1

Comptabilitat financera i

El resultat comptable
Tema 5:
analítica

La determinació de la renda i
la riquesa de l’empresa
n La finalitat de la comptabilitat és presentar
informació sobre:
n la renda generada per l’empresa durant un
període determinat ]
] Compte Pèrdues i Guanys
n la riquesa al final del mateix període ]
] Balanç
n fluxos d’efectiu ] origen i aplicació de
l’efectiu ] Estat de fluxos d’efectiu
2
 La formació del resultat
comptable
n El resultat de l’exercici està
constituït bàsicament per la
diferència entre:

n els ingressos del període, i

n les despeses del període.

La formació del resultat

comptable
n Quan els saldos del comptes d’ingressos i
despeses registrats no coincideixen amb:
n els ingressos generats i
n les despeses consumides reals del període
... cal fer ajustaments comptables per
determinar el resultat.

4
 Principis comptables que intervenen
en el càlcul del resultat

1. Principi de la data del fet (del

devengo): la imputació dels ingressos i
despeses s’ha de fer segons la corrent real
de bens i serveis que representin
(despeses consumides i ingressos
generats), amb independència del
moment en què es produeixi la corrent
monetària o financera que se’n deriva.
5

Principis comptables que intervenen

en el càlcul del resultat

2. Principi de prudència: per calcular el

resultat també s’ha de tenir en compte el
principi de prudència, que obliga a imputar com
a certes (reals) les possibles despeses o
pèrdues de l’empresa.
Entre d’altres...:
n DETERIORAMENT = possible despesa o pèrdua
del valor d’un actiu
Es reconeixerà si el valor recuperable de l’element és
inferior al qual el té valorat l’empresa.
n PROVISIONS = risc molt probable o obligació
futura certa.
6
 La formació del resultat
comptable
n La fragmentació de la comptabilitat en
períodes anuals provoca desfases entre els
ingressos y despeses comptabilitzades
durant l’exercici i els que s’han generat
realment.
n Haurem de verificar quines despeses i quins
ingressos pertanyen al període
(ajustaments comptables).
7

Els ajustaments comptables

8
 Ajustaments comptables

n Al tancament de l’exercici, després de

tenir totes les transaccions registrades,
normalment a data 31 de desembre, cal
fer els ajustaments comptables.
n La finalitat d’aquests ajustaments és
que els saldos dels comptes de gestió
corresponguin a fluxos reals d’ingressos
i despeses.
9

Ajustaments comptables

n Ajustaments que cal fer:

n Variació d’existències registrades pel procediment
especulatiu (s’ha vist en el tema 4).
n Periodificació d’ingressos i despeses.
n Valoració consums d’immobilitzats
(amortitzacions).
n Treballs realitzats per a l’empresa (no es tractarà) .
n Deterioraments i provisions.
10
 La periodificació
d’ingressos i despeses

11

Periodificació d’ingressos i
despeses
n S’ha d’aplicar a ingressos i despeses de
transaccions de béns i drets no acumulables.
n Estan registrats segons la corrent financera i
no la corrent real.
n Cal fer ajustaments als comptes
corresponents, perquè els saldos reflectits
siguin els de les corrents reals (d’ingressos i
consums) i no les financeres (principi de data
del fet o meritació). 12
 Periodificació: comptes de
registre
DESPESES PAGADES PER INGRESSOS COBRATS PER
ENDAVANT: ENDAVANT:

AJUSTAMENTS PER AJUSTAMENTS PER

PERIODIFICACIÓ PERIODIFICACIÓ

485. Ingressos anticipats

480. Despeses
n
n

anticipades n 568. Interessos cobrats

per endavant
n 567. Interessos pagats
per endavant

13

Periodificació: comptes de
registre
480. Despeses anticipades
n Es un compte d’actiu corrent
n Es localitzarà a l’apartat “Periodificacions a curt termini”
n Informa sobre el dret de rebre un servei que ja s’ha acordat i
pagat
n Raonament similar pel compte 567. Interessos pagats per endavant,
però s’utilitzarà per despeses financeres
485. Ingressos anticipats
n Es un compte de passiu corrent
n Es localitzarà a l’apartat “Periodificacions a curt termini”
n Informa de l’obligació de prestar un servei que ja s’ha acordat i
cobrat
n Raonament similar pel compte 568. Interessos cobrats per endavant,
però s’utilitzarà per ingressos financers
14
 Periodificació d’ingressos

Deure Haver
n 705. Prestació a 485. Ingressos
serveis anticipats
n 75X. Altres

ingressos de gestió
76X. Ingressos a 568. Interessos
financers cobrats per endavant

Cobrats i no realitzats

15

Compte!
No han de ser periodificats!

Deure Haver
44X. Deutors a n 705. Prestació
diversos serveis
n 75X. Altres

ingressos de gestió
547. Interessos a c/t a 76X. Ingressos
de crèdits financers

Realitzats i no cobrats

16
 Periodificació de despeses

Deure Haver
480. Despeses a 62X. Serveis
anticipades exteriors

567. Interessos a 66X. Despeses

pagats per endavant financeres

Pagats i no realitzats

17

Compte!
No han de ser periodificats!

Deure Haver
62X. Serveis a 41X. Creditors
exteriors diversos

66X. Despeses a 527. Interessos a c/t

financeres de deutes amb
entitats de crèdit

Realitzats i no pagats

18
 L’amortització de l’immobilitzat

19

Valoració dels consums

d’immobilitzats

n Els elements de l’immobilitzat es deprecien

per l’ús, el pas del temps i/o l’obsolescència.
n El consum d’aquests elements cal valorar-lo i
distribuir-lo entre els exercicis de la seva
vida útil è Periodificació d’aquest consum.
n Amortització: registre comptable de la
depreciació de l’immobilitzat per l’ús, el pas
del temps i/o l’obsolescència.
20
 Variables pel càlcul de
l’amortització

n Base amortitzable.
n Valor residual.
n Vida útil.
n Inici de l’amortització.
n Mètodes d’amortització.

21

Variables pel càlcul de

l’amortització

n Base Amortitzable = Padq. - Valor residual

n Valor residual: valor que s’espera recuperar
en el moment actual per la seva venda
(descomptant les despeses de la venda),
tenint en compte que ha assolit la seva
antiguitat.

22
 Variables pel càlcul de
l’amortització
n Vida útil: període durant el qual s’espera
utilitzar l’actiu.
n Període estimat en funció de:
n l’ús i desgast físic esperat
n obsolescència
n límits legals.
n Mètodes d’amortització: sistemes de càlcul
de la depreciació d’acord amb criteris
tècnics i econòmics. 23

Variables pel càlcul de

l’amortització
n Inici de l’amortització: des del moment en
que l’actiu estigui en condicions de
funcionament, és a dir, des que
l’immobilitzat pot produir rendiments.
n L’amortització es considera una depreciació
irreversible o definitiva calculada
sistemàticament.

24
 Variables pel càlcul de
l’amortització
n Existeixen molts sistemes d’amortització que
s’ajusten a les necessitats de cada cas.
n El mètode més simple és el mètode lineal o
constant:
n idèntica depreciació anual de l’immobilitzat des de
l’inici fins a la fi del recorregut tècnic.

Base amortitzab le Vadq - VRes

Quota anual amortitzac ió = =
vida útil n

25

Assentaments i comptes de
l’amortització de l’immobilitzat
Deure
680. Amortització immobilitzat
intangible
681. Amortització immobilitzat
material
682. Amortització de les
inversions immobiliàries
Haver
280. Amortització
a Acumulada Immobilitzat
Intangible
281. Amortització
a Acumulada Immobilitzat
Material
282. Amortització
a acumulada de les inversions
immobiliàries

26
 Comptes per imputar
l’amortització de l’immobilitzat
n 68X. Amortització de l’immobilitzat és un compte de
resultats (despeses d’explotació).
n 28X. Amortització Acumulada de l’immobilitzat es
un compte d’autofinançament, i es pot considerar com un
“Ajust valoratiu d’un Actiu”.
n S’interpreta com un fons que es dota anualment a costa del
benefici destinat a recuperar les inversions en immobilitzat.
n Informa de la pèrdua de valor acumulada del bé al que es fa
referència fins a la data.
n És un compte que no es reflexa en el balanç, però té l’efecte
d’ajustar el valor actualitzat de l’immobilitzat per evitar la
sobrevaloració d’aquestes inversions.
n Així, a l’actiu del balanç s’observarà el valor comptable de
l’element que ha sofert l’amortització.
n Valor comptable = Valor d’adquisició - Am.Acum.Imm.
27

Exemple Amortització
Immob.
Calcula la quota d’amortització anual dels següents elements de
l’immobilitzat adquirits el 1 de gener del 20X1:
Construccions:
Preu d’adquisició: 36.000 u.m. / V.R. = 4.000 u.m. / Vida útil: 20 anys
E.P.I:
Preu d’adquisició: 5.000 u.m. / V.R. = 1.000 u.m. / Vida útil: 4 anys
Mobiliari:
Preu d’adquisició: 1.500 u.m. / V.R..= 0 / Vida útil: 10 anys
Elements de Transport:
Preu d’adquisició: 2.000 u.m. / V.R. = 200 u.m. / Vida útil: 5 anys
Terrenys:
Preu d’adquisició: 25.000 u.m.
28
 Solució exemple d’amortització

n Construccions: (36.000 - 4.000)/20 = 1.600

n E.P.I.: (5.000 - 1.000)/4 = 1.000
n Mobiliari: (1.500 - 0)/10 = 150
n El. de Transport: (2.000 - 200)/5 = 360
n Terrenys: no perden valor en el temps, no
s’amortitzen.

29

Solució exemple d’amortització

Deure Haver
3.110 681. Amortització del a 281.1. A.A.I.M. construccions 1.600
Immobilitzat Material 281.6. A.A.I.M. mobiliari 150
281.7. A.A.I.M. E.P.I. 1.000
281.8. A.A.I.M. El. Transport 360

30
 Efectes de l’amortització sobre
la valoració patrimonial
n Suposem que el comptable d’una empresa
presenta el balanç final d’una empresa de
l’exercici 20X1 en el que, per error, no
incorpora l’amortització d’una màquina.
n Les dades de la màquina són:
n Data d’aquisició: 1 de gener de 20X1
n Valor d’adquisició: 1.000€
n Vida útil: 5 anys
n Valor residual: nul
31

Efectes de l’amortització sobre

la valoració patrimonial
n El balanç final (erroni) és:
ACTIU FONTS DE FINANÇAMENT
... ... FONS PROPIS 6.900
IMMOVILITZAT 4.500 ... ...
210. Terrenys 3500 129. Resultat de l’exercici 3.600
218. Maquinària 1.000 ... ...
... ... Etc.
Etc.

TOTAL ACTIU 30.000 TOTAL FONTS FINAN. 30.000

32
 Efectes de l’amortització sobre
la valoració patrimonial
n El balanç ha de recollir la depreciació de la
màquina soferta durant aquest any:

Base amortitzab le Vadq - VRes

Quota anual amortitzac ió = =
vida útil n

1.000 - 0
Quota anual amortitzac ió = = 200 €/any
5

33

Efectes de l’amortització sobre

la valoració patrimonial
n L’assentament que s’hauria de fer és:
Deure Haver
200 681. Amortització del a 281.3. A.A.I.M. maquinària 200
Immobilitzat Material

Aquest assentament implica el registre de:

1. una despesa d’explotació a s Guany
2. Un compte d’autofinançament amb el qual s’indica el procés de
recuperació d’aquesta inversió a costa del benefici
n Es localitzaran a l’actiu del balanç minorant la partida en la que
figuri el corresponent element patrimonial

34
 Efectes de l’amortització sobre
la valoració patrimonial
n Ara, el balanç final amb la modificació efectuada és:
ACTIU FONTS DE FINANÇAMENT
IMMOVILITZAT 4.500 FONS PROPIS 6.900
210. Terrenys 3.500 ... ...
218. Maquinària 1.000 129. Resultat de l’exercici 3.400
... ... 282.3. A.A.I.M. maquinària 200
Etc. ... ...
Etc.

TOTAL ACTIU 30.000 TOTAL FONTS FINAN. 30.000

35

Efectes de l’amortització sobre

la valoració patrimonial
n Per evitar una sobrevaloració patrimonial:
ACTIU FONTS DE FINANÇAMENT
IMMOVILITZAT 4.300 FONS PROPIS 6.700
210. Terrenys 3.500 ... ...
218. Maquinària 1.000 129. Resultat de l’exercici 3.400
(282.3. A.A.I.M. maquinària) (200)
... ... ... ...
Etc. Etc.

TOTAL ACTIU 29.800 TOTAL FONTS FINAN. 29.800

36
 Efectes de l’amortització sobre
la valoració patrimonial
n Però el format que el PGC proposa és projectar al
balanç el valor comptable net de l’immobilitzat:

ACTIU FONTS DE FINANÇAMENT

IMMOVILITZAT 4.300 FONS PROPIS 6.700
210. Terrenys 3.500 ... ...
218. Maquinària 800 129. Resultat de l’exercici 3.400
... ... ... ...
Etc. Etc.

TOTAL ACTIU 29.800 TOTAL FONTS FINAN. 29.800

37

El deteriorament

38
 Deteriorament
n Principi de prudència: no sobrevalorar les
magnituds fons (patrimoni empresarial).
n Les sobrevaloracions es manifesten al
comparar el preu d’adquisició amb el preu de
mercat. Les pèrdues observades serien:
n pèrdues irreversibles:
n amortitzacions: depreciació calculada sistemàticament
n pèrdues irreversibles diferents de les amortitzacions
n pèrdues reversibles: deterioraments
39

Deterioraments

n Pèrdues reversibles, no definitives.

n Situacions:
n reducció del valor de mercat de les existències
n possible morositat de clients
n obsolescència de l’immobilitzat
n El deteriorament s’imputa com a despesa del
període mitjançant comptes del subgrup 69.

40
 Registre del deteriorament

n Al tancament de l’exercici comptable:

n anul·lació del deteriorament existent
(en cas que l’element que havia perdut valor
l’hagi recuperat)
n registre del deteriorament estimat
(en cas de detectar un element que ha sofert una
pèrdua de valor reversible)

41

Aspectes a tenir en compte del

deteriorament
n La dotació d’un deteriorament es considera despesa
de l’exercici, però s’haurà d’anular-la amb un ingrés
en exercicis futurs si deixa d’existir la causa que ha
motivat la depreciació.
n Que desaparegui el risc o la pèrdua potencial (“fictícia”) en
un exercici comptable obligarà a neutralitzar-la a l’exercici
següent utilitzant un ingrés “fictici”
n L’aplicació de la dotació d’un deteriorament es
reconeix degut al principi de prudència comptable.
n Les pèrdues per deteriorament s’hauran de tenir en
compte per determinar el resultat de l’exercici.
42
 Valoració del deteriorament
n En el cas de les existències, la valoració
del deteriorament es farà comparant:
n el preu d’adquisició o cost de producció...
... amb...
n ... el valor net realitzable ð import que es
pot obtenir per alienació en el mercat menys els
costos de venda (menys el cost de fabricació
pendent de comptabilitzar, si s’escau)

43

En el cas del deteriorament de

les existències ...
n Els comptes a utilitzar són:
n Pèrdues per deteriorament:
6930, 6931, 6932 i 6933 a comptes de despesa
n Deteriorament del valor de...:
390, 391, 392, 393, 394, 395 i 396 a es un compte
d’autofinançament, i es pot considerar com un “Ajust valoratiu
d’un Actiu”.
n Es localitzarà a l’actiu del balanç minorant la partida en la
que figuri el corresponent element patrimonial
n Reversió del deteriorament d’existències:
7930, 7931, 7932 i 7933 a comptes d’ingressos
44
 Registre de deterioraments

Deure Haver
Pèrdues per a Deteriorament de
deteriorament ... valor....
(comptes 690 a 699) (comptes subgrup 29,
39, 49 i 59)

Diferència entre valor comptable i valor net

realitzable

45

Registre de deterioraments

Deure Haver
Deteriorament de a Reversió del
valor.... deteriorament
(comptes subgrup 29, (comptes subgrup 793)
39, 49 i 59)

Correcció de valor del deteriorament

46
 Exemple de deteriorament
d’existències

Al tancament de l’exercici comptable, una

partida de mercaderies valorada en 900 u.m.,
no es podrà vendre al mercat per més de 700
u.m.. Les comissions comercials es valoren en
40 u.m.
Deure Haver
240 6931. Pèrdues per a 390.Deteriorament del 240
deteriorament valor de les existències
d’existències

47

Efectes del deteriorament

sobre la valoració patrimonial
n Suposem que el comptable d’una empresa
presenta el balanç final d’una empresa de
l’exercici 20X1 en el que, per error, no
incorpora el deteriorament de les
mercaderies.
n Les dades de les mercaderies són:
n Valor d’adquisició: 1.800€
n Valor net realitzable: 1.500€
48
 Efectes del deteriorament
sobre la valoració patrimonial
n El balanç final (erroni) és:
ACTIU FONTS DE FINANÇAMENT
... ... FONS PROPIS 10.000
EXISTÈNCIES 1.800 ... ...
300. Mercaderies 1.800 129. Resultat de l’exercici 4.200
... ... ... ...
Etc. Etc.

TOTAL ACTIU 25.000 TOTAL FONTS FINAN. 25.000

49

Efectes del deteriorament

sobre la valoració patrimonial
n El balanç ha de recollir el deteriorament de les
mercaderies sofert durant aquest any:
n Deteriorament:
Valor d’adquisició – Valor Net Realitzable =
1.800 – 1.500 = 300€

50
 Efectes del deteriorament
sobre la valoració patrimonial
n L’assentament que s’hauria de fer és:

Deure Haver
300 6931. Pèrdues per a 390.Deteriorament del 300
deteriorament valor de les existències
d’existències

Aquest assentament implica el registre de:

1. una despesa d’explotació a s Guany
2. Un compte d’autofinançament amb el qual s’indica la cobertura
de la disminució potencial del valor d’un actiu a costa del
benefici

51

Efectes del deteriorament

sobre la valoració patrimonial
n Ara, el balanç final amb la modificació efectuada és:

ACTIU FONTS DE FINANÇAMENT

... ... FONS PROPIS 10.000
EXISTÈNCIES 1.800 ... ...
300. Mercaderies 1.800 129. Resultat de l’exercici 3.900
... ... 390.Deteriorament del 300
Etc. valor de les existències
...
...
Etc.
TOTAL ACTIU 25.000 TOTAL FONTS FINAN. 25.000

52
 Efectes del deteriorament
sobre la valoració patrimonial
n Per evitar una sobrevaloració patrimonial:
ACTIU FONTS DE FINANÇAMENT
... ... FONS PROPIS 9.700
EXISTÈNCIES 1.500 ... ...
300. Mercaderies 1.800 129. Resultat de l’exercici 3.900
(390.Deteriorament del (300) ... ...
valor de les existències) Etc.
... ...
Etc.
TOTAL ACTIU 24.700 TOTAL FONTS FINAN. 24.700

53

Les provisions

54
 Les provisions

n Al tancament de l’exercici es reconeixeran

els passius que resultin:
n indeterminats respecte al seu import
n i a la data en que es cancel·laran
n Exemples: Garanties post-venda,
indemnitzacions, obligacions fiscals,
actuacions mediambientals, sancions

55

Comptes a utilitzar a les

provisions
n 695.Dotació a la provisió per
operacions comercials
n És un compte de resultats (despeses
d’explotació).
n 499.Provisió per operacions
comercials
n És un compte de passiu corrent
n Expressa el reconeixement de les obligacions
presents derivades del tràfic comercial de la
empresa.
56
 Assentament del registre de les
provisions

Deure Haver
695.Dotació a la a 499.Provisió per
provisió per operacions operacions comercials
comercials

Valor estimat de la despesa

57

La regularització comptable

58
 La regularització comptable i
la determinació del resultat

n Les despeses que s’imputen al compte de

pèrdues i guanys JA s’han consumit o
utilitzat, i els ingressos JA s’han generat.
n No és rellevant si aquestes despeses o
ingressos s’han pagat o cobrat, ja que no
influeix en el càlcul del resultat.

59

La regularització comptable i
la determinació del resultat
n Després de fets el ajustaments comptables
(periodificació, etc.), els saldos dels comptes
dels Grups 6 i 7 expressen les despeses i els
ingressos de l’exercici.
n Cal traspassar els saldos dels comptes de
despeses e ingressos al compte
“129. Resultat de l’exercici ”.
n Els comptes de despeses i ingressos es queden
amb saldo zero.
60
 La regularització comptable i
la determinació del resultat
n El compte “129. Resultat de l’exercici” després de la regularització
conté al deure totes les despeses, i a l’haver tots els ingressos.
n El saldo del compte “129. Resultat de l’exercici” presenta les pèrdues o
els guanys de l’exercici:
F Saldo creditor: guanys

F Saldo deutor: pèrdues

Comptes Grup 6 Rtat. de l’exercici Comptes Grup 7

Despesa Anotació Despeses Ingressos Anotació
en l’haver en el Ingrés
deure

Compte saldat Compte saldat

S.c.:Guanys S.d.:Pèrdues
(moviment de neutralització (moviment de neutralització
del compte i traspàs a resultat) del compte i traspàs a resultat) 61

Assentament de regularització
amb Resultat de l’exercici
Deure Haver
129.Resultat de l’exercici a Despesa 1
Despesa 2
etc.
(comptes Grups 6 i 7 amb
saldo deutor)
Ingrés 1
Ingrés 2
etc.. a
129.Resultat de l’exercici
(comptes Grups 7 i 6
amb saldo creditor) 62
 Impost sobre beneficis
Si l’empresa ha obtingut guanys, s’haurà de registrar l’impost
sobre el benefici i regularitzar aquesta darrera despesa fiscal:

Deure Haver
630. Impost sobre a 4752. HP, creditora
beneficis per impost sobre
societats
129. Resultat de a 630. Impost sobre
l’exercici beneficis

30% sobre benefici

63

El ciclo contable

64
 A modo de resumen …
n Se dispone de toda la información para
realizar el ciclo contable ð conjunto de
etapas de la contabilidad que, en
condiciones normales, abarcan un año
natural y tienen por objetivo el registro de
las transacciones y la elaboración de las
diferentes cuentas anuales con las que se
informa sobre patrimonio, beneficios y
activos monetarios.
65

El ciclo contable
1. Balance inicial y Asiento de apertura en libro
diario ð Apertura de cuentas del libro mayor
2. Registro de las transacciones en libro diario y
libro mayor
3. Ajustes contables
4. Regularización
5. Asiento de cierre y Elaboración de las cuentas
anuales: Balance + Cuenta de Pas y Gas + …

66
 Elaboración del balance y el
asiento de cierre

n La elaboración del balance se realiza desde el

libro mayor con las cuentas que representan
las magnitudes fondo (activos, elementos de
patrimonio neto y pasivos).
n Las cuentas de gestión (Grupo 6 y 7)
quedarán saldados (eliminados) después de
la regularización con la cuenta 129.Resultado
del ejercicio.

67

Elaboración del balance y el

asiento de cierre
n El protocolo contable obliga al cierre de las
cuentas de balance y a la posterior
presentación del balance final a 31 de
diciembre.
n Asiento de cierre:
Deure Haver
Cuentas de Pasivo y a Cuentas de Activo
Patrimonio Neto (Grupos 1 a 5)
(Grupos 1 a 5)
68