; de professors d'en- ‘ocats en l’ambit ter- ord amb el Reial de- re de 1993 (BOE de estionaris segons els par els procediments °s especialitats i mo- s regulats pel Reial ‘(BOE de 30.6.1993). esmentat preveu un sa fi al procediment “i6 transitoria 5 dela octubre, d’ordena- catiu. ada ha aprovaat els ‘an els temaris per a adquisicié de noves ra determinades es- sors d’ensenyament ar el qiiestionari cor- ie lengua catalana i acord amb el que rial decret 850/1993, que constitueix, en A dels temaris a qué |41.3 del Reial decret ‘a les convocatories s especialitats i mobi- ‘alitat de lengua ca- srofessors d’ensenya- gura a l'annex. er didactic ide con- constitueix, en l’am- del temari, a qué es 1 decret abans es- alitat de lengua ca- e professors d’ense- feix que l’aprovat a terial de 9 de setem- seu annex 4, n vigor al dia segiient DOGC. El catala a la Romania. —4 Principals etapes de la historia de la llen- gua catalana, fins al segle XIX. 5 Lallengua ila lingiiistica catalana a finals del segle XIX i principis del XX. Antoni M. Alcover, Pompeu Fabra i les seves obres respec- tives. —6 Lacontinuacié de l’obra del Diccionari. Francesc de Borja Moll. Manuel Sanchis Guar- ner. Els principals corrents de la lingiiistica catalana actual. —7 Extensié de la llengua catalana. Projecci6 de Ja cultura catalana al mén. Caracteritzacié dels dialectes del catala oriental i del catala occidental. —8 Llengua i societat en el domini lingiiistic avui: ambits d'tis, registres, actituds. Diglossia iconflicte lingiifstic. —9 Estatut juridic actual de la lengua cata- lanaen els territoris on es parla. El procés de nor- malitzaci6. Problemes d’interferéncia de Ilen- giies i d’estandaritzacié. 10 Eldiscurs. Les propietats textuals: ade- quaci6, coheréncia, cohesié. La puntuaci6. —I1 Eldiscurs. La tipologia de textos (narra- tius, descriptius, explicatius, argumentatius. con- versacionals, etc.). —12_ Elleéxiccatala: origen, formacié i estruc- tura. —13 El significat de les paraules. Polisémia, sinonimia i antonimia. —14 Loraci6. Classes. Estructura. Elements i funcions. Modalitats. —15_ Elsintagma nominal. Estructura i funci- ons. Morfologia del substantiu i de l’adjectiu. —16 Larticle, els demostratius, els possessius, els numerals i els indefinits. —17 Els pronoms personals forts. Els pronoms febles. Funcions, combinacions i variants geo- grafiques. —18 Elsintagma verbal. Estructura. Lacom- plementacié verbal. —19 Elverb. Aspectes. Morfologia. Perifra- sis. Principals variants geografiques. —20 Ladverbi. La preposicié i la conjuncié. Classes i funcions. —21 Loracié composta. Coordinacié, juxta- posici6 i subordinacié. —22 Loracié substantiva. Classes i funcions. —23 Loraci6 de relatiu. Classes i funcions. —24 Loracié adverbial. Classes i funcions. —25_Lacomunicacié oral. Models i técniques. —26 La comunicacié escrita. Models i téc- niques. —27 Estratdgies de l'exposicié oral i de la —34 Els géneres literaris. La: literatura. Lanalisi ila critica li —35__ Les fonts i els origens « occidental. La Bilia. Els classi —36 La literatura medieval. | —37 Les croniques medieval —38 La literatura religiosa in segles XIV i XV. Francesc E Vicent Ferrer. Anselm Turmed: Villena. —39 LHumanisme. Bernat N —40 La poesia lirica dels se; Ausias March. —41 La narrativa en prosa i segles XIV i XV. Jaume Roig Corella. —42 Curial e Giielfa. Tirant | —43 La literatura popular fir Reculls i recopiladors. —44 La literatura dels segle Renaixement, Barroc i Neoclass acié a Menorca. —45_ El Romanticisme. La R Jocs Florals. Els géneres. La R Balears ia Valéncia. —46 La poesia del segle XI daguer. —47 El teatre del segle XIX. Els autors mallorquins. Angel —48_ Lanarrativa historica. rea ta. El naturalisme. Narcis Oller —49 El Modernisme. Pensan Gabriel Alomar. —50 La poesia modernista. | Simbolisme, Pre-rafaelitisme. J —S51 Miquel Costa i Llobera. LEscola Mallorquina. —52_ El teatre modernista. Sai —53 La novel-la modernista. Prudenci Bertrana. Joan Puig i —54_Elconte entre el Moder ra civil. Joaquim Ruyra. Salvad —SS5 El Noucentisme. Pensan Eugeni d’Ors. —S6 Guerau de Liost. Josep —57 Lesavantguardes. Joan S: IV. Foix. —S8 La poesia postsimbolisté —59 El teatre des del Moder guerra civil. Josep M. de Sagar —60 Lanovel-la psicoldgica. } da. Lloreng Villalonga. —61 Elperiodisme. Miquel de Gaziel. Lobra de Josep Pla. —62 Bartomeu Rossell6-Porc res. Agusti Bartra.on. tura, la miisica i els mitjans de masses. s enfocaments didactics de la , 1995, de convocatoria per a la sa alumnes d'educaci6 especi- zacié de convivencies escolars 5. } de convivencies escolars des- nes d’educacié especial repre- -ducatiu enriquidor per tal de omia personal i social d’aquests experimentacié de situacions i ompanys i ensenyants. ent d’Ensenyament vol donar ca les families interessades en rmativa mitjangant la concessié yermeten les disponibilitats cre- el que disposa la Llei 12/1994, bre, de pressupostos de la Ge- alunya per al 1995, ien virtut de em confereix la Llei 13/1989, de ,d’organitzaci6, procediment i 1’ Administracié de la Genera- ya, mncurs ptiblic per al’atorgament realitzacié de convivéncies als ulats en centres d’educaci es- nya durant l’any 1995, amb car- 06.05.481.04/7 del pressupost eralitat, fins a un import maxim tes. ; d'aquestes convivéncies son enfortir l'autonomia personal i nes d’educacié especial, propor- eixement d'un ambient diferent facilitar-los l'‘apropament a la ivencia amb els seus companys Article 6 S'adjuntara obligatriament a aquesta sol-li- citud la documentacié segiient: a) Indicacié del lloc i les dates de realitzacié de les convivéncies. b) Relacié nominal d’alumnes proposats per ala concessié d’ajuts. c) Projecte pedagogic que incloura els objec- tius de la eonvivéncia d’acord amb un disseny educatiu, remarcant-hi les activitats que es rea- litzaran en relacié amb el tipus de deficiéncia dels alumnes sol-licitants. Article 7 Eltermini de presentacié de sollicituds sera de 30 dies naturals « comptar de 'endema de la data de publicacié d’aquesta Resolucié al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. En qualsevol cas, es consideraran desestima- des les soblicituds d’ajuts no resoltes per reso- lucié expressa dins el termini de sis mesos a comptar de la presentacié de la sollicitud. Article 8 La seleccié de les sol-licituds d’ajuts la realit- zara una comissié avaluadora nomenada pel di- rector general de Promocié Educativa. Article 9 Peral’avaluacié de les peticions, seran criteris Prioritaris: 9.1 Lespeculiaritats sdcio-econdmiques dels alumnes, a fi de donar preferéncia als que tin- guin menys possibilitats de disposar d’altres oportunitats per motius economics, culturals i socials. 9.2 Laqualitat del projecte pedagogic i la seva previsible realitzacié amb el maxim apro- fitament. Article 10 La comissié avaluadora podra demanar la informacié que complementi la de la documen- tacié presentada. Article 11 Una vegada realitzada 'avaluacié es notifi- cara al centre el nombre d’ajuts concedits. Article 12 Un cop realitzades les convivencies, es tra- metra a la Direccié General de Promocié Edu- cativa, en el termini de 10 dies habils, una me- moria de la tasca feta. A la memoria sera imprescindible adjuntar la justificacié signada pels perceptors dels ajuts, pares o tutors dels vant la Sala Conten Tribunal Superior de el termini de dos me: de la seva publicaci¢ neralitat de Catalun) que preveuen artic de 26 de novembre, ministracions pibliq ministratiu comd, il’ risdiccié contencios. Igualment, els int qualsevol altre recurs per ala defensa dels Barcelona, 14 de ma Joan M. Purats1 VA Conseller d’Ensenyz (95.052.039) RESOLUCIO de 14 de marg de 199 concessié d’ajuts des mitja i superior de pri daria de centres doce parcial amb fons pu Barcelonés, Era Val ala realitzacié de rut Catalunya. Considerant que ¢ dels estudis sobre C ment cal que siguin re en l'ambit extraesco projecte curricular centre; De conformitat an 10de la Llei 12/1994. ¢ supostos de la Gener REsoLc: Article 1 S'obre convocator individuals a alumne rior de primaria ia a centres docents, sost amb fons ptiblics, de lonés, Era Val d’Ar Tealitzacié de rutes. Catalunya. Article 2