dorsal.
12 Vinyeta 1:
a) La col·lisió es produeix entre l’escorça oceànica i l’escorça oceànica.
b) A la placa eurasiàtica es forma un arc insular amb abundant activitat sísmica i volcànica.
c) La zona de subducció pertany a la placa indoaustraliana.
Vinyeta 2:
a) La col·lisió es produeix entre l’escorça continental i l’escorça oceànica.
b) La zona de subducció pertany ara a la placa eurasiàtica, que en el seu límit presenta escorça
oceànica.
c) Els arcs insulars han desaparegut perquè la placa oceànica on es trobaven s’ha enfonsat cap a
l’astenosfera en subducció.
d) A la placa eurasiàtica s’ha format una serralada pericontinental.
e) Sí, hi pot haver magmatisme, ja que hi ha subducció d’una placa sota l’altra i es generen nous
magmes.
Vinyeta 3:
a) La col·lisió es produeix entre l’escorça continental i l’escorça continental.
b) La serralada de l’Himàlaia es troba entre les dues plaques, l’eurasiàtica i la indoaustraliana, i s’ha
format per obducció o col·lisió continental.
c) No hi pot haver fenòmens magmàtics perquè no hi ha subducció.

13 Per ordre ascendent de densitats, les roques s’ordenen en calcària, granit i basalt. La calcària repre-
senta les roques sedimentàries que recobreixen l’escorça continental; el granit, el gruix principal
de l’escorça continental, i el basalt, l’escorça oceànica, recoberta sovint per una capa prima de
sediments.
Si col·lidissin, els materials més densos tenen tendència a enfonsar-se sota els més lleugers.
14 a) Un terratrèmol es produeix a causa de l’alliberament sobtat d’energia als llavis d’una falla, el
qual provoca una vibració.
b) Els terratrèmols es produeixen en un 90% en els límits de les plaques tectòniques, bàsicament
a les dorsals oceàniques (per exemple, els sismes submarins al llarg de la dorsal atlàntica), a les
zones de subducció (per exemple, al Japó o a l’Amèrica Central) i a les falles transformants (per
exemple, a Turquia i a Califòrnia), encara que també hi ha sismes intraplaca.
c) Els terratrèmols es mesuren mitjançant dues escales: l’escala de Mercalli, que mesura la inten-
sitat del sisme, i l’escala de Richter, que en mesura la magnitud.
d) Una divisió pot ser el model basat en les discontinuïtats sísmiques, que divideix la Terra en:
escorça, mantell i nucli. Un altre model es basa en la dinàmica terrestre, fonamentat en el com-
portament mecànic de les roques, i que divideix el planeta en: litosfera, astenosfera, mesosfera
i endosfera.
e) L’astenosfera és una capa localitzada al mantell superior, que va dels 100 km als 400 km de
profunditat, i correspon a una zona on les ones P i S disminueixen la velocitat. A partir d’això es
dedueix que, en aquesta capa, les roques hi poden estar parcialment foses i s’hi poden comportar
com un fluid.
f) Una discontinuïtat sísmica és una zona on es produeix un canvi sobtat de velocitat de les ones
sísmiques, de la qual cosa es dedueix que hi ha un canvi de composició dels materials.
g) Les dades que demostren el moviment de les plaques són de diversos tipus. En primer lloc, dispo-
sem de dades geogràfiques, basades en l’encaix de les vores dels continents; en segon lloc, trobem
dades paleontològiques, basades en la coincidència de restes fòssils en continents avui separats i, per
últim, tenim dades més recents obtingudes sobre l’edat i les anomalies magnètiques de les roques
situades a banda i banda de la dorsal, que demostren que els fons oceànics tenen edats diferents
segons la distància de la dorsal.

1 (Correccions en negreta)
Els magmes es poden solidificar a l’interior de la Terra i originar roques plutòniques o filo-
nianes o, a l’exterior, formar roques volcàniques. Les roques plutòniques formen estructures
concordants quan s’adapten a les roques encaixants i discordants quan s’intercalen entre les
roques preexistents. Els batòlits són grans masses de magma solidificat a l’interior de la Terra.
Els lopòlits i els lacòlits són estructures primes disposades seguint els plans d’estratificació.
Els dics, en canvi, són capes planes que tallen les roques encaixants.
Quan el magma surt a l’exterior, forma edificis volcànics que poden ser de diferents tipus en
funció dels materials que el volcà expulsi. Primerament, el magma s’acumula en una cam-
bra magmàtica per ascendir posteriorment per la xemeneia fins a sortir a l’exterior a través del
cràter. Quan el magma perd els gasos forma la lava que fluirà fins a solidificar-se formant
colades.
Els volcans compostos o estratovolcans estan formats exclusivament per capes successives de
lava solidificada i fragments semisòlids, anomenats piroclasts. Si l’edifici volcànic està
format exclusivament per lava solidificada, es forma un volcà en escut.
A vegades la lava és molt viscosa i només s’expulsen piroclasts que formen un con d’escòries.
Si la viscositat és tan gran que ni tan sols surten piroclasts, l’estructura resultant serà un dom o
banyó volcànic.
2 a)
3 = magmatisme de dorsal oceànica
4 = magmatisme d’arc d’illes
1 = magmatisme de subducció oceà-continent
5 = magmatisme intraplaca
b)
• toleític: 3
• calcoalcalí: 1 i 4
• alcalí: 5
c) Són primaris el toleític i l’alcalí. Això vol dir que conserven la composició de la roca que els ha
originat.
d) El magma calcoalcalí és secundari perquè incorpora minerals de la roca encaixant.
e) Els magmes secundaris es poden formar per tres processos:

• mescla: dos o més magmes primaris diferents es barregen i donen lloc a un magma secundari
diferent.
• diferenciació: es produeix quan un magma es refreda a poc a poc. Quan alguns minerals comen-
cen a solidificar, la resta del magma canvia la seva composició original en segregar-se aquests
minerals de la fase líquida.

• assimilació: té lloc quan els magmes reaccionen amb les roques en què estan encaixats. Gene-
ralment, aquest procés n’altera la composició química original.
3 a) La línia anomenada solidus indica aquella temperatura a partir de la qual una roca deixa d’estar
totalment solidificada perquè algun o alguns minerals que la componen comencen a fondre’s
(fusió parcial).
b) La línia anomenada liquidus indica la fusió total de la roca i és la temperatura a partir de la qual
la roca es transforma en magma.
c) Aquesta franja en què coexisteix part de la roca sòlida i part de magma existeix perquè la ma-
joria de roques estan formades per més d’un mineral i cadascun d’ells té el seu punt de fusió.
Primer, es fonen els de temperatura de fusió més baixa (solidus) i, finalment, ho fan els de punt
de fusió més alt (líquidus).
Només en el cas de les roques monomineràliques les dues línies (solidus i liquidus) coincidiran
en un mateix valor perquè la totalitat de la roca es fondrà a la mateixa temperatura.
d) Per a cada roca, la temperatura a què es troba cadascuna d’aquestes línies serà diferent consi-
derant un mateix grau d’hidratació i una mateixa pressió. Podrem trobar les úniques coincidències
en aquelles roques que continguin algun mineral en comú. Si algun d’aquests minerals comuns
és el que determina la temperatura d’inici de la fusió parcial (solidus) o de fusió total (liquidus),
podem tenir valors coincidents d’aquests paràmetres per a totes dues roques.
e) Si augmenta la pressió de la roca, aquests dos valors de temperatura també augmentaran, ja

que un increment de la pressió dificulta la fusió dels minerals.
Una disminució del grau d’hidratació també tindrà un efecte semblant. La presència d’aigua afa-
voreix la fusió a temperatures més baixes.
f) • Com més gran sigui el contingut de sílice, més viscós serà el magma.
• Les pressions a què estan sotmeses les roques fan augmentar també la viscositat del mag-
ma.
• La quantitat de gasos dissolts té un efecte contrari. Com més gran és aquesta quantitat, menys
viscós és el magma.
• Com més alta sigui la temperatura a què es troba un magma, menys viscós serà.

4
2 (H) 3 (D) 4 (D)
K
R
1 (V) K I L I M A N J A R O
A F
10 (D) T Z L
U A A 6 (V)
5 (H) N Y I R A G O N G O
7 (D) G U U
A M A
D B
9 (H) A R E N A L
E
8 (H) V U L S I N I
5 a)
subducció
vulcanisme subducció dorsal
país oceà- zona de rift
intraplaca oceà-oceà oceànica
continent
Indonèsia X X
Xile X X
Japó X
Itàlia X
Etiòpia X
Islàndia X
Tanzània X
Nova Zelanda X
Costa Rica X
Congo X
b) Els volcans ubicats al llarg de les muntanyes Rocalloses des d’Alaska fins a Califòrnia tenen
laves força menys fluides que els de les illes com Hawaii, en ple oceà Pacífic. Això es deu a la seva
composició. Les laves de Hawaii són més pobres en sílice.
La seva perillositat també és molt diferent: mentre que les erupcions a Hawaii són tranquil·les
i sense explosions, les erupcions a les Rocalloses són molt més explosives i potencialment peri-
lloses a causa de la viscositat del magna.

c) No tenen cap volcà, per exemple l’Uruguai, Rumania, el Vietnam, Mauritània i Suïssa. Aquests
països tenen en comú el fet d’estar ubicats al mig de plaques litosfèriques i, per tant, allunyats de
les seves vores.
6 a) Les illes són més antigues com més situades al nord-oest estan (les edats estan indicades en
milions d’anys).
b) A Hawaii hi ha vulcanisme intraplaca. Es tracta d’un punt calent enmig d’una placa oceànica.
c) Els volcans de Hawaii tenen una activitat constant però tranquil·la perquè la lava és molt líquida
i sense explosions. Es formen grans colades que a vegades arriben fins al mar. El tipus d’edificis
volcànics són els volcans en escut.
d) La regularitat que hi ha en l’edat de les diferents illes es deu al desplaçament relatiu de la

placa litosfèrica respecte del punt de l’astenosfera on hi ha el corrent convectiu ascendent (punt
calent).
7 a) Excepte el de Hawaii, la resta de perfils inclouen algun tipus de límit entre plaques. En el perfil
de la serralada de l’Atlàntic Nord hi ha un límit divergent i en els altres dos és convergent.
b) Els volcans dels perfils b i c van néixer sota el mar. La zona b correspon a una subducció entre
dues plaques en una zona oceànica. El perfil c correspon a una zona de vulcanisme dins de la
placa pacífica, que és totalment oceànica.
c) Les fosses oceàniques dels perfils b i c s’han format per la presència d’una subducció entre
dues plaques. Aquesta subducció suposa que una placa s’enfonsa cap a l’astenosfera i pateix un
fort fregament amb l’altra. Aquest procés genera la formació de magmes, els quals ascendeixen i
donen lloc a fenòmens volcànics.
d) Perfil a: magmes bàsics (basàltics i peridotítics); perfil b: magmes àcids i intermedis; perfil c :
magmes bàsics (basàltics i peridotítics); perfil d: magmes àcids (alcalins i calcoalcalins).
e) Perfil a: activitat hawaiana o estromboliana; perfil b: activitat vulcaniana, pliniana o ultrapliniana;

perfil c : activitat hawaiana; perfil d: activitat vulcaniana, pliniana o ultrapliniana.

8 a)
a caldera cràter
con volcànic
con volcànic
dom
b
caldera
con
volcànic
cràter
con volcànic
a) Vesuvi (Itàlia), b) La Soufrière (Guadalupe) i c) Mauna Loa (Hawaii).
b) El Vesuvi és l’únic estratovolcà dels perfils representats. Aquests edificis volcànics estan formats
per capes alternades de lava i piroclasts, i l’alliberament d’aquest tipus de productes és caracterís-
tic dels volcans que presenten una caldera i cons amb pendents bastant grans com el Vesuvi. La
Soufrière pot haver presentat aquets tipus d’activitat en fases anteriors. Actualment, la presència
d’un dom volcànic a la seva part superior indica una activitat de tipus plinià.
c) El Mauna Loa és un volcà en escut, atès que té la típica forma de con molt ample amb pen-
dents suaus que és caraterística de l’activitat hawaiana; en aquesta gairebé no hi ha piroclasts
i l’edifici volcànic es construeix per l’acumulació de successives capes de lava.
d) El principal factor que condiciona les diferències entre aquests volcans és la viscositat del mag-
ma. Com més viscós, menys fluid és i més abundants són els piroclasts, fets que condicionen la
forma de l’edifici volcànic.
e) Perfil a: activitat hawaiana; perfil b: activitat estromboliana o vulcaniana; perfil c: activitat pliniana
o ultrapliniana.
f) No seria lògic que aquests tres volcans es trobessin l’un al costat de l’altre. Generalment, els
diferents volcans d’una mateixa zona volcànica tenen activitats molt semblants, ja que el tipus de
magna que els origina té també unes mateixes característiques.

g) La Soufrière és el volcà que té més probabilitats de produir una colada piroclàstica, perquè
té un dom volcànic a la part superior, estructura que tapa el cràter i indica l’existència de lava
molt viscosa. Aquests factors poden afavorir l’acumulació de gasos i material piroclàstic i, en con-
seqüència, l’aparició d’una colada d’aquests tipus.
h) Per les mateixes raons esmentades en l’apartat anterior, la Soufreière és el volcà que deu tenir
l’índex d’explosivitat volcànica més elevat.
i) El Mauna Loa és el vocà que produeix colades de lava més extenses, perquè la seva lava és la
menys viscosa de tots tres, tal com ho demostra l’escassa pendent del seu con format per exten-
ses colades.
9 a) • (F) És un estratovolcà amb una gran caldera.

• (F) Es va tractar d’una lava amb força sílice. Això li va donar una gran viscositat.
• (F) Es tracta d’una zona de subducció entre dues plaques oceàniques.
• (V)
• (F) Es va tractar d’una erupció de tipus plinià.
• (F) Es tracta d’un vulcanisme explosiu a causa de l’elevada viscositat de la lava.
b) Aquesta erupció va ser excepcional per la gran virulència de les explosions, per la quantitat
abundant de materials emesos i per les dimensions de la caldera submarina que es va formar.
c) El nombre elevat de víctimes va ser causat, principalment, pel gran tsunami que va originar la
formació de la caldera submarina.
10 a) A - 6, B - 3, C - 4, D - 5, E - 2, F - 1
b) Els basalts i les cendres indiquen, a la part baixa de la sèrie, que el vulcanisme era tranquil
i fluid (hawaià); a la part mitjana, hi trobem predominantment piroclasts, indicadors d’una activitat
volcànica una mica més violenta (estrombolià); a la part superior, la presència de cendres amb
troncs cremats (colades piroclàstiques) i de bretxes (explosions) que indicaria un vulcanisme més
violent (plinià).
c) Ha augmentat.
d) El risc hauria de ser molt alt.
11 a) Un magma és una barreja de minerals en estat líquid amb un elevat contingut de gasos en
dissolució. Els seus components principals són els silicats i, entre els gasos dissolts predominen el
vapor d’aigua, el diòxid de carboni, el fluor, el clor...
b) Els magmes es formen a les zones més profundes de l’escorça i a la part superior del mantell
terrestre. En aquestes zones els valors de pressió i temperatura són molt alts, i la fusió de les ro-
ques s’hi pot produir per tres processos:
• augment tèrmic per sobre del punt de fusió de tots els minerals que formen la roca;
• descompressió: si disminueix la pressió de les roques, es poden fondre sense que augmenti
la temperatura;
• presència de fluids: l’aigua i altres fluids també fan disminuir el punt de fusió.

c) Les roques volcàniques es refreden a l’exterior de la Terra. Això fa que solidifiquin molt ràpida-
ment, fet que en condiciona l’estructura. Gairebé mai tenen cristalls a l’estructura i, en canvi, molt
sovint presenten cavitats formades per les bombolles dels gasos que contenia el magma.
d)
gasos: vapor d’aigua (entre un 60% i un 90%)

altres: CO2, H2S, òxids de sofre, HCl
PRODUCTES VOLCÀNICS líquids: lava
sòlids: piroclasts:
• cendres (diàmetre < 2 mm)
• lapil·li (2-50 mm de diàmetre)
• bombes volcàniques (diàmetre > 50 mm)
e) Hi ha quatre tipus bàsics d’edificis volcànics:

• volcà en escut: volcà molt extens amb petits pendents format per colades de lava successi-
ves;
• estratovolcà: volcà menys ample amb pendents més forts integrat per capes alternades de
piroclasts i colades de lava solidificada;
• con d’escòries: volcà de poca amplitud i forts pendents format exclusivament per capes de
piroclasts.
• dom o banyó volcànic: pic abrupte situat sobre el cràter format per la solidificació ràpida d’un
magma molt viscós.
Alguns volcans, especialment els estratovolcans, poden presentar una estructura addicional ano-
menada caldera, fruit de l’esfondrament de la cambra magmàtica o del trencament de l’edifici
volcànic com a conseqüència d’una explosió.
f) L’índex d’explosivitat volcànica (IEV) és un valor indicatiu de la perillositat d’una erupció, en fun-
ció de la probabilitat que es produeixin explosions i de la virulència que tinguin. Aquest paràmetre
té una relació directa amb la viscositat del magma. Com més viscós és el magma, més dificultats
tenen els gasos per alliberar-se’n. En aquest cas, poden acumular-se i originar explosions quan
surten bruscament.
g) Un mateix volcà pot tenir comportaments diversos en diferents episodis eruptius o, fins i tot,
durant una mateixa erupció. Si les característiques del magma que emet el volcà canvien, també
ho faran les característiques de l’erupció. Per aquesta raó no es pot assignar un tipus fix d’activitat
volcànica a un mateix edifici volcànic.
h) Un volcà actiu és aquell que emet lava i gasos o té activitat sísmica, o totes dues coses. Un
volcà dorment és aquell que està inactiu des de fa temps, però que encara pot entrar en erupció.
Un volcà extingit també és un volcà inactiu però que ja no pot entrar mai en erupció.
i) El vulcanisme atenuat és el conjunt de fenòmens que es produeixen en les zones d’activitat

volcànica feble perquè els volcans són dorments des de fa molt de temps o bé estan a punt
d’extingir-se. En són tres exemples:

• fonts termals: brolladors d’aigua calenta;

• guèisers: fonts periòdiques de vapor d’aigua i aigua calenta;
• fumaroles: escletxes per les quals surten gasos.
j) Els tipus de contactes entre plaques i el tipus de vulcanisme que hi està associat són:
• Dorsals oceàniques i zones de rift: es tracta de volcans amb magmes bastant fluids i activitat
estromboliana en la majoria de casos.
• Zones de subducció: es donen tant en les subduccions oceà-continent com en els arcs d’illes
volcàniques. La seva activitat acostuma a ser força més explosiva que en el cas anterior, amb
activitats vulcaniana, pliniana o ocasionalment ultrapliniana.
Finalment, també hi ha casos de vulcanisme en zones intraplaca, associats a punts calents o hot
spots. En aquest cas, es tracta de volcans tranquils amb activitat hawaiana.

1 1. Anticlinal (esquerra) i sinclinal (dreta). Es tracta de plecs paral·lels.
2. Successió d’anticlinals i sinclinals paral·lels, amb pla axial vertical (sense vergència, per tant).
3. Plec anticlinal paral·lel, amb vergència cap a l’esquerra.
4. El plec del centre és un anticlinal paral·lel amb una lleugera vergència cap a l’esquerra.
5. Successió de plecs paral·lels amb vergència cap a l’esquerra.
6. Anticlinal similar tombat amb vergència cap a la dreta.
2 1. falla inversa; 2. diàclasis; 3. falla inversa; 4. diàclasis; 5. diàclasis; 6. falla (no s’aprecia bé si és
inversa o normal, però el pla de falla és quasi horitzontal; per tant, és probable que sigui una falla
inversa, potser un encavalcament).
3 a)
condicions de pressió exemple de zona on

tipus de roca metamòrfica
i temperatura es poden formar
al voltant d’una massa de
cornubianita amb hornblenda temperatura alta i pressió baixa
magma
a la mesozona d’un orogen
amfibolita temperatures i pressions altes situat en una subducció oceà-
continent
a la part superior de la meso-
temperatures i pressions
esquist verd* zona d’un orogen situat en una
moderades
subducció oceà-continent
a la part més profunda d’un
temperatures i pressions
eclogita orògen d’una zona de subduc-
molt altes
ció oceà-continent
temperatures molt altes i pres- molt a prop d’una massa de
cornubianita amb piroxè
sions baixes magma
* Esquist verd, en lloc d’esquist blau, com surt al llibre.
b) Les granulites es formen quan la temperatura és de 680°C aproximadament.
c) L’eclogita apareix a partir de pressions mínimes de 10 kb.
d) Els processos metamòrfics es produeixen quan les temperatures superen els 250 °C a pressio-
ns inferiors a 1 kb. A mesura que la pressió creix, el metamorfisme pot donar-se a temperatures
inferiors; així, per exemple, amb 2 kb de pressió es formen roques metamòrfiques a només
100°C.
e) El límit d’anatèxia indica aquells valors de pressió i temperatura a partir dels quals els minerals
inicien la seva fusió. Així, quan les condicions de pressió i temperatura superen aquest límit, els
diferents minerals van passant de manera progressiva a la fase líquida segons quin sigui el seu
punt fusió.

4 a) Collserola està formada principalment per roques metamòrfiques, però també n’hi ha de mag-
màtiques (granit) i una petita quantitat de sedimentàries del quaternari (al peu de la serralada).
b) Abans de l’orogènesi que va originar Collserola hi havia un predomini de roques sedimen-

tàries.
c) L’aparició de masses de roques magmàtiques molt calentes durant l’orogènesi va afectar les
roques preexistents.
d) Anant des de la Bonanova fins al Tibidabo, observem primer les roques magmàtiques solidifi-
cades (granit) i, a partir d’aquí, diverses franges de roques metamòrfiques.
e) Sí, perquè es tracta d’unes aurèoles metamòrfiques entorn d’un batòlit que acostumen a tenir
forma de corones circulars al voltant d’aquesta estructura magmàtica. De fet, no s’observen més
roques metamòrfiques en direcció al mar.
f) S’ha produït un metamorfisme de contacte perquè les roques preexistents s’han transformat
a causa de l’alta temperatura de la massa de magma, que va aparèixer durant l’orogènesi i que
posteriorment formaria el granit.
5 a) No hi ha el mateix tipus de metamorfisme en totes les zones perquè les condicions de pressió
i temperatura no són les mateixes.
b) Els dos factors que determinen el tipus de metamorfisme que hi ha a cada lloc són la pressió
i la temperatura.
c) A les zones de subducció es formaran roques pròpies del metamorfisme regional: pissarres
i micacites a l’epizona, esquists i amfibolites a la mesozona i gneis i migmatites a la catazona. Per
altra banda, al voltant de les masses de magma que es generen apareixeran roques de metamor-
fisme de contacte com les cornubianites, la quarsita i el marbre, i d’altres fruit de processos de
metasomatisme. En aquest segon cas, podem trobar jaciments de minerals d’interès econòmic.
A les zones de lliscament lateral entre plaques trobarem roques generades pel metamorfisme
dinàmic, com les bretxes de falla i les milonites.
d) A les conques oceàniques es produeixen fenòmens metamòrfics a causa de la pressió genera-

da per l’acumulació de sediments. Al mateix temps els materials es van enfonsant pel procés de
subsidència, per la qual cosa estan sotmesos a unes temperatures cada vegada més elevades.
e) La gran diversitat de roques metamòrfiques que hi ha a les serralades formades en zones de

subducció és conseqüència de la gran varietat de condicions de pressió i temperatura que s’hi
donen. Els tipus de metamorfisme que hi ha aquí són el regional, el de contacte i el metasoma-
tisme.
6 a) El canvi de cianita / sil·limanita / andalusita correspon a minerals polimòrfics perquè tots tres
tenen la mateixa composició química.
b) La moscovita, estable en una àmplia franja de pressions, es transforma en ortosa, corindó

i vapor d’aigua a causa de l’elevació de la temperatura a partir de 700 °C aproximadament.

c) L’andalucita es transformarà en cianita, tot i que si la temperatura a què es trobava era superior
a 500 °C es transformarà primerament en sil·limanita i, posteriorment, en cianita.
d) Una roca que conté sil·limanita ha estat sotmesa a una temperatura mínima lleugerament
inferior a 500 °C i a pressions que poden oscil·lar entre 0 kbar i més de 9 kbar.
e) Una roca que conté ortosa i corindó ha estat sotmesa a una temperatura mínima de 375 °C.
Per deduir-ho, cal observar la gràfica i calcular a partir de quin valor de l’eix de les x apareixen
aquestes dues substàncies.
f) Com més elevada és la densitat d’aquests minerals, més estables són a pressions elevades.
Això s’explica pel fet que, com més elevada és la pressió, més gran és la comprensió a què estan
sotmesos; d’aquesta manera, es formen unes estructures moleculars més compactes i augmenta
la densitat del mineral.
7 (Correccions en negreta)
Els processos metamòrfics són transformacions que pateixen les roques com a conseqüència de
l’acció de la pressió i la temperatura. Alguns d’aquests canvis no comporten transformacions
químiques de les roques i només la substitució d’uns minerals polimòrfics per uns altres. D’altres
vegades, les roques es transformen perquè els minerals es transformen en d’altres de
composició química diferent.
Els cristalls que formen les roques també pateixen canvis durant el metamorfisme. En general, es
pot dir que sempre hi ha un augment del seu volum, una tendència a les formes planes i una
orientació perpendicular a la direcció de la pressió.
En fases molt avançades de metamorfisme es produeix la migmatització, que consisteix en la

fusió parcial de les roques.
D’altres vegades es produeix una fusió total de les roques i s’obté el magma. Aquest procés
s’anomena anatèxia i origina masses de roques foses que constitueixen magma.
Cap al final d’aquest text diu que la migmatització genera la formació de lava. Només la fusió total
de les roques, procés anomenat anatèxia, pot donar lloc a masses de roques foses que constitui-
rien magma i no pas lava. Aquest segon terme es reserva, exclusivament, als materials en forma
líquida que s’emeten durant una erupció volcànica.
8 L’estudi microtectònic pot revelar la història, almenys pel que fa a la tectònica, de les roques. Par-
tint dels successos geològics que podem triar, tenim:
1. Cordierita desorientada posterior a la biotita orientada. Veiem que la cordierita és posterior

perquè talla els minerals de biotita. Així doncs, primer s’ha produït un metamorfisme regional
(biotita orientada) i després un metamorfisme de contacte de baix grau (cordierita).
2. Granats damunt de plagiòclasi (albita) i epidota plegades. Per tant, primer s’ha produït un me-
tamorfisme de contacte de baix grau (albita-epidota), la qual cosa ha donat lloc a un bandeja-
ment; a continuació hi ha hagut un plegament i, en darrer terme s’ha produït un metamorfisme
de contacte d’alt grau (granats).

3. Cordierita orientada com la biotita. S’observa que la biotita envolta la cordierita; per tant, primer
existia la cordierita i després la biotita. Primerament, hi ha hagut un metamorfisme de contacte
de baix grau (cordierita) i després ha tingut lloc un metamorfisme regional (biotita).
4. Hi ha cristalls mixtos, amb granat i biotita, envoltats d’una matriu de moscovita i biotita. Els
cristalls són restes de fenòmens tectònics anteriors, ja que si fossin posteriors serien d’un sol
mineral. Així doncs, en primer lloc, s’ha produït un metamorfisme regional (biotita, tallada pels
granats i, per tant, anterior als granats); després, hi ha hagut metamorfisme de contacte d’alt
grau (granats); finalment, hi ha dues possibilitats, però totes dues inclouen un metamorfisme
amb una forta pressió, capaç de trencar els cristalls: un metamorfisme dinàmic o un metamor-
fisme regional profund.
5. La presència de minerals com l’ortosa ens indica que la roca ha patit una anatèxia. Possible-
ment ha sofert un metamorfisme regional d’alt grau (biotita), que més tard ha anat augmentant
de grau encara més fins a passar a una anatèxia.
Serralada formada per la subducció entre dues plaques amb abundància de fenò-
e
mens magmàtics.
Reajustament posterior al plegament d’un orogen que provoca el desplaçament
b
vertical de l’escorça terrestre.
Serralada formada per una obducció en la qual hi ha pocs fenòmens magmàtics
d
i un predomini de les formes generades per la compressió.
c Conca sedimentària de l’oceà on s’acumulen els materials erosionats al continent.
Període de distensió en el qual es formen fosses tectòniques en què sedimenten
a
materials procedents dels relleus més elevats.
f Enfonsament progressiu dels estrats en una conca sedimentària.
10 Preguntes sobre el tall dels Andes:
a) Els Andes constitueixen un orogen de tipus andí perquè s’han format per la subducció entre
dues plaques.
b) Els fenòmens magmàtics són abundants i estan distribuïts principalment per la meitat més
propera a l’oceà Pacífic. Aquesta distribució és conseqüència de la dinàmica de la zona de sub-
ducció que ha originat aquesta serralada. Les bosses de magma es formen a una certa distància
del límit amb la placa oceànica, coincidint amb la zona on el fregament entre ambdues plaques
i la subsidència de la placa oceànica generen aquestes masses de roques foses, que ascendeixen
per les fractures existents.
c) S’observen plecs al llarg de tot el perfil de la serralada.
d) Hi ha nombroses falles, que són força més abundants a la zona més allunyada de l’oceà Pacífic.
Són falles inverses, originades per forces de compressió.
e) Aquest orogen s’ha format a causa de la convergència de la placa Pacífica cap a la placa sud-
americana. La placa pacífica forma una zona de subducció i s’enfonsa per sota de la sud-ameri-
cana. Les immenses forces de compressió que aquest procés genera són les responsables de la
formació de la serralada andina.

f) Les muntanyes Rocalloses, la Sierra Madre (Mèxic) i els Alps Neozelandesos, per exemple,
s’han format d’una manera semblant.
Preguntes sobre el tall de l’Himàlaia:
a) L’Himàlaia és un orogen de tipus alpí, perquè s’ha format per la col·lisió (obducció) de dues
plaques continentals (la de l’Índia i l’Eurasiàtica).
b) En aquest cas no hi ha fenòmens volcànics, perquè cap de les dues plaques no s’introdueix
sota de l’altra, sinó que simplement es deformen totes dues. Aquest procés no genera la formació
de magmes.
c) S’observen estrats plegats i especialment les restes d’un mantell de corriment ja erosionat.
d) No s’hi observen falles.
e) La presència d’aquests minerals ens pot donar una idea de les condicions que hi havia quan
es van formar aquestes roques. A més, són indicadors de pressions elevades. En el tall s’observa
que l’erosió ha eliminat la part superior d’un mantell de corriment de grans dimensions.
f) L’elevació de pocs mil·límetres que experimenten cada any les muntanyes de l’Himàlaia es deu
als moviments isostàtics posteriors a l’orogènia. Aquests són conseqüència del reajustament del
mantell, que empeny cap amunt els materials de l’escorça per recuperar el nivell que ocupava
abans de l’orogènia.
g) L’Himàlaia s’ha format per la col·lisió entre dues plaques continentals (Índia i Euràsia) que, en
plegar-se i desformar-se, han originat aquesta gran serralada.
h) Els Alps, els Pirineus i el Caucas, per exemple, són altres serralades que s’han format d’una
manera semblant.
11 a) (V)
b) (F) Aquest límit es desplaça a profunditats majors.
c) (F) Sí que hi ha simetria estructural.
d) (V)
e) (F) Els encavalcaments i els mantells de corriment són poc habituals en els orògens andins.
f) (F) L’esquistositat està limitada al nivell superior dels orògens. En el nivell mitjà predominen els
plecs.
g) (V)
h) (F) Les Rocalloses són un orogen andí.
i) (V)
j) (V)
12 a) Les serralades andines tenen volcans i nombrosos plecs i falles. En les serralades alpines no hi
ha vulcanisme i predominen els grans encavalcaments i mantells de corriment.
b) Les roques que han patit metamorfisme regional presenten esquistositat i una orientació pre-
dominants dels cristalls.
c) En una falla normal, el pla de falla s’inclina cap al bloc que baixa, mentre que en una falla in-
versa, s’inclina cap al costat on hi ha el bloc que puja.
d) Falla normal / distensió; falla inversa / compressió; esquerda / distensió; encavalcament /

compressió; plec / compressió; esquistositat / compressió.

e) És un nivell de la litosfera on predominen determinats mecanismes de deformació. En una

serralada totalment erosionada, els nivells estructurals inferiors es troben al centre, i els més su-
periors, als marges.
f) Els mecanismes de deformació elàstica, plàstica i fràgil són els següents:
• elàstica: ones sísmiques;

• plàstica: plecs i esquistositat;
• fràgil: falles i diàclasis (esquerdes).
g) El metamorfisme regional s’origina per la gran pressió a què es veuen sotmesos els sediments
quan s’acumulen en una conca. A causa de la subsidència, se situen cada vegada a més profun-
ditat, per la qual cosa estan sotmesos a temperatures més elevades. Per contra, el metamorfisme
de contacte es deu a la gran elevació de temperatures a la qual es veuen sotmeses les roques
situades a prop d’un magma.
h) Un geosinclinal és una gran conca sedimentària situada al costat d’un continent, on van a parar
els materials resultat de l’erosió d’aquest continent.
i) L’anatèxia marca el límit del metamorfisme perquè implica la fusió de les roques i la formació
d’un magma, que originarà roques magmàtiques i no metamòrfiques quan se solidifiqui.
j) És un encavalcament, el salt de falla mesura uns quants quilòmetres, mentre que en una falla
inversa és menor. El pla de falla de l’encavalcament sol ser bastant més horitzontal que el de la
falla inversa.
k) És un anticlinal, perquè en el nucli es troben els materials més antics.
l) Recte, inclinat, tombat i ajagut.
m) En una falla, els blocs que queden a cada banda de la fractura es desplacen relativament. Això
no passa en una esquerda.
n) Observarem que hi ha un desplaçament dels estrats paral·lels al pla de falla.
o) Que s’ha format a alta pressió (vegeu la figura 16 de la pàg. 109).

1 a) Unes velocitats superiors a 0,5 cm/s.
b) Les partícules de fins a 0,1 mm serien transportades i les d’una grandària superior a 0,1 mm
serien sedimentades.
c) Les sorres (entre 0,1 i 1 mm).
2 a) El paisatge superior ha estat modelat per glaceres i l’inferior, per rius. Es pot deduir per la
presència d’un horn en el dibuix superior i per la forma de les valls.
b) En el dibuix superior: valls en U i horns.
En el dibuix inferior: valls i meandres.
c) En el paisatge superior, les valls són en forma de U (fins al nivell on va arribar el gel).
En el paisatge inferior, les valls dels dos cursos principals tindrien el fons pla i les parets inclinades,
ja que el dibuix correspon al curs mitjà d’aquests rius (ho sabem per la presència de meandres).
3 a) El Llobregat, perquè la gràfica del seu perfil longitudinal és la que presenta menys irregularitats
(observables en forma de graons a les gràfiques).
b) L’Arkansas, perquè el seu perfil longitudinal presenta més accidents.
c) Els punts on ara s’aprecien canvis de pendent es farien més pronunciats a causa de l’erosió
regressiva.
d)
2.000
1.500
metres
1.000
riu Llobregat
500
0
0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 110 120 130 140 150 160
ALT MIG quilòmetres BAIX
4 a) L’ordre de vinyetes és: c, a, f, e, b, d.
b) Vinyeta a: descens del nivell del mar, ja que s’ha produït una erosió regressiva i la formació
d’una terrassa.
Vinyeta f: ascens del nivell del mar, ja que hi ha hagut sedimentació.
Vinyeta e: descens.
Vinyeta b: ascens.

Vinyeta d: descens.
c) S’han format tres terrasses fluvials, corresponents als tres descensos del mar.
d) Les glaciacions correspondrien a les davallades del nivell del mar, ja que l’aigua es glaça i no va
a parar al mar. Per tant, serien glaciacions les vinyetes a, e i d, mentre que serien interglaciacions
les vinyetes c, f i b.
5 a) Les àrees de recàrrega són la serralada del Montsec de Rúbies i la de Sant Corneli. El recorregut
que fa l’aigua és el següent:
toves calcàries amb lutites calcarenita calcàries del margues del

quaternàries alveolines (eocè) del paleocè d’Areny (cretaci) campanià (cretaci) santonià (cretaci)
serralada del
Montsec de Rúbies
serralada de
serralada de St. Corneli
Campanetes estanys
de
Basturs
b) Els nivells kàrstics són les calcàries del campanià i la calcarenita d’Areny.
c) Perquè l’aqüífer queda captiu entre les margues del santonià i les lutites del paleocè. Aleshores
es troba a pressió i per això puja. També es pot dir que, per aquest motiu, el nivell piezomètric
està situat a més altura que el nivell freàtic.
d) La falla és un pla de descompressió que permet el seu ascens.
e) Poden donar-se dues explicacions:

• El gradient geotèrmic fa que les temperatures augmentin uns 3 °C cada 100 m. Atès que
l’aqüífer arriba a profunditats d’entre 100 m i 200 m, cal suposar que l’aigua s’escalfarà.
• Les dades de temperatura d’aigües superficials corresponen a temperatures d’hivern. L’aqüífer es
troba protegit d’aquests freds d’hivern.
f) Al final del paràgraf de la pregunta se’n dóna una pista, ja que a primer de batxillerat no s’estudia
l’eutrofització: els nitrats tenen origen orgànic. El problema és que els nitrats s’alliberen al fons
del llac. Per tant, l’alumnat ha d’explicar com pugen fins a la superfície. Pot fer servir dos raona-
ments:
• Els corrents ascendents, provocats pel continu flux d’aigua (vegeu les fletxetes dibuixades en
l’apartat a).
• El fred atmosfèric provoca el refredament de les capes superiors del llac. Aquest refredament
fa augmentar de densitat l’aigua, amb la qual cosa s’origina l’ascens de l’aigua més calenta i de
menys densitat, de sota el llac. Aquest corrent porta els nitrats cap amunt.

g) Les toves quaternàries representen els carbonats que s’han anat dissolent per les aigües sub-
terrànies (karstificació) i que han precipitat en emergir aquestes aigües.
h) Els dipòsits de toves correspondrien a la sedimentació.

La karstificació de les calcarenites representaria l’erosió.
El bicarbonat dissolt podria comparar-se amb el transport.
Cal remarcar, però, que es tracta de processos diferents, ja que en realitat les toves es formen per
precipitació, i la karstificació és una dissolució, no pas una erosió.
6 a) Perquè, en disgregar les partícules, aquestes presenten una major superfície per ser atacades
posteriorment per la meteorització química.
b) Perquè els materials són transportats sobre el gel o hi estan englobats. Com que el gel no és un
medi fluid, els materials transportats no rodolen ni topen entre si; a més, les glaceres transporten
tot el material que cau sobre el gel des dels vessants, independentment de la seva grandària, per
la qual cosa no adquireixen una maduresa textural. D’altra banda, els materials transportats no es
dissolen en el glaç i, per tant, no adquireixen la maduresa en la composició.
c) Els fenòmens de vessant i el vent.
d) En una ria, el perfil longitudinal es correspondria amb la morfologia d’una vall fluvial en el seu
curs baix, amb parets inclinades. En un fiord, el perfil longitudinal tindria la forma de U típica de
les valls glacials, amb parets verticals.
e) Perquè el pendent és molt gran i, per tant, l’aigua baixa a gran velocitat i té una gran capacitat
d’erosió.
f) Un riu és un curs d’aigua permanent (encara que, segons el règim climàtic de la regió, pot ser
que no porti sempre la mateixa quantitat d’aigua), mentre que un torrent és un curs d’aigua inter-
mitent (corre només en episodis de pluja o desglaç).
Un torrent diposita tota la seva càrrega en el con de dejecció, formant un dipòsit sedimentari
amb poca maduresa textural; per contra, un riu va dipositant la seva càrrega al llarg del seu curs,
formant dipòsits amb elevada maduresa textural.
g) Es pot produir en aquelles roques que es poden dissoldre en aigua: com són les calcàries
i dolomies (després d’una prèvia carbonatació), per una banda, i les evaporites (guixos i sals), per
una altra.
h) Les formacions eòliques es formen en aquells llocs on el vent bufa fort. Així doncs, poden origi-
nar-se en zones litorals (el cap de Creus n’és un exemple típic a Catalunya) o fins i tot a la tundra
àrtica.
i) Perquè no hi ha vegetació i, per tant, el vent no minva. A més, les roques hi queden més des-
protegides.
j) L’erosió diferencial és aquella que es dóna en materials de consistència diferent. Els materials
menys cohesius, compactats o cimentats, o simplement els més tous, s’erosionen menys, de
manera que si tenim, per exemple, una roca porfídica els fenocristalls de la qual siguin més resis-
tents que la matriu, al cap d’un temps veurem com aquests cristalls sobresurten visiblement de

la resta de la roca. A més gran escala, observem les cingleres, sovint coronades per roques dures
(a Catalunya són molt típiques les cingleres coronades per calcàries), que fan un efecte de parai-
gua davant la pluja i són més resistents a l’erosió de les aigües d’escalament superficial. Moltes
vegades la base d’aquestes cingleres és d’un material més tou (argila o marga), que sovint forma
part dels terrenys més baixos (la depressió de Vic, per exemple).
k) S’ha format una terrassa marina i les onades tenen cada cop menys força.
7 a) Es tracta d’un con de dejecció.
b) L’onatge. Actua erosionant la base del penya-segat (descalçament), cosa que en propicia el
desplom.
c) L’erosió hídrica. Els forts pendents poden facilitar l’erosió.
d) Els fenòmens de vessant.
e) Hi provoca el descalçament. És probable que es tracti de la zona externa d’un meandre.
f) Meandres. Poden pertànyer al tram mitjà.
g) El vent.
h) El bicarbonat càlcic que porta la gota en dissolució precipita en forma de carbonat càlcic, que
s’afegeix a l’estalactita que s’està formant.
i) Acumulació de partícules de sorra transportades pel vent.

1 a)
ambients columna A R* T columna B R* T columna C R* T

8
fluvial (tram
7
mitjà)
con de fluvial (tram
6
dejecció baix) o delta
con de plataforma
5 albufera
dejecció proximal
4 fluvial platja o delta palustre
con de
3 fluvial delta
dejecció
plataforma
2 fluvial delta
distal
plataforma plataforma
1 palustre
proximal proximal
*R: regressió T: transgressió
Els ambients d’albufera s’han identificat gràcies als ripples simètrics, característics de zones mari-
nes poc profundes o de zones on hi ha predomini de marees i pujades i baixades de mar contí-
nues. Els ambients de con de dejecció també podrien correspondre a ambients fluvials de forts
pendents. Els ambients de platja s’han identificat per la presència de calcarenites i fòssils.
b) Consulteu la taula de l’apartat a.

c)
columna C
columna B
6 7
columna A 5
5 6
5
4
4
3
3
2
2
2
1 1
d) L’àrea més proximal de la conca correspon a la columna A, ja que no presenta ambients marins
i, en canvi, presenta molts ambients amb sedimentació detrítica grollera, característics de zones
pròximes a les serralades (sedimentació molàssica). Per contra, la columna C correspon a la més
distal, ja que conté la major part de materials sedimentats en ambients marins, fins i tot en am-
bients de plataforma distal, amb calcàries.
2 a) Els ripples són la part superior d’un estrat que presenta laminació encreuada (sempre que no
hagi estat escapçat).
b) Es forma com a resultat de canvis de velocitat gradual del flux. Per exemple, la classificació
granodecreixent està associada amb avingudes.
c) Els ambients proximals són aquelles zones de la conca sedimentària pròximes a l’àrea font o
àrea que subministra els materials detrítics a causa de l’erosió que s’hi dóna. Els ambients distals
són aquells on la major part de la sedimentació té caràcter autòcton, és a dir, neix de materials
generats en la mateixa conca, com carbonats o evaporites.
d) Ens haurem de fixar en el seu contingut fòssil, en les roques que formen els estrats i en les
estructures sedimentàries.

e) És l’establiment de correspondències en el temps dels estrats de diverses columnes estrati-

gràfiques corresponents a diferents localitats. Es basa en la unió dels estrats de la mateixa edat en
totes les columnes.
f) Els criteris paleontològics.
g) Una discordança angular es dóna perquè els estrats s’han plegat com a conseqüència de forces
tectòniques (una orogènesi, possiblement). Les capes superiors de sediment, en disposar-se de
manera horitzontal, com fan sempre que hi ha sedimentació, formaran un angle amb els estrats
inferiors plegats.
h) La identificarem de dues maneres:

• Mirant els canvis d’ambients sedimentaris.
• Observant si es produeix un augment o una disminució de la grandària dels clasts cap a dalt
d’una columna estratigràfica: si té lloc una disminució, parlarem de transgressió (assimilarem les
calcàries a unes roques de gra molt fi, més que les argiles, quan utilitzem aquest criteri).
i) Una interrupció important en la sedimentació, acompanyada o no d’erosió. La paraula important

es refereix a una interrupció de l’ordre de milions d’anys.
j) En el principi de l’actualisme, és a dir, els processos geològics que coneixem i que actuen avui
dia també actuaven en el passat.
k) El seu gruix.
l) Que lateralment s’aprimen intercalant-se els uns amb els altres.
m) Mur i sostre.
n) Quan el fang d’un bassal, estany, etc., s’asseca, les argiles que en recobreixen la superfície
s’esquarteren.
o) Són petits cràters que formen les gotes de pluja en impactar sobre una superfície tova.
p) És la petjada sobre el sediment d’un vertebrat.
q) Els de la plataforma proximal són fonamentalment detrítics i més grollers que els de la plata-
forma distal, ja que aquesta està més lluny de les aportacions dels rius.
r) És un con de dejecció format pels sediments que es precipiten pel talús sobre la plana abis-
sal.
s) Fluvial, lacustre, costaner i deltaic.
t) Platja, deltaic i albufera.

1 Perfil corresponent a la figura 15 del llibre de text.
770 710
400
600
720
0
50
600
•
750 • •
700 •
•
•
650 •
• •
600 •
•
550 • • •
500 •
450
•
400 •
350 •
300
1 : 10.000
Perfil corresponent a la figura 16 del llibre de text.

0
0
80
60
0
600
60
780
850 • •
•
800 •
•
•
750
• •
•
700 •
•
650 •
• •
600 •
•
550
1 : 10.000

2 Tall geològic corresponent a la figura 17 del llibre de text.
30°
A B
Tall corresponent a la figura 18 del llibre de text.
40°
40°
A B

40°
A B
40°
40°
40°
A B

10° 10°
A B
A B

40°
A B
40° 40°
40°
10°
10°
A B

Representació de formacions superficials corresponent a la figura 25 del llibre de text.
A B
Representació de formacions superficials horitzontals corresponent a la figura 26 del llibre de

text.
A B

1
mostra mètode triat per datar-la edat aproximada
esquist de Planoles potassi 40 50 milions d’anys
closca d’ostra d’un sediment
carboni 14 19.000 anys
quaternari
sal potàssica de Cardona potassi 40 50 milions d’anys
os d’un enterrament neolític carboni 14 8.000 anys
a) Les dues mostres més recents conserven el 100% del potassi 40 i no poden ser datades
mitjançant aquest mètode. Les dues més antigues, en canvi, ja no conserven gens de carboni 14
i per això han de ser datades mitjançant el mètode del potassi 40.
b) Els isòtops van desintegrant-se a mesura que transcorre el temps. En cada cas, la seva velocitat
de desintegració és específica. D’aquesta manera podem saber el temps que ha passat des de la
formació de la mostra.
c) El rubidi 87 i l’estronci 87, o l’urani 238 i el plom 206 són dos mètodes de datació basats en
la desintegració d’isòtops radioactius.
d) Els estudis de termoluminiscència o els mètodes basats en fenòmens geològics o processos

biològics són dos exemples de sistemes de datació no basats en isòtops.
e)
Principals mètodes radioactius de datació absoluta
exemples de mostres que

mètode antiguitats detectables
es poden datar
carboni 14 ossos d’un mamut,
de -100 a -70.000 anys
carboni 12 mòmia egipcia
potassi 40 fòssil de graptòlit, de -50.000 a -13.000 milions
argó 40 lignit de Fígols d’anys
rubidi 87 tota mena de roques que
a partir de -10 milions d’anys
estronci 87 continguin rubidi
samari 145 pissarres del Pirineu,
neodimi 143 esquists de Collserola
tota mena de roques que
urani 238 - plom 206 a partir de -10 milions d’anys
continguin urani
urani 235 - tori 208 tota mena de roques que
plom 207 continguin urani
2 Les errades que hi ha en la notícia són:
– Primerament, encara que faci més de 400 milions d’anys que els escorpins van aparèixer, no
necessàriament ha de tractar-se d’un fòssil molt antic. Podria ser un escorpí fòssil de fa només
10.000 anys.
– Per estudiar l’edat exacta dels escorpins s’utilitzen mètodes radioactius, i no radiogràfics.

– Contràriament al que sosté la notícia, la quantitat de radioactivitat dels minerals disminueix amb
l’edat.
– En aquest cas, els científics, poden utilitzar les tècniques del potassi 40, de l’urani 238 o de
l’urani 235, però no la tècnica de l’urani i el potassi, atès que no hi ha cap d’aquests mètodes
que combini aquests dos elements conjuntament.
3 Esquema 1:
a) Classificació de les roques de l’esquema:
• Sedimentàries: E
• Metamòrfiques: –
• Magmàtiques: A, B, C, D i F
b) Les roques F formen un batòlit. Les D, una colada, i les C, un dic o filó.
c) La seqüència temporal en què aquestes roques van emplaçar-se és: E, D, E, A, C, F, B.
d) Els gresos que es troben més a prop de la roca F s’han transformat com a conseqüència de
l’emplaçament del batòlit de granodiorita al seu costat. En aquests casos, la forta elevació de la
temperatura que això comporta fa canviar les roques encaixants, de manera que les transforma
en roques metamòrfiques. Es tractarà d’un metamorfisme de contacte que, en aquest cas, trans-
formarà en quarsita la franja de gresos més propers a la granodiorita.
Esquema 2:
a) De més antic a més modern, els materials presents en el tall són: 2, 3, 4 i 1.
b) L’ordre dels esdeveniments geològics és:
• 7: Erosió de les calcàries.
• 4: Intrusió dels basalts.
• 6: Sedimentació de les calcàries.
• 1: Sedimentació de les margues.
• 5: Erosió de les margues, els conglomerats i els basalts.
• 2: Plegament de les margues.
• 3: Sedimentació dels conglomerats.
c)
ambient que hi
edat (període i mi-
materials fòssils presents havia en aquell
lions d’anys)
moment
carbonífer / permià
margues goniatits marí
uns 285 milions d’anys
triàsic / cretaci
conglomerats dinosaures 210 - 65 milions terrestre
d’anys
basalts - - -
eocè / miocè
calcàries nummulits marí
55 - 5 milions d’anys
d) Actualment, en aquesta zona predomina l’erosió, tal com es pot comprovar observant el límit
superior de les calcàries, que és un perfil erosiu. A la part central trobem una zona deprimida que,
probablement, correspon a la llera d’un torrent.

Esquema 3:
a) De més antic a més modern els materials presents en el tall són: 4, 3, 1 i 2.
b) L’ordre dels esdeveniments geològics és el següent:
• 4: Erosió dels gresos i les argiles.
• 5: Sedimentació de les calcàries.
• 1: Sedimentació dels gresos.
• 2: Sedimentació de les argiles.
• 6: Erosió de les calcàries.
• 3: Plegament dels gresos i les argiles.
• 7: Sedimentació dels conglomerats.
c)
ambient que hi
edat (període i mi-
materials fòssils presents havia en aquell
lions d’anys)
moment
gresos - - -
conglomerats - - -
cambrià / carbonífer
argiles graptòlits 560 -360 milions marí
d’anys
triàsic / cretaci
calcàries petjades de dinosaures 210 - 65 milions terrestre
d’anys
d) Els fòssils que hi ha en aquesta zona poden considerar-se fòssils guia perquè han viscut en
períodes de temps geològics ben definits i no tan extensos, com passa en el cas d’altres fòssils.
Si comparem, per exemple, l’amplada en el temps de la presència dels crinoïdeus o dels equi-
noïdeus (equinoderms tots dos) amb la dels graptòlits presents a les argiles d’aquest tall, podem
veure com la presència d’aquest segon tipus de fòssils ens permet atribuir una edat molt més
precisa a aquest sediment. Tot i que es tracta d’un període encara ampli en el temps, podem datar
amb més exactitud aquestes argiles que si continguessin crinoïdeus.
e) Les petjades de dinosaure permeten definir una datació més precisa que els graptòlits perquè
van viure durant un període de temps més curt. Hem de tenir present que aquests dos tipus de
fòssils corresponen a grups d’organismes i no a famílies, gèneres o espècies. Si es pogués estudiar
i descriure amb precisió l’espècie o la família a la qual pertanyen aquests fòssils, podríem datar
amb molta més exactitud aquests sediments. Això es deu al fet que normalment cada espècie,
gènere o família viu durant un període de temps més breu que el conjunt del grup a què pertany.
L’Iguanodon, un gènere de dinosaure, per exemple, va viure només durant el juràssic i el cretaci,
a diferència del conjunt del grup dels dinosaures, que van viure durant tota l’era secundària.
4 1. foraminífers: ordovicià
porífers: cambrià
coralls: finals ordovicià
trilobits: cambrià
ostràcodes: cambrià

nautiloïdeus: finals cambrià

graptòlits i ammonoïdeus: finals cambrià
bivalves: finals ordovicià
gasteròpodes: ordovicià
braquiòpodes: cambrià
crinoïdeus: ordovicià
equinoïdeus: ordovicià
2. foraminífers
Viuen dues èpoques d’expansió:
• el paleozoic: des del final del carbonífer fins a mitjan permià;
• al llarg del mesozoic, amb la màxima expansió entre el cretaci i el terciari.
porífers
• el mesozoic: des del juràssic fins a finals del cretaci.
coralls
Presenten dues èpoques d’expansió amb petites davallades i remuntades:
• el paleozoic: des de mitjan silurià fins a finals del carbonífer;
• el mesozoic i el cenozoic: des de finals del juràsic fins al terciari (màxima expansió).
trilobits
Viuen la màxima expansió durant el cambrià i l’ordovicià. Posteriorment, es produeix una petita
recuperació durant el devonià i el carbonífer.
ostràcodes
Presenten un període d’expansió durant el paleozoic (des de mitjan ordovicià fins a mitjan pèr-
mic) i un altre que s’inicia en el juràsic i es prolonga fins a finals del terciari.
nautiloïdeus
Viuen la fase d’expansió durant el paleozoic, amb el punt més àlgid durant l’ordovicià. Al llarg de
tot el paleozoic, aquesta fase presenta remuntades i davallades.
graptòlits i ammonoïdeus
• el paleozoic: a l’inici del silurià i a finals del devonià.
• el mesozoic: pics d’expansió en el triàsic, el juràsic i el cretaci.
bivalves
La gran expansió d’aquest grup s’inicia a començaments del juràssic.
gasteròpodes
La seva expansió s’inicia en el mesozoic.
braquiòpodes
• el paleozoic: màxima expansió (des de l’ordovicià fins a finals del permià);
• el mesozoic: entre finals del triàsic i començaments del juràssic.
crinoïdeus
• el paleozoic: des del silurià fins al devonià.
equinoïdeus
• Viuen la fase d’expansió des del juràssic fins a finals del terciari.

3. foraminífers: finals del permià

finals del cretaci
porífers: finals del cretaci
coralls: finals del permià amb posterior recuperació i diverses davalla-
des de menys amplitud
trilobits: ordovicià i desaparició durant el carbonífer
ostràcodes: finals del permià amb posterior recuperació
nautiloïdeus: a finals de l’ordovicià viuen una gran davallada i després es
mantenen fins a finals del cretaci, període en què desapa-
reixen.
graptòlits i
ammonoïdeus: gran davallada en el triàsic i desaparició a finals del cretaci.
braquiòpodes: davallada a finals del carbonífer i inici del permià, amb una
posterior remuntada fins a finals del cretaci i encara una darre-
ra recuperació durant el terciari.
crinoïdeus: finals del permià i posterior recuperació fins a finals del cretaci.
A partir d’aquest moment, es mantenen amb escassa repre-
sentació.
equinoïdeus: pràcticament desapareixen des de mitjan carbonífer fins a fi-
nals del triàsic.
4. foraminífers, coralls, ostràcodes, nautiloïdeus, braquiòpodes, crinoïdeus, equinoïdeus
5. foraminífers, porífers, nautiloïdeus, ammonoïdeus, braquiòpodes

6 a) La caiguda del meteorit no va extingir tots els rèptils perquè alguns (tortugues, cocodrils, llan-
gardaixos i serps) arriben fins a l’actualitat.
A part dels grans rèptils terrestres, també s’extingeixen els grans rèptils marins (plesiosaures i
ictiosaures), juntament amb altres espècies marines d’altres grups zoològics, com els ammonits
i els belemnits, mentre que altres grups marins (peixos, bivalves, gasteròpodes) no en resulten
afectats.
b) Es tractava d’animals tan evolucionats que estaven arraconats en ambients ecològics molt res-
tringits. Així, quan aquests van desaparèixer, els dinosaures es van extingir.
grup zoològic paleozoic mesozoic cenozoic

foraminífers 25
arqueociats 11
celenterats 16, 19
briozous 18
graptòlits
braquiòpodes 21, 17, 20
gasteròpodes 26, 28 27, 31
pelecípodes 14 10, 22
cefalòpodes 15, 12, 13 7, 8, 29, 30
artròpodes 4, 2, 3, 1, 6
vertebrats 5
equinoderms 9 23 24
8 Observant la correlació vertical d’estrats, podem deduir la història geològica regional:
Al paleozoic podem observar estrats plegats, sota una discordança que limita el pas del paleozoic
al triàsic (base del cenozoic). Deduïm, per tant, que els materials del paleozoic es van plegar i es
va formar una antiga serralada. Correspon a l’orogènia herciniana.
El nou cicle geològic s’inicia amb conglomerats i materials continentals discordants. Podem consi-
derar que es tracta d’una sedimentació molàssica. Més amunt abservem un predomini d’argil·lites
i posteriorment passem a les calcàries de plataforma. Per tant, des de l’inici del triàsic s’ha produït
una transgressió. Posteriorment, s’esdevindria una petita regressió i després una nova transgressió
(representada per les dolomies del final de triàsic).
De nou, veiem una sedimentació de caràcter molàssic (conglomerats) que s’assenten de manera
discordant. Pot interpretar-se com l’inici d’una orogènia. Si bé la discordança existeix, és prou lleu
per tancar un cicle geològic. Al principi del cenozoic (paleocè), van començar a emergir terres
en una Catalunya coberta pel mar, que van donar lloc a aquesta sedimentació. Durant l’eocè es
produeix una transgressió. A finals de l’eocè, l’orogènia alpina provoca l’aixecament de bona part
de la península submergida: emergeixen els Pirineus, l’antic massís catalanobalear, la serralada
Ibèrica, i diverses serralades que formen l’actual Prepirineu.

Els materials de l’oligocè corresponen de nou a una molassa, provocada per l’aparició d’aquells
forts relleus.
Així doncs, podem esquematitzar la història geològica d’aquesta manera:
1 Sedimentació de materials paleozoics.

2 Orogènia herciniana.
3 Sedimentació de materials mesozoics i de part del cenozoic, on es produeixen transgressions
i regressions, i on tenen lloc els primers moviments tectònics que provoquen la discordança
entre mesozoic i cenozoic.
4 Orogènia alpina.
5 Sedimentació postorogènica.
Per tant, hi ha representats dos cicles geològics i se n’inicia un tercer.
9 a) És un fòssil que serveix per caracteritzar una determinada època de la història geològica, ja que
només apareix en els estrats formats en aquell temps.
La seva utilitat és la determinació de l’edat geològica dels estrats.
b) Perquè l’atmosfera primitiva pràcticament no contenia oxigen i la principal font d’oxigen és

l’activitat dels organismes fotosintetitzadors; per tant, l’augment del contingut d’oxigen és una
prova de l’existència d’éssers vius.
c) Que els fòssils cambrians presenten ja esquelets calcaris, mentre que els precambrians no
tenen aquesta característica. Si tenim en compte que l’esquelet i, en general, les parts dures dels
organismes, són les que fossilitzen més bé, podem entendre l’abundància de fòssils cambrians i
l’escassedat de fòssils precambrians.
d) S’han trobat petites capes de sediments amb nivells d’iridi molt elevats, un element químic
molt escàs al nostre planeta però molt abundant en els meteorits.
e) L’edat absoluta és un valor expressat en anys o milions d’anys, mentre que la relativa no té en
compte els milions d’anys, només allò que ve abans i allò que ve després.
f) Les calcàries del juràssic són una unitat cronostratigràfica, i el lapse de temps representa una
unitat geocronològica (miocè).
g) En el període de semi desintegració de determinats elements radioactius. Es mesura la quan-

titat d’elements desintegrat i la quantitat d’elements original, i la relació de pesos és proporcional
al temps.
h) L’orogènia herciniana (a finals del paleozoic) i l’orogènia alpina (a mitjan cenozoic).
i) Són el Pirineu axial i el Prepirineu. El Pirineu axial està format per materials antics, roques
metamòrfiques i sedimentàries del paleozoic (sòcol); conté els relleus més alts. D’alta banda, el
Prepirineu està format per materials paleozoics (sòcol) i altres de més moderns (cobertora).

GUIA DIDÀCTICA
AVALUACIONS

Avaluació
Centre:
Curs: Data:
Nom de l’alumne/a:
PRIMER TRIMESTRE
1 Les relacions que es produeixen entre les variables del sistema terrestre poden ser molt com-
plexes. Algunes d’aquestes relacions afavoreixen bucles autoreguladors, però d’altres fan que les
variables creixin desmesuradament.
a. Estableix una relació causal de tipus bucle entre les variables següents:
- temperatura de l’aire (T)
- concentració de CO2 a l’atmosfera (CO2)
- nombre de tempestes (NT)
- pluviometria (P)
b. Indica si el bucle és positiu o negatiu, i digues quin efecte té, és a dir, si estabilitza o desestabi-
litza les variables.
2 Es considera que la Terra és un sistema format per cinc elements que es troben íntimament rela-
cionats. Aquests elements són l’atmosfera, la hidrosfera, la biosfera, la geosfera i l’edafosfera.
a. Analitza els processos següents i digues quins d’aquests cinc elements ens relacionen:
1. respiració
2. transport d’al·luvions
3. arrelament de les plantes
4. transformació del feldspat d’un granit en argila, a la superfície
5. carstificació i formació de galeries en una serralada calcària

Avaluació
Centre:
Curs: Data:
b. Aquests processos no només relacionen dos elements del sistema Terra, ja que a la llarga es
poden veure afectats els altres tres elements. Per exemple: la respiració pot afectar també la hi-
drosfera, ja que l’emissió de CO2 a l’aire pot fer augmentar l’efecte d’hivernacle i, per tant, el règim
de precipitacions. Esmenta una possible afectació a un tercer element per a cada cas.
3 Classifica les roques següents en el grup que correspongui:
pissarra, granit, pegmatita, basalt, gres, andesita, marbre, calcària, cornubianita, guix, marga, perido-
tita, pòrfir, gneis, lutita, sílex, carbó, traquita, gabre, conglomerat
ígnies metamòrfiques sedimentàries

sense amb
plutòniques filonianes volcàniques detrítiques no detrítiques
esquistositat esquistositat
4 Observa el següent quadre de propietats dels minerals i elabora una clau dicotòmica, com les que
tens al llibre.
cinabri galena siderita pirita quars fluorita guix calcita

exfoliació no sí sí sí no sí sí sí
densitat alta alta mitjana alta mitjana mitjana baixa baixa
color vermell gris marró llautó incolor blanc blanc blanc
duresa –3 –3 –6,5 +6,5 +6,5 –6,5 –2 –3
* dureses: –2 només es ratlla amb l’ungla; –3 es ratlla amb una moneda de coure i l’ungla; –6,5 es ratlla amb la
punta del compàs, la moneda i l’ungla; +6,5 no es ratlla amb la punta del compàs.

Avaluació
Centre:
Curs: Data:
5 Llegeix el text següent i respon les preguntes:
«Al nostre país es va produir un dels terratrèmols més forts dels darrers anys. La sacsejada es va
apreciar a tot Catalunya, sobretot a les zones pirinenques. L’epicentre del terratrèmol va localitzar-
se prop de la vila de Sant Pau de Fenollet, a la Catalunya del Nord, i l’Institut Geològic d’Estrasburg
va calcular-ne la magnitud en 5,6 graus. Aquest poble va patir les pitjors conseqüències de la
sacsejada. Es van produir esllavissades i diversos edificis van quedar esquerdats i amb fissures. El
campanar de l’església parroquial va quedar penjant, a punt de caure, de manera que s’ha hagut
d’acordonar la zona per seguretat. A Perpinyà, ciutat propera a l’epicentre, no es van produir des-
perfectes als edificis, però hi va haver alarma entre el veïnat. Després de la sotragada, de magnitud
5,6, se’n va produir una altra de magnitud 3,7.»
a. Per mesurar el grau d’un sisme hi ha dos tipus d’escales. Quines són?
b. Explica les diferències que hi ha entre aquestes escales.
c. Subratlla amb diferents colors, la informació del text referent a una i a l’altra (indica quin color
utilitzes per subratllar la informació referent a cada escala).

Avaluació
Centre:
Curs: Data:
SEGON TRIMESTRE
1 Observa el gràfic següent:
pressió
sòlid
magma magma
c + sòlid
a e
d
us
us
uid
lid
líq
sò
temperatura
a. Per què fan falta dues corbes (sòlids i líquids) per explicar la fusió d’un magma?
b. Com s’explica que, a la mateixa temperatura, en unes condicions es produeixi fusió parcial (d) i
en d’altres (b) no?
c. Què pot provocar l’augment de fluids en el magma, el desplaçament de les corbes cap a l’es-
querra o cap a la dreta? Justifica la resposta.

Avaluació
Centre:
Curs: Data:
d. En la franja magma + sòlid, quina mena de minerals poden formar la part sòlida?
a olivina i piroxè
b amfíbol i quars
c olivina i quars
d plagiòclasi i quars
e. A sota de les dorsals es donen corrents de convecció que generen fusió. Les causes d’aquesta
fusió es reflecteixen al gràfic en el pas...
a ...del punt b al punt a.

b ...del punt a al punt e.
c ...del punt d al punt b.
d ...del punt e al punt a.
2 Llegeix el text següent i respon les preguntes:
«El volcà del Dimoni va néixer fa alguns segles amb l’emissió de laves fluides de basalt i una mica
de fum; aquest episodi va durar uns cinc anys, amb intervals de descans, sense gaires explosions;
a poc a poc el volcà va començar a emetre piroclasts en forma de lapil·li i bombes, de manera que
adquirí un caràcter més explosiu, amb poca sortida de laves. A més, les que hi havia ja no només
eren basàltiques, sinó que també n’apareixien de composició andesítica. Aquest període va ser
llarg, d’uns tres segles, tot i que la major part del temps el volcà semblava dormit. Passat aquest
temps, es va produir un fet insòlit: els habitants que vivien al seu voltant van observar setmana
rere setmana que el cràter desapareixia i en el seu lloc s’anava acumulant un tap de roca clara,
cosa que donava a l’edifici volcànic un pendent molt fort. Un bon dia el volcà va fer una gran ex-
plosió.»
a. Durant l’evolució del Dimoni el seu índex d’explosivitat volcànica ha anat canviant. Si dividim la
seva història en tres parts, dóna un valor d’IEV a cada episodi
b. En quin d’aquests episodis hi havia un risc de formació de colades piroclàstiques?

Avaluació
Centre:
Curs: Data:
c. Per què creus que va explotar el volcà?
3 Observa les estructures següents i respon les preguntes:

cisalla
a d
compressió
b 3. Falla inversa e
c 2. Falla normal o directa

extensió
a. Classifica-les en el lloc corresponent:
falla de direcció falla normal falla inversa plec similar plec paral·lel
compressió
distensió
b. A quin nivell estructural pertany cadascuna de les estructures de deformació que has vist?

Avaluació
Centre:
Curs: Data:
4 Observa el mapa següent i respon les preguntes:
llegenda
granit zona
andalusita
zona zona
sil·limanita biotita
a. En el mapa pots observar unes zones metamòrfiques (sil·limanita, andalusita i biotita). Aquestes
zones vénen denominades, cadascuna, per un mineral. Quin significat tenen aquestes zones? Què
vol dir, per exemple, la zona de la sil·limanita?
b. Aquesta zonació va lligada a un tipus de metamorfisme. Quin és? Raona-ho.
c. Per què a la zona de la biotita no trobarem sil·limanita?

Avaluació
Centre:
Curs: Data:
5 La velocitat d’un curs fluvial pot condicionar el procés geodinàmic que es produeix (erosió, trans-
port o sedimentació dels al·luvions). Observa el diagrama següent i respon les preguntes.
argiles llims sorres graves
1.000 velocitat d’erosió torrents

500
rius
erosió + transport (curs mitjà)
100
velocitat del corrent (cm/s)
50
10
5 transport per suspensió
1 sedimentació
0,5
velocitat de sedimentació
0 ,001 0,01 0,1 1 10 500

mida de les partícules (mm)
a. Si un riu corre per un terreny cada cop més pla en disminueix la velocitat. A quina velocitat co-
mençarà a sedimentar la grava?
b. Què farà la sorra en un torrent que baixi a 1 m/s? S’erosionarà, se sedimentarà o continuarà en
transport?
c. Quina velocitat necessiten les argiles i els llims per ser erosionades?
d. Quines mides de partícules pot transportar un riu amb aigües que es moguin a una velocitat
inferior a 0,5 cm/s?

Avaluació
Centre:
Curs: Data:
6 Tots els rius tendeixen a assolir el seu perfil d’equilibri. Qualsevol canvi en el nivell de base o en el
pendent del seu curs pot afectar la resta del perfil.
a) b) c)
a. Aquests tres dibuixos corresponen a l’evolució d’un riu en una part del seu perfil. Quin procés
s’ha produït entre A i C que ha provocat aquests canvis?
b. Quines formes de relleu hi observes? Per tant, en quin tram de riu som? Raona-ho.
c. Quin procés pot provocar el riu en aquesta zona si el nivell del mar puja uns quants metres?

Avaluació
Centre:
Curs: Data:
TERCER TRIMESTRE
1 Observa aquesta sèrie sedimentària i respon les preguntes:
i
h
g
llegenda
f
gresos vermells margues carbó
e
d discordança
c gresos ocres argil·lites
b fòssils
conglomerats de base erosiva
a calcàries
matriu vermella laminació encreuada
a. A quins medis sedimentaris corresponen els materials que formen aquesta columna? Indica-ho
en la taula següent.
materials medi sedimentari

j
i
h
g
f
e
b, c, d
a
b. Quin procés s’ha produït entre la base (a) i la discordança (e), una transgressió o una regressió?
Raona-ho.
c. Quin significat té la discordança a l’hora d’explicar la història geològica de la regió?

Avaluació
Centre:
Curs: Data:
d. És correcte afirmar que els conglomerats de la formació f poden correspondre a dipòsits de

molassa? Per què?
2 Relaciona aquestes estructures sedimentàries amb el medi sedimentari que consideris més ade-
quat. En el cas que dubtis, relaciona-la amb el més probable.
1. esquerdes de retracció a. medi fluvial

2. bases erosives i ripples b. plataforma continental
3. bioturbació d. desert
4. bases erosives i estratificació massiva e. medi lacustre
5. laminació fina f. con de dejecció
3 Fes el tall geològic A-B.

Avaluació
Centre:
Curs: Data:
4 Observa el mapa topogràfic següent i respon les preguntes:
Pica Roja
2. 2.802
60
0
2.6
2.50 Pic d’Areste
00
Pica d’Estats
0 2.798
refugi
3.143 1.940
2.40
2.100
2.000
0
rrera
2.3
1.900
1.900
00
e
2.200
ref. F
0
2.90
2.70
0
500 m
a. Fes el perfil topogràfic que va des de la pica d’Estats fins al refugi. Abans, indica en el perfil els
valors de cotes corresponents.
b. Calcula la distància, sobre el mapa, entre el refugi i el cim de la pica d’Estats.

Avaluació
Centre:
Curs: Data:
5 Com ja saps, en les roques i en els processos geològics podem expressar les edats de forma rela-
tiva o absoluta.
a. Observa el tall geològic següent i indica l’ordre dels esdeveniments que s’hi han produït:
b. Quina diferència hi ha entre edat absoluta i relativa? Què has fet en l’apartat anterior, mesurar
l’edat relativa o absoluta?
6 La història de la Terra pot organitzar-se en una sèrie d’unitats de temps que anomenem eres. Om-
ple la taula següent indicant en quin moment es produeixen aquests esdeveniments:
a. Aparició de l’esquelet i explosió de la vida.

b. Aparició dels primers homínids.
c. Expansió dels mamífers i orogènesi alpina.
d. Colonització dels continents i orogènesi herciniana.
e. Distensió postalpina.
f. Extinció dels dinosaures.
g. Aparició de les primeres aus.
h. Aparició dels primers mamífers.
i. Aparició dels primers amfibis.
j. Aparició dels primers vertebrats.
k. Aparició de la vida a la Terra.
l. Aparició d’organismes pluricel·lulars.
m. Canvi de l’atmosfera reductora a oxidant.
n. Primeres etapes de l’orogènesi alpina.
o. Crisi permotriàsica (la gran extinció).

Avaluació
Centre:
Curs: Data:
divisió de temps esdeveniment històric

superior 1.
cenozoic mitjà 2.
inferior 3.
límit mesozoic-cenozoic 4.
superior 5.
mesozoic mitjà 6.
inferior 7.
límit paleozoic-mesozoic 8.
superior 9.
paleozoic mitjà 10.
inferior 11.
límit precambrià-paleozoic 12.

superior 13.
precambrià mitjà 14.
inferior 15.

Avaluació
Solucionari
PRIMER TRIMESTRE
1
CO2
b. És un bucle negatiu, per tant, estabilitza les variables.
2 a.
procés elements relacionats

respiració biosfera i atmosfera
transport d’al·luvions geosfera i hidrosfera
arrelament edafosfera i biosfera
transformació del feldspat d’un geosfera i atmosfera (no és edafosfera i atmosfera
granit en argila, a la superfície perquè abans del procés no existeix cap sòl)
carstificació i formació de galeries
geosfera i hidrosfera
en serralades calcàries
b. Les respostes poden ser molt diverses. Vegeu-ne alguns exemples: el transport d’al·luvions pot
afectar la biosfera, ja que el bosc de ribera es pot veure afectat per un enterrament si aquest trans-
port és important; l’arrelament pot afectar la geosfera, ja que la protecció de l’edafosfera també
comporta una protecció de l’erosió de la roca del subsòl; la transformació del feldspat en argila a
la llarga afavoreix la formació de sòl i per tant afecta l’edafosfera; la carstificació afecta la biosfera,
ja que afavoreix la infiltració d’aigua i per tant disminueix la presència d’aigua superficial, cosa que
afecta negativament la biosfera.
3
ígnies metamòrfiques sedimentàries
sense amb no
plutòniques filonianes volcàniques detrítiques
esquistositat esquistositat detrítiques
granit pegmatita basalt marbre pissarra gres calcària
peridotita pòrfir andesita cornubianita gneis marga guix
gabre traquita lutita sílex
conglomerat carbó

Avaluació
Solucionari
4 Les solucions poden ser moltes. Aquest n’és un exemple:
5 a. L’escala de Richter i la de Mercalli.
b. La de Richter mesura l’energia del terratrèmol, és oberta i s’expressa amb nombres decimals,
metre que la de Mercalli mesura els danys, és tancada (de I a XII) i s’expressa amb nombres ro-
mans. L’escala de Richter expressa un terratrèmol amb un únic nombre, mentre que la de Mercalli
varia en l’espai, de manera que més alta prop de l’epicentre i més baixa a mesura que ens allu-
nyem.
c. Parts del text que expressen l’escala de Richter: «l’Institut Geològic d’Estrasburg va calcular-ne la
magnitud en 5,6 graus»; «Després de la sotragada, de magnitud 5,6, se’n va produir una altra de
magnitud 3,7». Parts del text que expressen l’escala de Mercalli: «Aquest poble va patir les pitjors
conseqüències de la sacsejada. Es van produir esllavissades i diversos edificis van quedar esquer-
dats i amb fissures. El campanar de l’església parroquial va quedar penjant, a punt de caure, de
manera que s’ha hagut d’acordonar la zona per seguretat».

Avaluació
Solucionari
SEGON TRIMESTRE
1 a. Perquè les roques estan formades de diversos minerals, cadascun amb un punt de fusió dife-
rent, per tant, pot ser que la roca, a una determinada temperatura, tingui uns minerals en fusió
i altres no.
b. En d), hi ha fusió perquè la pressió és més baixa (està a menys profunditat), cosa que permet
als ions vibrar més amb l’augment de temperatura, fins a separar-se els uns dels altres (fusió). En
b), l’alta pressió dificulta aquesta vibració i, per tant, no es produeix fusió amb tanta facilitat.
c. L’augment de la quantitat de fluids facilita la fusió (efecte hidròlisi de l’aigua), per tant, les corbes
es desplacen cap a l’esquerra.
d. Olivina i piroxè (a), ja que són els minerals de temperatura de fusió més alta.
e. Del punt d al punt b (resposta c), ja que la temperatura es conserva però disminueix la pres-
sió.
2 a. La manca d’explosions i l’emissió de laves basàltiques donen un valor IEV de 1; l’emissió de

piroclasts i poques colades en el segon episodi corresponen a un IEV entre 2 i 4; l’episodi final, en
què es forma un banyó i una gran explosió es pot correspondre a un vulcanisme peleà, amb un
IEV entre 4 i 8.
b. El risc de formació de colades piroclàstiques es donava en el tercer episodi.
c. Es va tapar el cràter, ja que les laves cada cop eren més àcides i espesses. L’acumulació de gasos
al seu interior va fer augmentar molt la pressió, fins que va explotar.
3 a.
falla de direcció falla normal falla inversa plec similar plec paral·lel
compressió a b d e
distensió c
b. Les falles (A i C) corresponen a un nivell estructural superior, amb comportament fràgil; el plec
paral·lel correspon a un nivell mitjà, amb deformació plàstica; el plec similar correspon a un nivell
estructural inferior, amb flux.
4 a. Cadascuna d’aquestes zones correspon a una determinada intensitat del metamorfisme. La

zona de la sil·limanita correspon a roques on es pot trobar, entre altres, aquest mineral.
b. Com que la zonació es produeix al voltant del granit, podem deduir que té alguna cosa a veure.
En aquest cas, el metamorfisme és de contacte, ja que és la temperatura del magma granític el
que ha condicionat el metamorfisme de les roques.
c. Les temperatures no eren prou altes perquè es formés sil·limanita.

Avaluació
Solucionari
5 a. A partir d’uns 10 cm/s.
b. S’erosionarà.
c. Uns 50 cm/s.
d. Llim i argila.
6 a. Hi ha hagut una erosió en profunditat, per tant, és probable que el nivell de capçalera hagi pujat
o el nivell de base hagi baixat.
b. És el tram mitjà, ja que s’observen terrasses fluvials i el llit d’inundació està desenvolupat.
c. Si el nivell del mar puja, per equilibrar el seu perfil d’equilibri, el riu tendirà a sedimentar aigües
amunt, per tant, aquestes formes d’erosió que s’observen quedaran enterrades.

Avaluació
Solucionari
TERCER TRIMESTRE
1 a.
materials medi sedimentari

j plataforma distal
i platja (no hi ha indicis de delta)
h fluvial (o lacustre)
g fluvial
f con de dejecció o fluvial
e plataforma proximal
b, c, d palustre
a fluvial
b. Hi ha hagut una transgressió, ja que passem de materials continentals a materials marins.
c. Ens indica que hi ha hagut un plegament o orogènesi.
d. Seria correcte, ja que es troben damunt d’una discordança i, per tant, poden ser el resultat de
l’erosió i posterior sedimentació als marges d’una serralada o un relleu acabat de formar.
2 1d; 2a; 3b; 4f; 5e
b. 3.600 m

Avaluació
Solucionari
5 a. 1r: sedimentació de la sèrie c-i, per ordre cronològic; 2n: intrusió del magma que forma la roca
plutònica a; 3r: plegament o inclinació dels materials; 4t: intrusió del filó b (els punts 3r i 4t es
poden alternar); 5è: erosió (línia de discordança); 6è: sedimentació de la sèrie j-k; 7è: formació
del relleu actual; 8è: sedimentació dels materials l (formació superficial).
b. En l’apartat primer s’ha mesurat l’edat relativa.
6
divisió de temps esdeveniment històric
superior 1. Aparició dels primers homínids.
cenozoic mitjà 2. Distensió postalpina.
inferior 3. Expansió dels mamífers i orogènesi alpina.
límit mesozoic-cenozoic 4. Extinció dels dinosaures.

superior 5. Primeres etapes de l’orogènesi alpina.
mesozoic mitjà 6. Aparició de les primeres aus.
inferior 7. Aparició dels primers mamífers.
límit paleozoic-mesozoic 8. Crisi permotriàsica (la gran extinció).

superior 9. Aparició dels primers amfibis.
paleozoic mitjà 10. Colonització dels continents i orogènesi herciniana.
inferior 11. Aparició dels primers vertebrats.
límit precambrià-paleozoic 12. Aparició de l’esquelet i explosió de la vida.

superior 13. Aparició d’organismes pluricel·lulars.
precambrià mitjà 14. Canvi de l’atmosfera reductora a oxidant.
inferior 15. Aparició de la vida a la Terra.

Ciéncies de La Terra I Del Medi Ambient

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Ciéncies de La Terra I Del Medi Ambient

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

CIÈNCIES

GD CTMA_1_BTX_CNOU.indd 1 28/7/08 14:04:31

Direcció editorial: Dolors Rius

Edició: Isaac Camps

Primera edició: juliol de 2008

GD CTMA_1_BTX_CNOU.indd 2 28/7/08 14:04:35

Ciències de la Terra i del medi ambient 1 BATXILLERAT 3

GD CTMA_1_BTX_CNOU.indd 3 28/7/08 14:04:35

4 Ciències de la Terra i del medi ambient 1 BATXILLERAT

GD CTMA_1_BTX_CNOU.indd 4 28/7/08 14:04:36

GD CTMA_1_BTX_CNOU.indd 5 28/7/08 14:04:36

Els autors i les autores

6 Ciències de la Terra i del medi ambient 1 BATXILLERAT

GD CTMA_1_BTX_CNOU.indd 6 28/7/08 14:04:36

Com a complement de totes aquestes activitats d’ensenyament-aprenentatge, recomanem fer una

Ciències de la Terra i del medi ambient 1 BATXILLERAT 7

GD CTMA_1_BTX_CNOU.indd 7 28/7/08 14:04:36

La distribució de les activitats d’avaluació també té tres moments clarament diferenciats:

8 Ciències de la Terra i del medi ambient 1 BATXILLERAT

GD CTMA_1_BTX_CNOU.indd 8 28/7/08 14:04:37

Podeu trobar més recursos a www.castellnoudigital.com

Recursos per al professorat

Ciències de la Terra i del medi ambient 1 BATXILLERAT 9

GD CTMA_1_BTX_CNOU.indd 9 28/7/08 14:04:37

culum oficial. En les programacions d’aula es

i es recopilen les solucions de totes les acti-

En aquest apartat es proposen una sèrie

10 Ciències de la Terra i del medi ambient 1 BATXILLERAT

GD CTMA_1_BTX_CNOU.indd 10 31/7/08 11:51:10

GD CTMA_1_BTX_CNOU.indd 11 28/7/08 14:04:43

Competències específiques de la matèria

12 Ciències de la Terra i del medi ambient 1 BATXILLERAT

GD CTMA_1_BTX_CNOU.indd 12 28/7/08 14:04:43

La competència en la comprensió de la naturalesa de la ciència implica apropar-se a la natu-

La competència en la comprensió i capacitat d’actuar sobre el món implica apropiar-se dels

Contribució de la matèria a les competències generals del batxillerat

Ciències de la Terra i del medi ambient 1 BATXILLERAT 13

GD CTMA_1_BTX_CNOU.indd 13 28/7/08 14:04:44

mitjans de comunicació de masses i les tecnologies de la informació en la descripció i exposició dels

Amb el plantejament d’hipòtesis, la recollida i interpretació de dades i l’elaboració de conclusions

Finalment, la matèria col·labora a l’adquisició de la competència en el coneixement i interacció amb

Estructura dels continguts

14 Ciències de la Terra i del medi ambient 1 BATXILLERAT

GD CTMA_1_BTX_CNOU.indd 14 28/7/08 14:04:44

Ciències de la Terra i del medi ambient 1 BATXILLERAT 15

GD CTMA_1_BTX_CNOU.indd 15 28/7/08 14:04:44

Connexions amb altres matèries

16 Ciències de la Terra i del medi ambient 1 BATXILLERAT

GD CTMA_1_BTX_CNOU.indd 16 28/7/08 14:04:45

Consideracions sobre el desenvolupament del currículum

Es valorarà el desenvolupament d’actituds positives envers el medi ambient i de creixement individual.

Ciències de la Terra i del medi ambient 1 BATXILLERAT 17

GD CTMA_1_BTX_CNOU.indd 17 28/7/08 14:04:45

18 Ciències de la Terra i del medi ambient 1 BATXILLERAT

GD CTMA_1_BTX_CNOU.indd 18 28/7/08 14:04:45

Formulació de la teoria de la deriva continental. Descripció de la teoria de la tectònica de plaques:

Caracterització dels processos geològics interns. Representació de gràfics esforç/deformació. De-

Ciències de la Terra i del medi ambient 1 BATXILLERAT 19

GD CTMA_1_BTX_CNOU.indd 19 28/7/08 14:04:45

El temps en geologia. Els mètodes d’estudi de la Terra i la seva aplicació.

Identificació, representació i interpretació del relleu de la Terra: sistemes cartogràfics. Localització

Coneixement d’alguns programes informàtics de simulació ambiental. Utilització pràctica d’eines

20 Ciències de la Terra i del medi ambient 1 BATXILLERAT